Nous radars a BCN per millorar la seguretat viària

Nous radars a BCN per
millorar la seguretat viària
_________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
„
„
L’Ajuntament instal.la set nous punts de
control de la velocitat en vies interiors i
d’entrada a la ciutat
La iniciativa forma part del Pla Municipal de
Seguretat Viària 2004-07
Dilluns, 25 de juliol de 2005
Objectiu: millorar la seguretat
viària
La millora de la seguretat viària és un dels eixos prioritaris d’actuació que marquen les
polítiques de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i constitueix un dels objectius recollits
en el Pacte per la Mobilitat de Barcelona.
L’any passat, Barcelona es va adherir l’any passat a la Carta Europea de Seguretat
Viària i va aprovar el Pla Municipal de Seguretat Viària pel període 2004-07, que
contempla un seguit de mesures per reduir els accidents de trànsit i la seva gravetat. Entre
aquestes mesures, figura el control de l’excés de velocitat, un dels factors que intervenen
en un bon nombre d’accidents i que agreugen les lesions ocasionades.
Precedent a les Rondes: menys accidents i menys ferits
A Barcelona, tant el número d’accidents de trànsit com el de ferits i morts registra una
evolució decreixent en els últims anys.
Aquesta disminució ha estat espectacular pel que fa a la Ronda de Dalt i Litoral, on la
disminució d’accidents ha estat del 35% entre els anys 2002 i 2004.
Evolució dels accidents de trànsit a la Ronda de Dalt i la Ronda del Litoral (anys 2000-2004):
700
650
600
550
500
450
400
350
300
2000
2001
2002
Anys
2003
2004
Nous radars a Barcelona
I2
La raó d’aquest important descens obeeix en bona mesura a la instal.lació de radars
fixos a les dues Rondes, que van entrar en funcionament el juliol de 2003.
Un estudi recent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona elaborat amb dades de la
Guàrdia Urbana estima que els radars a les Rondes van evitar, en el darrer any, un total de
116 accidents de trànsit, que haguessin causat 187 lesionats, i en els quals haurien estat
implicats 271 vehicles.
Tanmateix, l’efecte dels radars no ha redundat només en una baixada del número
d’accidents i dels ferits, sinó que també ha tingut altres conseqüències com la millora de la
fluïdesa en les Rondes, a l’eliminar moltes congestions provocades per l’anomenat "efecte
acordió" (retencions puntuals provocades per frenades sobtades). Així, la velocitat mitjana
ha passat de 65 km/h el 2003 a 68 km/h el 2004, mentre que la velocitat mitjana en excés
(velocitat mitjana dels infractors) ha passat de 115-120 km/h a 100-105 km/h.
L’efecte preventiu i de sensibilització dels radars també s’ha traduït en una major
conscienciació dels conductors a l’hora de moderar la velocitat i incrementar així la
seguretat viària.
I3
A l’esquerra, imatge dels radars instal.lats a la Ronda de Dalt. A la dreta, captació
efectuada per un dels equips.
Nous radars a Barcelona
Nous radars en vies interiors i
d’entrada a la ciutat
L’eficàcia dels radars a les Rondes de Barcelona com a element per incrementar la
seguretat viària va portar l’Ajuntament a decidir la instal.lació de 7 nous punts de control
de la velocitat per radar en vies interiors i vies d’entrada a la ciutat:
•
Entrada per l’avinguda Diagonal (a l’alçada de Torre Melina)
•
Entrada per l’avinguda Meridiana (a l’alçada de Rio de Janeiro)
•
Via Augusta (després dels túnels de Vallvidrera)
•
Ronda del Mig (dos punts de control en cadascun dels dos sentits de circulació,
en el túnel de Badal)
La instal·lació d’aquests radars ha anat acompanyada de la senyalització adient amb
senyals fixes, advertint de la presència dels dispositius de control i recordant la necessitat
de respectar els límits de velocitat establerts. L’objectiu és el de prevenir i evitar
conductes que puguin posar en perill la seguretat viària dels conductors i dels
vianants.
La ubicació dels punts de control ha estat determinada conjuntament entre el Sector de
Seguretat i Mobilitat i la Guàrdia Urbana. Les ubicacions responen al fet que es tracta
de vies a través de les quals els vehicles accedeixen a un entorn urbà des d’una via
interurbana (el cas de Diagonal, Meridiana o Via Augusta), i per tant han d’adequar la
seva velocitat, o bé per què, en el cas del túnel de Badal de la Ronda del Mig, es
tracta d’un tram llarg (més de dos quilòmetres) sense semàfors.
Amb aquesta iniciativa, Barcelona esdevé pionera a nivell espanyol en la instal.lació
de radars fixos en vies interiors d’una ciutat.
Ara, Barcelona compta amb 29 punts fix de control de la velocitat per radar (22 a la Ronda
de Dalt i Litoral, i els set esmentats).
Els radars fixos suposen una important eina de suport a la tasca preventiva que realitza
la Guàrdia Urbana, que a més disposa de radars mòbils (que s’instal.len en els cotxes
patrulla) per vetllar pel compliment dels límits de velocitat en qualsevol punt de la ciutat.
Nous radars a Barcelona
I4
Com funcionen els radars?
L'equip de radar o cinemòmetre es composa bàsicament de tres elements:
•
l'antena
•
la unitat de comandament central (o computadora digital)
•
la càmera fotogràfica digital
El seu funcionament comença amb la projecció d'un feix de senyal radar emès per l'antena
quan detecta un vehicle en moviment. Aquest senyal genera un missatge, que es detecta i
descodifica a la computadora digital. Aquesta computadora avalua el missatge i el
converteix en un valor xifrat en quilòmetres per hora.
A partir d'aquestes dades, si es supera el límit de velocitat establert, la càmera fotogràfica
capta una imatge digital que permet veure el vehicle infractor amb la matrícula
identificativa. La imatge permet veure clarament la data, l’hora de la medició, el lloc, la
velocitat del vehicle i el sentit de la marxa.
El radar efectua medicions en diversos carrils de circulació a la vegada sense que sigui
precís variar l’àngul de la càmera. Els equips estan capacitats per desenvolupar una
velocitat de treball d’almenys dues impressions per segon.
Les fotografies es poden emmagatzemar en el propi disc dur de la càmera, o bé poden ser
trameses per fibra òptica al centre de control de la Guàrdia Urbana, a les instal.lacions de
la Zona Franca. És en aquest centre on es determina la infracció comesa i s’envia a
l’Institut Municipal d’Hisenda per la seva tramitació. L’infractor rep al seu domicili la
notificació de la denúncia, que incorpora la fotografia captada pel radar.
Nous radars a Barcelona
I5