L`aïllament tèrmic com a rehabilitació energètica

3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
L’aïllament tèrmic com a
Rehabilitació energètica
Montse Bosh. Arquitecta Tècnica, Màster en Sostenibilitat
Professora de l’EPSEB-UPC
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Què diu el CTE en la seva darrera versió?* : (Introducción, II Ámbito de
aplicación, IV Criterios de aplicación en edificios existentes) * A 20 d’octubre 2013
Criteri de flexibilitat
“Cuando la aplicación del Código
Técnico de la Edificación no sea
urbanística,
técnica
o
económicamente viable o, en su caso,
sea incompatible con la naturaleza de
la intervención o con el grado de
protección del edificio, se podrán
aplicar,
bajo
el
criterio
y
responsabilidad del proyectista ...,
aquellas soluciones que permitan el
mayor grado posible de adecuación
efectiva.
Se justificarán en el proyecto o en la
memoria
Y en la documentación final de la obra
deberá quedar constancia del nivel de
prestación alcanzado”
Criteri de no empitjorament
“En las intervenciones en los edificios
existentes no se podrán reducir las
condiciones preexistentes relacionadas
con las exigencias básicas, cuando
dichas
condiciones
sean
menos
exigentes que las establecidas en los
documentos básicos del Código Técnico
de la
Edificación.”
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Per Fomentar la rehabilitació d’edificis i la regeneració i renovació
urbanes… (Llei 2/2011, de 4 de març de Economía Sostenible)
Estratègies:
Millorar l’ús i la gestió
Limitar la demanda
Augmentar el rendiment dels sistemes
En rehabilitació, a partir d’una bona diagnosi
“Diagnosticar es conèixer, altrament el que es fa és opinar” JR Rosell
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Eines per a la diagnosi:
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Principals punts per on perd energia un edifici unifamiliar adossat
Sostre sota coberta (7),
Ponts tèrmics al voltant dels forats de façana (23),
Façana tipus 2 (2),
Pont tèrmic cantell sostre (21),
Sostre sanitari (9),
Sostre sobre el garatge (6).
ESTALVI GLOBAL SI ES MILLOREN
TOTES LES SOLUCIONS: 55%
Exemple 1. PFG Aina Grèbol
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Les solucions actuals en aïllament
tèrmic de façanes:
• Exterior: la solució per l’exterior és
la que comporta més estalvi (amb
materials d’igual conductivitat). El
cost es redueix si s’aprofita que s’ha
d’intervenir en la façana per
qüestions estructurals o estètiques,
però s’incrementa la volumetria de
l’edifici, el que a vegades topa amb la
normativa.
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Exterior sistema SATE
1. Fixació
2. Aïllament
Encolat
Encolat i fixació
amb espigues
Adhesiu
Adhesiu
Excepte MW
+ Espiga de plat
Panells d’EPS, MW, PUR conformat, XPS, altres
3. Capa base
d’armadura
4. Capa d’acabat
Fixació mecànica
Perfils de retenció,
perfils d’unió, tacs i cargols
per a façanes
+Punt d’adhesiu i fixació
amb espigues
Panells d’EPS preparat
Per a perfileria
Morter armadura + malla de
Fibra de vidre embeguda
Arrebossat de natura
mineral,
silicona/siloxà o
acrílics
Arrebossat de natura
mineral, base ciment +
imprimació
corresponent
Morter de juntes i cola
Aplacats de maó acrílic,
ceràmics i de pedra
5. Accessoris
Perfils
Fixacions
Motllures
Escopidors
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
1.Fixació
2.Aïllament
3.Capa base
d’armadura(morter
d’armadura+ malla
de fibra de vidre)
4.Capa d’acabat
5.Accessoris
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Avantatges:
• possibilita el canvi d’aspecte de la façana
“rejovenint-la” i millorant l’entorn
• corregeix possibles esquerdes i fissures existents
evitant filtracions
• té baixos costos de manteniment
• augmenta la vida útil de l’edifici
• evita treballs a l’interior i no redueix l’espai útil
• es poden instal·lar gran gruixos que optimitzin la
inversió
• es millora l’aïllament acústic del tancament
• és un sistema de construcció “en sec”, i el procés és
ràpid i sense esperes
• és compatible en murs de mala planimetria
• és aplicable a qualsevol tipus de façana
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Exterior Sistema ETICS:
External Thermal Insulation Composite System
Sobre la fàbrica existent (maó, bloc, etc.) es
procedeix a instal·lar l’aïllament que,
posteriorment es revesteix amb morter per donar
l’acabat vist.
Avantatges i limitacions:
• les planxes d’aïllament no han de quedar
exposades en l’aplicació final, sempre amb un
acabat per sobre.
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Exterior sistema façana ventilada
Altra solució per l’exterior
és
mitjançant l’aplicació d’un sistema de
façana ventilada amb llanes minerals
per la part externa del tancament i una
protecció formada, normalment, per
una làmina lleugera externa (planxes,
safates, etc) fixada al mur mitjançant
sub-estructures
dissenyades
específicament), i separant ambdós
materials per una càmera d’aire (per
on circula l’aire per convecció).
Excel·lents
prestacions
d’estalvi
energètic en períodes càlids de l’any,
però augmenta el gruix de façana
20/30 cm.
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Avantatges
del
sistema
façana
ventilada:
• la solució és desmuntable i per tant
susceptible de rehabilitar-se de nou
• acompanyada de condicions de
ventilació contribueix a l’eliminació de
problemes d’humitats i condensacions
• no precisa de reparacions prèvies a la
superfície del parament
• permet incorporar instal·lacions per
l’interior de la càmera ventilada
• la càmera d’aire protegeix l’aïllament i
el mur de tancament de les inclemències
• la varietat de sistemes i acabats:
prefabricats
ceràmics,
metàl·lics,
“composites”, textures, colors...
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Rehabilitació de mitgeres i façanes
amb escuma de poliuretà projectat (PUR)
• tant per obra nova com quan
s’enderroca l’edifici veí
• s’aconsegueix
aportar
segellat,
impermeabilitat, consistència i aïllament
tèrmic
• per a que l’espuma no es degradi per
efectes dels raigs ultraviolats, s’ha de
protegir amb pintures o elastòmers de
poliuretà projectat, el que a més millora
les prestacions
• també es pot protegir amb envans
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Aïllament:
• escuma de poliuretà projectada
• capa de gruix mínim 30 mm
• densitat mínima 35 kg/m3
Protecció:
• elastòmer de poliuretà
• capa de poliuretà de gruix variable
• densitat 1.000 kg/m3
• aporta protecció UV
O amb Aplacat
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
•En la càmera d’aire: (quan existeix),
consisteix en insuflar o injectar l’aïllament,
el que permet mantenir l’aspecte de la
façana. Amb el temps s’han millorat les
tècniques, els forats són més petits, no
calen bastides, però cal verificar amb
càmeres termogràfiques que s’hagin
realitzat bé les feines.
Components: escuma de poliuretà, o
arlites,
Sistema bicomponent
d’injecció de perles o
grànuls expandibles
d’EPS amb grafit
Reducció λ
aproximadament un 20%
respecto EPS
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
•Per l’interior: l’aïllament per l’interior no
elimina els ponts tèrmics, el que augmenta
les possibilitats de condensacions i no
proporciona les mateixes prestacions. A més
es donen problemes si els habitatges estan
ocupats i redueix la superfície interior dels
espais.
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
•Per l’interior, amb trasdossats
autoportants de plaques de guix
laminat sobre perfils metàl·lics i
aïllament amb llana mineral:
• s’aconsegueix un increment de
l’aïllament acústic del mur de suport
• és un sistema de construcció en sec,
el procés d’instal·lació és ràpid i sense
temps d’espera per al assecat de
morters o guixos
• no és imprescindible desallotjar
l’edifici
• permet allotjar instal·lacions entre la
placa i l’aïllament
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Recomanació: Saber buscar la informació, diversitat de fonts,
recomanacions dels fabricants, guies de les associacions, de les
administracions, etc.
http://www.andimat.es/sobre-aislamiento/rehabilitacion
Soluciones con Aislamiento de Poliestireno Expandido (EPS)
Soluciones con Aislamiento de Poliestireno Extruido (XPS)
Soluciones con Aislamiento de Poliuretano (PUR)
Soluciones con Aislamiento de Acristalamiento y Cerramiento Acristalado
Soluciones de Aislamiento con Espumas Flexibles
Sistemas de aislamiento térmico por el exterior (SATE)
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
PRE-ESTUDIO REHABILITACIÓN ENERGÉTICA VIVIENDAS
Ciudad referencia
Zona Climática
Superficie Útil
D1
100m2
Altura entre plantas
Situación Inicial
3m
2
Fachada
Sur
Fachada
SurEste
Fachada
Este
Fachada
Norte
Fachada
Oeste
Fachada
SurOeste
Azoteas
Tejados
Superficie (bruta)
30
0
30
30
30
0
% huecos
30
0
25
15
25
0
Rehabilitación opaco
1
1
1
1
1
1
1
1
1
(--)
1
1
1
1
1
1
(--)
1,4
1,4
1,4
1,4
1
1
(--)
1,4
0,38
1,4
W/m2·K
Uhuecos (inicial)
4,5
4,5
4,5
4,5
4,5
4,5
(--)
4,5
W/m2·K
Uhuecos (rehabilitado)
4,5
4,5
4,5
4,5
4,5
4,5
(--)
4,5
W/m2·K
F.solar (inicial)
0,75
0,75
0,75
0,75
0,75
0,75
F.Solar (rehabilitado)
0,75
0,75
0,75
0,75
0,75
0,75
(--)
(--)
R.térmica aislante
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
2,08
0,00
Cubiertas
C. No soleadas
Puentes Térmicos
1,4
(0-30)
2
1
1
Protección solar huecos
Uopaco (rehabilitado)
m2
(--)
Rehabilitación hueco
1
Cerramientos
No soleados
100
(--)
m2·K/W
1
Estanquidad
1
Dispone Refrigeración ?
1
F.Sur
F.SurEste
2
ESTIMACION COSTE REHABILITACION
F.Norte
F.Oeste
F.Este
1
2
2
F.SurOeste
3
2
2
1
RESULTADOS
Ahorro porcentual
Calefacción
probable
Refrigeración
TOTAL
26,6
% de €/año
43,0
% de €/año
27,7
% de €/año
COSTES REALES
Coste Energatico actual (sin rehabilitar)
Estimación sobre-coste debido a la mejora térmica
Estimación costes totales de la intervención
de la envolvente
Rehabilitación
1.200
€
6.690
€ (rehabilitación)
Coste calefacción
1.886
€
1.886
€/año (sin rehabilitar)
133
€
133
€/año (sin rehabilitar)
Coste Refrigeración
Amortización probableRecuperación
1.200
2,1
Esta herramienta ha sido desarrollada por J.Sole de URSA y ha sido cedida a ANDIMAT para su difusión
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Cas 1. Rehabilitació per fases a
Planoles
Estudi finançat per Rockwool en
col—laboració amb ADIGSA
Fase 1 Aïllament Coberta i canvi de
fusteries
Fase 2 Aïllament façanes tipus SATE de
Rockwool
Exemple 2. Cortesia Ferran Bermejo, ASCAMM
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Estalvis globals %
Demanda habitatges kWh/m2
Exemple 2. Cortesia Ferran Bermejo, ASCAMM
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Cas 2. Rehabilitació
a La Ribera.
Montcada i Reixac
Estudi realitzat per a
l’Ajuntament de
Moncada i Reixac
cofinançat per
l’ICAEN.
Intervenció:
aïllament tipus SATE
de les façanes dels
edificis. No
s’inclouen les
façanes de patis
interiors
Exemple 2. Cortesia Ferran Bermejo, ASCAMM
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Potencial de millora energètica en edificis d’habitatges
plurifamiliars.
La monitorització és una altra eina d’ajuda:
en la millora en l’aplicació de noves tècniques, productes o sistemes
en la verificació del comportament energètic desitjat en el projecte.
en l’optimització de l’ús per part dels usuaris
Exemple 2. Cortesia Ferran Bermejo, ASCAMM
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
La rehabilitació energètica
s’ha d’aplicar a tot el parc
edificat
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Exemple 3. Eficiència energètica en la Rehabilitació
d’edificis.
Cortesia Ivan Capdevila, Elisa Linares i Ramon
Folch
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Aïllament de façana
Exemple 3. Eficiència energètica en la Rehabilitació
d’edificis.
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
1.1 Aïllament de façana
1.2 Aïllament de coberta
1.3 Millora dels forats de façana
1.4 Proteccions solars passives
1.5 Reducció de les infiltracions d’aire
1.6 Aïllament de conductes
Percentatge d’estalvi de les mesures respecte al consum total de l’edifici d’habitatges
Exemple 3. Eficiència energètica en la Rehabilitació d’edificis.
Cortesia Ivan Capdevila, Elisa Linares i Ramon Folch
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Inversió unitària en €/m2 útil segons les actuacions
1.1 Aïllament de façana
1.2 Aïllament de coberta
1.3 Millora dels forats de façana
1.4 Proteccions solars passives
1.5 Reducció de les infiltracions d’aire
1.6 Aïllament de conductes
Exemple 3. Eficiència energètica en la Rehabilitació d’edificis.
Cortesia Ivan Capdevila, Elisa Linares i Ramon Folch
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Algunes conclusions de l’estudi pel que fa a mesures
passives:
Rehabilitar la coberta proporciona estalvis significatius en
edificis baixos de menys de 4 plantes.
Per als usuaris sota coberta l’estalvi és molt important, tant pel
que fa a la reducció de consums com per la millora del
comfort.
Rehabilitar façanes del quadrant nord produeix estalvis
significativament més importants que en els del quadrant sud,
mentre que les proteccions solars passives són més
significatives al sud.
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
Dels diferents estudis es conclou:
Que les mesures de rehabilitació energètica són autofinançables a 10
anys en edificis d’hotels i oficines, mentre que edificis d’habitatges els
“payback” són a més llarg termini.
És interessant invertir en edificis de serveis, que a més milloren la
formació i cultures energétiques de manteniment i rehabilitació entre
les empreses i els ususaris.
Però donat que el parc d’habitatges espanyol és molt més gran que el
parc d’edificis de serveis, cal pensar també que tot i que la rendibilitat
unitària sigui inferior, l’estalvi global que es pot assolir és molt més
gran.
Començar per mesures amb períodes de retorn més curts i aprofitar els
estalvis per reinvertir en la rehabilitació energètica dels edificis
3r Simposi “Tradició i innovació en rehabilitació”
I algunes dades per esperonar:
El potencial d’estalvi d’energia final acumulat en el parc edificat d’edificis
espanyol amb l’horitzó 2032 mitjançant les mesures amortitzables en 10
anys és de 125.900 GWh (oficines, habitatges i hotels)
El que significa un estalvi d’emissions de gasos d’efecte hivernacle global,
a 20 anys vista, de 26,5 milions de Ton de CO2equ
Noticia recollida aquest mes:”El actual secretario de Estado de Medio Ambiente, Federico
Ramos, hizo público la semana pasada que las emisiones de CO2 costaron un total de 770
millones de euros al estado español durante la anterior legislatura. Así, con el pago de esos
770 millones España se sitúa como el segundo país que mas tasas pagó tras Japón” -
Actualment el preu de la Tn de CO2 està a 7 €. El pressupost per a
aquest any de compra d’emissions és de 42 milions
42x7= 294 milions d’€