La Llibertat guiant el poble; Eugene Delacroix

LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
La Llibertat guiant el poble (La Liberté guidant le peuple) és una obra del pintor francès Eugène
Delacroix, nascut a Charenton−Saint−Maurice (França) el 26 d'abril de 1798 i mort a ParÃ-s el 13 d'agost
de 1863.
Aquest quadre pintat a l'oli sobre llenç va ser realitzat l'any 1830, època en què l'estil que pervivia era el
Romanticisme. Aquest, com a moviment cultural i polÃ-tic, es va originar a Alemanya a finals del segle
XVIII i ben aviat va començar a influir totes les arts. Es caracteritza principalment pel seu carà cter
revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època, és a dir, la ruptura amb la tradició, amb
l'ordre i amb la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
A més, el Romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix i busca
constantment la llibertat autèntica; per tant, és un moviment artÃ-stic molt heterogeni que es presenta de
manera diferent i singular en cada paÃ-s on es desenvolupa.
Pel que fa al context històric, aquesta pintura representa una escena del 27 de juliol de 1830, dia en què el
poble de ParÃ-s va aixecar barricades. El rei Carles X de França havia suprimit el parlament per decret i
tenia la intenció de restringir la llibertat de premsa. Els disturbis inicials es van convertir en un aixecament
que va desembocar en una revolució seguida per ciutadans enutjats de totes les classes socials. Com que no
hi va haver un únic capitost, Delacroix representa la Llibertat com a guia del poble, però aquesta no estÃ
representada d'una forma abstracta, sinó que és una figura al·legòrica molt sensual i real (la figura d'una
dona).
DESCRIPCIÓ DE L'OBRA
1
El material pictòric que s'utilitza per pintar aquest quadre és l'oli, el qual és aplicat damunt el llenç
amb una pinzellada solta i definida, que és la tècnica utilitzada per l'artista en aquest cas i que és molt
diferent, per exemple, de la tècnica emprada per Vincent Van Gogh. D'altra banda, pel que fa a les formes
que hi ha representades, aquestes estan definides pel dibuix i l'autor de l'obra utilitza colors que tenen un valor
cromà tic−compositiu, ja que juga amb el to, la intensitat i la saturació, la qual permet contrastos diversos a
la vegada que també té un valor simbòlic perquè els diferents colors tenen un significat sensible que
commou l'autor i l'espectador; per exemple, utilitza colors foscos i cà lids com el negre, el marró i l'ocre
(predominants en la pintura) però també fa servir colors més vius (blau, blanc i vermell) per tal de
destacar la bandera tricolor.
La llum és complexa i dramà tica, deixant zones en penombra i altres d'il·luminades. Les figures que
apareixen en primer pla (els morts per la llibertat a la base i la mateixa Llibertat a la cima sostenint la bandera
tricolor a la mà dreta i un fusell a la mà esquerra) es mostren il·luminades per un focus lateral que, a la
vegada, es retalla a contrallum sobre un fons fumejant i ennuvolat.
La composició de l'obra és piramidal i oberta i consta d'una perspectiva aèria, ja que l'aire modifica la
percepció de la distà ncia i, com més allunyades es troben les figures, més difuminades les representa
l'autor. Les persones que apareixen en el quadre permeten simular un espai tridimensional amb les
representacions de scorzos, de la mateixa perspectiva i dels clarobscurs. A més, l'autor utilitza diferents
formes per tal de generar una sensació de moviment utilitzant, per exemple, lÃ-nies corbes, colors
complementaris, gestos i expressions, etc.
El tema de l'obra és la insurrecció parisenca que va tenir lloc els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830
(denominats les Tres jornades glorioses). En el quadre hi apareixen joves, adults, classe obrera, burgesos i
soldats defensant la Llibertat que, en aquest cas, s'identifica també amb França i és representada com
una dona empunyant un fusell de l'època (tret realista) i amb el pit descobert, fet que va escandalitzar els
crÃ-tics i part de la societat de l'època. Entre els morts que apareixen en primer pla, també hi ha soldats
lleials a Carles X.
El personatge del barret és un burgès en el qual s'autoretrata Delacroix, tot i que ell no va participar en els
fets.
La figura de la Llibertat duu dos sÃ-mbols revolucionaris: el capell frigi i la bandera tricolor, que el nou
règim (tot i ser monà rquic) va adoptar novament. En segon pla, a la dreta de l'espectador, trobem Notre
Dame de ParÃ-s, en una de les torres del qual oneja la bandera revolucionà ria, potser per afirmar la
submissió de l'església, que havia estat un dels recolzaments de la restauració borbònica.
L'espectador només té dues possibilitats, unir−se a la massa o ser arrasat per ella. El poble és la unió
de classes: es representa el burgès amb el seu barret de copa i empunyant el fusell al costat d'un pobre i d'un
ferit que demana clemència a França. Al fons hi apareixen boires i fums de la batalla que dilueixen un
barri francès bastant realista. Als peus de la Llibertat, un moribund la mira fixament indicant que ha valgut la
pena morir per ella.
ANÀLISI I SIGNIFICAT
La Llibertat guiant el poble és un quadre que correspon a l'estil pictòric propi del Romanticisme. La
importà ncia que adopta el tema d'aquesta pintura dintre de l'estil artÃ-stic és el fet que el Romanticisme
és un moviment revolucionari i de ruptura sorgit per trencar, d'alguna manera, amb les normes establertes,
la qual cosa està directament relacionada amb el tema representat en el quadre, amb el qual l'artista pretén
mostrar la revolta del poble parisenc guiat per una figura al·legòrica que simbolitza la Llibertat, i ho fa
utilitzant recursos impactants i realistes per tal de plasmar la situació de la manera més fidel possible.
2
CONCLUSIÓ
Aquesta obra d'Eugène Delacroix ha repercutit considerablement en el futur; segons G. C. Argan, La
Llibertat guiant el poble és el primer quadre polÃ-tic de la pintura moderna, ja que en la seva opinió la
història contemporà nia és la lluita polÃ-tica per la llibertat. Llibertat que, segons el mateix autor, estava
lligada indissolublement en aquella època al concepte de Pà tria. A partir d'aquÃ-, molts altres pintors han
plasmat en les seves obres escenes de caire polÃ-tic i revolucionari.
VALORACIÓ
Aquest quadre té un gran valor artÃ-stic i històric perquè reflexa fidelment la situació polÃ-tica i social
de l'època i la lluita revolucionà ria del poble parisenc per tal d'acabar amb l'opressió exercida per part de
la monarquia. Pel que fa artÃ-sticament, podem dir que Eugène Delacroix marca, amb aquesta obra, l'inici
d'una tendència temà tica pel fet d'elaborar el primer quadre que fa referència a la situació sociopolÃ-tica
d'un paÃ-s.
FINALITAT
La finalitat d'Eugène Delacroix en realitzar aquesta obra era la de manifestar la seva oposició a les idees del
rei Carles X de França i la de mostrar−se com un revolucionari més. En una carta datada el 18 d'octubre
de 1830, Delacroix va escriure al seu germà : He començat un quadre de tema modern, una barricada... i, si
no he lluitat per la pà tria, almenys pintaré per a ella. Per tant, es pot dir que Delacroix volia mostrar el seu
esperit liberal i revolucionari i el seu recolzament a les persones que havien lluitat i havien mort per la pà tria
pintant aquest quadre.
OPINIÓ PERSONAL
Aquest quadre m'agrada especialment pel tema trencador i revolucionari que representa i també per la
intenció de l'autor en plasmar de manera realista la situació d'un poble que lluita per la llibertat, ja que es
nega sotmetre's a les regles imposades per la monarquia. A més, és una obra que marca un abans i un
després en la història de la pintura moderna i això li fa adoptar un gran valor i una gran importà ncia tant
a nivell artÃ-stic com a nivell històric.
BIBLIOGRAFIA
http://es.wikipedia.org/wiki/Delacroix
http://es.wikipedia.org/wiki/La_Libertad_guiando_al_pueblo
http://www.google.es/search?q=tecnica+la+libertad+guiando+al+pueblo&ie=utf−8&oe=utf−8&aq=t&rls=org.mozilla:c
5
3