hi havia 287 estudiants matriculats de Botànica a la Facultat de

hi havia 2 8 7 estudiants matriculats de Botànica a la Facultat de Ciències, on
ensenyava Costa, i 5 9 de Botànica Farmacèutica a la de Farmacia, on Costa
no era professor. És a dir que Costa tenia un alt n o m b r e d'alumnes a les seves
classes. En canvi, entre eis seus deixebles, hem d'arribar al darrer, J o a n Cadevall (que degué ser alumne seu un dels dos darrers cursos del seu mestratge
universitari) per trobar un llicenciat en ciències. En efecte, si repassem eis altres (Bolòs, Masferrer, Montserrat i A r c h s , Puiggarí, Pujol, Teixidor, Tremors, V a y r e d a , . . . ) només hi veiem metges i farmacèutics, als quals eli no havia ensenyat directament Botànica.
Es ben ciar, tot a m b tot, que eis m e m b r e s del grup teñen consciència
d'escola. C O S T A ( 1 8 8 2 ) diu, posem per cas, parlant de la flora balear del seu
amie Francese Barceló i Combis: "la clasificación a d o p t a d a por el Sr. Barceló
es la de De-Candolle, la misma que a d o p t a m o s desde un principio para la Escuela de Barcelona, aunque un tanto modificada por nosotros". I escriu a Vayreda el 3 de juny de 1 8 8 0 : "ya sabe usted que a mis 6 2 años cumplidos y con
la vista a medias y las piernas poco ágiles no me queda más que recrearme con
los progresos de los discípulos q u e , como usted, tanto me h o n r a n " ( 7 ) .
I l'epígon de Pescóla, Joan Cadevall i Diars, parla, al pròleg de la seva
Botànica popular ( C A D E V A L L , 1 9 0 7 ) de Costa com el "venerat professor nostre en eixa Universität literaria, únic que forma escola agrupant al entorn seu
ais Trèmols, Teixidor, Masferrer, Puiggarí, Montserrat y Archs y V a y r e d a " .
El comentari ens sembla suficientment eloqüent.
El reconeixement que tots eis deixebles professaven pel mestre és la millor prova de la vàlua de la seva Personalität i de la seva o b r a , eis punts principáis de les quals h e m intentai a p u n t a r .
Q u a n Costa morí, el 1 6 de juliol de 1 8 8 6 , deixà una obra sólida i un bon
estol de continuadors. Altres articles d'aquesta publicació ( C A M A R A S A ,
1 9 8 9 ; V I G O , 1 9 8 9 ) , dedicats a l'anàlisi de l'obra floristica de Costa i de les relacions que mantingué a m b altres científics del seu t e m p s , ajudaran a conèixer millor la seva Personalität i les dimensions de la seva tasca.
Bibliografía
BOLOS O. de 1971 - Botànica. Gran Enciclopedia Catalana, 3: 766-767.
CADEVALL, J. 1907 - Elements de Botánica popular. Tipografía de M. Utset i Juncosa.
Terrassa.
CAMARASA, J.M. 1989 - Les relacions científiques d'Antoni Cebrià Costa. Fol. Bot.
Mise, 6: 17-24. Barcelona.
COSTA, A . C . 1878 - Programa y resumen o compendio de unas lecciones de Botánica general para los alumnos de las Facultades de Ciencias. Imprenta Barcelonesa, 2 ed. Barcelona.
C O S T A , A . C. 1880-Bibliografía. Protesto appendice a o e n u m e r a n o palmarum novarum,
por J. Barbosa Rodríguez: Rio de Janeiro, 1879. Crónica Científica, 3: 195-197.
COSTA, A . C . 1882 - La flora de las Baleares y sus exploradores. Especies endémicas.
Mem. R. Acad. Cien. Artes Barcelona, 12 mem. 2 , t. 1: 185-222.
a
a