OING - WordPress.com
Anuncio
Grau en Ciències Polítiques INTRODUCCIÓ A LES RELACIONS INTERNACIONALS Tema 6 Prof. Caterina García Àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals Universitat Pompeu Fabra Definició d’Organització Internacional Governamental (OIG) Una organització internacional governamental és una institució formal creada per Estats a través d’un tractat intergovernamental de manera voluntària, amb una estructura orgànica permanent, que funciona de manera autònoma respecte d’altres institucions i que gaudeix de competències pròpies que li han estat atorgades pels Estats membres Elements necessaris de tota OIG caràcter interestatal caràcter voluntari estructura orgànica permanent voluntat autònoma competències pròpies Tipus d’OIG segons participació i segons funcions Desenvolupament històric del fenomen de les OIG Sorgiment històric tardà en el marc del sistema d’Estats Les comissions de navigació de principis del segle XIX, amb estructura organitzativa senzilla Les unions administratives del segle XIX i les OIG de caràcter tècnico-econòmic fins la primera guerra mundial Els nous tipus d’OIG durant el període d'entreguerres L’expansió del fenòmen durant la segona meitat del segle XX i fins l’actualitat Una possible definició d’ Organitzacions Internacionals No Governamentals (OING) “…una estructura privada, creada conforme al Derecho interno de un Estado, que reúne a personas privadas o públicas, físicas o jurídicas, que son nacionales de dos o más Estados con el objetivo de perseguir sin ánimo de lucro la consecución de un interés lícito de carácter colectivo (de alcance particular o general) en al menos otro Estado de aquel en el que ha sido constituida”. Font: Carlos Teijo, Organizaciones Internacionales No Gubernamentales y Derecho Internacional, Madrid: Dilex, 2005, p. 44. Criteris definitoris de les OING, segons la Union of International Associations caràcter privat caràcter no lucratiu estructura permanent amb seu en un Estat activitat regular activitat autònoma entitats de dret nacional orientació internacional de l’activitat (ha d’afectar almenys tres països) composició internacional (membres amb dret a vot d’almenys tres països) òrgans de govern democràticament escollits finançament internacional (procedent d’almenys tres païses) Font: Union of International Associations. OING segons àmbits d’actuació OING religioses World Council of Churches International Council of Christian Churches Pax Christi Muslim World League ... OING polítiques International Peace Academy World Peace Council Internacional Socialista Unió Interparlamentària International Union of Local Authorities ... OING jurídiques Institut de Droit International International Law Association Comisión Internacional de Juristas ... OING econòmiques International Organization for Standardization Cambra Internacional de Comerç Associacions empresarials de tot tipus … OING sociolaborals International Organization of Employers International Confederation of Free Trade Unions World Confederation of Labour World Federation of Agricultural Workers ... continúa > > > OING segons àmbits d’actuació OING assistencials i humanitàries Moviment Internacional de la Creu Roja Metges Sense Fronteres Save the Children ... OING de drets humans Oxfam International Amnistia Internacional Human Rights Watch Periodistes Sense Fronteres … OING educatives i artístiques World Confederation of the Teaching Profession International Union of Students International Council of Scientific Unions ... OING sobre gènere International Alliance of Women International Council of Women International Federation of Business and Professional Women ... OING mediambientals International Association on Water Pollution Research International Ocean Institute Greenpeace International ... OING esportives Comitè Olímpic Internacional Federació Internacional de Futbol Asociat … Tipus d’OING significatives en les relacions internacionals Segons activitats desenvolupades: Informació/sensibilització/concienciació/educació Formació i assistència tècnica Desenvolupament de projectes i cooperació sobre el terreny Segons els àmbits materials d’actuació Ajut humanitari Defensa del medi ambient Promoció i defensa dels drets humans Ajut al desenvolupament Altres: religioses, polítiques, jurídiques, sobre gènere, esportives, sociolaborals,... Desenvolupament històric del fenomen de les ONG 1. Orígens vinculats a alguns corrents històrics Moviments cristians i caritat cristiana Societat de mercat capitalista i industrialització Liberalisme polític 2. Etapes en l’evolució històrica de les OING Desenvolupament durant el segle XIX De les guerres mundials a l’últim quart del segle XX De l’últim quart del segle XX a l’actualitat 3. Les OING en el desenvolupament de la societat civil global Creixement de les organitzacions internacionals, 1900-2000 Font: Union of International Organisations, reproducido en Anheier, Helmut y Themudo, Nuno, “Organisational Forms of Global Civil Society: Implications of Going Global”, en Glasius, Marlies; Kaldor, Mary; Anheier, Helmut (eds.) (2002), Global Civil Society 2002, Oxford: Oxford University Press, 2002, p. 194. Número de ONG con estatuto consultivo en el ECOSOC, según categoría Año General Especial En lista Total Fuente: Naciones Unidas – Consejo Económico y Social (ECOSOC), Comité sobre Organizaciones No Gubernamentales (http://www.un.org/esa/coordination/ngo/) Evolución del número de ONG con estatuto consultivo en el ECOSOC, según categoría Number of NGOs 2,500 2,000 1,500 1,000 500 All NGOs General and Special Status General Status 0 1945 1950 1955 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 Note: -General Status: NGOs mainly covering all continents and most ECOSOC fields. These NGOs are global, have large membership and work on many issues. -Special Status: These NGOs are either regional and general or specialist, with and high status. -Roster: These NGO are small or highly specialist or work with UN agencies Source: P. Willetts 2004. The graph and the text on this page may be freely used for non-commercial puposes, provided that a reference is made to both this web page http://www.staff.city.ac.uk/p.willetts/NG OS/NGO-GRPH.DOC and to the book: P. Willetts (ed.), “The Conscience of the World”. The Influence of Non-Governmental Organisations in the UN System, London: Hurst and Washington: Brookings Institution, 1996, p.38. The original version only included data up to 1996, whereas this version has been updated to 2004. ONG con estatuto consultivo en el ECOSOC, según región, en 1996, 2005 y 2007 1.041 ONG 2.719 ONG Fuente: Naciones Unidas – Consejo Económico y Social (ECOSOC), Comité sobre Organizaciones No Gubernamentales (http://www.un.org/esa/coordination/ngo/) 3.050 ONG Evolución del número de ONG con estatuto consultivo en el ECOSOC, según categoría, de 1948 a 2007 Fuente: Naciones Unidas – Consejo Económico y Social (ECOSOC), Comité sobre Organizaciones No Gubernamentales (http://www.un.org/esa/coordination/ngo/) Mapa de la societat civil global, segons ubicació d’OING Font: Anheier, Helmut y Katz, Hagai,“Mapping Global Society”, en Mary Kaldor, Helmut Anheier, Marlies Glasius (eds.), Global Civil Society 2003, Oxford: Oxford University Press, 2003, pp. 248-249.
