Dos exemples de la implicació eclesihstica en qüestions

. . . .. . .. ..
Dos exemples de la implicació eclesihstica en
qüestions sanithries a les acaballes de l'antic r6gim
(1805 i 1808)
Jesús Sabaté Fort i Josep Ma Sabaté i Bosch
La 11.lustració espanyola, encetada amb el suport de la dinastia borbbnica,
comen@ a donar els seus fruits en matkria sanithria a Catalunya a partir de la
segona meitat del segle XVIII, especialment amb l'arribada al tron de Carles 111, i
tingué la seva continultat en temps de Carles IV i Ferran VII, tot i que amb la
guerra del Francks es trasbalsaren algunes de les estructures que aquesta 11.lustració
havia bastit.
No obstant aixb, els estrets lligams establerts durant tot el segle entre 1'Estat i
1'Església farien que es mantingués una bona col~laboració entre ambdues
institucions, fins i tot en circumsthncies difícils, pel bé del poble d'acord amb el
lema "I1.lustra i Fomenta" i seguint les petjades del característic despotisme que
procurava el millor pel poble sense la seva participació democriitica.
Així doncs, aquesta Església esdevé el millor mitjh de comunicació entre el Rei
i els seus súbdits, a la vegada que des de la trona dels diferents temples de 1'Estat
s'exposen tots els avenCos que la dita Il~lustraciófomenta dins de la més pura
ortodbxia religiosa catblica.
Els bisbes i arquebisbes són els receptors de les reials ordres que tracten entre
d'altres coses de millorar la salut del poble, especialment pel que fa al flagell de la
pesta i demés malalties endkmiques de la població de 1'Antic Rkgim, i, a la vegada,
en seran els seus més efectius impulsors dins de les respectives dibcesis, ordenant i
manant als rectors de les parrbquies la seva difusió entre tots els seus feligresos i
encarregant el fidel compliment de les mateixes. Normalment aquestes reials ordres
s'inserien en unes cartes pastorals que eren adre~adesa totes les comunitats
religioses regulars i a les parrbquies on eren llegides durant la missa solemne - "
pro populo" - o ofici major del diumenges.
D'aquí que la tasca pastoral d'aquests bisbes i arquebisbes no sempre té
exclusivament el caire espiritual que caldria esperar trobar en semblant producció
epistolar, sinó que moltes d'aquestes cartes pastorals, trameses des de la secretaria
de cambra del palau arquebisbal a les respectives comunitats eclesihstiques,
responen més aviat a l'esperit ja esmentat de la 11.lustració.
Pel que fa a la sanitat i concretament dins del pontificat tarragoní de
l'arquebisbe Romualdo Mon y Velarde (1804-1816), objecte de les nostres
investigacions histbriques, hem pogut recollir del fons conservat en l'Arxiu Histbric
Arxidiocesh de Tarragona algunes de les cartes pastorals en les que resta palesa
aquesta actitud il-lustrada.
En treballs nostres anteriors ja hem deixat consthncia de les distintes pastorals a
l'entorn de l'erecció de cementiris fora vila seguint les disposicions reials del 3
d'abril de 1787, les de 1799, i les de 26 d'abril de 1804, completades per una
circular de 28 de juny d'aquest mateix darrer any, unes disposicions que el nostre
arquebisbe va fer seves de seguida rnitjan~antuna primera pastoral del 23 de juliol
de 1804, i amb una altra segona carta pastoral el 30 d'octubre de 1809, ja durant la
guerra del Francks, responent llavors a una ordre del Consell dlEstat, datada a
Sevilla el 27 de setembre de 1809 (1). També en una d'aquestes ordres pastorals es
fa referkncia a la normativa respecte l'exhumació de cadhvers (Madrid, 13 d'agost
de 1807 i Tarragona, 2 de setembre de 1807).
Igualment, en base a les mateixes pastorals de Mon y Velarde, hem fet algunes
aportacions a l'entorn del sistema de fumigacions conegut com a mktode de Guiton
de Morveau (Tarragona, 18 de marg de 1805) (2) i la circular per a la propagació
de la vacuna de la verola descoberta pel doctor Jennert (Tarragona, 26 de maig de
1805) (3), així com la publicitat donada entre els rectors de les parrbquies a un
setmanari destinat a explicar "10s medios mas sencillos de mejorar 10s campos,
aumentar las cosechas, dar ocupacion al pueblo, y propagar en el 10s
conocimientos que pudiesen interesar á su economia rural y doméstica, como
igualmente contribuir 6 fomentar el cultivo de ciertos frutos, suplir la falta de unos
por otros, enseñar a la preparacion de alimentos saludables y baratos, y
aprovechar artículos, que acuso se desperdician por no conocerlos..." (sic)
(Tarragona, 17 de gener de 1805 i 8 d'abril de 1806) (4).
És per tot aixb que en aquest X Congrés d'Histbria de la Medicina Catalana
volem continuar en part en la mateixa línia d'investigació, donant informació
d'altres dues cartes pastorals que també responen a la política il.lustrada de la
jerarquia eclesihstica del moment.
La primera d'elles (5) pertany encara al període anterior a la guerra del Francks i
té com a principal finalitat "el alivio de sus amados feligreses, Socorro de 10s
verdaderos pobres necesitados de su Arzobispado, y remedio de 10s gravísimos
males, que resultan á la Religion, y al Estado del triste abandono, con que
generalmente se procede con 10s desgraciados Niños Expósitos..." (sic). Fixem la
nostra atenció un cop més en la unió de la Religió i 1'Estat en el camí d'aquest
despotisme ilelustrat, perd veiem quines eren les mesures a adoptar per tal
d'aconseguir tan nobles i caritatives intencions: "...que cada uno de 10s Curas
Párrocos de este su Arzobispado recojan con la mayor caridad y cristiandad todos
10s Niños Expósitos, que fuesen presentados en su Jurisdiccion..." (sic); i no acaba
aquí la tasca dels rectors, puix que encara s'havien d'espavilar per a "buscar Amas
de Leche de buenas costumbres, y virtud para su lactancia..." (sic), a les quals se'ls
hi devia administrar "quanto sea necesario y conducente al caso" (sic).
Pel que fa a les mares veritablement necessitades que per causa d'alguna
malaltia, rnisbria o altre motiu no podien alletar i criar llurs fills, també competia al
rector 1' "alivio de su indigencia" (sic), i encara se li reclamava un informe reservat
sobre les famílies pobres i necessitades de la seva parrbquia, dels hospitals i cases
de misericbrdia, per tal d'intentar solucionar les possibles mancances existents.
De l'estudi de les respostes donades a dita circular pot esdevenir una mena de
llibre blanc d'alguns aspectes f o r ~ ainteressants de l'estat sanitari del moment en els
diferents pobles de l'arxidibcesi tarragonina, un estudi, perb, que, ara per ara,
defugim tractar en aquesta comunicació i que serh objecte d'un treball posterior.
La segona de les cartes pastorals a las que fem referbncia (6) ve motivada ja
per les fatals circumsthncies de la guerra del Francbs i, en esskncia, no és sinó
una crida dirigida a tots els eclesihstics per a fer-se chrrec del servei i
administració dels hospitals militars. L'estil literari de la pastoral té tots els trets
d'una arenga i comenGa amb la il.lusió al "generoso Patriotismo con que
algunos Individuos del Clero Secular y Regular de este Principado, ofrecieron
encargarse personalmente y gratuitamente del servicio, y administración de 10s
Hospitales del Exército de esta Provincia ..." (sic) i segueix fent esment de "las
grandes utilidades espirituales y temporales que de aquellos piadosos
establecimientos hán de resultar á nuestros valerosos Soldados enfermos y
heridos, tan acrehedores á toda nuestra consideracion y atencion: de unos
soldados Cristianos: defensores de nuestra santa Religion: de nuestro
suspirado Rey FERNANDO VII y de nuestra amada Patria: de unos soldados:
que para que nosotros comamos en nuestras Casas el pan dulce y sabroso, se
ausentan ellos de las suyas, y no prueban, sino pan amargo, ablandado yá con
el sudor de sus fatigados rostros, yá con la lagrirnas de sus ojos insomnes, y yá
con la sangre de sus heridas frescas y mortales. De unos soldados: que
duermen continuamente á la inclemencia, y siempre desvelados y cuydadosos,
por que nosotros durmámos comodos y tranquilos en nuestras Casas: de unos
soldados: que despues de sacrificar su sosiego, han hecho el ultimo y mas
perfecto sacrifici de la Caridad, exponiendo sus vidas por nuestra defensa..."
(sic).
No hi ha dubte que amb aquestes paraules els eclesihstics de la demarcació
havien de respondre amb l'acostumat "zelo" a la nova demanda que se'ls hi oferia
per tal que aquells soldats tinguessin "el dulce consuelo de verse atendidos,
socorridos, cuidados, y asistidos por 10s Ministros de la Religion Santa que
profesamos, en quienes solo debe reinar la mansedumbre, la caridad, y zelo en su
asistencia temporal y espiritual ..." (sic). Perb és que, a més, amb aquesta
col~laboraciódesinteressada "el Principado ahorrara considerablemente caudales
que podrá destinar á otros objetos de defensa ..." (sic) i aixb de la qüestió
econbmica era quelcom que sempre havia preocupat a 1'Estat i a 1'Església.
Prkviament el clergat havia contribu'it ja a les despeses de la guerra lliurant "la
plata de la Iglesia" i els donatius pecuniaris dels seus propis i particulars recursos,
i, ara, de bell nou es demanava, d'una banda, la dita col-laboració personal i, d'altra,
tot allb que pogués tenir alguna utilitat pels hospitals: "porque cada uno de Vmds.
sabe mui bien, que en 10s Hospitales, son necesarias muchas cosas, que en las
casas particulares no se hecharian de menos, aunque se careciese de ellas..." (sic).
Dels efectes d'aquesta pastoral ens en parlen els atestats o "curricula" que els
eclesihstics es veuen obligats a presentar una vegada acabada la contesa bkl.lica per
tal de fer valer llurs mkrits (7), i les diferents aportacions de materials recollits per
a bastir els hospitals, que també ens han servit per a alguna comunicació en un
anterior congrés d'Histbria de la Medicina Catalana (8).
Notes
1. SABATE I BOSCH, JOSEP Ma: "De la mort, els metges i els capellans: cementiris fora vila" a
GALENS. phgs. 26 i 27. Tarragona, maig de 1988.
2. NAVARRO MIRALLES, LLUÍS J. i SABATE I BOSCH, JOSEP Ma: Actes de la I Jomada
dlHistbria de la Medicina Tarraconense. IV Centenari de 1'Hospital de sant Pau i santa Tecla.
Tarragona, 1989.
3. SABATE FORT, JESUS i SABATE I BOSCH, JOSEP Ma: "L'Església i la Farmhcia a les
acaballes de 1'Antic Rbgim". Actes de les 111 Jornades dlHistbria de la Farmacia Catalana.
Barcelona, 19 i 20 d'abril de 1997.
4. Semanario de Agricultura y Artes dirigido a 10s Párrocos por el Real Jardín Botánico de Madrid.
Vols. XVIII, X I X i XX; anys 1805 i 1806. A.H.A.T.
SABATE I BOSCH, JOSEP Ma: "De la literatura agr2ria a Catalunya a les acaballes de 1'Antic Rbgim
(algunes mostres de 1'Arxiu Histbric Arxidiocesh de Tarragona" a El món rural catala a l't?poca de la
revohció liberal. Vol. 11. Comunicacions. phgs. 9 a 28. U.N.E.D. Centre associat. Cervera, 1991.
A tall d'exemple donem noticia d'alguns dels articles referits a qüestions sanithries:
Núm. 454, 12 de setembre de 1805: "Remedio contra las chinches cornunicado por don Bernardo
Angel Medina, cura rector de Santa Maria de Baños de Montemayor." (sic).
Núm. 475, 6 de febrer de 1806: "Memoria sobre el influxo del régimen dietético de una nación en
su estado política, leída en el Instituto de Ciencias de París por Mn. Toulongeon, traducida por don
Fmncisco Antonio Zea." (sic).
Núm. 500, 31 de juliol de 1806: "Extractode la memoria que acaba de darse alpúblico, sobre las
disposiciones tornadas por el Gobierno para introducir en Espaiia el método de fumigar y purificar
la atmósfera de Guiton de Morveau. Experimentos hechos con este motivo, y algunas otras noticias
que prueban el poder desinfectante de 10s ácidos minerales, y las oportunas providencias que ha
&do el excelentísimo seiior generalísimo Pn'ncipe de la Paz, con el fin de evitar 10s progresos del
contagio de la fiebre amarilla y su reproducción, por don Sirnón de Roxas Clemente." (sic).
Núm. 501, 7 d'agost de 1806: "Continúa el extracto de la memoria, que acaba de darse al público,
sobre el mitodo de las fumigaciones, etc." (sic).
Núm. 502, 14 d'agost de 1806: ibidem.
"Instmcción sobre el modo de servirse de 10s preservativos y anticontagiosos, apropiando su uso a
las diferentes circunstancias, que incluye el señor Guiton Moweau en la pág. 377 de la tercera y
Última edición en su tratado de 10s medios de desinfectar el ayre." (sic).
Núm. 503,21 d'agost de 1806: ibidem.
Núm. 504,28 d'agost de 1806: ibidem. (Hi ha una lamina amb dues figures. phgs. 140 i 141).
Núm. 505, 4 de setembre de 1806: ibidem. (S'inclou una segona lamina amb dues figures. phgs. 158 i
159).
Núm. 506, 11 de setembre de 1806: "Concluye el extracto de la memoria, que acaba de darse al
público, sobre las disposiciones tomadas por el Gobierno para introducir en España el método de las
fumigaciones." (sic). (Una nota adverteix així el preu de la membria: "Se vende en la imprenta real a
30 reales en rústica, precio sumarnente moderado, atendiendo al número de láminas que la
acompañan indispensables para su inteligencia, y a 10 hermoso y correcto de la edición." (sic). A
més s'afegeix la "Tabla. De 10s escritos contenidos en la obra que acaba de extractarse." (sic).
Núm. 5 17,27 de novembre de 1806: "Remediopara curar las terciunas, por don Esteban Boutelou."
(sic). (Aquest Esteban Boutelou i el seu g e m a Claudio eren jardiners majors dels Sitios de Aranjuez,
Retiro y del Jardín Botánico i foren els redactors del present setmanari; el seu avi va arribar a
Espanya amb Felip V per a complir amb el mateix encarrec que heretaren els seus descendents, fill i
nets).
"De las fumigaciones inuriáticas para curar las tercianas, por don Esteban Boutelou." (sic).
5. Mon y Velarde. Pastorals. Tarragona, 10 de febrer de 1805. A.H.A.T
6. Ibidem. Tarragona, 8 d'octubre de 1808. A.H.A.T
7. NAVARRO MIRALLES, LLUÍS J. i SABATE I BOSCH, JOSEP Ma: "Una aproximació al
clergat secular fill de Valls a les acaballes de 1'Antic Regim: els atestats com a font biogrdfica" a
X X X V Assemblea intercomarcal d'estudiosos de Catalunya. phgs. 159 a 165. Valls-Vila-rodona,
1989, i "Els atestats: una aproximació a un millor coneixement dels servidors de 1'Església. El cas de
l'arquebisbat de Tarragona a la fi de 1'Antic Rkgim" a Església i societat a la Catalunya del s. XVIII.
Vol. 11. Comunicacions. p8gs. 327 a 345. U.N.E.D. Centre associat. Cervera, 1990.
8. SABATE I BOSCH, JOSEP Ma: "Noticia dels anomenats hospitals de l'arquebisbat de Tarragona a
les acaballes de l'Antic Rbgim" a Actes del VI Congrés d'tiistdria de la Medicina Catalana. Manresa,
1990.