El Mariatx da Cascourös - The Kingdom of Talossa
Anuncio
El Mariatx da Cascourös Livret pr’iensa Opera Talossán da Tres Äctsilor par Ma Baron Tepistà es Segnor Cresti Siervicül, UrN Januar dallas 2008 ACTEXARIA Seltsamet.............................................................................................. toada Cascourös ......................................................................................... bariton Nutz....................................................................................................... baßo Xhordi.................................................................................... buffo caricato Chilsa ................................................................................................. sopran Trambeta ............................................................................. süredni-sopran Cora ....................................................................................... vóces masleux SEß El rascatz isch setat in Isiviglha, Espain, es comença àls trespadours d’aceasta cità. Muiteux Isiviglhaes viennent àls peiradas in respüns à’iens rimour qe ‘n vaißal qi apoarta Seltsamet, l’estreglh dal esqipa da futbol Taloçait là, proxima el port. Seltsamet tent zespartat d’Isiviglha per quairarh àl tzara da promiçù Taloçait osprei qe o tignova tombat enamorat cün Chilsa, la sopran bela qi cantita (cün sieu amiça, Trambeta) dürant els itervais da futbol. Initzialmint, Chilsa tignova rexhectat Seltsamet s’aðfeziuns per acestilor da Nutz, ‘n xhueir dal esqipa da Castiglha. Ischù, pü schpeit, a tignova profeßat sieu amor per Seltsamet avant qe o zesparteva d’Espain. Embù Nutz es Cascourös (Seltsamet s’amíc miglhor) sint starp la ciumisa àls trespadours. CANZIUNS Äcts I 1. Noi üscüdevent qe ‘n vaißal capita .................................................................... Curfa 2. ¿Veletz-voi dal cervieþa? ................................................................. Soleu (Seltsamet) 3. ¡Seltsamet tent revenescu! .............................................................. Soleu (Cascourös) 4. ¡Eu sint Nutz!............................................................................................ Soleu (Nutz) Äcts II 5. Oxhi nuptéu ............................................................................................. Aria (Chilsa) 6. Oxhi a nupta .............................................................................. Duet (Nutz es Chilsa) 7. ¿Isch-tu zecent? .................................................................................... Soleu (Xhordi) Äcts III 8. ¡C’estev’iensa grült celevraziun! .............................. Duet (Seltsamet es Cascourös) 9. ¡Fígaro!.................................................................................................. Soleu (Xhôrdi) 10. ¡Bens-ameschti! ........................................................... Refrain (Xhordi es actexaria) 11. El mariatx c’e cuncludat ......................................................................... Soleu (Nutz) 12. ¡Qualsevol þonta! ................................................................................................ Curfa ÄCTS I. Els trespadours d’Isiviglha (Els mimbreux dal cora arivent àls trespadours in númeruis ischants; toct quaptent in la canziun, es risguardent xhüd del statx, sa schi vident ‘n vaißal.) CANZIUN 1 - CURFA Cora: Noi üscüdevent qe ‘n vaißal capita Sà’starh acest non sembla trei eschitatorxheu à vhoi Mas risguardetz-noi, qi actent sa schi c’e ‘n afar grült Qe noi üscüdevent qe ‘n vaißal capita Noi sint ‘n ciumisa dels Isiviglhaes Non tienent cumpäts dals ocupaziuns Parç qe tienent toct aßei dal vaquità per coriarh àls trespadours Quand noi üscüdevent qe ‘n vaißal capita Força noi fossent zevienarh impiegats À fäts, noi zevenadrent impiegats com’els cantiteirs in ‘n cora Parç qe, actualmint, cantitarh sembla com’iensa capacità qe partetxent Mas noi üscüdevent qe ‘n vaißal capita Ça sembla qe els rimours estevent corects Noi povent avistarh els vententeux dal vaißal ceuora Schi voi pevetz praitençarh qe quand noi risguardent xhüd del statx Noi avistent qe ‘n vaißal capita Els vententeux sint roxh es virt Voi fostarhetz noi credarh d’acest Acest noi cauça à pensarh qe sà'star c’e Seltsamet qi Veclina el vaißal qi capita Noi pensevent qe o tignova smertschat Qe o tignova veclinat xhüd del bord dal tzara Eda qe o tignova estescu menxhat par ‘n monsteir dal mar ¿Mas nun c’e sieu vaißal qi capita? Seltsamet füt l’estreglh d’ár esqipa da futbol Voi säpadretz acest schi videvetz l’opera prüma Els colours dal esqipa sint roxh es virt, com’els vententeux Sür els masts del vaißal qi capita L’opera prüma non zireva niþil dels colours dal esqipa Si espera qe els retxißeirs pensarhent d’aceasta canziun quand en produçent Svo að noi povent tirh aceasta escusa rost d’actarh stimulats Par el tour del vaißal qi capita Es nun ár stimulaziun isch pü grült Parç qe el vaißal imaxhinar xhüd del statx tent cicat Es üc, nun noi vident qe c’e Seltsamet, ár ereu da desport Qi sparca del vaißal qi tent capitat RACONTATÏU (Seltsamet entra, apoartind ‘n baral. Mimbreux da sieu esqipatx lo sovent. Seltsamet signa avetz la mha es lor instrucata.) Seltsamet: ¡Utà! ¡Utà! ¡Fançareli! ¡Mälf! ¡Cüninghäm! ¡Ueber! ¡Arcola! ¡Del Vechio! ¡Tacac’haschi! ¡Tüscadero! ¡Utà! ¡Apoartetz-voi acestilor barais aici! CANZIUN 2 – SOLEU (Seltsamet) Seltsamet: ¿Veletz-voi dal cervieþa? Comprarhéu ár boiçais prüms Téu apoartat acestilor barais Dal tzara da promiçù Taloçait Là hei, la cervieþa curça schi liveramint schi el Manáweg La fiova bela qi cascada àl Mar Talossan Téu revenescu àð Isiviglha Téu staxat va racinas müþici Téu revenescu primarmint per cunstreparh Sür come grült isch la vida qe téu trovat là Parç qe là isch la tzara promisada dove si säpevent ár glheþ Es dove téu façat va fortün Téu revenescu per piedarh els xhueirs da v’esqipa da futbol À revienarh cün me àl paradißeu Taloçait Parç ainda qe els popuis là sint cumplosteirs grülts Quand os xhúent el futbol, os süçent Sa v’esqipa formar estadra capaval à qiqarh lor ciois regularmint Üc, v’amíci, stigetz-voi es tent-voi dal cervieþa cün me ¿Tenetz-voi vïut v’amíc Cascourös Qi xhúeva com’el kämpfeir in v’esqipa? Come sovenençéu, o ameva dal cervieþa Schi o non esteva asasinat par la fola sür el nic’ht quand zesparteveu Osprei o flateva ár matsch contra Castiglha, me piaçadra qe o m’acompagnadra Cün ingen da vhoi qi volt irh Oviösmint, voi xhints mencadretz niþil aici Parç qe voi tenetz el tacetal per irh àls trespadours com’acest Aglhorc, me viensiçetz, voi glüts, sür va retroceß Sürtoct schi voi ametz dal cervieþa La tzara da promiçù Taloçait aschtepta noi toct, ‘n península cinda qi voi pußida ¿Qi volt dal cervieþa? (Seltsamet comença à parlarh sotvosvïamint cün la cora. Cascourös entra es o vïa Seltsamet.) CANZIUN 3 – SOLEU (Cascourös) Cascourös: ¡Seltsamet tent revenescu! ¡Els rimours non sint necorres! C’e vräts; o isch aici dove o regala dal cervieþa àls colcavestats. À fäts, o as’cheva per me, sieu amíc Cascourös, Qi isch qi eu sint Schi voi non me reconéiçetz, sà’starh ‘n altreu cantiteir m’efixheva in l’opera prüma Mas in aceasta opera, c’e eu qi efixhéu Cascourös, sa voi fostarhetz me privicarh (Cascourös esclata trans la fola es embraça Selsamet, qi'st trei feliceu à lo vidarh.) ¡V'amíc pierdat, Seltsamet! Eu säp qe tu isch gläts da vidarh-me Mas ocsà eu säp qe non zirarhás acest, parç qe acest interompadra va cantitaziun Es eu sint l’estreglh d’aceasta opera À fäts, va nómina isch in la titla Sa, avetz felicità mas sanc mocts, üscüdetz-tu à va canziun da benvenescu per dtu Qi zïa da qe paßeva durant qe estevás procul (Nutz entra, unacorçat. O ausculta avetz intereçù.) ¿Sovenençetz-tu aceasta criança Chilsa, la sopran? ¿La qi tu amevás trei muiteu, eda qetevri? Tu amor d’eia füt la þema dal opera prüma qe menziuneveu pü frü Ditz-me schi non la sovenençás, ¿d’acurd? Come mhe, a es tu tenadretz estescu efixhats Par cantiteirs altreux quand l’audiençù videvent aceasta opera Chilsa te viadeva sür el nic’ht d’ár matsch contra Castighla, El nic’ht quand la fola ambrulent me véideva osprei qe noi pierdevent És sa rapidamint qe a te viadeva, a reveneva à thu osprei qe a viadeva Nutz, L’estreglh dal esqipa da Castiglha Qi sta là hei sür el statx, viestiçat toct in negreu O se fäts cuspiciös àl audiençù, mas noi non tienent non devitanc’ha qe o aici’st Aceasta Chilsa da qi parléu me mariarha crai. ¡Cacsa coïncidaziun opereasca qe capitadrás mimtenimpt! ¡És sanc ingen idéa da toct sür va matrimonéu! ¿Non acorçevás qe c’e la titla exact d’aceasta opera? Mas coïncidaziuns com’aceasta paßent toct i temp in l’opera C’e simplamint el vej qe c’e, es imrè l’audiençù en compra C’e trei prietan qe cicás, comdeu per el matrimonéu Echida esperéu qe el maravetx paßarha ben es qe niþil dramästic eda zisaströs paßarha Eu säp qe non cuntzinás qe mariarhéu Chilsa Parç qe la laßevás in acestilor trespadours sür acest nic’ht, durant qe a vivleva Mas nun a non cuntzina d’acest ingen mhor; nun a isch àl renverça över me Parç qe, osprei toct, a isch aßei demutaval qe si viennent, va Chilsa RACONTATÏU Seltsamet: ¡V’amíc! ¡C’e ben d’estarh aici! Cascourös: Noi hevelorent el rituorn del Taloçait d’Isiviglha. ¡Tu fost estarh v’asnal crai! Seltsamet: ¡Üc, eu fost! Altramint, non tenadréu ingen raziun d’apairarh in la rumanta d’aceasta opera. Cascourös: ¡Ben, ben! Seltsamet: Nun noi fossent uschitarh el statx. Cascourös: Üdic, ça sembla qe el cioc unacorçat là hei desira à cantitarh. (Cascourös es Seltsamet uschitent à brätsilor Nutz mova àl centreu del statx.) CANZIUN 4 – SOLEU (Nutz) Nutz: Eu sint Nutz, eu sint Nutz, eu sint Nutz Ainda qe à vhoi, eu non lo resembladréu Sà’starh, c’e parç qe qualseviens d’alter efixheva Nutz in l’opera prüma Par nun, voi fossent solidarh acestilor explicaziuns Mas eu sint Nutz, eu sint Nutz, eu sint Nutz Es força voi fossent estarh sentzints Qe in l’äcts secund, voi vidadretz perziuns qi ocsà non resembladrent Els caractréux qi voi sovenençetz Mas el descriçal isch corect. Noi sint ‘n actexaria in acestilor roslas Sa, cün acest eicardat, Come voi üscüdevetz, eu füt aceasta Chilsa-criança se çoiçéu prüm Mas a me viadeva per acest pierdard Seltsamet, Qi scapeva d’aici es la laßeva vivlind És nun ¡eicea! a zecida à mariarh Cascourös Ingen perziun normal simplamint avnudadra es en cöradra Mas eu sint ‘n caractréu in ‘n opera Sa eu fost lenc’harh ‘n plan mal Qi'st demasiadamint cumplicat Es qi sigür vaitarha toct da lor vidas Ocsà, eu fost stare aici es voi zirarh d’acest plan Durant qe zesplegéu muitas gnaras þeatrici Ischù, schi voi ziradréu toct da va plan, Voi non neceßadretz à vidarh l’äcts qi parsequita Per säparh qet paßarha Es ¿come divertà estadra acest? Sa paßarhéu la rumanta d’aceasta canziun cacalaßind com’iens maniäc Durant qe repetéu sovint qe eu sint Nutz Ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha, ¡eu sint Nutz! Ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha, ¡eu sint Nutz! Eu sint Nutz, eu sint Nutz, ha-ha-ha, ¡eu sint Nutz! Eu sint Nutz, eu sint Nutz, ha-ha-ha, ¡eu sint Nutz! ¡Eu sint Nutz, eu sint Nutz, eu sint Nutz! (CORTINA) ÄCTS II. ‘N camereta din ‘n glischt (Chilsa sola'st, es sta proiínc ‘n vesticleir es ‘n miraglh. Ja'iensa fenestra grült qi zona ‘n vischta dàl exteriör.) CANZIUN 5 – ARIA (Chilsa) Oxhi nuptéu C’e perqet eu sint aici din aceasta camereta Smidéu es broßéu el cavelgh Es apoartéu la viestiça tradiziunal dals spusas Taloçaits Els livreteirs füvent tro pareßeis à rescherscharh Per aprendarh come tal viestiça tradiziunal fost apiararh Acest os tent laßat per el zesegneir dels garbeux d’aceasta produziun Sa, schi va gardarova isch necorrè, non c’e lor cupa Oxhi nuptéu ¿Qi tenadra pensat qe mariadréu Cascourös? Àl prüm, va coraziun esteva prindada par Nutz, es pü schpeit par Seltsamet Nun eu tent ligat va vagon à Cascourös, es eu sint enamorada totalmint cün lo Mas oviösmint, farfléu, sa non tischetz-voi esperançuns grülts qe ça lastarha Per nun, à mhïus, eu sint la raspuça la phü felicia del mundeu Es enscurtz, seréu Cascourös s’uschor Underéu qet'st sieu stranum, per bentopt ça serà el méu ocsà (Nutz apaira àl fenestra. O ausculta, unacorçat par Chilsa.) Oxhi nuptéu Es v’amiça miglhor serà va dama da þonör Sieu nómina isch Trambeta. Voi la sovenençadretz dal opera prüma A reçáifeva belacops d’ovaziuns surgadas undüns per sieu pärts tantíglh A cicarha aici àl glischt bentopt à pünt Per zevienarh va dama da þonör, come zireveu C’e ‘n penetronta vital dal intriga, sa penseveu qe eu fost repetarh-en Penséu qe schi risguardéu par la fenestra, avistarhéu sieu aproscha Oxhi nuptéu Es in l’äcts sovind, vidarhetz la schena del matrimonéu Es toct paßarha exactamint come c’esteva planat Schi noi aßument qe Trambeta, va dama da þonör, arivarha sanc involuziuns Underéu dovestà eia. Continuarhéu à risguardarh par la fenestra Qi fost submona à vhoi in l’audiençù qe voi fossent risguardarh par la fenestra ocsà Parç qe paßadra qualse’cosa impirtint ¿Trac’hevetz-voi qe c’e ‘n altra opera Talossan sanc frúlor in l’äcts prüm? Oxhi nuptéu CANZIUN 6 – DUET (Nutz es Chilsa) Nutz: Oxhi a nupta El cióvec tierçéu da sieu reivas C’e qet a pensa Mas en previnçarhéu Chilsa: ¿Dovestà aceasta Trambeta cündamnada? A serà schpeit Risguardéu par la fenestra Es non vïu niþil Stéu aici à sieu fenestra In vidançeu ortzinar Mas com’os in àls trespadours A non me vïa bien O isch corect – eu non lo vïu Risguardéu par la fenestra, direct à lo Mas cantitéu in neschença da lo Frieretz-voi la ziscresença Cantitéu sa inaltmint qe eu put Sa toct in la þeatreu povent m’üscüdarh Mas Chilsa là hei non m’üscüda Es ja ni aucün glaça din l’encastreu O isch corect – non l’üscüdéu Acest lo permitarha à cümplotarh contra mhe Quand qe continuéu à lo zesconheçarh Es à cantitarh àl mismeu tün come lo Üc, eu fost procedarh àl cümplotaziun Gräts à thu per me remindarh Ausculteveu qe a atenda Trambeta Sa acest façarhéu ocsà Sieu plan non sembla trei deablesc Atendarh per qualseviens non c’e tro spös Acest non put estarh el plan cumpläts ¿Isch-o fôl, eda sint-éu? Üc, ja pü da va plan Quand Trambeta cica, l’ignirarhéu Avant qe a frapa sür la poarta del glischt Aici a va, à fäts. ¡Apeteçetz-voi glüc per me! (Trambeta proxima. Chilsa pintaça àð éia.) Aspeitaveu per eia Sa certanmint eu fost vidarh Trambeta nun Mas zespitzi qe a isch lünfatschamint là Solamint voi es Nutz povent la vidarh ¡Trambeta! ¡Azul! ¿Me sovenençás’t? Lusitéu per els Quedeirs da Castiglha Se zirectás àl mariatx da Cascourös Perf permitetz-me à t’ametzarh cün eþer nun (Trambeta seta sieu faça ainciün Nutz sè lençeu es tomba uncunschös; Nutz la sura àl poarta del glischt es frapa. Chilsa investa àl poarta.) ¡Enfín! ¡Va dama da þonör cica! Sieu frapaziun sembla propi ciovechesc Mas c’e Trambeta per dtu Non c’e ‘n surpriça qe toct i garziuns me preferent (Chilsa apna la poarta.) Üc, c’e Trambeta Mas ocsà c’e eu, Nutz L’amor prüm da tu vida Per circa vuit mïuts dal opera prüma Oho, Nutz, ¡azul! Vïu qe tu tent ametzat Trambeta Sà’starh c’e pärts d’iens plan deablesc Per roinarh la ziua da va matrimonéu C’e corect Va praxel proxim serà te circümstrencarh Mas pirmeis, tu fost coriarh circüm la cámera Failind dramästicmint d’escaparh Eu put façarh acest Aurustarhéu es unquietarhéu över va broda Quand qe cheréu fränticmint qe estadréu aßistada Par ingen del arì in el nef axhaçint Tu escridaßada serà sürvacüs Es ainda qe se trovéu procul axhmad dal cámera Qualsevej failarhás à marscharh trans la poarta apnada Per avirtarh ingenviens sür v’intenziuns (Chilsa sta in schir àl poarta apnada, sieu brätsilor suischtinds in l’är; a isch müsteriösmint uncapaval d’uschitarh par la poarta.) Escaparh sembla unpouçival Sa prostrarhéu à l’inesvital Es spatarhéu feblamint quand qe me vincülás Es me bavaglhás, qi terminarha va cantitaziun (Chilsa aßista Nutz per la vincülarh, es a inserta ‘n bavaglh aincün la boca.) Nun removéu la reica da tu cäps ¡Es Trambeta mariarha Cascourös in tu pläts! Els plaes com’acest qi involvent dals identitaes ostracadas Sint afcastats fáþilmint in l’opera (Nutz seta la reica sür Trambeta avetz ‘n xhestür dramästic, es o pintaça àð éia. Trambeta comença à reveglharh.) ¡Oxhi a nupta! CANZIUN 7 – SOLEU (Xhôrdi) (Xhordi entra par la poarta apnada, cün la cana d’iens avuglheu, es in el garbeu d’iens cürat. Trambeta atenta à surgarh, mas Nutz l’impeda cün ‘n motaziun þreatzenind spre Chilsa. Nutz isch astürat qe sieu plan isch letiat, mas o vïa qe c’e Xhirdi, qi'st orp, es Nutz relaxa.) Xhôrdi: ¿Isch-tu zecent? ¡Oho c’e à mhe! Efixhéu ‘n avuglheu C’e eu, el cürat qi rompliarha tu matrimonéu (àl audiençù) Me sovenençadretz com’el arbitour da futbol in l’opera prüma Üc, eu sint el mismeu avuglheu Mas in aceasta opera eu tent els culiaes es la rosla d’iens cürat Arbitour per profeçal, cürat in va tacetal (à "Chilsa") ¿Isch-tu preparada per el maravetx? (Trambeta atenta à respunsarh es d’escaparh, mas Nutz l’impeda.) ¡Hei là hei! Tu gästs m’apravient per vidarh schi toct isch ben Noi üscüdevent dels sons d’aici qi noi questevent Come schi ‘n enlevaziun paßeva Sa esteveu ascat d’irh à vidarh qet se paßa Eu füt feliceu àð en façarh, parç qe ça grültiça va rosla Es Dïeu säp qe va carieir put uçarh l’aßistançéu straord ¿Isch-tu preparada per el maravetx? (Trambeta atenta es faila ‘n altreu fäts à respunsarh; a caifada'st par Nutz sè ditavint över sieu labras.) ¿Me respunsarhás’t? Esperéu qe toct isch ben aici Parç qe schi ingencosa falescha in acest matrimonéu Es acertas eu volt zirarh ingencosa à toct Campsarhéu va fià, es eu säp qe non afordás aceasta Sa serás vindada àl dair qi profra l’ufra pü grült Acest sembladra austruglh, mas noi cürats d’Espain dirixhevent l’Inquisiziun ¿Isch-tu preparada per el maravetx? (Trambeta sè vam isch caßat par acest; a farbiena à se supstitarh per Chilsa, es a alça.) Nutz (in nainaséu): Eu sint presca preparada Mas va dama da þonör cündamnada non svenveneva C’e perqet façeveu els sons d’iensa enlevaziun Acest en explicta Nun iöt-tu es noi façarhent aceasta cosa (àl audiençù) Non actualmint campsadréu va fià C’estev’iens bluff d’iens avuglheu Úçéu aceasta menaça sovint per fuerçarh las spusas d’ignorarh lor peds freds És à ceßarh dels sons d’enlevaziuns Da c’horsica, la menaça qi conçerna els dairs füt vräts (à "Chilsa") ¿Isch-tu preparada per el maravetx? Nutz (in nainaséu): Üc, ¡eu sint preparat per el maravetx! (Trambeta, cunvelada, prinda Xhordi sè mha. Os uschitent durant qe Nutz cacalaßa com’iens maniäc.) (CORTINA) ÄCTS III. El nef es el þascheschurþ d’iens glischt (Seltsamet es Cascourös stevent àl þáscheschurþ. ‘N resticel cün cruc’hats isch proxim. Xhordi sta là ocsà, preparat d’actarh el mariatx. O apoarta ‘n stola över l’üniform d’iens arbitour da futbol, es tent à mha ‘n glhibreu dal leiturïa, àl enverçù.) CANZIUN 8 – DUET (Seltsamet es Cascourös) Seltsamet: ¡C’estev’iensa grült celevraziun! Cascourös: ¿Qi celevraziun füt-ça? La celevraziun prainuptal ieiri séira ¡Non atendeveu ingen celevraziun! Üc, façevás ¡Veneveu direct à c’hasa dal þeatreu! A fäts, t’ascheveu schi tu desirevás d’irh pr’iensa cervieþa Es zirevás qe non, es qe tu füt fatigat Nun staxéu qe venevás à’iensa celevraziun Es non m’invitevás Parléu daduve tu es eu venevent osprei noi zespartevent dels trespadours Eu non säp da thu, mas eu simplamint se zirecteveu àl arieir del statx Dov’aspeitéveu per l’alçaziun dal cortina d’acest äcts Qi me reminda – aceasta opera c’e nominada per me Es ischù non apiareveu à toct in l’äcts secund ¿Sembla acest xhust à thu? Aici noi sint per va matrimonéu Noi atendent qe va spusa marscha par la sienda Nun apoartarhéu el garbeu tradiziunal d’iens asnal Taloçait Els detaileux d’acest ocsà estevent laßats per el zesegneir dels garbeux d’aceasta opera Removéu v’aparéu distintiveu da roxh es virt Es spindréu acest müdatorxheu aici dove ingenviens put en attainarh Esperéu solamint qe neviens zecidarha à furtarh acestilor riegadìns Es se zesguça come mhe Els mimbreux da v’esqipatx usualmint sint tro inevriats à vidarh ben És sigür os aceptadrent come mhe ingenviens qi apoarta aceasta gardarova Es ‘n imposeir veclinadra va vaißal àl tzara da promiçù Taloçait Dove la cervieþa curça schi liveramint schi el Manáweg Üc, acest süçadra Mas adüc eu sint ambrulent qe me laßevás pindind ieiri seira ¿Sà’starh noi povent irh pr’iensa cervieþa osprei l’espunziun? C’e ‘n buna idéa, ¿oj? ¿Qet zïas? RACONTATÏU (Trambeta marscha par la sienda, cunvelada.) Xhordi: ¡Qualsevol spusa bela! Mimbreux dal Cora: A non resembla sieu autueça. Seltsamet: ¡Come c’e stroinscheu! In aceasta reica, a resembla Trambeta exactamint. Mimbreux dal Cora: ¿Pensetz-voi qe qualse’cosa falescheva? Mimbreux dal Cora (in sintzour): Sà’starh, sà’starh, sà’starh, sà’starh. (Trambeta, cunvelada, sta adelmás Cascourös, façent l’iens à l’altreu, avant qe Xhordi. La cora viestiça in roxh es virt com’els xhueirs es aisectatours dal esqipa da futbol, els Somneirs d’Isiviglha. Nutz aprata in las voiras del statx; o sura Chilsa, vincülada es caifada, es o risguarda el maravetz.) CANZIUN 9 – SOLEU (Xhordi) Xhôrdi: ¡Fígaro! ¡Fígaro! ¡Fígaro! (parlescu): ¡Schvups! ¡Va c’hupa! C’e el mariatx torts. (Xhordi cambia la páxhina del glhibreu.) (cantescu): ¡Cascourös! ¡Cascourös! ¡Cascourös! RACONTATÏU Cascourös: ¡Atendetz! La streß fost estarh sür el sülaval dírnalaiset da va nómina, non sür el pirmalaiset. Xhordi: C’e ‘n canziun. El tün creata streß fauçeu. C’e ben. Cascourös: Mas l’Arestada sür Speliçaziun instrucata qe c’e zirat cün el streß sür el "ös". Xhordi: Aceasta opera isch scriut avetz la speliçaziun vea. Cascourös: Çaiquelais, el streß isch el mismeu, ¿non? Xhordi: Neviens säp. Cascourös: Okinawa, mas non penséu qe la Comità serà feliceu cün dtu. Xhôrdi: Els livreteirs sint mimbreux dal Comità. Seltsamet: Es os aflevent tu nômina. Cascourös: ¿Sa? Xhôrdi: Sà’starh in l’opera acterna noi staxarhent qe ça zevenarha "Cáscouros", cün streß unregular Seltsamet: Dïeu säp qe os dispunarhent piuzántatzi dels aceints sobetxats per dtu. Cascourös: Qetevri. Nutz: Adüc, cürat, citás dal páxhina necorrè. Xhôrdi: ¿Qet expectetz-voi? Eu sint orp, osprei toct. Da-me ‘n schaut. (Xhordi cambia la páxhina del glhibreu ‘n altreu fäts, es rascla.) CANZIUN 10 – REFRAIN (Xhordi es actexaria) Xhordi: ¡Bens-ameschti! ¡Bens-ameschti! ¡Bens-ameschti! Noi sint aici per celebratarh ‘n mariatx Mariatx c’e qet noi cunxhesta oxhi Mariatx, acest patárneu beat Aceasta somna da din ‘n somna Cora (súrgent): ¡Ouçà! ¡‘N somna pr’iens Somneir! ¡Las cjatfas! ¡Las cjatfas! ¡Las cjatfas! Voi ascarhéu dals fragas, solenamint Las respúnsen voi cunstrichent istantamint Complätsmint, finalmint, es formalmint Sa voi fossent cunarh-me cunspicapuntmint (Nutz cuntaimpla la maravetz da davint ‘n pocul dels decors.) Nutz: ¡Opa! ¡Va plan c’e presca afcastat! ¡Cascourös! ¡Cascourös! ¡Cascourös! ¿Volt-tu prindarh aceasta fru liveradamint Es promisarh da l’amarh zivotamint Se viensiçarh àð eia exclusivamint Par el ritivéu d’ár Matra Glischt persint? Cascourös: ¡Eu volt! ¡Eu volt! ¡Eu volt! ¡Cascourös! ¡Cascourös! ¡Cascourös! ¿Volt-tu l'espunarh imrè cunfirtavalmint, Siat voi vivadretz riciamint eda boc’htmint És siat malaltmint eda salüvamint Txusca el temp quand tu mortadrás mortalmint? Cascourös: ¡Eu volt! ¡Eu volt! ¡Eu volt! ¡Es la spusa! ¡Es la spusa! ¡Es la spusa! ¿Volt-tu prindarh acest cióvec ausolümint, Es promisarh à lo þonourarh zilectösmint, Es à l’amarh es l’uveidiarh stimindmint, Par el ritivéu d’ár Matra Glischt persint? Trambeta: ¡Eu volt! ¡Eu volt! ¡Eu volt! ¡Siorida! ¡Siorida! ¡Siorida! ¿Volt-tu lo reçaifarh com’espoçeu glätsmint És starh adelmás tu cióvec ziueascamint Se viensiçarh à lo exclusivamint Txusca el temp quand tu mortadrás mortalmint? Trambeta: ¡Eu volt! ¡Eu volt! ¡Eu volt! ¡Cupla cara! ¡Cupla cara! ¡Cupla cara! Sa treisouretz voastra amor iternamint Es nun baiçadrás tu spusa corteismint Cair par el pevarh vestat in me legalmint Eu pronunçéu qe voi estetz uficialmint: ¡Vür es uschor! ¡Vür es uschor! ¡Vür es uschor! ¡Vür es uschor! (Trambeta isch ziscunvelada crotxamint par Xhordi in preparaziun per la baiça. Toct salva Xhordi þalestent dramästicmint.) Cora: ¿Qi’st aceasta? ¿Qi’st aceasta? ¿Qi’st aceasta? ¡Oho non! ¡Oho non! ¡Oho non! Cascourös: ¡C’e Trambeta! (Xhordi piararifta – per prescamint el timp dal prüma fraça da cadascu versù d’aceasta canziun – quand qe toct d’alter antspecta Trambeta avetz percült.) Hi esteva dal confuziun, oviösmint Mas voi avisaivéu, malfortunadamint Zespitzi qe eu tenadréu greschlat tridmint Nondamhïus, acest mariatx, c’e parmanint (Xhordi pintaça à Cascourös es Trambeta. Nutz auschiglhapuntmint föra el bräts del avuglheu quand qe Xhordi atenta à pintaçarh.) Zireva "eu volt" Zireva "eu volt" Cascourös volt Trambeta volt (Xhordi pintaça àð embù simultanmint, avetz Nutz s’aßistançeu.) ¡Vür es uschor! ¡Vür es uschor! ¡Vür es uschor! ¡Vür es uschor! ¡Vür es uschor! CANZIUN 11 – SOLEU (Nutz) Nutz: El mariatx c’e cuncludat Roineveu toct lor vidas Ocsà la vöglha del cürat c’esteva grantada O tignova ‘n rosla pü grült In aceasta opera qe o tignova in la prüma Mas sfidadréu qe todavïa non c’e aßei per lo Perziunálmint, eu non lo compréu com’iens avuglheu Mas imrè c’e sümpà d’aßistarh ‘n fuliens acteir Nun vient del pärts pü miglhor Va valvaraziun demasiada És v’escap sfafilind La supstitaziun dal spusa Tent setat toct i lumps ainciün ‘n stupeir Sa qe os sint fuerçats simplamint à sofriarh trans va canziun És à sostirh me es va vants vascinds Trei come voi in l’audiençù Sa nun, va vixhaziun final Va mocts finais sür va plan Seltsamet sè müdatorxheu c’esteva l’item final da l’intriga Qe els livreteirs aflevent Os estevent xhamats per qet paßadra osprei el matrimonéu Es per qet façadréu osprei qe valvaréu Os inestevent sieu müdatorxheu à l’inisch d’acest äcts Propi maladritmint, schi m’ascadretz Lor stupeir conveniençéu’st Nun se claidéu in Seltsamet s’üniform Durant qe la fola me risguarda, pacatorxheu Nun investéu ut à revindicarh sieu vaißal Sieu esqipatx crezitarhent qe eu sint lor Capitan Aßumarhéu sieu vida in la tzara promisada Es lo laßarhéu s’chilat aici ‘N altreu fäts o serà el Taloçait d’Isiviglha (Nutz relascha Chilsa àl fola, qi solamint la trac’ha quand Nutz eventualmint tiraglha àl camisa d’iens mimbreu dal cora es Nutz l’alcança à lo. Durant qe Chilsa se ralescha, Nutz uschita el statx, es escapa.) (Cün Chilsa raleschada, a, Trambeta, Cascourös, es Seltsamet toct tombent àl statx in cops dals nervas. Os sanclutent es aurustent hardop, toct moschcent.) RACONTATÏU Seltsamet: ¡Acest süça! Cascourös: ¡Me ditz-tu da ça! Chilsa (à Cascourös): ¡Va carigneu! Trambeta: ¡V'espoçeu! Seltsamet: ¡Va cervieþa! Xhôrdi: ¿Va fià? (Chilsa, Trambeta, Cascourös, es Seltsamet sanclutent sanc cüriot dals autueças per la rumanta del äcts. Xhordi antoarna, es presenta la mha per colectarh sieu fià.) CANZIUN 12 - CURFA Cora: ¡Qualsevol þonta! Nutz tent riuschlat Noi amadrent tirh previnçat sieu escap Mas aceasta opera ‘n traxhedà’st Sa com’acest ça fost ultimarh (Os cantitent acest versù.) (Repental, la cora quapa à brätsilor es dança ‘n cop da phed inalt durant qe uschita.) Oho, noi sint els garziuns dal cora Noi esperent qe amevetz ár expúnt Noi säpent qe aclamevetz per üns Mas nun noi fossent ire (Chilsa, Trambeta, Cascourös, es Seltsamet continuent à sanclutarh.) (CORTINA)
