Cirurgia de mama

Anuncio
CIRURGIA DE MAMA
CIRUGÍA DE MAMA
SCIAS Hospital de Barcelona
Grup Assistència
Introducció
Introducción
Un dels grans reptes que té la comunitat científica
mundial durant aquest inici del segle XXI és el
d’aconseguir guarir el càncer. En els darrers anys
hi ha hagut avenços importants en el tractament
del càncer de mama. És sabut que, en els casos
de tumors petits, no cal extirpar tota la mama, i
que han aparegut nous medicaments que han
ajudat a millorar la supervivència de les pacients
amb aquesta malaltia. És tanta l’efectivitat
d’aquests fàrmacs que, en el cas de tumors grans
que obligarien a extirpar tota la mama, si
s’administren abans de la cirurgia s’aconsegueix,
en molts casos, la reducció de la grandària del
tumor. Això facilita una cirurgia conservadora
posterior i millora el percentatge de pacients que
poden curar-se.
Uno de los grandes retos que tiene la comunidad
científica mundial durante este inicio del siglo XXI
es el de conseguir curar el cáncer. En los últimos
años ha habido avances importantes en el
tratamiento del cáncer de mama. Ya es conocido
que, en el caso de tumores pequeños, no hace
falta extirpar toda la mama y que han aparecido
nuevos medicamentos que han ayudado a
mejorar la supervivencia de las pacientes con esta
enfermedad. Es tanta la efectividad de los mismos
que, en el caso de tumores grandes que
obligarían a extirpar toda la mama, su
administración antes de la cirugía consigue en
muchos casos la reducción del tamaño del tumor,
lo que facilita una cirugía conservadora posterior y
mejora el porcentaje de pacientes que pueden
curarse.
Alternatives quirúrgiques
Des del punt de vista quirúrgic, els tumors de
mama es poden tractar de quatre maneres
diferents, segons el cas:
– Es pot extreure només el tumor, en el cas que
sigui benigne.
– Es pot realitzar un tractament conservador, que
consisteix a extirpar totalment el tumor sense
alterar la cosmètica de la mama i estudiar els
ganglis de l’aixella.
– La mastectomia radical, que encara manté el
seu status en l’arsenal terapèutic del càncer de
mama, implica extreure tota la mama i, igual
que en el cas anterior, estudiar els ganglis de
l’aixella.
– Si, a causa de la grandària del tumor, es realitza
un tractament quimioteràpic per a possibilitar
un tractament quirúrgic conservador posterior,
serà necessari realitzar, prèviament, una petita
biòpsia amb una agulla de biòpsia o mitjançant
una petita incisió sota anestèsia local, a fi de
conèixer totes les característiques del tumor.
Estudi ganglionar
L’ésser humà disposa d’una xarxa de conduccions
que possibilita que les substàncies nutritives i els
mitjans de defensa arribin fins on són necessaris.
Aquesta xarxa s’assembla al sistema sanguini i
s’anomena sistema limfàtic. Els conductes són
molt fins i transparents, i el líquid limfàtic és de
color grogós. De tant en tant, aquestes
conduccions tenen uns filtres que s’anomenen
2
Alternativas Quirúrgicas
Desde el punto de vista quirúrgico, los tumores de
mama se pueden tratar de cuatro maneras
distintas, según sea el caso:
– Se puede extraer sólo el tumor, en caso de que
sea benigno.
– Se puede realizar un tratamiento conservador,
que consiste en extirpar totalmente el tumor sin
alterar la cosmética de la mama y estudiar los
ganglios de la axila.
– La mastectomía radical, que aún mantiene su
status en el arsenal terapéutico del cáncer de
mama, implica extraer toda la mama y, al igual
que en el caso anterior, estudiar los ganglios de
la axila.
– Si, a causa del tamaño del tumor, se realiza un
tratamiento quimioterápico para posibilitar un
tratamiento quirúrgico conservador posterior,
será necesario realizar, previamente al inicio del
mismo, una pequeña biopsia con una aguja de
biopsia o mediante una pequeña incisión bajo
anestesia local, para conocer todas las
características del tumor.
Estudio ganglionar
El ser humano dispone de una red de
conducciones que posibilita que las sustancias
nutritivas y los medios de defensa lleguen hasta
donde se requieren. Esta red es parecida al
sistema sanguíneo y se denomina sistema
ganglis i que fan una funció de colador, ja que
impedeixen el pas d’infeccions o de cèl·lules
tumorals. A l’aixella hi tenim alguns ganglis
d’aquest tipus, que són els que fan la funció
d’aturar les possibles infeccions i els tumors que
hi pugui haver al pit.
També en aquest apartat estem assistint a
importants innovacions gràcies a un millor
coneixement sobre com progressen i es
disseminen els tumors. Ara sabem que sempre hi
ha uns primers ganglis que reben la limfa de
l’àrea del tumor i, per tant, si se n’ha d’infectar
algun, aquests seran els primers. Són el que
s’anomena ganglis sentinella i, per a reconèixerlos i poder-los extirpar, cal utilitzar marcadors
especials i utilitzar un detector del marcador. Si
amb aquest procés descobrim que el gangli
sentinella no està afectat, podrem estalviar-nos
l’extirpació completa de tots els ganglis axil·lars.
L’operació d’extreure els ganglis de l’aixella
s’anomena limfadenectomia.
El tumor i els ganglis extirpats seran analitzats per
un metge anatomopatòleg, que ens detallarà les
característiques morfològiques i estructurals del
tumor, de la mama adjacent i si existeixen o no
cèl·lules tumorals en els ganglis.
Postoperatori immediat
La localització de les ferides quirúrgiques varia
segons el tipus de cirurgia. En el cas del
tractament conservador, hi pot haver una ferida a
la mama i una altra sota l’aixella. En el cas d’una
mastectomia, només hi haurà una ferida, que
normalment es localitza des de l’estern fins a
mitja aixella. És important que, en el moment que
li facin la primera cura, estigui acompanyada per
la seva parella o per una persona amiga que
pugui ajudar-la psicològicament, ja que pot ser un
moment especialment emotiu.
Un altre element important durant el procés
postoperatori és el correcte funcionament dels
drenatges. Els drenatges són uns tubs que el
metge col·loca durant la intervenció quirúrgica
sota la pell, a prop de la ferida i subjectats amb
punts. Els tubs estan connectats a un recipient
que aspira el líquid limfàtic i la sang que es pugui
acumular en la zona operada. L’eliminació
d’aquests fluids ajuda a curar la ferida i a evitar
infeccions. És possible que tingui una sensació de
punxada en la zona on té col·locats els drenatges.
Diàriament, la infermera mesurarà i anotarà la
quantitat de líquid que ha sortit pels tubs, i el
linfático. Los conductos son muy finos y
trasparentes y el líquido linfático es de color
amarillento. De vez en cuando, estas
conducciones tienen unos filtros llamados
ganglios que hacen de colador, ya que impiden el
paso de infecciones o de células tumorales. En la
axila tenemos algunos ganglios de este tipo, que
son los que hacen la función de parar las posibles
infecciones y los tumores que puedan haber en el
pecho.
También en este apartado estamos asistiendo a
importantes innovaciones gracias al mejor
conocimiento de cómo progresan y se diseminan
los tumores. Ahora sabemos que siempre existen
unos primeros ganglios que reciben la linfa del
área del tumor y, por lo tanto, de afectarse
alguno, ellos van a ser los primeros. Son los
llamados ganglios centinelas y para reconocerlos y
poderlos extirpar es necesario utilizar marcadores
especiales y utilizar un detector del marcador. Si
con ello descubrimos que el ganglio centinela no
está afectado, podremos ahorrarnos la extirpación
completa de todos los ganglios axilares. La
operación de extraer los ganglios de la axila se
denomina linfadenectomía.
El tumor y los ganglios extirpados serán
analizados por un médico anatomopatólogo que
nos detallará las características morfológicas y
estructurales del tumor, de la mama adyacente y
si existen o no células tumorales en los ganglios.
Postoperatorio inmediato
La localización de las heridas quirúrgicas varía
según el tipo de cirugía, que en el caso del
tratamiento conservador puede ser una herida en
la mama y otra bajo la axila. En el caso de una
mastectomía, solo habrá una herida, que
normalmente se localiza desde el esternón hasta
la parte media de la axila. Es importante que en el
momento en que le hagan la primera cura esté
acompañada por su pareja o por una persona
amiga que pueda ayudarla psicológicamente, ya
que puede ser un momento especialmente
emotivo.
Otro elemento importante durante el proceso
postoperatorio es el correcto funcionamiento de
los drenajes. Los drenajes son unos tubos que el
médico coloca durante la intervención quirúrgica,
debajo de la piel, cerca de la herida y sujetados
por puntos. Los tubos están conectados a una
botella que aspira el líquido linfático y la sangre
que pueda acumularse en la zona operada.
3
metge decidirà quan s’han de retirar, segons
aquests registres diaris.
La cirurgia de mama afecta els nervis de l’àrea del
pit i, com a conseqüència, pot sentir un cert dolor
en la zona de la ferida i sensació de formigueig,
rigidesa i tibantor i debilitat muscular al braç. Per
controlar aquest malestar li poden administrar
medicaments analgèsics segons la pauta que hagi
marcat el seu metge. Si té qualsevol molèstia, ha
de demanar ajuda a la infermera.
Estarà més còmoda si es posa un coixí a sota del
braç. Si es vol ajeure o dormir sobre el costat
intervingut, es pot posar un coixí a prop de la
ferida.
Després de la intervenció, a causa de les molèsties
i incomoditats que hem esmentat, veurà limitada
temporalment la mobilitat del braç. La inactivitat
pot causar rigidesa i debilitar la musculatura del
braç i de l’espatlla. Uns estiraments suaus seran la
clau per mantenir la funcionalitat del braç i de la
mà, i faran que la rigidesa i la sensació de
debilitat disminueixin.
Si el metge ho considera convenient, al cap de 24
hores de l’operació pot començar a fer els
exercicis que li mostrem a continuació. La
infermera l’ajudarà a fer els primers moviments,
que consistiran en estiraments molt suaus del
braç. També convé que, tan aviat com pugui,
dugui a terme les activitats quotidianes com
pentinar-se, rentar-se les dents, arreglar-se, etc. És
convenient tant per a la mobilitat del braç i de la
mà com per a la millora del seu aspecte físic.
Riscos de la intervenció quirúrgica
Riscos generals
Igual que en altres actes quirúrgics, també les
operacions de la mama i de la regió axil·lar poden
presentar algunes complicacions.
Potser la més freqüent és el sagnat, tant de la
zona de la mama on ha estat intervinguda com
de l’aixella. Normalment, el sagnat de la mama
produeix un hematoma que, en la majoria dels
casos, es resol per sí sol. A l’aixella, serà el
drenatge el que ens mostrarà el sagnat, i pot
obligar, en algun cas, a reintervenir la pacient per
a coagular el vas sagnant.
La infecció és una complicació inusual. A les
pacients que tinguin un sistema immunitari
afectat, que els suposaria més risc d’infeccions,
se’ls administren antibiòtics profilàctics en iniciar
l’acte quirúrgic.
4
La eliminación de estos fluidos ayuda a curar la
herida y evita infecciones. Puede experimentar
una sensación de pinchazo en la zona donde
tiene colocados los drenajes.
Diariamente, la enfermera medirá y anotará la
cantidad de líquido que ha salido por los tubos, y
el médico decidirá cuándo deben retirarse, según
estos registros diarios.
La cirugía de la mama afecta a los nervios del
área del pecho y, como consecuencia, puede
sentir cierto dolor en la zona de la herida y
también en el brazo, una sensación de
hormigueo, rigidez, tirantez y debilidad muscular
en el brazo. Para controlar este malestar le
pueden administrar medicamentos analgésicos
según la pauta que haya marcado su médico. Si
tiene cualquier molestia, debe pedir ayuda a la
enfermera. También puede aliviarse el malestar o
al menos estar más cómoda si se pone una
almohada debajo del brazo. Si quiere tumbarse o
dormir del lado intervenido, puede ponerse una
almohada cerca de la herida.
Después de la intervención, debido a estas
molestias e incomodidades que hemos
mencionado, verá limitada temporalmente la
movilidad del brazo. La inactividad puede causar
rigidez y debilitar la musculatura del brazo y del
hombro. Unos estiramientos suaves serán la clave
para mantener la funcionalidad del brazo y de la
mano, y harán que la rigidez y la sensación de
debilidad disminuyan.
Si el médico lo considera conveniente, al cabo de
24 horas de la operación puede empezar a hacer
los ejercicios que le mostramos a continuación. La
enfermera le ayudará a hacer los primeros
movimientos que consistirán en estiramientos muy
suaves del brazo. También conviene que, tan
pronto como pueda, lleve a cabo las actividades
cotidianas, como peinarse, cepillarse los dientes,
arreglarse, etc.; es conveniente tanto para la
movilidad del brazo y de la mano como para
mejorar su aspecto físico.
Riesgos de la intervención quirúrgica
Riesgos generales
Al igual que otros actos quirúrgicos, también las
operaciones en la mama y en la región axilar
pueden presentar algunas complicaciones.
Quizás la más frecuente sea el sangrado tanto en
la zona de la mama donde ha sido intervenida
como en la axila. Normalmente, el sangrado en la
Riscos propis
Potser el més rellevant és que, en alguna ocasió,
l’estudi anatomopatològic definitiu revela que els
marges de la resecció del tumor a la mama estan
afectats, la qual cosa exigeix una resecció més
gran o, fins i tot en algun cas, modificar
l’estratègia quirúrgica i realitzar una mastectomia.
Aquesta situació cada vegada és menys freqüent
gràcies a la major sensibilitat i l’especificitat de les
proves realitzades prèviament. També és força
difícil que, després d’haver considerat benigna
una lesió, posteriorment sigui diagnosticada com
a tumor maligne.
La cirurgia de mama no és especialment dolorosa,
però sí que és molesta la intervenció sobre els
ganglis de l’aixella. En la majoria dels casos
produeix un dèficit sensitiu a la cara interna del
braç i a l’aixella, que posteriorment s’anirà
autoregulant i no arribarà a ocasionar limitacions
importants. Qualsevol lesió accidental o obligada
dels nervis i venes de l’aixella comportaran més
dificultat en la mobilització del braç i més risc
d’inflor (limfedema).
Les intervencions de mama que requereixen
anestèsia general afegeixen, lògicament, el risc de
l’anestèsia al propi de la cirurgia.
Exercicis de rehabilitació
postquirúrgics
1. Exercicis inicials: els pot començar a fer entre
les 24 i les 48 hores següents a la intervenció.
Respiri profundament abans de començar i
recolzi relaxadament l’esquena al llit. Ajaguda
al llit, agafi’s les mans, estiri els braços i
aixequi’ls cap al cap. (Fig. 1). Ajaguda al llit,
1
mama produce un hematoma que, en la mayoría
de los casos, se resuelve solo. En la axila, será el
drenaje el que nos pondrá de manifiesto dicho
sangrado, que quizás obligue en algún caso a
reintervenir a la paciente para coagular el vaso
sangrante.
La infección es una complicación rara. A las
pacientes que tengan un sistema inmunitario
afectado, lo que les confiere mayor riesgo de
infectarse, se les administran antibióticos
profilácticos al iniciar el acto quirúrgico.
Riesgos propios
Quizás el más relevante es que en alguna ocasión
el estudio anátomo patológico definitivo revela
que los márgenes de resección del tumor en la
mama se hallan afectos, lo que exige una mayor
resección o incluso en algún caso, modificar la
estrategia quirúrgica y realizar una mastectomía.
Esta situación cada vez es menos frecuente
gracias a la mayor sensibilidad y especificidad de
las pruebas diagnósticas realizadas previamente.
También es muy difícil que, tras haber considerado
benigna una lesión, ésta posteriormente sea
diagnosticada de tumor maligno.
La cirugía de la mama no es especialmente
dolorosa pero sí es molesta la intervención sobre
los ganglios de la axila. En la mayoría de los casos
queda un déficit sensitivo en la cara interna del
brazo y en la axila, que posteriormente se irá
autoregulando sin llegar a ocasionar limitaciones
importantes. La lesión accidental u obligada de los
nervios y venas de la axila van a comportar mayor
dificultad en la movilización del brazo y mayor
riesgo de hinchazón del mismo (linfedema).
Las intervenciones de mama que requieren
anestesia general lógicamente añaden, al propio
de la cirugía, el riesgo de la anestesia.
Ejercicios de rehabilitación
postquirúrgicos
1. Ejercicios iniciales: los puede empezar a hacer
entre las 24 y 48 horas siguientes a la
intervención. Respire profundamente antes de
empezar y apoye relajadamente la espalda en la
cama. Tumbada en la cama, cójase las manos,
estire los brazos y levántelos hacia la cabeza
(Fig. 1).Tumbada en la cama, cójase las manos,
flexione los brazos y llévelos hacia los lados,
manténgalos unos segundos en esta posición
con la finalidad de estirar la musculatura
5
2
3
4
agafi’s les mans, flexioni els braços i dugui’ls
cap als costats, mantingui’ls uns segons en
aquesta posició amb la finalitat d’estirar la
musculatura pectoral (Fig. 2). Repeteixi aquests
exercicis de 5 a 10 vegades al matí i a la nit.
2. A partir del tercer dia de la intervenció, és
aconsellable realitzar el següent exercici:
asseguda en un tamboret, estiri els braços cap
enrera mentre manté l’esquena ben recta
(Fig. 3).
3. El quart dia després de la intervenció
començarà a fer el següent exercici: dreta,
davant d’una paret, aixequi el braç fins que
estigui estirat. Mantingui’l així durant uns
segons i abaixi’l suaument (Fig. 4). A partir del
dia que hagi començat a fer aquest exercici,
faci 10 exercicis de cada modalitat, és a dir, un
total de 40 al matí i a la nit. Recordi que ha de
fer unes aspiracions profundes quan comenci i
quan acabi els exercicis.
4. Al cap d’una setmana o deu dies després de la
intervenció, o bé quan li hagin tret els punts,
pot començar a fer els exercicis que requereixen
més esforç i l’extensió del braç. Dreta, agafi aire
pel nas i aixequi els braços estirats, esperi’s uns
segons. Abaixi els braços suaument al mateix
temps que extreu l’aire (Fig. 5). Dreta, estiri el
braç i aixequi’l amb la finalitat d’aconseguir la
màxima extensió (Fig. 6). Dreta, agafi’s les
mans, aixequi i estiri als braços amunt amb la
finalitat d’estirar la musculatura intercostal i la
de l’aixella (Fig. 7). Dreta, agafi una tovallola
amb les mans per cada extrem, passi-la per
darrera del cap i, suaument, amb el braç del
costat operat flexionat, tensi fins que estiri tota
la musculatura de l’aixella (Fig. 8).
6
pectoral (Fig. 2). Repítalos de 5 a 10 veces por
la mañana y por la noche.
2. A partir del tercer día de la intervención es
aconsejable realizar el siguiente ejercicio:
sentada en un taburete, estire los brazos y
llévelos hacia atrás manteniendo la espalda
recta (Fig.3).
3. A partir del cuarto día de la intervención
empezará a hacer el siguiente ejercicio: de pie
frente a una pared, levante el brazo hasta que
esté estirado, manténgalo así unos segundos y
bájelo suavemente (Fig. 4). A partir del día que
haya empezado a hacer este ejercicio, haga 10
ejercicios de cada modalidad, es decir, un total
de 40 por la mañana y por la noche. Recuerde
que debe hacer unas respiraciones profundas al
empezar y acabar los ejercicios.
4. Al cabo de una semana o de diez días de la
intervención o cuando le hayan quitado los
puntos, puede empezar a hacer los ejercicios
que requieren más esfuerzo y la extensión del
brazo. De pie, coja aire por la nariz y levante los
brazos estirados, espere unos segundos. Baje
los brazos suavemente al mismo tiempo que
extrae el aire (Fig. 5). De pie, estire el brazo y
5
6
7
8
Tractaments complementaris
Com ja hem dit al principi, el tractament del
càncer de mama no és tan sols quirúrgic i, cada
cop més freqüentment, la pacient pot beneficiarse d’una teràpia mèdica abans o després de la
intervenció. Hi ha molts factors que condicionen
aquesta decisió: grandària i manifestació del
tumor, tipus de cirurgia, estat dels ganglis
limfàtics, menopausa, receptors hormonals i
marcadors de pronòstic, edat, estat general de
salut i algun més. L’arsenal terapèutic dels
oncòlegs s’ha vist incrementat últimament amb
l’aparició de nous fàrmacs, més selectius i eficaços
i amb efectes secundaris menors. La seva
administració, conjuntament amb la radioteràpia o
de forma consecutiva, serà per indicació de
l’equip d’oncòlegs.
El cirurgià i l’oncòleg li donaran la informació
necessària per ajudar-la a comprendre la decisió
sobre si és necessari o no fer tractament mèdic i
sobre quin tipus de tractament és més
recomanable per a vostè.
Hi ha tres tipus de tractaments complementaris:
radioteràpia, quimioteràpia i hormonoteràpia.
levántelo con la finalidad de conseguir la
máxima extensión (Fig. 6). De pie, cójase las
manos, levante y estire los brazos hacia arriba
con la finalidad de estirar la musculatura
intercostal y de la axila (Fig. 7). De pie, coja una
toalla con las manos a cada extremo, pásela
por detrás de la cabeza y suavemente, con el
brazo del lado operado flexionado, tense hasta
estirar toda la musculatura de la axila (Fig. 8).
Tratamientos complementarios
Como ya hemos dicho al principio, el tratamiento
del cáncer de mama no es sólo quirúrgico y, cada
vez más frecuentemente, la paciente puede
beneficiarse de una terapia médica antes o
después de la intervención. Hay muchos factores
que condicionan dicha decisión: tamaño y
manifestación del tumor, tipo de cirugía, estado
de los ganglios linfáticos, menopausia, receptores
hormonales y marcadores de pronóstico, edad,
estado general de salud y alguno más. El arsenal
terapéutico de los oncólogos se ha visto
incrementado últimamente con la aparición de
nuevos fármacos, más selectivos y eficaces y con
menores efectos secundarios. Su administración,
7
Radioteràpia
La teràpia de radiació utilitza quantitats
controlades de raigs d’alta energia (cobalt o
d’altres) que tenen la capacitat de destruir les
cèl·lules tumorals. En el càncer de mama, la
radioteràpia sempre és un tractament
complementari local.
Normalment s’ha de fer la radioteràpia després
d’un tractament conservador, per tal d’eliminar les
cèl·lules que quedin a la mama, o sobre tota la
zona operada en el cas que hi hagi bastants
ganglis afectats.
El tractament s’acostuma a fer diàriament de
dilluns a divendres, durant cinc o sis setmanes, i
cada sessió dura molt pocs minuts.
La radioteràpia (popularment coneguda com a
"corrents") no fa caure els cabells ni causa dolor, i
només requereix certes atencions de la pell en
l’àrea que s’irradia. En alguna ocasió, la irritació
de la pell (radiodermitis) pot obligar a suspendre
temporalment el tractament. Avui dia són rares
les afectacions d’altres òrgans com el pulmó o la
medul·la òssia a nivell esternal.
Quimioteràpia
Probablement és el tractament amb més futur.
Darrerament, l’aparició de nous fàrmacs i els nous
coneixements sobre les característiques de la
cèl·lula tumoral fan presagiar nous avenços i
millors resultats. També han disminuït molt els
efectes secundaris d’aquest tipus de teràpia.
La quimioteràpia és un tractament que impedeix
el creixement d’un tumor, pot reduir-lo i prevenir
la seva reaparició. La manera més freqüent
d’administrar-la és per injecció a través de la vena.
Els efectes secundaris més comuns són:
cansament, nàusees i vòmits, desaparició del cicle
menstrual i pèrdua dels cabells.
S’aconsella no prendre el sol ni beure alcohol en
els dies següents a la quimioteràpia.
Podem assegurar que algunes pacients no
presenten efectes secundaris i que moltes altres es
poden tractar sense que aquests interfereixin en la
seva vida diària. Actualment es disposa de
medicaments per a controlar les nàusees i els
vòmits. La caiguda del cabell potser és l’efecte
més conegut i el que més preocupa, però no
sempre es produeix, ja que depèn del tipus de
medicament administrat. El seu oncòleg li dirà si
ha de passar-li a vostè, segons el tractament que
prescrigui.
8
conjuntamente con la radioterapia o de forma
consecutiva, será por indicación del equipo de
oncólogos.
El cirujano y el oncólogo le darán la información
necesaria para ayudarla a comprender la decisión
sobre si es necesario o no hacer tratamiento
médico y sobre qué tipo de tratamiento es más
recomendable para usted.
Hay tres tipos de tratamientos complementarios:
radioterapia, quimioterapia y hormonoterapia.
Radioterapia
La terapia de radiación utiliza cantidades
controladas de rayos de alta energía (cobalto u
otras) que tienen la capacidad de destruir las
células tumorales. En el cáncer de mama, la
radioterapia siempre es un tratamiento
complementario local.
Normalmente hay que hacer la radioterapia
después de un tratamiento conservador, para
eliminar las células que queden en la mama o
sobre toda la zona operada en el caso de que
existan bastantes ganglios afectados.
El tratamiento se acostumbra a hacer diariamente
de lunes a viernes, durante cinco o seis semanas,
y cada sesión dura muy pocos minutos.
La radioterapia (popularmente conocida como
"corrientes") no hace caer el pelo ni causa dolor, y
sólo requiere ciertas atenciones de la piel en el
área en que se irradia. En alguna ocasión, la
irritación de la piel (radiodermitis) puede obligar a
suspender temporalmente el tratamiento. Hoy en
día son raras las afectaciones de otros órganos
como el pulmón o la médula ósea a nivel esternal.
Quimioterapia
Probablemente sea el tratamiento con más futuro.
Últimamente, la aparición de nuevos fármacos y
los nuevos conocimientos acerca de las
características de la célula tumoral hacen
presagiar nuevos avances y mejores resultados.
También han disminuido mucho los efectos
secundarios de este tipo de terapia.
La quimioterapia es un tratamiento que impide el
crecimiento de un tumor, puede reducirlo y
prevenir su reaparición. La manera más frecuente
de administrarla es por inyección a través de la
vena. Los efectos secundarios más comunes son:
cansancio, náuseas y vómitos, desaparición del
ciclo menstrual, pérdida de cabello.
Si es produís la caiguda del cabell durant el temps
del tractament, pot ja inicialment preparar-se una
perruca i afaitar-se el cap. Avui dia, en els centres
especialitzats es fan postissos adaptats a cada
persona, amb el color exacte del seu cabell i amb
la forma i l’estil de pentinat que a vostè prefereixi,
la qual cosa dóna un aspecte totalment natural. A
més, tenen uns sistemes de subjecció fixos que
permeten dur-los fins i tot per a dormir. Quan
s’acaba el tractament, els cabells tornen a créixer i
molt més forts.
Hormonoteràpia
La teràpia hormonal és una manera de canviar el
balanç hormonal de la dona per a no estimular el
creixement del tumor. Les cèl·lules normals de la
mama tenen un sistema de detecció capaç de
captar els estrògens i la progesterona que segrega
l’ovari. Són molts els tumors les cèl·lules dels
quals també presenten aquests receptors i és així
com la pacient pot beneficiar-se del tractament
amb Tamoxifen.
L’hormonoteràpia s’administra en forma de
pastilles i pot durar uns quants anys. En algunes
pacients poden aparèixer efectes secundaris com
sufocacions, pèrdua de la gana o retenció
moderada de líquids (augment de pes), flux i
hemorràgies vaginals i pruïja en aquella zona.
Habitualment, aquestes molèsties desapareixen
quan es suspèn el tractament, però sempre ha de
comentar-les amb el seu oncòleg.
Recuperació habitual.
La tornada a casa
La recuperació de la intervenció continuarà quan
vostè torni a casa. Es pot sentir cansada i pot
necessitar algunes estones de descans addicionals
durant les primeres setmanes. Haurà de reiniciar
l’activitat física gradualment i, tan aviat com vostè
i el seu metge creguin que està bé, pot tornar a la
feina i reprendre les seves activitats habituals.
Continuï fent a casa els exercicis de braços que va
començar a l’hospital. No trigarà gaire a
aconseguir que el braç torni a recuperar la
mobilitat i la força que tenia abans que
l’operessin.
Pot dutxar-se o banyar-se diàriament; en acabar
eixugui’s suaument la ferida. No és aconsellable
aplicar cremes ni locions sobre la incisió mentre
s’estigui curant i ha de mantenir-la ben neta i
seca. El sol tampoc és aconsellable.
Se aconseja no tomar el sol ni beber alcohol los
días siguientes a la quimioterapia.
Podemos asegurar que algunas pacientes no
presentan efectos secundarios y que muchas otras
se pueden tratar sin que interfieran en su vida
diaria. Actualmente se dispone de medicamentos
para controlar las náuseas y los vómitos. La caída
del cabello es quizás el efecto más conocido y el
que preocupa más, pero no siempre se produce,
ya que depende del tipo de medicamento
administrado. Su oncólogo le informará si ello va
a ocurrir según el tratamiento que prescriba.
De producirse la caída del cabello durante el
tiempo del tratamiento, puede ya de inicio
prepararse una peluca y raparse la cabeza. Hoy en
día, en los centros especializados se hacen
postizos adaptados a cada persona, con el color
exacto de su cabello y con la forma y el estilo de
peinado que a usted le gusta llevar, lo que da un
aspecto totalmente natural. Además, tienen unos
sistemas de sujeción fijos que permiten llevarlos
incluso para dormir. Cuando se acaba el
tratamiento, el cabello vuelve a crecer, y mucho
más fuerte.
Hormonoterapia
La terapia hormonal es una manera de cambiar el
balance hormonal de la mujer para no estimular
el crecimiento del tumor. Las células normales de
la mama tienen un sistema de detección capaz de
captar los estrógenos y la progesterona que
segrega el ovario. Son muchos los tumores cuyas
células también presentan dichos receptores y si
es así como la paciente puede beneficiarse del
tratamiento con Tamoxifen.
La hormonoterapia se da en forma de pastillas y
puede durar algunos años. En algunas pacientes
pueden aparecer efectos secundarios como
sofocos, pérdida del apetito o retención
moderada de líquidos (aumento de peso), flujo y
hemorragias vaginales y prurito en dicha zona.
Habitualmente dichas molestias desaparecen al
suspender el tratamiento, pero siempre debe
comentarlas a su oncólogo.
Recuperación habitual.
La vuelta a casa
La recuperación de la intervención continuará
cuando usted vuelva a casa. Pude sentirse
cansada y necesitar unos ratos de descanso
9
És important que sàpiga reconèixer els signes de
la infecció: vermellor, inflor, supuració, febre de
38ºC o més.
També és freqüent que, al cap d’uns dies de
l’operació, apareguin molèsties, formigueig o
punxades al braç, a l’aixella o a l’àrea del pit; són
sensacions habituals i acostumen a desaparèixer
amb el temps. Per alleujar-les, pot fer-se un
massatge des de la mà fins l’aixella. Pot notar
canvis en la suor i en el creixement del pèl de
l’aixella.
Si observa vermellor, enduriment o
inflamació en la zona operada, al braç o a la
mà, ha de posar-se en contacte amb el seu
metge o trucar al Servei d’Urgències
Domiciliàries.
A causa de l’extracció dels ganglis limfàtics de
l’aixella, és necessari evitar les infeccions locals i,
per tant, ha d’evitar les lesions al braç o a la mà
en les activitats diàries: quan treballi a la cuina,
quan cusi o si treballa al camp o al jardí, és
convenient que porti guants i màniga llarga per
evitar esgarrapades o picades. També ha d’anar
amb molt de compte quan es faci la manicura. Si
es fa una ferida, no s’alarmi; renti-la bé amb
aigua i sabó i, després, apliqui’s un antisèptic.
També a causa de la limfadenectomia pot
aparèixer l’anomenat limfedema, que és una
inflor o edema al braç per una retenció de líquid
limfàtic. Per a prevenir-lo és aconsellable que,
quan li retirin els drenatges, limiti els moviments
del braç i el mantingui més estones en repòs
durant uns quants dies. No ha de deixar de fer els
exercicis d’estirament recomanats anteriorment.
Si li han practicat una mastectomia, és lògic que
desitgi presentar, familiarment i social, una figura
el més estètica possible. Per això és convenient
que utilitzi una pròtesi de mama, que millorarà el
seu aspecte físic i permetrà que es pugui col·locar
correctament el sostenidor.
Actualment, al mercat es poden trobar una gran
varietat de pròtesis mamàries externes, i tota
mena de llenceria (sostenidors "bodys", faixes
senceres, etc.) i col·leccions de vestits de bany
que presenten novetats cada temporada.
Aquestes peces de llenceria i bany es fabriquen
en diversos colors, formes i teixits. Podrà escollir
el que més li agradi i l’afavoreixi, i sentir-se
natural i segura.
Immediatament després de l’operació, fins i tot
per sortir de l’hospital, pot utilitzar una pròtesi
10
adicionales durante las primeras semanas. Deberá
reiniciar la actividad física gradualmente y, tan
pronto como usted y su médico crean que está
bien, puede volver al trabajo y reemprender sus
actividades habituales.
Siga haciendo en casa los ejercicios de brazos que
empezó en el hospital. No tardará mucho en
conseguir que el brazo vuelva a recuperar la
movilidad y la fuerza que tenía antes de que la
operaran.
Puede ducharse o bañarse diariamente; luego,
séquese suavemente la herida. No es aconsejable
aplicar cremas ni lociones sobre la incisión
mientras se esté curando y debe mantenerla bien
limpia y seca. El sol tampoco es aconsejable.
Es importante que usted sepa reconocer los
signos de la infección: enrojecimiento, hinchazón,
supuración, fiebre de 38ºC o más.
También es frecuente que al cabo de unos días de
la operación aparezcan molestias, hormigueos o
pinchazos en el brazo, en la axila o en el área del
pecho; son sensaciones habituales y suelen
desaparecer con el tiempo. Para aliviarlas, puede
hacerse un masaje desde la mano hasta la axila.
Quizás note cambios en el sudor y también en el
crecimiento del pelo de la axila.
Si observa enrojecimiento, dureza o
inflamación en la zona operada, en el brazo
o en la mano, tiene que ponerse en contacto
con su médico o llamar al Servicio de
Urgencias Domiciliarias.
A causa de la extracción de los ganglios linfáticos
de la axila, es necesario evitar las infecciones
locales y, por tanto, hay que evitar las lesiones en
el brazo o en la mano en las actividades diarias:
cuando trabaje en la cocina, cuando cosa y si
trabaja en el campo o en el jardín es conveniente
que lleve guantes y manga larga para evitar
rasguños y picaduras. También debe ir con mucho
cuidado cuando se haga la manicura. Si se hace
una herida, no se alarme; lávela bien con agua y
con jabón y después aplíquese un antiséptico.
También debido a la linfadenectomía puede
aparecer el denominado linfedema, que consiste
en la hinchazón o el edema del brazo por una
retención de líquido linfático. Para prevenirlo es
aconsejable que, cuando le retiren los drenajes,
limite los movimientos del brazo y lo mantenga
más ratos en reposo durante unos días. No debe
dejar de hacer los ejercicios de estiramiento
recomendados anteriormente.
provisional. És una pròtesi lleugera que no
molesta a la ferida i està confeccionada amb una
funda de cotó i un contingut de fibra; a més, és
higiènica i permeable a l’aire. És aconsellable
utilitzar-la amb sostenidors tous i sense anelles.
Quan el metge consideri que la ferida està en
condicions de suportar la pròtesi definitiva, es farà
el canvi. Aquesta pròtesi externa és de silicona,
recoberta de poliuretà. Aquests materials mostren
una gran tolerància i s’utilitzen tant en el camp de
la medicina com en el de la cosmètica. És un
material agradable a la pell i aconsegueix donar al
pit una aparença pràcticament normal.
A més d’aquestes característiques, les pròtesis de
silicona compensen el pes de l’altra mama, la qual
cosa és important des del punt de vista anatòmic,
ja que evita posicions incorrectes de l’esquena.
Hi ha pròtesis de silicona de diferents formes i
mesures. L’elecció dependrà de la seva figura, de
la forma i el volum de la mama sana i de
l’extensió de la intervenció quirúrgica. Escollir la
pròtesi definitiva no sempre és fàcil i, per això, li
aconsellem que s’adreci a un centre ortopèdic, on
l’ajudaran a escollir i li informaran de les
precaucions que cal prendre.
La pròtesi es pot adaptar al sostenidor que utilitza
normalment, però provablement serà més còmode
adaptar-la a un sostenidor preparat especialment
per acomodar-la i dur-la amb seguretat. Ningú
notarà cap diferència en el seu aspecte físic i
podrà posar-se la seva roba habitual sense cap
problema.
Per a més informació sobre pròtesis, parli amb la
infermera. Si vostè ho desitja, abans de sortir de
l’hospital pot visitar-la una persona especialitzada
en pròtesis per donar-li tota la informació que
necessita i subministrar-li una pròtesi provisional,
que es podrà posar quan li donin l’alta
hospitalària.
Com i quan pot iniciar les activitats
habituals
Segurament li cal aclarir alguns dubtes sobre les
activitats diàries. A continuació intentarem
respondre a algunes d’aquestes preguntes; però
qui millor li aclarirà els dubtes serà el seu metge.
Exercici: Sempre és aconsellable caminar i
passejar moderadament.
Conduir: Normalment, es pot conduir al cap de
dues setmanes de la intervenció. (Fig. 11)
Si le han practicado una mastectomía, es lógico
que desee presentar familiar y socialmente una
figura lo más estética posible. Por ello es
conveniente que utilice una prótesis de mama,
que mejorará su aspecto físico y le permitirá una
correcta colocación del sujetador.
Actualmente, en el mercado se puede encontrar
una gran variedad de prótesis mamarias externas
y todo tipio de lencería (sujetadores, "bodys",
fajas enteras, etc.) y colecciones de bañadores
que presentan novedades cada temporada.
Estas piezas de lencería y baño se fabrican en
varios colores, formas y tejidos, para que pueda
escoger entre los que más le gusten y la
favorezcan, y sentirse natural y segura.
Inmediatamente después de la operación, incluso
para salir del hospital, puede utilizar una prótesis
provisional. Es una prótesis ligera que no molesta
a la herida y está confeccionada con una funda
de algodón y un contenido de fibra, y que
además es higiénica y permeable al aire. Es
aconsejable utilizarla con sujetadores blandos sin
aros.
Cuando el médico considere que la herida está en
condiciones de soportar la prótesis definitiva, se
hará el cambio. Esta prótesis externa es de
silicona recubierta de poliuretano. Estos materiales
muestran una gran tolerancia y se utilizan tanto
en el campo de la medicina como en el de la
cosmética. Es un material agradable a la piel y
consigue dar al pecho una apariencia
prácticamente normal.
Además de estas características, las prótesis de
silicona compensan el peso de la otra mama, lo
cual es importante desde el punto de vista
anatómico, ya que evita posiciones incorrectas de
la espalda.
Hay prótesis de silicona de diferentes formas y
medidas. La elección dependerá de su figura, la
forma y el volumen de la mama sana y la
extensión de la intervención quirúrgica. Escoger la
prótesis definitiva no siempre es fácil y, por eso, le
aconsejamos que se dirija a un centro ortopédico,
donde le ayudarán a escoger y la informarán de
las precauciones que es preciso tomar.
La prótesis se puede adaptar al sujetador que
utiliza normalmente, pero probablemente será
más cómodo adaptarla a un sujetador preparado
especialmente para acomodarla y llevarla con
seguridad. Nadie notará ninguna diferencia en su
aspecto físico y podrá vestir con su ropa habitual
sin ningún problema.
11
Aixecar pesos: No convé aixecar pesos durant les
quatre primeres setmanes després de la
intervenció. Després d’aquest període, pot
començar a aixecar pesos progressivament, fins
que pugui agafar els mateixos que abans de la
intervenció, tot i que és aconsellable no realitzar
sobreesforços. Si és imprescindible realitzar un
esforç, faci’l amb l’altre braç sempre que sigui
possible. (Fig. 9)
Tasques domèstiques: Les dues primeres
setmanes després de l’operació pot fer tasques
que no requereixin gaire hores de dedicació ni
gaire esforç físic com, per exemple, cuinar,
estendre roba que no pesi, escombrar, cosir,
netejar un mirall. Després d’aquest període, ha de
realitzar la seva feina habitual.
Esport: Si vostè és afeccionada a fer esport,
comenci a practicar-lo tan aviat com es trobi bé,
tot i que els primers dies haurà de limitar l’esforç.
Serà la millor recuperació per al braç. És molt
aconsellable la natació. Si vostè no és gaire
esportista, li aconsellem el ioga com una forma
excel·lent de fer exercici. (Fig. 10)
Activitat sexual: Iniciï les relacions sexuals quan
vostè i la seva parella se sentin còmodes. Després
d’una mastectomia, a vegades a ambdós
membres de la parella els costa acostumar-se a la
nova situació. La comunicació és clau per a una
relació íntima saludable. Expressi els seus
sentiments.
Dieta: Si no té cap malaltia que l’obligui a seguir
una dieta determinada, pot menjar de tot. Una
dieta equilibrada l’ajudarà a cicatritzar la ferida i a
recuperar-se.
9
12
Para más información sobre prótesis, hable con su
enfermera. Si usted lo desea, antes de salir del
hospital, puede visitarla una persona especializada
en prótesis para darle toda la información que
necesita y suministrarle una prótesis provisional,
que se podrá poner cuando le den el alta
hospitalaria.
Cómo y cuándo puede iniciar las
actividades habituales
Seguramente usted necesita aclarar algunas dudas
sobre las actividades diarias. A continuación
intentaremos responder a algunas de estas
preguntas, pero quién mejor le aclarará sus dudas
será su médico.
Ejercicio: Siempre es aconsejable andar y pasear
moderadamente.
Conducir: Normalmente se puede conducir al
cabo de dos semanas de la intervención. (Fig. 11)
Alzar pesos: No es conveniente levantar pesos
durante las cuatro primeras semanas tras la
intervención. Después de este periodo puede
empezar a levantar pesos progresivamente, hasta
que pueda coger los mismos que antes de la
intervención, aunque es aconsejable no realizar
sobreesfuerzos. Si es imprescindible realizar un
esfuerzo, utilice el otro brazo siempre que sea
posible. (Fig. 9)
Tareas domésticas: Las dos primeras semanas
después de la operación puede hacer tareas que
no requieran muchas horas de dedicación ni
demasiado esfuerzo físico, por ejemplo, cocinar,
tender ropa que no pese, barrer, coser, limpiar un
espejo. Pasado este período, debe realizar su
trabajo habitual.
Deporte: Si usted es aficionada a hacer deporte,
empiece a practicarlo tan pronto como se
encuentre bien, aunque los primeros días deberá
limitar el esfuerzo. Será la mejor recuperación
para el brazo. Es muy aconsejable la natación. Si
usted no es muy deportista, le aconsejamos el
yoga como una forma excelente de hacer
ejercicio. (Fig. 10)
Actividad sexual: Inicie las relaciones sexuales
cuando usted y su pareja se sientan cómodos.
Después de una mastectomía, a veces a ambos
miembros de la pareja les cuesta acostumbrarse a
la nueva situación. La comunicación es clave para
una relación íntima saludable. Exprese sus
sentimientos.
Dieta: Si no tiene alguna enfermedad que le
10
11
obligue a seguir una dieta determinada, puede
comer de todo. Una dieta equilibrada le ayudará a
cicatrizar la herida y a recuperarse.
Si le han dado el alta para iniciar las tareas y
actividades habituales, es mejor que las empiece
cuanto antes y que no prescinda de ninguna de
ellas .
Tratamientos reconstructivos de la
mama
Si li han donat l’alta per iniciar les tasques i
activitats habituals, és millor que les comenci com
més aviat millor i que no prescindeixi de cap
d’elles.
Tractaments reconstructius de la
mama
Si ha estat intervinguda d’una mastectomia i
desitja reconstruir-se el pit, la primera pregunta
que es farà serà aquesta:
Quan es pot fer la reconstrucció?
Reconstruir la mama significa restaurar-la en
forma i aparença. Es disposa de moltes opcions
però, normalment, la decisió sobre quan s’ha de
fer la reconstrucció i quin tipus d’intervenció s’ha
de practicar és individualitzada. El seu cirurgià li
aconsellarà sobre el mètode més convenient per a
vostè.
La mama es pot reconstruir sempre i existeixen
diferents tècniques per a fer-ho. Les més
utilitzades són les següents:
Si ha sido intervenida de una mastectomía y
desea reconstruirse el pecho, la primera pregunta
que se hará será ésta:
¿Cuando se puede hacer la reconstrucción?
Reconstruir la mama significa restaurarla en forma
y apariencia. Se dispone de muchas opciones,
pero normalmente la decisión sobre cuando hay
que hacer la reconstrucción y qué tipo de
intervención practicar es individualizada. Su
cirujano le aconsejará qué método es el que más
le conviene a usted.
La mama se puede reconstruir siempre y existen
diferentes técnicas para hacerlo. Las más
utilizadas son las siguientes:
– Mediante un expansor para conseguir que la
piel se extienda. El expansor es un globo
desinflado que el médico progresivamente irá
llenando de suero fisiológico hasta conseguir el
volumen deseado. En una segunda intervención
se colocará la prótesis de silicona definitiva.
– Si la piel es fina y no se puede lograr que se
expanda, es posible hacer la reconstrucción por
medio de otra técnica que consiste en utilizar el
músculo de otras partes del cuerpo para hacer
la implantación que dará forma al pecho.
El paso siguiente a la reconstrucción de la mama
es la del conjunto areola-pezón, mucho más
sencilla y cómoda. Para la reconstrucción de la
areola, se puede utilizar la piel de un área
13
– Mitjançant un expansor per aconseguir que la
pell s’estengui. L’expansor és un globus
desinflat que el metge anirà omplint
progressivament amb sèrum fisiològic fins que
aconsegueixi el volum desitjat. En una segona
intervenció es col·locarà la pròtesi de silicona
definitiva.
– Si la pell és fina i no es pot aconseguir que
s’expandeixi, és possible fer la reconstrucció per
mitjà d’una altra tècnica, que consisteix a
utilitzar el múscul d’altres parts del cos per a fer
la implantació que donarà forma al pit.
El següent pas a la reconstrucció de la mama és la
del conjunt arèola-mugró, molt més senzilla i
còmoda. Per a la reconstrucció de l’arèola es pot
utilitzar la pell d’una àrea pigmentada del cos.
Una altra tècnica és el tatuatge, que reprodueix el
color de l’arèola.
Per a la reconstrucció del mugró es pot utilitzar la
part superior del mugró de l’altra mama o la pell
del pit reconstruït.
És possible que el cirurgià li aconselli fer un retoc
a l’altra mama perquè les dues quedin
simètriques.
La mama es pot reconstruir en el mateix acte
quirúrgic en què s’extreu el pit, però molts
cirurgians prefereixen fer-ho més endavant.
A vegades, la reconstrucció de la mama es veu
com quelcom molest, i costa prendre la decisió
perquè representa tornar a passar pel quiròfan i
sotmetre’s a una o diverses intervencions més.
Podem assegurar-li que les dones que decideixen
fer-ho consideren que el resultat ha valgut la
pena.
Seguiment i controls
Tothom sap que un càncer encara avui és una
malaltia d’evolució incerta; depèn de molts
factors, propis del tumor o de la mateixa persona,
que un dia pugui reaparèixer.
El càncer de mama també pot reaparèixer, encara
que cada cop aconseguim que hi hagi més
pacients que queden lliures de la malaltia al cap
de molts anys.
Per a aconseguir l’objectiu d’augmentar el
nombre de dones guarides, cal continuar amb la
política de descobrir els tumors el més aviat
possible, i això també és vàlid per a les dones que
ja han estat tractades, que pel sol fet d’haver-lo
patit tenen una mica més de risc de tornar
a tenir-lo.
14
pigmentada del cuerpo. Otra técnica es el tatuaje,
que reproduce el color de la areola.
Para la reconstrucción del pezón se puede utilizar
la parte superior del pezón de la otra mama o la
piel del pecho reconstruido.
Es posible que el cirujano le aconseje hacer un
retoque en la otra mama para que las dos queden
simétricas.
La mama se puede reconstruir en el mismo acto
quirúrgico en que se extrae el pecho, pero
muchos cirujanos prefieren hacerlo más adelante.
A veces la reconstrucción de la mama se ve como
algo molesto, y cuesta tomar la decisión porque
representa volver a pasar por el quirófano y
someterse a una o varias intervenciones más.
Podemos asegurarle que las mujeres que deciden
hacerlo consideran que el resultado ha valido la
pena.
Seguimiento y controles
Todo el mundo sabe que un cáncer aún es una
enfermedad de evolución incierta; depende de
muchos factores, propios del tumor o de la misma
persona, que un día puede reaparecer.
El cáncer de mama también puede reaparecer,
aunque cada vez conseguimos que haya más
pacientes que quedan libres de la enfermedad al
cabo de muchos años.
Para lograr el objetivo de aumentar el número de
mujeres curadas, hay que seguir con la política de
descubrir los tumores lo más pronto posible, y eso
también es válido para las mujeres que ya han
sido tratadas, que por el solo hecho de haberlo
sufrido tienen un poco más de riesgo de volver a
tenerlo.
Además, sabemos que en muchos casos no es
fácil superar la preocupación y la angustia que
provoca la enfermedad y su tratamiento. Todos
los integrantes del equipo médico –y queremos
poner énfasis en la palabra equipo, pues hoy en
día para el diagnóstico, el tratamiento y el
seguimiento de la patología mamaria se precisa la
colaboración de diferentes especialistas con un
gran sentido del trabajo en equipo– somos
conscientes de los problemas y de las inquietudes
de las mujeres que tratamos y curamos, y todos
juntos, equipos y pacientes, podemos lograr
avanzar en el camino de la verdadera solución.
Por todo ello han aparecido unas pautas de
control periódico, todas bastantes similares, que
pretenden descubrir un posible resurgimiento del
A més, sabem que en molts casos no és fàcil
superar la preocupació i l’angoixa que provoquen
la malaltia i el seu tractament. Tots els integrants
de l’equip mèdic –i volem posar èmfasi en la
paraula equip, ja que avui dia, per al diagnòstic,
el tractament i el seguiment de la patologia
mamària es precisa la col·laboració de diversos
especialistes amb un gran sentit de treball en
equip–- som conscients dels problemes i de les
inquietuds de les dones que tractem i curem, i
tots junts, equips i pacients, podem aconseguir
avançar en el camí de la veritable solució.
Per aquests motius han aparegut unes pautes de
control mèdic, totes bastant similars, que
pretenen descobrir un possible ressorgiment del
tumor o l’aparició d’un segon tumor, alhora que
ens permeten ajudar la pacient a superar
possibles angoixes i pors.
A vegades, conèixer l’experiència d’altres dones
que abans han passat pel mateix ajuda a superar
els problemes que, d’entrada, semblen molt
particulars i impossibles de resoldre.
Hi ha moltes organitzacions que s’han creat amb
l’objectiu d’ajudar a veure que els problemes que
pugui tenir una dona ja els han tingut abans
altres dones, i han trobat la manera de resoldre’ls.
Si vol conèixer aquestes organitzacions o tenir
contacte amb una dona que hagi estat operada
com vostè, nosaltres podem ajudar-la.
tumor o un segundo tumor, al mismo tiempo que
podemos ayudar a superar posibles angustias y
miedos.
A veces, conocer la experiencia de otras mujeres
que antes han pasado por lo mismo ayuda a
superar los problemas que de entrada parecen
muy particulares e imposibles de resolver.
Hay muchas organizaciones que se han creado
con el objetivo de ayudar a ver que los problemas
de una mujer ya los han tenido antes otras
mujeres y han encontrado la manera de
resolverlos.
Si quiere conocer estas organizaciones o tener
contacto con una mujer que haya sido operada
como usted, nosotros podemos ayudarla.
El control postoperatori és el dia............................
(hora ...............), a la consulta del seu metge.
El control postoperatorio es el día.........................
(hora ................), en la consulta de su médico.
15
OBSERVACIONS / OBSERVACIONES
Autors:
T. Blanch, M. Carreras,
C. Müller
(infermeres)
J. Torralba
(metge cirurgià)
Revisat: Març 2002
Autores:
T. Blanch, M. Carreras,
C. Müller
(infermeres)
J. Torralba
(metge cirurgià)
Revisado: Marzo 2002
TELÈFONS D’INTERÈS / TELEFONOS DE INTERES
Si necessita algun servei complementari de l’assistència pot trucar a
l’SCA (Tel. 93 254 24 50).
Si té algun dubte o problema, o si creu que els seus símptomes són
anormals, podem ajudar-la. No dubti a consultar el seu metge.
Si necesita algún servicio complementario de la asistencia, puede
llamar al SCA (Tel. 93 254 24 50).
Si tiene alguna duda o problema, o si cree que sus síntomas son
anormales, podemos ayudarla. No dude en consultar a su médico.
Dr.:
Tel.:
En cas que no el localitzi pot trucar a:
En caso de que no le localice puede llamar a:
Servei d’Urgències Domiciliàries (SUD)
Tel.: 93 280 33 66
Servicio de Urgencias Domiciliarias (SUD)
HOSPITAL DE BARCELONA
Tel.: 93 254 24 00
Altres: / Otros:
SCIAS Hospital de Barcelona
Grup Assistència
93-20389 NOVATESA Gràfiques S.L. 10/2002
Desitgem que vostè i la seva família hagin tingut una estada
confortable entre nosaltres.
Tots els professionals de l’hospital estem a la seva disposició per si ens
necessita.
Deseamos que usted y su familia hayan tenido una estancia
confortable entre nosotros.
Todos los profesionales del hospital estamos a su disposición por si
nos necesita.
Descargar