sociologia dels grups socialment vulnerables

Anuncio
SOCIOLOGIA DELS GRUPS SOCIALMENT VULNERABLES
Profs. Arturo Rodriguez Morató i Xavier Martinez Celorrio
Departament de Teoria Sociològica, Fil.del Dret i Metodologia de les CC.SS
Curs 2003-2004
DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURA
L’assignatura consta de dues parts: una primera, de temes específics de sociologia i
una segona, dedicada a l’anàlisi dels grups socialment vulnerables. La part de
sociologia general es basarà, fonamentalment, en l’aportació de continguts per mitjà
de lliçons teòriques.
En la segona part, l’anàlisi dels grups socialment vulnerables es farà a partir de les
lectures i debats en torn a informes de referència que es troben al Dossier Electrònic.
A més, els alumnes escolliràn un grup vulnerable per a la realització d’un treball
monogràfic de recerca.
OBJECTIUS
§
Aportar elements que permetin comprendre el complexe entramat de relacions
socials en el sí de tota societat.
§
Analitzar les actuals polítiques d’inclusió social i el reconeixement oficial dels grups
més vulnerables.
§
Analitzar la problemàtica i les intervencions socials i educatives adreçades als
grups socialment vulnerables.
PROGRAMA
Primera part: Elements de sociologia general (fins el 31 de Març)
1.
2.
3.
4.
5.
La sociologia
La dinàmica social dels individus
Grups i organitzacions
La desigualtat social
Institucions i sistema polític
Segona part: Anàlisi de grups socialment vulnerables (a partir del 14 d’Abril)
6. Política social europea, plans integrals d’inclusió social i grups vulnerables
7. Infància en risc
8. Joves en risc
9. Dones, maltractaments i pobresa
10. Gent gran depenent
11. Inmigrants, inclusió i racisme
12. Comunitat gitana, inclusió i racisme
AVALUACIÓ
Els exercicis d’avaluació consisteixen en: una prova escrita sobre els continguts de la
primera part (50 % de la nota) i els treballs monogràfics de la segona part del
programa (50 %).
BIBLIOGRAFIA GENERAL
Bibliografia: Elements de sociologia general
Beck, Ulrich, La sociedad del riesgo, Barcelona, Paidós, 1998.
Carabaña, Julio y de Francisco, Andrés, Teorías contemporáneas de las clases sociales,
Madrid, Pablo Iglesias, 1995.
Elias, Norbert, La sociedad de los individuos, Barcelona, Península, 1990.
Giddens, Anthony, Sociología, Barcelona, Ariel, 1993.
Giner, Salvador, Sociología, Barcelona, Península, 1996.
Goffman, Erving, La presentación de la persona en la vida cotidiana, Buenos Aires,
Amorrortu-Murguía, 1987.
Lamo de Espinosa, Emilio, La sociedad reflexiva. Sujeto y objeto del conocimiento
sociológico, Madrid, Siglo XXI-CIS, 1990.
Luckmann, Thomas, Teoría de la acción social, Barcelona, Paidós, 1996.
Parkin, Frank, Orden político y desigualdad de clase, Madrid, Debate, 1979.
Tönnies, Ferdinand, Comunidad y asociación, Barcelona, Península, 1979.
Wright, Erik Olin, Clases, Madrid, Siglo XXI, 1994.
Bibliografia: Anàlisi de grups socialment vulnerables
· Política social europea, plans integrats d’inclusió social i grups vulnerables
Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (2001). Plan Nacional de Acción para la Inclusión
Social. Madrid: MTAS.
Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (2001). Diagnóstico sobre la situación de la exclusión
social en España. Madrid: MTAS.
· Infància en risc
Casas, F. y Montserrat, C. (1998). Els EAIAs al sistema de protecció a la infància a
Catalunya.Girona: Universitat de Girona i Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida.
Jiménez, J.; Oliva, A. Y Saldaña, D. (1996): El maltrato y protección a la infancia en España.
Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales.
Sanmartín, J. (ed.) (1999): Violencia contra niños. Barcelona: Ariel
Equip d’Anàlisi política. ICE-UAB (1998). Observatori de la Infànci:informe sobre l’Estat de la
Infància. Barcelona: ICE-UAB.
Espada, A. (2000). Raval: de l’amor als nens. Barcelona: Anagrama/Empúries
Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (2001). Los derechos de los niños y niñas y los
nuevos retos de la infancia ante el siglo XXI. Madrid: MTAS
Unicef (2001). Estado mundial de la infancia 2001. Nova York: UNICEF
· Joves en risc
INJUVE (2000). Juventud española, 2000: estudio cuatrianual de la juventud española.
Madrid. Instituto de la Juventud.
Escohotado, A. (1996). Aprendiendo de las drogas. Barcelona: Anagrama.
Martínez Celorrio, X. (1992), "Marginalidad cautiva y pobreza despreciable: carreras de
deculturación de jóvenes sin hogar" en Revista Internacional de Sociología, 3, pp. 113-140.
Martínez Celorrio, X.; Miquel, F. (2001). Garantías formativas y accesos al conocimiento para
jóvenes poco cualificados. Barcelona, Programa Leonardo da Vinci. CC.OO.
Romaní, O. (1999). Las drogas : sueños y razones. Barcelona : Ariel.
Valverde, J. (1996). Vivir con la droga: experiencia de intervención sobre pobreza, droga ysida.
Madrid, Pirámide.
· Dones, maltractaments i pobresa
Beck-Gernsheim, E.; Butler, J.; Puigvert, L. (2001). Mujeres y Transformaciones
sociales.Barcelona: El Roure
Edleson, J.L Y Eisikovits, Z.C. (comps.) (1997): Violencia doméstica: la mujer golpeada y la
familia. Buenos Aires: Granica.
Ferreira, G.B. (1995): Hombres violentos, mujeres maltratadas: aportes a la investigación y
tratamiento de un problema social. Buenos Aires: Editorial Sudamericana.
Mernissi, F. (2000). Marruecos a través de sus mujeres. Madrid: Guadarrama.
Nash, M. y Marre, D (eds.). (2001). Multiculturalismo y género. Un estudio interdisciplinar
Barcelona: Ed. Bellaterra
Presencia Gitana (1990). Mujeres gitanas ante el futuro. Madrid: Presencia Gitana.
Puigvert, L. (2001). Las otras mujeres. Barcelona: El Roure.
Tortosa, JM. (2001). Pobreza y perspectiva de género. Barcelona: Icaria
· Gent gran depenent
AAVV. (1994). Gent gran i adolescents. Relacions intergeneracionals. Barcelona,
Fundació la Caixa
Barenys, M.P. (1990). Residencias de ancianos. Análisis sociológico. Barcelona, Fundació
Caixa de Pensions.
Bazo, MT. (1990). La sociedad anciana. Madrid: Siglo XXI-CIS.
Moragas, R. (ed). (1999). El reto de la dependencia al envejecer. Barcelona: Herder.
San Roman, T. (1990). Vejez y cultura. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.
Subirats, J. (1992). La vejez como oportunidad: un estudio sobre las políticas de tiempo libre
dirigidas a la gente mayor. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales.
· Inmigrants, inclusió i racisme
Alvite, J.P. (1995). Racismo, anti-racismo e inmigración. Donostia, Gakoa-Tercera Prensa.
Benhabib, S. (2000). Diversitat cultural, igualtat democràtica. Valencia: Tandem Ed.
Casals, X. (1995): Neonazis en España. Grijalbo. Barcelona
Colectivo IOÉ (1995). Discursos de los españoles sobre los extranjeros. Paradojas de
la alteridad. Madrid: CIS
Nadal, M y otros (2002). Les actuacions municipals a Catalunya en l’àmbit de la
inmigració.Fundació Jaume Bofill.
Naïr, S. (2001). Inmigració explicada a la meva filla. Barcelona: Nuevas Ediciones de Bolsillo.
Beck-Gernsheim, E. 2001. “Mujeres migrantes, trabajo doméstico y matrimonio. Las
mujeres en un mundo en proceso de globalización”. Pp. 59 a 76. En Butler, J.; Puigvert, L.
2001. Mujeres y Transformaciones sociales. Barcelona: El Roure.
· Comunitat gitana, inclusió i racisme
Leblon, B. (1987). Los gitanos en España. Madrid: Gedisa Editorial.
Presencia Gitana (1991). Informe sobre la cuestión gitana. Madrid: Presencia Gitana.
San Román, T. (1994). La diferència inquietant. Velles i noves estratègies culturals dels
gitanos. Barcelona: Ed. Alta Fulla/Fund. Serveis de Cultura Popular.
San Román, T. (1984). Gitanos de Madrid y Barcelona. Ensayos sobre la aculturaciòn y
etnicidad. Barcelona:UAB
Unión Romaní. (1994). I Congreso Gitano de la Unión Romaní. Barcelona: Instituto
Romanó de Servicios Sociales y Culturales & MEC.
Wang, K.; Díaz,M.T.; Engel,M.;Grande,G.; Martín,M.L.; Pérez Serrano,M. 1990.
Mujeres gitanas ante el futuro. Madrid: Editorial Presencia Gitana.
Descargar