El - Infotelecom

Seminari
Diocesà
Església de Menorca
dominical
Número 1355 - Any XXVII - 6 juliol 2008
A N Y
D E
S A N T
P A U
l passat dissabte dia 28 el papa Benet XVI proclamà a la
basílica de Sant Pau Extramuros, l'"Any Paulí", dedicat a
E
Sant Pau, amb motiu dels dos mil anys del naixement de
l'Apòstol dels Gentils.
Durant la proclamació, el Sant Pare demanà per la unitat dels
cristians i digué que ben igual que als inicis, Crist també
necessita avui apòstols disposats a donar la seva vida per Ell.
Aquest any especial acabat de començar, durarà fins al 29 de
juny de 2009.
L'Any de Sant Pau ens donarà l'ocasió de
-redescobrir la figura de l'Apòstol,
-rellegir les seves nombroses cartes dirigides a les primeres
comunitats cristianes,
-reviure els primers temps de la nostra església,
-aprofundir en
el seus rics
ensenyaments
als "gentils",
-meditar en la
seva vigorosa Sant Pau. Oli de “ElGreco”
espiritualitat de
fe, esperança i
caritat,
-pelegrinar a la seva tomba y als nombrosos llocs que
visità, fundant les primeres comunitats eclesials,
-revitalitzar la nostra fe i el nostre paper en l'església
d'avui a la llum del seus ensenyaments,
-pregar i treballar per la unitat de tots els cristians en
Basílica de sant Pau “extramuros”. Roma una Església unida.
La Comunitat de
Concepcionistes
Franciscanes de Maó
Parròquia de Sant
Cristòfol
Es Migjorn Gran
té el goig de convidar-vos a
la Professió solemne de la
germana
Celebració de
l'Eucaristia
Gloria S. Buenaño López,
el proper dijous 10 de juliol
a les 20 h.
en la festivitat del seu
titular, el proper dijous
10 de juliol, a les 11h
del matí, serà presidida pel nostre bisbe
Mons. Joan Piris.
FULL DOMINICAL
2
La paraula de Déu
Diumenge XIV de Durant l’Any
Lectura del llibre del Profeta Zacaries
9, 9-10
El Senyor diu: "Alegra't, ciutat de Sion. Aclama, ciutat de
Jerusalem. El teu rei fa la seva entrada. És bo i salvador,
qualcant humilment damunt un ase, damunt un pollí, fill
de somera. Apartarà d'Efraïm els carros de guerra, allunyarà de Jerusalem els cavalls, i els arcs del guerrers seran
arraconats. Dirigirà a tots els pobles paraules de pau, i el
seu domini s'estendrà d'un mar a l'altre, des del gran Riu
fins a l'extrem del país."
(cicle A)
Lectura de la profecía de Zacarías
9, 9-10
Así dice el Señor: «Alégrate, hija de Sión; canta, hija de
Jerusalén; mira a tu rey que viene a ti justo y victorioso;
modesto y cabalgando en un asno, en un pollino de borrica. Destruirá los carros de Efraín, los caballos de
Jerusalén, romperá los arcos guerreros, dictará la paz a las
naciones; dominará de mar a mar, del Gran Río al confín
de la tierra.»
Salm responsorial 144
Resposta:
Beneiré el vostre nom per sempre,
Déu meu i rei meu.
-Vos exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el vostre nom
per sempre. Vos beneiré cada dia, alabaré per sempre el
vostre nom.
-El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig,
gran en l'amor. El Senyor és bo per a tothom, estima
entranyablement tot el que ell ha creat.
-Que vos enalteixin les vostres criatures, que vos beneeixin els fidels; que proclamin la glòria del vostre regne i
parlin de la vostra potència.
-Totes les obres del Senyor són fidels, les seves obres són
obres d'amor. El Senyor sosté els qui estan a punt de
caure, els qui han travelat, ell els aixeca.
Salmo responsorial 144
Bendeciré tu nombre por siempre,
Respuesta:
Dios mío, mi rey.
-Te ensalzaré, Dios mío, mi rey; bendeciré tu nombre por
siempre jamás. Día tras día, te bendeciré y alabaré tu
nombre por siempre jamás.
-El Señor es clemente y misericordioso, lento a la cólera
y rico en piedad; el Señor es bueno con todos, es cariñoso con todas sus criaturas.
-Que todas tus criaturas te den gracias, Señor, que te bendigan tus fieles; que proclamen la gloria de tu reinado,
que hablen de tus hazañas.
-El Señor es fiel a sus palabras, bondadoso en todas sus
acciones. El Señor sostiene a los que van a caer, endereza
a los que ya se doblan.
Lectura de la carta de sant Pau
als cristians de Roma
8, 9 .11-13
Germans: Vosaltres no viviu segons les mires de la carn,
sinó segons les de l'esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si qualcú de vosaltres no tingués l'Esperit
de Crist, no seria de Crist. I si habita en vosaltres l'Esperit
d'aquell que va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també,
gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que
va ressuscitar Crist d'entre els morts donarà la vida als
vostres cossos mortals. Així, per tant, germans, no ens
devem a la carn, que hàgim de viure segons la carn.
Perquè, si viviu segons la carn, haureu de morir; però, si
amb l'esperit feis morir les obres del cos, viureu.
Lectura de la carta del apóstol
san Pablo a los Romanos
8, 9. 11-13
Hermanos: Vosotros no estáis sujetos a la carne, sino al
espíritu, ya que el Espíritu de Dios habita en vosotros. El
que no tiene el Espíritu de Cristo no es de Cristo. Si el
Espíritu del que resucitó a Jesús de entre los muertos
habita en vosotros, el que resucitó de entre los muertos a
Cristo Jesús vivificará también vuestros cuerpos mortales, por el mismo Espíritu que habita en vosotros. Así,
pues, hermanos, estamos en deuda, pero no con la carne
para vivir carnalmente. Pues si vivís según la carne, vais
a la muerte; pero si con el Espíritu dais muerte a las obras
del cuerpo, viviréis.
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
11, 25-30
En aquell temps, Jesús digué: "Vos enaltesc, Pare, Senyor
del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot
això, que heu amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així us
ha agradat a vós. El Pare ho ha posat
tot a les meves mans; fora del Pare,
ningú coneix vertaderament el Fill;
fora del Fill, i d'aquells a qui el Fill el
vol revelar. Veniu a mi tots els qui
estau cansants i afeixugats; jo us faré
reposar. Acceptau el meu jou, feis-vos
deixebles meus, que jo som benèvol i
humil de cor, i trobareu el repòs que
tant desitjàveu, perquè el meu jou és
suau i la meva càrrega lleugera."
Lectura del santo evangelio según san Mateo 11, 25-30
En aquel tiempo, exclamó Jesús: «Te doy gracias, Padre,
Señor de cielo y tierra, porque has escondido estas cosas
a los sabios y entendidos y se las has revelado a la gente
sencilla. Sí, Padre, así te ha parecido
mejor. Todo me lo ha entregado mi
Padre, y nadie conoce al Hijo más que el
Padre, y nadie conoce al Padre sino el
Hijo, y aquel a quien el Hijo se lo quiera
revelar. Venid a mi todos los que estáis
cansados y agobiados, y yo os aliviaré.
Cargad con mi yugo y aprended de mí,
que soy manso y humilde de corazón, y
encontraréis vuestro descanso. Porque
mi yugo es llevadero y mi carga ligera.»
Veniu a mi tots
els qui estau
cansants i
afeixugats; jo us
faré reposar.
LA
Dg 6,
BONA Dl 7,
NOTÍCIA Dt 8,
Dc 9,
Salms de Dj 10,
la Segona Dv 11,
Setmana Ds 12,
Dg 13,
XIV de durant l’any: Za 9,9-10 / Sal 144 / Rm 8,9.11-13 / Mt 11,25-30.
Fèria: Os 2,16.17b-18.21-22 / Sal 144 / Mt 9,18-26.
Fèria: Os 8,4-7.11-13 / Sal 113 B / Mt 9,32-38.
Fèria: Os 10,1-3.7-8.12 / Sal 104 / Mt 10,1-7.
Sant Cristòfol, màrtir (MLL): Os 11,1-4.8-9 / Sal 79 / Mt 10,7-15.
Sant Benet, abat. Patró d’Europa (F): Pr 2,1-9 / Sal 33 / Mt 19,27-29.
Fèria: Is 6,1-8 / Sal 92 / Mt 10,24-33.
XV de durant l’any:Is 55,10-11 / Sal 64 / Rm 8,18-23 / Mt 13,1-23.
FULL DOMINICAL
3
En el centr o de la Celebración
evangeli i vida
UNA CÀRREGA LLEUGERA,
PERÒ QUINA CÀRREGA?
l meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.
E
Però qui pot creure açò quan llegim tantes altres
paraules de Jesús: Ja sabeu que es va dir als antics:
No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal.
“Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà
serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà
condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà
al foc de l'infern.” “Ja sabeu que es va dir: No
cometis adulteri.” “Doncs jo us dic: Tothom qui
mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha
comès adulteri amb ella en el seu cor.”
Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra.
Estimau els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.
L'Evangeli ens porta massa paraules de Jesús talment exigents que ens descoratjam fins i tot abans de
provar de posar-les en pràctica!
Per sortir d'aquest punt mort, ens cal deliberadament
retornar al que és el centre, el pinyol de tot
l'Evangeli: Déu ha estimat tant el món que li ha
donat el seu Fill únic a fi que tot el qui creu en ell no
es perdi sinó que tengui la vida eterna; Jo no he vingut a cridar els justs, sinó els pecadors. Totes les trobades de Jesús són altres tantes manifestacions d'un
amor que no condemna, que vol fer aixecar i fer
viure.
Però l'amor no es pot reduir a un sentiment afectiu
que empeny dos sers un vers l'altre. No és simplement un fenomen de simpatia ni solament una atracció física. L'amor és una energia vital que compromet tot el ser, fins el més íntim de la nostra intimitat.
L'amor m'empeny sempre més enfora en el do de mi
mateix. És una continuada superació d'un mateix. I al
mateix temps, l'amor comprès així és la font de les
alegries més profundes. Dóna la força de portar els
feixos, els pesos, les càrregues que, de primer cop,
podríem creure que sobrepassaven les nostres capacitats. Que ho diguin sinó, aquells pares, aquell
espòs, aquella esposa que han cuidat el seu fill, el seu
espòs, la seva esposa fins al final d'una llarga malaltia amb tant d'amor.
Permeteu-me una confidència. A ca nostra vam cuidar un germà jove malalt de càncer. Més del mig any
darrer va patir molt. Cansat de sentir algunes persones que el compadien i ens compadien dient: Ah, ja
podria descansar de tan llarga malaltia! A una d'aquestes persones li vaig respondre: Ell haurà tingut
temps de veure com l'estimàvem!
O si voleu un altre exemple. Durant el genocidi, a
Ruanda, un jesuïta europeu es trobava dalt d'un
pujol. Va veure d'enfora una al·loteta que anava
pujant feixugament un camí pedregós carregant un
fardell feixuc i molt més que ella. En realitat el que
duia era un fillet greument ferit. Quan arribà a dalt,
el jesuïta li digué: És un fardell ben feixuc el que tu
portes! I aquella filleta li va respondre: Senyor, no és
un fardell, és el meu germà!
Josep Sastre
ada eucaristía és un momento de reposo: venimos a sentarnos a los pies del Señor para escucharle, y sentarnos
C
alrededor de su mesa para alimentarnos de su Pan de vida.
Sobre todo, no debemos olvidar nuestras preocupaciones,
nuestras alegrías y nuestros sufrimientos; presentémoslos al
Señor, hagamos de nuestras existencias una ofrenda agradable a Dios. El acoge nuestra vida para ofrecernos su propia
vida.
És la por allò que mata la
meva llibertat i fa que
m'aferri a l'autoritat, a la
seguretat, a allò que conec
des de sempre. Demano
coratge per a poder trencar amb tot allò que no em
deixa estimar amb llibertat.
Espai Sagrat
Vacances
L’estiu i les vacances (aquells que en feu!) pot ser
un moment per “recuperar les matèries que ens
queden pendents” i que en el tràfec del dia a dia
potser no hi hagut temps suficient per realitzar:
recordar el curs passat, endreçar coses tant per
fora com per dins, estar més amb la gent,... pregar sense presses i amb un to i una profunditat
diferents. Créixer, madurar, i en el fons ser més
persones.
FULL DOMINICAL
4
J o r n a d a d e R e s p o n s a b i l i d a d e n e l Tr á f i c o 2 0 0 8
LA VIDA, EL MEJOR PUNTO
Las normas de circulación
obligan en conciencia
“Cuando alguien conduce
poniendo en peligro la vida
de los demás o la propia, así
como la integridad física o
psíquica de las personas y
también bienes materiales
considerables, se hace responsable de culpa grave,
incluso cuando ese comportamiento no provoca accidentes, pues en todo caso
implica graves riesgos”.
Y cita estas palabras el
Catecismo de la Iglesia
Católica: “La virtud de la
templanza conduce a evitar
toda clase de excesos: el
abuso de la comida, del alcohol, del tabaco y de las medicinas. Quienes en estado de
embriaguez, o por afición
inmoderada de la velocidad,
ponen en peligro la seguridad
de los demás y la suya propia
en las carreteras, se hacen
gravemente culpables” (n.
48).
Virtudes cristianas del conductor.
Al igual que otras actividades humanas, la conducción
puede y deber ser para el cristiano un campo adecuado
para cultivar las virtudes. Son varias las que enumera el
documento:
La caridad, en primer lugar. Ella debe ser, como en
toda la vida del cristiano, el “motor” de todos los actos
del conductor. Esa caridad se manifiesta, en primer
lugar, en no poner en peligro, con maniobras equivocadas o imprudentes, la vida o la integridad de pasajeros y
peatones. Otras manifestaciones de la caridad son la
cortesía y el espíritu de servicio, la actitud comprensiva
para con las maniobras torpes de los principiantes, la
atención especial prestada a los ancianos, discapacitados y niños, a los ciclistas y a los peatones, así como la
ayuda pronta y generosa a los heridos; también el cuidado del propio vehículo con el fin de garantizar el
máximo de seguridad. (nn. 49-50).
La prudencia ha sido considerada siempre como una de
las virtudes más necesarias e importantes con relación a
la circulación. Exige “un margen adecuado de precauciones para afrontar los imprevistos que se pueden presentar en cualquier ocasión”, evitando toda distracción,
la velocidad excesiva y la sobreestima de las propias
habilidades (nn. 52-53).
La justicia obliga a reparar el daño causado a otro y a
procurar que las víctimas, o sus parientes próximos,
sean debidamente indemnizados (n. 55). Además, las
Orientaciones invitan al perdón, tan característico de la
conducta del cristiano: “es
preciso animar a los familiares de las víctimas a perdonar al agresor, como signo,
aunque difícil, de madurez
humana y cristiana” (n. 56).
La esperanza, basada en la
ayuda de Dios y en la propia
cooperación, invita al viajero cristiano a confiar en llegar a su destino. La roca
básica de la esperanza cristiana es siempre el mismo
Dios Padre, quien nos ofrece
también la ayuda de numerosos intercesores: los ángeles
y los santos y santas, a los
que nos encomendamos en
nuestros
viajes.
Expresamente se cita a San
Cristóbal, al Ángel de la
Guarda, a San Rafael y, muy
en especial, a la Santísima
Virgen, invocada por numerosos títulos referentes al
camino. (nn. 57-58).
Misión de la Iglesia.
Parte de la misión profética de la Iglesia es la denuncia
de los peligros derivados del tráfico, así como de las
causas de los accidentes (condiciones del asfalto, circunstancias ambientales, problemas de orden mecánico…), y, muy especialmente, las derivadas del factor
humano (negligencias, ligerezas graves y gratuitas, arrogancia…).
Pero no basta la denuncia. La Iglesia debe colaborar con
la Administración pública y con otras instituciones para
crear una conciencia general y pública con relación a la
seguridad vial, y promover una adecuada educación de
los conductores, viajeros y peatones.” A esta tarea educativa han de contribuir también las familias, las parroquias, las asociaciones laicales y los movimientos eclesiales, así como los medios de comunicación social y la
escuela. Las Orientaciones afirman: que la educación
vial del niño “es la mejor garantía de una generación
futura más segura y correcta en este campo” (n. 71).
La Iglesia necesita también contar con agentes pastorales debidamente preparados para descubrir este amplio
campo de apostolado como uno de los desafíos del
mundo contemporáneo, considerando los caminos como
“nuevos areópagos para el anuncio de la Buena Nueva
de Jesucristo, el Salvador” (n. 78).
Fragmento del Mensaje de los Obispos de la
Comisión Episcopal de Migraciones
Edita: Església de Menorca - Director: Rafel Portella Moll - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982
Tel.: 971 380 343 - Fax: 971 480 796 - www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]