CARRERA D`OBSTACLES PER LES ESCOLES BRESSOL

JUNY-JULIOL
Núm. 7
II Època
CARRERA D’OBSTACLES
PER LES ESCOLES BRESSOL
La Veu dels Barris
JUNY - JULIOL 2015
S u m a r i
C R É D I T O S
EDITA
Editorial
03
Dan que hablar...
03
Dolores de la Cruz
Manel Clavijo
Gonçal Évole
Miguel Ángel Torres
Gabriel Navales
Joan Ruiz
Iolanda Martín
Ramón Niubó
L’informe del Síndic
04
COLABORADORES
Joan Admetlla Batlle
Síndic de Greuges de Cornellà
COORDINACIÓN
Manel Clavijo
CONSEJO DE REDACCIÓN
Raúl Millán
AGRADECIMIENTOS
Associació en Defensa del
Consumidor i l’Usuari de Cornellà
Cornellà Solidari
[email protected]
facebook.com/laveudelsbarris
@laveudelsbarris
“La Veu dels Barris” SÍ
es fa responsable de les
opinions expressades
pels seus col·laboradors
als seus articles.
pag
pàg.
1
2
Més enllà de les xifres
De 20 en 20
Fi de curs
En Portada
Què reclamen les escoles
bressol de Cornellà?
Resultados de las Elecciones
Municipales en Cornellà
05
06-07
08
Al tombar la cantonada
9
Balance de l’Associació en Defensa del
Consumidor i l’Usuari de Cornellà
10
Saben aquell que diu...
10
El racó d’en Gueli
11
11
12
Entitats amb identitat
La Contra
La Veu dels Barris
Editorial
¿Qué ha pasado?
Millones de ciudadanos en Catalunya y en
toda España tuvieron
este pasado 24 de mayo
una cita con las urnas.
Los resultados en Cornellà han sido: PSC, 11 concejales; CeC, 5; CIUDADANOS, 3; ERC, 2; ICV-EUIA,
2; PP, 2. Convergència
pierde sus representantes en el Ayuntamiento a favor de Esquerra.
Gracias al pacto suscrito
entre PSC e ICV-EUIA del
año pasado, el segundo
apoyará al primero para
garantizar un gobierno
socialista. El PSC en Cornellà sigue contando con
la fidelidad de la mayoría
de los ciudadanos. Era
previsible para cualquiera que sepa leer el pulso
JUNY - JULIOL 2015
político de la ciudad. El
PSC en Cornellà, a nivel
político, es comparable
a ICV, que gobierna el
Ayuntamiento del Prat:
llevan décadas gobernando sus respectivas ciudades. Cuentan con equipos
de gobierno que practican una política dirigida
a las mayorías y al 50% de
las familias de la ciudad
les va bien. Son ciudades
sin grandes conflictos y
cuando aparece uno, lo
solucionan de manera
pragmática. Las transformaciones urbanísticas,
parques, equipamientos
de la ciudad… han ayudado a dar calidad de
vida a sus ciudades, y
esto el ciudadano lo valora. También hay que
añadir que tanto tiempo
gobernando les ha servido para tejer una amplia red de fidelidades.
Es evidente a la vista de
los resultados que el PSC
e ICV juntos han perdido
5 concejales con respecto a las últimas elecciones municipales y los han
perdido por la izquierda.
La aparición en la administración de la ciudad
de partidos emergentes pone en evidencia
el malestar creciente
de la ciudadanía, y esto
tendría que ser un toque de atención al PSC.
Los próximos cuatro años
serán complicados para el
PSC-ICV serán años muy
reivindicativos por parte
de la oposición. Antonio
Balmón ya no podrá hacer
las mismas políticas que
ha hecho hasta ahora. El
estado del país es grave
y eso también se refleja
en la ciudad , la situación es más difícil políticamente y socialmente:
el paro la precariedad, la
corrupción, los bajos salarios, los desahucios la
falta de vivienda social,
la pobreza creciente…
están para quedarse,
ya se ha encargado Mariano Rajoy que así sea.
Harán falta soluciones
creativas y tomar nota de
muchas propuestas que
le han hecho en campaña, y sobre todo minimizar en lo posible los
“acomodados” en toda
la estructura municipal.
Dan que hablar...
El Bueno Ada Colau
Ha sido una de las grandes
sorpresas de las pasadas
elecciones municipales. Su
formación política ha pasado
en pocos meses de ser una
alternativa
pintoresca
más dentro del inestable
sistema de partidos catalán
a gobernar en la Ciudad
Condal y poner en jaque
los tradicionales resortes
del poder. Ha sabido ir de
la protesta a la propuesta,
¿sabrá ahora
gobernar?
Por el bien de todos,
deseamos que así sea.
El Feo Comisión Antiviolencia
Tan absurdo es silbar en contra
de una canción como agendar
una reunión de urgencia para
tratar este tema. Parece ser
que el Gobierno Central está
empeñado en hacer fracasar
cualquier posibilidad de gestión
pacífica del conflicto entre
la Generalitat y la Moncloa.
La cara de satisfacción de
Artur Mas tampoco ha
ayudado. Unos y otros se
comportan como unos críos.
El problema es que manejan
un presupuesto elevado y
tienen
responsabilidades.
El Malo
PP-Cornellà
¿A qué se debe el cambio de
rumbo radical que ha dado el
Partido Popular en Cornellà?
A priori puede parecer que
el nuevo candidato ha venido
con sus propias ideas sobre la
inmigración y que eso ha influído en hacer que el PP de
Cornellà sea ahora un partido
con tendencias xenófobas.
La realidad seguramente sea
más simple: les ha movido la
desesperación de verse al borde del abismo. Perder unas
sillas y unos puestos remunerados siempre es algo duro .
pàg.
3
La Veu dels Barris
JUNY - JULIOL 2015
L’informe del Síndic
Joan Barrera
Síndic de Greuges de Cornellà
Crec que seria un
error resumir el treball del Síndic de
Greuges durant el
2014, tal com recull l’Informe que vaig
presentar davant el
Ple municipal a començaments d’abril,
a partir de les xifres
de queixes, consultes o iniciatives d’ofici. Es perdria part de
l’essència d’aquesta
institució i del sentit
que té pels ciutadans
de Cornellà la seva
existència, en defensa
dels drets de les persones, com a garantia
de transparència de
l’administració local
i com a sinònim de
qualitat democràtica.
Més enllà de les xifres
tallades, sigui utilitzat per part de l’administració autonòmica
i estatal com el principal argument per
laminar drets consolidats, com el de la
Renda Mínima d’Inserció i l’aplicació de
la llei de dependència, que agrupen una
part significativa de
les queixes que es van
tramitar l’any passat.
No és nova aquesta
dada, però cal insistir en la denúncia.
Constato una altra
dada preocupant. La
crisi afecta de manera contundent el
segment de la població més jove, infants
i adolescents, amb
casos de malnutrició
i que viuen en famílies que tenen dificultats per la compra
de libres de text o
material escolar. Em
consta que des de
l’àmbit municipal hi
ha una preocupació
per aquesta realitat
i que es fan esforços
per corregir el problema, però no convé baixar la guàrdia.
Cal seguir treballant
per detectar, actuar i
comprometre al conjunt de les institucions en l’eradicació
d’un problema que
compromet el futur
de la nostra societat.
Crec que és necessari
fer aquest preàmbul
abans d’entrar en el
detall de la memòria.
Després de set anys
de funcionament, la
institució del Síndic
de Greuges de Cornellà està plenament
arrelada. I és important destacar aquesta
dada perquè el procés de consolidació
coincideix amb els
pitjors moments de
la crisi econòmica. La
majoria de queixes
i consultes tenen
aquest
rerefons
dramàtic, que comença amb la pèrdua
de la feina i que contamina el dia a dia de
famílies i persones. En el mateix context,
vull apuntar una dada
Penso, i així queda re- que em sembla relleflectit en el recull de vant, i així ho constal’activitat del 2014, to a la memòria d’acque no es pot justi- tivitats. Cornellà va
ficar i és totalment celebrar a finals de
injust que el criteri gener unes Jornades
pressupostari, les re- sobre la pobresa que
pàg.
4
van servir per dues
coses que són importants. Primer, mostrar públicament el
compromís d’entitats
socials de la ciutat
i de l’Administració
per sumar esforços
alhora de trenar una
xarxa cívica preparada per atendre als
més desfavorits i disposada a evitar una
fractura social que
en les actuals circumstàncies seria catastròfica. I segon, que
d’aquest compromís
van sorgir una sèrie
de propostes que han
de servir de guia per
corregir les desigualtats que ha generat
la crisi econòmica.
Els ciutadans de Cornellà sempre s’ha
distingit per la seva
capacitat mobilitzadora i alhora per la
seva aptitud per generar iniciatives en
la defensa dels drets
de les persones, històricament i també
ara. Tots tenim al cap
molts moments i les
Jornades sobre la pobresa també ho seran.
Si faig èmfasi en
aquesta
iniciativa
és perquè estic convençut que tot i les
dades optimistes que
apunten a una sortida de la crisi, els
danys socials i personals persistiran en el
temps. Que ens costarà recuperar-nos i
que haurem de tornar a lluitar per uns
drets que, fins fa
dos dies, consideràvem inamovibles. I
ho haurem de fer
des del compromís
cívic i institucional.
Precisament, una de
les propostes que incorporo a la memòria
és una reforma dels
serveis socials municipals, que incloguin
mecanismes d’actuació més transversals i
mesures d’acompanyament capaces de
facilitar a les persones en situació de vulnerabilitat una via per
generar expectatives
personals i de futur i
per revertir la situació en què es troben.
Podria parlar d’altres
aspectes de l’Informe
del 2014, com el de
la defensa del l’espai
públic, un element
bàsic de convivència,
d’integració i de projecció dels valors de
la ciutat. De la millora
dels mecanismes per
afavorir la comunicació del ciutadà amb
l’administració pública. De la conveniència d’impulsar polítiques d’habitatge per
a col·lectius desfavorits o de la necessitat
de promoure polítiques en defensa dels
drets de les dones.
La memòria ho desenvolupa amb més
precisió. Segur que
en el futur tindrem
més d’una ocasió per
parlar-ne. Les xifres
només són un mínim
reflex de la realitat.
...........................
(El contingut de l’Informe 2014 es pot consultar a: http://www.
cornella.cat/ca/InformesIDocumentacio.asp)
La Veu dels Barris
De 20 en 20
“Las pruebas de 3º”
Termina el curso escolar
con una nueva polémica gracias a la LOMCE del
PP: las evaluaciones de
nivel de 3º de primaria.
Aunque el PP y sus diferentes consejerías autonómicas
argumentan que se trata de
evaluaciones diagnósticas,
lo cual puede ser legítimo,
las dudas provienen de la publicación de resultados, de
que se pueda tratar de una
JUNY - JULIOL 2015
Fi de curs
Raúl millán
26 años. Historiador.
Sant Ildefons
reválida encubierta y su uso
para adelantar más la segregación por nivel en las aulas.
La publicación de resultados es peligrosa porque el
PP en Madrid lleva muchos
años fomentando la elección de centros educativos
a través de ránkings. Los
mejores centros pueden
acabar seleccionando a su
alumnado al tener mucha
demanda y derivar los estu-
diantes peores (pobres, inmigrantes, los de educación
especial) a otros centros
peores. Segregación clasista antes de pisar el aula.
De la reválida, nuevamente es un problema social:
el alumnado de orígenes
humildes tiende a obtener
peores resultados en pruebas finales que son todo o
nada, por lo que supone
condenar a la repetición a
más estudiantes pobres que
han superado los cursos
adecuadamente. La repetición no mejora resultados
del repetidor y, en cambio,
hace aumentar la probabilidad de fracaso escolar.
En definitiva, otro año en
que el PP intenta castigar
al alumnado por ser pobre
y en crear dos educaciones diferentes: para los que
tiene y para los que no.
Dolores de la Cruz
“Ley Ordeno y Mando de la 40 anys. Funcionària.
Almeda
Conferencia Episcopal”
Estem a punt d’aca- xa Escoles Insub- xerrades informatibar el curs escolar i misses, Marea Gro- ves, tallers reivindicom a mare no puc ga, Ampes… totes catius, accions d’incontra
deixar de parlar i elles treballant per submissió
valorar tota la feina tal que les famílies les proves de 3r…
que han fet els di- siguem conscients Acaba el curs i potferents moviments de quines seran ser no notarem els
repercussions efectes inmediats
educatius arrel de les
Catalunya i, com d’aquesta “Ley Or- però estic convençuno de Cornellà, en deno y Mando de da que l’educació
contra de la LOMCE. la Conferencia Epis- dels nostres fills
FAPAC, FAMPA, Xar- copal” a través de es veurà greument
“Jaque a la educación pública”
¿En qué sociedad
queremos vivir, y
en qué sociedad
queremos que vivan nuestros hijos?
Las políticas neoliberales de recortes podemos ya
juzgarlas hoy por
sus dramáticos resultados. España
es el país Europeo
con más desigualdades. En el ámbito de la educación
pública, estas po-
afectada sinó hi ha
un canvi, no només
de la llei sinó de la
consciència dels pares i mares que haurien de pensar que
el futur d’aquest
país són els nostres fills i filles i comença per INVERTIR
EN L’EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT
Juan Ruiz Cantos
61 años. Obrero
Almeda
líticas se traducen
en 25.000 profesores menos, y
se calcula que se
necesitan 45.000
profesores
más
para estar a nivel
europeo. A esto
tenemos que añadir la barbaridad
de la LOMCE en su
totalidad, las tasas
en Formación Profesional, el 3+2 en
las carreras universitarias, se calcula
que a cada familia
le saldrá la educación universitaria de un hijo por
20.000 euros. Ya
tenemos en España
instalada una educación de clases
que rompe el principio de igualdad
de oportunidades.
Nos
tendríamos
que
preguntar,
realmente
¿qué
hay detrás de los
recortes en nombre
de la austeridad?,
¿cómo luchar por
nuestros derechos
y los de nuestros
hijos y conquistar
una igualdad social?, ¿cómo defender el acceso al
saber para todos
los niños y jóvenes
y garantizar una escuela y universidad
pública gratuita y
abierta a todos?
La
respuesta es IDEOLOGÍA
pàg.
5
La Veu dels Barris
JUNY - JULIOL 2015
En Portada:
QUÈ RECLAMEN LES ESCOLES
BRESSOL DE CORNELLÀ?
Dolores de la Cruz
Fa uns mesos totes
les escoles bressol
de Cornellà van signar un “Manifest en
defensa d’un model
d’Educació 0-3 equitatiu de qualitat i
plural” que van presentar a l’Ajuntament.
En aquest manifest
es reclamen, entre
altres, l’establiment
d’un sistema de taxes que afavoreixi
l’equitat en l’accés al
servei, amb total independència del nivell de renda familiar.
El col·lectiu d’ampes
d’escoles bressol consideren que el sistema de taxes actuals
no és just ja que exerceix un efecte barrera
en l’accés al servei a
un conjunt important
de la població que
no pot accedir a les
reduccions de quota, però que tampoc
pot suportar la despesa que actualment
representa el servei.
Per tal de reduir les
despeses a les famílies, l’ajuntament durant el curs ha ofert
el prorrateig mensual
de la quota de material, i ha donat solució
a algunes demandes
de les ampes com
ara: millora de les
franges i opcions del
servei d’acollida pel
matí així com el cobrament de la quota
pàg.
6
els últims dies del mes
Atenent a la realitat
social i per un accés
just a l’educació 0-3,
des de l’ajuntament
de Cornellà s’estan
plantejant altres escenaris que poden
ser o bé, la tarificació social amb preus
diferents per tram
de renda o bé, una
revisió del sistema
de reduccions partint d’un únic preu ja
que les ordenances
fiscals han contemplat sempre les reduccions de quota,
tot i que el col·lectiu
d’ampes
demanen
més trams. Tant la
tarificació social o la
revisió del sistema de
reduccions presenten
avantatges i inconvenients per a les famílies usuàries i pel
conjunt de ciutadans,
per això, segons la Tinent d’Alcalde de Polítiques de Ciutadania,
s’havia de valorar bé.
Tot un seguit de normatives com ara la
LOMCE i la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL)
fa que es menysprei
l’educació 0-3, això es
tradueix en la inexistència de consell escolar d’escoles bressol,
un altre punt reclamat en el manifest.
Cal dir que la LRSAL
impossibilita
l’assumpció de noves
competències
per
part dels ajuntaments en la primera
etapa d’educació infantil motiu pel qual
es va haver de paralitzar el procés per
constituir un únic
consell escolar per a
les escoles Bressol.
Actualment
s’està
modificant el reglament del Consell Escolar Municipal
per tal que les esco-
les bressol hi estiguin representades.
Aquest menyspreu
es veu agreujat per la
LOMCE ja que l’etapa
0-3 deixa de ser considerada educativa i
passa a ser assistencial. Un fet que pot
acabar amb la prestació d’aquest servei
per part dels ajuntaments si tenim en
compte els efectes
de l’aplicació de la LRSAL, que restringeix i
condiciona les competències educatives
dels
ajuntaments.
El col·lectiu d’escoles bressol denuncien que l’increment
de preus dels últims
anys, el descens de
natalitat, saldo migratori negatiu i la
nostra realitat socioeconòmica
(crisi, atur…) ha fet que
durant els últims anys
ha hagut un descens
de nens i nenes ma-
La Veu dels Barris
triculats de 0-3 anys .
Aquest descens dels
nens matriculats ha
fet que s’hagi tancat
una línea a l’escola
bressol
Lindavista,
no s’han cobert les
places ofertades a
l’escola bressol Mag
Maginet o Cel Blau.
Tenint en compte
que al llarg dels curs
es poden produir
baixes, fruit en molts
casos de la manca de
recursos per al pagament del servei.
Amb la tarificació social demandada per
les ampes es reconeixeria la situació
concreta de les famílies a través de les
quotes per renda, donant opció a moltes
famílies que necessiten l’escola bressol
però no poden pagar
les quotes actuals.
El Síndic de Gregues
de Cornellà al seu informe del 2014 dóna
suport a la moció
aprovada pel Ple municipal per impulsar la
tarificació social a les
escoles bressol ja que
garanteix una major
justícia social i la igualtat d’oportunitats per
els fills de famílies
CONVENI
CURS
amb pocs recursos.
Al llarg dels anys 1992
– 2011 l’Ajuntament i
el Departament d’Ensenyament de la Generalitat han signat
un seguit de convenis
de durada indefinida on per una banda
l’Ajuntament es comprometia a crear un
determinat nombre
de places (671) a través de les 8 escoles
bressol que actualmente hi ha a la ciutat i el Departament
d’Ensenyament per
tal de reduir les quotes que suporten les
famílies es va comprometre a finançar
la despesa corrent de
les places de les escoles bressol municipals indefinidament.
Però només es van
signar convenis durant uns anys, segons
el següent detall:
No només la LOMCE o la
LRSAL fan que l’educació
0-3 estigui menyspreada, la Generalitat des del
curs 2012 – 2013, és a
dir 3 cursos, ha deixat de
subscriure convenis amb
l’ajuntament pel que fa
al finançament per reduir la despesa que suporten les families. Això
MODUL PER
ALUMNE
JUNY - JULIOL 2015
vol dir que l’educació 0-3
no és important pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat?
Al Ple del passat mes
de setembre es van
aprobar dues mocions relacionades amb
les escoles bressol:
-
Una requerint al
Departament d’Ensenyament de la Generalitat
fer efectiu el pagament
de l’últim conveni que
ambdos havien subscrit
així com formalitzar la signatura d’un conveni amb
efectes retroactius des del
1 de setembre de 2012 i
posteriors fins el curs escolar actual 2014-2015.
-
Una segona en
la qual el grup majoritori,
PSC, proposava realitzar
un estudi per valorar la
possibilitat d’implantar la
tarificació social així com
l’aplicaciódelnoumodeltarifari per al curs 2015-2016
El 14 de maig d’enguany
les escoles bressol del municipi, a excepció de l’AMPA Baldufa, han tornat a
presentar un escrit a l’Ajuntament adjuntant 600 signatures donat que no han
tornat a ser convocats per
l’ajuntament per fer seguiment d’aquesta segona
moció en la que el Ple es
comprometia a presentar
INCREMENT
o REDUCCIO
ANUAL
REDUCCIO
RESPECTE 2005
10/10/2005
2005 a 2009
1.800 €
0%
02/09/2010
2009 a 2010
1.800 €
0%
0%
09/11/2011
2010 a 2011
1.600 €
-11,11%
-11,11%
09/04/2013
2011 a 2012
1.300 €
-18,75%
-27,77%
l’estudi i l’aplicació del nou
model de tarifes per al curs
2015-2016, fet que s’està
incomplint donat que les
tarifes que es presenten
per part de l’Ajuntament
en el procés de preinscripció actual són les vigents durant el curs actual
FAPAC critica que el Departament d’Ensenyament hagi abandonat
l’educació 0-3 a la seva
sort, reduint el pressupost a zero i provocant el
desmantellament de la
xarxa d’escoles bressol.
L’educació dels 0 als 3 anys
és determinant pels nostres fills i filles, però sembla
que en aquest país és l’etapa que menys rellevància i
importancia se li dóna, de
fet queda exclosa de l’educació obligatòria i gratuïta.
Si la Generalitat ha abandonat l’educació 0-3 i la
Llei de Racionalització i
Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL)
deixa sense competències educatives als ajuntaments que serà d’aquesta etapa? Acabarà sent
un privilegi d’uns pocs?
A data d’avui l’Ajuntament
és el responsable de les
escoles bressol de la ciutat
per això se li reclama que
presenti l’estudi i l’aplicació
inmediata d’aquest nou
sistema de preus públics,
tal i com es recollia en els
acords de la moció aprovada al Ple al setembre
Recordem que la manca
d’inversió en la primera infancia tindrà conseqüències negatives per
a les futures generacions
Nota: L’Ajuntament ha
anunciat congelació de les
quotespelcurs2015-2016
pàg.
7
La Veu dels Barris
JUNY - JULIOL 2015
RESULTADOS ELECCIONES MUNICIPALES EN CORNELLÀ
Fuente: Ministerio del Interior: http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0908907399_L1.htm
REGIDORS ESCOLLITS PEL MANDAT 2015-19
PARTIT DELS SOCIALISTES
DE CATALUNYA-CANDIDATURA DE PROGRÉS (PSC-CP)
1. ANTONIO BALMÓN ARÉVALO
2. ROCÍO GARCÍA PÉREZ
3. ANTONIO MARTÍNEZ FLOR
4. EMILIA BRIONES MATAMALES
5. SERGIO FERNÁNDEZ MESA
6. MONTSERRAT PÉREZ LANCHO
7. MANUEL CEBALLOS MORILLO
8. AURORA MENDO SÁNCHEZ
9. JOSÉ MANUEL PARRADO CASCAJOSA
10. MARIA DE LAS MERCEDES FERNÁNDEZ GARCÍA
11. ENRIQUE VANACLOY VALIENTE
CORNELLÀ EN COMÚ-CRIDA
PER CORNELLÀ (CEC-CPC)
1. VIDAL ARAGONES CHICHARRO
2. MARIA JOSEFA RUIZ TIENDA
3. ANGEL CAMACHO HERVÁS
4. MARIA CARMEN LOPEZ ALVAREZ
5. JOSE DAVID GARCIA MUÑOZ
pàg.
8
CIUTADANS-PARTIDO DE LA
CIUDADANIA (C’s)
1. JORGE GARCÍA MULET
2. DANIEL MARTÍNEZ RODRÍGUEZ
3. ANNA-CLARA MARTÍNEZ FERNÁNDEZ
ESQUERRA REPUBLICANA
DE CATALUNYA-ACORD MUNICIPAL (ERC-AM)
1. RAQUEL ALBIOL I GILABERT
2. FRANCESC SÀNCHEZ I GARCIA
INICIATIVA PER CATALUNYA
VERDS-ESQUERRA UNIDA I
ALTERNATIVA-L’ESQUERRA
PLURAL-ENTESA (ICV-EUiAEP-E)
1. ARNAU FUNES ROMERO
2. SERGIO GÓMEZ MÁRQUEZ
PARTIT POPULAR - PARTIDO
POPULAR (P.P.)
1. DANIEL SERRANO CORONADO
2. Mª ISABEL PÉREZ ESPINOSA
Us desitgem a totes i tots un mandat pl e
d’enc erts, bons ac ords i entesa. U s vo l e m
rec ordar que, al c entre de tot e s l e s de c isions que hagueu de prendre , ha d’ e star el m unic ipi de Cornellà i e l s se u s
c iutadans. No espereu a les prope r e s e l e cc ions per enrec ordar-vos de nosal t r e s.
La Veu dels Barris
Al tombar la Cantonada
Gonçal Évole
73 anys. Gavarra
… se equivocaba,
creyó que el trigo era agua,
se equivocaba
Me tomo la licencia de
apropiarme el verso de
Alberti y cambiar el ave
que simboliza la paz, por
la otra que se alimenta de
carroña y que sobrevuela
el anagrama del Partido
Popular para, a mi libre
albedrío, dejar constancia de la enorme “hostia”
-Rita Barberà dixit- que ha
recibido en pleno rostro el
P.P. en las últimas y tal vez
históricas elecciones municipales y autonómicas
del pasado 24 de mayo.
Todas sus consecuencias
han sido analizadas hasta
la saciedad por los diferentes medios informativos de
alcance estatal y por plumas a las que no llego ni
a la suela del zapato. Pero
dado el caso que “La veu
dels barris” es de ámbito
estrictamente local, intentaré ceñirme a un hecho anecdótico que no es
ajeno a lo sucedido a otros
niveles y que, de inmediato, juzgué zafio y deleznable. Vayamos por partes.
El viernes 22 de mayo,
cuarenta y ocho horas antes de que se abrieran los
colegios electorales, del
buzón de mi casa recogí un
panfleto que se me antojó
el postrer esfuerzo, el último cartucho para llamar
la atención que significaba la constatación de una
soberbia y prepotencia
sin precedentes. Tengo
la impresión que los mentores de esta propaganda
ignoraban por completo
el terreno que pisaban y
JUNY - JULIOL 2015
Se equivocó la gaviota…
así les ha ido. Al llegar a mi
casa lo examiné y, para mis
adentros no pude por menos que decirme: “Ja han
begut oli”. Lo describiré por
si alguien no lo ha llegado
a ver: en el anverso del
panfleto, supuestamente
electoral bajo el epígrafe
“¿Aun no lo tienes claro?”
dos imágenes radicalmente
opuestas: a la izquierda la
del candidato Daniel Serrano del Partido Popular, a
todo color, sonriente, peinado con esmero exquisito,
maquillado y afeitado, recién salido de un salón de
belleza, lo que en castizo se
dice “hecho un pincel” y en
la parte derecha la foto en
blanco y negro del candidato del Partido Socialista
de Catalunya Antonio Balmón, desaliñado, con cara
de pomes agres. No han
tenido bastante con estas
imágenes inadmisibles que
en el reverso, aseguran
“que ahora lo tienes más
claro” y detallan punto por
punto las características
de ambos personajes: la
de Daniel Serrano como
si hubiera cursado todos
los masters habidos y por
haber y, por el contrario,
Antonio Balmón que no ha
llegado a terminar la EGB.
No había contemplado
una cosa semejante desde
el inmundo video de los
“doberman” que puso en
marcha el PSOE en unas
elecciones generales. ¡Lamentable de solemnidad!
En efecto, “Han begut oli”
porque en el veredicto
inapelable de las urnas les
volaron tres regidores quedando el PP en Cornellà
como “algo” residual. Se
me dirá, y con razón, que
el PSC perdió la mayoría,
lo cual en muchos círculos
se había previsto dada la
efervescencia que se vivía
en la ciudad. Arriesgando
a pecar de vanidad, les remito a mi artículo anterior
publicado en el número
5 de esta humilde revista. La cuestión que quiero
plantear es que en política,
incluyendo los aberrantes
quince días de campaña en
que acostumbran a desmadrarse, no todo vale, no
se pueden cruzar ciertas líneas rojas del “fair-play” y
el debido respeto humano
al contrario. Me permito
aconsejarle al señor Serrano que si al cabo de cuatro
años se le ocurre volver
a presentarse, cosa que
dudo por la tendencia de
su partido a cepillarse candidatos, cambie de asesor.
Busque a alguien que sepa
lo que son las calles de
Cornellà y las del Baix Llobregat. Esto no es Sarriá
ni Pedralbes, pero tampoco nos tomen por tontos.
Ustedes, con su campaña,
no han insultado a una sola
persona, el Alcalde Balmón, lo han hecho a toda
una ciudad que, con todos
sus defectos y virtudes lleva votándole ininterrumpidamente tres legislaturas,
que serán cuatro, contando
la que acabamos de iniciar.
Se han equivocado rotundamente porque no saben
ni el terreno que pisan y
pongo en duda que jamás
se coman una rosca en esta
comarca. Antonio Balmón
ha perdido la mayoría, es
cierto. Pero nunca perderá
la dignidad ni dará la imagen patética, rozando el
más colosal ridículo de su
candidata estrella, doña
Esperanza. La gaviota que
sobrevuela sus siglas, una
vez más se ha equivocado:
”se equivocaba,
creyó que el trigo era agua,
se equivocaba…”
Y así les ha ido. ¡Buen viaje
en su travesía del desierto!
pàg.
9
La Veu dels Barris
JUNY - JULIOL 2015
Balance de l’Associó en Defensa del Consumidor i l’Usuari de Cornellà
Seguimos inmersos en la
crisis, algunos pueden ver
datos para una posible recuperación, pero para el
consumidor, los datos nos
dicen todo lo contrario. La
crisis sigue afectando de
manera muy dura a todas
las familias. Debemos exigir, más que nunca, nuestros derechos cada vez
más recortados. Recordar,
que el consumo, representa una actividad básica en
nuestro día a día, l’Associació en Defensa del Consumidor i l’usuari de Cornellà,
tiene como objetivo principal la defensa de los consumidores ante los abusos
de los agentes públicos y
privados, focalizando nues-
tros mayores esfuerzos en
la información y sensibilización para los ciudadanos
de nuestra ciudad, algo que
creemos básico para una
mayor implicación de todos.
El balance de este año es
muy positivo, con un mayor
número de reclamaciones,
hace entrever una mejora
en la concienciación de la
población, por ello podemos recoger unas primeras
conclusiones muy favorables tanto para los usuarios como también para
nuestra asociación. El lado
más complicado, es el importante aumento de las
reclamaciones, hace que
el servicio no pueda desa-
rrollarse con la calidad que
debería. Dicho aumento lo
encontramos en los servicios privados contratados
por los usuarios, un ejemplo claro lo podemos ver
en los seguros privados
(Mutuas), sanitarios, del
hogar,
automovilísticos.
Los precios de los seguros
son más reducidos, por lo
que implica una reducción
en las prestaciones. Los
usuarios se encuentran con
muchos problemas cuando quieren utilizarlos. La
falta de conocimiento de
las condiciones contractuales y la poca información por parte sus seguros
hace que las reclamaciones
en este sector aumenten
de
manera
importante.
No queremos dejar de
agradecer todo el apoyo
que ha recibido l’Associació
en Defensa del Consumidor
i l’Usuari por parte de las
diferentes administraciones tanto a nivel económico como de asesoramiento
(Ayuntamiento de Cornellà, Diputación de Barcelona y la Agencia Catalana
de Consum). También dar
el mayor de los agradecimientos a las asociaciones
de vecinos de Cornellà y
a todos los vecinos y vecinas, que con su aportación
hacen que nuestro trabajo
tenga cada vez más repercusión en nuestra ciudad.
Saben aquell que diu...
“… l’accés de les persones immigrades a la sanitat pública provoca que aquesta se saturi i perdi
qualitat”
Aquell que ho diu potser no sap que...
Segons diversos estudis, la població estrangera fa servir els serveis sanitaris amb menys freqüència en totes les franges d’edat, en
tots dos sexes i independentment del país de procedència. De mitjana, els infants es visiten gairebé dues vegades menys l’any, i
els adults quatre.
Segons enquestes publicades pel Departament de Salut de la Generalitat, la població estrangera visita menys els especialistes, fa
servir menys medicaments i és hospitalitzada en menys ocasions i amb costos més baixos.
Segons diversos estudis, l’estat de salut de la població estrangera és significativament millor que la dels ciutadans autòctons. Això
explicaria la menor utilització dels serveis sanitaris. Habitualment, les persones que emigren són les més fortes i amb millor estat
de salut.
Les persones que emigren són població jove en edat de treballar. A mesura que ens fem grans la salut es deteriora. Així, són les
persones de més edat les que suposen més despesa per al sistema sanitari. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, la quantitat de persones de nacionalitat espanyola de més de 65 anys és enormement superior a la de persones de nacionalitat estrangera.
Quan t’expliquin alguna cosa que no se sap si és certa, que no és bona i que no
és útil...com a mínim DUBTA...per conèixer INFORMA’T...i si vols ACTUA!!
pàg.
10
La Veu dels Barris
JUNY - JULIOL 2015
El Racó d’en Gueli
Entitats
amb Identitat
Cornellà Solidari: “Projecte Vacances en Pau”
La Rosa Lafuente i el
Pedro Rodríguez són
els responsables del
projecte “Vacances
en Pau” , dintre de
l’organització Cornellà Solidari, fent realitat que infants sahrauís de 8 a 12 anys
puguin gaudir durant
2 mesos d’unes vacances al nostre país.
Des de l’any 2001
famílies
cornellanenques
acullen
nens i nens sahrauís.
Durant els mesos
d’estiu, a més de
conviure,
compartir cultures i
fer
que aquests infants
“s’oblidin” temporalment de la dura
realitat que viuen
als Campaments de
Refugiats
(manca
de menjar, aigua,
temperatures
extremes…) l’acollida
permet que els nens
i nenes tinguin accés a l’atenció sanitària amb una revisió
mèdica
completa.
Aquest estiu 7 famílies
acollidores
de Cornellà faran
realitat aquest projecte de cooperació
i solidaritat apropant les cultures
sahrauí i catalanes.
La tasca de “Vacances en Pau” no acaba al setembre quan
marxen els nens ja
que durant tot l’any
es fan recollides
d’aliments/roba, xerrades i exposicions
per tal de sensibi-
litzar a la població i
donar a conèixer la
realitat política i social del Poble Sahrauí
que veuen com els
seus drets són constantment
violats.
Si voleu rebre informació, col·laborar,
rebre xerrades de
sensibilització
i/o
ser part d’aquest
gran projecte poseu-vos en contacte amb el Pedro
(678712782) o amb
la Rosa (655564933)
pàg.
11
La Veu dels Barris
JUNY - JULIOL 2015
La contra
LA BICICLETA, UN VEHICLE PER DECORAR LA
CIUTAT?
Joan Admetlla Batlle
En aquestes alçades, sembla ser
que ja gairebé ningú estaria disposat a contradir la idea de que
la bicicleta és el mitjà de transport ideal per a resoldre eficaçment una gran part dels problemes que ens ha generat una
abusiva utilització del vehicle
privat motoritzat a les nostres
ciutats. L’addicció al cotxe ens
ha dut a tenir perillosos nivells
de contaminants tòxics a l’ambient, alta contaminació acústica, elevats índex d’accidents
greus, ineficiència energètica
en els desplaçaments, dependència dels combustibles fòssils, embussos a les hores punta,
sedentarisme, deshumanització
de l’espai urbà... Algú pensa que
tant sols amb una millora del
transport públic ho arreglarem?
Probablement aquest és el factor principal que ha fet créixer
la fal·lera entre els nostres governants per esforçar-se a demostrar que procuren fer molt
en pro de la bicicleta urbana,
s’ha posat de moda parlar-ne,
queda bé sortir a les fotos amb
una bicicleta, s’ha tornat en
el recurs fàcil per a qualsevol
anunci, ocupen rius de tinta en
els plans de mobilitat... Si mirem
aquest aspecte, sembla que tot
vingui de cara per a un canvi en
la nostra manera d’entendre la
mobilitat urbana. Però en general els nostres dirigents polítics estan preparats per liderar
aquet canvi? Tenen clar quin és
el camí que cal seguir per arribar-hi? i encara més, demostren
tenir alguna pressa per fer-ho?
Si ens mirem les coses que
han fet fins ara, és fàcil arribar
a la conclusió de que en general no tenen massa interès
en fer-ho bé i encara menys, fer-ho ràpid. Tant sols cal
analitzar els minsos recursos
econòmics que hi dediquen i
en quina direcció els canalitzen.
Per indicar tant sols algunes
d’aquestes actuacions més significatives, fixem-nos per exemple,
en el BiciBox, un sistema d’aparcament segur creat abans de que
hi hagi una suficient demanda
que el justifiqui. Al damunt acumula nombrosos errors de concepte, com son el tipus d’abonament escollit, que no permet el
pupil·latge i un mal disseny, que
li mostra al possible lladre, la bicicleta més llaminera per robar.
Molt discutibles son també,
els recursos econòmics que es
destinen per subvencionar bicicletes elèctriques, abans de
fer-ho per a les que no ho son.
No cal dir que amb els mateixos
diners, s’arribaria a un nombre
molt més elevat de bicicletes i a
un públic molt més generalitzat,
si aquests es destinessin a les bicicletes no motoritzades. Però
en qualsevol cas, qui els ha dit
que el problema és el preu que
tenen les bicicletes? Si precisa-
ment, en general, tenim unes bicicletes massa cares. No és per
això que es va crear el BiciBox?
De totes maneres, allò que més
crida l’atenció, és veure com
els nostres governants i sobre tot a Cornellà, prefereixen
pintar quatre ratlles a les voreres i anomenar-les carril bici,
abans d’analitzar si resolen cap
problema per a les bicicletes,
sinó al contrari i al damunt en
generen de nous als vianants.
Fa l’efecte que aquests governants encara no s’han adonat
que si volen considerar a la
bicicleta com un competidor
directe del vehicle a motor, primer de tot, el que han de fer,
és donar-li unes condicions per
a circular, com a mínim, no inferiors de les que ara mateix
gaudeixen la resta de vehicles.
És a dir, que puguin utilitzar de
manera segura i eficient, tots els
carrers existents i que en el cas
de segregar-les per motius de
seguretat, el traçat alternatiu (carril bici), ha de recórrer
una distancia igual o inferior a
la resta de vehicles, al mateix
temps que el nombre d’aturades sigui inferior o igual i
que a la vegada, li permeti
assolir de manera segura,
la mateixa velocitat màxima permesa en aquella via.
Aquestes condicions que
sobre el paper semblen tant
raonables, a la pràctica no
s’acompleixen en cap dels
pocs carrils bici que s’han fet
a Cornellà i el més preocupant és que aquesta tònica
es manté igual en el PMU
(Pla de Mobilitat Urbana) que
l’Ajuntament està acabant de
redactar. Això per no parlar
de la pèssima connectivitat.
Els fets semblen demostrar que no saben fer-ho,
qui sap, igual és que no
ho volen fer, o potser pitjor, totes dues coses.
pàg.
12