1− Identificació del llibre: Autor, biografia, moviment i època.

1− Identificació del llibre: Autor, biografia, moviment i època.
Autor: Narcís Oller. (Valls, 1846 − Barcelona,1930) Orfe de pare i educat a la casa pairal de la seva família
materna en un ambient molt liberal. Cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. De tendències
liberals durant la seva joventut, aviat es desentengué de la política i acabà integrant−se dintre la societat de la
Restauració. Fou oficial de secretaria de la Diputació de Barcelona i, més tard, procurador de tribunals.
Començà a escriure en castellà, però l'espectacle dels Jocs Florals de 1877 i la influència del seu cosí, Josep
Yxart, el varen decantar cap al conreu de les lletres catalanes. S'incorpora a la revista "La Renaixença" i
freqüentà el grup de L'Avenç.
Prosista considerat com el creador de la novel·la catalana moderna, gràcies a obres com: La Papallona (1882),
L'escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La Febre d'or (1890−92), La Bogería (1898) o Pilar Prim (1906).
Té una formació romantica, es va anar destacant cap a l'opció estètica naturalista propera a Émile Zola. Va
aconseguir un estil propi. Va incorporar temes i una visió del mon inèdits en la literatura catalana vuitcentista.
Moviment: Naturalisme. De 1850 a 1890. Fruit d'una violenta reacció contra el romanticisme, les seves
tendències comencen a despuntar discretament en el robust Realisme (no exempt de tota mena de gèrmens
romàntics) de l'art de Balzac. S'acusà en les seves línies essencials i arriba a la perfecció de la realització
tècnica dels seus ideals estètics en l'obra de Flaubert, i degeneren en la monstruosa deformació de les
doctrines de l'escola que inspira l'obra d' Emile Zola.
Època: S. XIX. Acabà la guerra de Cuba, en el llibre s'explica les crisis socials i polítiques del moment: els
moviments carlistes, les detencions per escàndols
L'acció comença al 1868 i finalitza amb la mort de Serrallonga al 1880.
2− Assumpte de que tracta el llibre (resum)
El protagonista és absent (Daniel Serrallonga).
*1ª PART:
Serrallonga apareix a la novel·la a partir de la informació que en dóna la resta de personatges. Serrallonga es
un personatge singular, amb un caràcter exaltat, estrafolari (Una petita extravagància d'en Daniel seria la
col·lecció de retrats del General Prim).
El narrador fa un retrat del personatge físicament i psíquicament i ens mostra les reaccions més exaltades,
desencadenades per les bromes del Armengol.
Hi ha informació d'en Daniel Serrallonga d'una manera indirecta a través de l'Adela (germana). Presentació
del seu germà bastant assenyat, tranquil i emprenedor.
*2ª PART:
Es fa notar l' alteració mental del personatge. Després de l'assassinat del General Prim intenta descobrir la
trama del Crim. Provoca un escàndol a Madrid, per això la premsa es burla d'ell (riota general)
Giberga va definir l'estat mental d'en Serrallonga com una malaltia hereditària.
Més endavant, tenim notícia del casament del Daniel.
*3ª PART:
Serrallonga arriba al èxtasi de la seva malaltia. Als següents capítols veiem com entra en la vida del narrador.
El plet el guanya Serrallonga. Aquest plet que va fer les seves dues germanes contra ell per el testament de
son pare. Al guanyar−lo, l'Armengol es converteix en el nou ídol d'en Daniel.
1
El protagonista passa per una crisi, dins de la seva bogeria, ja que li dona un atac de gelosia per la seva dona.
El punt àlgid cap a la bogeria es quant l'Armengol es troba al Serrallonga en un estat lamentable i ell es riu
d'ell, provocant−lo.
Ingressen a en Daniel al (irònicament anomenat) Paradís, centre psiquiàtric.
*DESENLLAÇ:
Han passat tres mesos des de aquella escena pel carrer Colom. Es tanca l'escena amb l'enterrament d'en
Daniel, es veu una violenta imatge (germanes i dona d'en Daniel barallant−se al funeral.)
3. L'idea central, evolució de l'idea central, possible divisió en parts, altres temes.
Idea Central: Malaltia d'en Daniel Serrallonga, la seva bogeria. Procés lent d'alineació mental a partir de
l'assassinat del General Prim. Trobem diferents punt de vista enfront aquesta malaltia: L'humorístic
(Armengol), el científic (Giberga) i de manera humanista (narrador).
Altres temes:
1−Política: Moviment carlistes, detencions per escàndols...
2−Relacions pare− fill: Giberga i el seu pare, els dos metges.(punts de vista diferents).
3−Desamor: Atac de gelosia per la seva dona.
4−Herencia genètica: Malaltia hereditària del pare d'en Daniel al fill.
5−Marginats:Explica com es marginen els inadaptats de l'època només per ser diferents.
4. Naturalisme i Determinisme.
Naturalisme: El Naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en
menor mesura a les altres arts. El seu creador va ser Émile Zola, a França, i després es va estendre per tot
occident. Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una
evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres
artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crítica social amb un
aire bastant pessimista. Els principals protagonistes pertanyen al proletariat. Inclou un enfocament científic de
la creació, pel qual l'autor ha d'observar allò que l'envolta, fer hipòtesis explicatives i plasmar cada detalla
amb distanciament. Així, els personatges es mouen dins d'un determinisme marcat per l'herència genètica i
l'entorn educatiu. En tant que científica, el moviment és materialista i bastant ateu (si bé a determinats països
com Espanya mai no es deixa la religió de banda). L'estil s'adapta al registre lingüístic dels que parlen, l' ideal
no és la bellesa sinó l'adequació a la realitat. L'escriptor, malgrat la pretesa objectivitat, intercala judicis i
comentaris sobre l'acció que està narrant.
Es presta atenció a la medicina, a la filosofia (sobretot al positivisme) i a les reformes polítiques. Apareixen
persones reals i els fets són bastant contemporanis al moment de l'escriptura.
Determinisme: Doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent el pensament i la conducta humanes, la
decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que
l'atzar prengui un paper en cap moment.
Una formulació alternativa del determinisme és la tesi que de cada instant tan sols se'n pot desenvolupar
exactament un possible futur. Sota aquest sentit general, també s'ha aplicat la noció de determinisme a la
història, concebent−la com un procés universal. Totes les doctrines que defensen que existeix un destí
ineluctable o la predestinació en l'home estan englobades en el determinisme. En un sentit més estricte, però,
es considera que el determinisme és universal, associat a la idea d'una causalitat que regeix l'univers sencer.
Es considera habitualment Determinisme com a hipotesi(idea). Un sistema es determinista quan compleix les
2
condicions següents: − El sistema és tancat. − Tots els elements, esdeveniments i estats del sistema són del
mateix tipus. − Inclou seqüències temporals. − El sistema té un conjunt de condicions inicials.
5. Determinisme aplicat a la novel·la.
Al capítol 5 trobem un testimoni fonamental per adonar−nos−en que l'autor era seguidor de tendències
deterministes: Giberga, metge, defineix l'estat d'en Serrallonga com una malaltia hereditària. Aquí trobem una
característica típica del determinisme: la malaltia d'en Daniel, va estar condicionada i establerta per una
cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar prengui un paper en cada moment. Ja existia un destí o
predestinació cap a la bogeria de Daniel.
Causa: el pare d'en Daniel també tenia aquesta malaltia.
Conseqüència: Degut a ser una malaltia degenerativa, Daniel també la pateix.
Daniel va venir al món amb la sentencia feta.
6. Recursos estilístics.
−Descripció: Quasi tot el llibre esta ple de descripcions. Un exemple el trobem a la 3ª pag. del primer capítol,
on ens descriu a Daniel Serrallonga.
−Metàfora: Bastant utilitzada: roig pebre i sal, ulls de nina grisa, quevedos d'or, obert d'aletes......
−Adjectius: eina imprescindible que acompanya a les descripcions.
−Enumeració: Aquest recurs no es tan freqüent.
Exemple: els remeis prescrits a Daniel pel pare de Lliberga i els remeis químics i hàbits saludables.
7. Estudi del lèxic.
Llenguatge complicat i alhora massa recursos estilístics, aquesta barreja fa que sigui molt complicat
d'entendre i es necessari l'ús del diccionari.
Exemples de lèxic que trobem: agrònom, botxí, fesomia, pubilla, ensems, gambals, simiesca, bromera,
endolat, levita, esporuguida...
Apart de paraules massa difícils, he trobat comparacions i expressions que no sortien ni al diccionari, per tant,
m'ha costat molt arribar a entendre la lectura.
8. Opinió personal del llibre.
Aquesta lectura, no m'ha cridat massa la atenció. El tema no es llamatiu, no t'incita a llegir, sincerament es
indiferent.
Aquest llibre va ser escrit en l'època de crisi de Narcís Oller, per tant penso que no es una de les seves millors
obres.
El lèxic ha dificultat molt la lectura, ja que moltes paraules semblaven català antic i d'altres es barrejaven amb
el castellà.
Un aspecte que m'ha agradat molt es que el narrador fos un personatge mes de l'historia, així ens dona a
conèixer tot el que sent i pensa.
Gracies a aquest llibre, també he descobert una part de la vida de Narcís Oller, que la veritat que es una mica
trista.
Si li tingues que donar una valoració de l'1 al 10, li posaria un 4.
3
Jo no ho recomanaria
4