Vázquez Díazen la - Centro del Carmen

Anuncio
A
més de ser un notable paisatgista, Vázquez Díaz va destacar com a
retratista d’algunes de les personalitats més notables de la cultura
espanyola de la seua època, com Rubén Darío, Unamuno, Pío i Ricardo Baroja,
Juan Ramón Jiménez o Salvador de Madariaga. No obstant això, el projecte
que el va consagrar com a pintor van ser els murals del Descobriment que
va realitzar per al monestir de La Rábida (Huelva) entre 1928 i 1930, en
què evoca la gesta de Cristòfor Colom. El mateix pintor va confessar en una
entrevista: “Vaig créixer preparant-me per a ser capaç un dia de narrar amb
colors els fets més excel·lents del Descobriment.” L’obra es va iniciar amb totes
les benediccions del llavors rei Alfons XIII, que la va subvencionar amb 60.000
pessetes i va assistir a la inauguració dels frescos del convent.
Caps de mariners (1928), acuarela, 35 x 26 cm.
Les conferències (1928), estergit,161 x 139,5 cm.
El pare Marchena (1928), estergit, 190,5 x 102 cm.
Colección
Rafael Botí
Caps de frares (1928), acuarela, 60 x 80 cm.
Las conferencias (1928), estarcido (detalle), 161 x 139,5 cm.
Les conferències (1928), estergit, 198,5 x 139 cm.
Cabezas de frailes (1928), acuarela, 60 x 80 cm.
A
demás de ser un notable paisajista,Vázquez Díaz destacó como retratista
de algunas de las personalidades más notables de la cultura española
de su época como Rubén Darío, Unamuno, Pío y Ricardo Baroja, Juan
Ramón Jiménez o Salvador de Madariaga. Sin embargo, el proyecto que le
consagró como pintor fueron los murales del Descubrimiento que realizó
para el monasterio de La Rábida (Huelva) entre 1928 y 1930 evocando la
gesta de Cristóbal Colón. El propio pintor confesó en una entrevista: “Crecí
preparándome para ser capaz un día de narrar con colores los hechos más
sobresalientes del Descubrimiento.” La obra se inició con todas las bendiciones
del entonces rey Alfonso XIII, que la subvencionó con 60.000 pesetas y asistió a
la inauguración de los frescos del convento.
Vázquez
Díaz en la
Cabezas de marineros (1928), acuarela (detalle), 35 x 26 cm.
Las conferencias (1928), estarcido (detalle), 198,5 x 139 cm.
El padre Marchena (1928), estarcido, 190,5 x 102 cm.
D
aniel Vázquez Díaz (Nerva, Huelva, 1882 – Madrid, 1969) va començar
a pintar mentres cursava la carrera de comerç a Sevilla, després de
descobrir l’obra de Zurbarán i d’El Greco. En 1903 es va traslladar a Madrid
per a consagrar-se plenament a la pintura i copiar els grans mestres del
Prado, on va entaular relació amb Juan Gris, Solana i Darío de Regoyos. En
1906 va viatjar a París, on va treballar amb l’escultor Antoine Bourdelle, va
conéixer Picasso, Braque, Modigliani i Max Jacob, entre altres, i va assimilar
un cert esperit avantguardista. Va desenrotllar un estil personal que mescla
la pinzellada constructiva de Cézanne amb l’estructuració geomètrica i en
diversos plans del cubisme. Quan va retornar a Espanya en 1918 va impartir
classes, de primer al seu taller i després des de la càtedra de Pintura Mural de
l’Escola de Belles Arts de San Fernando, que va guanyar per oposició en 1932.
Es va convertir en un dels pintors més influents de l’Espanya del moment,
destacant fonamentalment pel seu eclèctic magisteri, que va fer que entre els
seus deixebles es troben artistes tan dispars com José Caballero, Díaz-Caneja,
Rafael Canogar, Cristino de Vera i Rafael Botí. Iniciada en 1970, la col·lecció
Rafael Botí va estar formada en el seu apogeu per més de setanta pintures i
prop de 250 dibuixos. En esta mostra es presenten seixanta olis, onze estergits
de La Rábida i dotze aquarel·les, a més d’incloure un bust de pedra del mestre
de Nerva esculpit per Pérez Mateo.
Adolescent (1920), O/L, 76 x 55 cm.
La negresse (1911), O/L, 51 x 38 cm.
MUSEO DE BBAA DE CASTELLON
Del 15 de abril al 28 de junio 2015
Av. Hermanos Bou, 28 · 12003 Castellón
CENTRO DEL CARMEN DE VALENCIA
Del 9 de julio al 4 de octubre 2015
c/ Museo, 2 · 46003 Valencia
MUSEO DE BBAA DE ALICANTE MUBAG
Del 15 de octubre 2015 al 17 enero 2016
c/ Gravina, 13 · 03002 Alicante
D
aniel Vázquez Díaz (Nerva, Huelva, 1882-Madrid, 1969) comenzó
a pintar mientras cursaba la carrera de Comercio en Sevilla, tras
descubrir la obra de Zurbarán y de El Greco. En 1903 se trasladó a Madrid
para consagrarse plenamente a la pintura y copiar a los grandes maestros del
Prado, entablando relación con Juan Gris, Solana y Darío de Regoyos. En
1906 viajó a París y trabajó junto al escultor Antoine Bourdelle, conociendo
a Picasso, Braque, Modigliani y Max Jacob, entre otros, y asimilando cierto
espíritu vanguardista. Desarrolló un estilo personal que mezcla la pincelada
constructiva de Cézanne con la estructuración geométrica y en diversos planos
del cubismo. A su regreso a España en 1918, impartió clases, primero en su
taller, y después desde la cátedra de Pintura Mural de la Escuela de Bellas
Artes de San Fernando, que ganó por oposición en 1932. Se convirtió en
uno de los pintores más influyentes de la España del momento, destacando
fundamentalmente por su ecléctico magisterio que hizo que entre sus
discípulos se encuentren artistas tan dispares como José Caballero, Díaz-Caneja,
Rafael Canogar, Cristino de Vera y Rafael Botí. Iniciada en 1970, la Colección
Rafael Botí estuvo formada en su apogeo por más de 70 pinturas y en torno a
250 dibujos. En esta muestra se presentan 60 óleos, 11 estarcidos de La Rábida
y 12 acuarelas, además de incluir un busto en piedra del maestro de Nerva
esculpido por Pérez Mateo.
www.consorciomuseos.gva.es
Organitza
Seus expositives
Daniel Vázquez Díaz
La negresse (1911), O/L, 51 x 38 cm.
Adolescente (1920), O/L, 76 x 55 cm.
Descargar