Castell de les Sitges la Segarra (Lleida) www.castelldelessitges.com tel.600 53 79 70 ________________________________________________________________________________________________ La situació estratègica del castell de les Sitges, dominant la vall del Llobregós, el féu protagonista a l’Alta Edat Mitjana de les lluites dels cristians en el seu lent avançar cap a les terres de l’Hispània musulmana i li deixà una aparença batalladora que encara conserva. Les primeres referències històriques les trobem a mitjans del segle XI. Des d’aleshores, el castell s’ha mantingut en mans de la mateixa nissaga familiar, en una història mil·lenària que ha transcorregut en paral·lel al seu veí de Florejacs. La major part dels elements conservats són del segle XIV, tot i que hi podem llegir a les seves pedres l’evolució i adaptació al llarg dels anys cap els diferents estils arquitectònics. L'edifici actual conserva tots els elements d’una fortalesa gòtica catalana: combina una imatge guerrera a l’exterior (torre d’homenatge, merlets, espitlleres, matacà i demés elements defensius) amb espais interiors propis d’una residència aristocràtica (sala noble, celler, forn, menjador, dormitoris). La fortalesa és avui un lloc ideal per a esdeveniments lúdics, culturals i festius i, alhora, punt de partida per a rutes a peu i en bicicleta per a resseguir els senders que l’envolten. Curiositats: la porta original de la torre de l’homenatge, de factura romànica, amb un triple sistema de tancaments; la claustrofòbica masmorra al peu de la torre; la propera església romànica de Sant Pere (segle XIII) i les vistes panoràmiques vers les comarques del voltant. La situación estratégica del castillo de les Sitges, dominando el valle del Llobregós, le hizo protagonista durante la Alta Edad Media de las luchas de los cristianos en su lento avance hacia tierras de la Hispania musulmana, dejándole una apariencia batalladora que todavía conserva. Las primeras referencias históricas las encontramos a mediados del siglo XI. Desde entonces, el castillo se ha mantenido en manos de la misma estirpe familiar, en una historia milenaria que ha transcurrido en paralelo a su vecino de Florejacs. La mayor parte de los elementos conservados son del siglo XIV, aunque podemos leer en sus piedras la evolución y adaptación a lo largo de los años hacia los diferentes estilos arquitectónicos. El edificio actual conserva todos los elementos de una fortaleza gótica catalana: combina una imagen guerrera en el exterior (torre de homenaje, almenas, saeteras, garita y otros elementos defensivos) con espacios interiores propios de una residencia aristocrática (sala noble, bodega, horno, comedor, dormitorios). La fortaleza es un lugar ideal para acontecimientos lúdicos, culturales y festivos y, a la vez, punto de partida para rutas a pie y en bicicleta para reseguir los senderos que lo rodean. Curiosidades: la puerta original de la torre del homenaje, de factura románica, con un triple sistema de cierres; la claustrofóbica mazmorra al pie de la torre; la próxima iglesia románica de SantPere (siglo XIII) y las vistas panorámicas sobre las comarcas que lo envuelven.