Autors: Ana Merenciano González i Abel Gil Lobo. Número d’imatges: 32 imatges de 30 x 27 cm Patrocinadors: Delegació Valenciana del Col·legi de Geògrafs d’Espanya i Societat Geogràfica Russa. Valencià. En el centre del continent asiàtic, envoltat per les muntanyes Saian, el massís de l’Altai i la serralada del Tannu-Ona, es troba la conca superior del riu Ienissei, pràcticament tancada, l'única eixida de la qual és un estret congost pel qual escapa la cinquena conca hidrogràfica més extensa del món. Aquestes valls aïllades i remotes conformen la República de Tuvà, una terra històricament xinesa, de pobles tradicionalment nòmades, de parla túrquica, amb tradicions mongoles, ciutats soviètiques i sota govern rus, hui una regió del Sud de Sibèria. Els seus 680.000 habitants es reparteixen per un territori de la grandària de Tunísia, o una mica més gran que Portugal, territori que habitualment queda incomunicat en el dur hivern siberià. L'única connexió amb l'exterior són quatre carreteres que ixen de la regió —de les quals únicament una està asfaltada—: dues van cap a Mongòlia i dues cap a la resta de Rússia. Des de l'aeroport comercial més pròxim són necessàries més de huit hores de carretera per arribar fins a Kizil, capital de Tuvà. La Societat Geogràfica Russa organitza des de fa anys expedicions estivals a la República Autònoma de Tuvà, originalment amb la finalitat de catalogar i protegir l'herència arqueològica de diverses èpoques i civilitzacions — principalment de pobles escites— abans de la construcció d'una línia de ferrocarril, però que en l'actualitat s'ha estés a altres punts de la república davant el valor dels descobriments. Aquesta construcció és un dels projectes de desenvolupament més prometedors de Tuvà. La important artèria ferroviària connectarà la república tuvana amb la veïna regió de Krasnoiarsk i altres parts de Rússia, mitjançant la seua unió amb el transsiberià. A més el ferrocarril farà possible el desenvolupament del clúster del ferro de Kizil. Aquesta infraestructura es postula com un factor clau en el desenvolupament de la regió, rica en recursos minerals, però pràcticament incomunicada de la resta del món, i amb grans problemes socioeconòmics. Tuvà és la regió més pobra de la Federació Russa, aïllada en el sud de Sibèria, amb una població ètnicament més pròxima als mongols i els pobles turcs de l’Àsia Central que als pobles eslaus, on l'ètnia russa és una minoria en decreixement. En definitiva, aquesta exposició fotogràfica pretén mostrar els resultats d'una expedició arqueològica per a rescatar el patrimoni cultural de Tuvà, però també la supervivència d'una societat aïllada, atrapada entre el passat nòmada i el futur urbà, el desenvolupament territorial, els recursos i les característiques naturals i culturals d'aquest recòndit territori. Títol: Viaje al centro de Asia. Geografías de Tuvá. Autors: Ana Merenciano González i Abel Gil Lobo. Número d’imatges: 32 imatges de 30 x 27 cm Patrocinadores: Delegació Valenciana del Col·legi de Geògrafs d’Espanya i Societat Geogràfica Russa. Castellano En el centro del continente asiático, rodeado por los montes Sayan, el macizo de Altay y la cordillera del Tannu-Ola, se encuentra la cuenca superior del río Yeniséi, prácticamente cerrada, cuya única salida es un angosto desfiladero por el que escapa la quinta cuenca hidrográfica más extensa del mundo. Estos valles aislados y remotos conforman la República de Tuvá, una tierra históricamente china, de pueblos tradicionalmente nómadas, de habla túrquica, con tradiciones mongolas, ciudades soviéticas y bajo gobierno ruso, en lo que hoy es una región del Sur de Siberia. Sus 680.000 habitantes se reparten por un territorio del tamaño de Túnez, o algo más grande que Portugal. El cual habitualmente queda incomunicado en el duro invierno siberiano; la única conexión con el exterior son cuatro carreteras que salen de la región -de las cuales únicamente una está asfaltadayendo dos hacia Mongolia y dos hacia el resto de Rusia. Desde el aeropuerto comercial más próximo son necesarias más de ocho horas de carretera para llegar hasta Kyzyl –capital de Tuvá-. La Sociedad Geográfica Rusa organiza desde hace años expediciones estivales a la república autónoma de Tuvá, originalmente con el fin de catalogar y proteger la herencia arqueológica de diversas épocas y civilizaciones principalmente de pueblos escitas- antes de la construcción de una línea de ferrocarril, pero que en la actualidad se ha extendido a otros puntos de la república ante el valor de los descubrimientos. Esta construcción es uno de los proyectos de desarrollo más prometedores de Tuvá. La importante arteria ferroviaria conectará la república tuvana con la vecina región de Krasnoyarsk y otras partes de Rusia, mediante su unión con el Transiberiano. Además el ferrocarril va a hacer posible el desarrollo del cluster del hierro de Kyzyl. Esta infraestructura se postula como un factor clave en el desarrollo de la región, rica en recursos minerales, pero prácticamente incomunicadas del resto del mundo, y con grandes problemas socio-económicos. Tuvá es la región más pobre de la Federación Rusa, aislada en el sur de Siberia, con una población étnicamente más próxima a los mongoles y pueblos turcos de Asia Central que a los pueblos eslavos, donde la etnia rusa es una minoría en decrecimiento. En definitiva, esta exposición fotográfica pretende mostrar los resultados de una expedición arqueológica para rescatar el patrimonio cultural de Tuvá, pero también la supervivencia de una sociedad aislada, atrapada entre el pasado nómada y el futuro urbano, el desarrollo territorial, los recursos naturales, y las características naturales y culturales de este recóndito territorio Títol: Viaje al centro de Asia. Geografías de Tuvá.