Història i Civilització de Grècia

CODI 28510
HISTÒRIA I CIVILITZACIÓ DE GRÈCIA
Prof.: Joan ALBERICH MARINÉ
Continguts
Aquesta assignatura és la continuació d'«Història i Civilització de Grècia I», i
té per objecte l'estudi
del desenvolupament històric i sociocultural del món grec des de l'època
immediatament posterior a
les guerres Mèdiques fins a l'adveniment del domini romà a la Mediterrània
oriental. Heus ací el
programa:
0. Pròleg: Heròdot i les guerres Mèdiques (492-479). Origen i organització de
l'imperi persa
aquemènida. La «primera guerra Mèdica» (492-490). La «segona guerra
Mèdica» (480-479).
1. La Pentecontècia (479-431). Lliga atico-dèlica i lliga peloponnèsia. Evolució
de l'imperi atenès i
origens del conflicte amb Esparta. Pèricles i el desenvolupament cultural i
artístic d'Atenes.
2. Les guerres del Peloponnès (431-404). Causes. La guerra arquidàmica
(431-421). La pau de
Nícias (421-415). L'expedició a Sicília (415-413). La guerra de Decelia (414404). Conseqüències.
3. L'hegemonia espartana (404-371). Els trenta tirans d'Atenes (404-403).
L'expedició dels Deu Mil
(401-400). Agesilau (400-360). La segona Lliga atenesa i la Guerra coríntia
(395-387/6). L'ascens
de Tebes.
4. L'hegemonia tebana (371-362). Pelòpidas i Epaminondas. La crisi de la
polis.
5. Grècia i Filip II de Macedònia (362-336). Unificació de Macedònia.
Demòstenes. Les Guerres
Sagrades i la submissió de Grècia.
6. Alexandre el Gran (336-323). Conquestes. Llur significació.
7. Origen dels regnes hel·lenístics (323-301). Els diàdocs i la successió
d'Alexandre. L'hel·lenisme.
8. El món hel·lenístic (301-146). Els làgides d'Egipte. Els selèucides de Síria.
Grècia i la dinastia
macedònica. Roma, senyora de Grècia i de l'Orient.
Sistemes d'avaluació
a) Treball de classe: exposició dels temes de l'apartat anterior, recolzada en la
traducció i el comentari
de passatges de diferents autors, tant historiadors (Heròdot, Tucídides,
Xenofont, Polibi, Plutarc,
Arrià, Diodor de Sicília, etc) com coetanis dels diferents períodes (Aristòfanes,
Èsquil, Sòfocles,
1
Eurípides, Aristòtil, Demòstenes, Èsquines, etc.).
b) Elaboració d'un treball per part de l'alumne sobre algun aspecte específic
del temari sota
l'assessorament del professor.
c) Examen final sobre els continguts del temari.
Bibliografia
A més dels títols de caire general recollits a la bibliografia de l'assignatura
«Història i civilització de
Grècia I», podeu veure:
ALONSO TRONCOSO, V., Neutralidad y neutralismo en la guerra del
Peloponeso (431-404 aC),
Madrid, 1987.
-- Pautas y guiones para una historia de Grecia, Santiago, 1995.
BOSWORTH, A.B. Alejandro Magno, Cambridge, 1996.
BOWRA, C.M., La Atenas de Pericles, Madrid 1972.
BUCKLER, J., The Theban Hegemony, 372-371 B.C., Cambridge 1980.
DAVIES, J.K., La democracia y la Grecia clásica, Madrid, 1981.
DE STE. CROIX, G.E.M., The Origins of the Peloponnesian War, Londres,
1972.
ELLIS, J.R., Philip II and Macedonian Imperialism, Londres, 1976.
FLACELIÈRE, R., La vida cotidiana en Grecia en el siglo de Pericles, Madrid
1993 (La vie
quotidienne en Grèce au siècle de Périclès, París, 1987).
HAMMOND, N.G.L., Alexander the Great, Londres, 1981.
-- A History of Greece to 322 BC, Oxford, 1986.
-- & GRIFFITH, G.T., A History of Macedonia. II. 550-336 BC, Oxford, 1979.
HORNBLOWER, S., El mundo griego 479-323, Barcelona , 1985.
JAEGER, W., Demóstenes, la agonía de Grecia, México, 1945.
KAGAN, D., The Archidamian War, Ithaca, 1974.
KRENTS, P., The Thirty at Athens, Ithaca, 1982.
MEIGGS, R., The Athenian Empire, Oxford, 1973 (ed. corr.).
MOSSÉ, C., La fin de la démocratie athénienne, Paris, 1962.
PREAUX, C., El mundo helenístico. Grecia y Oriente (323-146 aC), I-II,
Barcelona, 1985.
RHODES, P.J., The Athenian Empire, Oxford, 1985.
ROSTOVTZEFF, M.I., Historia social y económica del mundo helenístico,
Madrid, 1967.
TOYNBEE, A., Some Problems of Greek History, Londres, 1969.
2