Castell de les Sitges la Segarra (Lleida)

Castell de les Sitges
la Segarra (Lleida)
www.castelldelessitges.com
tel.600 53 79 70
________________________________________________________________________________________________
La situació estratègica del castell de les
Sitges, dominant la vall del Llobregós, el féu
protagonista a l’Alta Edat Mitjana de les
lluites dels cristians en el seu lent avançar
cap a les terres de l’Hispània musulmana i li
deixà una aparença batalladora que encara
conserva.
Les primeres referències històriques les trobem a
mitjans del segle XI. Des d’aleshores, el castell s’ha
mantingut en mans de la mateixa nissaga familiar,
en una història mil·lenària que ha transcorregut en
paral·lel al seu veí de Florejacs.
La major part dels elements
conservats són del segle XIV, tot
i que hi podem llegir a les seves
pedres l’evolució i adaptació al
llarg dels anys cap els diferents
estils arquitectònics.
L'edifici actual conserva tots els elements d’una
fortalesa gòtica catalana: combina una imatge
guerrera a l’exterior (torre d’homenatge, merlets,
espitlleres, matacà i demés elements defensius)
amb espais interiors propis d’una residència
aristocràtica (sala noble, celler, forn, menjador,
dormitoris).
La fortalesa és avui un lloc ideal per a
esdeveniments lúdics, culturals i festius i, alhora,
punt de partida per a rutes a peu i en bicicleta per
a resseguir els senders que l’envolten.
Curiositats: la porta original de la torre de
l’homenatge, de factura romànica, amb un
triple sistema de tancaments; la claustrofòbica
masmorra al peu de la torre; la propera església
romànica de Sant Pere (segle XIII) i les vistes
panoràmiques vers les comarques del voltant.
La situación estratégica del castillo de
les Sitges, dominando el valle del
Llobregós, le hizo protagonista durante
la Alta Edad Media de las luchas de los
cristianos en su lento avance hacia
tierras de la Hispania musulmana,
dejándole una apariencia batalladora
que todavía conserva.
Las primeras referencias históricas las
encontramos a mediados del siglo XI. Desde
entonces, el castillo se ha mantenido en manos
de la misma estirpe familiar, en una historia
milenaria que ha transcurrido en paralelo a su
vecino de Florejacs.
La mayor parte de los elementos
conservados son del siglo XIV,
aunque
podemos leer en sus
piedras la evolución y adaptación
a lo largo de los años hacia los
diferentes estilos arquitectónicos.
El edificio actual conserva todos los
elementos de una fortaleza gótica catalana:
combina una imagen guerrera en el exterior
(torre de homenaje, almenas, saeteras, garita y
otros elementos defensivos) con espacios
interiores
propios
de
una
residencia
aristocrática (sala noble, bodega, horno,
comedor, dormitorios).
La fortaleza es un lugar ideal para
acontecimientos lúdicos, culturales y festivos y,
a la vez, punto de partida para rutas a pie y en
bicicleta para reseguir los senderos que lo
rodean.
Curiosidades: la puerta original de la torre del
homenaje, de factura románica, con un triple
sistema de cierres; la claustrofóbica mazmorra
al pie de la torre; la próxima iglesia románica de
SantPere (siglo XIII) y las vistas panorámicas
sobre las comarcas que lo envuelven.