Descargar programa - Fundació Studium Aureum

Edward Grieg
“Sonoritats Bàtiques” (II)
Fundació Studium Aureum
Temporada 2015-16, concert núm. 4
Edward Grieg
Dues melodies nòrdiques op. 63
1. I folketonestil (En estil popular)
2. Kulok og Stabbelåten (Cridada al ramat / dansa camperola)
Dues melodies elegíaques op. 34
1. Hjertesår (El cor ferit)
2. Våren (Primavera)
Dansa d’Anitra op. 46 núm. 3
Tempo di Mazurca
Peça lírica op. 68 núm. 5
Bådnlåt
Dues melodies op. 53
1. Norsk (Noruega)
2. Det förste möde (El primer encontre)
Suite al temps de Holberg op. 40
1. Praeludium
2. Sarabande
3. Gavotte-Musette
4. Air
5. Rigaudon
Studium Aureum
Concertino:
Ramon Andreu *
Violins I :
Alfredo Ardanaz
Llucia Barrero
Paula Marqués
Sebastià Pou
Lea Wolf
Violins II :
Ricardo Duato *
Laura Álvarez
Esther Diaz
Enrique Pastor
Xavier Pericàs
Marta Saura
Violes:
M José Gómez de la Vega *
Lluís Oliver
Lourdes Pons
Beatriz Torres
Violoncels:
Dmitry Struchkov *
Joana Gual
Esther Jiménez
Gabriel Fiol
Contrabaix:
Philip Richard Dawson
solistes *
Director:
Carles Ponseti Verdaguer
Xerrada introductòria al concert:
Mercè Pons; compositora
“La música per a cordes de Grieg”
Carles Ponseti Verdaguer
El mar Bàltic connecta amb el mar de Noruega en la
seva sortida a L'oceà Atlàntic. La vasta zona al nord té la
denominació de Escandinàvia (Finlàndia, Suècia,
Noruega, Lapònia, Dinamarca) amb unes peculiaritats
marcades entre d'altres per la seva llum, les seves
estacions, el seu clima i una història i llengües molt en
comú. Musicalment parlant, aquesta cultura ha ocupat
un modest espai en la història de la música occidental
fins a finals del segle XIX. Això però, no vol dir que no
tengui un important patrimoni musical autòcton, la seva
música popular, les seves llengües i tradicions són força
importants. Sabem que actualment estan desapareixent
llengües que ja no es parlen i que aquests països estan
fent un esforç per promocionar i conservar els seus
valors i els seus artistes.
Serà amb el denominat "Nacionalisme", a la fi del
romanticisme, quan els seus compositors trobin el seu
propi estil i llenguatge. Fins aquell moment, la influència
i preponderància germànica havien estat el model
creatiu que dominava el panorama artístic, especialment
al romanticisme.
Edward Grieg nascut a Bergen (Noruega) fou un nin
prodigi en la música, amb quinze anys va anar a estudiar
a Leipzig que era un destí quasi obligat, Schumann i
Mendelssohn entre d'altres havien deixat allà la seva
impremta (no oblidem a J S Bach), el conservatori i la
vida musical proporcionaven, al seu torn, una font
d'aprenentatge força interessant. Així Grieg va assimilar
de manera brillant la seva etapa d'estudiant. Després es
va traslladar a Copenhaguen i va establir una relació
amb Hans Christian Andersen i Rikard Nordraak. Fou
gràcies a l’influència d’Rikard que Grieg va centrar el seu
interès en les arrels del folklore escandinau, que seria la
inspiració de la seva música. El lirisme més refinat i les
harmonies més exquisides entraren al servei d'una
ploma que bevia de les arrels del seu país. Melodies i
ritmes sorgits dels fiords noruecs, sonoritats que
magistralment Grieg va saber captar i transferir a les
seves composicions. La veu, el piano i els instrument de
corda foren els mitjans més utilitzats. Grieg va trobar en
la petita forma la seva expressió més pura. Curiosament
les seves obres més conegudes són de les poques obres
de gran format del seu extens catàleg: el concert per a
piano i Peer Gynt.
El 1884 es va celebrar el bicentenari del naixement
d'escriptor escandinau Ludvig Holberg Baron
(1684-1754). Holberg fou la figura cabdal en la cultura
escandinava i va ser conegut com el "Molière del nord".
Grieg va contribuir (per encàrrec) a la celebració amb la
composició d'una cantata de la qual no quedà satisfet i
la va descartar. Llavors va compondre una suite per a
piano amb danses del temps de Holberg, és a dir amb la
forma barroca (Holberg va ser comtemporani de Bach i
Handel) i amb l'esperit romàntic de la seva època.
L'obra, de gran èxit, va ser el mateix any transcrita per a
orquestra de cordes.
Basada en l'obra del dramaturg i poeta noruec Henrik
Ibsen (1828-1906), considerat com el més important
escriptor noruec, Peer Gynt, és tal vegada l'obra més
coneguda de Grieg, escrita per a soprano, cor i
orquestra, aquesta música incidental narra les peripècies
d'un personatge prou estrident a la manera d'un "Don
Juan" seductor, aventurer, intrigant i fantasiós. L'obra
consta de 23 moviments i fou estrenada el 1876. Més
tard Grieg va fer una versió purament orquestral i va
publicar dues suites que s'han fet molt famoses i formen
part del gran repertori de les orquestres. La "Dansa
d'Anitra" és la tercera part de la primera suite. Com a
música incidental es centra en el ball que realitza Anitra
(filla d'un comerciant africà) ple de sensualitat i
refinament eròtic. El tractament de les cordes amb
sordina i pizzicato crea una atmosfera plena de
sensacions i quasi visualitza les passes de la ballarina.
D'una copiosa producció pianística Grieg va escogir i
traduir al llenguatge de les cordes algunes de les seves
obres més apreciades i reconegudes. La "nova"
dimensió sonora que proporcionen les cordes a la seva
música és molt característica i la podem reconèixer
fàcilment. Les melodies op. 34, op. 53 i op. 68 són un
exemple d'obres escrites per a piano i després
transcrites per a orquestra pel propi compositor.
Edward Grieg amb la seva esposa Nina Hagerup tocant el piano a quatre mans
Les dues melodies elegíaques op. 34 daten del 1881 i
són transcripcions de les cançons op. 33 números 3 i 2
amb textos d'A. O. Vinje, la primera titulada Hjertesår (El
cor ferit) i la segona Våren (Primavera). D'arravatades
podem qualificar aquestes melodies, com a música
descriptiva que són, els seus títols evoquen les
atmosferes per les quals transcorrerà el discurs sonor.
Les dues melodies op. 53 daten del 1891, la primera
Norsk (Noruega) és la transcripció de la cançó Fyremål
(La meta) op. 33 núm 2 amb lletra d'A. O. Vinje, i la
segona Det forste mode (El primer encontre) op. 21
núm. 1 amb un poema de Björnsterne Björnson. La
primera ens suggereix un ball a la manera nòrdica i la
segona una candida reflexió sonora de les primeres
sensacions amoroses.
Les "Peces Líriques" op. 68 són una col·lecció de peces
escrites per a piano el 1898, la número 5 titulada
Bådnlåt (Cançó de bressol) va ser orquestrada el mateix
any. Com el nom indica és una tendra exposició d'una
melodia que va passant per diferents tessitures i colors
fins a trobar un clima de recolliment.
Les dues melodies nòrdiques op. 63 "I folktonestil" (En
estil popular) i Kulok og Stabbelåten (Cridada al ramat /
dansa camperola) sí que foren escrites per a orquestra
de cordes el 1895, en aquesta ocasió el mateix any
Grieg les va transcriure per a piano. La primera melodia
en si mateixa ja és autosuficient, la seva línia clara i
expressiva conté tot el gust i caràcter del folklore nòrdic,
tota l'orquestra gaudirà de la seva bellesa i flexibilitat.
Les dues següents tenen un caràcter molt camperol, la
recollida del ramat amb el paisatge imponent de fons, i
la dansa dels camperols que juguen amb els seus violins
i ballen feliços.
“La música para cuerdas de Grieg”
Carles Ponseti Verdaguer
El mar Báltico conecta con el mar de Noruega en su
salida hacia el océano Atlántico. La vasta zona al norte
tiene la denominación de Escandinavia (Finlandia,
Suecia, Noruega, Laponia, Dinamarca) con unas
peculiaridades marcadas entre otras por su luz, sus
estaciones, su clima y una historia y lenguas con mucho
en común. Musicalmente hablando, esta cultura ha
ocupado un modesto espacio en la historia de la música
occidental hasta finales del siglo XIX. Esto sin embargo,
no quiere decir que no tenga un importante patrimonio
musical autóctono, su música popular, sus lenguas y
tradiciones son muy importantes. Sabemos que
actualmente están desapareciendo lenguas que ya no se
hablan y que estos países están haciendo un esfuerzo
para promocionar y conservar sus valores y sus artistas.
obras de gran formato de su extenso catálogo: el
concierto para piano y Peer Gynt.
Será con el denominado "Nacionalismo", a finales del
romanticismo, cuando sus compositores encuentren su
propio estilo y lenguaje. Hasta ese momento, la
influencia y preponderancia germánica habían sido el
modelo creativo que dominaba el panorama artístico,
especialmente en el romanticismo.
Basada en la obra del dramaturgo y poeta noruego
Henrik Ibsen (1828-1906), considerado como el más
importante escritor noruego, Peer Gynt, es tal vez la
obra más conocida de Grieg, escrita para soprano, coro
y orquesta, esta música incidental narra las peripecias de
un personaje bastante estridente a la manera de un
"Don Juan" seductor, aventurero, intrigante y fantasioso.
La obra consta de 23 movimientos y fue estrenada en
1876. Más tarde Grieg hizo una versión puramente
orquestal y publicó dos suites que se han hecho muy
famosas y forman parte del gran repertorio de las
orquestas. La "Danza de Anitra" es la tercera parte de la
primera suite. Como música incidental se centra en el
baile que realiza Anitra (hija de un comerciante africano)
lleno de sensualidad y refinamiento erótico. El
tratamiento de las cuerdas con sordina y pizzicato crea
una atmósfera llena de sensaciones y casi visualiza los
pasos de la bailarina.
Edward Grieg, nacido en Bergen (Noruega), fue un niño
prodigio en la música, con quince años fue a estudiar a
Leipzig que era un destino casi obligado, Schumann y
Mendelssohn entre otros habían dejado allí su imprenta
(no olvidemos a J S Bach), el conservatorio y la vida
musical proporcionaban, a su vez, una fuente de
aprendizaje muy interesante. Así Grieg asimiló de
manera brillante su etapa de estudiante. Después se
trasladó a Copenhague y estableció una relación con
Hans Christian Andersen y Rikard Nordraak. Fue gracias
a la influencia de Rikard que Grieg centró su interés en
las raíces del folclore escandinavo, que sería la
inspiración de su música. El lirismo más refinado y las
armonías más exquisitas entraron al servicio de una
pluma que bebía de las raíces de su país. Melodías y
ritmos surgidos de los fiordos noruegos, sonoridades
que magistralmente Grieg supo captar y transferir a sus
composiciones. La voz, el piano y los instrumento de
cuerda fueron los medios más utilizados. Grieg encontró
en la pequeña forma su expresión más pura.
Curiosamente sus obras más conocidas son de las pocas
En 1884 se celebró el bicentenario del nacimiento de
escritor escandinavo Ludvig Holberg Baron (1684-1754).
Holberg fue la figura capital en la cultura escandinava y
fue conocido como el "Molière del norte". Grieg
contribuyó (por encargo) a esta celebración con la
composición de una cantata de la que no quedó
satisfecho y la descartó. Entonces compuso una suite
para piano con danzas del tiempo de Holberg, es decir
con la forma barroca (Holberg fue comtemporánea de
Bach y Handel) y con el espíritu romántico de su época.
La obra, de gran éxito, fue el mismo año transcrita para
orquesta de cuerdas.
De una copiosa producción pianística Grieg Escogió y
tradujo al lenguaje de las cuerdas algunas de sus obras
más apreciadas y reconocidas. La "nueva" dimensión
sonora que proporcionan las cuerdas a su música es muy
característica y la podemos reconocer fácilmente. Las
melodías op. 34, op. 53 y op. 68 son un ejemplo de
obras escritas para piano y luego transcritas para
orquesta por el propio compositor.
Las dos melodías elegíacas op. 34 datan de 1881 y son
transcripciones de las canciones op. 33 números 3 y 2
con textos de A. O. Vinje, la primera titulada Hjertesår
(El corazón herido) y la segunda Våren (Primavera). De
arrebatadas podemos calificar estas melodías, como
música descriptiva que son, sus títulos evocan las
atmósferas por las que transcurrirá el discurso sonoro.
Las dos melodías op. 53 datan del 1891, la primera
Norsk (Noruega) es la transcripción de la canción
Fyremål (La meta) op. 33 nº 2 con letra de A. O. Vinje, y
la segunda Det forste mode (El primer encuentro) op. 21
núm. 1 con un poema de Björnsterne Björnson. La
primera nos sugiere un baile al modo nórdico y la
segunda una candida reflexión sonora de las primeras
sensaciones amorosas.
(Canción de cuna) fue orquestada el mismo año. Como
el nombre indica es una tierna exposición de una
melodía que va pasando por diferentes tesituras y
colores hasta encontrar un clima de recogimiento.
Las dos melodías nórdicas op. 63 "I folktonestil" (En
estilo popular) y Kulok og Stabbelåten (Llamada al
rebaño / danza campesina) sí fueron escritas para
orquesta de cuerdas en 1895, en esta ocasión el mismo
año Grieg las transcribió para piano. La primera melodía
en sí misma ya es autosuficiente, su línea clara y
expresiva contiene todo el sabor y carácter del folclore
nórdico, toda la orquesta disfrutará de su belleza y
flexibilidad. Las dos siguientes tienen un carácter muy
campesino, la recogida del ganado con el paisaje
imponente de fondo, y la danza de los campesinos que
juegan con sus violines y bailan felices.
Las "Piezas Líricas" op. 68 son una colección de piezas
escritas para piano en 1898, la número 5 titulada Bådnlåt
www.fundaciostudiumaureum.cat
email: [email protected]