Conveni del metall de Girona NOTA INFORMATIVA 2 RESPOSTA CLARAMENT INSUFICIENT DE LA PATRONAL DE GIRONA A LA PROPOSTA SINDICAL El passat 31 de març es va realitzar la tercera reunió de la comissió negociadora del Conveni del metall de Girona, a la seu del gremi provincial d’instal·ladors, després de diversos endarreriments per causes alienes a CCOO d’Indústria. En aquesta reunió, la patronal del metall de Girona va donar resposta a la plataforma reivindicativa presentada per CCOO d’Indústria i MCA-UGT de Catalunya el passat 13 de gener. La resposta patronal va ser clarament insuficient i, en algun punt, fins i tot provocadora. La patronal va destacar, en primer lloc, l’impacte que té sobre el conveni provincial del metall la signatura del Conveni estatal del metall (CEM), ja que considera gran part del seu articulat d’aplicació obligatòria a tot el sector i a tot l’estat, especialment en matèries com igualtat, salut laboral, codi de conducta, contractació... En alguns punts es va mostrar disposada a valorar propostes de redactat més concretes, que els sindicats ens vam comprometre a entregar de cara a la propera reunió, per tal de reordenar l’articulat del conveni per fer-lo més entenedor i pràctic, en matèries com la formació, la responsabilitat social, la Comissió Paritària... És en els aspectes més destacats de la proposta sindical on la patronal es nega a avançar i fins i tot fa plantejaments regressius per als treballadors i treballadores del sector: • • JORNADA: es nega a valorar les propostes que fem els sindicats en matèria de llicències, jornada anual..., i en canvi proposa un increment de jornada anual de 8 h. En matèria de SALARIS fa quatre plantejaments: o No volen negociar plusos de treball per torns, festius, guàrdia... i ens remeten a que els discutim a cada empresa. o No volen acceptar una major intervenció sindical per regular els salaris variables, ni volen introduir elements per recuperar el salari perdut durant els darrers anys de crisi a les empreses que hagin recuperat la situació de viabilitat. o Consideren una línia vermella i, per tant, no accepten regular la compensació i absorció, tal i com està regulada actualment en el conveni. o En qüestió d’increments, plantegen la congelació en el cas que els sindicats insistim en proposar increments que estiguin per sobre dels acordats en l’AENC 2015-2017. CCOO d’Indústria de Catalunya considerem la resposta patronal completament insuficient, poc ambiciosa i derrotista davant les oportunitats que els nous escenaris, com el CEM, ens obren. Tot i que el CEM complementarà i regularà part de les condicions actuals, no comporta grans canvis i no impedeix, ben al contrari ho fa necessari, avançar amb més força en les diferents propostes que hem realitzat, especialment en temes d’igualtat, salut laboral i formació. El CEM no pot ser una excusa perquè la patronal no s’avingui a desenvolupar elements clau per als sectors industrials que representem. I en el moll de l’os del conveni, el salari i la jornada. La proposta patronal d’incrementar la jornada, de no voler regular la compensació i absorció, ni els variables, especialment a les empreses que han carregat sobre els treballadors i treballadores la sortida de la crisi, juntament amb una pobre proposta d’increment salarial, comencen a ser preocupants, si el que volem és una solució dialogada i negociada en la mesa del Conveni del metall de Girona. Ens hem emplaçat per al proper 18 d’abril per continuar amb les negociacions. Girona, 5 d’abril de 2016 Convenio del metal de Girona NOTA INFORMATIVA 2 RESPUESTA CLARAMENTE INSUFICIENTE DE LA PATRONAL DE GIRONA A LA PROPUESTA SINDICAL El pasado 31 de marzo se realizó la tercera reunión de la comisión negociadora del Convenio del metal de Girona, en la sede del gremio provincial de instaladores, después de varios atrasos por causas ajenas a CCOO de Industria. En esta reunión, la patronal del metal de Girona dio respuesta a la plataforma reivindicativa presentada por CCOO de Industria y MCA-UGT de Catalunya el pasado 13 de enero. La respuesta patronal fue claramente insuficiente y, en algún punto, incluso provocadora. La patronal destacó, en primer lugar, el impacto que tiene sobre el convenio provincial del metal la firma del Convenio Estatal del Metal (CEM), ya que considera gran parte de su articulado de aplicación obligatoria en todo el sector y en todo el estado, especialmente en materias como igualdad, salud laboral, código de conducta, contratación... En algunos puntos se mostró dispuesta a valorar propuestas de redactado más concretas, que los sindicatos nos comprometimos a entregar de cara a la próxima reunión, para reordenar el articulado del convenio para hacerlo más entendedor y práctico, en materias como la formación, la responsabilidad social, la Comisión Paritaria... Es en los aspectos más destacados de la propuesta sindical donde la patronal se niega a avanzar e incluso hace planteamientos regresivos para los trabajadores y trabajadoras del sector: • JORNADA: se niega a valorar la propuesta que hacemos los sindicatos en materia de licencias, jornada anual..., y en cambio propone un incremento de jornada anual de 8 h. • En materia de SALARIOS hace cuatro planteamientos: o No quieren negociar pluses de turnicidad, festivos, retén... y nos remiten a que los discutamos en cada empresa. o No quieren aceptar una mayor intervención sindical para regular los salarios variables, ni quieren introducir elementos para recuperar el salario perdido durante los últimos años de crisis en las empresas que hayan recuperado la situación de viabilidad. o Consideran una línea roja y, por lo tanto, no aceptan regular la compensación y absorción, tal y como está regulada actualmente en el convenio. o Plantean la congelación en el caso de que los sindicatos insistamos en proponer incrementos que estén por encima de los acordados en el AENC 2015-2017. CCOO de Industria de Catalunya consideramos la respuesta patronal completamente insuficiente, poco ambiciosa y derrotista ante las oportunidades que los nuevos escenarios, como el CEM, nos abren. Aunque el CEM complementará y regulará parte de las condiciones actuales, no comporta grandes cambios y no impide, sino al contrario, lo hace necesario, avanzar con más fuerza en las diferentes propuestas que hemos realizado, especialmente en temas de igualdad, salud laboral y formación. El CEM no puede ser una excusa para que la patronal no se avenga a desarrollar elementos clave para los sectores industriales que representamos. Y en el meollo del convenio, el salario y la jornada. La propuesta patronal de incrementar la jornada, de no querer regular la compensación y absorción, ni los variables, especialmente en las empresas que han cargado sobre los trabajadores y trabajadoras la salida de la crisis, junto a una pobre propuesta de incremento salarial, empiezan a ser preocupantes, si lo que queremos es una solución dialogada y negociada en la mesa del Convenio del metal de Girona. Nos hemos emplazado para el próximo 18 de abril para continuar con las negociaciones. Girona, 5 de abril de 2016