Séfer Barcelona: Festival del Llibre Jueu

Séfer
Barcelona:
Festival del
Llibre Jueu
Palau Robert
22 / 23
de Setembre
2016
Sfr
SÉFER Barcelona
Festival del Llibre Jueu
Creat per:
1ª edició del Festival
del Llibre Jueu Séfer
Barcelona
Com ja és habitual a moltes ciutats europees, la Plataforma Cultural Jueva
MOZAIKA ha decidit fer el primer Festival del llibre jueu a la ciutat de Barcelona,
que pretén arribar a ser un esdeveniment de referencia de la nostra cultural i
lloc de trobada del pensament literari al país.
Amb la col·laboració i participació de:
Estudis hebreus i arameus
Construcció d’identitats
literàries contemporànies,
Grup de Recerca Consolidat
de la Generalitat de Catalunya
Aquesta 1ª edició del Festival del llibre jueu que té lloc els dies 22 i 23 de
setembre 2016 al Palau Robert de Barcelona, neix de la voluntat de diverses
organitzacions i institucions disposades a treballar conjuntament per fer possible un esdeveniment cultural potent i pertinent, que pugui tenir una continuïtat,
però sobretot una empremta pròpia. El programa acull no només presentacions
d’autors, de llibres i taules rodones obertes a la reflexió als continguts i l’estat
actual de l’edició en paper, sinó també una mostra d’activitats artístiques pensades expressament per al context de la ciutat.
L’objectiu fonamental d’aquest Festival és posar de manifest la diversitat i la
pluralitat, amb la intenció de fomentar el debat i l’intercanvi. Com és de suposar, també es tracta de donar a conèixer la cultura jueva a partir dels seus
pilars fonamentals com són la literatura i també la filosofia, és a dir, la paraula
escrita, l’estudi i el qüestionament. Per tant, en el programa de presentacions
es succeeixen conferències tant d’autors jueus locals com europeus, però també d’autors no jueus que hagin tractat aspectes relacionats amb la història o la
cultura jueves, fins i tot d’especialistes en autors jueus, tant del passat (Maimònides, Nahmànides) com de la modernitat (Baruch Spinoza, Henri Bergson o
Sigmund Freud), bo i passant per diferents llengües i cultures, i tant si es tracta
d’autors molt coneguts com d’autors no tan coneguts, amb la voluntat de tractar temes d’actualitat a la llum de totes aquestes subjectivitats. Davant d’una
tan vasta diversitat, el programa es basteix amb eixos temàtics com són la
identitat, l’exili, la memòria o la llengua, intentant captar l’atenció de tota mena
de públics.
La discreció de la vida jueva a la ciutat ens ha privat de tenir un contacte directe amb un del elements constitutius de la cultura europea moderna, entenent
aquesta cultura com un substrat vivificador que ha participat activament en la
construcció de la tradició europea. Donar a conèixer aquesta cultura no només
és un factor de normalitat i d’integració dels catalans jueus d’avui, també pot
ser un factor d’enriquiment col·lectiu.
Per a la programació, l’organització i la coordinació d’aquest esdeveniment,
comptem amb el suport d’una comissió formada per escriptors i artistes, així
com del departament Universitat de Barcelona -Estudis hebreus i arameus- i
Secció Construcció d’identitats literàries contemporànies, Grup de Recerca
Consolidat de la Generalitat de Catalunya, la Comunidad Israelita de Barcelona i Comunitat Jueva Atid de Catalunya, i La Casa del Libro.
–
Equip de programació literària: Ana Bejarano, Tessa Calders, Sandra Cywis,
Erica Consoli, Noemí París, Arnau Pons i Víctor Sorenssen.
Equip de producció: Manu Valentín.
Equip de programació artística: Carles Basteiro-Bertolí i Roselyne Lombard.
Punt de venda de llibres: Al llarg de tot el Festival estaran a disposició dels
assistents diversos punts de venda de llibres perquè els assistents puguin triar
entre una àmplia i acurada selecció de títols de literatura, història i pensament
jueus. Fins i tot els més petits podran gaudir de la nostra selecció! Per a això hem
comptat amb la col·laboració d’especialistes, professors, autors i traductors,
així com de les editorials més selectes i de la llibreria Casa del Llibre.
Fotografies per ordre d’aparició: Carta de Ber Borochov a Shmuel Niger
(1913), Biblioteca del Trinity College de Dublin - Irlanda, Biblioteca de
Sarajevo - Ph. Gervasio Sánchez (1993).
*L’entrada a totes les conferències i espectacles és gratuïta.
**Durant les jornades hi haurà un punt de venda editorial amb una fina selecció
d’obres relacionades amb la literatura i la filosofia jueves.
Dijous 22
de setembre
11:00h
12:30-14:15h
Inauguració.
Taula d’editors: ¿Existeix
Presidents de les
una Literatura jueva?
comunitats jueves
Valeria Bergalli
Autoritats Locals
(Minúscula), Alejandro
Presenta: Mozaika
Dardik (Club Editor), Luis
–
11:30-12:30h
Solano (Asteroide), Raúl
Usón (Xordica)
Máximo José Kahn:
jueu, republicà, exiliat.
El llegat jueu:
per Mario Martín Gijón
Horacio Kohan (Sefarad
Presenta:
Editores), Pilar Romeu
Marta Marín-Dòmine
(Tirocinio), Ignasi
Comencem les jornades amb la
reivindicació d’una figura tant desconeguda com enigmàtica i polièdrica:
Máximo José Kahn, un jueu alemany que va arribar a ser una figura
intel·lectual important de la Segona
República espanyola en exercir de
Cònsol honorari a Salònica i, posteriorment, a Atenes. Aprofundim en
l’escriptor, el pensador i l’assagista
de la mà de Mario Martín Gijón, sens
dubte el màxim especialista d’aquest
interessantíssim personatge que
va viure un moment convuls de la
història d’Europa.
Moreta (Fragmenta), Juli
Peradejordi (Obelisco)
Presenta i modera:
David Aliaga
Sempre és el moment de fer-se
preguntes. Al voltant d’aquesta taula,
hem aplegat alguns dels principals
editors de literatura i assaig jueus
per tal d’interpel·lar-los sobre els
aspectes de la cultura que poden
servir de matriu per als textos literaris
jueus. ¿Hi ha una especificitat jueva?
¿Tenim un llegat jueu per reivindicar?
¿Quins problemes comporta
aquesta transmissió? Debatrà amb
tots ells David Aliaga, crític literari i
jove escriptor jueu, bon coneixedor
del panorama editorial i de la
literatura actuals.
–
Amb un aire de khavrutà, el mètode
d’estudi i comentari tradicional
rabínic, dediquem la tarda als
diàlegs entre pensadors i escriptors.
El reconeixement de l’alteritat, la
reflexió a què ens aboca, els reptes
d’una societat complexa i diversa, i
els raonaments crítics que provoca
l’escriptura es trenen en una conversa
viva que fa esclatar les idees rebudes,
així com les noves interpretacions
poden revelar nous significats.
16:30-17:30h
Llull i la Càbala de
Barcelona.
Lola Badia conversa amb
Mariona Vernet
L’Any Llull ens convida a obrir
aquests diàlegs al voltant d’aquesta
magnífica figura espiritual, filosòfica i literària de l’Edat Mitjana, per
tal d’aprofundir en la seva relació
intensa amb el llegat jueu del seu
temps, especialment de Catalunya,
i ho fem de la mà de dues filòlogues d’excepció, com són Lola
Badia i Mariona Vernet.
17:30-18:30h
Poesia i violència.
Arnau Pons conversa
amb Xavier Antich
Un poeta i un pensador cara a cara.
I un tema que els és central: poesia i
violència. No som lluny de Benjamin
i del seu comentari sobre la cultura
i la barbàrie. Antich és segurament
un dels pensadors catalans actuals
més preocupats per la figura de
l’altre, arran dels seus estudis de
l’obra de Levinas, Derrida i Arendt,
i s’esmerça dia a dia per oferir un
accés als textos filosòfics, sense fer
rebaixes. Arnau Pons és un poeta
que qüestiona la naturalesa de la
poesia i la seva raó de ser amb una
sensibilitat aferrada a la lletra, i des
d’una exterioritat jueva volguda i
reivindicada, amb la intenció de fer
sorgir una violència imposada que
sol passar desapercebuda.
–
18:30-19:30h
Exili i impostura.
Ariana Harwicz conversa
amb Joana Masó
No som lluny de Benjamin i del
seu comentari sobre la cultura i la
barbàrie. Antich és segurament un
dels pensadors catalans actuals
més preocupats per la figura de
l’altre, arran dels seus estudis de
l’obra de Levinas, Derrida i Arendt,
i s’esmerça dia a dia per oferir un
accés als textos filosòfics, sense fer
rebaixes. Arnau Pons és un poeta
que qüestiona la naturalesa de la
poesia i la seva raó de ser amb una
sensibilitat aferrada a la lletra, i des
d’una exterioritat jueva volguda i
reivindicada, amb la intenció de fer
sorgir una violència imposada que
sol passar desapercebuda.
–
19:30-21:00h
Acte de cloenda de la
primera jornada - Jardins
del Palau Robert.
Duet de violoncel a
càrrec de Lofoten Cello
Duo + Recital de Poesia
del S.XIII al S.XXI
Lofoten Cello Duo: Nadales que
perduren en la memòria col·lectiva del
poble català, melodies jueves melangiosament festives, cançons nòrdiques per a què els homes conquereixin els cors de les dones que festegen
o ritmes vertiginosos que amenacen
el trencament de malucs occidentals,
entre d’altres, conformen un repertori
que pretén mostrar la rica i diversa
tradició oral de la música europea, des
de temps immemorials fins l’actualitat.
Una retrospectiva de la música tradicional per mà del violoncel, un dels
instruments més representatius de la
música clàssica occidental.
Cançons tradicionals jueves
“Hava nagila”, “Ma averech”
i “Utsu etsa”
Peces clàssiques compostes per
músics jueus
“Prayer” Ernst Bloch, “Kaddisch”
Maurice Ravel
Peça moderna
“Take a walk on te wild side” Lou Reed
Rapsodes
Mireia Ros (Actriu i Directora de cinema)
Blanca-Llum Vidal (Poetessa)
Eva McGowan (Cantautora)
Poemes
“Lazens plasers tant vos amb e us
desizir” Raimon Vidal de Besalú
(S.XIII)
“L’ànima que viu presonera dins
meu” Astruc Bonafeu
(S.XV)
“The Immortals” Isaac Rosenberg
(S.XIX – S.XX)
“Take a walk on the wild side”
Lou Reed (S.XX)
“Càntic dels Càntics” Blanca-Llum
Vidal (S.XXI)
Lectura teatralitzada d’un
fragment de l’obra “Ser-ho
o no: Per acabar amb la
qüestió jueva” de JeanClaude Grumberg. Direcció
de Josep Mª Flotats.
Actors: Pep Planas i
Dafnis Balduz.
Josep Maria Flotats : A l’agost del
2013, Jean-Claude Grumberg, en un
dinar a Saint Germain, em va oferir
el text de Ser-ho o no acabat de
sortir d’impremta, no arribat encara
a les llibreries. A final de la tarda del
mateix dia, li vaig dir entusiasmat
que volia muntar l’obra i que això
seria a l’octubre del 2014. Per raons
que no vénen al cas, no va poder ser
fins l’octubre del 2015 a Barcelona y
el Setembre de 2016 a Madrid.
Ser-ho o no és una obra construïda
a partir d’un pretext que consta
d’unes converses entre dos veïns
d’una mateixa escala, d’horitzons,
coneixements i creences antagònics.
I en el curs d’aquestes converses,
hi palpita d’una manera subjacent el
tema de la identitat, com el verb del
títol ja indica: la identitat col·lectiva
i sobretot la personal, junt amb la
tolerància. Temes recurrents en tota
l’obra de Jean-Claude Grumberg,
que –ancorada en la immediata
actualitat– evoca sempre la memòria
històrica per discernir la violència o
l’absurd del present.
En l’obra de Jean-Claude Grumberg,
de la mateixa manera que la pintura
figurativa actual ha après molt de la
pintura abstracta, Ser-ho o no és una
obra que ha après molt del teatre
de l’absurd i l’ha superat després
d’haver-se enriquit de la seva
experiència. Jean-Claude Grumberg,
per mitjà d’un diàleg incisiu entre
els dos personatges i a través d’un
humor irresistible i intel·ligentíssim,
ens porta a interrogar-nos sobre els
temes més importants de la condició
humana: el compromís ètic, social i
moral amb un mateix, amb propis i
estranys, amb la llengua, la cultura,
la història. D’on som? Qui som?
Què som?
Divendres 23
de setembre
10:00-11:30h
Presenta:
Lost in translation: Taula
Rosa Àuria Munté
de traductors.
Rhoda Henelde Abecasís,
Ana Bejarano, Manuel
Forcano i Eulàlia Sariola
Presenta i modera:
Arnau Pons
Ens endinsem en el món de les
llengües i del difícil art de la traducció,
que va de la transformació lingüística
a la negociació entre cultures. Els
participants d’aquesta primera
taula, traductors ben coneguts i
prolífics (Ana Bejarano, Manuel
Forcano, Rhoda Henelde-Abecasís,
Eulàlia Sariola), ens faran viatjar
pels desafiaments estètics, literaris
i lingüístics de llengües tan diverses
com l’hebreu, el català, l’ídix, l’àrab o
l’alemany. Coordina la taula el premi
nacional a la millor traducció del
2015, Arnau Pons, amb “Cristall
d’alè” de Celan.
–
Tot seguit, donem a pas a grans
autors jueus de la modernitat. En una
conferència amb un marcat caràcter
d’homenatge abordarem el llegat
d’Elie Wiesel: escriptor, activista
polític, periodista, supervivent de
la Xoà i Premi Nobel de la Pau. A
la taula: Marisa Siguán, catedràtica
de literatura alemanya de la UB
i traductora de Jean Améry, i
Rosa Pérez Zancas, docent a la
Universitat de Barcelona sobre
“literatura de l’Holocaust”. Presenta:
Rosa-Àuria Munté, professora de la
Universitat Ramon Llull, experta en la
representació de l’Holocaust en
la ficció.
–
12:30-13:45h
Viure en la lletra: veus
jueves de la modernitat.
Sultana Wahnón (Franz
Kafka) i Edgardo Dobry
11:30-12:30h
(Alejandra Pizarnik i Juan
Contra el silenci:
Gelman)
Recordant a Elie Wiesel.
Presenta i modera:
Rosa Pérez Zancas amb
Teresa Shaw
Marisa Siguán
Continuarem amb tres figures que no
necessiten presentació: Franz Kafka,
Alejandra Pizarnik i Juan Gelman.
Sultana Wahnón, catedràtica de Teoria
de la literatura i Literatura comparada
a la Universitat de Granada, s’ocuparà
de l’autor de Praga en un procés
d’aproximació al fet literari i a la seva
realitat històrica. Per la seva banda,
Edgardo Dobry, conegut poeta,
assagista, traductor i professor de
la Facultat de Filologia de la UB, se
centrarà en els dos emblemàtics
poetes argentins que coneix
sobradament: Gelman i Pizarnik.
Presenta l’acte la poeta Teresa Shaw.
–
16:00-17:00h
Identitat i memòria.
Vicenç Villatoro conversa
amb Lluís Bassat
(servei de traducció
català-anglès)
La tarda de divendres s’obre amb
una conversa que ens descobreix
una primícia editorial: Vicenç Villatoro
publica aquest novembre “El retorn
dels Bassat”. Es tracta d’un repàs a la
història familiar del famós publicista,
que ens porta per diferents territoris
mediterranis molt lligats al llegat cultural
sefardita. En aquest diàleg, tots dos
repassaran grans autors d’aquests
territoris tan presents en el llibre, com
ara Albert Cohen, Elias Canetti o
Umberto Saba. El director del CCCB ho
farà des d’una perspectiva més literària
i Bassat, des d’una perspectiva més
vivencial i connectada amb la ciutat de
Barcelona.
–
17:00-18:00h
Jueus i conversos:
dialèctica i història.
Miquel Segura conversa
amb Borja Vilallonga
(servei de traducció catalàanglès)
Amb la seva darrera novel·la, “Les
cendres del rabí”, basada en fets
reals, Miquel Segura ens traslladarà
de la Mallorca del segle XVII a l’Israel
contemporani, travessant els camps de
concentració i d’extermini nazis, i també
algunes ciutats europees, com Londres,
Cracòvia i Munic. L’escriptor xueta i jueu
dialogarà amb l’escriptor i historiador,
Borja Vilallonga, una veu jueva
potent, molt ben preparada i sobretot
necessària per als debats més delicats i
comprometedors la nostra societat.
–
18:00-19:00h
Punks not dead:
Publicacions en paper.
«El funàmbul» (David
Cuscó) «Tamid» (Pere
Casanellas) «Mozaika»
Presenta i modera:
Berta Ares
(servei de traducció
català-anglès)
És hora ja de fer conèixer les
diferents publicacions en paper
sobre cultura jueva que podem
trobar al nostre país. Cadascuna
amb les seves singularitats i maneres
de fer, els seus centres d’interès
i els seus estils. Diametralment
divergents, exquisidament unides
per l’amor a la lectura pausada,
relaxada i atenta, com ofereix
sempre el paper meditat.
–
19:00-20:00h
Laïcitat jueva: un
oxímoron?
Fania Oz-Salzberger
conversa amb Marcelo
Dimenstein
(servei de traducció
anglès-català)
Conclou les jornades una convidada
d’honor: Fania Oz-Salzberger, que
ha publicat fa poc “Els jueus i les
paraules”, un assaig escrit amb el seu
pare, Amos Oz. En aquesta darrera
conferència, Oz-Salzberger tractarà
braç a braç amb Marcelo Dimentstein
un dels temes més controvertits de la
modernitat jueva: el laïcisme jueu, des
d’una aproximació desafiadora, plena
de coneixement i de justificacions, on
la paraula escrita s’erigeix com el cor
de la cultura jueva de tots els temps, i
que de ben segur donarà molta llum a
l’hora d’afrontar els desafiaments del
judaisme contemporani.
Amb la col·laboració del Festival
Cinema Jueu de Barcelona.
acadèmicament. Sempre va sentir
una atracció especial cap a les
formes de la cal·ligrafia àrab, però
no va ser fins l’any 2008 quan
va sentir una veritable necessitat
d’aprendre aquesta forma d’art.
Gràcies a la seva mentora i mestra
Núria García Masip, va viatjar
a Istanbul on es va iniciar en
aquesta disciplina amb dos dels
més importants mestres cal·lígrafs
tradicionals. Després de sis anys
d’estudi, va rebre el seu diploma en
els estils “Thuluth” i “NASK” i avui dia
treballa per encàrrecs internacionals
component les seves pròpies peces
de cal·ligrafia i ensenyant als seus
alumnes en diferents ciutats del món.
–
Acte de cloenda del
SEFER BCN - Jardins del
Palau Robert.
Dj Jam Session + Acció
Adan Liu
artística de cal·ligrafia
Cal·ligrafia en Xinés
hebrea, àrab i xinesa.
Nascut el 1971 a sud-est de la
Xina viu a Espanya des de 2010.
Llicenciat en en belles arts al
magisteri Wenzhou, i màster de
Art Contemporani i fotografia a la
Universitat Politècnica de València,
fundà l’Estudi Adan. Fotògraf i
professor de dibuix i pintura xinesa,
col·labora amb l’Institut Confuci de
la Universitat de València.
Cal·ligrafia en Àrab
Nascut el 1982 a Madrid, és la
ciutat on va créixer i es va formar
Cal·ligrafia en Hebreu
Nascut el 1.965 a Barcelona. Estudis
d’art a l’escola Illa de Sabadell,
escola Eina de Barcelona, i Kunst
Akademy de Düsseldorf. D’ençà l’any
1.989 ha participar en exposicions
col·lectives i individuals. Darrerament
ha estat seleccionat per a residencia
per l’Al-Mahatta gallery, a l’Edward
Said Center, Birzeit, Palestina.
19:00-21:00h
Khalid Pablo Casado
Dídac Pintó
“El poder de la paraula”
a càrrec dels actors de
l’Escola d’Actors i Actrius
Nancy Tuñón-Jordi Oliver.
Què podem dir sense la paraula?
Sense cap signe... podrem ser
escoltats? Ens entendrem? Sabràs
qui soc, d’on vinc, on vaig, les
meves pors? Sorpresa! t’estimo i
t’odio. Quatre actors en una acció
artística d’improvisació hauran
interactuar en un mon on els hi serà
prohibit l’accés al so, les paraules, a
qualsevol signe.
Instal·lació als Jardins del
Palau Robert de l’escultura
de Lautaro Saavedra “Soc
l’arbre de la vida”
La proposta expositiva treballa la
concepció de la mateixa “gènesi”,
la complexitat d’aquest terme:
la creació com l’acte i la creació
com a objecte. Els éssers humans
són el resultat de la creació, però
al mateix temps són creadors,
voluntària o inconscientment tots
som part del cosmos creatiu, som
part del “arbre de la vida”. En l’art,
les aparences poden enganyar
l’espectador distret; darrere d’una
ombra o un reflex, sempre hi ha
més, una mà creadora, una identitat,
i la voluntat de l’artista, perquè res
és casual. Aquesta és la reflexió
que l’artista vol transmetre: La
identitat com un element personal
i d’individualitat que, alhora,
no existeix i no té sentit sense
l’existència d’una pluralitat. Naixem
i creixem en entorns diferents dels
que hem rebut i ens duem coses, però
com a baules d’un cicle també aportem
components de la nostra experiència
vital a qui ens envolta.
Per això mateix, la proposta vol
remarcar que l’arbre de la vida té
arrels que es nodreixen de la terra,
i aquesta terra és la nostra terra,
escollida o imposada, buida o plena
de significacions. Lautaro Saavedra,
en aquesta obra ideada per formar
part d’una exposició itinerant
d’artistes nacionals amb el títol: Etz
yetzira - Ani etz chaim / L’arbre de
la creació - Jo sóc l’arbre de la vida,
treballa aquest doble concepte de
la figura humana, la identitat i la part
d’ella que ens arrossega a ser el que
som, on ens trobem, i si hem trobat
aquesta terra promesa, que no serà
més que el refugi de la nostre ànima.
Qui som, doncs? Som consciència;
saviesa i intel·ligència; energia, força
i justícia; la victòria de la vida sobre
la mort; eternitat; bellesa; sexualitat;
el desig d’atorgar amb la intenció de
rebre; el desig de rebre amb la intenció
d’atorgar, part d’un “Maljut” (un regne);
som això, aquest cosmos creador
del qual formen part: la naturalesa;
criatures marines, els éssers de l’aire,
esperits i criatures de la terra.
Lautaro Saaveda (1987) viu i treballa
entre Barcelona i Pietrasanta (Itàlia).
A favor de materials nobles com el
marbre i el bronze, des del 2009 ha
exposat arreu d’Espanya, Suïssa i
Itàlia, on aquest 2015 va se guardonat amb el 1er premi d’escultura
de la X Biennal d’Art de Florència.
Mestre de la més antiga tècnica de
la fosa a la cera perduda, amb la
qual crea peces úniques d’art, irrepetibles, Lautaro no utilitza motlles
per a la reproducció de les seves
obres per tal de garantir la singularitat, deixant l’empremta dels seus dits
i la seva força en cadascuna de les
creacions.
Mentre que dóna alè de vida a les
avantguardes del segle XXI, el seu
univers simbòlic és una reminiscència de l’art grec i egipci. Es el
perfeccionament de la representació
anatòmica detallada, combinant cos
humà amb caps d’animal com tòtems mitològics de formes i textures
inusuals. Els seus éssers antropomorfs híbrids representen els costats
tràgics, hilarant, i irònic de la vida,
però cada escultura personifica el
temperament de Lautaro, un equilibri
de passió, impuls, i reflexió.
Imatge contracoberta: Tree of life, 2015 de LAUTARO SAAVEDRA
Performance artística