Judaisme

Introducció
La religió judaica es basa en un principi: la adoració al únic Deu (Yahvéh) y la estricta obediència a la seva
llei religiosa escrita: la Torah.
La Torà hebrea.
La Torá hebrea es la compilació de la Llei revelada a Moisés per Deu y era el punt central al voltant del qual
es desarollava tota la vida jueva. La religió jueva es una religió molt estricta perquè la seva llei estava
condicionat per les durissimes condicions de vida de la marxa a través del desert amb Moisés y la conquesta
de la Terra Promesa amb Josué. Alguns exemples en són:
1− Els jueus tenen prohibit menjar carn de porc ¿perquè? Perquè una empatxada de porc al desert té us efectes
més que negatius La religió judaica se basa en un principi: la adoració al únic Deu (Yahvéh) y la estricta
obediència a la seva Llei religiosa escrita: la Torah.
2− Els jueus són molt estrictes amb el tema de la impuresa. Així, distingeixen les coses entre pures i impures;
coses que poden tocar i coses que no, i si es toca alguna cosa impura tens que descontaminar−te netejant tot el
teu cos. ¿Perquè? un poble de marxa per el desert té que preocupar−se de la higiene constantment per evitar
malalties, contagis, epidèmies...
Els jueus feien constantment sacrificis a deu: Animals, vegetals o encens eren sacrificats diàriament en el
temple per un sacerdot.
Classes socials
La ilustració mostra a un sacerdot amb la seva túnica i el seu gorro de lli blanc i a un sum sacerdot amb
l'armilla bordada o efod i la bosa del pit, d' or amb 12 pedres precioses incrustades.
Els sacerdots es comptaven per milers i eren els encarregats de tot el ritual sagrat jueu. A més, eren els
intèrprets de la Llei mosaica (la llei de Moisés). Havien de ser persones pures segons els seus cànons, pel que
no podien tenir cap defecte físic. A més havien de ser de la tribu de Leví (una de les dotze tribus en les quals
es dividien els jueus). El seu salari provenia d'un impost especial que pagaven els jueus. El dia sagrat dels
1
jueus era dissabte (Sabbath).
En els Evangelis es parla de diferents branques de la religió jueva o castes socials (que tot es barreja) perquè
al segle II a.C. el judaisme s'havia escindit en varies faccions:
Els Fariseus creien que la Llei mosaica era un codi viu i que per tant la seva vida devia atenir−se
exclusivament al que en ell estava prescrit. Creien en la immortalitat de l'ànima, la resurrecció dels morts, los
angeles i els dimonis i tenien els seus propis barris en les ciutats i aldees al camp. En l'època de Jesús els
escriguis, els encarregats de copiar les escriptures i els fariseus eren pràcticament el mateix. Jesús [va dir
hipòcrites a la majoria d'ells i els dirigí les seves crítiques. Els fariseus perseguiran a Jesús perquè des del
primer moment van veure en Crist un perill per als seus viciats interessos de casta.
Els saduceus eren la facció aristocràtica del judaisme. Es diferenciaven per acceptar la Llei mosaica
literalment i rebutjar tot el que no es trobés en ella, pel que pensaven que Déu no s' entrometia en la vida
quotidiana dels homes i que cadascú podia fer el que cregués més convenient per sí. No creien ni en la
immortalitat de l'ànima ni en la resurrecció dels morts.
Una altra branca molt menys coneguda van ser els esenis, que van adquirir gran importància històrica amb el
descobriment en 1947 dels famosos escrits de Qumrán amagats en una gruta a prop del mar Mort. Eren
integrants d'una comunitat religiosa contemporània a Jesús que desaprovaven les pràctiques religioses de
Jerusalem i s'havien retirat al desert per formar una comunitat d'orantes que creia que la fi del món era
imminent. Alguns volen veure un antecedent dels cristians en aquest grup, però això és incorrecte ja que els
esenis com a grup religiós mai van ser cristians.
El consell suprem dels jueus era el Sanedrí format per 71 membres amb majoria dels saduceus. En l'època de
Jesús només tenia competències religioses.
Festes jueves
Els jueus celebraven cinc festes principals: Pascua, Pentecosta, festival de la Collita, festa de les Trompetes i
dia de l'Expiació. A més d'aquestes se celebraven cada dissabte i festes menors. Divendres a la nit sonaven les
trompetes del Sabbath i tots havien d'interrompre la feina perquè la Llei mosaica prohibia qualsevol mena de
labor en dissabte. Fins i tot els àpats devien preparar−se el divendres. Al matí es congregaven en la sinagoga.
Religió
La vida religiosa d'Israel s'articulava en torn del temple de Jerusalem:
Vista del temple de Jerusalem tal com el devia conèixer Jesucrist cap el segle 1 D.C
Temple de Jerusalem té els seus orígens al temple construït pel rei Salomón i que després de la seva
destrucció va ser reedificat per Zorobabel després de l'exili a Babilònia. Després de la guerra que li va donar
definitivament el tron, el rei Herodes el Gran va portar a terme una obra colossal de reconstrucció total que va
començar entre el 20−19 a.C. i que només s'acabaria completament després de 60 anys de treballs. Herodes va
doblar l'extensió del Temple antic, per al que va caler construir gegantí murs de contenció a fi de crear una
plataforma artificial, ja que el terreny es trobava en pendent de la vall de Cedrón (allà el nivell de la
plataforma està a uns 45 metres del terra). Per descarregar el pes, en la cantonada sud−est la plataforma se
sostenia en un sistema d'arcs de descàrrega coneguts com a "els estables de Salomó".
El nou pati tenia planta rectangular i mesurava 480 x 300 metres. Estava envoltat per parets de pedra de 5 m.
de gruix. D'aquella immensa construcció avui ens queda la gran plataforma que encara segueix dominant
Jerusalem. Avui, gràcies a les excavacions arqueològiques que s'han pogut dur a terme a partir de 1967 en el
2
perímetre (aquella zona no està per a moltes bromes...) tenim una idea bastant exacta de tot el que va ser
aquest colossal recinte sagrat. En concret, la part de la zona inferior de la imatge, amb la gran escala en forma
de L (extrem inferior esquerre) que donava accés a la zona de reunions i part administrativa del Temple (a
partir de l'any 30 d.C. es reunia allà el Sanedrí), i les grans escalinates centrals que porten a la zona de
reunions i la part superior esquerra, on es trobava la famosa "Torre Antonia", la fortalesa que s'alçava
amenaçadorament en una de les seves cantonades i una de les torres (la més alta) s'endinsava en el mateix
recinte del pati del temple. Les excavacions de la zona sud han tret a la llum un edifici de banys rituals on els
jueus es purificaven abans d'accedir al Temple.
El Temple constava de dues parts: l'enorme pòrtic exterior que formava un quadrat porticat en la seva part
interna amb enormes columnes delimitava un pati dit "atri dels gentils" al que tots podien accedir fossin jueus
o gentils, homes o dones i l'edifici del Temple en si, situat al centre del pati i que va tenir que ser construït per
mil capellans ensinistrats en construcció a fi que mans impures no ho profanessin abans de ser consagrat. Un
mur sota de mig metre d'altura en la qual havia plaques on es llegia la següent advertència en grec i en llatí:
"Cap estranger podrà entrar en la balustrada i recinte que envolten la zona del temple. El que sigui capturat
serà reu de mort". Aquest edifici constava de diverses parts diferenciades: tenia nou entrades en que les portes
estaven folrades de plaques d'or i plata. Les tres portes occidentals donaven accés al dit "pati de les dones".
Des d'aquest, una gran porta de bronze donava accés al "pati dels israelites" on les dones no podien accedir i
que estava presidit per un enorme altar de marbre blanc on es feien els sacrificis diaris i després d'ell la façana
monumental del recinte sagrat, un edifici en forma de T de marbre blanc i or. Aquest edifici constava de dos
recintes: el primer era el Santuari, en que les portes d'or estaven obertes encara que cobertes per cortinatges.
En el santuari, al qual només podien accedir sacerdots, es trobava el calendabre de set braços o menorah,
símbol d'Israel, la taula del pa ácim i l'altar de l'encens. Més enllà, una enorme cortina tapava el Sancta
Santorum, una enorme habitació sense cap tipus de decoració ni moble algun on només podia entrar el summe
sacerdot un cop l'any per cremar encens el dia de l'expiació.
La sinagoga era un edifici generalment de planta quadrangular amb una sala àmplia on es reunien els jueus per
pregar. Cada sinagoga estava dirigida per un comitè elegit entre els pobletans. La cerimònia començava amb
un home que pregava i després altres set que llegien passatges de la [Torá]. A l'acabar la lectura es deia un
sermó.
Els soldats es posaven a l'atri per intentar dissuadir les revoltes
3