La convivqncia democrjtica a l¶aula. Codi: 5162 Estudis de Mestre

8QLYHUVLWDWGHOHV,OOHV%DOHDUV
Facultat d’Educació
/DFRQYLYqQFLDGHPRFUjWLFDDO¶DXOD&RGL
(VWXGLVGH0HVWUH(VSHFLDOLWDWG¶(GXFDFLy3ULPjULD
Curs: 2004-2005
Tipus d’assignatura: Obligatòria
Durada: 2n Quadrimestre
Nombre de crèdits: WHzULFVLSUjFWLFV
Desdoblament de grups: No
Prerequisits de l’assignatura: No
PROFESSOR/A: Mª Bel Pomar Fiol
DIRECTORI:
Despatx: A-111
Edifici: Guillem Cifre
Tel.: 971172317
Fax:: 971173190
e-mail: [email protected]
TUTORIES:
1r quadrimestre: Dimarts, de 11 a 13h.
i Dimecres, de 10 a 12h.
2n quadrimestre: Dimarts, de 11 a 14h.
i Dijous, de 12 a 13h.
,2%-(&7,86*(1(5$/6
La finalitat de l’assignatura ésafavorir l'adquisició de les eines conceptuals, actitudinals i
procedimentals que permetin als futurs i futures mestres participar activament des de
l’escola en la promoció de la democràcia crítica, contribuint amb la formació d’una
ciutadania més crítica, activa i solidària. Aquesta finalitat es concreta en els següents
objectius:
Aprofundir en el coneixement de l’escola des de la seva consideració com a espai de
perfecionament de la democràcia.
Aprofundir en els coneixements abordats en assignatures anteriors, de manera que
s’enriqueixin les eines adquirides per afrontar el treball a l’aula des d’una perspectiva
democràtica sobre l’ensenyança i les relacions humanes.
Reflexionar sobre aquells elements que poden contribuir a la construcció d’una cultura
democràtica a l’escola.
Conèixer i analitzar propostes. Iniciatives i experiències educatives escolars que
incorporen valors democràtics de convivència i de construcció del coneixement, amb la
finalitat de contribuir a la formació de ciutadans i ciutadanes democràtics.
Enriquir l’experiència de pràctiques viscuda a partir de l’anàlisi de les pràctiques
realitzades (Practicum I i Practicum II) i des de la perspectiva d’una educació encaminada
a enfortir la democràcia.
Pensar les practiques educatives d’una manera més reflexiva i compromesa. Enriquir la
la noció d’experiència democràtica des d’una concepció de l’aula com a espai públic de
participació, deliberació i decisió, més enllà de pràctiques simplistes.
,,&217,1*876
7HPD(VFRODLGHPRFUjFLD
-La diversitat de discursos al voltant de la democràcia
-Democràcia i vida quotidiana
-Principis per a una educació democràtica
-Democràcia i professorat
-Factors que poden limitar l’experiència democràtica a l’escola
-Les tensions pròpies de la construcció d’una escola democràtica
7HPD9LXUHODGHPRFUjFLDDO¶DXODOHVUHODFLRQVVRFLDOV
-L’aula com a comunitat. La identitat col.lectiva
-L’aprenentatge d’habilitats i actituds per a la convivència democràtica
-L’organització del treball i el paper de l’alumnat en la presa de decisions.
L’aprenentatge de la participació, el judici autònom i la comunicació.
-L’organització de la convivència: les normes, els drets i els deures, les
responsabilitats, els conflictes. La participació i el compromís
-La tutoria col.lectiva o assemblea d’aula. La tensió entre els valors de la
individualitat i de la col.lectivitat
-La tutoria individual: el coneixement d’un mateix i la implicació a l’aula
-Condicions que afavoreixen les relacions socials democràtiques a l’aula
7HPD9LXUHODGHPRFUjFLDDO¶DXODHOFXUULFXOXPLHOSHQVDPHQWFUtWLF
-Ensenyança per a la comprensió i democràcia: comprendre per a transformar la
societat en un lloc més democràtic, just i solidari
-L’aprenentatge com a experiència compartida
-Continguts escolars i concepció de la vida social. De la informació al coneixement,
del coneixement a la intervenció.
-Les propostes d’ensenyança i la promoció de la democràcia crítica: activitats,
materials, espais…
-L’organització del treball i el paper de l’alumnat. L’aprenentatge de la participació, el
judici autònom i la comunicació.
-L’avaluació: el diàleg, la crítica i la participació
-La socialització dels aprenentatges
,,,0(72'2/2*,$,$&7,9,7$76
Per a possibilitar situacions d’aprenentatge que facilitin l’adquisició dels continguts
conceptuals, actitudinals i procedimentals, es treballarà fonamentalment a partir de
situacions de diàleg. Un diàleg suggerit per les anàlisis teòriques i les experiències
pràctiques que es portin a l’aula.
S’espera que aquest diàleg provoqui el plantejament d’interrogants a partir de la
confrontació de les pròpies concepcions amb la nova informació, així com la recerca de
noves respostes més coherents amb el plantejament de l’assignatura.
Els FUqGLWVWHzULFV es treballaran a través de:
- Les exposicions sobre els temes per part de la professora, de part de l'alumnat i d’altre
professorat, si escau.
- L’estudi dels articles, documents de treball o recursos audiovisuals que s’aniran
presentant al llarg del curs.
- La presentació de situacions de la pràctica docent (per part de la professora i de
l’alumnat) de forma indirecta (videos, narracions descriptives…) i la seva anàlisi en
petit i gran grup.
-
Les lectures obligatòries que es concretaran a l’inici del curs.
A més de la bibliografia general, per tal de fer un seguiment més específic de
l’assignatura, l’alumne disposarà d’una relació de bibliografia bàsica sobre els
continguts a treballar.
• Els FUqGLWVSUjFWLFV es treballaran a través de:
- Exercicis, lectures, comentaris i estudi d'articles, documents de treball, etc. que
s'aniran presentant al llarg del curs i es treballaran en grups de discussió, amb la
coordinació de la professora (en alguns casos es demanarà la lectura prèvia).
- La presentació de situacions de la pràctica docent (per part de la professora i de
l’alumnat) de forma indirecta (videos, narracions descriptives…) i la seva anàlisi en
petit i gran grup.
- Debats en petit i gran grup i posterior anàlisi dels temes tractats.
- El treball en petit grup que s’acordi amb l’alumnat a l’inici de les classes
,9&5,7(5,6'¶$9$/8$&,Ï
L'avaluació de la dinàmica de les classes es farà conjuntament amb l'alumnat per tal de
valorar la seva adequació i poder introduir els canvis oportuns, si així es considera.
Pel que fa a l'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat, es tindrà en compte:
D La nota obtinguda a l’examen (50% de la nota final). La metodologia d'avaluació es
concretarà amb l'alumnat.
E El grau de participació i la qualitat de les intervencions a classe (20%). Es
concretaran amb l'alumnat les formes de participació. Com alternativa a la participació a
classe, atès que no tothom es sent prou segur, es planteja O
HODERUDFLy G
XQ GLDUL. En
aquest diari s'escriurien les reflexions, experiències personals (acadèmiques o no)… que
connecten amb els continguts que anem treballant a l'assignatura. Per tant, ha de ser
fonamentalment una eina per establir relacions entre els continguts i cada persona. El
diari hauria de ser revisat per la professora cada 20 dies com a mínim.
F El treball en petit grup que s’acordi amb l’alumnat a l’inici de les classes (20%).
GLa recensió del llibre o document que s'especifiqui a l'inici del curs (10%)
Per a l'aprovat és imprescindible l'examen, el treball i la recensió del llibre.
92%6(59$&,216
És REOLJDWRUL presentar abans del dia G¶DEULOuna ILW[DSHUVRQDO amb totes les dades
corresponents a cada alumne/a. Així mateix, aquells alumnes que QR SRGHQ DVVLVWLU
UHJXODUPHQWDFODVVH tenen l’REOLJDFLy de comunicar-ho a la professora en qualsevol de
les hores de tutoria abans del G¶DEULO.
Es recomana a l’alumnat que per a qualsevol aspecte que vulgui consultar o comentar a la
professora utilitzi les KRUHV GH WXWRULD establertes a tal efecte, o faci ús de OD WXWRULD
HOHFWUzQLFD.
9,%,%/,2*5$),$%¬6,&$
S’especificaran l’inici del curs les lectures obligatòries.
9,%,%/,2*5$),$*(1(5$/
Anaut, L. HWDOW(2002). 9DORUHVHVFRODUHV\HGXFDFLyQSDUDODFLXGDGDQtDBarcelona: Graó.
Angulo, J.F., Contreras, J., y Pérez Gómez, Á. (2000). La democracia es un unicornio. Reflexiones sobre
democracia y educación. .LNLULNt74-83.
Antúnez, S. HWDOW(2002). 'LQiPLFDVFRODERUDWLYDVHQHOWUDEDMRGHOSURIHVRUBarcelona: Graó.
Apple, M., y Beane, J.A. (comp.) (1997). (VFXHODVGHPRFUiWLFDVMadrid: Morata.
Arnaiz, P. /DDFFLyQWXWRULDO(ODOXPQDGRWRPDODSDODEUDBarcelona: Graó.
Ayuste, A. HWDO (1994). 3ODQWHDPLHQWRVGHOD3HGDJRJtD&UtWLFD&RPXQLFDU\WUDQVIRUPDU Barcelona: Graó.
Azeredo, T. (2003). &RPSUHQGHU\HQVHxDU3RUXQDGRFHQFLDGHODPHMRUFDOLGDGBarcelona: Graó.
Carr, W. (1995). Educación y democracia: Ante el desafío postmoderno. En AA.VV. V., 9ROYHUDSHQVDUOD
HGXFDFLyQ9RO,3ROtWLFDHGXFDFLyQ\VRFLHGDG (pp. 96-111). Madrid: Morata.
Delval, J. (2002). Cómo hay que hacer una reforma educativa. &XDGHUQRVGH3HGDJRJtD86-90.
Dewey, J. (2002). 'HPRFUDFLD\HGXFDFLyQMadrid: Morata.
Díaz Aguado, Mª J. (2002). Por una cultura de la convivencia democrática. 5HYLVWD ,QWHUXQLYHUVLWDULD GH
)RUPDFLyQGHO3URIHVRUDGR55-78.
Escudero, J.M.; González, Mª T. (2000). Por una escuela pública y democrática: valores constitutivos,
estructuras políticas y procesos de desarrollo (www.proyecto-atlántida.org)
Fernández de Castro, I., y Rogero, J. (2001). (VFXHODS~EOLFDGHPRFUDFLD\SRGHUMadrid: Miño y Dávila
Editores.
Fernández Enguita, M. (2002). Yo, nosotros, todos. &XDGHUQRVGH3HGDJRJtD88-92.
Freire, P. (1997). $ODVRPEUDGHHVWHiUERO Barcelona: El Roure.
Fullan, M. (2002). /RVQXHYRVVLJQLILFDGRVGHOFDPELRHQODHGXFDFLyQBarcelona: Octaedro.
Fullan, M., y Hargreaves, A. (1997). ¢+D\ DOJR SRU OR TXH PHUH]FD OD SHQD OXFKDU HQ OD HVFXHOD" Sevilla:
Movimiento Cooperativo de Educación Popular.
Galeano, E. (1998). 3DWDVDUULED/DHVFXHODGHOPXQGRDOUHYpV Madrid: Siglo XXI.
Gimeno Sacristán, J. (2001). (GXFDU\FRQYLYLUHQODFXOWXUDJOREDO Madrid: Morata.
Gimeno Sacristán, J. (2001). (OVHQWLGRGHODHVFRODUL]DFLyQREOLJDWRULD Madrid: Morata.
Giroux, H. (1990). /RVSURIHVRUHVFRPRLQWHOHFWXDOHV Barcelona: Paidós-MEC.
Goodman, J. (2000). Educación para una democracia crítica. .LNLULNt55-71.
Goodman, J. (2001). /D HGXFDFLyQ GHPRFUiWLFD HQ OD HVFXHOD Sevilla: Movimiento Cooperativo de
Educación Popular.
Guarro Pallás, A. (2002). &XUUtFXOXP \ GHPRFUDFLD 3RU XQ FDPELR GH OD FXOWXUD HVFRODU Barcelona:
Octaedro.
Gutmann, A. (2001). /DHGXFDFLyQGHPRFUiWLFD8QDWHRUtDSROtWLFDGHODHGXFDFLyQBarcelona: Paidós.
Guzman, Mª D. (2000). Las revoluciones pendientes de la educación. 5HYLVWDGH(VWXGLRVGHO&XUULFXOXP
279-286.
Hargreaves, A., y Fullan, M. (1997). ¢+D\ DOJR SRU OR TXH PHUH]D OD SHQD OXFKDU HQ OD HVFXHOD" Sevilla:
Movimiento Cooperativo de Educación Popular.
Hernández García, J. (2001). La participación social y democrática en educación. $XOD$ELHUWD 59-79.
Hernández, F. (2002): La importancia de ser reconocido como sujeto. &XDGHUQRVGH3HGDJRJtD28-32.
Hernández, F., i Sancho, J. Mª (2002). Desafío, transgresión y riesgo. &XDGHUQRVGH3HGDJRJtD12-15.
Hernández, J. (2001). La participación social y democrática en educación. $XOD$ELHUWD59-79.
Imbernon, F. (2002). &LQFFLXWDGDQLHVSHUDXQDQRYDHGXFDFLy Barcelona: Graó.
Kaplan, A. (2000). Profesor y alumno: diseño de una relación democrática. 5HYLVWD GH (VWXGLRV GHO
&XUULFXOXP86-124.
Martínez Bonafé, À. (coord.) (1999). 9LXUHODGHPRFUDFLDDO¶HVFROD(LQHVSHULQWHUYHQLUDO¶DXODLDOFHQWUH
Barcelona: Graó.
Martínez Bonafé, J. (coord.) (2003). &LXWDGDQLDSRGHULHGXFDFLyBarcelona: Graó.
Meirieu, Ph. (2001). /DRSFLyQGHHGXFDUeWLFD\SHGDJRJtDBarcelona: Octaedro.
Mir, C. (coord..) (2002). &RRSHUDUHQODHVFXHOD/DUHVSRQVDELOLGDGGHHGXFDUSDUDODGHPRFUDFLD
Barcelona: Graó.
Morduchowicz, R. (coord.) (2002). &RPXQLFDFLyQPHGLRV\HGXFDFLyQ8QGHEDWHSDUDODHGXFDFLyQHQ
GHPRFUDFLD Barcelona: Octaedro.
Morin: E. (2001). /RVVLHWHVDEHUHVQHFHVDULRVSDUDODHGXFDFLyQGHOIXWXUR%DUFHORQD3DLGyV
Murillo, F.J., y Muñoz-Repiso, M. (2002). /DPHMRUDGHODHVFXHOD. Barcelona: Octaedro.
Pérez Gómez, Á. (1998). /DFXOWXUDHVFRODUHQODVRFLHGDGQHROLEHUDOMadrid: Morata.
Postman, N. (2000). (O ILQ GH OD HGXFDFLyQ 8QD QXHYD GHILQLFLyQ GHO YDORU HQ OD HVFXHOD Barcelona:
Octaedro.
Puig, J.Mª (1997). &RPIRPHQWDUODSDUWLFLSDFLyDO¶HVFRODSURSRVWDG¶DFWLYLWDWV Barcelona: Graó.
Puig, J.Mª (2000). La escuela como comunidad democrática. (QFXHQWURVVREUH(GXFDFLyQ167-188.
Puig, J.Mª (2004). Pensar de nuevo la educación cívico-moral. &XDGHUQRVGH3HGDJRJtD, 86-90.
Rizzi, R., y Campiglio, A. (1997). &RRSHUDUHQFODVH Sevilla: Movimiento Cooperativo de Educación Popular.
Santos Guerra, M.Á. (1995). Democracia escolar o el problema de la nieve frita. En AA.VV. V., 9ROYHU D
SHQVDUODHGXFDFLyQ9RO,3ROtWLFDHGXFDFLyQ\VRFLHGDG (pp. 128-141). Madrid: Morata.
Santos Guerra, M.Á. (2000). La participación es un árbol. Padres y madres, desde la ciudadanía hacen la
escuela. .LNLULNt105-116.
Sotelo, I. (1995). Educación y democracia. En AA.VV. V., 9ROYHU D SHQVDU OD HGXFDFLyQ 9RO , 3ROtWLFD
HGXFDFLyQ\VRFLHGDG (pp. 34-59). Madrid: Morata.
Tormo, I. (2000). Pensar la democracia y la escuela. .LNLULNt 37-41
Trilla, J., i Puig, J.Mª (2003). El aula como espacio educativo. &XDGHUQRVGH3HGDJRJtD, 52-55.
Unesco (1996). ,QIRUPH'HORUV/DHGXFDFLyQJXDUGDXQWHVRUR Madrid: Santillana.
Zufiaurre, B. (2000). Democracia, desarrollo y progreso: dificultades para el cambio curricular. .LNLULNt
84-96.
Bibliografia d’experiències
AAVV. (2002). La aventura de construir una escuela participativa. &XDGHUQRVGH3HGDJRJtD76-79.
AAVV. (2003). Algunas buenas prácticas. &XDGHUQRVGH3HGDJRJtD, 60-84.
AAVV. (2004). Leer juntos. &XDGHUQRVGH3HGDJRJtD, 24-27.
Caldeira, C. (2002). Escuela plural. &XDGHUQRVGH3HGDJRJtD69-72.
González, Mª T.; y Escudero, J. M. (2002). Materiales. &XDGHUQRVGH3HGDJRJtD76-81.
Lara, L. (2002). Cuando el alumnado toma la palabra. &XDGHUQRVGH3HGDJRJtD14-19.
Miralles, R. (2004). María Ángeles Llorente. Volver a empezar. &XDGHUQRVGH3HGDJRJtD, 44-48.
Monogràfic titulat “Educar en el aula”, a Cuadernos de Pedagogía 325, juny 2003.
Monogràfic titulat “Otro mundo es posible”, a Cuadernos de Pedagogía 309 , gener 2002
Moreno, J.M.; y Luengo, F. (2002). Experiencias. &XDGHUQRVGH3HGDJRJtD1-75.
Pomar, M. (2001). (OGLiORJR\ODFRQVWUXFFLyQFRPSDUWLGDGHOVDEHU Barcelona: Octaedro.