En Xànxes, municipal vuitcentista.

28-29
15/7/04
B
arc
el on
a
20:00
Página 2
La nostra història
Joaquim Arandes ens acosta a la figura del Xànxes, una caricatura del guàrdia del
segle XIX realitzada pel poeta vuitcentista Casimir Ribó i Malla. En aquesta secció,
destaquem dues estrofes de l’obra poètica de Ribó dedicada a aquest personatge
inspirat en el personal nouvingut a la Catalunya de l’època.
En Xànxes,
municipal vuitcentista
creat pel poeta vuitcentista, Casimir Ribó i Malla.
L’autor el va escriure basant-se en el fet que es
tractava de gent vinguda de fora de Catalunya, que
al poc temps d’arribar ja lluitaven per integrar-se a
la cultura catalana. Per això parlaven xampurrejant
entre el català i el castellà, amb l’ànim de justificar-se com a autèntics barcelonins i agents d’autoritat.
e les cinc estrofes d’aquest poema, en signifiD
caré dos que considero les més representatives i
perquè no, també les més còmiques. Amb cursiva
trobareu aquelles paraules catalanitzades, per donar context a cada estrofa. Per Joaquim Arandes
28
és d’una vegada i– sobretot aquells
que porteu molt de temps al Cos–
haureu sentit a parlar per boques d’altres companys o per experiència pròpia del àXnxes. L’existència d’aquest personatge ens
és d’allò més familiar. sÉ el nostre referent envers la
convivència que hem de tenir amb el ciutadà, ara
adaptada als nous costums i cultures.
Com em sembla que la seva imatge és més que
res humana, vull retre-li un petit homenatge a partir d’una sèrie de versos que configuren un poema
M
I
Yo, senyors com ven ustedes,
sóc guardia municipal;
llevo vuit anys de servicio
y estic com un cheneral.
o
N’m falta, puc decir nada;
vivo como un reió
y a cap de mes apercibo
un sueldo... que éDu n’hi dó
Ya se’m conoce en la cara,
pues estoy roig, gordo y lluent...
y ¿cómo no ?, ¡Si por eso
cobro de l’Achuntament!
Cuando vine de mi tierra
me coloqué de criat,
pero com que a mí el fer faena
casi nunca me ha provat,
a los deu o doce días
tomé la resolució
de enchegar el amo a dida
y anar per otro cantó.
Procuré obtenir empleos
y ho probé casi bé tot;
¡hasta hice de punxa-sàrries!,
o más bien dit: de burot,
y una vez vista la cosa,
dije al punto: - Mal que mal,
en el món no hay mejor vida
com la del municipal.
II
En seguida, sense darme
ni un momento de repós,
vaig posar fil a la aguja
para ingresar en el Cos.
Saqué tots los documentos,
hice la solicitud,
me penché de las orejas
de un concejal conegut,
y al cabo de un mes y medio
de haber hecho donar veus,
ya era guardia en tota regla,
vestido de cap a peu...
Y qué vidassa me llevo
d’ençà que soy empleat!
nadie me empate la bassa
ni envecho a cap hissendat.
Mi faena es prestar servicio
al barri que estoy de punt,
y el que hago, matar cigarros
calle abajo y calle amunt.
Aquí faig petar la claca,
alláem meto en un recó,
ya festecho alguna raspa
o entro a echar un cigaló.
Tant si cumplo com no cumplo,
al fin y al cap es igual...
Si en el món no hay mejor vida
com la del municipal.