- Mupart - Universitat de València
Anuncio
SANT MIQUEL DELS REIS ! Sandra García Miralles! Universitat de València! ! ! ! ! ! ! ! Adrián Besó Ros! Història i gestió del patrimoni artístic! Tercer curs, Grau en Història de l’Art, Grup A! ! ! ! ! ! ÍNDEX ! ! Introducció……………………………………………………..……………..pp.1-2 ! ! Breu cronologia………………………………………………………..………pp.3-4 ! ! Context i diferents funcions que ha tingut el monument………………………pp.5-24 ! ! Conservació i restauració……………………………………………..………pp.25-32 ! ! Bibliografia……………………………………………………………………pp.33-34 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Introducció ! El Monestir de Sant Miquel dels Reis, actual biblioteca del Sant Miquel dels Reis, es troba a la Comunitat de València, Espanya. Concretament al barri de Els Orriols de València. El monestir va estar fundant al segle XVI pel Duc de Calabria damunt d’un antic monestir de l’Ordre del Císter. És una obra molt important del Renaixement valencià, un monestir jerònim que va ser un focus cultural i un referent per a la construcció d’altres monuments. La façana pertany a la tipologia de façanes retaule, i es considera una de les primeres façanes retaule del Regne de València. ! Es tracta d’un monument que ha rebut una gran diversitat de funcions al llarg del temps des de la seua creació, així com de remodelacions per a adaptar-se a eixes funcions. En primer lloc va ser creada com a alqueria islàmica. L’any 1371 i fins a l’any 1545 va convertir-se en el Monestir de Sant Bernat de Rascanya. Després va passar a ser el Monestir de Sant Miquel dels Reis entre els anys 1546-1835. Quan va arribar la primera transició (1836-1873) va anar canviant de funció a mesura de les necessitats: primer, l’any 1840 va convertir-se en un depòsits d’animals mort i excrements, un refugi per a famílies pobres i un manicomi; l’any 1854 en un Hospital de Colèrics; l’any 1856 un Hospici de rodamóns; després, l’any 1859 en un Centre de correcció de dones, un magatzem d’armes i municions de la Exèrcit, una casa d’acollida i una Escola d’Artesans; i per últim, l’any 1867 un destacament del presidi Valencià de San Agustí. Després d’aquesta primera transició es va convertir en el Presidi Nacional de Sant Miquel dels Reis durant els anys de 1874 fins al 1966, fins que va arribar la segona transició (1967-199). Durant aquest període va ser un col·legi i un magatzem d’embargaments. Finalment, a l’any 1995 es va començar amb les restauracions per a convertir-lo en la Biblioteca que és avui en dia. ! Sant Miquel dels Reis va estar declarat BIC (Bé d’Interès Cultural) pel decret 142/2008, del 3 d’octubre 2008, signat pel President de la Generalitat, Francisco Camps Ortiz, i la Consellera de Cultura i Esport, Trinidad María Miró Mira: ! Article 1. <<Se declara bien de interés cultural, con la categoría de monumento, el monasterio de San Miguel de los Reyes>>. 1 Article 2. <<El entorno de protección afectado por la declaración de bien de interés cultural, así como el régimen de protección del mismo, queda definido en los anexos que forman parte del presente Decreto. La documentación complementaria obra e el expediente de su razón>>. ! Disposició adicional única. <<La presente declaración se inscribirá en la Sección Primera del Inventario General del Patrimonio cultural Valenciano>>. Disposición final única. <<El presente Decreto se publicará en el Boletín Oficial del Estado y entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana>> ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 1 Cronologia ! 1371. Arnau Saranyó, abat del monestir cistercenc de Santa María de la Valldigna, compra l’alqueria de Rascanya per a fundar en aquest lloc un nou monestir. 1383. Pere el Cerimoniós concedeix la llicencia de monestir de la Valldigna per a edificar Sant Bernat de Rascanya. 1384. Comença la construcció del nou monestir. Les obres finalitzaran en 1401. 1424. Anfons el Magnànim visita Sant Bernat de Rascanya abans de la seua entrada en València. 1526. Germana de Foix i el seu espòs Ferran d’Aragó, Duque de Calabria, són nomenats Virreis de València. 1532. Un informe del visitador de l’ordre del Císter assenyala que en Sant Bernat de Rascanya la comunitat està formada només per tres monjos que no complien amb la vida monàstica. 1536. Mor Germana de Foix. Al seu testament disposa ser soterrada en el monestir de San Bernat de Rascanya i que aquest siga regit per l’ordre de San Jerònim. El duc de Calabria inicia les gestions per a complir la voluntat de la seua esposa. 1545. Bula de Pablo III per la qual es suprimeix l’ordre cistercenca en el monestir de Sant Bernat de Rascanya i s’instaura en el seu lloc l’ordre de San Jerònim amb el nou nom de San Miquel dels Reis. 1546. L’ordre dels jerònims toma possessió de Sant Miquel dels Reis. 1548. El duc de Calabria encarrega a l’arquitecte Alonso de Covarrubias el projecte del nou monestir. Les cobres començaren amb la construcció del claustre sud. 1550. Mor el Duc de Calabria deixant tots els seus bens a la comunitat de Sant Miquel dels Reis. Les obres del claustre sud es paralitzen i no es reinicien fins al 1571. 1578. La comunitat jerònima decideix modificar el projecte de Covarrubias i tomar com a model el claustre dels Evangelistes de El Escorial. El claustre sud es conclou en 1607. 1623. Comencen les obres de l’església sobre l’antic temple de Sant Bernat de Rascanya. 1763. Comença la construcció d’un claustre al nord de l’església i per a açò es destrueix part de l’antic monestir de Sant Bernat de Rascanya. Aquest nou claustre no conclourà mai. 1811. Els francesos ocupen el monestir i furten part de la valuosa biblioteca del Duc de Calabria. 3 1821. La comunitat jerònima es dissol i s’instal·la en Sant Miquel dels Reis la Casa de la Beneficència. Els monjos tornen l’any 1823. 1835. Les mesures desamortitzadores de Mendizábal suposen la dissolució definitiva de la Comunitat de Sant Miquel dels Reis, passant el monestir i les seus propietats a mans de l’Estat. 1843. L’Estat ven el monestir a un particular que té la intenció de destruir-lo. L’Ajuntament de València i l’Acadèmia de San Carlos paralitzen el procés. 1857. Sant Miquel dels Reis s’habilita com a Asil de Mendicitat i després com a carcel de dones. 1874. L’Estat decideix condicionar Sant Miquel dels Reis com a Presidi Nacional d’homes. L’arquitecte Tomás de Aranguren redacta el projecte d’adequació. 1886. Conclou el gros de les obres de la construcció de dues galeries penitenciaries al nord de l’església. 1936. El Presidi de Sant Miquel dels Reis es el destí de nombrosos presos polítics després de la Guerra Civil. 1962. Sant Miquel dels Reis passa a ser propietat de l’Ajuntament i la Diputació de València. 1966. Es clausura definitivament com a presidi. 1980. Comença a gestar-se el projecte de recuperació de l’antic monestir de Sant Miquel dels Reis. 2000. Sant Miquel dels Reis s’habilita com a seu de la Biblioteca Valenciana després de la restauració de l’edifici. ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 4 Context i diferents funcions que ha tingut el monument. ! En primer lloc, sabem que on es va construir el Monestir hi havia una Alqueria islàmica, ja que s’han trobat restes arquitectòniques on després es va edificar el claustre del anomenat Monestir de Sant Miquel que va erigir l’Ordre del Císter. ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Encara això, no tenim moltes dades sobre aquesta edificació, ja que ha hagut tota una sèrie de construccions i remodelacions posteriors que no permeten conèixer la forma original de l’alqueria. 5 Monestir de Rascanya ! L’any 13711 Arnau de Saranyó, abat del monestir cistercenc de Santa María de la Valldigna, va comprar l’alqueria de Rascanya per a fundar un monestir, però no va ser fins a l’any 1383 quan va aconseguir la llicencia del Rei Pere el Cerimoniós per a construir un monestir en el lloc que ocupava l’alqueria islàmica de Rascanya. Així, a l’any 13842 varen començar les obres de construcció del monestir, que van finalitzar l’any 14013. ! La construcció constava d’un monestir de tamany reduït, construït amb materials modests, sense massa monumentalitat i seguint el model típic dels monestirs cistercencs. El conjunt estava presidit per una església a la qual se li adossava en un dels costats un claustre, obert mitjançant arqueries a un jardí central. Com en la major part dels monestirs cistercencs, als voltants del claustre es disposaven les diferents dependències monàstiques. En el costat oriental trobàvem la Sala Capitular, que era el lloc on els capítols de la regla resolien diàriament els assumptes interns de la comunitat. Al costat nord estaven la cuina i el menjador. Al costat oest es localitzava la porteria, la bodega, la despensa i el graner. Al pis de dalt trobàvem les celes dels monjos. També hi havia una infermeria i la residència del abat, situades en un altre claustre en la part posterior de l’església. Revisión simplificada del Plan General de Valencia. Catálogo de Bienes y Espacios protegidos de naturaleza rural (EPA_SU_15.03), p. 2. 1 2 Idem. 3 Idem. 6 ! ! Durant el temps que va funcionar com a monestir de Rascanya va sofrir greus dificultats degut a problemes econòmics i a la falta de control monàstic. L’any 15324, un visitador, Claude de Bronseval, fa un informe sobre l’ordre del Císter, on assenyala que en Sant Bernat de Rascanya la comunitat està formada només per tres monjos que no complien amb la vida monàstica: << Este monasterio es pequeño. Está situado en una extensión muy fértil que le pertenece, y está edificado en forma de cuadrado, al que rodea un riachuelo de agua límpida que corre por aquí y por allá, y serpenteando humedece por doquier los rincones de los planteles…>>5 ! ! Monestir de Sant Miquel dels Reis ! L’any 1526 Germana de Foix i el seu espòs Ferran d’Aragó, Duc de Calabria, van ser nomenats Virreis de València. Deu anys després, al 1536, mor Germana de Foix, i deixa escrit al seu testament que vol ser soterrada en el monestir de Sant Bernat de Rascanya, però vol que aquest siga regit per l’ordre de San Jerònim. Així, el Duc de Calabria inicia les gestions per a complir la voluntat de la seua esposa. L’any 1545, el Duc de Calabria va obtindré la bula del Papa Pablo III que li suprimia l’ordre cistercenca en el monestir de Sant Bernat de Rascanya, i en el seu lloc instaurava l’orde Jerònima, passant aleshores a anomenar-se el Monestir de Sant Miquel dels Reis. La idea del Duc de Calabria era construir un nou edifici que incloguera un monestir, una escola d’art i teologia entorn a la seua famosa biblioteca, i un panteó familiar. 4 Idem, p. 9 Claude de Bronseval. Visitador de l’Ordre del Císter, 1532. Cita extreta del document electrònic Revisión simplificada del Plan General de Valencia. Catálogo de Bienes y Espacios protegidos de naturaleza rural (EPA_SU_15.03), p. 9. 6 5 Amb ell, va portar dos importants arquitectes del moment: Alonso de Covarrubias i Juan de Vidaña. Segons el pare Sigüenza es va realitar “una buena traza del monasterio e Iglesia, que si de todo punto se executara, y el Duque tuviera más larga vida, fuera una de las más valientes cosas que tuviéramos”.6 ! Així, aquest projecte va ser encarregat a l’arquitecte del rei i de la Catedral de Toledo, Alonso de Covarrubias. Aquest va presentar una proposta que incloïa la reforma i ampliació de l’església cistercenca que hi havia al monestir de Sant Bernat i la construcció d’un nou claustre situat al sud de la mateixa, encara que respectant l’antic claustre de Sant Bernat de Rascanya. ! Així, el claustre i les dependències del voltant van ser integrades en el projecte del posterior monestir de Sant Miquel dels Reis, i van perdurar fins al segle XIX, quan van ser destruïdes. ! La primera pedra va ser col·locada l’any 1548 pel bisbe i el duc, i portava gravada les armes del seu fundador. Aquestes obres es van iniciar amb el claustre sud (1548-1607), però la mort del Duc de Calabria (1550) va suposar una sèrie de problemes econòmics que va obligar a detindre les obres. Vint anys després es van retomar, però els jerònims van decidir variar el projecte de Covarrubias i seguir el model del claustre dels Evangelistes de El Escorial. Al voltant d’aquest claustre és on es realitzava la vida del monestir. En la planta baixa es situaven la Sala Capitular, la biblioteca del Duc de Calabria, la Capella dels Reis i l’aula per a llegir. Al primer pis trobàvem les celes dels monjos, i a la segona planta les dels novicis. A la torre sud est estava la cel·la del prior i la cel·la del Arca, que era el lloc on es custodiaven els diners i els objectes de valor del monestir. ! 6 Cita extreta del document electrònic Revisión simplificada del Plan General de Valencia. Catálogo de Bienes y Espacios protegidos de naturaleza rural (EPA_SU_15.03), p. 5. 6 Aquest claustre constitueix una de les obres més importants en l’arquitectura renaixentista valenciana. Es tracta d’un claustre composat per dues galeries superposades de set arcs per cada costat, en la inferior trobem l’ordre dòric i en la superior l’ordre jònic. Tot el conjunt està rematat per una balustrada. Per a accedir al pis de dalt hi ha que utilitzar una de les cridades escales imperials, que comença amb un tir de graons per a dividir-se en dos tirs divergents en la part de dalt. Aquesta escala de tipus imperial fou construïda en 1600 per Joan Cambra. Trobem la primera portada junt a l’escala que puja al pis superior del claustre. La segona porta també dona accés a l’escala i en ella trobem un dels paviments originaris del segle XVII. El sostre de l’escala principal es cobreix amb una volta de mig canó decorada amb cassetons. 9 La tercera i quarta porta donaven accés a la Capella dels Reis i a l’Aula de lectura, respectivament. La Capella dels Reis fou construïda per Juan de Vidanya, Joan d’Ambuesa i Joan Cambra entre els anys 1548 i 1604. Era una de les sales millors decorades del recinte, i tenia un altar que es situava mirant a l’oest. L’Aula de lectura fou construïda per Joan d’Ambuesa i Joan Cambra entre 1581 i 1601. Es pensa que aquesta estància estava destinada per a fer de aula de lectura d’art i teologia segons la idea que va tindre inicialment el Duc de Calabria. Estava ordenada amb pilastres i capitells sobre els quals hi havia arcs que sustentaven la volta. Pugem al primer pis del ala est i trobem les celes dels monjos. Totes eren individuals, i sobre el dintell de cada dormitori estaven escrites les lletres XPS (en grec) i IHS (en llatí). En ambdós casos es tracta de l’anagrama de Crist (Iesus Hominum Salvatur). Van estar realitzades per Jerònim Labal entre els anys 1571 i 1578. Es va pensar en construir una tercera planta per als novicis, però es va rebutjar l’idea i es van quedar en la segona planta que existeix avui en dia. Un planta més haguera llevat massa llum al claustre. ! La cel·la del prior es trobava en la torre sud-est, que era coneguda com la torre del Prior. Tenia una entrada pel claustre, ja fora des de baix amb una escala de caragol o des del primer pis d’aquest. Les dependències del prior ocupaven les dues plantes de la torre, i estaven formades per un oratori, un estudi i la seua habitació. Igual que la resta de celes, va estar realitzada per 9 Jerònim Labal entre els anys 1571 i 1578. Actualment només queda la sala dedicada a l’oratori, i tota la torre del prior te un ús exclusiu de la Biblioteca. ! En el ala oest es varen construir entre 1582 i 1604 quatre celes per als monjos, però aquest van decidir en 1603 traslladar la biblioteca del Duc de Calabria que es trobava al pis de baix, per tant hagueren de realitzar-se reformes. ! La següent part que es va construir és l’església (1623-1644), baix les ordres de Pere d’Ambuesa i Martí d’Orinda. Les obres van començar l’any 1623 sobre l’antic temple cistercenc que hi havia, del qual es varen aprofitar els murs laterals i els contraforts. Es tracta una església de grans dimensions, amb planta de creu llatina, capelles laterals entre els contraforts, una cúpula que es sustenta per petxines al creuer i un cor alt als peus. A la volta del cor trobem avui en dia un rellotge boca avall. A l’interior el temple s’ordena amb pilastres colossals d’ordre toscà amb un fust acanalat, i canyes en el terç interior sobre bases. Les capelles s’obrin a la nau mitjançant arcs de mig punt, i sobre aquestes es situen les tribunes, que estan flanquejades per columnes jòniques que suporten un entaulament coronat per frontons, uns segmentats i altres amb volutes. Tot l’espai està cobert per una volta de canó amb llunats. 9 La façana, com ja hem comentat en la introducció, és una façana retaule, una de les primeres que es van fer a València. Estava orientada cap a l’oest, cap al Camí Reial de Murviedro. Es va concebre amb dues torres bessones, quadrades i realitzades amb carreus. Aquestes torres estan dividides en tres cossos amb cornises. D’aquesta manera el cos inferior s’obri amb un vano rectangular, i el cos entremig en dos. En el cos superior trobem el cos de campanes rematat amb piràmides i boles. La façana es divideix en tres cossos. A la part superior trobem un vano rectangular flanquejat per dues columnes salomòniques, cosa que ens indica que el més probable és que estiguera afegit més tard. Té un frontó partit als costats. En el cos intermig trobem sis columnes jòniques elevades amb pedestals que flanquegen un nínxol central en el que trobem una imatge de Sant Miquel. 9 I, finalment, en el cos inferior trobem sis columnes d’ordre dòric i dos nínxols amb les estàtues de San Jerònim i Santa Paula. Damunt de la porta hi ha un alt relleu amb un àngel que porta els escuts d’armes dels fundadors del monestir. Al segle XVIII varen ser substituïts els antics retaules de fusta per altres d’estil barroc realitzats amb marbre, alabastre i pedra. Són aquests retaules els que veiem avui en dia. Per aquest motiu, a l’altar principal trobem un retaule, unes grades i un enllosat del presbiteri que són posteriors, pertanyen al segle XVIII. Originalment es va utilitzar una decoració de taracea o marqueteria amb incrustacions de mormols de diferents colors. 9 Baix de l’altar major trobem el panteó on estan soterrats els fundadors del monestir, el Duc de Calabria i Germana de Foix. Descendint per una escala de pedra negra, es pot accedir a la cripta de xicotetes dimensions on estan soterrats els fundadors del monestir. Es tracta d’una cripta de planta quadrada coberta per una volta d’arestes. Té un altar de marbre negre amb aplics blancs realitzat en 1753. A la esquerra trobem el mausoleu de Germana de Foix, i a la dreta el del Duc de Calabria. Ambdós mausoleus són similars. Tenen un bloc funerari on es situa la urna de marbre negre, i en la part superior el escut de cadascú dels fundadors en marbre blanc. En un primer moment, el cossos estaven situats en l’Altar Major de l’església, als costats on estaven les fornícules en la paret, però en 1804 els van traslladar a la cripta. El 29 de Setembre, dia de Sant Miquel, a les 10.00 hores (hora sola), els rajos solars entren a través de la finestra realitzada en el mur i marquen el punt exacte on estan soterrats els fundadors. ! ! Per últim, es va començar la construcció del claustre nord, que mai es va acabar (1763-1802). En un principi es volia fer una imitació del claustre sud, però les obres es van paralitzar a principis del segle XIX, de manera que el claustre no va arribar a finalitzar-se mai. El projecte del claustre va presentar pel fra Francisco de Santa Bárbara, un monjo arquitecte de Sant Miquel dels Reis. 14 L’únic cos que es va construir estava destinat a funcionar com a menjador i cuina, però mai es va utilitzar. En les plantes superior anirien les celes dels monjos. Es desconeix perquè es van detindre les obres. Sabem que l’any 1802 es va construir una porteria davant de la façana de l’església, junt al camí Reial de Murviedro, ja que hi havia una làpida commemorativa per a rebre la visita de Carlos IV i María Luisa de Parma. ! Va ser a l’any 1811 quan els frares van abandonar el monestir davant de la imminent arribada de les tropes franceses a causa de la Guerra de la Independència, i d’aquesta manera el monestir va quedar inhabilitat fins a l’any 1814. L’edifici va sofrir una forta devastació durant la invasió de les tropes de Napoleó.Va ser utilitzat com a principal cartel i dipòsit de la artilleria de les tropes franceses. Segons fonts de viatgers, el monestir va ser saquejat i moltes de les obres furtades o cremades. El 20 de gener de 1812 uns comissionats accediren al recinte de Sant Miquel dels Reis i varen constatar que es trobava totalment destruït. 15 En 1814, Ferran VII va recuperar el tro, i va establir novament les ordres religioses. Quan els monjos van tornar, van haver de fer tota una sèrie de remodelacions i restauracions a causa del deteriorament de l’edifici. En una acta capitular de 1814 s’arriba a l’acord de que “se derribe el claustrillo viejo y demás obras contiguas a aquél por amenazar ruina”7. Però, la estància dels jerònims no va ser molt llarga, ja que en 1821 es va dur a terme la Desamortització del Trienni Liberal, que va dissoldre l’ordre, i s’instal·la al seu lloc la Casa de la Beneficència, segons va quedar redactat en la Real Ordre del 2 de juliol de 1821. Tampoc va ser durant molt de temps, ja que els monjos van tornar l’any 1823 gracies a la restauració absolutista que van forçar els Cent Mil Fills de San Luis, i van realitzar una sèrie d’obres menors. ! Amb la mort de Ferran VII en 1833, es va iniciar la regència de Maria Cristina de Borbó, i amb ella van començar una sèrie de mesures com les desamortitzacions. L’any 1835 es dissol definitivament la comunitat religiosa de Sant Miquel dels Reis, gracies a les mesures desamortitzadores de Mendizábal. Aquestes desamortitzacions van suposar el trasllat d’obres d’art i llibres que van quedar després del saqueig de la Guerra de la Independència, al Museu de Belles Arts de València, així com bona part dels llibres de la Biblioteca del Duc de Calabria van estar destinats a la Biblioteca Universitària. Així, el monestir passa a ser propietat de l’Estat, que no sabia ben be qué fer amb ell. Després de la desamortització de Mendizábal, i segons el decret del 6 de desembre de 1838, segons allò exposat en el Bulletí Oficial de rentes nacionals del 21 d’octubre de 1837, es cedia l’edifici per a ser utilitzat novament com a Casa de Beneficència. 7 ARCINIEGA GARCÍA, Valenciana. Luis. El Monasterio de San Miguel de los Reyes. Volumen I. Biblioteca 16 Després d’aquest fet, van començar a fer comissions per a enderrocar els monestirs que podien ser un objectiu militar, però Sant Miquels dels Reis es trobava suficientment allunyat de la ciutat per a considerar-se un perill. El informe que va fer Sancho y Cabrera, “Informe acerca de los edificios, procedentes de conventos suprimidos y objetos a que pueden destinarse”8, proposava que el monestir s’utilitzara com a parroquia, amb tres eclesiàstics que s’encarregaren del a seua conservació, i que una part poguera ser utilitzada com a magatzem de les collites. ! Alguna cosa s’havia de fer amb el monestir, ja que la falta d’atenció estava provocant vertaders problemas a l’hora de ser conservat: <<Sirve de madriguera a una porción de familias que se dicen de militares retirados sin mas objeto ni ocupación que explotar la riqueza del edificio arrancando puertas, ladrillos, yerros y todo aquello que no resista a su fuerza natural>> 9 ! Finalment, l’any 1843 ho va vendre a un particular, Juan Antonio Cantero, que tenia la intenció de destruir-lo per a utilitzar-lo com a cantera. Per a evitar aquest fet, l’ajuntament de València i l’Acadèmia de San Carlos paralitzen el procés. Vicente Marzo, secretari de la Comisió de Monuments de la Real Acadèmia de San Carlos de València, fa fer un informe en el qual deia que el monestir jerònim de Sant Miquel dels Reis era un dels temples suprimits més dignes de respecte i conservació. Va finalitzar la ressenya amb la frase: <<Este edificio cuya conservación ha solicitado con tanto empeño la Academia honra á nuestro País y debe conservase á todo trance>>10. Al final, després de tantes sol·licituds de conservació, la Comissió de Monuments va decidir que es conservara i s’utilitzara com a fàbrica de tabac, però mai es va dur a terme. Mentre que es decidia què fer amb ell, Sant Miquel dels Reis es estava sent utilitzat com a dipòsit d’animals morts i excrements, que després servien per a abonar els camps. 8 SANCHO, Antonio; CABRERA, Antonio: <<Informe acerca de los edificios, procedentes de conventos suprimidos y objetos a que pueden destinarse>>, Boletín Enciclopédico de la Sociedad Económica de Amigos del País. 1840, nº 6, junio, pp.124-130; sobre San Miguel de los Reyes, p. 129. Cita extreta del llibre ARCINIEGA GARCÍA, Luis. El Monasterio de San Miguel de los Reyes. Volumen I. Biblioteca Valenciana. 9 Informe sobre el Sant Miquel dels Reis emès per la Comisió de Monuments Històrics i Artistics en 1845. 10 Arxiu de la Reial Acadèmia de San Carlos de València (=ARASCV), Secció Comisió de Monuments, 1837-1853, 1854-1872; legajo 141. A/44 A, B i C. Copia del original que es va enviar. Informe-resposta que la institución dona el 1 de maig de 1844 a la invitación del Govern per a donar-li una aró circunstancial dels temples i edificis suprimiste dignes de respecte i conservació. 17 En 1852, Maximilià d’Austria va visitar el monestir, i va observar com s’havia convertit en una espècie d’hospital11. Durant aquest temps va ser utilitzat com a Hospital de València, com a Hospital de Colèrics (1854-1855), com a cuartel dels “quints· de la Guardia Civil durant els dos mesos que durava la instrucció (1856), com a hospici, com a sala de correcció per a joves amb el nom de Asil de Correció i Mendicitat, i finalment com a Asil de Caritat. Existia aleshores un departament per a homes, i un altre per a dones i xiquets, amb capacitat per a unes 200 persones. A més, acollien a persones amb malalties mentals. L’any 1859 una part de l’edifici va ser utilitzada com a carcel nacional de dones. I més tard com a magatzem d’utensilis de l’exèrcit. Finalment, l’any 1874 s’habilita com a Presidi Nacional d’homes. ! ! Penal de Sant Miquel ! Després de ser habilitat en 1874 com a Presidi Nacional, es va realitzar un projecte inicial que contemplava la destrucció de gran part del conjunt monumental, deixant en peu només l’església. ! 11 MARTINO ALBA, Pilar: <<Noticias sobre los monasterios jerónimos en los relatos de viajeros alemanes>>, La Orden de San Jerónimo y sus monasterios. 1999, San Lorenzo del Escorial, t. II, pp. 845-890; concretamente pp. 886-887. 17 Però, el projecte final va consistir en la construcció de dues galeries penitenciàries de nova planta en el pati nord, on a més es varen derivar les últimes edificacions que quedaven en pel de l’antic claustre de Sant Bernat de Rascanya. Una altra galeria penitenciaria es va instaurar en el ala oest del claustre sud, cosa que va suposar la desaparició del a Capella dels Reis i de la Sala que va albergar la famosa biblioteca del Duc de Calabria. Entre els anys 1874 8 1886 es van realitzar reformes d’aquesta ala oest per a adaptar-les a les necessitats del presidi. Així, totes les remodelacions que hem comentat que van fer els monjos, queden ara destruïdes. En l’actualitat aquesta zona està utilitzada com a sala de lectura i investigació. De la mateixa manera, la torre sud-oest que incloïa dos celes individuals que tenien accés des del claustre, van quedar destruïdes a causa de la reforma duta a terme per a la seua adaptació com a presidi. Amb la creació de tallers pers als presos, es va destruir tota el ala del claustre de la qual formava part la Capella dels Reis i l’Aula de Lectura, de manera que no queda res d’aquestes sales originals. Avui en dia s’utilitzen com a sales d’exposicions temporals, i no tenen cap element original. 19 El claustre nord que va quedar inacabat va estar tancat durant el temps que va funcionar com a presó. Va estar tancat amb dos nous llenços, donant-li l’aspecte actual. També es varen derivar les voltes del sobreclaustre i del es celes del costat sud. ! A continuación citaré un text escrit per un presidiari de la Presó de Sant Miquel: <<Voy a describir, «grosso modo», lo que es San Miguel. Un caserón grande, mitad convento mitad prisión, antiguamente creo que palacio, con dos patios interiores, el grande y el pequeño como les llamamos, separados por la iglesia, ésta bastante espaciosa pero carente de belleza, sus paredes, las que dan a los patios, únicas que vemos, grises y frías. El patio pequeño, de carácter conventual, con pórticos que han sido y hoy están tapiados, es más recogido, más íntimo, que el grande. Este tendrá unos cincuenta metros en cuadro y ya presenta aspecto de presidio, circundado por una cubierta o voladizo de zinc, con sus tres puertas colocadas como al acaso, sin simetría; en él están todas las dependencias del penal, ayudantía, economato, barbería, retretes, entrada a la iglesia, peculio, horno, rastrillo, etc. Yo estoy casi siempre en el pequeño, con un grupo de gente de Manises. La característica especial, o esencial, de estos días es el gran frío, por lo que, para defendernos de él nos estacionamos en el «túnel», amplio corredor cubierto que une los dos patios. Hasta ahora había estado alojado en el sexto dormitorio, primera brigada. A aquello se le llama dormitorio, sin duda porque allí se duerme, claro que los cobertizos para encerrar ganado también son dormitorios, y conste que no quiero compararlos con esto. Abreviando, el tal dormitorio es un corredor amplio, con grandes columnas en medio, pieza del antiguo convento, en la cual, de la forma que mejor podemos, nos acostamos unos doscientos cuarenta presos, en dos filas de nosotros arrimados a las paredes y nueve o diez entre cada dos columnas. Yo dormía entre estos últimos, al lado del estrecho pasillo que nos separa de los que están junto a la pared. Por cama una colchoneta, la misma de la Modelo , extendida sobre el blando somier del suelo y, ¡ afortunado de aquel que tiene colchoneta! Verdaderamente se está más ancho que siendo trece en una celda, pues aquí disponemos entre cincuenta y sesenta centímetros de anchura, sin cruce de piernas. En aquel dormitorio, el sexto, agua teníamos la que se subía en botijos; yo dormía al lado de López y he reñido Además de la nave donde yo estaba, en el sexto había otras tres, una paralela a la mía, otra a continuación de la anterior y la tercera perpendicular en medio de las dos. Por la noche, la característica principal de tal dormitorio era la atmósfera casi irrespirable que se 20 formaba: ventanas cerradas, hombres apelotonados y techos muy bajos; no hacía calor, pero tampoco frío. Por la misma escalera, la que da al tunel, se entra a dos dormitorios más, el cuarto y el quinto. Desde nuestras ventanas se ve la huerta, Alboraya, el Cabañal, un pedazo de mar y el paso de seres que, ¡oh Dioses!, gozan de la inefable dicha de la libertad; ir donde quieren, dormir en cama caliente, con su mujer el que la tenga, etc., etc. Las paredes del dormitorio, del sexto y de todos, están, como no podía ser menos, adornadas con las clásicas colgaduras: maletas, sacos, mantas, prendas de vestir, cestas y todo lo demás que se pueda imaginar>>.12 ! En la fotografia de la dreta veiem un retall de premsa sobre una exhibició gimnàstica per parts dels presos davant les autoritats assistents. Aquest acte es celebrava amb motiu de la entrega de premis a qui més havia destacat en les diferents escoles durant el seu internament amb la finalitat de la seua reinserció social. ! ! ! ! ! Sabem també gracies a un retall de premsa que el Penal de Sant Miquel dels Reis va sofrir un incendi que va obligar a restaurar-lo. ! ! ! ! ! ! ! 12 Manuel García Corachán. Memorias de un presidiario. http://www.uv.es/republica/plano/final/final.htm 21 En 1962, el Ministeri de l’Interior el va vendre per 12.000.000 de pessetes a l’Ajuntament i Diputació de València, i el 6 d’abril de 1966 es va clausurar definitivament la seua funció com a presó. Aleshores, va passar a convertir-se en un col·legi, l’anomenat grup escolar de “Reina doña Germana” ! Col·legi Reina doña Germana El col·legi no va suposar remodelacions en l’estructura de l’edifici, ja que van instal·lar als alumnes en barracons en la explanada davantera. ! La façana exterior del Sant Miquel dels Reis feia de porta principal del col·legi on els pares esperaven per a recollir als seus fills. ! 22 Utilitzaven el claustre interior com a magatzem, i el claustre exterior com a pati d’esbargiment. Tampoc van necessitar reformar res per a que servirà de magatzem municipal al mateix temps que de col·legi. ! ! ! Finalment, l’any 1981 va ser declarat monument Nacional per la direcció general de Belles Arts del Ministeri de Cultura, i en 1985 va deixar de utilitzar-se com a col·legi. Després de tota una sèrie de lluites polítiques i de convenis, les obres de restauració i rehabilitació del edifici van començar l’any 1993. Finalment, es va determinar que l’ús que es donaria al monument seria el de Biblioteca Valenciana, creada pel Decret 5/1985 del 8 de gener i la Llei 10/1986 del 30 de desembre. L’any següent, per a poder condicionar l’edifici a la seua nova utilitat, l’arquitecte de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, Julián Esteban Chapapría, va presentar un projecte que contemplava la utilització del claustre sud per a sales de lectura e investigació, la església com a temple i lloc d’exposicions i concerts, i el claustre nord com a dipòsit, magatzems i sales de classificació. Tot articulat per un pati amb galeries i corredors oberts de nova construcció. ! 23 En 1997, el Consorci del Sant Miquel dels Reis va aprovar la seua segona fase de restauració de l’edifici per un valor de 392 milions de pessetes. El 10 de juliol es va firmar un acord per el que es cedia el ús del monestir a la Generalitat Valenciana. ! Avui en dia ja està completament rehabilitat i s’utilitza com a Biblioteca Valenciana. ! ! ! ! 24 APÈNDIX ! Conservació i restauració ! En 1987, l’Ajuntament de València i la Diputació firmaren un convei de col·laboració per a la conservació i restauració de monuments, entre ells el monestir de Sant Miquel dels Reis. L’any 1988, el Pla General de Ordenació Urbana preveia la redacció d’un pla especial per a l’entorn de l’edifici, i eixe mateix anys es va presentar davant la Diputació Provincial de València un nou projecte de rehabilitació de mans dels arquitectes Juan Añón, Vicente González Móstoles, Rafael Martínez Sánchez i Alejandro Pons Romaní. Aleshores, es va crear un conveni entre l’ajuntament i la Diputació pel qual es comprometien a la restauració, rehabilitació, conservació i utilització de l’edifici, amb una dotació de 236.000.000 de pessetes. Les obres de rehabilitació del claustre van començar l’any 1993. Van haver d’ampliar els treballs sobre l’entorn, la part posterior de l’església i el claustre nord, on havien de realitzarse excavacions arqueològiques. ! ! ! 25 La normativa que s’encarrega de la conservació del San Miquel dels Reis consta dels següents punts basats en la Llei 4/1998, de 11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià: ! Article 1 S’atendrà a allò disposat en la secció segona, del capítol III, de la Llei 4/1998, de 11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, relativa al règim dels béns immobles d’interès cultural. Artículo 25. Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat Valenciana, de Patrimonio Cultural Valenciano. Bienes inmateriales. <<El régimen de protección de los bienes inmateriales que, según lo previsto en el artículo 15 sean inscritos en el Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano será el específicamente previsto para ellos en la presente Ley>>. ! Artículo 15. Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat Valenciana, de Patrimonio Cultural Valenciano. Objeto y contenido del Inventario. <<1. Se crea el Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano, adscrito a la Conselleria competente en materia de cultura, como instrumento unitario de protección de los bienes muebles, inmuebles e inmateriales del patrimonio cultural cuyos valores deban ser especialmente preservados y conocidos. 2. En el Inventario se inscribirán: 1.o Los bienes muebles, inmuebles e inmateriales, declarados de interés cultural conforme a lo dispuesto en el capítulo III del título II de esta ley. Formarán la sección 1.a del Inventario. 2.o Los Bienes Inmuebles de Relevancia Local, incluidos con este carácter en los Catálogos de Bienes y Espacios Protegidos. Se inscribirán en la sección 2.a del Inventario. […] 5o. Los Bienes Inmateriales de Relevancia Local, cuyo valor y representatividad para los ámbitos comarcales y locales, haga conveniente su inscripción en la sección 5.a del Inventario […] 25 3. A los efectos de esta ley, se consideran bienes inmuebles, además de los enumerados en el artículo 334 del Código Civil, todos aquellos elementos que sean consustanciales a los edificios o inmuebles de los que formen o hayan formado parte, aun cuando pudieren ser separados de ellos como un todo perfecto y aplicados a otras construcciones o a usos distintos del original. […] 4. Es función del Inventario la identificación y documentación sistemáticas de los bienes que, conforme a esta ley, deben formar parte de él, a fin de hacer posible la aplicación a éstos de las medidas de protección y fomento previstas en ella, así como facilitar la investigación y la difusión del conocimiento del patrimonio cultural>>. ! Article 2 Els usos permesos en el Monument seran tots aquells compatibles amb la posada en valor i “disfrute” patrimonial del Be i que contribueixen a la consecució de dits fins. L’autorització particularitzada de l’ús es regirà segons allò disposat en l’article 18 de la citada Llei de Patrimoni Cultural Valencià. ! Artículo 18. Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat Valenciana, de Patrimonio Cultural Valenciano. Obligaciones de los titulares. <<1. Los propietarios y poseedores por cualquier título de bienes incluidos en el Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano están obligados a conservarlos y a mantener la integridad de su valor cultural. 2. Podrán destinar los bienes inventariados de que sean titulares a los usos que tengan por convenientes, siempre que no fueren incompatibles con las obligaciones impuestas en el apartado anterior. No obstante, cualquier cambio de uso deberá ser comunicado previamente, por escrito, a la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia. La no oposición de ésta en el plazo de un mes, a contar desde la recepción de la comunicación, supondrá la aprobación del nuevo uso. Tratándose de bienes declarados de interés cultural será necesaria la autorización previa de la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia, en los términos de los artículos 36.2 y y 41.1 de esta Ley . 27 3. Igualmente están obligados a proporcionar a la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia toda información que ésta les requiera sobre el estado de tales bienes y el uso que se les estuviera dando, así como a facilitar su inspección y examen a los efectos previstos en esta Ley. La misma obligación tendrán respecto del Ayuntamiento donde se halle el bien cuando se trate de inmuebles o de bienes muebles declarados de interés cultural. 4. Deberán también permitir el acceso de los investigadores a los bienes inventariados, previa solicitud razonada. El cumplimiento de esta obligación podrá ser dispensado excepcionalmente por la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia cuando considere, por resolución motivada, haber causa justificada para ello. 5. La transmisión por actos inter vivos o mortis causa o la formalización de cualquier otro negocio jurídico, así como los traslados y demás actos materiales sobre los bienes inventariados, deberán ser comunicados a la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia para su anotación en el Inventario General. En caso de transmisión inter vivos o de constitución de cualquier derecho real el transmitente estará obligado a dar a conocer al adquirente la existencia de la inscripción en el Inventario>>. ! Article 3 <<Dados los antecedentes de validación patrimonial según informe favorable de la entonces Dirección General de Promoción Cultural y Patrimonio Artístico, de la Conselleria de Cultura y Educación, de 29 de enero de 2001, en cuanto a ordenación y regulación básica de este ámbito se estará, transitoriamente y hasta que se proceda a su adaptación a los requisitos establecidos en la Ley 5/2007, de 9 de febrero, a lo dispuesto en el “Plan Especial de Protección y Reforma interior del ámbito de Planeamiento de Desarrollo T-1, San Miguel de los Reyes, con catálogo y homologación declarativa del Plan General de Ordenación Urbana de Valencia”, aprobado definitivamente por Resolución de 4 de julio de 2001 (BOP 08.08.01, DOGV 25.10.01) del conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transporte, con las siguientes reservas cautelares: – En consonancia con la valoración patrimonial de la huerta de la Vega de Valencia, asociada a la declaración como Bien de Interés Patrimonial inmaterial del Tribunal de las Aguas y las directrices preservativas del correspondiente Plan de Acción Territorial, se equiparará el tratamiento de los espacios de huerta del presente ámbito rigiéndose, todos ellos, según la regulación protectora el 28 artículo 3.1 de Plan, Parcelas sobre suelo S.N.U PH-1. – La ordenación del segmento oeste del ámbito quedará supeditada a la resolución, en términos de protección de huerta, integración medioambiental y rehabilitación paisajística, de la conectividad intermunicipal sobre el eje viario que para la reubicación del antiguo eje o carretera de Barcelona viene predefinido en el plan. En caso de implantarse una plataforma tranviaria con paso a través del entorno se aparejará su ejecución a dicha remodelación viaria, asociando ambas trazas ante el monumento de manera que su relación física de relativa proximidad haga partícipes a los usuarios de los valores patrimoniales del ámbito y permita que el nuevo transporte público dé servicio directo a la sede de la Biblioteca Valenciana>>. Article 4 D’acord amb allò imposat en l’article 35 de la Llei 4/1998, del 11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, qualsevol intervenció que es pretengui fer en l’entorn de protecció del Monument requerirà la prèvia autorització de la Conselleria competent en matèria de cultura. ! Artículo 35. Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat Valenciana, de Patrimonio Cultural Valenciano. Autorización de intervenciones. <<1. Las intervenciones en inmuebles y ámbitos patrimonialmente protegidos se ajustarán al siguiente régimen: a) Toda intervención que afecte a un monumento, jardín histórico o a un espacio etnológico deberá ser autorizada por la conselleria competente en materia de cultura, previamente a la concesión de la licencia municipal, cuando fuere preceptiva, o al dictado del acto administrativo correspondiente para su puesta en práctica. Las intervenciones en sitios históricos, zonas arqueológicas y paleontológicas y parques culturales se regirán por lo dispuesto en la normativa contenida en la declaración, y en los instrumentos de ordenación que la desarrollen. b) Hasta la aprobación o convalidación definitiva del correspondiente plan especial de protección o documento asimilable, en los conjuntos históricos y en los entornos de protección de los bienes de interés cultural requerirán autorización por parte de la conselleria competente en materia de cultura las actuaciones de transcendencia patrimonial que así se determinen en la normativa provisional de protección contenida en la declaración, cuando exista, y que en todo caso incluyen las relativas a obras de nueva planta, de demolición, de ampliación de edificios existentes; y las que conlleven la alteración, cambio o sustitución de la estructura portante y/o arquitectónica y del 29 diseño exterior del inmueble, incluidas las cubiertas, las fachadas y los elementos artísticos y acabados ornamentales. También requerirán de autorización las actuaciones de urbanización de los espacios públicos que sobrepasen su mera conservación y/o reposición, y la instalación de antenas y dispositivos de comunicación. Se entiende por intervenciones carentes de transcendencia patrimonial, y por tanto no requieren de la autorización previa de la conselleria competente en materia de cultura, las habilitaciones interiores de los inmuebles que no afecten a su percepción exterior y aquellas que se limiten a la conservación, reposición y mantenimiento de elementos preexistentes, sean reversibles y no comporten alteración de la situación anterior. c) Excepcionalmente, aquellos ayuntamientos que por razón de población o capacidad de gestión cuenten con una comisión técnica municipal de carácter multidisciplinar integrada, por personal funcionario o laboral con titulación técnica y/o superior competente para evaluar la adecuada protección de los valores arquitectónicos, arqueológicos e históricos del ámbito protegido, y en la que exista representación de la conselleria competente en materia de cultura, podrán solicitar la delegación del ejercicio de las competencias señaladas en la letra b del presente apartado. La resolución de la conselleria por la que se produzca esta delegación incluirá los ámbitos o actuaciones exceptuadas de la misma y la obligación de comunicar las autorizaciones o licencias concedidas en el plazo máximo de diez días desde su otorgamiento>>. […] ! Aquesta autorització s’emetrà conforme als criteris establerts en la present normativa, i en allò contemplant en la mateixa, mitjançant l’aplicació directa dels criteris contemplats en el article 39 del a citada Llei. ! Artículo 39. Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat Valenciana, de Patrimonio Cultural Valenciano. Planes Especiales de Protección. <<1. Los Planes Especiales de Protección de los inmuebles declarados de interés cultural establecerán las normas de protección que desde la esfera urbanística den mejor respuesta a la finalidad de aquellas provisionalmente establecidas en la declaración, regulando con detalle los requisitos a que han de sujetarse los actos de edificación y uso del suelo y las actividades que afecten a los inmuebles y a su entorno de protección. La memoria justificativa de dichos documentos de planeamiento dará razón expresa del cumplimiento de las determinaciones establecidas en el presente artículo, en función de las particularidades urbanísticas y patrimoniales del ámbito protegido>>. […] ! 30 Article 5 Sense perjudici d’allò disposat en l’article anterior, mitjançant un informe tècnic municipal, es podrà derivar la no necessitat d’autorització prèvia en actuacions que es situen fora del present marc normatiu per falta de transcendència patrimonial, com seria el cas d’obres i instal·lacions dirigides a la mera conservació, reparació i decor interior d’immobles, en especial els no catalogats. En aquests casos, l’Ajuntament comunicarà a la Generalitat en el plaç de 10 dies la concessió de llicencia municipal, adjuntant, com a mínim, el informe tècnic que es menciona en el paràgraf anterior, un plànol de la ubicació i amb el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la falta de transcendència patrimonial. ! Article 6 La contravenció d’allò previst en els articles anteriors determinarà la responsabilitat de l’Ajuntament, en els termes establerts en l’article 37 de la Llei 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano. Artículo 37. Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat Valenciana, de Patrimonio Cultural Valenciano. Obras ilegales. <<1. Las obras realizadas sin autorización o apartándose del contenido de ésta se considerarán ilegales y el Ayuntamiento o, en su caso, la Conselleria competente en materia de cultura, previa audiencia y con expreso apercibimiento de ejecución subsidiaria, requerirá al promotor de las mismas la restitución de los valores afectados, mediante la remoción, demolición o reconstrucción de lo hecho. Si no fuera atendido el requerimiento, la administración realizará aquella restitución con cargo al responsable de la infracción. En el caso en que un acto municipal hubiere dado cobertura a dichas actuaciones y el Ayuntamiento no promoviese las acciones conducentes para la reparación de sus consecuencias, la ejecución subsidiaria corresponderá a la Conselleria competente en materia de cultura. 2. De las obras ejecutadas sin la autorización de la Conselleria competente en materia de cultura, cuando fuere preceptiva, se haya concedido o no licencia municipal, serán responsables solidarios el promotor, el constructor y el técnico director de las mismas. 3. De la concesión de licencias municipales u otros actos contraviniendo lo dispuesto en los dos artículos anteriores serán responsables los Ayuntamientos que los dictaron, en los términos establecidos en la legislación urbanística>>. 31 Article 7 <<Todas las actuaciones que puedan tener incidencia sobre la correcta percepción y la dignidad en el aprecio de la escena o paisaje urbano del Monumento y su entorno, como sería el caso de la afección de los espacios libres por actuaciones de reurbanización, ajardinamiento o arbolado, provisión de mobiliario urbano, asignación de uso y ocupaciones de la vía pública, etc., o como podría serlo también la afección de la imagen arquitectónica de las edificaciones por tratamiento de color, implantación de rótulos, marquesinas, toldos, instalaciones vistas, antenas, etc., o cualesquiera otros de similar corte y consecuencias, deberán someterse a la autorización de la Conselleria competente en materia de cultura, que resolverá con arreglo a las determinaciones de la Ley y los criterios de percepción y dignidad antes aludidos. Queda proscrita la introducción de anuncios o publicidad exterior a los planos de fachada de los edificios que, en cualquiera de sus acepciones, irrumpa en dicha escena urbana, salvo la de actividades culturales o eventos festivos que, de manera ocasional, reversible y por tiempo limitado, solicite y obtenga autorización expresa>>. ! Article 8 Qualsevol intervenció que afecte al subsòl del Monument o del seu entorn de protecció es sotmetrà a allò disposat en el títol III de la Llei 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano. ! ! ! ! ! ! ! 32 Bibliografia ! Fonts documentals ARCINIEGA GARCÍA, Luis. El Monasterio de San Miguel de los Reyes. Volumen I. Biblioteca Valenciana. ! Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat Valenciana, de Patrimonio Cultural Valenciano Revisión simplificada del Plan General de Valencia. Catálogo de Bienes y Espacios protegidos de naturaleza rural (EPA_SU_15.03). ! Fonts electròniques ! http://valenciablancoynegro.blogspot.com.es/2013/11/san-miguel-y-de-los-reyes.html ! http://bv.gva.es/screens/introsmreyes_spi.html ! http://bv.gva.es/screens/biblioteca_val.html ! http://www.cult.gva.es/dgpa/buscador.asp?q=San+Miguel+de+los +Reyes&cx=002507409314580861148%3Anuxf-_j_8e4&cof=FORID%3A11&x=0&y=0 ! http://www.valencia.es/revisionpgou/catalogo/rural/Feb2013/FICHAS %20COMPLEMENTARIAS/SU/DISTRITO%2015/15%28SU_EPA%29.03-SAN %20MIGUEL%20DE%20LOS%20REYES_firmado.pdf ! http://noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/va-d142-2008.html ! http://4monestirsambiniciatives.blogspot.com.es/ 33 ! http://www.uv.es/republica/plano/final/final.htm ! ! Les imatges han estat cercades en el fons gràfic de la Biblioteca Valenciana digital, així com en google: ! http://bivaldi.gva.es/va/cms/elemento.cmd?id=estaticos/paginas/inicio.html ! https://www.google.es/ ! ! 34
