un chiquet per a l`historia o els bults de sant esteve

UN CHIQUET PER A
L’HISTORIA
O
ELS BULTS DE SANT ESTEVE
j
Milacre que se representà en L’Altar del Sant Angel
Custodi de la Ciutat de Valencia
el dia de Sant Vicent Ferrer de 2014
i escrit en prosa
per
Mª Dolors García i Broch
A modo d’explicació de l’autora
Esta senzilla obreta referida als milacres del Sant Valencià Pare Vicent Ferrer vullc
dedicar-la a la Clavariesa Major, Ilma. senyora Na Begonya García i Saez, Senyora d’Avinyó,
i a la chiqueta María Marzal Esclapes que, en tanta dignitat i respecte , varen representar
al Altar del Sant Angel Custodi de Valencia, l’any 2013.
Demane disculpes pel meu atreviment, ya que, sent mol gran l’honor d’escriure sobre
la vida i obra del Sant Patro de la Ciutat i Regne de Valencia, Sant Vicent Ferrer, es molt
llimitada la meua ploma i soc yo coneixedora del meu minvat bagage lliterari.
Esta obreta està escrita en Idioma valencià, llengua sagrada que heretarem dels
nostres antepassats, que tingue el seu Segle d’Or, a soles precedida per l’italiana; abans,
per tant, del restant de les atres llengues europees, i, naturalment, ans que la castellana.
Esta nostra llengua valenciana, ortograficament, seguix les Normes d’El Puig, acceptades
en 1982 per totes les entitats civiques i culturals valencianistes del Regne de Valencia.
DECORATS I PERSONAGES
Representa un mercat popular instalat davant de l’Iglesia de Sant Esteve, a on va ser
batejat el chiquet Vicent Ferrer i en la qual es conserva la pica baptismal de l’epoca.
En la primera escena, un escriva conta la vida del Sant patro i relata com en la
plaça del mercat transcorre el primer Milacre conegut i registrat en L’Historia de Sant
Vicent, escrita en frances, pel pare H. Fagés de l’orde de predicadors.
Va ser traduida dos segles despres, en 1900, per D. Antoni Polo de Bernabe.
En la segona escena es representa el moment del bateig del chiquet i s’explica l’orige
dels Bults, representats en l’Iglesia de Sant Esteve de Valencia. Per tant, ha d’estar
present la Sagrada pica baptismal.
Els personages van vestits en roba de l’epoca.
Per orde d’aparicio actuaran els seuents
PERSONAGES
L’Escrivá: Antoni Medina
María, la peixcatera
Pepeta, la verdulera
Rosa, la panadera
Consol
Nelo, el marit
L’amic
Sara, la cega
Na Constança
Dones
Mossen Perot, Bisbe
Raimon d’Oblites, padrí
Guillem d’Espigol, Noble
Domenec Aragones, Ciutada
Guillem Ferrer, Pare
Na Raimona d’Encarros, Madrina
Alejandro Móner García
Jara Aviñó García
Catalina Herrero Martín
Claudia España Bernabéu
Elena Móner García
José Javier Móner García
Jaime Belmonte Torregrosa
Alba Ferrandiz Bajo
Victoria Ortega Guardiola
Rita Herrero Martín i María Móner García
Carlos Ortega Guardiola
Felo Herrero Martín
Jaime Belmonte Torregrosa
Javier Aviñó García
María Marzal Esclapés
Página 5
ESCENA PRIMERA
En l’escenari, paradetes de venedors en un mercat valencià. A part un escritori,
cadira, tinter, ploma i rolls de paper.
Entra un escrivá vestit d’oscur, en ropages propis d’una persona acomodada del
segle XIV. Passeja pensatiu i acaba sentant-se davant de l’escritori. Alça els ulls al cel
i suca la ploma en el tinter. Comença a escriure.
ESCRIVA:
Yo, Antoni Medina, notari de Valencia, Cap i Casal del Regne en l’any de Gracia de
1620 comence a escriure la vida i obra del gran sant valenciá Vicent Ferrer, predicador
de l’orde dels Dominics; escritor, poltitic, i home sant, fill del notari En Guillem Ferrer
i de sa dona Na Constança Miquel, naixcut en la Ciutat de Valencia en el Nadal de
l’any del Senyor de 1350, l’any 2689 de la fundacio de la Ciutat i 102 de la conquesta
del Regne de Valencia per Jaume I.
El Senyor Rei, sa Magestat En Filip IV d’Austria , conegut com el Gran o el Rei Planeta,
tambe de Portugal Nápoles, Sicilia i Cerdenya,Duc de Milan, Subirá dels Paissos
Baisos i Conde de Borgonya ,em va ordenar escriure l’historia de la vida i milacres del
Sant per a donar gloria a la terra a on va naixer.
(El notari o escriva es para a pensar i escriu, mentres parla en veu alta)
ESCRIVA:
Valencia, també ma patria, es terra culta i treballadora, mare de poetes, escritors,
notables, meges, inclus de papes, com Aleixandre VI, que portà el nostre idioma
valencià al cor del mon que era Roma i doná Bula Papal per a crear el nostre Estudi
General o Universitat de Valencia en 1499.
Página 6
Es tambe terra d’agricultors, seders, tintorers, peraires i sobre tot Gremis, que en el
temps eren la base d’empreses chicotetes dirigides a crear riquea i cultura en el mon.
Els seus dolços i les ceramiques ompliren les taules de reis i papes, i l’uberrima horta
valenciana matà la fam d’uns atres pobles menys afortunats.
En un d’eixos mercats es va produir el primer milacre conegut del Pare Vicent Ferrer.
(Mentres el notari Medina escriu, darrere se va formant un mercat popular en
chicotetes paradetes de venda: una de peix, una verdulería, una de pa, una d’atifells,
una de sedes... i alguna dona en el seu cabàç deambula en silenci mirant el genero. El
notari continúa escrivint, mentres que el mercat va adquirint vida).
MARIA: (alçant la veu): ¡Chiques! ¿Voleu peix?... Peix acabadet de dur de les barques
de la mar¡ ¡Que s’acaba... Peix de bolig!
PEPETA: ¡Calla, Maria, no crides tant, que pareix que el mercat es a soles teu. ¡Cebes,
ravens, encisams... acabadets de collir esta matinada en l’horta de Russafa! ¡Tendres
i bones... !
(Mentrimentres, les dones van visitant les parades)
ROSA: Escolta, Maria, ¿el teu home ya ha trobat faena?
MARIA: Ya n’ha trobat, ya. I, si no en troba, el mate.
PEPETA: ¿A on treballa ara?
MARIA: En el monasteri dels Predicadors, en lo carrer de la Mar i, pel conte que li
trau, procurarà que li dure. No vullc vore’l fins la nit.
PEPETA (a ROSA, parlant-li a cau d’orella): Puix esta pobra ho te clar; mira tu per a on
ve el referit, cridant i rient en un atre malfaener del poble de Campanar.
ROSA: (a PEPETA, idem): Com el veja Maria, tenim festa per a rato.
MARIA: (escudrinyant el fondo del carrer): ¿Aquell no es el meu Nelo? ¡Ai mare, lo que
m’imaginava! ¡¡Nelo!! ¡¡Nelo!!
Apareix Nelo en el seu amic.
NELO: ¡Arrea, la meua dona! ¿I yo que pensi que hui anava a vendre el peix al Mercat
Página 7
del Cabanyal? Tira cap arrere. ¡Tira!
AMIC: Yo escampe. (Fa com que se’n va)
NELO: Che tu, no em deixes a soles. Vine en mi i fes-te el disimulat. (Chiula mirant
a un costat).
AMIC: ¿Si?, ¿i que vols, que repartixca llenya als dos?
NELO: No passa res. Ya li contare algun romanç.
AMIC: ¡Nelo... que ve tronada!...Yo escampe. (Fa intencio d’anar-se’n).
MARIA (Cridant): ¡Nelo!...¡ Que vingues aci!
NELO (despistant): ¿Es a mi? Si es la meua prenda. Yo anava...
MARIA: Anaves... ¿a on anaves, deshonrat?
NELO: Anava... ¡Anava pensant en tu! Lo bonica que eres, lo carinyosa, lo dolça... (
s’acosta a la paradeta de verdures i agarra una pera, que va a mossegar).
MARIA: Deixa queta la pereta... (li la lleva i li pega un colp a les mans. Despres
l’espenta i se fica en els braços en ansa) ¿has guanyat una pesseta? ¿tens treball?
¡Afanya’t! Digues.
NELO: Es que tinc mala sorteta i no trobe res. ¡I mira que busque...!
MARIA: No cal que romanceges. Conta-m’ho tot de dalt a baix.
NELO: Marieta del meu cor... yo busque pero no trobe...
MARIA: ¿Que tu busques, guilopo? Conta’m ¿com demanes la faena?
NELO: Puix...¡Demanant-la!... ¿Com l’he de demanar?
MARIA: ¡¡¡Que m’ho expliques, te dic!!!
NELO: Puix, mira... Quan veig oberta una porta, yo m’acoste i molt baixet... per si
dormira el chiquet, faig: ¡pam, pam! ( fa com si colpejara la porta).
MARIA: ¡Bo! ¿I que mes?
Página 8
NELO: Despres molt baixet, ya saps, per lo mateix, dic: “Senyor amo, ¿vol un
treballador?”
MARIA: Be. ¿I que contesten?
NELO: Puix... no ho se, perque de la mateixa manera contesta l’empleador.
MARIA: ¡¡¡¿Que contesta? ¡¡¡ dis-me, per fi...!!!
NELO: Puix ho dira tan baixet que no m’arriba a l’oit, i per no molestar me’n vaig a un
atre lloc i torne a repetir lo mateix. Ya saps, baixet, baixet..., per si desperte al chiquet
(Susurrant): !Senyor amoooo...!
MARIA: O siga... que tu, gos de moli, ni busques, ni crides, ni res de res.
NELO: ¡Ai! ¿I que vols que faça? Si no trobe...
MARIA: Que te’n tornes a buscar. Fuig d’aci, mal marit, i no vingues mes per casa, o
agarre este pes de ferro i t’obric la carabaça.
NELO: ¡Bonica! ¡Rosa temprana! Pren un beset, que ya me’n torne a buscar.
MARIA: ¡Que te’n vages, pero YA!!! No vullc vore’t, malfaener. ¡Fuig! ¡Ves-te’n!
¡Desapareix!
(Nelo ix corrent i son amic darrere).
AMIC: Che, Nelo, que burro eres. Te digui que tronaria...
NELO: Corre, tira cap alla i no mires arrere, que no trona: ¡cauen rajos de punta!
PEPETA ( A Maria):Mira que eres animal. Vols que se busque faena i en lloc de parlar-li
be el tractes que dona pena...
MARIA: Tu calla i a lo teu, o hui a tu t’arranque la trena.
CONSOL Chiques, ya està be. Mireu qui ve per ahi. Es Sara, la cegueta.
PEPETA: ¡Pobra chica! Tan jove i res pot vore. Vindra a buscar la pesseta i lo que caiga
de totes.
CONSOL:Yo crec que ve com sempre a coincidir en la senyora del notari que tots els
mesos li regala una coixinereta de farina i 20 quincet per ajudar-la a sobreviure.
Página 9
(Pel carrer d’enfront apareix Na Contança Miquel, dona del notari del Regne , Guillem
Ferrer.en alvançat estat, ya que va a parir un atre fill. La cegueta ix al seu encontre).
SARA: Senyora i mare prolifica, sou dama d’un alt llinage, que generosa i magnifica,
mai estalvia el viage per fer-nos la caritat...
NA CONSTANÇA: ¡Ai, Sara! El dia s’acosta del naiximent de mon fill.¡Tinc tanta por
al dolor que me vindra de parir... Vinc per tu i ta fam, a posta per a mostrar-te l’amor...
Mes... Demana a Deu per mi que este quart fill que m’envia no em coste tant de parir,
puix del dolor moriria. Cadascun que m’ha naixcut m’ha deixat tan endolorida que
tremole de pensar que esta vegada puc perdre la meua vida.
SARA (abraçant a Na Constança): Senyora caritativa que no oblideu al dolent, vullc
que sapia esta gent que, en alçar-me cada dia, lo primeret que faig es pregar-li a Deu
Misericordios que no la deixe patir, ni quan naixca son hereu ni en tota la vida seua,
i que li allunte el morir. (La cegueta pega un bot i , caent de genolls) ¡Ai, Senyor! (Es
du les mans als ulls)
SARA: ¡Senyora! ¡Bona gent, sentiu, perque el fill de vostra entranya als meus ulls la
llum tornà! ¡¡¡Es un sant i a ningu estranye els milacres que fara!!!
TOTS: ¡¡¡Milacre, Milacre d’esta criatura!!!
SARA: (Girant-se a la gent). Es fara gran als vostres pits i creixerà en la vostra casa.
Llarga vida li done Deu per a consol de Valencia. Sera savi, home prudent, conseller
de reis i de papes. Ell parlarà al mon sancer en sa llengua valenciana. Rics i pobres
l’entendran i seguiran els seus consells.
NA CONSTANÇA: Sara, ¿tu saps lo que dius? ¿Qui va a creure tes paraules?
SARA: Yo l’acompanye a sa casa, i a tot lo mon contare esta cosa tan estranya.
(Na Constança i Sara se’n van).
MARIA: ¿Haveu vist lo que yo he vist ? La cegueta ya te vista.
ROSA: ¿Aço no sera patranya? Un chiquet que no ha naixcut... ¡A mi el milacre
m’estranya!
CONSOL: Ya esteu fent una montanya. Ya vorem quan arribe el part si es de veres
lo que passa. ¡Au, a vendre, que es lo nostre. ¡Pa tendre; blanc i sabros. Pa de hui, fet
en ma casa!
Página 10
MARIA: ¡Peix fresquet! ¡Dones, fresquet i barat!
PEPETA: ¡Verdura de Russafa!
ESCRIVA: Es va cumplir el milacre. I aquell Nadal de 1350, regnava Pere IV, dit el
del Punyalet en Arago, i el Ceremonios en el Regne de Valencia com a Pere II.Rei
benvollgut per el poble valenciá, perque concedix al Regne el us de sa senyal real o
Senyera Valenciana en cuatre barres roges i cinc grogues i una llista blava coronada
i junt al asta En la casa dels Ferrer va naixer, sense dolor per a sa mare, un chiquet.
(Comencen a sonar les campanes de l’iglesia, i el tronar dels petardos avisen als veïns
de Valencia que hi ha un bateig).
ROSA: ¿Per que voltegen les campanes?, ¿ sabeu algo?
UNA DONA: ¡Clar que si! Hui bategen al chiquet del notari Ferrer i conten que
acodirà molta gent important.
(Les dones s’arremolinen al costat de la veïna).
PEPETA: Conta, conta, ¿que se diu?
UNA DONA: Puix que homens molt principals volen ser els seus padrins: els
magistrals que tenen el Govern de la Ciutat, En Raimon d’Oblites, Jurat en Cap, En
Guillem d’Espigol i Domenec Aragones. Han nometat com a Padrina a Na Raimona
d’Encarros i Vilaragut.
MARIA: ¿I en quina Iglesia el bategen?
UNA DONA: En Sant Esteve i el batejarà Mossen Perot de Pertusa.
CONSOL: ¡Ah, caram, si que es gent important!
MARIA: Yo no me perc el bateig.
ROSA: Donaran peladilles i fruits.
CONSOL: I portaran cada trage...
MARIA, (replegant la paradeta) ¡¡¡Anem-nos-en cap alla!!!
(Totes repleguen i es queda buida l’escena).
Página 11
ESCENA SEGONA
En l’escenari, l’escriva i darrere la pica de batejar de Sant Esteve. Fent rogle els padrins,
la comare, el retor, Na Constança i En Guillem Ferrer.
Fora d’enquadre, gent del poble.
(La comare acosta al chiquet a la pica baptismal i els padrins se coloquen formant
rogle junt a la pica).
MOSEN PEROT DE PERTUSA: ¿Qui sou els que s’acosteu ad esta Capella i que li
demaneu a la Santa Mare Iglesia?
RAIMON D’OBLITES: Yo soc En Raimon, Senyor d’Oblites , representant del cos
Noble d’esta Ciutat i elegit per el Notari En Guillem Ferrer com a padri de son fill.
MOSEN PEROT: I... ¿Qui sou Vos?
GUILLEM D’ESPIGOL: El meu nom es Guillem i perteneixc a la molt noble Casa dels
Espigol. Represente al poder Militar del Regne i tinc l’honor de haver segut nomenat
padrí d’este chiquet.
MOSEN PEROT: I Vuesa Mercet, Senyor, ¿quin es el vostre nom?
DOMENEC ARAGONÉS: Domenec es el meu nom i Aragonés mon llinage. Designat
tambe, com mana la tradicio, com a padri d’este albadet, representant als Ciutadans
de la ciutat, com a Jurat de la mateixa.
MOSEN PEROT: Salutacions puix. I ara cristians coloqueu les mans per damunt del
Página 12
cap del chiquet i contesteu a les meues paraules : ¿Que demaneu a la Santa Mare
Iglesia?
NA RAIMONA D’ENCARROS: Yo Raimona d’Encarros, comare d’esta honorable
familia demane en son nom les Aigües Baptismals com a nou cristiá.
MOSEN PEROT: ¿Quin nom demaneu per ad este nou cristia?
RAIMON D’OBLITES: Son nom, que yo li preste es Raimon.
GUILLEM D’ESPIGOL (molt airat):No será així puix reclame com a padri nomenat per
son pare, el meu dret a ficr-li nom: per tant el chiquet se dirá Guillem.
DOMENEC ARAGONES: ¡Tingau-se tots: este chiquet se cridarà Domenec i no
mes que Domenec. No puc permetre esta ofensa, soc el padrí! I soc ante tot, home
principal representant dels ciutadans de Valencia.
EN RAIMON: Es dira Raimon.
EN GUILLEM: No es possible. Li diran Guillem i no es parle mes
(Tots parlen al mateix temps).
UNA DONA DEL POBLE: Estos acabarán traguent les espases.
NELO: Aixina, aixina me agrada a mi. Yo aposte perque guanye En Raimon ¿qui juga
en mi? ¡Aci van 20 centims!
MARÍA: Tu calla, cudol i vesten a trovar faena. Sempre estás hon está la festa; pero en
el treball (li pega una espenta)... en el treball te fas invisible, ¡Caram!
PEPETA: ¿La festa Quina festa? Estos acaben com el gall de Morón: Sense plomes i
cacarechant.
(Tots rigüen).
UNA DONA: ¡Calleu, calleu que parla el bisbe!
PEROT DE PERTUSA: Pau senyors, pau. No es este un lloc d’enfrontaments
innecessaris. Deu parla per mig de la seua Iglesia. Que porte este chiquet el nom del
Sant que celebrem hui : Sant Vicent de la Roda el diacon de Sant Valer que va patir el
martiri en la Ciutat de Valencia. Ad este chiquet li diran Vicent que vol dir “vencedor”.
(Tots asentisen I el Bisbe dirigint-se al chiquet , i fenli la creu a la vegada que li derrama
l’aigua)
Página 13
VICENT FERRER I MIQUEL, el dia del Senyor 22 de Giner de 1350 en la Ciutat i Regne
de Valencia, yo te batege en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
TOTS: Amen.
ESCRIVA: I d’esta manera, el que sería en lo temps ,preclar predicador i home de fe,
portaria per a sempre el nom del martir Vicent... Els dos Patrons del Regne valencià.
El nostre poble, fet a mirar per les tradicions, volgue recordar el momen important
del bateig del Pare Vicent Ferrer, per lo que tots els anys, en Sant Esteve, a on es
conserva la pica baptismal del Sant, se representen els personages que varen estar
en l’ofici divi:
(L’escriva va nomenant als personages, que es coloquen alrededor de la pica, en la
mateixa posicio que están representats en Sant Esteve)
Na Constança Miquel, mare del Sant.
En Raimon d’Oblites, noble.
En Guillem d’Espigol, militar.
En Domenec Aragones, ciutada i jurat
En Perot de Pertusa, bisbe.
Na Raimona d’Encarros, comare i padrina,portant al braç a Sant Vicent, chiquet.
En Guillem Ferrer, pare del Sant, que porta una “coca” per a convidar.
Ad estos personages se’ls coneix en Valencia com “ELS BULTS DE SANT ESTEVE” i
fan la cabalgada del día del Sant Patro de la Ciutat de Valencia.
(L’escriva replega els papers i es coloca a un costat del escenari)
j
Página 14
CHIQUET:
I aixi s’acabà el milacre
que ans de naixer ya va fer
un chiquet que el mon coneix
com Pare Vicent Ferrer.
En Russafa està est Altar
que un Custodi protegix,
a on chiquets volen parlar
en sa llengua valenciana.
Tots nos sentim bons germans
satisfets de nostra herencia
i hui en complaençes grans
volem cridar en orgull:
¡Sant Vicent, ¡som valencians!
Bona gent, aneu en pau.
El milacre s’ha acabat
d’UN CHIQUET PER A L’HISTORIA.
Si l’obreta ha agradat
premieu-la en unes palmetes.
ATRE CHIQUET: i si sou molt generossos
en dolços i monedetes.
ATRE CHIQUET: I ara cridarém en fe...
¡¡¡ Vixca Sant Vicent Ferrer!!!
Tots: ¡¡¡Vixca!!!
Página 15
CON EL PATROCINIO DE LA
© Mª Dolors García i Broch
Edita
© Associació de Sant Vicent Ferrer de l’Altar del Sant Àngel Custodi de
Valencia, 2014
Email: [email protected]
www.altarangelcustodio.org
Diseño y maquetación
Jesús Calatayud Cases
Depósito legal: V-1492-2009