El nostre amic Joan Lluhi ho ha dit PRINCIPIS BASICS DEL

Divendres, 15 desembre de 19.B - L ' O P 1 N 1 O -
p
A
L
o
Número 790 -
I
L
QUINAMENADECANDIDATURA CONTRA LA
DEU FER L'ESQUERRA?
CENSURA
«La Humanitat» parla d'intrigants, ambiciosos
i incapaços i amenaça amb què posarà amb negretes els noms dels que consideri indesitjables
Tothom sap que t:! principal ·motiu
de l"ajomament de les eleccions municipals per part àe l'Esquerra, es àeu,
110 p:Js a la proclamació de l'estat d'alarma- que va venir com l'anell al
dit- sinó al jet que es trobava a distabte, vigília de la proclamació oficial
de candidats i encara no havia trobat
els vint-i-sis noms solvents, amb cara
i. ulls, per a ter la candídatura.
Tothmn sap que després L'Esquerra
ha pretè& que les eleccions quede&sin
ajornades indefini dament, assenlfalant
la seva celebració per a. trenta dies
després d'aixecat Z'estàt d'alarma, pensament que anava lligat mnb l'esperança que el Govern que pujarà governarà en estat d'alarma permanent
i que tot"narem a aquells temps de la
monarquia, e1~ els quals en un període de trenta anys a pene& si el pats
va estar quinze dies seguits, cada. vuit
o àeu anvs, en estat normal, sense estat de guerra ni garanties suspeses.
Aizó hauria permès liquidar aquest
Ajuntament tant i tan bo- e7l el qual
a l'E1querra ja. nmnés lf queden dos o
tres regidors, que es van turnant per
a fer de caps de minorta-, d'una 1114nera s~ngular que no se li 1tavta acud~t a ningú: per jubilació dels regidors, en una edat que es fixaria entre el1 75 i els 80 an11s.
Sembla, peró, que la iàea oo prosperà, sobretot per l'oposició de les
minories del Partit Nacionalista Re-
•,
publicà i de la Lliga, al Parlament de
Catalunva. i que d.espr~s de molts esjorÇQs s'ha aconseguit que les eleccions municipals s'l1agin · de celebrar
el u àe gener, tot el més tard..
Aizó a l'Esquerra no li resol el problema i ja se n'han començat a veure
els efectes.
La. Humanitat, órgan d'ex.Pressió de
L'Esquerra, ha publicat un article, que
ha estat objecte de molts cmnentaris,
perquè tradueix el disgust que la inclusió en la candidatura que confecciona el senyor M a.cilt, de noms indesitjables, ha produït, en determinats
sectors dc l'Esquerra, i per de prompte en el que s'aconsella. en el senyor
Cmnpanys.
Diu, entre altres coses, La Humani-
tat:
"No s'havia !et pública encara la
candidatura. del partit dominant, o sia
de l'Esquerra., però en teníem alguns
avanços parcials que ens permeten donar una opinió fa.vora.ble. En aquests
moments més que en ca}) altre és ne-
Sense forma possible de !er arribar
als nostres lectors comentaris p:opis
~obre la forma com actua la censura,
hem de l!Ihltar-nos a reproduir aquest
text aparegut a "La Voz", de Madrid.
Diu així:
"¿PARA QUE SIRVE LA CENSURA?
¿POR QUE NO LA QUITAN YA? I
Nos imaglnamos al seúor censor,
muy poseldo de su illlports.nte misión,
leyendo afanosamente pruebas Y pruebas, ojo a.vizor y !Ap!~ en rutre,
puesto a tachar el concepto ¡:.ecamiuoso, la frase que pueda contrlliuir a
sembrar alarmas y fieros males. Comprendemos el es!uerzo del ser.or censor, que de vez en vez fija. Ja punta
de su !Apiz rojo en un punto del papel y con un mo\'imlento h orizontal
borra una. única palabra.. El sefior censor suspira satlsfecho. Ha l"t:alizado
un acto de indudable patrlotlsmo...
¡Ahl Pero el setíor censor no advierte
que la simple tacbadura de una. palabre. produce una honda perturbación en la. mec&nlca. del periódico...
Y no advierte tampoco el do:or que
aquella ;achadura causa al periodista
que ha puesto sus cinco sentides en
cessari acallar ambicíonetes de personatges de segon ordre, intrigues àe casinet i caporal! de barriada. Els ho-
mes que s'han anat proposant ardidament per tal d'anar en candidatura,
conservant la tertulieta, per tal d'arribar a una regidoria, han d'ésser escmnbrats. Aquells altres que puguin
estendre's per un districte, emprant la
intriga, cercant contactes 1 pactes, en
pro i en contra d'aquest o de l'altre,
els aficionats politlquers i electorers,
sense cap contradicció per part dels han d'ésser apartats de tota intervenrepresentants de les minories i, per
això, no hi ha cap vot particular ni
esmena.
El senyor VALLES I PUJALS es
congratula d'aquesta unanimitat de Ja.
Comissió, deguda. a la voluntat de tots
eis partits •de ter una llei MuniW.pal
mede!.
· i~
Sense discussió, s'aproven tots els
articles dels capitol I i s'ajorna. l'aprovació dels altres capeois, püix que
hi h3. de fer alguns aclariments un
diputat de la. minoria de Lliga. Catalana, ·que ens aquests moments no és
a. la Cambra.
ció. Sempre acostuma. a ocórrer que
els que no poden arrossegar l'opinió
pública, o tenen el desafecte o la manca de consideració del cos electoral que
forma. la gran multitud, els que no
te~n Influència ni signifiquen res de
cara al poble, es dediquen a actuar i
intrigar en el petit cercle d'uns comitès o d'unes ;untes. '
Això tou el descrèdit i la. davallada
del partit radical, que a cada districte
tenia un caciquet amb nombrosos empleats municipals i per això sortien
després reg!do1·s desconeguts que aviat
resulta \"en massa coneguts. La carrera es feia d'empleat a regidor, mort soEl Consell de Cultura de la vint. L'Esquena. fa bé d'apartar-se d'aquests procediments. La candidatura,
Generalitat
en la qual el gran prestigJ de puresa
¡!:s posa. a discussió la. nova redacció i d'història Francesc Macià posa el
· ' dels articles 10 i 11 del Projecte de seu "placet" h4 d'ésser una candidaLlei, que crea el Consel! de Cuitura de tura d'elements provats, indtscutits t
la. Gt:teralltat.
aptes.
lts acceptada, per la. Comissió, una
En aquest diari hem fet i ta.rem la
esmena i n'és rebutjada una altra i, defensa. d'Esquerra, a la qual perta1
a contlnuació, s'aprova la totalitat del nyen molts redactors i directius. Però
dictamen.
per aquesta mateixa. defensa sentiríem
Lectura de dictàmens
veure'1lll obligat' a publicar en negretes el no1n dels que pertorbessin la
El secretari llegeix un dictamen marxa del partft amb intrigues de seprorrogant la Llei de Conflictes del gon ordre."
- Camp.
Cemt no podia menys d'esdevenir, La
El senyor SANTALO llegeixt després,
Humanifat ens dóna la raó. No hem
des de la tribuna de consellers, un
sustentat sinó això des del primer dia.
proJecte de llei prorrogant per tres
mesos el pressupOst municipal de l'A- El nostre amic Joan Lluhi ho ha dit
JUntament ~ Barcelona.
en diverses ocas!ons i, si1!gularment,
li
· Tot seguit: el secretari, llegeix un en una co.njertnc¡a qu: dona a ~a Falç,
pro}ec!e de llei sobre Sanitat 1 Assis- I que parla de .com ~lla via d anar a
tència SÓciaC
~'A¡untament vment.
.
•
Per haver demanat auò, moralitat,
Les Bases de Cooperació
,
Es pota a. discussió el dictamen óe
lt. Comlssfó d'Economia sobre el ProBa.~ de la cooperació.
El senyor VENTOSA I ROIG, con.eller d'A.gricultlll'8. 1 Economia, fa
re&&alte.r la. importàr.cla social del cooperaUvi~me J 165 ~ves possibili~ts a
Catalunya.
Examina els punt..c; mes iqteressant.~
del dictamen i assenyala la. conveniència d'estudiar-los amb la major
ate.nmtó, puix que de l'eficàcia. d'aquut.es Bases depèn la wiucló del
problema cooperafl.sto. a Catalunya.
Indica que les 'disposlclons transltòrlçs que _&'llfel{~~en al dictamen, lum
• •
"t
¡Xi~ • l ~· !~ tar
1 a •
te:! i.. ~ Pf'
Jecte de Llei de
e_
a
~~
El senyor v o .1 .R .;;
pressant el seu cor-·
o: s !e;;
minories de la Can b;a ~-erpre'ln
l"eaperl~ d'aquest. dictame:1 i coltabo:ln
a 1& seva aprovació.
El President .suspèn el ~bat. 1 t.lxeC!l la sessió a les mit del vespre,
aplitud, 1ntelligrncia; per hat:er demanat que l'arribisme i la incompetència fossin escombrats de !"Esquerra, els
nostres amics Casanelles, comes, Lluhi,
Terradelles i Xirau, foren e:rpubats del
partit.
Semp•e hem cregut que el temp.~ ena
donaria la raó. Ara es confirma una
liCgada mis, Pt:ró la nostra experiència en! j a témer que malgrat aquest
artic.Je de La. Humanitat, malgrat l'amenaça de posar en negretes els nmns
dels indesitjables, el senyor Macià farà la candidatura qtze li .sembli, i que
La Humanlta~ i el senyor Companys,
no solament no diran res 1111 ' contra,
1i116 que ni tan 3olJ callaran í, encara, faran méJ: /aTan l a pr~paganda i
li rn naran als ciatadam d"e1qut:rra
t r.ob per a tot& el! noms :inde• • ab!t' q e vagin en candi<kitura.
D !t rEem equiL-ocar-nOJ,
AQUEST N U MERO ,
HA PASSAT PER
LA CENSURA
Pàgina 7.
T I
---
No hi ba ningú que mani?
LA JUNTA DEL CENS
NOMENA r RESi u ENTS
I ADJUNTS QUE NO SA
..
BEN LLEGIR I E~.
CRJURE
Hem rabut una carta que diu alxi:
«Senyor director de L'OPINIO. Ciutat:
Senyor:
Em plau d~ copiar-vos a continuació la carta que. amb data d'avui, he
adreçat al senyor president de la Junta Municipal del Cens Elector al, la
qual sou pregat de publicar en el vos·
tre diari. Diu aixi:
«Senyor:
Permeteu-me que, com a ciutadà
mobilitzat per la J unta de la vostra
presidència en concepte d'ad junt per
a les vinents eleccions, protesti enèrgicament de la descortesia que s'ha
t ingut a mb nosaltres pel que fa r eferéncia. a fer-nos presentar en el dia
d'avui, a les vuit del mati, tot i sabent que les eleccions eren ajornades.
Ja. sé que avui mateix ha sortit un
avis als diaris dient que se'ns avisaria
altra vegada, però bem de convenir
que no és avui quan havia de sortir
aquest avis, sinó-quan menys-ahir.
Tvtal: que hem hagut de presenla redacclón de su trabajo y ha pues- tar-nos de bon maU als llocs disposats
to el corazón en la pluma lnsp!r!ndo- per la Junta, perdent el temps i sose en un alto sentldo pa.triótico Y en frint la inclemència del dia que feia.
el mas puro amor al régimen :on tanAixò 1 el fet força lamentable que
ta vehemencia. como el señor censor. la Junta del Cens nomeni presidents
El señor censor no ha encontrado 1 adjunts que no sàpiguen ni posar el
en un periódico de la superficie de "La seu nom, m'obliga a. protestar davant
Voz" mas que seis, acaso diez, pala- vostre.
bras censurables, Y las ha tachado...
Em permeto comunicar-vos que
El señor censor ha creado se1s o diez aquesta carta h a estat t ramesa a. to.
perturbaciones hondas Y producldo sels ta la premsa de Barcelona per tal que
o diez dolores con sus leves lmeas ro-l es facin ressò de la justa protesta
jas... ¿Merecfan en verdad la pena. que, entenc, tinc dret a. formular com
esa.s breves tachaduras? Sinceramen- 1a ciutadà bll.rcelon!, al qual la Junta
te creemos y sostenemos que no...
del Cens no ha tractat com es meY sinceramente creemos y sostene- reix.
mos también que el Gobieruo debe
Atentament,
volver de su acuerdo y dar a! traste
JOAN TRULLAS I RIERA.
con la censura, que tanto perjuiclo
Barcelona, 14 de desembre 1933.
C3.usa y nada, absolutamente nada, Argenteria, 6, segon, sego::1a.»
resuelve. Algo hay que fiar al buen
sentido de quienen ponen todo su sura?--es lo que se le ocurre preguntar
ahlnco en el bien de España. . Una. a. cualquier hombre público, ' a cualtachadura es como una ·herida. en el quier partido que se siente d!ccutido.
corazón del que escrlbe... Crea un do-¿ y qué tengo yo que ver?- podria
Ior Y una amargura... Libértenos el contestar el Goblerno.
Gobierno del fatidico lé.plz rojo .•. A
Pero no lo contesta. Esas ptegunta.s·
los españoles no se les debe ocultar la las hacen los que pueden hacerlas.
verdad _cu~do la verdad se expresa [ Y en cambio, ¿qué ventajas tlene
con la mira. puesta en altos iñeales ... la censura?
Seis o diez palabras aisladas no me
Absolutamente nlnguna.
recen la pena de que se fatigue deYa lo dijimos en su dfa: preterimos
masiado el censor... "
la Ley de Defensa de la República a.
I aquest altre aparegut a "El Libe- la Ley de Orden púbUco.
ral", de Madrid:
•Aquélla cafa soore los cup a bles y
"¡La previa. censura es inconvenlente no se metia oon los inocentes. Esta
por mucha.s razones; pero se !::&ce In- cac sobre todos. Por una sublevación
soportable para los periódicos por las anarquista tlene que mandar galeramolestiBS-'-Cuando no perjulc!os-que das al Gobierno Civil hasta "El Slles irroga, y para. el Gobiemo también, glo Futuro".
porque indirectamente hace solldarlo
¡Esto es absurdol
de lo que los perlódlcos dieen.
Suponemos que se levantaré. ense-¿Cómo ha. dejado pasar eso la cen- guida la previa. censura."
dis-¡
e
-
!&LA
E
A
LES COSES DE LA
GENERALITAT
" La Noche " d'ahir publica aquest•
informació:
" Los últimos acontecimlentos elco•
torales han tenldo una profunda re..
percusión en la polltica gubernamen..
tal de Cataluña. Han· habida mucbaa
conferencias, màs cablldeos e infini•
dad de conjeturas.
De todo ello, parece sacarse en ela•
ro que, muy en breve, va a produc1rae
la crisis del Gobierno de la Genera..
lidad. Tendrà como base externa
necesidad de que 10!1 eonsejeros setiores Santaló y Ventosa se decidan poc~
el acta de diputado o por su cargo en
Cataluña, para aceptar o renunciar
lo cual la ley concede sólo ocho dJas.
después de presentada al Congreso,
Parece que los sefiores Santaló y Ven"
tosa optan por la diputación.
Del señm: Selves, se -sabe que ·cesai
pronto en su cargo de gobernador ge.
neral de Catalufia y no falta quien
da por hecho que volverà a la Conse..
jeria de Gobernación, ya que, en el
fondo, ambos cargos quedaràn con•
vertidos en uno solo.
Es màs; de alguno de los conseje"
ros podemos decir que ha comenzado
ya a recoger los papeles de su despa..
cho, stntoma claro de despedida.
Por otra parte, se procura despeja&'
el horizonte leglslativo. Boy, segura•
mente, quedarà aprobado el aplaza•
miento de las elecciones y se trabaJa
a marchas forzadas para que maftana
quede llsta la prórroga de los presu•
puestos por un t rimestre.
¿MAs detalles conftrmatlvos? Varios
diputados han suspendido su viaje en
espera de los acontecimlentos polltl•
cos. Se aiiade que, resuelto lo de lat
elecciones y los presupuestos, se plan•
tearà la crisis, suspendiéndose las IJ04
siones del Parlamento catalàn basta
nueva orden.
¿Y qué Gobiemo subs•ttutr~ al aoc
t ual? De ello se habla también. r..o.
que se juzgan bien informados, dan
por cierto un gobiemo de concentra~
ción de lzquierdas, presidido por el
sefíor Companys. La informaclón da
este Gobierno depende de una reu•
nlón que mafiana debe celebrar el
Directorio del partido.
Se susurra, ademàs, que se prepara
otra ¡·eunión, no menos interesante.
En ella se habrà de tratar de quien
substituye a una alta personalidad
del partldo de E. R . de C., que pre•
sentarà la dim.isión del cargo.
Y por último, es cosa. resuelta quo
el señor Macià. renunciarà al acta de
diputado a Cortes.
Ya es un puñado de noticias.:•
'*
HA PASSAT PER
AQUEST NUMERO
LA CENSURA
T"
PRINCIPIS BASICS DEL FEIXISME
ESPANYOL
lr.
Heus ac[ els «PuntOS' inicialeSll, que
en diuen ells, drl febdsme espanyol
dit «Falange espaJ1ola», dN qual Són
cabdills el noi Primo de ruvera, l'a\1ador Ruiz de Aida i l'ex·diputat socialista, passat després a la minoria
«Al Serviclo de la R.epublica» i després el feixisme, Garcia Valdecnsas.
Els pnblíqui"Tll a titol documental.
Diuen:
de esos individuos, clases y grupos, y
Pero-habra que repetirlo sieÏnpreaún al conjunto de todo~ eJlos.
una naciòn no es una lengua, ru una
raza; ni un terntorio. ES una unldad
Luego Esp!Uía, que' existe como rea- de destino en lo ' universal.
Esa. unidad d:: destino se llamó 1
lidad distinta y superior. ha de tener
se llama España. ·
sus fines propios.
Bajo el signo de Espat1a cumplíeron
Son esos fines:
1.• La. permanencia en su u~ídad. su destino-unldos en lo universal2.• El resurgiuuento de su vitalidad los pueblos que la. integran.
Nada puede justificar que esa "marinterna.
uPUSTOS l:SlClALF.S
3.• La partícipadón. con voz pree- nfnca unidad, creadora de un m\mdo,
se
rompa.
m!nente,
en
las
empreses
espiritualcs
1. Espaiía.
•
«Falange E.spaüolall erre resuelta- del mundo.
Los
partidos I;'Oiftl~os ignoran .la unl~· Di~recacionu de •España.
mente en España.
dad de España porc¡ue la mirau desde
España. no es un terni.Orio.
Para cumplir e.soe fines Espaila tro- el punto de ':ista'
de un Interés- parNl un agregado de hombres y mu- pieza con un gran obstàculo: està di- cial.
VIdida:
jeres.
Unos estàn a. la derecha. •
1.• POll los separatismos locales.
Espafia es, ante todo, una unidad
Otros estan a la tzqúierda.
2.• Por las pugnns entre los partiSituarse asl ant.l Espaúa es ya des.
de dcstino:
dos polfticos.
figurar su vèrdad.
Una realidad histórlca;
3.• Pw la lucha de clase!¡.,
Es como mirarla con s6lo el ojo lzUna enUdad. ''~rdadera en si misquierdo o cón Sólo ~I ojo derecho: de
ma, que supo cumplir-.Y aím tendrà
El se~ra tlSmo lrnora u {)lVl<ia la
reojo.
que cumplir-mlS!ones unwersales.
rcalld&.d de Espaiin. Dcsconoce que
Las cosa'S bellas '.1 clares no se ml·
España es, sobre todo, una gran mi'
ran asi, smo con los dos ojD$, iñncedaJ de destino.
Por lo tanto Espai1a extste:
Los separatlstas se fijan en sl ha- ramente. de !rente. '
No desde tm punto de vist.a parcial,
l.o Como algo dist.into a cada uno blan lengua propta, en si lienen ca·
dc partida. que ya, por serlo, deforma
de los indi\·iduos, Y de ll\li clases Y de t' racteristloas nclalcs propias. en .si su
lo
que se mira.
los grupos qu~ la tnt.egran.
comarca presenta clima propio o es-
••
...
..
2.o
Como algo superior a cada uno pecíal fisonomia
topogra f\c;~.,
<Segueix
a
la pògina 10).