El mas de Serelles - Blocs de +VilaWeb

Fitxes de toponímia alcoiana
El mas de Serelles
Agraïments: a Francisco Alentado Femenía, Ricard Bañó Armiñana, Indalecio Carbonell Pastor, Emili Cortell Pérez, Josep Pasqual Domènech
Domènench, Jaume Giner Cots, M. Dolores Insa Ribelles, Francesc Jover i Domínguez, Matías Mas Gisbert, José A. Miró Segura,
Ramon Molina Ferrero, Vicent-Josep Santamaria Picó, Josep Lluís Santonja Cardona, Josep Maria Segura Martí, Sergi Silvestre Pérez,
Josep Tormo Colomina, Albert Turull Rubinat i Juan Vilaplana Gironés.
Topònim: Serelles, el mas de.
Categoria: poblament.
Camp semàntic: antropònim.
Partida: Cotes Altes.
Coordenades UTM: x=718866.49854, y=4289203.95470 (ICV: 2013).
Descripció:
Mas. Tot i que en l’actualitat l’edificació es troba en un lamentable estat de conservació, mig enderrocada,
encara conserva dues façanes bessones orientades al sud-est separades per una terrassa (Calero: 1995, p.2). Als
seus voltants hi ha un bassó i un pou, a més de les restes d’una altra edificació sense identificar, possiblement
un corral.
Situació:
El mas de Serelles està situat en la partida alcoiana de Cotes Altes, a la façana sud-est de la serra de
Mariola, comarca de l’Alcoià, al País Valencià. Dista 4,7 km del centre de la població.
Etimologia:
Coromines considera que el topònim alcoià Serelles pot ser una reducció de Seguerilles, Seguerelles,
Segrelles, que prové d’un nom mossàrab del migjorn hispànic, passat pel tamís àrab. En el fons, ell pensa que
es tracta, però, d’una dissimilació de SACRARIA, el mateix mot que va donar en català sagrera ‘recinte d’una
església parroquial’ (OnCat, vol. VII, p.85). Tot i això, Albert Turull, professor de la Universitat de Lleida, ens
fa saber que Coromines desconeixia l’existència d’un altre Serelles a la comarca pirinenca del Pallars Sobirà.
Si ho haguera sabut, potser Coromines no l’hauria considerat com a "mossàrab del migjorn hispànic" perquè,
tan al nord, la història lingüística i el panorama toponímic són del tot diferents.
Efectivament, segons la documentació que hem consultat, Serelles prové de l’antropònim Salelles, com
descrivim en l’apartat referit a l’origen de la denominació. Així, doncs, segons el genealogista i heraldista
Armand de Fluvià, l’antropònim Salelles és un derivat diminitiu de “sales” (Fluvià: 1989, p.208). Coromines
també considera Salelles un diminutiu en –ELLA de sala (germànic SAL, ‘edifici que consta només d’una gran
peça de recepció’), que s’havia arrelat en la toponímia com a nom de grans i poderosos masos; amb nombrosos
rastres en tot el nord del Principat. (OnCat, vol. VII, p.14), (DCat, vol. VII, 614).
Origen de la denominació:
Tot seguint els autors Jover i Richart (Jover: 2005, p.215) pel que fa al topònim “molí de Serelles” de
Cocentaina, igualment pensem que l’origen del nostre topònim està directament relacionat amb l’antropònim
Salelles. Així, al s.XVIII trobem un veí d’Alcoi anomenat Felipe Pasqual Salelles Rhenart, abogado de los
Reales Concejosi, que és propietari de diverses heretats al terme d’Alcoi:
[...] Dr. Dn Phelipe Pasqual Salelles [...] Por la de Heredad, Partida la Mola [...] (AMA, LP: 1784, núm. 273)
[...] Partidas de Albérri y de Cótes [...] La Casa de Campo con Labránza de Don Felipe Salélles, habitada [...]
(AMA, IFF: 1790, p. 311) [Informador: SANTONJA CARDONA, Josep Lluís]
Vicent Cabanes Fitor – Joaquim Amorós Francés
1
Fitxes de toponímia alcoiana
El mas de Serelles
[...] Heredad del Dr. Dn. Felipe Pasqual Salelles de la Partida de las Umbrias de este termino; para la
construción de un Molino Papelero [...] (AMA, LTA II: 1793, núm. 2.510)
[...] Heredad del Regadio del Dr. Felipe Salelles [...] (AMA, LTA II: 1794, núm. 2.683)
[...] se concedió licencia a Blas Valor para el corte de tres nogales para bufetes a su tio el Dr. Salelles de los
existentes en las heredades deste del Alberri y Regadio [...] (AMA, LTA II: 1796, núm. 2.734)
[...] Testamento [...] El Dr. Dn. Felipe Salelles y Mariana Paya [...] a Mossen Vicente y Theresa Moltó hijos
de Nadal y Rita Moltó [Nadal Moltó y Rita Valor] les señalamos por su parte y porción de dichas nuestra
herencias el Maset dicho de Ribes, situado en este termino, partida de la Mola [...] (AMA, PN VM: 1804,
21v)
[...] se concedió licencia al Domine Don Felipe Pasqual Salelles para el corte de seis Encinas de su heredad
de la Macia del Pinar [...] (AMA, LTA II: 1805, núm.3402)
El qual, juntament amb el seu concunyat, Antonio Valor, va construir un molí paperer al terme de
Cocentaina, tot i que més tard en fou l’únic propietari, i que actualment s’anomena molí de Serelles.
[...] Sepase por esta publica Ess.ra como Nosotros el Dr. Dn. Phelipe Pasqual Salelles Abogado de los Reales
Consejos y Antonio Valor ciudadano concuñados vezinos de la villa de Alcoy hallados en esta de
Cosentayna, y havidas las correspondientes Licencias [...] Decimos: Que los dos de conformidad, y en
comun determinamos levantar la Fabrica de un Molino Papelero, y en efecto se nos proporcionó su
cituación en el termino de esta villa partida mas arriba del paso que llamamos de Planes junto al rio
nombrado de Alcoy [...] Tratámos de parte â parte vendernosla el uno â el otro [...] Antonio Valor
otorgo, y confieso por mi, por mis herederos y succesores, que vendo y doy en venta [...] para siempre
Jamas al Referido Dr. Dn. Phelipe Pasqual Salelles la metad â mi tocante de la obra de otra Fabrica del
Molino Papelero con la de todas sus Tinas existentes [...] Dr. Dn. Felipe Pasqual Salelles Rhenart
=Antonio Valor [...] (ARV, B: 1782, p. 238-246) [Informador: JOVER I DOMÍNGUEZ, Francesc]
Cal observar l’evolució de la denominació d’este molí paperer per poder esbrinar les variants fonètiques
que ens porten fins a Serelles. Així, doncs, resseguint la documentació de l’època pel que fa a este molí,
trobem:
[...] Se hizo saber a Antonio Tort arrendador del molino de este termino Partida de Foriñanes propio del Dr.
Don Pasqual Salelles de Alcoy con una tina [...] (AMC, LOAC: 1791, p. 65) [Informador: SANTONJA CARDONA,
Josep Lluís]
[...] Cocentaina [...] Molino de Salelles [...] Fábrica de Salelles [...] (NPA: 1860)
[...] Mº Selelles [...] (AMC, R: 1887-1888, núm. 830, 1055)
[...] La quarta parte de un molino harinero [...] situado en el término de esta villa, partida de la Mola al paso
de Planes [...] lindante con el camino que de él conduce; por este, con el rio Alcoy y Penàguila; por sur,
con tierras anexas al molino fábrica de papel nombrada Serelles [...] 15-07-1897 (CEC: 2007, p.407).
Així, veiem com l’originari Salelles, passa a Selelles i després a Serelles. La primera variant, Selelles, és
deguda a una assimilació vocàlica a>e (Salelles>Selelles) i la segona es produïx per dissimilació entre les
consonants líquides l/ll>r/ll (Selelles>Serelles). La dissimilació consonàntica entre les consonants líquides /l/,
/ḽ /, /r/, /ṝ/, pròpia del diasistema català, es dóna de vegades en el domini oriental –mallorquí i català central –
però sobretot en l’occidental i valencià, com podem observar en els intercanvis de líquides en els mots
següents: taulell/taurell, frare/flare, arbre/albre, soriguer/soliguer (Decat I, p. 360, 1980/ Decat IV, p. 166,
1986/ Decat VII, p.349-354,1992/ Decat IX, p. 586, 1991), i també en Cherard [Gerard]/Gelat (RPA: 1899,
llibre 28, foli 111, núm. finca 1942, 3a inscripció de 30-01-1899) i en Albaladelo/Baladello/Baradello (Bañó:
2008, R-301/AMA, LTA I: 1754, núm. 364/AMA, LAM: 1850, núm. 875). Anàlogament, esta mateixa
evolució fonètica és la que creiem que es dóna en el topònim alcoià, tot i que no hem trobat la documentació
que ho corrobore.
Vicent Cabanes Fitor – Joaquim Amorós Francés
2
Fitxes de toponímia alcoiana
El mas de Serelles
Així, doncs, hem vist que Felipe Pasqual Salelles Renart era propietari d’una heretat denominada
indistintament: Heredad, Partida la Mola; Partidas de Albérri y de Cótes, Casa de Campo con Labránza;
heredades deste del Alberri; el Maset dicho de Ribes, situado en este termino, partida de la Mola.
Malauradament, a causa de la dificultat en l’accés a l’arxiu del Registre de la Propietat d’Alcoi, no hem pogut
comprovar definitivament que siga la propietat que es correspon amb la de Blas Molto Valor i la seua
succesora en la propietat Adelina Boronat Moltó, la documentació de la qual ja és ben clara quan certifica des
de 1906 la doble denominació (Alberri o Serelles), tot vinculant-la amb l’antic propietari (Salelles). Així,
trobem:
[...] Moltó Valor Blas [...] Cotes alto [...] El Alberri [...] (AMA, LAM: 1850, núm. 969)
[...] Partida: Cotes Alto; casa: Alberri [...] (AMA, LPAD: 1862, p.1349)
[...] Adelina Boronat Moltó (Alberri) [...] (RPA: 1866, L-129, foli 206)
[...] Alcoy [...] Casas de labor aisladas [...] Alberri (El) [...] (Martí: 1864, p.50)
[...] Heredad denominada del Alberri o de Serelles [...] (RPA: 1906, L-27, foli 22)
[...] Partida: Cotes Alto; casa: Serelles ó Alberri, número de policia 79 [...] (AMA, BPAD: 1910-1911)
[...] Serelles [...] Casa de Serelles [...] (PATM: 1913) [Informador: CARBONELL PASTOR, Indalecio]
[...] pasa por el monte La Mola, heredades denominadas «Serelles» [...] (VP: 1913, p.3)
[...] Serelles (Alcoi) [...] Serelles (molí de Cocentaina) [...] (Vicedo: 1922, p.200; p.78) [Informador: SEGURA MARTÍ,
Josep Maria]
[...] Finca denominada “Serelles” de Dª Adelina Boronat [...] Barranco de la Fuente de Serelles [...] (PAMSC:
1958) [Informador: SEGURA MARTÍ, Josep Maria]
Documentació:
Cal observar que tot i que trobem el topònim àmpliament documentat a partir del s. XX, la seua semàntica
opaca n’afavorix la reinterpretació fonètica. Així, per exemple, el topònim apareix com a “Senelles-Senellés”
en els mapes militars espanyols de mitjans del segle XX (IGC-SGE: 1955) i en el PTTMA de 1978, que després
es prenen com a referència en treballs com el de J.L.Román i M. d’Epalza (Román-Epalza:1983), o com a
“Serrelles”, en el de F. Rubio (RFMCA: 1983).
Segle XX:
[...] Heredad denominada del Alberri o de Serelles [...] (RPA: 1906, L-27, foli 22)
[...] Partida: Cotes Alto; casa: Serelles ó Alberri, número de policia 79 [...] (AMA, BPAD: 1910-1911)
[...] Serelles [...] Casa de Serelles [...] (PATM: 1913) [Informador: CARBONELL PASTOR, Indalecio]
[...] pasa por el monte La Mola, heredades denominadas «Serelles» [...] (VP: 1913, p.3)
[...] Serelles (Alcoi) [...] Serelles (molí de Cocentaina) [...] (Vicedo: 1922, p.200; p.78) [Informador: SEGURA MARTÍ,
Josep Maria]
[...] Cueva de “La Mola” de Serelles [...] “Mola de Serelles” [...] (Vicedo: 1925, p.57)
[...] «Mola Alta» de Serelles [...] (Botella: 1926, 1928)
[...] Casa de Serelles [...] (CPCVP: 1931) [Informador: MAS GISBERT, Matías]
[...] Serelles [...] Casa de Serelles [...] (IGN: 1939) [Informador: MAS GISBERT, Matías]
[...] COTAS ALTAS [...] Serelles [...] (GA: 1943) [Informador: CARBONELL PASTOR, Indalecio]
[...] Mola Alta de Serelles [...] (RFMCA: 1950, p.29)
[...] Mola alta de Serelles [...] (RFMCA: 1952, p.19)
[...] Senellés [...] Cª Senelles [...] Cº de Senellés [...] (IGC-SGE: 1955) [Informador: MAS GISBERT, Matías]
[...] Mola Alta de Serelles [...] (Visedo: 1956)
[...] Finca denominada “Serelles” de Dª Adelina Boronat [...] Barranco de la Fuente de Serelles [...] (PAMSC:
1958) [Informador: SEGURA MARTÍ, Josep Maria]
Vicent Cabanes Fitor – Joaquim Amorós Francés
3
Fitxes de toponímia alcoiana
El mas de Serelles
[...] Senellés [...] Casa Senellés [...] (PTTMA: 1978) [Informador: VILAPLANA GIRONÉS, Juan]
[...] Cova Sant Jordi (Serelles) [...] (RFMCA: 1982, p.47)
[...] Senelles (partida) [...] Serrelles (partida) [...] (Román–Epalza: 1983, p.40) [Informador: TORMO COLOMINA, Josep]
[...] Mola Alta de Serrelles [...] (RFMCA: 1983, p.92)
[...] Mola Alta de Serelles [...] (RFMCA: 1984, p.88, p.100-102)
[...] Mola Alta de Serelles [...] (Trelis: 1984, p.23-66)
[...] Mola Alta de Serelles [...] (RFMCA: 1985, p.102-103)
[...] campo de Serelles [...] (RFMCA: 1986, p.93)
[...] Font de Serelles [...] La Mola de Serelles [...] (PTMA: 1986)
[...] Serelles [...] Mas de Serelles [...] Font de Serelles [...] (PCVP: 1991) [Informador: VILAPLANA GIRONÉS, Juan]
[...] Fuente de Serelles [...] (Ciudad: 1992, p. 8)
[...] Mòla Alta de Serelles (La) [...] Mòla de Serelles [...] Font de Serelles [...] (Faus: 1994, p. 16)
[...] Serelles [...] Mola Alta de Serelles [...] la Mola de Serelles [...] (RFMCA: 1994, p.103, p.147-148)
[...] Mas de Serelles [...] (Calero: 1995, p.2)
Segle XXI:
[...] campo de tiro de Serelles [...] (RFMCA: 2001, p.186)
[...] masía de Serelles [...] fuente de Serelles [...] (Calero: 2002, p.18)
[...] Serelles [...] Mas de Serelles [...] Font de Serelles [...] Barranc de Serelles [...] Mola Alta de Serelles [...]
(MTTMA: 2002)
[...] Serelles [...] (RFMCA: 2003, p.6)
[...] Mola Alta de Serelles [...] (RFMCA: 2006, p.144)
[...] Mola de Serelles [...] (RFMCA: 2007, p.143)
[...] Barranc de Serelles [...] Font de Serelles [...] Mas de Serelles [...] Mola Alta de Serelles [...] Serelles [...]
(CTV: 2009, vol II, p.22-25)
Genèrics derivats:
El topònim Serelles el trobem també com a camí, paratge, barranc, font i associat a l’alt de la Mola Alta de
Serelles.
Extensió geogràfica:
Com que es tracta d’una variant fonètica singular, este topònim només el trobem a la veïna població de
Cocentaina com a molí de Serelles (AVL: 2004) i en la comarca del Pallars Sobirà, com a coll de Serelles
(Ncat: 2009, vol. I, p. 339).
Observacions
Tot i que el llinatge Salelles és poc usual en les nostres contrades, hem constatat la seua presència en un
protocol notarial del s. XVII, on ja s’hi observen variants fonètiques Salellas/Salelles:
[...] Yo Bernardo Salellas cavallero maesse de campo del tercio de la villa de Alcoy [...] Bernardo Salelles de
todo lo qual requirió a mi Miguel Valls notario [...] (AMA, PN MV: 1634, 12 de març, sf) [Informador: SANTONJA
CARDONA, Josep Lluís].
També, segons que ens informa l’historiador Josep Lluís Santonja, una Salelles natural d’Oliva,
enllaça amb les famílies Almúnia i Merita a finals del s. XVII, ¿potser emparentada amb el nostre
protagonista Felipe Pasqual Salelles? No ho sabem. Cal afegir que repobladors catalans del Roselló i el Bages,
de cognom Salelles, apareixen al s. XIV en les ciutats de Castelló de la Plana, Puçol, València i Gandia
(Guinot: 1999, p.507, vol.1 i p.116, 364, 391, 490, vol.2).
Vicent Cabanes Fitor – Joaquim Amorós Francés
4
Fitxes de toponímia alcoiana
El mas de Serelles
Finalment, caldria proposar per al debat l’adequació del nostre topònim per tal de seguir els
criteris de coherència metodològica que s’han emprat en el recull toponímic d’Alcoi. És per això que
la documentació històrica dels topònims, el seu rigor etimològic i l’adequació normativa han de
procurar evitar, tant com siga possible, la semàntica opaca i els registres vulgars. Així ho han cregut
els autors Jover i Richart quan propugnen el canvi del topònim contestà molí de Serelles pel de molí
de Salelles (Jover: 2005, p.215-220).
Vicent Cabanes Fitor – Joaquim Amorós Francés
5
Fitxes de toponímia alcoiana
El mas de Serelles
Fonts documentals de l’Arxiu Municipal d’Alcoi (AMA):
AMA, PN MV: 1634. Protocol notarial de Miquel Valls (1634), signatura 776.
AMA, LP: 1784. Indize Alfabetico del Libro Padron de esta villa en que se contienen Haveres de las Comunidades Secular y Regulares adquiridos
desde el año mil setecientos cuarenta y quatro a esta parte; como igualmente los de todos los vecinos y Herramientas, Industria, Comerzio, Y
demas Ramas sujetas â las Reales Contribuciones segun la actualidad de este Año Mil Setecientos ochenta y quatro, (1784). Signatura 3646.
AMA, LTA (I). Libro en donde se continuan las licencias que se conceden para cortar arboles y las obligaciones que se imponen empezando en el año
1748-1793. Signatura 1679.
AMA, IFF: 1790. BAC, “Informe Fabian y Fuero”. Primera y segunda parte de la relación hecha en virtud de la Real orden de Su Magestad del 18 de
abril de 1790 que contiene los (4) partidos de que se compone el arzopisbado de Valencia. Archivo del Ministerio de Asuntos Exteriores, Ms.35.
Madrid: 1790.
AMA, LTA (II). Libro en donde se continuan las licencias que se conceden para cortar arboles y las obligaciones que se imponen empezando en el año
1793-1811. Signatura 9646.
AMA, PN VM: 1804. Protocol notarial de Vicente Morant (1804). Signatura 1194.
AMA, LAM: 1850. Libro de Amillaramiento, (1850). Signatura 3378.
AMA, LPAD: 1862. Libro Padrón de Vecinos y Almas, (1862). Signatura 2009.
AMA, BPAD: 1910-1911. Borrador del Padrón de Vecinos, (1910-1911). Signatura 2025.
Fonts documentals de l’Arxiu Municipal de Cocentaina (AMC):
AMC, LOAC: 1791. Libro de órdenes y cartas recibidas por la Justicia y Ayuntamiento de esta Villa de Consentayna en el presente año 1791,
signatura 628.
AMC, R: 1887-1888. Reparto Cocentaina (1887-1888), signatura R865.
Fonts documentals de l’Arxiu del Regne de València (ARV):
ARV, B: 1780-1782. Bailia, lletra E. (1780-1782) Exp. 1312
Fonts documentals del Registre de la Propietat d’Alcoi (RPA):
RPA: 1866. Registre de la Propietat d’Alcoi
RPA: 1899. Registre de la Propietat d’Alcoi
RPA: 1906. Registre de la Propietat d’Alcoi
Bibliografia:
AVL: 2004. Toponímia dels pobles valencians. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Col· lecció Onomàstica i Toponímia.
Cocentaina, 39. 2004
Bañó: 2008. BAÑÓ I ARMIÑANA, Ricard. Esborrany de la Cort del Justícia d’Alcoi 1263-1264. Alcoi: Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics,
2008.
Botella: 1926. BOTELLA CANDELA, Enrique. “Excavaciones en la «Mola Alta» de Serelles (Alcoy)”. Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y
Antigüedades [Madrid] (1926).
– (1928). “Excavaciones en la «Mola Alta» de Serelles (Alcoy)”. Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades [Madrid] (1928).
Calero: 1995. CALERO PICÓ, Antonio. “El mas de Serelles”. Ciudad [Alcoi] (18 juny 1995).
Calero: 2002. CALERO PICÓ, Antonio. “Serelles, a un tiro de piedra de la ciudad”. Ciudad [Alcoi] (21 juliol 2002).
CEC: 2007. CENTRE D’ESTUDIS CONTESTANS. Catàleg de l’exposició “Molins i moliners. Els molins hidràulics fariners del Comtat”. Cocentaina:
Centre d’Estudis Contestans, 2007.
Ciudad: 1992. “La AAVV de Zona Norte rehabilita la fuente de Serelles”. Ciudad [Alcoi] (23 gener 1992).
DECat. COROMINES I VIGNEAUX, Joan. Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana. Barcelona: Curial-La Caixa, 1980-1991. 9 v.
Faus: 1994. FAUS BARBERÁ, Aranzazu. Proyecto de localización de lugares (fuentes, manantiales y depósitos) con aguas, en el término municipal de
Alcoy (Alicante). [Inèdit], 1994.
Fluvià: 1989. FLUVIÀ I ESCORSA, Armand. Origen i escuts de cognoms catalans (AVUI col· leccionable). Barcelona: 1989.
GA: 1943. Guia de Alcoy. Alacant: Publicaciones Lealco, 1943.
Guinot: 1999. GUINOT, ENRIC. Els fundadors del regne de València, València: Edicions 3 i 4, 1999. 2 v.
Jover: 2005. JOVER I DOMÍNGUEZ, Francesc – RICHART MOLTÓ, Juan. Els regs i la indústria hidràulica a Cocentaina, Cocentaina: Ajuntament de
Cocentaina., 2005.
Martí: 1864. MARTÍ CASANOVA, José. Guia del Forastero en Alcoy. Alcoi: José Martí Casanova, Librero Editor, 1864.
Molina: 2011. MOLINA FERRERO, Ramon. “Las chimeneas de ladrillo en la circunscripción de Alcoi” Recerques del Museu d’Alcoi, núm.20. Alcoi:
Ajuntament d’Alcoi, 2011.
OnCat. COROMINES I VIGNEAUX, Joan. Onomasticon Cataloniane. Barcelona: Curial-La Caixa, 1989-1997. 8 v.
RFMCA: 1950. GINER CLOQUELL, Santiago. “Alcoy, paraiso de prehistoriadores”. Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. [Alcoi] Edita
Asociación de San Jorge, 1950.
– (1952). PONSELL CORTÉS, Fernando. “El hallazgo de las pinturas rupestres”. Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. [Alcoi] Edita
Asociación de San Jorge, 1952.
– (1982). ANÒNIM. “San Jorge en el nomenclàtor alcoyano”. Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. [Alcoi] Edita Asociación de San Jorge,
1982.
– (1983). RUBIO GOMIS, Federico. “¿Estaba en el Puig la ciudad más antigua del término municipal de Alcoy?”. Revista de Festes de Moros i
Cristians d’Alcoi. [Alcoi] Edita Asociación de San Jorge, 1983.
Vicent Cabanes Fitor – Joaquim Amorós Francés
6
Fitxes de toponímia alcoiana
El mas de Serelles
– (1984). VICENS PETIT, Juan Manuel. “Alcoy: cien años de investigación”. Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. [Alcoi] Edita Asociación
de San Jorge, 1982.
– (1985). TRELIS MARTÍ, Julio. “Los hallazgos metálicos- metalúrgicos del poblado de la edad del bronze de Mola Alta de Serelles (Alcoy,
Alicante)”. Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. [Alcoi] Edita Asociación de San Jorge, 1985.
– (1986). ESTEVE GONZÁLEZ, Miguel A. “El paisaje en la obra de Miguel Abad Miró”. Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. [Alcoi] Edita
Asociación de San Jorge, 1986.
– (1994). BAÑÓ I ARMIÑANA, Ricard. “N’Urraca Martínez, una dona de l’Alcoi medieval”. Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. [Alcoi]
Edita Asociación de San Jorge, 1994.
– (1994). DE LA ENCARNACIÓN, José. “Alcoy, la ciudad del Serpis”. Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. [Alcoi] Edita Asociación de San
Jorge, 1994.
– (1994). GISBERT CORTÉS, Juan Javier. “El excursionismo en Alcoy, 1939-1960 (II)”. Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. [Alcoi] Edita
Asociación de San Jorge, 1994.
– (2001). GISBERT CORTÉS, Juan Javier. “Fernando Bañó, un tenor “Spinto ligero” (I)”. Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. [Alcoi] Edita
Asociación de San Jorge, 1994.
– (2003). PERALTA VIÑES, Miguel I. “Alcaldia”. Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. [Alcoi] Edita Asociación de San Jorge, 2003.
– (2006). SOROLLA GARCIA, Jorge. “Sobre el 750 aniversario de la fundació de Alcoy”. Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. [Alcoi]
Edita Asociación de San Jorge, 2003.
– (2007). AMORÓS FRANCÉS, Joaquim – CABANES FITOR, Vicent. “La cova de St. Jordi”. Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. [Alcoi]
Edita Asociación de San Jorge, 2007.
Roman-Epalza: 1983. ROMÁN DEL CERRO, Juan Luis - EPALZA, Mikel de. Toponimia mayor y menor de la provincia de Alicante. Listado por
municipios. Alicante: Editorial Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1983.
Trelis: 1984. TRELIS MARTÍ, Julio. “El poblado de la edad del Bronce de la Mola Alta de Serelles (Alcoy, Alicante)”. Lucentum III. Alacant: Servei de
Publicacions de la Universitat d’Alacant, 1984.
Vicedo: 1922. VICEDO SANFELIPE, Remigio. Historia de Alcoy y su región. Alcoi: Impremta El Serpis, 1920-1922.
– (1925). Guía de Alcoy. Alcoi: Impremta El Serpis, 1925.
Visedo: 1956. VISEDO MOLTÓ, Camilo. “Mola Alta de Serelles” Noticiario Arqueológico Hispánico. Madrid: Ministerio de Educación Nacional, 1956.
VP: 1913. Vias Pecuarias de caracter general. Término de Alcoy. Provincia de Alicante. Alcoi: Impremta de Joaquín Nadal, 1913.
Atles i nomenclàtors consultats:
CTV: 2009. Corpus toponímic valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2009.
Ncat: 2009. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2009.
NPA: 1860. Nomenclator de la Provincia de Alicante.
Plànols consultats:
CPCVP: 1931. Croquis del Proyecto de Clasificación de las Vias Pecuarias del termino Municipal de Alcoy (Alicante). Madrid. Escala 1:50.000
IGC-SGE: 1955. Alcoy (821) Instituto Geográfico y Catastral – Servicio Geográfico del Ejército. Madrid. Escala 1:50.000
IGN: 1939. Alcoy (821) Instituto Geográfico Nacional. Madrid. Escala 1:50.000
MTTMA: 2002. Mapa toponímic del terme municipal d’Alcoi. Ajuntament d’Alcoi/ CAEHA. Escala 1:25.000
PAMSC: 1958. Plano de amojonamiento del Monte San Cristóbal. Escala 1:5.000
PATM: 1913. Plano de Alcoy y su término municipal. Escala 1:25.000
PCVP: 1991. Proyecto de Clasificación de Vias Pecuarias. Término Municipal de Alcoy. Ajuntament d’Alcoi. Escala 1:25.000
PTTMA: 1978. Plano Topográfico Término Municipal de Alcoy. Escala 1:25.000
PTMA: 1986. Plànol del Terme Municipal d’Alcoi. Ajuntament d’Alcoi. Escala 1:25.000
Fonts d’Internet:
ICV: 2013. Institut Cartogràfic Valencià, Generalitat Valenciana (2013) [en línia]. [Consultat: 16 de desembre de 2013]. Disponible a Internet:
http://terrasit.gva.es
i
Després de la derogació dels Furs valencians, arran de la Guerra de Successió, per a exercir d’advocat calia obtenir el
títol d’Abogado de los Reales Consejos, expedit pel Consell de Castella. [Informador: SANTONJA CARDONA, Josep Lluís]
Vicent Cabanes Fitor – Joaquim Amorós Francés
7