Producció ramadera - Universitat de Lleida

Producció ramadera ecològica
Daniel Villalba Mata i Javier Álvarez Rodríguez
Departament de Ciència Animal, Universitat de Lleida
Línies de recerca
ANÀLISI DE LA
SOSTENIBILITAT DEL
SISTEMES RAMADERS
OPTIMITZACIÓ DE LA
PRODUCCIÓ
RAMADERA
ECOLÒGICA
Adaptability
0.90
0.80
0.70
0.60
0.50
0.40
0.30
Productivity
Self-suficiency
0.20
0.10
0.00
Stability
Daniel Villalba
Ester Molina
Dolors Cubiló
Marc Tor
Javier Álvarez
Equity
Sistemes ramaders sostenibles i
producció ramadera ecològica
OPTIMITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ RAMADERA ECOLÒGICA
PROJECTES
Possibilitats de engreix ecològic de vedells al pirineu de
Lleida. 2009-2012
FINANÇAMENT: UdL, DAR, CDTI
EMPRESES IMPLICADES: COOPERATIVA SORT, IGNASI SINFREU,
MAFRISEU, ECOLÓGICA DE LOS PIRINEOS
OBJECTIUS
Demostrar a nivell de camp, en condicions d’explotacions
comercials, la possibilitat tècnica de l’engreix basat
principalment en pastures o farratges conservats.
Projecte “Anàlisi de les qualitats diferencials del sistema de producció
ramadera ecològica” (AGAUR 2011 AGEC 00006)
GRANGES CONVENCIONALS i ECOLÒGIQUES
AVALUACIÓ COMPONENTS QUALITAT
CANAL i CARN
Composició química i
pérfil AAGG
BENESTAR
ANIMAL
Welfare Quality ®
SANITAT ANIMAL
Paràsits intestinals
Salmonella
Projecte “Formulació de racions en producció ecològica de bestiar”
(DAAM Ref 53 05014 2015)
Marc de la recerca producció
remugants ecològica
• A Catalunya, un 40% de les vaques són alletants. Aquest
valor s’incrementa en les zones de muntanya, d’un 60 a un
100%.
• El 19% de les vaques alletants de Catalunya està sota la
denominació ecològica, en les comarques de Lleida aquest
valor arriba al 45%.
•Actualment, les explotacions ecològiques, han d'engreixar
els vedells amb altes quantitats de pastures i farratges,
entrant en competència amb les seves mares.
En vedells, què diferencia els sistemes?
Espai
disponible
(m2/vedell)
Accés a
pastura /
zona àmplia
d’exercici
Farratge
dieta (%)
CONV
ECO ↓
ECO ↑
Norma
ECO
9,6
10,1
24
7-10
-
-
+
+/-
10
?
?
60
Dieta y salud
La utilización de dietas con ↑ proporción de forraje son más
beneficiosas para el epitelio ruminal…
(10X)
Paraqueratosis del epitelo ruminal por la dieta
de concentrado:
Ruminal papillae keratinization (100X) in light lambs supplied alfalfa
(ALF) (a) or concentrate (CONC) (b).
(Alvarez-Rodriguez et al., 2012)
Clasificación de canales bovinas con distintos
sistemas de alimentación ecológica
PRADO ECO
12
F:C 55:45
HENO ECO
UNIFEED
30:70
65:35
10
8
6
4
2
0
Conformación (1-18)
Engrasamiento (1-15)
(Villalba et al. 2010)
ALGUNS RESULTATS
• El mimetisme amb l’engreix convencional condueix a un
producte d’alt cost (degut al preu del pinso) i situa alguns
engreixos al límit de la normativa ecològica (>40% pinso).
• La utilització de subproductes de la industria agroalimentària
ecològica en l’engreix de vedelles és una alternativa, no només
a nivell tècnic, sinó també pensant en la sostenibilitat a nivell
global.
TRANSFERENCIA AL SECTOR:
Més de 12 conferències al sector en els darrers 5 anys per a
tranferir els resultats obtinguts
5 cursos de formació a ramaders en engreix ecològic de vedells
Valoració d’atributs de benestar: Welfare quality®
Hipòtesis: Relació amb l’entorn
• Existeixen diferències entre ambdós sistemes productius en:
• Confort tèrmic, facilitat de moviment i signes clínics.
• Comportament social i exploratori.
• Relació home-animal.
Valoració d’atributs de benestar: Welfare quality®
Distància de fugida de la zona
d’alimentació
1 punt = <50 cm proximitat però no es deixa tocar
2 punt = 50-100 cm proximitat
Valoració d’atributs de benestar: Welfare quality®
Comportament social
• Destaquem:
Num./10 min
Cops de cap a
altres indiv.
Joc amb els caps
sense lluita
Muntes
CONV
1,7
ECO ↓
1,8
ECO ↑
1,2
1,7
1,5
0,8
0,3
1,3
1,0
ALGUNS RESULTATS. Vedells
Existeixen algunes diferències entre el model ecològic i convencional en variables
de comportament i valoració clínica dels animals, però seria arriscat
considerar-les com a indicadores exclusives del grau de benestar en cada sistema.
En vedells, no s’ha trobat diferències a nivell de composició química de la carn en
funció del sistema, però la composició del greix intramuscular és diferent entre
sistemes.
.
En aus d’engreix, què diferencia els sistemes?
CONV
ECO
Espai
disponible
(kg PV/m2)
33-42
<21
Accés a
pastura
-
+
PV / edat
sacrifici
2,5 kg
(35-42 d)
3-4 kg
(>81 d)
Valoració d’atributs de benestar: Welfare quality®
Neteja del plumatge
No es van observar
diferències entre sistemes
Dermatitis palmar
Puntuació
dermatitis (0-4)
CONV
1,6
ECO
2,5
**
Factor de riesgo: >PV sacrif
En porcs d’engreix, què diferencia els sistemes?
Edat desllet (d)
Espai disponible
(m2/animal)
Accés a pastura
Dieta
CONV
21
0,7
ECO
>40
2,2
Pinso
Pinso+palla
Objetivos - PORCINO
Evaluar el efecto del sistema de explotación sobre
las características instrumentales y el perfil de
ácidos grasos del lomo de cerdo
Material y Métodos
Diferencias en el sistema de explotación
CONVENCIONAL
ECOLÓGICO
Espacio
disponible
0,7 m2/cerdo
2,2 m2/cerdo
Tipo de suelo
Slat+hormigón
Cama profunda+
hormigón/slat
Ingredientes de la dieta
Acceso a paja
NO
SI
Aminoácidos
sintéticos
SI
NO
Oleaginosas
(concentrados
de proteína)
Extracción con
solventes químicos
Extracción mecánica o
semilla entera
Grasa
Mezcla
Vegetal
Material y Métodos
Perfil de ácidos grasos de los piensos
CONVENCIONAL
ECOLÓGICO
Saturados
22,0
16,1
Monoinsaturados
25,3
27,3
Poliinsaturados n-6
48,8
44,5
Poliinsaturados n-3
3,9
12,1
Poliinsat./Saturados ratio
2,4
3,5
n-6/ n-3 ratio
13,0
4,5
Resultados y Discusión.
Efecto del sistema de explotación sobre la
composición instrumental
CONVENCIONAL ECOLÓGICO EE
P
Peso canal, kg
74,1
77,5
1,2
NS
pH 24 h
6,19a
5,76b
0,07
**
Pérdidas de agua, %
3,69
4,17
0,61 NS
Humedad, %
74,4a
71,2b
0,4
***
Proteína, %
22,8a
20,7b
0,5
**
Grasa intramuscular, %
1,34b
5,07a
0,41
***
EE=error estándar, NS=no significativo.
Letra distinta indica diferencias significativas (P<0,05).
CONV
ECO
Resultados y Discusión.
Efecto del sistema de explotación sobre el color del lomo
CONVENCIONAL ECOLÓGICO EE
P
Luminosidad, L*
47,5
47,3
1,4
NS
Índice de rojo, a*
5,99b
3,51a
0,61
*
Índice de amarillo, b*
8,94a
16,18b
0,52
***
Saturación, C*
10,56a
16,64b
0,64
***
Ácidos grasos poli-insaturados del lomo de cerdo
CONV.
ECOLÓGICO
C18:2 n-6, linoleico (%)
11,49
11,72
NS
C18:3 n-3, linolénico (%)
0,50a
0,91b
***
C20:3 n-6 + C20:4 n-6 (%)
3,91b
1,87a
***
C22:6 n-3, DHA (%)
0,13b
0,01a
*
Conclusiones e Implicaciones
En el marco de nuestras condiciones experimentales, el lomo de
cerdo ecológico, en comparación con el convencional:
• Presentó un pH más bajo a las 24 h post-mortem, aunque
esto no agravó su pérdida de agua.
• Fue más amarillento y presentó una mayor intensidad de
color.
• Presentó mayor contenido de grasa intramuscular y AG
poliinsaturados n-3.
Estos resultados sugieren que algunos compuestos bioactivos,
como el C18:3 n-3 procedente de aceites vegetales, podría ser
utilizado para reflejar el valor nutritivo de la carne de cerdo
ecológica sin acceso a pasto.
¡Gracias!