Inondacions, émigracions Floods, migrations Inundaciones

Inondacions, émigracions
Floods, migrations
Inundaciones, migraciones
Inundacions, migracions
XII 2015
www.xnca.org
1. Zones résidentielles stratégiquement inondables
Le réchauffement global provoquera, entre les latitudes 30 et 50, une augmentation de la torrentialité des pluies. Les modèles
climatiques, supportés par le panel d'experts, établissent que la fréquence des pluies extrêmes, actuellement tous les 500 ans, peut
devenir tous les 100 ans.
Les infrastructures (ponts, autoroutes, habitations) qui ont été construites selon un risque de pluies extrêmes tous les 500 ans
deviendront obsolètes et les catastrophes naturelles se produiront plus souvent.
Malgré cette perspective, les administrations locales n’hésitent pas à profiter des exceptions prévues à la Directive Européenne de
l'Eau pour planifier un vaste développement urbain dans les zones inondables. Ces nouvelles zones résidentielles, beaucoup plus
sensibles aux effets du changement climatique, génèreront à court terme un large parc immobilier au coût très accessible.
Écocide global:
Destruction environnementale de telle magnitude qu’elle met en danger la survie des habitants d’une planète.
Les algues bleu-vert du précambrique ont-elles commis un écocide? Les organismes se sont-ils accumulés en grandes poches de
combustibles fossil en attendant que l’évolution ne produise une espèce capable d’en assurer la combustion massive?
L’HOMME EST-IL L’UNIQUE ÊTRE, APRÈS LES ALGUES PRÉCAMBRIQUES, SUFFISAMMENT STUPIDE POUR COMMETTRE UN
ÉCOCIDE GLOBAL?
L’HOMME EST-IL L’UNIQUE ESPÈCE CHOISIE POUR RÉINICIER L’ÉVOLUTION?
CO2 RESET EVOLUTION FEAST.
1. Image la planète Terre vue le 7 octobre 2013 à 17h43, avec une pinte de bièrre de l'Oktoberfest de Martorell.
2. Poster de l'"authentique fête de la bièrre" qui montre un specimen humain qui a atteint la capacité d'en finir avec la planète Terre.
Regardez le bien, ça pourrait être la dernière chose que vous verrez.
1. Strategically flooding residential areas
Between latitudes 30 and 50 global warming will cause torrential rain episodes to increase. Climate models ratified by the panel of
experts establish that the frequency of maximum rainfall expected in 500 years may occur every 100 years. Infrastructures designed
in accordance to the 500-year flood risk like bridges, highways, buildings, etc… will become obsolete and catastrophes will occur
more often. Against this background, local administrations don’t hesitate to adopt the exemptions stated in the European Water
Framework Directive to plan urban expansion in flooding zones as much as they can. These new urban zones will be much more
sensible to the effects of climate change but allow municipalities to sell a great deal of cheap houses.
Global ecocide:
Environmental destruction of such a magnitude that it will endanger the survival of the planet’s inhabitants.
Did the blue-green algae of the pre-Cambric Era commit ecocide? These organisms accumulated in huge fossil fuel pockets waiting
for evolution to produce a specie able to burn it all at once?
IS MAN THE ONLY LIVING BEING AFTER THE PRE-CAMBRIAN ALGAE SUFFICIENTLY STUPID TO COMMIT GLOBAL ECOCIDE?
IS MAN THE CHOSEN SPECIE TO REBOOT EVOLUTION?
CO2 RESET EVOLUTION FEAST.
1. Image of planet earth as seen on October 7th 2013 at 17.43 pm through a beer glass at the Octoberfest in Martorell.
2. Poster of the “authentic beer party” showing a human specimen that acquired the capacity to destroy planet earth. Take a close
look, as this will be the last you see.
1. Áreas residenciales estratégicamente inundables
El calentamiento global provocará entre las latitudes 30 y 50, un incremento de la torrencialidad de las lluvias. Los modelos
climáticos avalados por el panel de expertos establecen que la recurrencia de la cantidad máxima de lluvia prevista para 500 años
pueda rebajarse a cada 100 años. Las infraestructuras que se han construido en función del riesgo de 500 años (puentes, autopistas,
viviendas…) quedarán obsoletas y las catástrofes se sucederán más a menudo. Ante este panorama, las administraciones locales no
dudan en aprovechar las excepciones previstas en la Directiva Europea del Agua para planificar la máxima ocupación urbana de las
zonas inundables. Estas nuevas áreas residenciales serán mucho más sensibles a los efectos del cambio climático, pero se podrá
poner rápidamente en el mercado inmobiliario un gran parque de viviendas a un coste muy asequible.
Ecocidio global:
Destrucción ambiental de tal magnitud que ponga en peligro la supervivencia de
los habitantes de un planeta.
¿Las algas azul-verdosas del precámbrico cometieron ecocidio? ¿Los organismos se acumularon en grandes bolsas de combustibles
fósiles a la espera de que la evolución produjese una especie capaz de combustionarlas de golpe?
¿ES EL HOMBRE EL ÚNICO SER VIVO SUFICIENTEMENTE ESTÚPIDO, DESPUÉS DE LAS ALGAS PRECÁMBRICAS, PARA COMETER
UN ECOCIDIO GLOBAL?
¿ES EL HOMBRE LA ESPECIE ESCOGIDA PARA REINICAR LA EVOLUCIÓN?
CO2 RESET EVOLUTION FEAST.
1. Imagen del planeta Tierra visto el 7 de octubre de 2013 a las 17h 43min. con una jarra de cerveza de la Oktoberfest de Martorell.
2. Póster de la “auténtica fiesta de la cerveza” que muestra un espécimen humano que ha adquirido la capacidad de acabar con el
planeta Tierra. Mírelo bien porque será lo último que vea.
1. Àrees residencials estratègicament inundables
L'escalfament global provocarà entre les latituds 30 i 50, un increment de la torrencialitat de les pluges. Els models climàtics avalats
pel panell d'experts estableixen que la recurrència de la màxima pluja esperable en 500 anys pugui esdevenir cada 100 anys. Les
infraestructures: ponts, autopistes, habitatges que s'han construït segons el risc de 500 anys quedaran obsolets i les catàstrofes se
succeiran més sovint. Davant d'aquest panorama les administracions locals no dubten en aprofitar les excepcions previstes a la
Directiva Europea de l'Aigua per planificar la màxima ocupació urbana de les zones inundables. Aquestes noves àrees residencials
seran molt més sensibles als efectes del canvi climàtic però podran posar ràpidament al mercat immobiliari un gran parc
d'habitatges a un cost molt assequible.
Ecocidi global:
Destrucció ambiental de tal magnitud que posi en perill la supervivència dels habitants d'un planeta.
Les algues blau-verdoses del Precámbric van cometre ecocidi? Els organismes es van acumular en grans bosses de combustibles
fòssils esperant que l'evolució produís una espècie capaç de combustionarlos de cop?
ÉS L’HOME L'ÚNIC ÉSSER VIU DESPRÉS DE LES ALGUES PRECÀMBRIQUES SUFICIENTMENT ESTÚPID PER A COMETRE UN
ECOCIDI GLOBAL?
ÉS L'HOME L'ESPÈCIE ESCOLLIDA PER REINICAR L'EVOLUCIÓ?
CO2 RESET EVOLUTION FEAST.
1. Imatge del planeta Terra vist el 7 de octubre de 2013 a les 17h 43min. amb una gerra de cervesa de la Oktoberfest de Martorell.
2. Póster de la “autèntica festa de la cervesa” que mostra un espècimen humà que ha adquirit la capacidat d’acabar amb el planeta
Terra. Míra’l bé perquè será el darrer que veuràs.
2. Libre sortie
La mairie de Martorell a solicité auprès de l’Agence Catalane de l’Eau un permis d’installer une tente pour
l’Oktoberfest, d’une capacité supérieure à mille personnes, dans le lit d’inondation du fleuve Anoia. La
réponse obtenue fu qu’émettre ce type de permis était du ressort de la mairie et que, en cas de crue, les
portes devaient rester ouvertes pour que l’eau et les personnes puissent entrer librement. Dans le cas des
personne il s’agissait plutôt de sortir librement.
1. et 2. Tente de l'Oktoberfest située à Martorell, sous le pont du fleuve Anoia, en Octobre 2012.
3. Les habitants de Martorell contemplent l'inondation DE 1994, dans le lieux où se situe la tente.
4. Plan de parkings construits sur le lit du fleuve Anoia où se situe la tente. Observez le détail des places de
parking dessinées sur le lit même du fleuve, coloré en bleu.
2. Free exit
Martorell Municipality requested permission to the Catalan Water Agency to install a tent with a capacity of
1000 people to host the Octoberfest in the riverbed of the River Anoia. The answer they got was that this
licence is of municipal competence and that in case of flooding, the doors should be left open in order to let
the water have free access, just like people (who in this case rather would have free exit).
1. & 2. Octoberfest tent situated in Martorell, under the River Anoia bridge in October 2012.
2. Martorell neighbours contemplating the 1994 flooding in the same spot where the tent is located.
3. Cartography of the parking area located in the River Anoia riverbed where the tent is set up. Take a close
look at the parking lots designed on the actual riverbed, coloured in blue.
2. Salida libre
El Ayuntamiento de Martorell solicitó permiso a la Agencia Catalana del Agua para instalar la carpa de la
Oktoberfest, con un aforo de más de mil personas, en el lecho de inundación del río Anoia. La respuesta que
obtuvo fue que el permiso era competencia municipal y que, en caso de riada, las puertas debían quedar
abiertas para que el agua tuviese entrada libre, al igual que las personas (que en este caso tendrían más
bien salida libre).
1. y 2. Carpa de la Oktoberfest situada en Martorell, bajo el puente del río Anoia, en octubre de 2012.
3. Vecinos de Martorell contemplando la inundación de 1994 en el lugar donde se sitúa la carpa.
4. Plano de los parkings construidos en el lecho del río Anoia donde se sitúa la carpa. Obsérvese el detalle
de las plazas de parking dibujadas sobre el mismo lecho del río, de color azul.
2. Sortida lliure
L'Ajuntament de Martorell va sol·licitar permís a l'Agència Catalana de l'Aigua per a instal·lar la carpa de
l'Oktoberfest, amb un aforament de més de mil persones, en el llit d'inundació del Riu Anoia. La resposta
que va obtenir va ser que el permís era competència municipal i que, en cas de riuada, les portes havien de
quedar obertes perquè l'aigua tingués entrada lliure, igual que les persones (que en aquest cas tindrien
més aviat sortida lliure).
1. i 2. Carpa Oktoberfest situada a Martorell, sota el pont del Riu Anoia, l'octubre de 2012.
3. Veïns de Martorell contemplant la inundació de 1994 en el lloc on se situa la carpa.
4. Plànol dels pàrkings construïs al llit del Riu Anoia on se situa la carpa. Observeu el detall de las places
de parking dibuixades sobre el mismo llit del ríu de color blau.
3. Réfugiés sans refuge
Les portes des migrations, les portes fermées de l’Europe, les portes brisées, les portes qui mènent à des endroits abandonés,
surveillés...
Des nouvelles sur les migrations. Les conflits se multiplient et avec eux les déplacements de personnes. Le changement climatique est la
première cause de migration au monde. Rien qu’en 2011, plus de 40 millions de personnes selon ACNUR. Lors des 50 années à venir,1000
millions de personne, principalement des pays les plus pauvres, se trouveront obligées à émigrer pour des raisons climatiques.
Par manque de logements disponibles, la Suède installe les réfugiés syriens dans un parc d’attraction. 400 immigrants passeront
l’hiver à High Chaparral, un fameux parc d’attraction sur le thème le Far-West américain. Entourés de cactus artificiels, les réfugiés
vivront dans un authentique village de cowboys, avec son saloon, rodeo et sa station de train.
Le directeur du parc parle d’organiser des activités pour les plus jeunes et même d’embaûcher certains adultes pour la saison estivale.
Un autre groupe de 600 réfugiés a eu moins de chance et a du se loger à Riksgransen, la station de ski la plus au Nord du pays
Située dans la Laponie suédoise, dans le Cercle Polaire Arctique, où l’hiver se caractérise par sa quasi totale obscurité. Comme dans
le cas du parc thématique, les réfugiés resteront jusqu’au début de la saison de ski et les propriétaires ont mentionné la possibilité
que certains d’entre eux travaillent sur les pistes quand les touristes arriveront.
Un troisième groupe de réfugiés a refusé de descendre de l’autobus qui les avait conduit à une résidence de vacances situé au milieu
des bois, au centre du pays.
2. La posmodernité esthétique semble ironiquement se dissoudre. Certains historiens parlent déjà de la guerre syrienne comme de
la première guerre du changement climatique. Des centaines de milliers d’immigrants du Moyen Orient fuient les effets dévastateurs
de la combinaison “désertification et guerre”.
Quand enfin ces migrants arrivent dans leur pays d’accueil, ils doivent prendre un bus du gouvernement Suédois, la société symbole
de l’État Providence, qui les dépose dans un parc d’indiens et de cowboys vide. Commence alors un simulacre obligé: devant
l’évidence du Changement Climatique il faut continuer à faire croire que rien ne se passe mais… qu’est-ce que ça peut représenter
pour un père syrien de devoir se déguiser en indien dans un parc d’attraction à deux pas du Cercle Polaire, devant ses enfants, après
avoir risqué se vie en croisant illégalement la mer et huit pays pour y arriver? Arriver où? High-Chaparral experience! La
posmodernité esthétique est finie, bienvenue à la posmodernité climatique!
1. Photographies, de gauche à droite: porte de séparation de potagers, située dans le jardin potager de Martorell. Image double de
“Hight Chaparral”, parc d’attractions sur le thème du Far-West situé au Sud de la Suède. Nouvelle vue des portes et planches dans
le jardin potager de Martorell.
2 À partir de l’article publié para La Vanguardia. Le 9 Novembre 2015.
3. Refugees without refuge
Doors of migration, Europe’s closed doors, broken doors, doors that lead to abandoned places, guarded…
Headlines on migrations. Conflicts multiply and therefore so do people on the move. Climate change is currently the first cause of
migration in the world. According to ACNUR during the year 2011 more than 40 million people did. During the next 50 years up to 1000
million people, mostly from impoverished countries, will be obliged to migrate for climatic reasons.
Facing the lack of available housing, Sweden hosts refugees in an amusement park. Around 400 migrants will spend the winter at
High Chaparral, a famous amusement park styled emulating the American Far West. Surrounded by artificial cactus plants, refugees
will live submerged in an authentic American cowboy town, with saloon, rodeo and train station. The park director speaks about
organising activities for the young ones and even to contract some adults for the summer season. Another group of 600 refugees were
less lucky and are hosted at Ricksgransen, the most northern ski resort of the county. Located in Swedish Lapland, in the Artic Polar
Circle, where winters are characterized by almost total darkness. Just like the migrants hosted in the amusement park, refugees will
be allowed to stay until the ski season starts and owners said maybe some of them would find a job on the slopes when tourists arrive.
A third group of refugees refused to get off the bus that brought them to a holiday resort located in the middle of a forest in the centre
of the country.
2. Aesthetic postmodernism seems to dissolve like a parody. Some historians already define the Syrian war as the first climate
change war. Hundreds of millions migrants from the Middle East escaping the devastating effects of the combination between
desertification and war, once finally reaching the hosting country, are obliged to get on a Swedish government bus, the exemplary
welfare society that leaves them in an empty “cowboys and Indians” theme park. An obliged simulacrum begins: in the face of the
evidence of climate change, the appearance that everything’s OK is maintained, but what does it mean for a Syrian father to be obliged
to dress up like an Indian in front of his kids, close to the Artic Polar Circle, after risking his life illegally crossing the sea and eight
countries to get there. Where is there? High Chaparral experience! The postmodern aesthetics have ended, welcome to climatic
postmodernity!
1. Photos in order: fencing door in Martorell gardens. Doubled image of the “High Chaparral”, the far west theme park located in
South Sweden and a new vision of the fencing doors in Martorell’s gardens.
2. Source: news article published in La Vanguardia on November 9th 2015.
3. Refugiados sin refugio
Las puertas de las migraciones, las puertas cerradas de Europa, las puertas rotas, las puertas que llevan a lugares abandonados,
vigilados… Las noticias de las migraciones. Los conflictos se multiplican y con ellos, los movimientos de personas. El cambio
climático ya es la primera causa de migraciones en el mundo (sólo en el 2011, más de 40 millones de personas según ACNUR). En
los próximos 50 años hasta 1.000 millones de personas, principalmente de los países más pobres, se verán obligadas a migrar por
razones climáticas.
Por carencia de alojamiento disponible, Suecia instala refugiados sirios en un parque de atracciones. Unos 400 inmigrantes pasarán
los meses de invierno en “High Chaparral”, un famoso parque de atracciones ambientado en el Far-West americano. Cercados de
cactus artificiales, los refugiados vivirán inmersos en un auténtico pueblo de “vaqueros”, con su saloon, rodeo y estación de tren. El
director del parque pretende organizar actividades para los más pequeños e incluso se propone contratar a algunos adultos de cara
al verano.
Otro grupo de unos 600 refugiados ha tenido menos suerte, le ha tocado hospedarse en Riksgransen, la estación de esquí más
septentrional del país. Ubicada en la Laponia sueca, dentro del Círculo Polar Ártico, donde el invierno se caracteriza por la casi total
obscuridad. Como en el caso del parque temático, los refugiados se quedarán hasta el inicio de la temporada de esquí y los
propietarios han hablado de la posibilidad de que algunos de ellos encuentren trabajo en las pistas cuando lleguen los turistas.
Un tercer grupo de refugiados se negó a bajar del autobús que los había conducido a otro recinto vacacional situado en medio de un
bosque en el centro del país.
2. La posmodernidad estética parece disolverse paródicamente. Algunos historiadores ya hablan de la Guerra Siria como la primera
guerra del cambio climático. Centenares de miles de inmigrantes del Oriente Medio huyendo de los efectos devastadores de la
combinación de la desertificación y la guerra, cuando finalmente llegan al país de acogida, son obligados a subir a un autobús del
gobierno sueco, la sociedad ejemplar del bienestar, que los deja en un parque temático vacío “de indios y vaqueros”.
Empieza el simulacro obligado: ante las evidencias del Cambio Climático se tiene que continuar fingiendo que no pasa nada, pero...
¿qué debe significar para un padre sirio tenerse que disfrazar de indio ante sus hijos en un parque de atracciones junto al Círculo
Polar, después de jugarse la vida cruzando ilegalmente el mar y ocho países para llegar hasta allí?. ¿Adónde ha llegado?
¡High-Chaparral experience! Se acabó la posmodernidad estética, bienvenidos a la posmodernidad climática!
1. Fotografías, consecutivamente: Puerta de separación de huertos situada dentro de la Huerta de Martorell. Imagen doble de “High
Chaparral”, parque de atracciones de temática del Far West situado en el sur de Suecia, y nueva visión de las puertas y maderas de
separación de la Huerta de Martorell.
2.-A partir del artículo publicado en La Vanguardia el 9 de noviembre de 2015.
3. Refugiats sense refugi
Les portes de les migracions, les portes tancades d'Europa, les portes trencades, les portes que porten a llocs abandonats, vigilats...
Les notícies de les migracions. Els conflictes es multipliquen i amb ells els moviments de persones. El canvi climàtic ja és la primera
causa de migracions al món. Només al 2011 més de 40 milions de persones segons ACNUR. En els propers 50 anys fins a 1.000
mil·lions de persones, principalment dels països més pobres es veuran obligades a migrar per raons climàtiques.
Per manca d'allotjament disponible, Suècia instal·la refugiats siris en un parc d'atraccions. Uns 400 immigrants passaran els mesos
d'hivern a High Chaparral, un famós parc d'atraccions ambientat en el Far-West americà. Voltats de cactus artificials, els refugiats
viuran immersos en un autèntic poble de “vaqueros”, amb el seu saloon, rodeo i estació de tren. El director del parc parla d'organitzar
activitats per als més menuts i fins i tot de contractar alguns adults de cara a l'estiu. Un altre grup d'uns 600 refugiats ha tingut
menys sort i li ha tocat hospedar-se a Riksgransen, l'estació d'esquí més septentrional del país, ubicada a la Lapònia sueca, a dins
del Cercle Polar Àrtic on l'hivern es caracteritza per la quasi total obscuritat. Com en el cas del parc temàtic, els refugiats es
quedaran fins l’inici de la temporada d'esquí i els propietaris han parlat de la possibilitat que alguns d'ells trobin feina a les pistes
quan arribin els turistes. Un tercer grup de refugiats es va negar a baixar de l'autobús que els havia conduït a un altre recinte de
vacances situat enmig del bosc al centre del país.
2. La postmodernitat estètica sembla dissoldre's paròdicament. Alguns historiadors ja parlen de la Guerra Síria com la primera
guerra del canvi climàtic. Centenars de milers d'immigrants de l'Orient Mitjà fugint des efectes devastadors de la combinació de la
desertificació i la guerra, quan finalment arriben al país d'acollida, són obligats a pujar a un autobús del govern suec, la societat
exemplar del benestar, que els deixa en un parc temàtic buit “d'indis i vaqueros”. Comença el simulacre obligat: davant de les
evidències del Canvi Climàtic s'ha de continuar fent veure que no passa res, però... què deu significar per a un pare siri haver-se de
disfressar d'indi en un parc d'atraccions a tocar del Cercle Polar, davant dels seus fills, després de jugar-se la vida creuant
il·legalment el mar i vuit països per arribar allí. On és allí? High-Chaparral experience! S'ha acabat la postmodernitat estètica,
benvinguts a la postmodernitat climàtica!
1. Fotografies, consecutivament: Porta de separició d'horts situada dins l'horta de Martorell. Imatge doble de “Hight Chaparral”,
parc d'atraccions de temàrica de l’Ooest situat al sud de Suècia i nova visió de les portes i fustes de separació de parcel·les dins
l'horta de Martorell.
4. Barrières
Quand les premiers émigrants climatiques réussirent à entrer illégalment en Europe, ils se dirigèrent en
larges colonnes vers l’Allemagne et la Suède. Pendant qu’ils avançaient, le reste des pays fermaient
rapidement leurs postes frontières pour les obliger à passer par les pays limitrophes.
Une fois arrivés à destination, les migrants trouvaient des nouvelles barrières: les zones d’accueil se
situaient dans des espaces restreints et éloignés des centres urbains. Les réfugiés ont continué à arriver ce
qui soulève la question d’un accueil permanent. C’est l’excuse parfaite pour réactiver les grands projets
urbains paralisés par la crise. L’explosion de la bulle immobiliaire au Sud de l’Europe a laissé inachevés de
nombreux espaces d’urbanisme sous-prolétaire qui pourraient parfaitement être utilisés pour les reloger.
Rien qu’en Catalogne, il y a une vingtaine de larges Aires Résidentielle Stratégiques planifiées pour recevoir
des dizaines de milliers d’immigrants qui finalement, avec les premiers effets du changement climatique,
sont sur le point d’arriver.
La caractéristique de ces zones est que ce sont des villes périphériques, parfaitement délimitées,
approuvées par le Parlement avec des normes très spécifiques, pensée pour réussir à transformer les
zones inondables sur le sol urbain selon la délimitation définitive du domaine fluvial exigés par la Directive
Européenne de l’eau.
Les édifices de la Zone Résidentielle Starégique de Martorell sont prévus dans une zone déclarée
administrativement non inondable mais il faut les construir sur des pilier palaphytiques de quatre mètres de
haut. Connus sous le nom de “Colonnes Bauman”: en dessous ce ne sera pas de l’eau qui circulera, mais de
la modernité liquide.
4. Enclosures
When the first climatic migrants managed to illegally enter Europe, they walked in huge columns headed
to Germany and Sweden. While advancing, countries started quickly to close border passes as to oblige
them to transit neighbour states. Once arrived at their destination, they found new enclosures: reception
areas are located in well-delimited peripheral areas.
Since then, migrants continued entering and permanent hosting is planned. This is the perfect excuse to
re-activate big urban expansion projects paralysed by the economic crisis. The real estate bubble in the
south of Europe let many spaces of lump-urbanism unfinished. These could be perfectly used to relocate
migrants.
Just in Catalonia there are already around 20 “Strategic Residential Areas” that were planned waiting for
tens of thousands of migrants. Finally, with the first effects of climate change, they are about to arrive.
These areas, located at the outskirts of cities, perfectly delimitated, are licenced directly by the parliament
under specific regulations aiming to transform flooding zones in building land. Procedures are designed to
avoid these areas to be declared as public river domain, like required by the Water Framework Directive.
The “Strategic Residential Area” buildings are projected on formally declared no-flooding zones, but will be
build on 4 meter high stilts. Known as the “Bauman Colony”, not water, but liquid modernity will flow
underneath.
4. Cierres
Cuando los primeros emigrantes climáticos consiguieron entrar ilegalmente en Europa, se dirigieron en
largas columnas hacia Alemania y Suecia. Mientras avanzaban, el resto de países iban cerrando
rápidamente los pasos fronterizos para que se vieran obligados a pasar por el país de al lado. Cuando
llegaban a su destino, encontraban nuevas barreras: las zonas de acogida se situaban en espacios
periféricos muy delimitados.
Desde entonces han continuado entrando y se plantea la necesidad de acogerlos de forma permanente. Es
la excusa perfecta para reactivar grandes proyectos urbanísticos paralizados por la crisis. La explosión de
la burbuja inmobiliaria en el Sur de Europa dejó inacabados numerosos espacios de lumpen-urbanismo que
podrían ser perfectamente aprovechados para realojarlos.
Sólo en Cataluña hay una veintena larga de Áreas Residenciales Estratégicas que se planificaron esperando
la venida de decenas de miles de inmigrantes que finalmente, con los primeros efectos del cambio
climático, están a punto de llegar. La característica de estas áreas es que son ciudades periféricas,
perfectamente delimitadas, aprobadas directamente por el Parlamento con una regulación muy específica
pensada para conseguir transformar zonas inundables en suelo urbanizable antes de la delimitación
definitiva del dominio fluvial exigida por la Directiva Europea del Agua.
Los edificios del Área Residencial Estratégica de Martorell están previstos en una zona administrativa
declarada no inundable, pero se tienen que construir sobre pilares palafíticos de cuatro metros de altura .
Conocidos como “Colonia Bauman”, por debajo no circulará el agua sino la modernidad líquida.
4. Tancaments
Quan els primers emigrants climàtics varen aconseguir entrar il·legalment a Europa, es van dirigir en
llargues columnes cap a Alemanya i Suècia. Mentre avançaven, la resta de països anaven tancant
ràpidament els passos fronterers perquè es veiessin obligats a passar pel país del costat. Un cop al seu
destí, trobaven nous tancaments: les zones d'acollida se situaven en espais perifèrics ben delimitats. Des
d'aleshores han continuat entrant i es planteja la necessitat d'acollir-los de forma permanent. És l'excusa
perfecta per reactivar grans projectes urbanístics paralitzats per la crisi. L'explosió de la bombolla
immobiliària al Sud d'Europa va deixar inacabats nombrosos espais de lumpen-urbanisme que podrien ser
perfectament aprofitats per a reallotjar-los. Només a Catalunya hi ha una vintena llarga d'Àrees
Residencials Estratègiques que es van planificar esperant la vinguda de desenes de milers d'immigrants
que finalment, amb els primers efectes del canvi climàtic, estan a punt d'arribar. La característica
d'aquestes àrees és que són ciutats perifèriques, perfectament delimitades, aprovades directament pel
Parlament amb una regulació molt específica, pensada per aconseguir transformar zones inundables en
sòl urbà abans de la delimitació definitiva del domini fluvial exigida per la Directiva Europea de l'Aigua. Els
edificis de l'Àrea Residencial Estratègica de Martorell estan previstos en una zona declarada
administrativament no inundable però s'han de construir sobre pilars palafítics de quatre metres d'alçada.
Coneguts com Colònia Bauman: por sota no hi circularà l'aigua sinó la modernitat líquida.
5. Le panoptique absolu
La principale différence entre le projet de construction résidentielle et le projet de construction judiciaire
est l’architecture du passage des eaux de crue à travers les bâtiments.
Pour le premier, l’eau passera en dessous de l’édifice: des habitations soutenues par des colonnes de 4m
qui sembreront flotter sur l’eau du fleuve et pour le second, l’eau arrivera 2 mètres au-dessus des cellules
préventives des tribunaux qui seront complètement submergées, et closes, sans aucune ouverture sur
l’extérieure. “Ouvrir et surrelever” ou “fermer et sumerger”, deux stratégies architectoniques qui révèlent
la nature panoptique de la planification. Dans les deux cas, les personnes sont isolées au milieu d’un
dispositif de surveillance total, la colonisation des espaces inondables n’est possible que si on instaure la
surveillance permanente des affectés. Les téléphones mobiles et autres dispositifs personnels deviennent
l’équivalent des bracelets électroniques des détenus à domicile. Nous pouvons vivre en zone inondable si
nous sommes localisables et pouvons donc être évacués ou retenus à domicile à tout moment. Si les
habitants de ces résidences inondables sont des collectifs d’immigrants, la panoptique devient absolue. Les
mêmes dispositifs de prévention serviront pour les localiser de manière permanente et garantir ainsi aux
municipalités d’accueil qu’ils ne sortent pas des lieux prévus sans autorisation.
Les projets urbains se simplifient jusqu’à devenir diaphanes: le fleuve n’est plus qu’une boîte de ciment, et
la plaine inondable une extension infinie, plate, sans aucun obstacle à une surveillance parfaite et totale.
L’architecture se simplifie mais au même moment les systèmes de classification de l’espace fluvial se
multiplient, jusqu’à 14 catégories pour définir le lit d’un fleuve, un processus bureaucratique qui consiste à
redéfinir constamment le statut du lieux que l’ont veut urbaniser pour augmenter la confusion. La
surveillance devient évidente dans le centre de la zone résidentielle, par contre le statut des personnes qui
y vivent est de moins en moins clair, enterré sous des montagnes de redéfinitions de leur identité: réfugiés,
immigrants économiques, résidents non communautaire… Les immigrants arrivent comme un fleuve et
sont classifiés, tout comme l’espace fluvial.
5. The absolute panopticon
The main difference between the residential construction project and the penitentiary construction project
in Martorell, is the architecture of flood transit. In the first case, water would flow below the building: houses
sustained by 4-meter high stilts would look like floating on the river. In the latter, flooding water would rise
up 2 meter higher than the level were prison cells are located, literally submerged and sealed without any
exterior opening. “Open up and elevate” or “ seal and submerge”, two architectonic strategies that reveal the
panopticon nature of urban planning. In both cases, floods would leave people isolated under total
surveillance. Colonization of flooding zones will only be possible if permanent surveillance of the affected is
guaranteed. Mobile phones and other personal devices become the equivalent of a tracker bracelet used for
people under home arrest. One can live in a flooding zone if always contactable and, therefore, promptly
evacuated or retained at home. If it’s a migrant collective living in the floodable houses, the panopticon
becomes absolute: the “prevention” devices allow permanent location, granting hosting municipalities
nobody can leave without permission.
Urban projects are simplified until becoming diaphanous, empty, clear: the river reduced into a concrete
cage, and the flooding zone, into an infinite extension, plain and without any irregularity obstructing a perfect
hyper surveillance. The architecture is simplified, but at the same time classification systems of river space
delimitation multiply. Until 14 categories are made to define the river space, a bureaucratic procedure
consisting in a continuous re-definition of the desired building land until nothing is clear anymore.
Surveillance is clear in the centre of the Residential Area, but the status of people living there become
always less clear, buried under mountains of continuous re-definitions of their identity:
Refugee, economic migrant, non-EU resident… Migrants arrive like a flood and are classified just like the
river space.
5. El panóptico absoluto
La principal diferencia entre el proyecto de construcción residencial y el proyecto de construcción judicial es
el diseño del paso de las inundaciones por la arquitectura. Por una parte, el agua pasará por debajo de los
edificios: viviendas sostenidas por columnas de 4 m. que parecerá que flotan sobre el río y por otra parte, el
agua llegará dos metros más arriba de las celdas de presos preventivos de los juzgados que quedarán
literalmente sumergidas y selladas sin ninguna apertura al exterior. “Abrir y levantar “ o “cerrar y sumergir”
, dos estrategias arquitectónicas que revelan la naturaleza panóptica de la planificación. En ambos casos las
personas quedan aisladas en medio de un dispositivo de vigilancia total, la colonización de los espacios
inundables sólo será posible si se dispone de la vigilancia permanente de los afectados. Los teléfonos
móviles y otros dispositivos personales pasan a ser el equivalente de los brazaletes localizadores de los
presos en arresto domiciliario. Podemos vivir en una zona inundable si siempre estamos localizables y, por
lo tanto, podemos ser evacuados o retenidos en casa. Si los habitantes de estas residencias inundables son
colectivos de inmigrantes, lo panóptico se torna absoluto: los mismos dispositivos de “prevención” servirán
para la localización permanente, de forma que se pueda garantizar a los municipios de acogida que no se
marcharán del lugar previsto sin permiso.
Los proyectos urbanísticos se simplifican hasta volverse diáfanos: el río no es más que una caja de cemento
y la llanura inundable, una extensión infinita, planicie sin ningún desnivel que impida una hiper-vigilancia
perfecta. La arquitectura se simplifica, pero simultáneamente se multiplican los sistemas de clasificación
del espacio fluvial. Hasta 14 categorías para definir el cauce de un río, un procedimiento burocrático que
consiste en redefinir continuamente el estatus del lugar que se quiere urbanizar de forma que no quede
nada claro. La vigilancia se hace evidente en el centro del Área Residencial, en cambio el estatus de las
personas que viven allí se vuelve cada vez menos claro, enterrado en montañas de redefiniciones continuas
sobre su identidad:
refugiado, inmigrante económico, residente no comunitario... Los inmigrantes llegan como un riada y se
clasifican como el espacio fluvial.
5. El panòptic absolut
La principal diferència entre el projecte de construcció residencial i el projecte de construcció judicial és el
disseny del pas de les inundacions per entre l'arquitectura. Per una banda, l'aigua passarà per sota els
edificis: habitatges sostinguts per columnes de 4 m. que semblaran surar damunt el riu i per l'altra, l'aigua
arribarà dos metres més amunt de les cel·les preventives dels jutjats que quedaran literalment
submergides i segellades sense cap obertura a l'exterior. “Obrir i aixecar “o “tancar i submergir”, dues
estratègies arquitectòniques que revelen la naturalesa panòptica de la planificació. En ambdós casos les
persones queden aïllades enmig d'un dispositiu de vigilància total, la colonització dels espais inundables
només es fa possible si es disposa de vigilància permanent dels afectats. Els telèfons mòbils i altres
dispositius personals passen a ser l'equivalent dels braçalets localitzadors dels presos en arrest
domiciliari. Podem viure en una zona inundable si sempre som localitzables i per tant podem ser evacuats
o retinguts a casa. Si els habitants d'aquestes residències inundables són col·lectius d’immigrants el
panòptic esdevé absolut: els mateixos dispositius de “prevenció” serviran per a la localització permanent de
forma que es pugui garantir als municipis d'acollida que no marxen del lloc previst sense permís.
Els projectes urbanístics es simplifiquen fins a tornar-se diàfans: el riu no és més que una caixa de ciment,
i la planura inundable una extensió infinita, plana, sense cap desnivell que impedeixi una hiper-vigilància
perfecta. L'arquitectura es simplifica però simultàniament es multipliquen els sistemes de classificació de
l'espai fluvial, fins a 14 categories per definir la llera d'un riu, un procediment burocràtic que consisteix en
redefinir contínuament l'estatus del lloc que es vol urbanitzar de forma que no quedi res clar. La vigilància
es fa evident al centre de l'Àrea Residencial, en canvi l'estatus de les persones que hi viuen esdevé cada
cop menys clar, enterrat en muntanyes de redefinicions contínues sobre la seva identitat: refugiat,
immigrant econòmic, resident no comunitari... El immigrants arriben com un riuada i es classifiquen com
l'espai fluvial.
6. Practiques à risque
Le déploiement du réglement pour établir la zone inondable de la DEE (Directive pour l'Encadrement de l'Eau) a fini par aller à
l'encontre de l'esprit même de la directive et par justifier l'urbanisation des zones inondables. La complexité du réglement permet,
avec la réalisation d’innombrables cartographies, la minimisation des données environnementales qui, si elles étaient révélées,
écarteraient toute utilisation urbaine, tandis qu’elle maximise d'autres données qui n’imposent pas de limitations urbanistiques.
L'excès d'information empêche que les intérêssés ne puissent suivre la réglementation.
Quand on parle de lignes qui établissent le domaine fluvial, nous nous réferrons à l'application de réglements et d’ordonnances: la
loi sur l’urbanisme interdit la construction dans les zones qui sont inondées plus d’une fois par siècle. Pour cette raison, les limites
d'inondabilité se traduisent en cartographies politiques qui servent les interêts urbains et non la description réelle du risque. Les
cartes de risque deviennent des cartes politiques.
Les techniciens, sous la pression des Municipalités qui veulent urbaniser la zone fluviale avant qu'une application stricte de la
directive ne les en empêche, omettent l'information qui ne les interêssent pas et utilisent l’échelle pour adapter les lignes qui
délimitent l'inondabilité des infrastructures prévues. Les cartographies se construisent de haut en bas, ce qui empêche la traçabilité
des détails. L’épaisseur des lignes à l'échelle 1:100.000 empêche de savoir ce qui se passe à l'échelle 1:10.000.
À l'échelle locale, les lignes sont toujours floues et se redistribuent en permanence en fonction des intérêts locaux. Par exemple: au
Pont de l'Anoia de Martorell, il y a 5 versions de la même ligne d'inondabilité réalisées au cours des deux dernières années, comme
si les limites maximales d'inondation prévue en 10 ans dépendait de la politique d'urbanisation du moment (carte 4). La Zone
Résidentielle Stratégique de l'Horta de la Vila de Martorell est prévue dans une zone qui, en cas d'inondation peut finir sous 8 mètres
d'eau mais l'échelle de la nouvelle cartographie fluviale fournie pour garantir le respect de la directive DEE, ne montrer que des
profondeurs d'1 mètre et empêche donc de connaître la magnitude réelle de l'inondation (cartes 1 et 2). S'ajoutent alors des éléments
de confusion sur la responsabilité en cas de dégats des eaux comme, par exemple, informer qu'un parking est situé en zone
inondable, mais ne rien faire pour empêcher les citoyens de s'y garer. Lorsque la Mairie installe un panneau "Risque d’Inondation",
elle présume que la zone est classifiée en zone constructible, ce qui l'autorise à canaliser le fleuve pour la protéger.
La modelisation du fleuve génère une confiance aveugle en la capacité d'adaptation au risque mais, en cas de crise, un problème peut
parfaitement survenir dans le protocole d'action. Les mairies ont un plan de gestion du risque, les alertes sont chaque fois plus
automatisées et on croit en la possibilité d'une évacuation rapide. La Municipalité dit que l'on peut occuper l'espace fluvial
simplement parce qu'il y a un plan de prévention, mais elle ne tient pas en compte l'augmentation du risque qu'implique le
changement climatique. Nous sommes en train d'abandonner la prévention en lui substituant la gestion des risques. Cette gestion
est basée sur des technologies de communication qui, en plus d’être rapidement obsolètes, sont vulnérables en cas de restrictions
de budget ou d’attaques informatiques.
6. Risk practices
Deployment of the regulation to establish flooding zones in accordance with the Water Framework Directive end up regulating against
the real spirit of this legislation, justifying urbanisation of flooding zones. The complexity of the regulation facilitates the minimization
of available environmental data that would discard any building land use. On the contrary, this complexity maximises cartographic
data production, entailing no limitation to urbanization. Excess of information obstructs interested people from following up the
implementation of regulations. When speaking about lines defining public river domain, we refer to the application of regulations and
ordinances: urban planning laws forbid building in areas flooded in a period of 100-year. Flooding zone delimitation lines are
transposed on politically shaped cartographies, serving building interests without describing real risk. Flood risk maps become
“political” maps.
Under pressure by municipalities, technicians are disposed to urbanise flooding zones before the strict application of the Water
Framework Directive, omitting information they’re not interested in and useing the plurality of scales to adapt the lines defining public
river domain to the planned infrastructures. Cartography is designed with a top-down perspective, therefore avoiding traceability of
details. The thickness of the line at 1:100 000 scale avoids knowing what happens at 1:10 000 scale.
Small-scale lines are always fuzzy and continuously re-designed serving local interests. For example, 5 different versions of the same
flooding zone delimitation line under the River Anoia bridge in Martorell have been designed over the last two years, as if the limits
of the maximum flood expected in 10 years would depend on the urbanisation policies in a given moment (image 4). The Strategic
Residential Area in the Town Gardens in Martorell is planned in such a way it would be submerged by 8 meters of water in case of
flooding. Nevertheless, new flood risk maps handled in to comply with the Water Framework Directive regulations only describe
maximum water depth up to 1 meter, therefore eliminating the possibility to acknowledge risks related to the real flood’s magnitude
(image 1&2). Moreover, confusion generating elements are introduced on the liability against flood damage, like for example
informing the parking is located in a flooding zone, but restraining from any action to avoid people from parking there. When the
Municipality installs a board saying “flood danger”, it assumes the area is classified as building land, entailing the claim to channel
the river in order to protect it.
Modelled rivers create blind trust in risk management, but in a crisis situation something always can go wrong with the action
protocol. Municipalities dispose of a Risk Management Plan; alerts are increasingly automated and based on the assumption of quick
evacuation. Municipalities say flooding zones can be occupied because an action plan is in place without taking into consideration the
risks related to climate change impacts. Prevention is abandoned in favour of risk management; a management based on
communication technologies that are vulnerable to the economic crisis, can be hacked and soon become obsolete.
6. Prácticas de riesgo
El despliegue del reglamento para establecer la zona inundable de la DMA (Directiva Marco del Agua) acaba yendo contra el mismo
espíritu de la DMA y justificando la urbanización de zonas inundables. La complejidad del reglamento facilita la minimización de datos
del medio que, en caso de exponerse, descartarían cualquier uso urbano y en cambio maximiza otros datos que no suponen ninguna
limitación urbanística realizando infinidad de cartografías. El exceso de información impide que la gente interesada pueda hacer un
seguimiento de la normativa. Cuando hablamos de líneas que establecen el dominio fluvial nos referimos a la aplicación de
reglamentos y ordenanzas: la ley de urbanismo impide construir en zonas que se inunden cada cien años, por lo que las líneas de
inundabilidad se traducen en cartografías hechas a "tamaño política" que sirven a intereses urbanísticos y no a la descripción real
del riesgo. Los mapas de riesgo se convierten mapas "políticos".
Los técnicos, presionados por los ayuntamientos, que quieren urbanizar la zona fluvial antes que una aplicación estricta de la DMA
lo impida, omiten la información que no les interesa y utilizan la pluralidad de escalas para adaptar las líneas que delimitan la
inundabilidad en las infraestructuras previstas. Las cartografías se construyen de arriba abajo impidiendo la trazabilidad del detalles.
El mismo grosor de la línea a escala 1: 100.000 impide saber qué pasa a escala 1: 10.000. A escala local las líneas siempre se vuelven
borrosas y se re-dibujan continuamente en función de los intereses locales, por ejemplo: el Puente de la Anoia de Martorell hay unas
cinco versiones por la misma línea de inundabilidad realizadas en los últimos diez años , como si los límites de la máxima inundación
prevista en 10 años dependieran de la política urbanística de cada momento (plano 4). El Área Residencial Estratégica de la Huerta
de la Villa de Martorell está planificada en una zona que, en caso de inundación, puede quedar hasta 8 metros bajo el agua pero la
escala de la nueva cartografía fluvial entregada por el cumplimiento de la DMA sólo describe a calados de un metro de profundidad
como máximo y por lo tanto elimina la posibilidad de conocer la magnitud real de la inundación (planos 1 y 2). Se introducen
elementos de confusión sobre la responsabilidad tales como informar que hay aparcamientos en zona inundable pero no haciendo
nada para evitar que se aparque. Cuando el ayuntamiento pone el cartel "Peligro de Inundación" está dando por hecho que lo se suelo
urbano y exigiendo la realización de obras como la canalización del río.
La modelización del río crea una fe ciega en la posibilidad de adaptación al riesgo pero, en situación de crisis, siempre puede fallar
algo que rompa el protocolo de actuación. Los municipios tienen un Plan de Gestión del Riesgo, las alertas son cada vez más
automáticas y se confía en la posibilidad de una rápida evacuación. El Ayuntamiento dice que se puede ocupar la zona fluvial porque
ya hay un plan de prevención sin prever el incremento del riesgo que conllevará el Cambio Climático. Estamos abandonando la
prevención para encomendarnos a la gestión del riesgo, una gestión que se hace en base a tecnologías de la comunicación que son
muy vulnerables a la crisis económica, y pueden ser hackeadas o quedar rápidamente obsoletas.
6. Pràctiques de risc
El desplegament del reglament per establir la zona inundable de la DMA (Directiva Marc de l'Aigua) acaba anant contra el mateix
esperit de la DMA i justificant la urbanització de zones inundables. La complexitat del reglament facilita la minimització de dades del
medi que, en cas d'exposar-se, descartarien qualsevol us urbà i en canvi maximitza altres dades que no suposen cap limitació
urbanística realitzant infinitat de cartografies. L'excés d'informació impedeix que la gent interessada pugui fer un seguiment de la
normativa. Quan parlem de línies que estableixen el domini fluvial ens referim a l'aplicació de reglaments i ordenances: la llei
d'urbanisme impedeix construir en zones que s'inundin cada cent anys, per això les línies d'inundabilitat es tradueixen en
cartografies fetes a “mida política” que serveixen a interessos urbanístics i no a la descripció real del risc. Els mapes de risc
esdevenen mapes “polítics”.
Els tècnics, pressionats pels ajuntaments, que volen urbanitzar la zona fluvial abans que una aplicació estricta de la DMA ho
impedeixi, ometen la informació que no els interessa i utilitzen la pluralitat d'escales per adaptar les línies que delimiten la
inundabilitat a les infraestructures previstes. Les cartografies es construeixen de dalt a baix impedint la traçabilitat del detalls. El
mateix gruix de la línia a escala 1:100.000 impedeix saber què passa a escala 1:10.000. A escala local les línies sempre es tornen
borroses i es re-dibuixen contínuament en funció dels interessos locals, per exemple: al Pont de l'Anoia de Martorell hi ha unes cinc
versions per la mateixa línea d'inundabilitat realitzades en els darrers deu anys, com si el límits de la màxima inundació prevista en
10 anys depenguessin de la política urbanística de cada moment (plànol 4). L'Area Residencial Estratègica de l'Horta de la Vila de
Martorell està planificada en una zona que, en cas d'inundació, pot quedar fins a 8 metres sota l'aigua però l'escala de la nova
cartografia fluvial entregada pel compliment de la DMA només descriu a calats d'un metre de profunditat com a màxim i per tant
elimina la possibilitat de conèixer la magnitud real de la inundació (plànols 1 i 2). S'introdueixen elements de confusió sobre la
responsabilitat tals com informar que hi ha aparcaments en zona inundable però no fent res per evitar que s'hi aparqui. Quan
l'ajuntament posa el cartell “Perill d'Inundació” està donant per fet que allò es sòl urbà i exigint la realització d'obres com la
canalització del riu.
La modelització del riu crea una fe cega en la possibilitat d'adaptació al risc però, en situació de crisi, sempre pot fallar alguna cosa
que trenqui el protocol d'actuació. Els municipis tenen un Pla de Gestió del Risc, les alertes son cada vegada més automàtiques i es
confia en la possibilitat d'una ràpida evacuació. L'Ajuntament diu que es pot ocupar la zona fluvial perquè ja hi ha un pla de prevenció
sense preveure l'increment del risc que comportarà el Canvi Climàtic. Estem abandonant la prevenció per encomanar-nos a la gestió
del risc, una gestió que es fa en base a tecnologies de la comunicació que són molt vulnerables a la crisi econòmica, i poden ser
hackejades o quedar ràpidament obsoletes.
Notes • Notas
www.xnca.org