- Lluf S GARCIA SEVILLA - Laboratori de Conducta Potser Hull és el

- Lluf
GARCIA SEVILLA
L a b o r a t o r i d e Conducta
S
P o t s e r Hull és e l p s i c o l e g que més ha
c o n t r i b u i t a l a d i f u s i ó i a c c e p t a c i d d e l con
c e p t e d e " d r i v e " . A p a r t i r d e l seu pensament ( H u l l , 1 9 4 3 ) hem d e s t r i a t d o s s e n t i t s
semantics d e l mot " d r i v e n . La n o s t r a prop o s t a é s que el neologisme "duccib" t r a d u í s
e l " d r i v e " e n t e s com " e n e r g l a n i n e s p e c g
f i c a i t o t a l d e l a conducta, mentre que e l
mot "motivacib" t r a d u f s e l " d r i v e " com a
"energia" d'una conducta determinada i/o d e
terminable per l a privacib.
-
La t r a d u c c i 6 d e l mot
Les traduccions u s u a l s
s6n masca c o n n o t a t i v e s .
"drive" p l a n t e j a prrblernes.
("impuls", "impulsi6",
"motivaci6")
Per a i x o , i d e g u t a i ' e x i g k n c i a d e
s i g n i f i c a c i b u n í v o c a a l l l e n g u a t g e c i e n t í f i c , e l mot
"drive"
6 s m a n l l e v a t s o v i n t a l l a n g l e s , c o és, no 6s t r a d u i t .
~m~er6,
e l s p s i c b l e g s d e p a r l a a n g l e s a tamb6 u s e n e l mot " m o t i v a t i o n " ,
c o s a q u e c o m p l i c a l a t r a d u c c i ó p e r q u e d e v e g a d e s l ' e m p r e n com
a s i n o n i m d e " d r i v e " i d e v e g a d e s no.
Ens ha p r e o c u p a t l a t r a d u c c i b d e
ser
" d r i v e " per e s -
mot m o l t u s a t d i n s e l n o s t r e camp d e t r e b a l l
Hull i d'Eysenck).
(teories de
~ i x &
e n s ha menat a e s t u d i a r e l problema
d e l a seva t r a d u c c i b .
D ' a l t r a banda, e l problenia, p e r a n o s d l
t r e s , no 6 s purament l i n g Ü í s t i c , s i n 6 tambd c o n c e p t u a l .
e n s hem p r o p o s a t d i s t i n g i r e n t r e
"drive"
i
Aixl
"motivation". El
n o s t r e p r o c e d i m e n t ha c o n s i s t i t e n e s t u d i a r e l s P o s t u l a t s 6 i
7 d e l l l i b r e d e Hull
( 1 9 4 3 ) P r i n c i p l e s o f Behavior.
A.l.-
&bit.
El concepte d ' h a b i t é s molar, i Hull e l d e f i n l 2
p e r a c i o n a l m e n t com una v a r i a b l e i n t e r v i n e n t r e l a c i o n a d a amb
" ( 1 ) les c o n d i c i o n s a n t e c e d e n t s que menen a l a f o r m a c i ó d e
l1h;bit,
(2)
i
l a c o n d u c t a q u e 6 s e l p o s t e f e c t e o conse&ep
c i a d'aquestes condicions antecedents p e r s i s t i n t d i n s e l cos
d e l'orgdnisme".
La c o n d i c i ó a n t e c e d e n t d e l ' h a b i t 6 s e l nombre d e
reforyainents
(
1
l e s s e v e s v a r i a b l e s ) , i e l s s e u s conceqÜents
o i n d i c a d o r s s6n l ' a n i p l i t u d d e r e s p o s t a , l a l a t e n c i d de r e s p o s
t a , e l nombre d e R C s a l ' e x t i n c i ó , e l tenips r e q u e r i t p e r a l ' e x
t l n c i ó , 1 l a p r o b a b i l i t a t d ' o c u r r e n c i a ae l a r e s p o s t a . F i n s
a c í t e n i m una v a r i a b l e i n t e r v i n e n t . p e r o c s d e v é c o n s t r u c c i d
h i i ' o t e t i c a e n r e d e f i n i r 1 ' h a b i t corn
"una c o n d i c i ó r e l a t i v a m e n t
p c ~ ~ : d r i e not o r g a n i t z a c i ó d e i x a d a p c l reforc;anient d l n s e l
nla n c r v i ó s d e l ' a n i m a l " ,
i en c x p l i c i t a r que
siste
" e l procés d c
re
for$.airieiit p r o d u e i x u n a c o n n e x i 6 d i n s e l s i s t e m a n e r v i b s m i t j a n
c a n i l a y u a l una d e s c a r r e g a r c c g p t o r a a f e r e n t
(S)
implicada
o r i g i n a l m e n t d i n s un r e f o r ~ a m e n t6 s c a p a c d ' i n i c i a r l a d e s c a -
( r ) també i m p l i c a d a d i n s e l c r e f o r c a m e n t . p e r b
a f e r e n t ( S ) és i n i c i a d a p e r 1 1 a c c i 6 d ' u n a
(S) damunt e l r e c e p t o r , i j a q u e l a d e s c a
energia estimuladora
r r e g a e f e r e n t ( r ) en e l s e u d e g u t c u r s e n t r a d i n s e l s i s t e m a
e f e c t o r , p r o d u i n t una r e a c c i ó
(R),
t e n i m l a seqÜ&ncia,
rreqa eferent
j a q u e l a decc;rrega
L ' o r g a n i t z a c i ó d e l ' h a b i t esta r e p r e s e n t a d a p e r l a
f l c t x a t r e n c a d a e n t r e e l s p r o c e s s o s n e u r a l s s i s. S i canviern
a q u e k t a f l e t x a com a r e p r e s e n t a c i ó d e l t h ? i b i t p e r l a
iiiés c o n v e n i e n t i un x i c m é s a p r o p i a d a l l e t r a
H,
tenim l a p l e
na i e x p l f c i t a n o t a c i ó p e r a e x p r e s s a r l e s d i v e r s e s r e l a c i o n s
i i ~ p l i c a d c se n e l c o n c e p t e d e f o r c a d ' h a b i t " .
Aixl
SHR
6s
observable, molar, i podria pascar per v a r i a b l e i n t e r v i n e n t s i
no l ' a f e g l s s i g n i f i c a c i ó :
*SHR
=
f o r p a d a h a b i t concebuda com
a una r e l a c i 6
essent
estfmul-resposta
c j r o l l e r a o aproxina(1a a
ti "
S 1<
"SHR = f o r c a d ' h a b i t concebuda com a una r e l a c i 6 dln'íi-
mica p r e c i s a e n t r e i m p u l s o s n e u r a l s a f e r e n t s i e f e r e n t s " .
SHR
augmenta amb e l nombre d e r e f o r c a m e n t s f i n s a s s o l i r e l v a
l o r a s i m p t h t i c i m p o s a t p e l l f m i t f i s i o l & g i c sHr.
A.2.-
"Drive".
Aquesta " c o n n e x i 6 " , o
S
H
r'
és n e c c e s a r i a p e r q u e
l a resposta s'esdevingui,
no b a s t a p e r a e x p l i c a r - l a .
Per a l i u l l
C a l un e s t a t d e n e c e s s i t a t p e r a a c t u a l i t z d r , A r .
e x i s t e i x un e s t a t d e " n e c e s s i t a t p r i n ~ ; r i a " "yuan f a l t a q u a l s e v o l d e l e s comoditats o condicions necess;ries
p e r a l a supe-
v i v e n c i a d e l ' i n d i v i d u o d e l ' e s p e c i e , o quan a q u e l l e s e s d e s v i e n materialment d e l'optim".
1 m e s endavant a f e g í ;
"Ja q u e
una n e c e s s i t a t , a c t u a l o p o t e n c i a l , u s u a l m e n t p r e c e d e i x o acopanya l ' a c c i 6 d ' u n o r g a n i s m e , s o v i n t Hom d i u quc l a n c c c s s i t a t
motiva o
"drive"
l ' a c t i v i t a t associada.
Per l e s caracterfs-
t i q u e s m o t i v a c i o n a l s d e les n e c e s s i t a t s , a q u e s b e s s6n c o n s i < l e r a d e s com a p r o d u c t o r s d e " d r i v e s " p r i m a r i s " .
El
"drive"
(D)
6 s d e f i n i t o p e r a c i o n a l m c n t , com
una v a r i a b l e i n t e r v i n e n t , p e r l e s s e v s s c o n d i c i o n s a n t c c c d e n t s
(p.e.,
privació)
b r e l a conducta.
i p e r l e s s e v e c c o n s e q Ü ~ n c i e sobservables so
La c o n s t r u c c i 6 h i p o t e t i c a h u l . 1 i a n a d e D 6 s
mes
a v i a t pobra:
" S i no t o t e s , m o l t e s d e l e s n e c e s s i t a t s F r i m i
r i e s semblen g e n e r a r i a b o c a r d i n s e l c o r r e n t s a n g u i n i subst;'
c i e s m é s o menys c a r a c t e r f s t i q u e s , o bé r e t ; r a r - n e una s u h s t a n
cia característica.
A q u e s t e s s u b s t a n c i e s (o l l u r a b s e n c i a )
t e n e n un e f e c t e f i s i o l b g i c s e l e c t i u s o b r e p o r c i o n s 1116so menys
r e s t r i n g u i d e s i c a r a c t e r i s t f q u e s d e l c o s ( p . e . , l e s anomenades
c o n t r a c c i o n s d e "fam" d e l t r a c t e d i g e s t i u ) on s c r v e i x e n p e r a
activar recgptors locals.
l...)
Sembla p r o b a b l e que quan l a
sang c o n t e n i n t c e r t e s s u b s t a n c i e s com a r e s u l t a t d ' u n e s t a t d e
banya l e s e s t r u c t u r e s
n e u r a l s que c o n s t i t u e i
n e c e s s i t a t (...),
( SHR 1 ,
la cond~ct~vixen les b a s e s anatomiques d e l ' h a b i t
t a t d ' a q u e s t e s e s t r u c t u r e s 6 s augmentada m i t j a n q a n t una r e s r s t e n
c i a b a i x a d a bé e l t e i x i t n e u r a l c e n t r a l ' o a l t e r m i n a l e f e c t o r d e
l a c o n n e x i ó , o ambdues c o s c s ~ .
Veiem q u e D
p e c í f i c que enqega c i r c u i t s e s p e c f f i c s
d a , D 6 s horneostatic,
PO é s ,
t a t , increment que r e a c t i v a
( sHr
&S
1.
un motor irles
-D'altra t a p
augmenta e n a u g n e n t a r l a n e c e s s i S i aquesta reactivació 6 s
SHR.
s e g u i d a d e r e f o r ~ a m e n tn o s o l s augmenta
SHR
("llei" d e l re-
f o r c a m e n t p r i m a r i ) , s i n 6 q u e també r e d u e i x l ' e s t a t d e n e c e s s i t a t i per t a n t D
A. 3
ri
.(
mulat
Potencial excitatori.
L ' e x c l t a c i 6 pavloviana esdeve el p o t e n c i a l e x c i t a t o
d e H u l l , e n t d s oom a " t e n c l ~ n c i a<le rnncc:ibV i f"oy
a l seu P o s t u l a t 7 1
' ~ u a l s e v o l f o r ~ ad'hAhit: e f e c t i v a
)
( SiR ) é s s e n c i b i l i t z a d a e n p o t e n c i a l i t a t d e r e a c c i 6 (
p e r t o t s e l s " d r i v e s " p r i m a r i s a c t i u s e n un moment d o n a t d i n s
l ' o r g a n i s m e , e s s c n t l a magnitud d ' a q u e s t a p o t e n c i a l i t a t un p r l
d u c t e o b t i i i g u t de m u l t i p l i c a r u n a f u n c i ú c r e i x e n t d '
per
u n a f u n c i 6 c r e i x e n t d e D".
Per a Hull,
t a o b s e r v a b l e , perque
1 e x p r e s s a t mateniaticament:
E no 6 s execucib, encara no 6 s conduc
S R
SER 6 s una t e n & & n c i a a r e s p o n d r e f r e n a d a
p e r una t e n d e n c i a a no-respondre o
IR.
La r e s t a d ' a m b d u e s
tendencies c o n s t i t u e i x el p o t e n c i a l e x c i t a t o r i e f e c t i u , o m i l l o r potencial de reacció efectiu
pero
SER
(
SER
):
e n c a r a n o 6s e s t r i c t a m e n t e x e c u c i b . La cog
d u c t a m a n i f e s t a o p o t e n c i a l d e r e a c c i ó e f e c t i u m o m e n t a n i , pro
ve d ' ,E, i d 8 u n a f o r ~ ao s c i l . l a t o s i a ( SOR ) q u e r e s u l t a r i a
"de l ' a c c i ó e ~ ~ o n t h n i a m e nv ta r i a b l e d ' u n nombre enorme d e p e t i t s
f a c t o r s ( c k l . l u l e s nerviosea ) , a c t u a n t cadascun indcpendent
mank a u g m e n t c n t o O i i m i n u í n t l a i n t s n s i t a t d e l e a r a ~ c c i o n om i j a n ~ a d e sp e r c o n n e x i o n s r e c e p t o r - e f e c t o s " .
T a n m a t e i x , SER 6 s
e l besa6 i (al p l v o t d a l a t ~ o r i ah u l . l i n p i a ( v n g l ' e f l g i i f a ) .
B.
-
POSTULAT 6.
Per a Hull tota necessitat genera un "drive", eesent aquest capap d'energitaar SHR.
pero sHR pot esser a c
tivitat per tots els "drives" actuals a tal1 de "drive" glg
bal (D): "Qualsevol forca d'habit efectiva (
) és sensi
bilitzada en potencial de reacci6 ( SER ) per tots els "drl
ves" primaris actius en un moment donat dins l'organisme. A i xo implica la generalitat i no-direccionalitat ( conducta1 ) de
D.
Honi ha escrit sovint que D seria el motor pero no el tim6
de la conducta.
Si la manca o privació de satisfacci6 de neceaeitate vrimhrios oree "drtvee", es deriva de la concopcid
hul.liana d o SER que l'execuci6 ha d'augmentar en diversificar
les privacions de l'organisme (Postulat 7 ) .
Les proves directes experimentals mes aviat no mostren l'efecte esperat(Franks,
'1957; Grice i Davis, 1957; Fechter i Ison, 1972).
~rn~erh
la privació no sols enekgitza +a.conductade
Hull (1930, 1931) concebí
l'organisme ans també la dirigeix.
que un "drive" podia constituir un est%mul; intern, i que aquest estímul-"drive" formaria part de Z'estímul evocador de la
La deducci6 més directa d'aquesta suposici6 Is la
resposta.
possibilitat d'efectuar discriminacions a base de diferents pri
vacions, possibilitat que fou confirmada (Hull, 1933; Leeper,
Hull formalitza aquesta
1935; Bolles i Petronovich, 1954).
teix un estxmul "drive" caracterlstic (S,, 1, la intensitat del
qual 6s una funci6 lineal creixent del "drive" en Gesti6. Aix.1, durant la practica reforgada l'organisme no condiciona just
R a S sin6 tanbe a S,, formant-se
HR, cosa que explicarla la direccionalitat del "drive".
Veiem, doncs, que sota el concepte de "drive" huldiatineas8 L'anargitarnt i la gui&
dora. Hebb (1949, 1955) i Kimble (1961), entre dlaltrea, consl_
doraron m60 profitBe B I U ~ O ~ Plea
Z
duo8 fuhatonl~ com a proaaseos
aepssats.
D1altra banda, Le oonetruoo&d hipoeitioa hu5.Liana
de D diferencia clarament lee dues funcions.
El *drivem-enef
1tA a1ainaguanduaa tunciené
g i t z a n t s e r i a una s u b s t a n c i a
banyaria
l'habit;
"més o menys c a r a c t e r f s t i c a " que
" l e s estructures neurals
(.
..)
bases anatoniques d e
e l " d r i v e " a i x l c a r a c t e r i t z a t 6 s un 'concepte més av i a t central.
Per c o n t r a , SD és rnés bé p e r i f e r i c :
"p.e.,
l e ' s anomenades c o n t r a c c i o n s d e 'fam' d e l t r a c t e d i g e s t i u " . Amb
a q u e s t e s c o n s t r u c c i o n s H u l l , e n r e a l i t a t , i n t e n t a f e r compatib l e s l e s c o i c e p c i o n s d e l " d r i v e " c e n t r a l amb l a p e r i f e r i c a - r e
c e p t o r a ("fam" = c o n t r a c c i o n s e s t o m a c a l s ,
"set' = gola seca,
H u l l a p r o f i t a ambdues c o n c e p c i o n s p e r a e x p l i c a r les
etc.)
dues funcions molars d e l "drive".
.
Justament l ' a n y d e l a publicació d e l s F r i n c i p l e s ,
Morgan (1943) a c a b a a n b l a h i p o t e s i p e r i ' f & r i c a d e l " d r i v e " i
c r e a e l concepte d ' " e s t a t motivacionúl c e n t r a l " .
Dine e l camp
p s i c o l ~ y i c ,Hebb ( 1 9 4 9 ) comenF; a i n t r o d u i r l a concepcid d e
" d r i v e i - e n e r g i t z a n t com a 'procés c e n t r a l aut6nomn, anomenant
a i x f a q u e l l s p r o c e s s o s c e n t r a l s q u e segons H i l g a r d i Marquis
( 1 9 4 0 ) "semblgn r e l a t i v . a m e n t . i n d e p e n d e n t s d e l s e s t í m u l s a f e .
rents".
Hebb u n
L o " e s t a t m o t i v a c i o n a l c e n t r a l n d e Morgan
" p r o c é s c e n t r a l autonom":
Ara 6 s moment de t r a d u i r e l mot h u l .
H u l l iisa conLsinhnims
"drive"
i ' "rnotivation"
lia
&S
per a
"drive".
amb f o r t a p r g
f e r e n c i a p e l primer. ,
Hebb ( 1 9 4 9 ) , q u e només u s a e l mot " m o t i v a t i o n " , re
" e l terme l m o t i v a t i o n - ' f a r e f e r e n c i a a d u e s q ü e s t i o n s
marca que
distintes:
(1) ¿ P e r que un animal é s a c t i u d ' a l g u n a manera, i
Evidentment,
( 2 ) p e r que l ' p c t i v i t a t p r e n una forma p a r t i c u l a r ? .
Realment,
l
a
p
s
i
c
o
l
o
g
i
a
moderna
(1) 6s l a q Ü e g t i 6 fonamental.
usualment es r e f ~ r e i xa
( 2 ) e n c a r a que l ' e s c r i p t o r que usa e l
>
terme sovint pembla parlar d ' (1)
. N o t a que
(1) 6 s c o n d u c t a g u a n t i t a t i v a ,
(2).conduc
t a q u a l i t a t i v a , , i que q u a l s e v o l conducta' d i s t i n t a d ' a l t r a
(qua-
litat)
-
sempre i m p l i c a una c e r t a q u a n t i t a t .
En t e r m e s h u l . l i a n s ,
e n t a n t que E, i ( 2 ) s e r i a SER e n t a n t que
S
R.
(1) i ( 2 ) són molarment i n e x t r i c a b l e s , p e r a i x h
Hull i n t e n t a e x p l i c a r e l 0 v i g o r i l a d i r e c c i ó d e l a conducta a
(1) s e r i a
p a r t i r d'un concepte u n i t a r i :
"el d r i v e " .
pero e l "drive"
h u l . l i 3 6 s basicament v i g o r i t z a n t , e n e r q i t z a n t , d e l a c o n d u c t a .
En a q u e s t s e n t i t l a m i l l o r t r a d u c c i ó s e r i a " e n e r g i a " d e l a c o n
ducta.
P e r o " d r i v e " és mot d'Gs g e n e r a l d i n s l a p s i c o l o g i a e n
a n g l e s , i f i n s i t o t e n a q u e s t a l l e n g u a c a l que l ' e s c r i p t o r i n d i
q u i , d ' a l q u n a forma, s i f a r e f e r e n c i a a l c a r a 9 t e r f s t i c " d r i v e "
h u l . l i a , perque 6s una v e r t a d e r a c r e a c i 6 c o n c e p t u a l s o t a un nom
molt usat.
H u l l mateix hagué d ' e s p e c i f i c a r - n e e l s e n t i t q u a l que vegada: " ~ i x oi m p l i c a f i n s a un c e r t punt l a n a t u r a i n d i f e renciada d e l
e n g e n e r a l , c o n t i n g u d a en e l c o n c e p t c f r e ~
di: d e . " l f b i d o " .
Tanmateix, a i x o no presuposa d e c a p manera
l a dominancia d e q u a l s e v o l ' d r i v e " , t a l com e l s e x e , s o b r e e l s
a l t r e s "drives".
( E l s s u b r a t l l a t s s6n n o s t r e s ,
N o t i ' s e l sud
ti1 j o c sernantic d e " d r i v e " ) .
"$&&xs"
Per t o t e l s u a r a e s m e n t a t , proposam t r a d u i r e l "gilh u l . l i a p e l mot "ducci6", mot no u s a t e n c a r a que amb d i v e r
y-g'
~ o compostos
s
e n G s ( i n d u c c i 6 , c o n d u c c i ó , etc. , d e s i q n i f i c a c i 6 e t i m o l o q f c a ("ducere" = " d u r " , " p o r t a r " ) semblant a l a id e a d e " t o d r i v e " , i amb un d e r i v a t n o t a b l e : "conducta". E l
mot " m o t i v a c i 6 " , p e l seu s i g n i f i c a t i G s l i n g Ü í s t i c , t r a d u i r i a
els " a l t r e s " "drives" h u l . l i a n s (sexe, etc.).
En g e n e r a l ,
"duccci6" e x p r e s s a r i a l a i d e a d e " d r i v e " en t a n t que a c t i v a d o r
(E) de l a c o n d u c t a ( P o s t ~ l a t7 ) i "motivaci6" e n t a n t que t i
m6 d ' a q u e s t a
( S
4 ) (Postulat 6 1.
D
-
CLOENDA
.
V i s t t o t l ' a n t e r i o r i remarcant l a n e c n e e i t a t d ' u n
l l e g u a t g e unlvoc
en c i d n c i a , proposam una t r a d u c c i d doble del
mot " d r i v e " seqons e l s i g n i f i c a t .
D'una banda, e l neologisme
"ducci6" t r a d u i r i a el " d r i v e " e n t e s com " e n e r q i a " i n e s p e c l
f i c a i t o t a l d e l a c o n d u c t a , s o t a un a s p e c t e fonamentalment quaE
t i t a t i u ; breu, f e n t r e f e r e n c i a a l P o s t u l a t 7 d e Hull.
t r a banda, "motiraci5" t r a d u i r i a e l "drive" com a
De l'al
"ener-
g i a " d'una conducta determinada i / o determinable ( q u a l i t a t ) ,
~o & S , com a timó o guia de l a conducta ( P o s t u l a t 6 ) .
La ducci6 s e r i a un v e r t a d e r 'proc6s c e n t r a l autonom", prob'ablement dependent d e l funcionament de l a formacid
r e t i c u l a r d e l t r o n c e n c e f a l i c , com defensen ~ ~ s e n (1967)
ck
i d'al
tres.
Per c o n t r a , la 1rtotivaci6 t i n d r i a con operacló antecedent
l a privació.
~u¡l no pogué ancorar en ccndicions antecedents
l a ducci6 pero sí l a motivaci6, i per a i x ó féu a q u e l l a funcib
d'aqoesta.
Din; c e r t e s condicions l'augment de motivació ac r e i x e r i a l a ducció.
L a ducci6, com e x p l i c i & Hull, t i n d r i a
un maxim, i ,com hem v i s t mds amunt, s e r i a i n ú t i l d i \ i e r s i f i c a r
l e s privaEions (motivacions) per t a l d'auqrnentar-la.
Tanmateix l a motivaci6 d'alguna manera implica duccid,
i aquest f e t p a r e i x r e d u i r e l n o s t r e problema a un simple joc
lingÜlstic.
~ r n ~ e raquesta
o
r e l a c i ó e n t r e motivació i ducci6
no e s ddna sempre.
Aixl M i l l e r e t a l . ( 1 9 5 0 ) demostraren que
r a t e s amb l e s i o n s hipotal>miques mostraven mes "fam" (motivacid)
mesurada per q u a n t i t a t d d a l i m e n t i n g e r i t , que e l c o n t r o l , per¿
e r e n i n f e r i o r s a l contra; e n mesures d e coñdicionament (ducci6)
Usant rnenjar com a r e i o r ~ a d q r . D ' a l t r a banda t r e b a l l s f i s i o i g
g i c s t e & r i c s , s o b r e e l problema de l a "energia" de l a conducta
(Routtenberg , 1971) semblen concebir un mecanisme per a a118
que proposam anomenar "motivaci6" d l s t i n t d e l coticebut per a
'
a l l b que proposam anomenar
"ducci6".
BIBLIOGRAFIA.
-
BtJLLE8,R.
PETRINOVíCH,L. ; A technique f o r obtaining r a p i d
d r í v e d i a c r i m i n a t i o n in t h e c a t . J.Comp.Ph~eio1.
Psychol.,
-
.
o,:
pp. 378-380
-
(1954)
The b i o l o g i c a l basis of p e r s o n a l i t y . S p r i n g f i e l d ,
PIX, Thomos,l967. (Trad. case. Fundamentos b i o l 6 g i c o s
EYSENCK, B.J.:
- FECHTER,L.D.;
ISON,J.R.:
The i n h i b i t i o n o£ t h e a c o u s t i c s t a r
t l e r e a c t i o n i n r a t s by food and w a t e r d e p r i v a t i o n .
Learn. Motiv.,
- FRANKS,
C.M.:
3,
pp. 109-124
(1972)
E f f e c t o f f o o d , d r i n k , and t o b a c c o d e p r i v a t i o n
on t h e c o n d i t i o n i n g o £ t h e e y e b l i n k r e s p o n s e . J.Exp.
Psychol.,
- GRICE,G.R.;
,
DAVIS,J.D.:
pp. 117-120
(1957)
E f f e c t of i r r e l e v a n t t h i r s t m o t i v a t i o n
on a r e s p o n s e l e a r n e d w i t h food r e w a r d . . J . Exp.
psychol.,
,
pp. 347-352
.
- HEBB, D.O.:
-
The o r g a n i s a t i o n o f b e h a v i o u r : a n e u r o - p s y c h o l o g i c a l theory.
H e w York.
Wiley,
1949
HEBB, D.O. : D r i v e s and t h e C.N.S.
tem).
P s y c h o l . Rev.,
- HILGARD,E.R.;
MARQUIS,D.G.:
HULL, C.L.:
New York, 1940
Knowlwdge and p u r p o s e a s h a b i t mechanisms.
Rev.,
=
(Conceptual nervous sys243-254
(1955)
e,pp.
C o n d i t i o n i n g and l e a r n i n q . A ~ p l g
ton-Century-Crofts.
-
(1957)
.
HULL,.C.L.:
2,
pp. 511-527
Ps~cliol.
(1930)
Goal a t t r a c t i o n and d i r e c t i n g i d e a s c o n c e i v e d as
h a b i t phenomena.
P s y c h o l . Rev.,
38, pp. 487-506
(1931)
-
WLL, €!,Lar
Diffaeonkfal helrikuakien te interna1 etlinuL1 Pn
the albino rat.
-273
(1933)
- HVLL., C.L.
r
J. Comp. P s y c h o l . ,
o,pp.
255-
Pr$nciples af Baliavlor. Applekon-Century-Croftsr
New York, 1943
7a. ed.1
- KIMBLE,
C.A.:
H i l g a r d and M a r q u i ' s
Appleton-Century-Crofts;
C o n d i t i o n i n g and L e a r n i n g .
New York, 1 9 6 1
- LEEPER, R.:
- MILLER,N.E.;
The role of motivation in learning:
A study of
the phenomenon of differential motivational con_
trol o£ the utilization o£ habits. J. Genet.
Psychol., ,
pp. 3-40 (1935)
BAILEY,C.J.: STEVENSON,J.A.:
Decresed "hunger"
but increased food intake resulting from hypothalamic lesions. Science, 112, pp. 256-259 (1950)
- MORGAN, C.T.:
Physiological psychology.
1943
- ROUTTENBERG,
McGraw-Hill; New Y.,
Stimulus proccessing and response executionr
a neurobehavioral theory. Physiol. Behav.# 6,
pp. 589-596 (1971)
A.: