Creant “Terapia”: una pel lícula pròpia 2015

Creant “Terapia”:
una pel·lícula pròpia
Autor: Ignasi Roqué Paniagua - 2n Bat A
Tutores: Victòria Ballabrera i Núria Pujol
Entrega: 9 de desembre de 2015
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Índex
Introducció.......................................................................................................................4
1. Procés de creació de la pel·lícula.......................................................................6
1.1. Origen del projecte..............................................................................................6
1.1.1. Projecte anterior.......................................................................................7
1.1.2. Idees base.................................................................................................8
1.1.3. Pluja d’idees............................................................................................11
1.2. Preproducció......................................................................................................12
1.2.1. Guió literari.............................................................................................12
1.2.2. Guió tècnic..............................................................................................14
1.2.3. Disseny de producció..............................................................................15
1.3. Producció............................................................................................................19
1.3.1. Procés de filmació...................................................................................20
1.3.2. Material de filmació................................................................................24
1.3.2.1. Càmeres i objectius.....................................................................24
1.3.2.2. Micròfon.....................................................................................26
1.3.2.3. Il·luminació..................................................................................27
1.3.2.4. Problemes tècnics.......................................................................28
1.3.3. Localitzacions i escenaris........................................................................29
1.3.3.1. Interiors.......................................................................................29
1.3.3.2. Exteriors......................................................................................34
1.3.3.3. Altres...........................................................................................37
1.3.4. Trucs.......................................................................................................39
1.3.5. Problemes i canvis..................................................................................41
1.4. Postproducció....................................................................................................44
1.4.1. Edició d’imatge.......................................................................................44
1.4.2. Edició de color........................................................................................45
1.4.3. Edició de so.............................................................................................46
1.4.4. Edició de música.....................................................................................48
2
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
1.5. Presentació.........................................................................................................48
1.5.1. Tràiler......................................................................................................48
1.5.2. Portada....................................................................................................49
1.5.3. Preestrena...............................................................................................49
1.5.4. Estrena....................................................................................................49
2. Anàlisi de la pel·lícula.........................................................................................50
2.1. Àmbit narratiu...................................................................................................50
2.1.1. Plantejament..........................................................................................50
2.1.2. Personatges i trames..............................................................................51
2.1.2.1. Nate............................................................................................52
2.1.2.2. Auria i Nate.................................................................................58
2.1.2.3. Berto i Nate.................................................................................63
2.1.2.4. Isaac i Nate..................................................................................66
2.1.2.5. La teràpia....................................................................................70
2.1.3. Diàlegs....................................................................................................78
2.1.4. Talls units................................................................................................79
2.1.5. Referències.............................................................................................81
2.2. Àmbit tècnic.......................................................................................................83
2.2.1. Cinematografia.......................................................................................83
2.2.2. So............................................................................................................86
2.2.3. Música....................................................................................................86
2.2.4. Edició......................................................................................................87
2.3. Àmbit artístic.....................................................................................................88
2.3.1. Actuacions..............................................................................................88
2.3.2. Portar fins al límit...................................................................................90
Per què no està acabada?.......................................................................................92
Conclusió.................................................................................................................93
Agraïments..............................................................................................................96
Annex: Guió literari.................................................................................................97
3
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Introducció
Aquest és el projecte més ambiciós de la meva vida. És un projecte que s’origina en mi,
que es fa realitat amb l’ajuda imprescindible d’amics i familiars i que està destinat a
tothom: una pel·lícula.
El cinema és un art destinat a la creació de productes audiovisuals per entretenir a
grans audiències. Aquests productes ens transporten en l’espai i el temps per
introduir-nos dins de noves històries, les quals són capaces de provocar-nos emocions
de tota mena i pensaments que relacionem amb la nostra pròpia realitat. Però... com?
Per què una història fictícia pot tenir tanta influència en la vida real? Com s’assoleix un
metratge capaç de fer-ho? Dit d’una altra manera, qui i què hi ha darrere d’una
pel·lícula? Tots tenim coneixements sobre el procés que es segueix i sabem que són
necessaris certs recursos. Ara bé, és possible imitar-lo sense una gran producció?
El meu treball de recerca es centra en la investigació i aprenentatge del procés de
creació d’una pel·lícula per a després reproduir-lo en un llargmetratge propi. Així
doncs, el treball s’adscriu als àmbits d’audiovisual i d’entreteniment.
Cal destacar que originalment aquest projecte no tenia relació amb el treball de
recerca, però davant la impossibilitat de realitzar la pel·lícula i un altre treball al mateix
temps, vaig decidir dedicar-lo a ella. Les raons que em van portar a crear un metratge
des de zero són les següents: en primer lloc, sento la necessitat d’emprendre un
projecte difícil que em permeti ser creatiu i a partir del qual pugui millorar la meva
capacitat de treball. He triat el cinema perquè em permet expressar-me i alhora
tothom en pot gaudir. En segon lloc, trobo fascinant tot el que pot arribar a contenir
una pel·lícula, ja sigui en detalls, en anècdotes o en la seva influència en la societat.
A banda del meu interès personal, la recerca té un interès social perquè el resultat no
deixa de ser una peça d’entreteniment. També ajuda a comprendre com es filma una
pel·lícula i qui s’hi involucra. Abans d’escollir aquest tema havia pensat altres
possibilitats, com per exemple una anàlisi de la sèrie de televisió True Detective o una
anàlisi de la filmografia del director i escriptor Christopher Nolan. Vaig descartar
4
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
aquestes opcions perquè es basaven en organitzar informació extreta d’Internet i
perquè crec que no haurien sigut el projecte ambiciós que desitjava emprendre.
Els objectius del treball són els següents:
1. Filmar una pel·lícula pròpia adaptant el procés que utilitza la indústria
cinematogràfica a una escala menor.
2. Descriure el procés de creació, filmació i edició del metratge propi i analitzar-lo.
3. Valorar la seva recepció per comprovar si s’ha assolit qualitat sense una gran
producció.
Per tal de complir aquests objectius, he utilitzat la metodologia següent: per
començar, he fet una recerca bibliogràfica amb la finalitat d’entendre tot el procés
d’elaboració d’un producte audiovisual. Per aconseguir-ho, he investigat tant sèries de
televisió com pel·lícules, he buscat informació en llibres i articles sobre cinema i també
he visualitzat assajos d’anàlisi cinematogràfica per Internet.
A més, en tot moment he planejat la forma d’adaptar el procediment al metratge
propi, ja que és de petita escala i pocs recursos. Un cop he assolit els coneixements
necessaris, he desenvolupat l’argument de la pel·lícula a partir de les idees que havia
anat recopilant des de feia un any. He escrit el guió literari i més tard he preparat el
tècnic, tot dissenyant la producció. Llavors he reunit els actors i he començat a filmar.
El rodatge ha sigut intermitent i ha durat més de dos mesos. Després he editat la
pel·lícula. Finalment, promocionaré el resultat i l'estrenaré. Al mateix temps, n’he fet
el seguiment en tot moment per descriure cada pas del procés en aquest treball.
Així doncs, aquest treball s’estructura en dues parts. La primera explica el procés seguit
per a crear la pel·lícula i la segona l’analitza en diferents àmbits.
Per últim, he de destacar el caire personal d’aquest treball, ja que hi tracto un projecte
en el qual he treballat durant un any i mig. Considero que, fora dels estudis, “Terapia”
és la meva primera aportació al món real. Té tant de mi mateix que seria impossible
mantenir un to neutre i objectiu. Tot i així, el mèrit també recau en tothom que hi ha
contribuït i que m’ha ajudat a poder dur a terme aquest projecte. Gràcies.
5
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
1. Procés de creació de la pel·lícula
1.1. Origen del projecte
Per què he filmat una pel·lícula amb el que tinc a mà, sense estudi ni productora? Per
poder comprendre per què em vaig fer aquest propòsit, cal explicar el camí que m’hi
va portar. Ja feia temps que m’havia interessat pel suport audiovisual, però no va ser
fins que vaig tenir l'oportunitat de mostrar la meva pròpia història i personatges ficticis
que vaig descobrir com gaudia creant-los i expressant-me al mateix temps.
Aquesta oportunitat va ser un curt que ens van encomanar a classe d’anglès a quart
d’ESO. Vaig notar que hi vaig dedicar més temps i esforç del que potser hagués sigut
necessari, i no em va importar. El resultat va ser “Beyond what you deserve”, un
curtmetratge de 23 minuts en anglès on només hi apareixien dos personatges.
Figura 1: Escena de Beyond What You Deserve
L’experiència va ser tan interessant que, en acabar el curs, un grup d’amics i jo (la
majoria dels quals són actors de “Terapia”) vam decidir filmar-ne un altre pel nostre
compte. Si bé he continuat elaborant curts com a treballs de classe, per a mi aquell
nou projecte va marcar la divisió entre filmar per pujar la nota i filmar per diversió.
6
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
1.1.1. Projecte anterior
El nou projecte per a l’estiu del 2014 va a passar a ser un llargmetratge tan aviat com
m’hi vaig posar a treballar. De la meva passió pels thrillers policíacs en va sortir la idea
base: uns detectius privats investiguen un assassí en sèrie en una zona que ha viscut
temps millors i que a causa d’aquests i altres crims es veu envoltada d’un ambient fosc.
Vaig escriure la pel·lícula en anglès degut a la influència de veure-ho tot en versió
original i perquè volia practicar la llengua estrangera. Aquesta característica va resultar
ser un problema per als actors i va ser un dels factors que van causar la interrupció del
rodatge un cop va començar el nou curs. Tot i així, no vaig abandonar el projecte.
Vaig continuar elaborant “Chaos” (en
català, “Caos”) durant el curs fins que va
arribar l’hora d’escollir tema per al
treball de recerca. Quan vaig decidir
dedicar-li el treball, immediatament vaig
esborrar totes les escenes que havíem
filmat.
Volia
reescriure
el
guió
i
començar de nou, aquesta vegada amb
Figura 2: Logotip de l'oficina dels detectius
un enfocament més complex i ambiciós.
D’altra banda, mentre filmàvem la primera versió de “Chaos” vaig començar a tenir
altres tipus d’idees que no encaixaven amb el seu ambient. Aquestes s’anirien
desenvolupant i acabarien formant part de “Terapia”. Així que l’origen del projecte
data de l’agost de 2014, just quan em trobava enmig d’un altre.
A finals d’any estava reescrivint “Chaos” i també estava recollint idees per al nou
projecte, que llavors no tenia nom. Al gener va començar el treball de recerca i em vaig
trobar en una situació compromesa: portava molt de temps preparant una pel·lícula,
però la nova em cridava molt l’atenció. Per això originalment el treball estava dedicat
als dos llargmetratges. Tot i que jo no ho veia, aquella situació era insostenible.
7
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Durant la primavera de 2015, l’angoixa i la feina es van acumular. Llavors la tutora del
treball va dir exactament el que jo no podia acceptar per mi mateix: era impossible
filmar les dues pel·lícules, així que n’havia de descartar una. Tenia molt avançada la
segona versió de “Chaos”, però el nou projecte m’era més atractiu i era més original.
Al final, el que va inclinar la balança cap a “Terapia” va ser un sola raó: a diferència de
l’altra pel·lícula, on actors adolescents fèiem de detectius adults, els personatges del
nou projecte eren adolescents. Aquesta autenticitat guanyava la falta de realisme de
“Chaos”, i per tant, després de gairebé un any de feina, vaig enterrar el projecte.
1.1.2. Idees base
Una història s’origina en unes idees i trets principals. Aquest va ser el primer objectiu
que em vaig marcar quan vaig iniciar el procés de creació d’aquesta pel·lícula.
Sobretot, el que no volia era repetir els errors que van obstaculitzar el rodatge de
“Chaos”, així que vaig analitzar els seus problemes principals i els vaig intentar evitar:

L’idioma. Al principi vaig considerar que la nova pel·lícula fos en anglès (d’aquí que
el protagonista tingui un nom anglès), però al veure que els actors tenien moltes
dificultats per actuar en una llengua que no era la seva, vaig canviar-la. A més, em
deien que es sentirien més còmodes si la pel·lícula fos en castellà. Personalment,
m’era indiferent que fos en català o en castellà. Només buscava la forma més
dinàmica de treball possible. A part, la història no passa en cap lloc concret, així
que no s’havia de reflectir el bilingüisme. Al final, i principalment per aquestes
raons, vaig decidir que la pel·lícula seria en castellà.

Els protagonistes. Un dels elements que va allargar el rodatge de “Chaos” era que
hi havia tres detectius protagonistes que sortien en la majoria d’escenes. Per tant,
per filmar sempre havíem de coincidir els tres (i sense comptar la resta de
personatges secundaris). Per al nou projecte, la forma d’evitar en part els
problemes d’horaris va ser tenir un únic personatge principal que es relacionés
amb la resta de personatges importants per separat. És a dir, que en moltes
escenes només apareixerien ell i una altra persona i així el rodatge seria més fàcil.
8
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Un cop presa aquesta decisió, calia determinar qui apareixeria en gairebé cada
escena. L’única opció viable era que el protagonista fos jo mateix, tot i que hagués
preferit romandre darrere la càmera o interpretar el paper del terapeuta. Era
impensable que el protagonista fos un altre actor, ja que l’hauria necessitat cada
dia del rodatge (i és que m’han ajudat per diversió i sense esperar res a canvi). En
contra, es presentava el problema d’haver-me de dirigir a mi mateix.
Tot i que no volia repetir els problemes principals de “Chaos”, tampoc volia ignorar les
idees i elements més interessants que contenia. El problema era que només
encaixaven en el seu ambient fosc i seriós. Des d’un primer moment vaig voler que el
nou projecte no fos tan fosc, però igualment seriós. Això em va permetre adaptar
algunes idees, però no tantes com hauria volgut.
Però no totes les idees base de “Terapia” provenen de “Chaos”. La majoria són pròpies
del projecte i les vaig anar recopilant durant gairebé un any:

Realisme. Com ja he mencionat, el fet que els protagonistes fossin adolescents
donava molta credibilitat a la història. Des d’un principi vaig tenir molt clar quina
mena de joves volia que fossin: adolescents madurs propers a l’edat adulta. No
volia que es comportessin com els joves mostrats en algunes pel·lícules i sèries on
només surten de festa i no es preocupen per res. Tot i que aquestes tendències es
veuen reflectides en l’argument, ho fan a molt petita escala. En el cas de
“Terapia”, als joves els preocupa la incertesa del futur i el temor a la pèrdua.
Aquest últim problema ve donat per la idea base detallada a continuació.

La desaparició. Un dels primers pensaments distanciats de “Chaos” que vaig tenir
va ser el de tractar la desaparició d’un personatge i el seu efecte sobre la gent del
seu entorn. A part de ser la raó per la qual la història seria seriosa, la idea també
oferia la possibilitat de jugar amb el misteri. Això em va conduir a una de les
trames més importants de la història: quan comença la pel·lícula, el millor amic del
protagonista ja porta mesos desaparegut i ell creu que hi té alguna cosa a veure.
9
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Figura 3: Pla amb el cartell de la desaparició desgastat pel temps

La teràpia. Si el títol de la pel·lícula reflecteix aquesta trama és perquè no és una
simple sala on conversar. Aquesta idea es va anar formant poc a poc i es va
assentar quan vaig escriure el guió. La considero l’element més especial del
projecte. L’escena on es descobreix la seva realitat és la més transcendental.
Quan vaig adaptar el procés de Hollywood a una producció casolana, les limitacions de
la cinematografia eren enormes, i més si jo no podia operar la càmera gairebé mai. No
disposava de grues ni vies per aconseguir que la càmera efectués moviments fluïts. Tot
i així, jo volia elevar l’àmbit visual i distanciar-lo de l’aspecte que tindria una pel·lícula
gravada a casa el màxim possible. D’aquest objectiu en van sortir els talls units.

Talls units. Gràcies al canal d’assajos cinematogràfics Every frame a painting (Cada
fotograma una pintura) vaig decidir que cada transició entre escenes tindria una
connexió. Aquesta podia ser visual o sonora, i l’execució del tall variava. D’aquesta
manera, quan vaig escriure el guió vaig haver de planejar cada transició.
Figura 4: Comparació de dos talls units
10
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Com acabo de mencionar, em vaig proposar intentar allunyar el producte resultant
d’una pel·lícula casolana. A nivell audiovisual vaig afegir els talls units. A nivell narratiu
vaig introduir l’última idea base de “Terapia”:

Presència del paisatge. A part d’influenciar l’argument i ambient de “Chaos”, un
dels elements que em van captivar de la sèrie True Detective (2014, creada per Nic
Pizzolatto) va ser que el propi paisatge era un personatge de la història. En una
entrevista, el director Cary Fukunaga va explicar que una forma de fer la trama
més interessant va ser portar els personatges a llocs poc comuns o llocs amb més
al·licients que un simple bar. Vaig aplicar el mateix mètode a “Terapia”. Així doncs,
escenes que podrien haver passat en interiors o en un banc del carrer succeeixen
en un mirador marítim, en una casa de dalt d’un turó o enmig de camps i boscos.
Arribar a aquests fonaments no va ser fàcil, i cal dir que en vaig destacar alguns. Per
exemple, al principi de tot pretenia que la història comencés pel final i tot anés enrere
menys la teràpia, de manera que al final es resolia perquè va desaparèixer el millor
amic del protagonista. Aquesta estructura no lineal venia clarament inspirada per la
pel·lícula Memento (2000, dirigida per Christopher Nolan). Vaig haver de descartar la
idea per la seva complexitat, però vaig mantenir certa tendència als salts temporals.
1.1.3. Pluja d’idees
Un cop tenia les idees de les quals partir, era el moment de recollir les petites idees
que unirien cada element de la història. Cal dir que ja n'havia estat recopilant al mateix
temps que considerava les idees base.
El procediment que vaig seguir va ser molt simple: apuntava tot el que se’m passava
pel cap en una aplicació de notes per al mòbil. Ho feia sense cap tipus de filtre. No
volia descartar una idea perquè al moment em semblés inapropiada i més tard canviar
d’opinió i no recordar-la. Escrivia frases de diàleg, trets que podria aplicar a un
personatge, cançons que acompanyessin una escena, plans interessants que volia
incloure d’alguna manera, idees per a talls units, possibles localitzacions, conceptes
per a escenes, referències a sèries o pel·lícules... Qualsevol idea era benvinguda.
11
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Aquesta part del procés creatiu va tenir lloc des de l’agost de 2014 fins al juny de 2015,
tot i que durant l’elaboració del guió i durant el rodatge també vaig afegir noves idees.
Per a mi, la pluja d’idees va ser fascinant. Podia passar dies sense idees i llavors tenirne moltes de cop. Vaig aprendre que la inspiració és aleatòria i que a vegades cal
distanciar-se del projecte per apropar-te al que busques.
1.2. Preproducció
En termes cinematogràfics, la preproducció comença quan el projecte té llum verda, és
a dir, quan ha estat aprovat per la productora. Normalment, en aquest punt el
finançament i els principals participants com el director ja estan preparats. Com és
lògic, el guió literari (només la història) ja està acabat, tot i que és susceptible a ser
modificat. Els elements de cada escena (localitzacions, vestimenta, objectes, etc.) es
preparen i es fa un calendari detallat ja que tothom ha d’estar coordinat. També es fa
el càsting d’actors i extres i es contracta la resta de l’equip de rodatge. Finalment es
reuneix la majoria de l’equip i es llegeix conjuntament el guió definitiu.
En el cas de “Terapia”, la preproducció va ser molt diferent, bàsicament perquè fins
que no contactés amb els actors, l’equip del projecte només seria jo. Quan va acabar el
curs, va arribar el moment d’entrar realment en el procés d’elaboració. El primer pas
va ser unir les idees recopilades i escriure el guió literari.
1.2.1. Guió literari
El primer dia de vacances vaig passar totes les idees a un document de Word, les vaig
organitzar i les vaig llegir totes. La impressió que vaig rebre va ser aclaparadora: no
sabia per on començar i moltes parts no les tenia gens clares. Per poder procedir, vaig
crear un document on resumiria l’argument i el separaria per trames. Les escenes i
frases de diàleg que tenia clares van ser les bases. A partir d’això vaig anar repassant
l’extens llistat d’idees, i durant una setmana vaig anar afegint, traient, modificant,
traslladant i descartant cada element de l’argument com si fos un trencaclosques.
Vaig haver de trobar una història en unes idees que eren independents les unes de les
altres. La veritat és que no em va costar tant com m’havia imaginat. Vaig suposar que
12
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
havia passat tant de temps recollint-les que ja havia connectat mentalment algunes
idees. També en vaig tenir de noves quan necessitava relacionar dues parts per donar
sentit a l’argument. Aquesta va ser la primera fase de creació de la història.
La segona fase va ser escriure el
guió. El 23 de juny em vaig asseure
davant
una
pàgina
en
blanc
disposat a expandir el resum que
posseïa. També tenia la possibilitat
d’afegir la resta de frases i detalls
que no hi figuraven. Tenia molt clar
que no disposaria de temps per
reescriure el guió com sí vaig fer
amb “Chaos”, així que la primera
versió havia de ser satisfactòria. El
vaig redactar en ordre, tal i com es
Figura 5: El començament del guió literari
veu a la pel·lícula.
Per al format i l’execució del guió vaig basar-me en el mode estàndard de Hollywood.
No vaig seguir-lo fil per randa, ja que els destinataris no eren productors o
desconeguts. Sobretot, els que dependríem del guió seríem la resta d’actors per al
diàleg i jo per tenir organitzat el rodatge. Tot i així, vaig respectar la manera de fer
indicacions, de delimitar escenes i de presentar el diàleg d’un guió professional.
A causa dels talls units, quan escrivia d’alguna manera ja estava editant la pel·lícula
perquè estava marcant les transicions entre escenes. Però no va ser fins que redactava
els diversos muntatges musicals que realment estava planificant el ritme i la
temporització de les escenes. Com que aquestes seqüències van ser escrites amb una
cançó concreta en ment, podia escollir les parts que volia i coordinar-les amb l’acció.
Per editar-les només hauria de seguir les instruccions que havia redactat mesos abans.
13
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
El guió va ser una altra fase
interessant. Vaig gaudir de
l’experiència, tot i que a
vegades el fet d’estar tot sol
creant una història destinada
a tothom era incòmode. Fins
que algú el llegís no sabria ni
si la meva feina de gairebé
un any tenia sentit ni si valia
Figura 6: Organització de dos muntatges musicals
la pena filmar-la.
Finalment, vaig acabar-lo després d’un mes, el 27 de juliol. El guió definitiu conté 60
escenes, té una llargada de 63 pàgines i està inclòs en aquest treball com a annex.
1.2.2. Guió tècnic
Un storyboard o guió il·lustrat és la representació gràfica d’una pel·lícula abans de ser
filmada. Aquest document recull l’aspecte visual del guió en forma de vinyetes i ajuda
a entendre l’estructura del metratge. D’altra banda, un guió tècnic és un document de
producció que conté la informació de cada pla (generalment indicacions de càmera i de
so). Aquests dos elements s’han de preparar un cop acabat el guió literari per
organitzar el rodatge de manera que tothom ho entengui igual i hi hagi coordinació.
Una vegada més, per a “Terapia” vaig adaptar aquesta fase i la vaig reduir a indicacions
de plans, ja que els sons estaven indicats al guió literari. Com que era l’encarregat de
planejar les posicions de la càmera no hi havia necessitat d’elaborar aquests
documents sencers. Sabia que els actors no s’hi involucrarien, així que només feia falta
que ho entengués jo. És a dir, vaig analitzar cada escena i la vaig dividir en diferents
tipus de plans. Per al rodatge vaig utilitzar un guió literari imprès que contenia el tècnic
escrit a mà als costats, així ho tenia tot a la mateixa pàgina.
Escollir els plans era decidir com l’audiència veuria la pel·lícula, ja que la gràcia del
suport audiovisual és que la càmera explica la història. Algunes seccions eren simples
de planificar, però altres van requerir molta concentració i moltes modificacions. Per
14
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
exemple, a la pel·lícula hi ha escenes ràpides amb molts plans que duren pocs segons.
En canvi, hi ha escenes que contenen plans que duren al voltant d’un minut.
1.2.3. Disseny de producció
Lògicament, abans d’iniciar el rodatge hi havia molt per fer. Primer em volia assegurar
que la història que volia mostrar era consistent i de certa qualitat. La meva inseguretat
i incertesa envers el projecte van disminuir quan el meu germà va llegir el guió i va
reaccionar-hi bé. Després el va llegir l’actor que interpreta el terapeuta, que també ha
composat la música original de la pel·lícula, i va reaccionar de la mateixa manera. Un
cop vaig veure que tenia potencial, vaig començar el disseny de producció.
La naturalesa de la història que havia de filmar em va donar l'oportunitat d’aplicar als
actors un mètode poc comú. Com que principalment el protagonista es relaciona amb
la resta de personatges i aquests no ho fan entre ells, vaig decidir que els actors només
coneixerien la seva trama. Cada actor sabria el mateix que el seu personatge.
D’aquesta manera, quan veiessin “Terapia” per primera vegada, l’experiència no es
veuria disminuïda pel fet d’haver llegit el guió sencer. Aquesta característica va aportar
al·licients al rodatge, però he de dir que al mateix temps va causar certa desorientació
als actors. La falta de context feia que a vegades la situació no estigués prou clara.
Vaig comunicar aquesta idea als actors principals en la primera reunió que vam fer, a
mitjans de juliol. Gran part de les persones que participen en aquest llargmetratge
eren els actors de “Chaos”. Quan vaig desestimar el projecte em va saber greu deixarlos tirats, així que els vaig reservar els principals papers de “Terapia”. Per això no va
haver-hi càsting. Durant aquella reunió vaig resumir el plantejament de la història i
vam parlar una mica de cada personatge, sense donar massa detall. També vam tractar
els seus horaris i com seria el procés de filmació.
A part de contactar amb els actors, havia de preparar tot el material que necessitaria,
així que vaig confeccionar una llista on vaig incloure’l tot. Després el vaig classificar per
tipologies: material tècnic per al rodatge (càmera, micròfon, trípode, llums i guió),
objectes que no s’havien de preparar (llibres, llanterna, altaveus...), objectes que
s’havien de preparar (cartell i notícies de la desaparició, fotografies...) i mobiliari i
15
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
altres elements (cadires, llits, el cotxe...). El material que va requerir més esforç va ser
sens dubte el que vaig haver de crear. A continuació explico detalladament alguns dels
exemples més destacats:

Fotografies. El fet de que un
personatge
estigui
desaparegut
quan comença la pel·lícula significa
que apareix principalment quan es
tracta el passat. Una forma de fer
notar la seva absència és a través
de fotos que tenen els personatges
propers a ell. Per a crear aquests
records, simplement vaig quedar
amb els actors i vam anar fora a
fotografiar-nos. Algunes les vaig
emmarcar perquè fossin realistes.
Com a exemple: la del personatge
Figura 7: Fotografia de la parella
desaparegut amb la seva parella.

Il·lustracions i pòsters. Per decorar els espais interiors, la majoria dels objectes ja
els tenia a casa, però també en vaig afegir alguns que reflectien els personatges. A
l’habitació del protagonista vaig enganxar dos pòsters de pel·lícules sobre l’espai,
ja que a ell el fascina. D’altra banda, vaig emplenar l’habitació de la seva millor
amiga d’il·lustracions del dibuixant satíric Pawel Kuczynski i de referències al grup
de música Rise Against. Aquests elements reflecteixen la seva ideologia crítica cap
a la societat moderna. A més, els dos tenen presència a la pel·lícula.

Cartell i notícies de la desaparició. Com que en la pel·lícula no es viuen els primers
dies de la desaparició, la manera de mostrar el que va passar és mitjançant
notícies i un cartell informatiu. Els vaig elaborar imitant el format de casos reals.
Per al cartell, vaig fotografiar l’actor en qüestió i després vaig redactar-lo donant
informació fidel a la història. Amb les notícies vaig seguir el mateix procediment,
16
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
proveint dades variades. A fi d’obtenir l’aspecte de desgast temporal d’un dels
cartells, simplement el vaig deixar a la intempèrie durant unes setmanes.
Figura 8: Notícies de la desaparició

Llibreta de notes sobre l’espai. Com acabo de mencionar, el protagonista té una
fascinació per l’univers que comparteix amb el seu millor amic desaparegut, que
també desitjava ser astrònom. Per això acostumaven a fer excursions nocturnes a
fi de contemplar les estrelles i anotar les observacions. Les escrivien en una
llibreta plena d’informació sobre l’espai i amb un seguiment de cada sessió.
Aquest objecte és important, així que vaig redactar-lo amb cura des de zero. Vaig
enumerar i datar les sessions, les quals variaven en meteorologia, fase lunar i
observacions concretes. També vaig emplenar-la d’esquemes i dades sobre l’espai:
Figura 9: Pla detall de la llibreta
17
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia

2015
Sang artificial. Un aspecte inexistent dels projectes en els quals havia treballat fins
aleshores era el maquillatge. Per a “Terapia” volia utilitzar-ne en forma de sang.
Tot i així, al principi no me’n vaig encarregar, sinó que vaig demanar a una de les
actrius si podia provar mètodes per crear-ne. Ella va acceptar i després d’alguns
intents fallits va trobar la recepta adequada: gomina per al cabell, colorant vermell
barrejat amb colorant blau o verd i aigua. La primera vegada la va preparar ella i la
resta jo mateix (més vegades del previst). Vaig quedar satisfet amb el resultat.
L’altra cara del material era el
vestuari. Tot i que en la pel·lícula la
roba dels personatges té poca
importància (tothom va utilitzar la
que ja tenia), igualment volia que
es
vestissin
sobretot,
adequadament
assegurar-me
de
i,
no
cometre errors de continuïtat. Per
això vaig organitzar en un quadre
les vestimentes dels personatges
Figura 10: Material i resultat de la sang artificial
per dies de la trama.
Abans de començar la producció només tenia preparada la roba del meu personatge,
que és qui en necessita més. No obstant, vaig pactar un estil propi amb la resta
d’actors de manera que ells escollien el que creien adequat per al seu personatge i
m’ho ensenyaven abans de rodar per acabar de decidir.
L’últim pas del procés de planificació va ser organitzar cadascuna de les 60 escenes.
Vaig utilitzar els mateixos paràmetres per a totes: personatges que hi apareixen,
material necessari, durada de l’escena, temps estimat de filmació (en hores), moment
del dia en què passa i altres característiques (cançons, anotacions específiques,
etcètera). D’aquesta manera no havia de rellegir el guió per trobar-hi la informació.
18
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Un cop tot estava preparat,
em vaig tornar a reunir amb
els actors principals, però
aquesta vegada de forma
individual. Uns dies abans els
vaig
enviar
escenes
en
les
primeres
les
quals
apareixia el seu personatge
perquè vinguessin informats.
Com que no hi havia perill de
que
la
resta
d’actors
s’assabentessin de la trama,
en aquestes reunions vam
aprofundir en el personatge
Figura 11: Organització de les escenes
en qüestió. Vaig explicar-los
tota la seva part de la història i després vam resoldre els dubtes que teníem, ja que la
personalitat del personatge no estaria totalment clara fins que l’actor se’l preparés.
Com ja he mencionat, vam parlar sobre el seu estil de vestir. També vam tractar els
horaris, i és que un dels fets que van allargar el rodatge va ser que no podien confirmar
la seva disponibilitat fins el dia abans. És a dir, mai estaven segurs de si podien venir
perquè no sabien si els sortiria algun imprevist, de manera que jo havia d’estar sempre
disponible i em vaig haver d’adaptar als seus horaris moltes vegades. Tot i així, ells
també van renunciar a activitats personals per poder assistir al rodatge. Aquesta ha
sigut una de les grans diferències entre aquesta producció i una de professional.
1.3. Producció
En termes cinematogràfics, la producció és el fet de posar en pràctica totes les idees i
planificacions de la preproducció, és a dir, filmar la pel·lícula.
A principis d’agost i pocs dies després d’haver acabat el guió literari, ja ho tenia tot
preparat. Llavors vaig marxar de vacances per poder distanciar-me del projecte abans
19
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
d’involucrar-m’hi de ple. Tot i així, precisament als voltants de Tremp va ser on es van
fotografiar la majoria dels cels nocturns que apareixen a la pel·lícula. Quan vaig tornar,
va arribar el moment de començar la part essencial de tot metratge: el rodatge.
La producció de “Terapia” es va allargar més del que esperava per diversos factors que
explico més endavant. En total, van ser més de dos mesos de feina intermitent. Amb
això vull dir que, a diferència d’un projecte professional, tothom filmava quan podia i
no era la màxima prioritat de la resta de participants. Al final, el que hauria d’haver
sigut una fase contínua es va dividir en tres:

14 – 15 de juliol. Sí, tot i que aquells dies ni tan sols el guió estava acabat, vam
filmar la seqüència que passa a l’institut. Això és degut a que poc després l’edifici
va tancar per vacances. Ho explico més detalladament al seu apartat.

12 d’agost – 13 de setembre. Aquest va ser el bloc principal de rodatge, ja que
disposava de dies sencers i els actors tenien moltes estones lliures.

14 de setembre – 19 d’octubre. L’última fase va ser la més problemàtica ja que el
temps disponible per filmar es va reduir a un terç pel retorn de les classes, les
quals també van propiciar un cansament important a la resta d’actors i a mi.
El rodatge va ser la part més fascinant del projecte, i a la vegada, la més exhaustiva.
Vaig acabar amb molt de material per editar (concretament, 597 gigabytes), però
satisfet. A continuació detallo el procediment que vam seguir per filmar “Terapia”.
1.3.1. Procés de filmació
Com es filmava cada escena? Tot i que cada una d’elles va requerir uns passos
concrets, la majoria es van adherir a un procés general, el qual detallo a continuació.
1. Disposició. El primer que s’havia de fer era contactar amb els actors
corresponents i assegurar un mínim d'hores de disponibilitat.
2. Preparació prèvia. Un cop el dia estava pactat i abans de l’arribada els actors,
jo prenia el guió de rodatge (el literari i el tècnic junts), rellegia l’escena i
repassava els plans que havia planificat. També reunia el material necessari i
20
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
l’equip tècnic (càmera, objectius, micròfon, trípode i llums). D’altra banda,
comunicava als actors la roba o robes que havien de portar.
3. Preparació tècnica. A l’hora de filmar, deixava que els actors practiquessin amb
el guió mentre preparava cada pla, i sempre seguia el mateix ordre: primer
enquadrar, després il·luminar i per últim enfocar. Posicionava la càmera seguint
el guió tècnic, tot i que a vegades feia modificacions. Buscava un angle
interessant i pràctic. Després feia que els actors es col·loquessin a la seva
posició i provava il·luminacions diferents fins a trobar l’adequada. Per últim, els
feia aguantar una referència (com el guió mateix o un mòbil) per poder enfocar.
4. Preparació artística. Tot i que mentre preparava el pla ja discutíem l’actuació,
quan acabava tractàvem la frase o acció en qüestió. Com que normalment el
meu personatge també hi apareixia, havia de gestionar-ho tot al mateix temps.
Decidíem com havia de ser el volum i l’entonació, els gestos que podien fer, per
on es podien moure, la temporització, el control de les pauses i els silencis...
Figura 12: Filmació al passadís de l'institut
21
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
5. Assajos. Quan teníem clar el que volíem, ho practicàvem sense filmar. Tot i així,
no sempre assajàvem, només quan crèiem que era necessari. També filmàvem
una presa i la visualitzàvem per corregir moviments desenfocats o fora del pla.
6. Filmació. Llavors arribava el moment essencial, que era la pròpia filmació de la
presa. Tot havia d’estar en ordre i coordinat. Si no actuava, estava darrere la
càmera observant la feina dels actors. Quan acabaven, entre tots opinàvem
sobre l’actuació i, si era necessari, els donava indicacions per millorar-la. També
canviava el pla o la il·luminació si creia que no estava funcionant.
7. Repetició. Aquest procés el repetíem tantes vegades com fes falta fins a
obtenir un parell o tres preses que consideréssim bones. Era possible que la
primera presa fos perfecte i seguíssim endavant, però també vam arribar a
repetir algunes frases més de 60 vegades. La mitjana estava entre 4 i 8 preses.
Com a director, no feia repetir fins a la sacietat perquè no m’agradessin les
preses anteriors, sinó perquè volia tenir opcions a l’hora d’editar. Per això,
enmig del procés acostumava a dir als actors que ho provessin d’una manera
completament diferent. Els resultats d’aquest mètode podien ser des de molt
bons fins a pitjors que abans. Jo m’aplicava el mateix procés quan actuava, tot i
que valorar-me era més complicat i més feixuc. Cal recordar que no som actors
i que jo no tinc prou experiència com per dirigir-los adequadament. Molts cops
era incapaç d’expressar què era el que fallava o com es sentien els seus
personatges. Per això ells també aportaven idees i ens ajudàvem entre tots.
8. Revisió. Quan acabàvem de gravar per aquell dia, passava el material obtingut
a l’ordinador i després el copiava en un disc dur extraïble. Llavors el visualitzava
per valorar-lo i per comprovar que no s’hagués de repetir cap pla.
22
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
En tot moment era conscient de que la resta de participants estaven filmant perquè
em volien ajudar i perquè els agradava ser part del projecte, així que vaig intentar ser
el més agraït possible i em vaig adaptar per no trencar el dinamisme del rodatge.
Apreciava el seu esforç i per això em dolia causar-los molèsties.
Per exemple, al principi gravàvem tots els plans d’una escena en ordre i l’actor es
quedava al rodatge encara que no sortís al pla, esperant a que tornés a sortir. Com a
responsable, sentia que els estava fent perdre el temps. Per això, unes setmanes
després vaig canviar l’ordre en què filmàvem: gravàvem tots els plans on sortien i
llavors ja podien marxar, i més tard o un altre dia jo sol acabava els meus plans. Una
trama tan important com és la de la teràpia la vam filmar dividits: primer vaig dirigir
tots els plans de totes les escenes del terapeuta i després vaig actuar la meva part.
L’ambient al rodatge depenia de cada escena. Generalment era relaxat perquè volia
que ens ho passéssim bé, però ocasionalment se’ns tirava el temps a sobre i llavors
calia augmentar el ritme. A vegades l’ambient dequeia, i per millorar-lo posàvem
música o descansàvem uns minuts per retornar-hi més frescos.
Figura 13: Filmació a la classe
23
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
D’altra banda, també hi havia lloc per a la improvisació. Permetia que els actors
s’inventessin frases o gestos, sempre i quan no estiguessin fora de context o fora de
personatge. Per exemple, en l’escena de la festa per Sant Joan, al guió només hi
figuraven alguns comentaris escrits, i la resta de diàleg el vam improvisar. La veritat és
que els actors van afegir poc al guió, potser perquè no sabien com complementar-lo o
perquè creien que ja era correcte. Amb el meu personatge sí que vaig improvisar
algunes frases, però perquè no em costava modificar el guió.
1.3.2. Material de filmació
Quan em vaig proposar elevar la qualitat de la producció, millorar l’aspecte tècnic
respecte dels meus projectes anteriors va ser essencial. Fins llavors, sempre havia
treballat amb les típiques càmeres compactes i amb els micròfons que hi venien
incorporats. Sí que havia utilitzat trípodes per aconseguir plans estables i llums per
tenir il·luminació extra, però mai d’una forma tan extensa com a “Terapia”. Tenia accés
a certs materials de filmació, però d’altres els vaig haver d’adquirir.
1.3.2.1. Càmeres i objectius
L’element tècnic principal de tota pel·lícula és la càmera. Una de les raons que em van
portar a emprendre aquest projecte va ser que el meu pare em podia prestar la seva
càmera rèflex d’alta qualitat. Així doncs, el model concret amb el qual vaig filmar
“Terapia” va ser la Canon EOS 5D Mark II.
També va ser la primera vegada que vaig utilitzar objectius diferents. Un objectiu és un
dispositiu que conté un conjunt de lents i en ocasions un sistema d’enfocament, el qual
forma part de l’òptica d’una càmera. Segons les seves característiques fan variar el
tipus d’imatge que s’obté. Concretament, per a la pel·lícula vaig usar-ne dos:

Gran angular. La majoria dels plans estan filmats amb aquest objectiu que, com el
seu nom indica, té un gran angle de captura. Normalment s’utilitza per a
panoràmiques, arquitectura i esports. Si els costats d’alguns plans de la pel·lícula
apareixen lleugerament encorbats és degut al seu ús.
24
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia

2015
Macro. Aquest objectiu especial permet enfocar a molt poca distància. El vaig fer
servir per a plans detall (de parts concretes d’objectes o persones) a fi de variar la
forma d’explicar la història amb la càmera. Aquest n'és un exemple:
A banda dels objectius, vaig treure
profit d’altres accessoris de la
càmera. Un va ser l’estabilitzador,
que permetia que els plans amb
moviment fossin més fluïts. L’altre
va ser la fotografia de llarga
exposició, la qual es va utilitzar per
Figura 14: Pla detall d'una pilota petita
captar el cel estrellat.
Quan es fa una foto normal, un petit forat de l’objectiu de la càmera anomenat
obturador s’obre i es tanca en una fracció de segon. Aquest capta tota la llum que hi
passa, la qual forma la fotografia que nosaltres veiem. El mètode de la llarga exposició
consisteix a mantenir l’obturador obert durant més temps, de manera que la foto
resultant és una superposició de tot el que passa en aquells segons. A la pel·lícula
apareixen algunes fotos nocturnes de llarga exposició, com per exemple:
Figura 15: Fotografia de llarga exposició
25
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Per al projecte encara vaig recórrer a dues càmeres més. La primera va ser la meva
compacta, la qual vaig usar per fotografiar el rodatge i que fins i tot surt a la pel·lícula.
La segona va ser una càmera subaquàtica. Aquesta va permetre ampliar la gamma
d’entorns de la història, tot i que a “Terapia” només apareixen tres plans fets amb ella.
Figura 16: Pla subaquàtic
1.3.2.2. Micròfon
Es diu que el so és la meitat d’una pel·lícula, i he d’admetre que fins aquest projecte
mai li havia dedicat l’atenció que necessita. El sistema de captació d’àudio que venia
incorporat a la càmera no era de tanta qualitat com el seu sistema visual, així que per
evitar un desequilibri, vaig decidir comprar un micròfon.
El problema era que en tota producció hi ha almenys una persona encarregada del so, i
sabia que no sempre podria disposar d’algú que m’ajudés perquè gran part del rodatge
treballaria sol. Així doncs, vaig haver de buscar un micròfon de certa qualitat que
tingués el funcionament més simple possible. El resultat va ser el Røde VideoMic Go,
un micròfon direccional que va connectat directament a la càmera i que va costar 63€.
26
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
1.3.2.3. Il·luminació
Per a la il·luminació artificial vaig emprar llums i llanternes que ja posseïa, excepte per
una de blanca que va ser comprada pensant en la pel·lícula. Aquesta va ser la més
utilitzada degut a la seva potència i a que no es sobreescalfava. També vaig usar llums
groguenques, diverses llanternes comunes per a les escenes nocturnes exteriors i una
llanterna submergible molt potent (la que surt a la pel·lícula).
D’altra banda, en ocasions específiques col·locava una superfície prima i blanca al
costat de les llums amb l’objectiu de reflectir la llum sense que aquestes haguessin
d’apuntar directament als actors. Així que, una vegada més, per a "Terapia" vaig
adaptar el mètode utilitzat a les produccions professionals.
Figura 17: Muntatge d'un pla: càmera, gran angular, micròfon, il·luminació i placa reflectant
Per a la il·luminació natural sempre buscava un moment del dia en el qual la zona on
filmàvem tingués bona llum, ja fos un interior o un exterior. Per exemple, vaig tenir en
compte que la sala on gravàvem la teràpia només rebia llum directa al matí. Per als
exteriors intentava filmar durant les anomenades “hores d’or”, és a dir, just abans de
que es pongués el sol i després de que sortís.
27
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
1.3.2.4. Problemes tècnics
Com és normal, no tot va funcionar com esperava. El material usat no era professional,
i si ho era, com la càmera, no tenia prou experiència com per dominar del tot el seu
funcionament. Això va comportar algunes dificultats a l’hora de filmar.

Enfocament manual. La càmera no disposava d’autofocus, cosa que limitava
moltíssim el moviment ja que a la mínima el pla es desenfocava. Si tenies la
càmera a prop mentre actuaves i et movies uns centímetres endavant o endarrere
d’on havies d’estar, ja no se’t veia ve. A més, era molt difícil detectar un pla
desenfocat a la pantalla de la càmera perquè no era prou gran. Sempre els
detectava quan revisava la feina del dia a l’ordinador, i per tant, molts cops ja era
massa tard com per repetir-los. Per això hi ha bastants moments de la pel·lícula on
els actors estan lleugerament borrosos (els que ho eren massa van ser repetits).

Sorolls no desitjats. Tot i que el micròfon no era d’alta qualitat, no esperava que
captés sons que nosaltres no podíem sentir. A vegades havia de canviar la càmera
de lloc perquè just on estava un xiulet agut feia impossible obtenir bon àudio.
També feia interferències amb electrodomèstics, els quals havíem d’apagar.

Altres problemes de la càmera. A part dels típics problemes com el de quedar-se
sense bateria (que no va passar mai) i el d’emplenar tot l’espai de la targeta de
memòria i no poder continuar, van sorgir-ne d’altres més específics. Un era la
filmació amb poca llum, que es va donar sobretot en escenes nocturnes. Il·luminar
la nit és molt complicat, i a més, com pitjors són els objectius utilitzats, pitjor es
veu. En el cas de “Terapia”, cada cop que en un pla hi havia foscor, aquella zona
s’emplenava de soroll digital (variació aleatòria de la brillantor i el color en els
píxels), el qual és molt molest. Un altre problema era que l’estabilitzador feia
soroll al funcionar, i per tant, no es podia usar en plans que requerien so.
28
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
1.3.3. Localitzacions i escenaris
La naturalesa d’aquest projecte va limitar molt les possibilitats de la història, de
manera que quan vaig escriure el guió, vaig haver de considerar què podia incloure-hi i
què no. Era impensable qualsevol escena que exigís molta gent, espais públics que
requerissin permisos com parcs o places, espais privats si no tenia el seu consentiment,
etcètera. Així que vaig crear la història amb el que tenia a l’abast: interiors i paisatges.
El procés de preparació i filmació d’un lloc depenia de si era un interior o un exterior.
Seguidament detallo les localitzacions i els escenaris més destacats de la pel·lícula.
1.3.3.1. Interiors
La majoria de “Terapia” transcorre dins d’edificacions, on filmar va ser més senzill. Tot i
així, en molts casos va fer falta construir els escenaris i després tornar-los al seu estat
original. Els avantatges eren que el material ja l’havia reunit durant la preproducció i
que tenia una idea clara de com havia de ser i què havia de reflectir cada sala.

L’habitació d’Auria. Aquest personatge s’havia tancat en aquesta sala des de la
desaparició de la seva parella, de manera que era la seva única zona de confort.
Havia de reflectir el seu món, és a dir: la música, els llibres i la crítica a la societat.
Partia d’una habitació que estava gairebé buida. Així doncs, vaig emplenar les
parets amb il·lustracions crítiques i amb referències al grup Rise Against, i després
vaig
afegir
reproductor
un
de
música, una col·lecció
d’àlbums i una de
llibres a la taula. Com
que era estudiant, vaig
distribuir-hi llibres de
text, llibretes i estoigs.
Figura 18: Fotografia de l'habitació d'Auria
29
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia

2015
L’institut. Una pel·lícula sobre adolescents havia de tractar l’educació, i per això
vaig demanar permís per gravar una part de la història a l’institut. Van acceptar la
meva proposta, i llavors vaig escriure unes escenes que hi tenien lloc. Necessitava
un adult per al paper de professor o professora, i qui tenia en ment va renunciar-hi
per objeccions personals el dia abans de començar el rodatge. Però no em va
deixar tirat, sinó que va aconseguir una actriu disposada a ajudar-me.
Aquells dos dies distanciats de la resta del rodatge van servir per habituar-me al
procés i per detectar els seus problemes. Per això és possible que l’execució no
sigui com la de la resta de la pel·lícula. Per exemple, encara no tenia el micròfon i
la qualitat del so en aquestes escenes és inferior. D’altra banda, no podia fer
canvis importants a la decoració de la classe i del despatx que vam utilitzar, però
tampoc va fer falta. Com que estava familiaritzat amb les sales, vaig escriure les
escenes de forma que un cop allà no necessitaríem gairebé res. Un dels pocs
materials que vam demanar va ser un carro de supermercat, el qual vam usar per
filmar tràvelings pels passadissos i per moviments fluïts durant les converses.
Figura 19: Pla general del passadís

El garatge de Nate. Aquest escenari només apareixia en una seqüència on Nate, el
protagonista, i el seu amic Berto investigaven la desaparició d’Isaac pel seu
compte després de mesos sense respostes. L’ambient de la sala oscil·lava: al
30
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
principi i al final era desesperat i tens, però era optimista durant el muntatge
musical on ho preparaven tot. No van fer falta grans canvis en la decoració
existent del garatge. L’únic que importava era el material d’investigació: les
notícies i el cartell de la desaparició, les fotografies, les hipòtesis, les dades...
La idea d’emplenar una paret amb informació extreta de caixes i caixes de
documents la vaig adaptar de “Chaos”. Els mateixos actors vam passar de buscar la
solució al misteri amb mirada de detectius a buscar-la amb mirada d’adolescents.
El fet de mostrar com treballaven amb un muntatge musical va venir inspirat dels
muntatges de la sèrie Breaking Bad (2008-2013, creada per Vince Gilligan).
Figura 20: Fotografia del garatge de Nate

La barraca dels traficants. Tot i que apareix poc, en aquest edifici té lloc una de les
escenes més destacades i tenses de la pel·lícula: l’enfrontament entre Nate i un
dels traficants. Si bé els exteriors també tenen presència, l’interior va ser el que
vam treballar més. La barraca que vam utilitzar és de la família i es compon de dos
espais principals. Per a filmar el primer només vam apartar alguns objectes que
estaven fora de context, ja que la resta li donava una aparença correcta.
31
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
El segon espai era la sala on els traficants treballaven, però s’asseguraven que tot
l’il·legal no estigués a la vista. Així doncs, la vam decorar de manera que només es
pogués intuir què hi feien. Per a l’enfrontament va ser necessària la sang artificial,
que vam anar aplicant segons passava el temps en l’escena. Tot i que passa de nit,
els dos dies que vam rodar-hi vam començar a la tarda per guanyar temps.
Figura 21: Filmació de l'enfrontament a la barraca

La sala de teràpia. Aquest era l’escenari més important del projecte. Degut a la
seva naturalesa en la història, cadascun dels objectes que hi apareixen van haver
de rebre la meva aprovació i estaven posicionats d’una manera específica. Havia
de convèncer l’audiència de que era el despatx del terapeuta i, al mateix temps,
ser apropiada a la seva realitat. Per això construir-la va ser tan laboriós.
El primer element important era la posició de la taula i les cadires on Nate i el
terapeuta conversen. La forma que es veu a la pel·lícula no és la del despatx real.
Vam haver de desmuntar un prestatge per poder col·locar la taula enmig amb
l’objectiu de que els personatges poguessin estar cara a cara al parlar. El segon
element important eren els llibres i objectes repartits pels prestatges. Vaig
reordenar la majoria de prestatges i vaig moure molts objectes perquè pogués
32
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
reflectir el que necessitava. També hi havia d’haver espai per moure’s quan els
personatges s’aixequessin i lloc per a la càmera. El resultat general va ser aquest:
Figura 22: Pla general de la sala de teràpia
Aquest pla en concret va requerir molt més esforç i temps del que sembla, ja que
en realitat, la càmera estava situada fora de la sala. Per aconseguir-lo vam obrir la
finestra, vam moure la taula més cap al mig de la sala perquè es pogués veure bé
als personatges, i finalment vam tapar la finestra per darrere de la càmera amb
una lona enganxada a la paret per impedir l’entrada dels rajos solars. Tanta llum a
les cares dels actors hauria arruïnat la resta de la feina. Pot semblar excessiu, però
al ser el pla més important de la trama de la teràpia, l’esforç valia la pena.
Figura 23: Muntatge del pla anterior
33
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
1.3.3.2. Exteriors
La idea base de la presència del paisatge va comportar haver de desplaçar-se
constantment durant el rodatge. Les característiques de rodar en localitzacions
situades a l’aire lliure van ser molt més complicades que els escenaris interiors.
Primer s’hi havia d’arribar. La majoria de vegades s’hi anava caminant, altres amb
bicicleta, i si era molt lluny, amb cotxe. Una vegada allà, les condicions havien de ser
adequades. La meteorologia havia de ser la que la escena requeria, igual que la hora
del dia. Hi havia d’haver com menys vent possible i havíem d’esperar a que no hi
hagués soroll. També calia evitar la presència de persones que no participaven en el
projecte, ja que podien impedir la filmació o ser una distracció. Tot i així, he de dir que
res espanta més a la gent que una càmera. Gairebé tothom que ens veia passava de
llarg ràpidament, excepte alguns que es paraven a preguntar.
A banda del material que portaven els personatges, en general els exteriors no van
necessitar decoració perquè ja reflectien la història. Això era degut a que durant la
pluja d’idees vaig considerar nombroses localitzacions i vaig sortir a buscar-ne de
noves. Moltes vegades la idea d’una escena venia donada pel lloc on passaria.

Casa del camp. Aquesta petita edificació de dalt d’un turó és un exemple perfecte
d’escenes que van ser escrites amb la localització en ment. Té molta presència en
la història perquè tres dels personatges principals la visiten a diverses hores del
dia i per motius diferents. Era un dels llocs on Nate i Isaac anaven a observar les
estrelles, i Isaac també hi havia anava amb Auria per estar sols.
Figura 24: Pla general de la casa del camp
34
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Feia temps que aquesta localització m’havia cridat l’atenció, i és que també
apareixia a “Chaos”: proporciona moltes oportunitats de cinematografia, és una
obra artificial enmig de la natura i té bones vistes a les muntanyes i a la ciutat.

Camps, camins i boscos. Paral·lelament a les localitzacions on hi ha diàleg, a
“Terapia” hi ha abundància de plans de paisatge cada cop que Nate es desplaça
fora de la ciutat. He d’admetre que la sèrie True Detective em va influenciar molt a
l’hora de voler captar la natura que envolta els personatges. Buscava indrets on hi
havia un pla interessant i els feia passar per allà, encara que aquests llocs
estiguessin distanciats de la resta.

Costa marítima. Com que per elevar la qualitat d’aquest projecte utilitzava tot el
que tenia a l’abast, des del principi vaig tenir clar que el mar i la Costa Brava hi
tindrien presència. Tot i així, vaig haver de buscar raons per les quals la història
passaria en miradors de penya-segats o en formacions rocoses davant de l’aigua.
Una de les idees que vaig incloure va ser la de que Berto es sentís atret pel mar i
que per això hi anés sempre que podia. Allà coneixia a Nate quan ell hi anava per
estar sol i així començava la seva competició de tirar pedres a l’aigua.
Figura 25: Filmació arran de mar
Rodar a prop del mar era molt emocionant, però al mateix temps complicat. El so
constant de les onades ja estava previst, però el soroll dels vaixells i el vent van
causar moltes pèrdues de temps. D’altra banda, posicionar la càmera en un terra
35
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
tan irregular complicava l’execució de la cinematografia. Al final, crec que va
valdre la pena sortir de casa per afegir més capes a la història que volíem explicar.

Carrers. Tot i que en principi volia evitar gravar en entorns urbans pels problemes
que podia causar, al final algunes escenes hi tenen lloc. La majoria d’aquestes són
curtes i sense diàleg, i les que en tenen estan filmades en un carrer situat a les
afores on pràcticament no hi passa ningú. Per això en les escenes nocturnes
només la meitat de la carretera està il·luminada:
Figura 26: Fotografia nocturna de la carretera

Pati de Nate. Aquest jardí apareix en dues escenes de festa, però són festes molt
diferents: una és una celebració alegre que passa de nit i l’altra és un comiat més
aviat trist que passa de dia. Per a ambdues van ser necessàries més persones del
normal, ja fossin actors o extres. També van requerir menjar, begudes i altres
objectes específics de cada una. A més, per a la nocturna vam usar la piscina, així
que també van fer falta banyadors, tovalloles, les llums i la càmera submergible.
36
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
1.3.3.3. Altres
A banda dels interiors i els exteriors, per a filmar “Terapia” també vam fer ús d’altres
elements. Tots aquests accessoris van ajudar a expandir l’abast de la història.

Cel estrellat. La presència de l’espai és important per al desenvolupament del
personatge de Nate i la seva relació amb Isaac. Era necessari que l’audiència
pogués veure el cel com ell per poder entendre la seva fascinació per l’univers. Així
doncs, feia falta obtenir metratge del cel nocturn. El problema era que per gravar
les estrelles es necessitava un equipament especial capaç de filmar amb poca llum.
La solució van ser les fotografies de llarga exposició.
Figura 27: Fotografia del cel estrellat
No va ser fàcil aconseguir bones imatges per a la pel·lícula. El primer pas era
assegurar-se de que la nit era serena. El segon era allunyar-se de la contaminació
llumínica dels nuclis urbans. També s’havia de tenir en compte la quantitat de llum
provinent de la Lluna, la qual impedia captar les estrelles menys brillants.
Finalment, quan es tenia la càmera posicionada, calia fer moltes proves amb
configuracions d’imatge diferents abans d’obtenir una fotografia satisfactòria.

Cotxe. En una de les últimes escenes, Auria ha de marxar en cotxe. Com és lògic,
per a filmar-la va ser necessària la col·laboració d’un adult. També va fer falta
gravar el vehicle en moviment des de fora i des de l’interior.

Petards. Una seqüència de “Terapia” consisteix en la celebració de Sant Joan. Els
personatges es reuneixen a casa de Nate i més tard surten al carrer a tirar petards.
37
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Aquests es van gravar durant la nit de Sant Joan real. Això vol dir que els plans dels
petards explotant al cel van ser el primer que es va filmar de tota la pel·lícula,
quan l’escena ni tan sols estava escrita.
Figura 28: Pla d'un coet explotant al cel
En canvi, al final de la seqüència, Nate i Berto encenen una font de guspires
blanques. Aquesta part sí que va ser filmada durant el rodatge, és a dir, a finals
d’agost. La font apareix en un pla general de la carretera i en un pla mitjà dels
personatges. Posseíem dues fonts iguals, així que només teníem una oportunitat
per a cada pla. Tot i que no feien gaire soroll, les vam encendre a altes hores de la
nit per no molestar a ningú. Abans de fer-ho estàvem realment tensos per si
alguna no funcionava, però finalment tot va sortir bé.

Talls units. Per aconseguir que la transició entre l’últim pla d’una escena i el
primer de la següent fos fluïda, vaig usar un mètode senzill. Normalment, després
de passar el material filmat de la càmera a l’ordinador, esborrava el de la càmera
per tornar a tenir espai. Però els plans que constituïen un dels dos plans d’un tall
unit els deixava a la càmera. D’aquesta manera, quan filmava el segon pla de la
transició podia comparar-lo amb l’altre i fer que s’assemblessin si era necessari.

Posta de sol. Vàries escenes de la pel·lícula succeeixen abans de que es faci de nit,
ja sigui perquè Nate estigui esperant a veure les primeres estrelles o perquè es
dirigeixi a la barraca dels traficants. Per tant, també va ser necessari molt
metratge de la posta de sol. El problema era que durava tan poc que només es
podien filmar alguns angles abans de perdre la llum. Per això, tot i que a la
38
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
pel·lícula només hi ha tres d’aquests moments, hi apareixen plans filmats durant
unes deu postes de sol diferents.
Figura 29: Pla panoràmic durant una posta de sol
1.3.4. Trucs
Les decisions que es prenen durant la producció són les que més marquen el resultat
final. Poden dificultar o facilitar molt el procés de postproducció. Tot depèn de la bona
organització i, sobretot, de l’enginy. Per això, a fi de solucionar problemes del rodatge
de manera senzilla, vam utilitzar trucs propis o trucs de produccions professionals.

Cops de cap. Tots els plans amb violència entre dos personatges requerien molts
assajos, però al final aconseguíem el realisme que buscàvem. No obstant, hi havia
un tipus de pla que no podíem executar sense fer-nos mal: els cops de cap contra
el terra o contra mobles. Era impensable fer-ho de veritat, així que calia una altra
manera. Gravar-ho a poc a poc i després accelerar el moviment en postproducció
no seria prou realista, i més si el cap havia de rebotar.
Llavors és quan vam aplicar un truc que ja va utilitzar Quentin Tarantino a Pulp
Fiction (1994). Per a un pla on un personatge havia de reanimar un altre clavant-li
una xeringa en un lloc concret del pit, van decidir filmar-lo al revés i invertir-lo en
postproducció. És a dir, l’actor extreia la xeringa i aixecava el braç ràpidament.
39
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Nosaltres vam aplicar el mateix
mètode. Aguantàvem el cap a uns
centímetres del terra fent cara de
dolor, seguidament el baixàvem
fins a tocar el terra i després
obríem els ulls mentre pujàvem el
cap i el cos ràpidament. Durant Figura 30: L'escena de Pulp Fiction. Font: imdb.com
l’edició tocaria invertir la presa, modificar lleugerament la velocitat d’impacte i
afegir un efecte sonor. Fins i tot es podria eliminar un dels 30 fotogrames del
segon en què hi ha el cop amb l’objectiu de millorar l’aparença final del pla.

Coixins. Per als plans de violència on un personatge queia al terra, moltes vegades
col·locàvem un seguit de coixins o similar per esmorteir la caiguda de l’actor. Era
l’adaptació d’un truc molt senzill que s’usa en les produccions professionals.

Miralls. A vegades la posició de
la càmera que crèiem adequada
era
tan
inaccessible
que
necessitàvem miralls per poder
veure la seva pantalla. Això era
degut a que entre la càmera i la
paret no hi havia prou espai com
per posar el cap.

Figura 31: Truc del mirall amb el pla reflectit
Calendari de fases lunars. Il·luminar de nit era tan complicat que acostumàvem a
filmar les escenes nocturnes quan hi havia Lluna plena o quan s’hi acostava. Per
tant, abans de pactar una data amb els actors revisava el calendari de fases lunars.
No sempre era necessari fer-ho, ja que molts cops la il·luminació urbana era
suficient. En canvi, per a les escenes nocturnes filmades a la costa marítima em
vaig assegurar de rebre com més llum lunar possible. Per això els dies que hi vam
anar hi havia Lluna plena, o fins i tot, una superlluna com la del 27 de setembre.
40
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia

2015
Dobles. En un moment crucial d’una escena, dos personatges saltaven d’un penyasegat i queien a l’aigua. Vaig escriure aquest salt perquè sabia que jo el podia
executar sense problemes. Però, i ho tenia molt clar, no podia obligar a l’altre
actor a haver de saltar amb roba de gairebé 15 metres d’alçada. Com que ja havia
previst que preferiria no fer-ho, qui va saltar en lloc seu vaig ser jo mateix, encara
que el meu personatge era qui l’acompanyava. És a dir, em vaig encarregar de tots
els salts. A fi de que es notés menys el canvi d’actor, els plans de la caiguda eren
llunyans al personatge. En canvi, els plans del meu eren molt més propers.
1.3.5. Problemes i canvis
No existeix una pel·lícula que no hagi tingut problemes durant la seva producció. Hi ha
tants components que poden fallar que és impossible estar preparat del tot. El més
important és estar disposat a tractar les dificultats i a fer canvis durant el rodatge.
He de dir que la producció de “Terapia” no va patir cap problema greu (i en podria
haver tingut). Tot i així, va haver-hi dies on tirar endavant el rodatge va ser complicat i
altres dies plens de petits problemes constants als quals ens vam haver d’adaptar.

Horaris. Com ja he mencionat, em vaig arribar a acostumar a que els actors
cancel·lessin el rodatge el dia abans a causa d’imprevistos. Ells venien tant com
podien i també sacrificaven temps lliure per filmar, però em costava reorganitzar
els horaris cada vegada. Moltes vegades la filmació s’allargava per les raons que
fossin i la resta s’havia de deixar per un altre dia. Llavors el problema tornava a
començar. També causaven pèrdues de temps els plans incorrectes que s’havien
de repetir, i sempre era difícil tornar a actuar després d’haver acabat exhaust.
Problemes com aquests eren constants i van allargar el rodatge més del que
esperava. Crec que aquest hauria sigut molt més eficient si no m’hagués
encarregat de gairebé tots els seus components, però realment no hi havia cap
altra opció. Ho feia perquè m’agradava.
41
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia

2015
Soroll. Abans de començar a gravar la pel·lícula, pensava que el fet de filmar-la
majoritàriament en interiors faria que obtenir un so net fos fàcil. No podia estar
més equivocat. Ja podíem haver tancat totes les portes i finestres de casa que
encara així es sentien els cotxes, la gent del carrer, els gossos bordant, els avions,
els helicòpters, la pluja, el vent, els electrodomèstics i la resta de persones que
eren a casa. Intentàvem no parar de rodar, però normalment ho acabàvem fent.
No és que com a director no suportés el més mínim soroll, sinó que gairebé
sempre estava fora de lloc i no acompanyava l’escena. A més, no podia permetre
que durant una presa s’escoltés un so i al tallar amb la següent ja no. El mateix
passava quan filmàvem una escena en dies diferents. Si per exemple el primer dia
havíem fet tots els plans on sortia un actor i el segon només quedaven els meus
plans i plovia o feia vent, llavors el soroll seria intermitent durant tota l’escena.
Amb les escenes exteriors ja sabia on em ficava, però això no va evitar els
problemes. El vent era imprevisible i acostumava a començar a bufar quan
portàvem una estona de rodatge. Només que en fes una mica ja no es podia
gravar diàleg, i per tant, o paràvem l’escena o l’havíem de doblar durant la
postproducció. Les dues opcions requerien més temps del previst. Però no només
era el vent. També hi havia tot el que impedia rodar als interiors i més, com els
insectes (sobretot els grills). Esperar un moment de silenci arribava a ser un infern.

Mosquits. Una de les característiques de l’estiu són els mosquits, cosa que ja havia
previst. Per això Nate gairebé sempre porta pantalons llargs encara que la història
passi a l’estiu. El que no havia previst era que aquest any tot estaria infestat de
mosquits comuns i mosquits tigre, molt més del normal. Aquest fet va causar molt
de malestar als participants durant la filmació de diverses escenes.
Cada cop que sortíem de nit el més probable era que tornéssim amb picades, per
molt que ens protegíssim. Les escenes de la costa marítima van ser particularment
horribles (només cal fixar-se en l’eixam de mosquits volant entre els personatges).
42
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
També cal destacar el primer dia de rodatge a la barraca, que per molt que fos un
edifici, també estava infestada. Quan filmàvem a casa, no podíem obrir la finestra
per molta calor que tinguéssim ja que en pocs segons entraven mosquits.

Meteorologia. Com que filmaríem durant l’estiu, quan vaig escriure el guió no vaig
incloure-hi cap escena amb el cel ennuvolat o amb pluja perquè sabia que costaria
que coincidís amb els actors. Resulta que la pel·lícula podria haver passat tota en
mal temps. I és que em vaig passar tot el rodatge revisant les prediccions
meteorològiques en busca de dies amb cel serè.
Un bon exemple dels problemes que va provocar el mal temps és l’escena del
flashback amb Nate i Isaac durant la posta de sol. L’actor que l’interpreta només
podia gravar dues tardes a la setmana, així que per filmar-la només feia falta que
fes bon temps una d’aquelles tardes. Doncs bé, ho vam intentar cada tarda des de
mitjans d’agost i la vam acabar filmant el 20 de setembre. Durant més d’un mes,
cada diumenge i cada dilluns no hi va haver posta de sol. Va ser desconcertant.
Figura 32: Pla ample un dia de bona meteorologia

Canvis a l’instant. L’últim tipus destacat de problemes eren els que sorgien durant
el rodatge. Les solucions s’havien de trobar al moment per poder continuar. Per
exemple, a la seqüència de l’institut, la discussió entre Nate i la professora havia
43
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
de passar en una espaiosa sala d’exàmens plena de taules i cadires. Quan hi vam
arribar el dia de la filmació, vam veure que unes obres per dividir-la en dos
estaven a punt de començar. No era viable usar-la, així que ràpidament vam haver
de buscar una altra localització. Al final la vam gravar de forma satisfactòria en un
despatx i en un passadís. El problema va ser adaptar i filmar al mateix temps uns
moviments de personatges i un guió tècnic que estaven planejats per l’altra sala.
1.4. Postproducció
En termes cinematogràfics, la postproducció es dedica principalment a la manipulació
del material audiovisual provinent del rodatge fins a obtenir el resultat definitiu.
A finals d’octubre ja havíem acabat la producció de “Terapia” i tocava tornar a treballar
majoritàriament sol. Era el moment d’editar la feina de més d’un any fins a convertir-la
en la història que volia explicar. El programa utilitzat per l’edició va ser el Sony Vegas
Pro 13 de 64 Bits, el qual no havia emprat abans. El procés es va dividir en quatre
àmbits: imatge, color, so i música.
1.4.1. Edició d’imatge
Era obvi que “Terapia” seria el projecte més complex que hauria editat mai, ja que
tenia 597 gigabytes de fitxers per davant. Volia provar elements nous i aprendre a
utilitzar noves eines per complementar la història.
Un àmbit que volia desenvolupar molt eren els diàlegs. No sempre s’havia de veure qui
estava parlant. A més, disposava de tantes preses diferents que les possibilitats de
combinació eren inacabables. El procés d’escollir la millor presa era complicat, tenint
en compte que calia considerar si complementava l’anterior i la següent intervenció.
També acostumava a mesclar el visual d'una presa amb el so d'una altra.
Les transicions entre plans eren sempre directes, amb algunes excepcions com certs
talls units, que es difuminaven per suavitzar el canvi d’escena. Saber quin pla tocava
era senzill gràcies a l’organització que vaig elaborar per al guió tècnic. Tot i així, decidir
quin pla es veia en cada moment i la seva duració va ser un procés realment laboriós.
44
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Figura 33: Captura de pantalla del programa d'edició
D’altra banda, “Terapia” no és una pel·lícula amb efectes especials. Si en tingués,
aquesta hauria sigut la fase on els hauria creat. Com a molt, els únics efectes visuals
que vaig utilitzar van ser per afegir estrelles als plans nocturns que, al ser gravacions,
no n’havien captat cap. A part d’això, la resta del que es veu és pràctic.
Si durant el rodatge havia sigut impossible aconseguir moviments fluïts en alguns
plans, aquest el vaig afegir durant l'edició. L'efecte no és tan bo com un moviment real,
però és millor que un pla quiet. Un exemple són els plans de paisatges que mostren a
Nate anant al mar després de discutir amb Auria.
1.4.2. Edició de color
Qualsevol pel·lícula que es pot veure al cinema ha passat per una fase de tractament i
correcció del color. El que es fa és modificar l’aspecte de cada pla, ja sigui per
equilibrar-lo amb la resta o per corregir imperfeccions d’il·luminació. També es juga
amb l’aparença general de les escenes per reflectir una emoció o un sentiment.
Amb “Terapia” no vaig canviar massa els colors de les escenes perquè considerava que
eren adequats. Sí que vaig retocar el contrast i la brillantor d'alguns plans, però més
aviat em vaig dedicar a corregir el color de plans concrets. Per exemple, en un dels talls
45
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
units es veia la sang desplaçant-se per l’aigua. En el segon pla, per alguna raó el
colorant vermell es veia taronja quan el vaig filmar, i no vaig aconseguir solucionar el
problema. Així doncs, durant l’edició va caldre envermellir la sang.
Figura 34: Comparativa entre abans i després de l'edició de color
Un altre exemple eren els plans nocturns obtinguts al vespre. Si els gravava de nit es
veien massa foscos i no s’apreciava què hi passava, així que els rodava quan encara hi
havia llum i reduïa la seva brillantor durant postproducció.
Figura 35: Comparativa entre abans i després de la reducció de brillantor
1.4.3. Edició de so
Tot i haver tingut tanta cura del so com va ser possible durant el rodatge, l’àudio de la
pel·lícula encara tenia molta feina per davant. Primer calia quadrar les intervencions
dels diàlegs (i equilibrar el volum) i tots els altres sons d’ambient que havíem gravat.
No totes les converses apareixerien a la pel·lícula tal i com les havíem gravat. Un
exemple eren les escenes on Nate i Berto parlaven per telèfon. Quan es veia la reacció
de qui no estava parlant, la veu del personatge que sí parlava s’escoltava a través del
46
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
mòbil, és a dir, amb certa distorsió. Aquest efecte es va afegir després d’haver filmat
l’escena i va requerir més feina del que sembla.
El segon pas va ser afegir efectes de so a les escenes. Aquests o els vaig crear per
l’ocasió o els vaig obtenir en webs que oferien sons sense copyright que havien
compartit els usuaris. Si n’incorporava un era perquè creia que millorava l’escena o
perquè ja estava indicat al guió i no l’havíem obtingut durant el rodatge. Un exemple
era l’escena de la classe, on faltava el soroll que feien la resta d’alumnes.
També hi havia escenes en les quals aconseguir un so net havia sigut impossible, i per
tant, durant l’edició era necessari crear-lo tot. Vaig aplicar aquest mètode a una
escena en que Nate sortia a la terrassa d’Auria, ja que la nit que la vaig filmar hi havia
un festival de música i s’escoltava de fons. Vaig partir de l’escena silenciada i vaig
afegir cada so que s’hauria de sentir, ja fossin els passos, el mòbil o l’ambient urbà.
Un altre exemple va ser l’escena en la qual s’introdueix el personatge de Berto. Quan
la vam anar a filmar a pocs metres del mar, ja comptàvem amb la forta presència de
les onades. El que no havíem previst era el soroll constant dels vaixells. Aquests
impedien canviar la presa durant l’edició ja que els sons dels seus motors apareixien i
desapareixien. Això resultava tan molest que vaig decidir doblar tota la conversa.
Per a fer-ho, vaig escollir les preses amb els millors moviments i gestos facials i les vaig
unir fins a tenir tota l’escena, però sense so. Llavors, juntament amb l’actor que
interpreta a Berto, vam repetir les frases des de casa coordinant la nostra veu amb el
que vèiem a la pantalla. També va fer falta afegir el so de les onades, els passos dels
personatges, i de l’ambient en general. Tot perquè els vaixells no s’estaven quiets.
Figura 36: Pla panoràmic al mar
47
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
1.4.4. Edició de música
La música sempre havia sigut una part important dels meus projectes, i amb “Terapia”
no podia ser menys. El fet d’incorporar-la a la pel·lícula era bastant senzill perquè era
com un efecte sonor més. La part complicada era decidir quan afegir-ne i amb quin
volum. Els diversos muntatges musicals no van costar massa perquè ja estaven
organitzats i es van editar a partir de la cançó que havia escollit. En canvi, la resta de
moments de la pel·lícula van ser més dificultosos.
Primer calia considerar si el moment necessitava música, i si ho feia, de quin tipus.
Disposava de música original creada per l’actor que interpreta el terapeuta i de
fragments pertanyents a bandes sonores de sèries i pel·lícules que trobava aptes per a
certes escenes. Després calia escollir-la i decidir com s’escoltaria.
1.5. Presentació
Després de set mesos de feina intensa, l’última etapa del procés de creació de
“Terapia” serà donar-la a conèixer al públic. Arribarà el moment de compartir l’esforç
de tots els participants amb tothom que s’ha interessat pel projecte. Aquí ja estic
predient el futur, però crec que també buscarem expandir-ne l’abast i arribar a més
públic. Promocionarem la pel·lícula, però sempre mantenint les distàncies amb un
projecte professional.
1.5.1. Tràiler
Un dels mètodes de promoció audiovisual bàsics és el tràiler, ja que permet que
l’espectador conegui el plantejament i el to general de la pel·lícula. És important
enfocar-lo bé ja que sinó es pot interpretar erròniament, i per tant, perdre l’interès en
la pel·lícula o anar a veure-la amb expectatives incorrectes.
Només elaboraré un tràiler perquè no és un projecte tan anticipat com una pel·lícula
professional (que acostumen a tenir-ne tres). El primer pas és triar una cançó que
reflecteixi el sentiment de malestar dels personatges. També vull que l’audiència
s’habituï al fet de que cançons amb veu sonin durant la pel·lícula. Així doncs, la que he
48
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
escollit és Lately, que Lera Lynn va composar per a la segona temporada de True
Detective (una referència més a aquesta sèrie). El to i el ritme són adequats, i fins i tot
la lletra acompanya l’argument.
No vull desvelar cap punt important de la història, però cal captivar l’espectador. Per
això, durant el procés de filmació i edició de “Terapia” he anat llistant els elements que
vull incloure al tràiler, ja siguin plans, sons o parts de diàleg. Llavors, quan l’editi els
uniré de la forma que em sembli més apropiada. El resultat serà un tràiler d’una mica
més de dos minuts que compartiré a les xarxes socials.
1.5.2. Portada
Com tota pel·lícula, “Terapia” també necessita una portada. De forma igual al tràiler,
com més elements de la història reflecteixi sense desvelar res important, millor. Volia
que hi aparegués cada actor principal en un entorn important per al seu personatge.
Vaig considerar diferents dissenys, i el resultat final figura a la portada d'aquest treball.
1.5.3. Preestrena
El procés de creació s'acabarà durant les vacances d'hivern. Quan “Terapia” estigui
llesta, tinc molt clar qui seran els primers a veure-la: els participants. Tocarà que els
actors vegin el resultat de tantes hores invertides.
Així doncs, tinc decidit que els convidaré a menjar i a venir a casa. Ens asseurem tots al
menjador i la veurem a la pantalla més gran que tinc, la televisió. Abans de fer-ho,
suposo que faré un petit discurs i els donaré les gràcies. Després visualitzarem la
pel·lícula, i quan acabi la comentarem i valorarem quin abast volem que tingui.
1.5.4. Estrena
Cada dia que he treballat per fer de “Terapia” una realitat he pensat en el dia de
l’estrena. Només llavors sabré si el projecte més ambiciós que he emprès mai ha valgut
la pena. Si ja em vaig posar nerviós quan vaig deixar llegir el guió, no vull ni imaginar
com estaré quan tothom vegi la pel·lícula. Serà por i alegria al mateix temps. Espero
49
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
que amb la resta d'actors decidim que la volem estrenar a gran escala, la qual pot anar
des de passar-la a classe fins a estrenar-la al teatre municipal. Ja ho veurem.
Figura 37: Pla panoràmic de Nate a la casa del camp
2. Anàlisi de la pel·lícula
Si en la primera part del treball he parlat de com es va fer la pel·lícula, en aquesta
aprofundiré en la història que explica. Entraré en detall i desvelaré tot el que hi passa,
així que és molt preferible haver llegit el guió abans de llegir l’anàlisi.
2.1. Àmbit narratiu
2.1.1. Plantejament
La història comença al juny, poc abans d’acabar el curs escolar i tres mesos després de
que Isaac Reyes desaparegués una nit sense deixar rastre. Nate tenia una vida
d’adolescent estable fins que la desaparició del seu millor amic va afectar tot el que
l’envolta. Ara Nate es troba en una sala plena de llibres explicant la seva situació al
terapeuta. Ell mai havia passat per una experiència tan traumàtica i es sent confós,
incapaç d’afrontar la realitat. S’adona de que si ara es morís no hauria fet res de valor,
només preparar-se per a un futur que no existirà. Al mateix temps, es mostra
50
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
preocupat perquè tot i que ningú sap què va passar aquella nit, ell està convençut de
que hi va tenir alguna cosa a veure.
La investigació de la desaparició està parada per manca de pistes i la gent comença a
oblidar-lo. Nate té esperança, així que es nega a passar pàgina sense una resposta. Es
proposa descobrir què va passar juntament amb l’altra persona que més el coneixia: la
parella d’Isaac, Auria. La pèrdua de la seva relació amorosa la va trastocar, i ara es
tanca a la seva habitació a escoltar música. Ella li promet a Nate que s’ho pensarà.
Nate comença a odiar l’etapa escolar en què es troba perquè sent que se la vol saltar.
Isaac i ell compartien una fascinació per l’espai i l’observació de l’univers, així que
planejaven ser astrònoms junts. Observar el cel nocturn l’ajuda a fugir del dolor i de la
rutina, però no pot dedicar-li temps perquè ha d’estudiar coses que no li interessen a
l’institut. La confusió, l’odi a la rutina, la por al futur i el dolor el porten a apartar-se
temporalment de l’institut abans d’acabar el curs per poder investigar la desaparició
abans que sigui massa tard. Tothom creu que és degut a Isaac, així que els professors
recomanen als seus pares que faci teràpia.
Just quan el que més necessita Nate és una resposta, Auria li comunica que marxa per
sempre. Feia temps que la seva família havia trobat feina a un altre lloc i s’esperava a
acabar el curs per traslladar-s’hi. Rebutja l’oferta de Nate perquè investigar li faria mal.
Vol allunyar-se del passat, i per tant, marxarà.
Però Nate no pensa renunciar. Buscarà respostes sobre aquella nit i haurà de decidir
com continuar ara que es queda sense les seves dues amistats més importants. I això
ho farà mentre debat un futur que el terroritza amb un terapeuta que el sorprendrà.
2.1.2. Personatges i trames
A partir d’aquest punt l’argument es desenvolupa per trames. A causa de la naturalesa
estructural de la pel·lícula, quan s’analitza un personatge principal també s’està
analitzant la seva trama amb Nate. Així doncs, majoritàriament s’aprèn sobre el
personatge segons com es comporta amb el protagonista.
51
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
2.1.2.1. Nate
“Yo... no tengo problemas reales.”
Figura 38: Pla mitjà de Nate al despatx de la directora
Aquest personatge és present en gairebé totes les escenes de la pel·lícula. Segons
avança la història, anem descobrint noves facetes seves i veiem com es relaciona amb
la resta de personatges. Per tant, és el més desenvolupat de “Terapia”.
Nate es sent insegur i inestable, i mai abans s’havia sentit així. S’intenta convèncer a si
mateix de que no és tan greu quan es mira al mirall i es diu que avui serà un bon dia,
però no sembla funcionar. L’únic que li resulta inofensiu i còmode és el passat, per això
desitja trobar a Isaac: per recuperar l’estabilitat. El futur que abans anhelava s’ha
convertit en una boira d’incertesa i por. Com més dies passen, més s’acosta a aquest
futur i més s’allunya de la seva realitat passada. Ni tan sols la seva fascinació per
observar el cel estrellat fa que s'oblidi de la seva situació.
Per totes aquestes raons deixa l’institut temporalment i li demana a Auria que l’ajudi.
Però quan ella li diu que no perquè marxa per sempre, el seu món torna a trontollar.
Reacciona de mala manera i intenta escapar-se de tot anant al mar. Allà coneix a
Berto, i d’aquest moment n’obté una guspira d’alegria a la qual aferrar-se. Per això
durant els dies següents la seva nova amistat es desenvolupa tant. Es sent tan animat
52
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
que decideix convidar un parell d’amics la nit de Sant Joan perquè coneguin a Berto.
Tot va bé fins que la festa acaba i torna a pensar en Auria i en Isaac. S’adona que el
dolor li pren la felicitat i entén que ha de deixar de reprimir-lo.
Figura 39: Pla mitjà de Nate (i Berto) durant la nit de Sant Joan
Ara que no està sol, es veu capaç d’afrontar la desaparició. Llavors Berto li promet que
l’ajudarà. Compartir la investigació amb un amic li permet treballar a gust. Tot i així,
cada vegada que es queda sol el dolor torna.
La primera pista que dóna la investigació no és gens bona: Berto descobreix que Nate
estava observant el cel amb Isaac la nit que va desaparèixer. El pressentiment que ell
hi va tenir a veure es confirma i Nate pateix un atac d’ansietat. Aquest moment marca
un punt d’inflexió per al protagonista ja que, si no prova el contrari, pensarà que va
matar el seu millor amic la resta de la seva vida.
Llavors descobreix l’altra gran pista: una nota de compra que relaciona amb el pare
d’Isaac. Ell ja li havia dit que el seu pare prenia drogues, però Nate no sabia que també
enviava al seu fill a comprar-les. Després de destapar això, ell es posa molt seriós i es
capfica amb la idea de seguir l’adreça de la nota i anar a parlar amb els traficants
aquella mateixa nit. Berto s’hi nega, però Nate està massa obsessionat amb trobar la
resposta com per deixar-ho estar. Està disposat a anar-hi tot sol.
53
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Mentre camina pels camps i camins per anar a visitar als traficants, Nate recorda el
primer dia que va sortir a observar les estrelles amb Isaac. Veure com ell mateix ha
canviat dràsticament respecte d’aquell dia no l’atura i continua endinsant-se als boscos
i muntanyes a mesura que la foscor el comença a envoltar literal i figuradament. Quan
troba una possible localització sent que potser no és tan bona idea i la por l’envaeix
fins que veu que és buida. Llavors continua pujant la muntanya amb la llanterna com a
única llum. És una manera de simbolitzar com d’aïllat i atrapat per la foscor es sent.
Figura 40: Pla general de Nate al bosc
Quan arriba a la barraca correcta, dubta sobre si això realment val la pena. Ell no és
així. Quatre mesos abans mai s’hagués imaginat que acabaria trucant a la porta d’uns
traficants de cocaïna amb l’objectiu d’obtenir informació sobre el seu amic, i més si ho
feia per demostrar-se que no el va matar. Nate entra a la barraca i ho avisa, però ningú
respon. Llavors sent unes passes i veu una silueta que s’aproxima. De l’altra sala
apareix el traficant. Nate li explica què busca i intenta dissimular l’enorme por,
sobretot quan ell se li acosta, tanca la porta i el fa anar a l’altra sala.
Al traficant no li fa cap gràcia que s’hagi presentat allà preguntant per uns clients que li
deuen diners. Segurament va col·locat. La tensió augmenta i el traficant l’amenaça.
Aleshores algú entra a l’edifici i Nate pateix per la seva vida mentre sent com les
passes s’aproximen amb pressa. Res el podia preparar per a la sorpresa de veure que
54
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
qui crida el traficant és Berto. Nate gairebé no té temps a reaccionar abans que el
traficant li doni un cop de puny i el faci caure al terra. Berto no pot evitar que el seu
germà apallissi el seu amic perquè també rep un cop. Quan considera que ja en té
prou, el traficant agafa Nate i l’empeny fora de la barraca. Allà l’amenaça per última
vegada abans de fer-lo fugir corrents sense la llanterna, i per tant, cap a la foscor total.
Nate cau al terra del bosc sense forces i amb mitja cara plena de sang. La ràbia i la
impotència s’afegeixen a la llista d’emocions horribles provocades per la seva obsessió.
Entén que ha arribat al seu fons, i llavors gira el cap i mira mig plorant les estrelles
entre les branques dels arbres. Aquest és un altre punt d’inflexió per al protagonista, el
qual coincideix amb la predicció que fa amb Isaac durant el flashback: “(...) En pocos
minutos estaremos sentados en la oscuridad mirando las estrellas”.
Figura 41: Pla mitjà de Nate ensangonat al terra boscós
Després de veure’s incapaç d’entrar a casa seva, Nate es presenta a casa d’Auria. És la
primera vegada que la veu des de que ella li va dir que marxava. Quan li ensenya la
sang, li diu que la seva vida s’està ensorrant per moments. Auria el fa passar ja que
està sola. Nate es neteja la sang i entra amb Auria a la seva habitació. Mentre ella el
cura, ell confessa que es penedeix de tot. Auria decideix perdonar-lo, però no permet
que Nate deixi de buscar la resposta perquè sap que ja no podrà passar pàgina. Li dóna
un llibre que ja li havia deixat i que ell havia llençat al pati després de discutir. Acorden
parlar sobre com continuar al matí, i Auria deixa que es quedi a dormir. Però Nate, tot i
55
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
estar exhaust, no dorm perquè no pot. Surt a la terrassa i ignora les trucades de Berto.
Intenta gaudir d’un moment de tranquil·litat i comença a llegir el llibre d’Auria.
L’endemà, just quan acaba el llibre rep una altra trucada de Berto, i aquesta vegada
respon. Nate es sent traït i li explica que si no repara les seves mentides ja no podran
ser amics. Tot i així, no vol ni considerar perdre una altra amistat i perdona a Berto.
Llavors troba una carta d’Isaac dirigida a Auria dins el llibre. Ho discuteix amb ella, i
Auria li diu que li ha donat la carta per ajudar-lo a seguir endavant. Nate es sorprèn al
saber que Isaac havia acabat la seva relació amb Auria el dia de la desaparició. L’ofèn
que ho hagués mantingut en secret i la fa plorar. Nate comprèn que ella estava més
afectada del que aparentava, i mentre l’intenta reconfortar sofreix una revelació.
Quan recorda que aquella nit va ser a fora de la casa d’Isaac, Nate fa que Auria
l’acompanyi al pati d’Isaac. Allà encara no sap el que busca, però recorda haver-ho
llençat al teulat amb ràbia. Finalment troba l’objecte, el qual relaciona amb la teràpia.
En aquest punt, Nate descobreix què passa a la teràpia i aconsegueix recordar què va
passar la nit de la desaparició (ambdues seqüències estan analitzades dins els seus
respectius apartats). Després d’això hi ha un salt temporal i es torna al present. És un
dia que el protagonista no oblidarà mai: al matí hi ha la festa de comiat d’Auria i a la
tarda, quan ella ja haurà marxat per sempre, hi ha el funeral d’Isaac.
Aquest és el pitjor dia que ha viscut mai. Nate es desperta tot i que hagués preferit no
fer-ho i accepta que ha de dir adéu a dues de les persones més importants de la seva
vida. Més tard, es troba envoltat d’amics vestits de negre en una festa on tothom evita
mostrar com es sent en realitat. L’ambient aparentment feliç és fals, igual que la
fotografia que es fan per regalar-li a Auria. Berto hi assisteix, incomodant encara més a
Nate, que decideix que no vol més problemes i li somriu. Es veu forçat a presentar-lo a
Auria sabent que no es veuran més. Tot i així, sap que el pitjor encara no ha arribat.
Toca acomiadar-se d’Auria. Nate espera a la porta de l’habitació mentre ella tanca la
seva maleta. La sala on ella s’havia refugiat de l’exterior ara és buida perquè Auria
marxa a l’estranger. Nate sap que s’emporta els problemes amb ella. L’ajuda a portar
la maleta plena de records al cotxe, i després torna per abraçar-la per última vegada.
56
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Les emocions són massa intenses i ell no ho pot suportar, però quan ella comença a
caminar cap al cotxe, per a Nate el món es congela.
Quan veu que Auria es posa el cinturó, Nate no sap què sentir. Tot és massa
surrealista. De cop el cotxe arranca, Auria gira el cap i el mira sorpresa. Es creuen una
última mirada mentre s’allunyen l’un de l’altre. Ell aconsegueix dissimular les
emocions, però ella trenca a plorar. Encara que el cotxe ja no hi sigui, Nate continua
mirant endavant, intentant concebre el seu buit.
Ja sense ella, el protagonista contempla per última vegada el que queda d’Isaac. De la
mateixa manera ho fan la resta d’amics dins un petit cementiri. Els rajos del sol
il·luminen el rostre de Nate, que no pot suportar una altra mirada de comiat i decideix
aixecar lentament el cap fins a mirar el cel. Llavors, i tal com ho havia presagiat a la
teràpia, veu un avió volant entre els núvols deixant el seu rastre per sobre de tothom:
“Cuando pienso en el final de esta pareja me entristezco. Ella estará volando por el
cielo a kilómetros de altura, y él estará enterrado a dos metros bajo tierra”.
En l’últim moment que presenciem d’aquest dia, Nate torna a ser a la casa del camp
mentre espera a poder veure la primera estrella. S’asseu a la paret i contempla la
ciutat, ara més buida que mai. Llavors es fixa en un CD que té al costat i descobreix que
Auria l’ha deixat allà per ell. És la seva música. Nate el pren i l’observa tendrament, i no
pot evitar somriure, després riure, i més tard plorar. És la primera vegada del dia que
deixa anar les emocions. Nate allibera tot el que sent al final d’aquest dia horrible amb
la música d’Auria a la mà i amb el telescopi d’Isaac al costat. És l’únic que queda d’ells.
Figura 42: Pla mitjà de Nate a la casa del camp
57
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
En aquest moment de la història, es fa un últim salt temporal, i ara queden pocs dies
d’estiu. Nate seu en un mirador marítim i veu passar una pedra per l’horitzó. Berto
bromeja i va amb ell al banc. Nate li parla de l’experiència dels últims mesos. L’ha
canviat en molts sentits, però certs elements com la seva por al futur segueixen
intactes. Ha de posar-se a estudiar per tornar a l’institut, però aquesta vegada amb
una visió menys nihilista. Serà astrònom, i ho serà per Isaac. Aconsella a Berto que, si
algun dia torna a estudiar, ha de tenir molt clar que és més que una nota. Finalment, li
explica que no és el substitut d’Isaac, sinó que és ell mateix. I després els dos riuen.
Hi ha una última escena a la teràpia, la qual s’analitza a l’apartat corresponent.
2.1.2.2. Auria i Nate
“No quiero ser comprendida, quiero ser yo.”
Figura 43: Pla mitjà d'Auria a l'habitació
Exceptuant el terapeuta, Auria és el personatge més tancat de la pel·lícula. Ho és per
l’audiència i per la resta de personatges. Ella no té motivacions com Nate o Berto: res
sembla moure-la. Això és degut a que l’única cosa que desitja és que passin els dies
ràpid per marxar de la ciutat per sempre. El que haurien d’haver sigut uns últims
mesos alegres i nostàlgics s’han convertit en un infern per culpa de la desaparició de la
seva parella. Està més afectada per la realitat que Nate, tot i que ell ho ignora.
58
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Auria és vista per primera vegada dins el seu palau d’aïllament: la seva habitació. Ha
quedat amb Nate amb l’excusa de deixar-li el llibre Galveston quan en realitat li vol dir
que se’n va per sempre. Ell sap que està deprimida i intenta animar-la, o com a mínim,
evitar que es senti malament. Els plans d’Auria s’ensorren quan ell li demana que
l’ajudi a investigar el cas d’Isaac. Ella li diu que s’ho pensarà, però té molt clar que és
l’última cosa que vol fer. Vol allunyar-se del passat i no al contrari. No és capaç de dir-li
que no i es tanca psicològicament: posa una cançó i evita tot el Nate diu perquè marxi.
Quan es queda sola, es recolza a l’armari i intenta desconnectar. Tot i així, no pot
resistir-se a fer una ullada a la foto amb Isaac que té guardada a l’armari. El troba a
faltar. Però Auria és realista i, a fi d’evitar més dolor, intenta oblidar-lo per poder
començar des de zero la nova etapa de la seva vida.
La tornem a veure a l’institut, on ignora a Nate tant com pot per no haver de
respondre a la seva petició. Tot i així, no pot posposar-ho per sempre i, més endavant
en la història, es torna a trobar amb Nate a l’habitació. Ell s’ha apartat de l’institut, i
això li molesta. Auria l’intenta convèncer perquè torni a classe ja que es preocupa per
ell. I és que són millors amics, o més aviat ho eren abans de que l’absència d’Isaac
tensés la seva amistat. Nate li demana una resposta i ella decideix que és el moment
de comunicar-li el que sap des de fa mesos. Tot i que Auria argumenta que tenia raons
per no dir-ho fins ara, ell s’enfada. La discussió la porta a fer-li entendre que no té
esperança, que creu que Isaac no tornarà. Nate no s’ho pren gens bé i l’insulta abans
de marxar amb un cop de porta. Ella s’asseu al llit sentint-se impotent.
Auria conversa amb la seva amiga Emma a l’habitació. Li ha explicat la notícia, i a
diferència de Nate, Emma s’ho pren comprensivament. Al final de l’escena, fa un
comentari crític a la societat. És un aspecte que l’ajuda a reconduir el dolor, com
també ho és llegir i escoltar música. El seu palau té tot el necessari per aïllar-se: fins i
tot té penjades diverses il·lustracions crítiques de Pawel Kuczynski.
De nit, Auria sent un cop provinent del carrer, i quan baixa a veure què passa troba
Galveston al terra de l’entrada. Nate l’ha llençat per sobre la porta sense miraments.
En aquest moment de la pel·lícula hi ha un flashforward (salt temporal cap al futur): és
59
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
una de les poques restes de l’estructura no lineal que originalment tenia la història.
Vaig conservar l’escena en què Nate es presenta amb mitja cara plena de sang per
suplicar a Auria que no marxi perquè em va semblar que faria l’argument més
interessant. Tot i així, només es veu la primera meitat de la conversa.
A partir d’aquest moment, el personatge no torna a aparèixer a causa de la seva
situació amb Nate. Tampoc assisteix a la festa de Sant Joan, tot i que la conviden. La
tornem a veure quan es reprèn el moment en què Nate va a casa seva després de
rebre la pallissa. Durant els minuts següents aprofundim de veritat en el personatge.
Quan pugen a l’habitació l’ambient és incòmode, i més quan resulta que el llibre que
estava llegint Auria era Galveston. Mentre li neteja les ferides, ella li pregunta què ha
passat. Ell ho evita, però li explica el descobriment que va fer durant la investigació.
Ella sabia que Isaac havia acabat la seva relació el dia abans de desaparèixer, però no
que havia estat amb Nate aquella nit. Veu que el seu amic s’està autodestruint, i li
demana que es recompongui. No vol passar els seus últims dies junts d’aquesta
manera. La cosa canvia quan Nate accepta que ha de parar. Ella sap que a la llarga això
li crearà inestabilitat, i li diu que necessita la resposta per continuar endavant. En el
fons, Auria també la necessita, però no ho mostra. Decideix donar-li la carta que va
escriure Isaac per acomiadar-se. No es veu en cor de fer-ho directament, així que,
sense que ell ho vegi, la posa dins el llibre i li dóna dient-li que hi busqui respostes.
Figura 44: Pla mitjà d'Auria i Nate a l'habitació
60
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
A altes hores de la nit, Nate va al lavabo a mirar-se les ferides perquè no pot dormir.
Llavors sent la veu d’Auria i va a la porta de l’habitació. Ella està plorant mentre parla
en veu baixa, preguntant-se com ha arribat a aquesta situació. Ho fa cada nit. Tot era
normal fins feia tres mesos. Ella era feliç. Quan nota que Nate l’està observant, ella
calla. Nate entén el missatge i marxa. Aquí és on comprèn que si Auria va tancar-se
entre les parets del seu palau va ser per evitar que les emocions veritables en sortissin.
L’endemà, ella i Nate tracten la carta. Ara ja no hi ha secrets entre ells, i per tant,
s’expressen honestament. Auria sempre havia tingut raons per creure que Isaac està
mort, i deixa molt clar perquè va decidir intentar oblidar-lo: “Lo hice porque tener
esperanza dolía más que aceptar que ya no estaba”. De nou, Nate no s’ho pren bé en
un principi i ella acaba plorant. Però aquesta vegada l’entén. També comprèn que
Auria necessita saber què va passar tant com ell. Llavors, Nate té la revelació que el
porta a voler anar a casa d’Isaac i Auria el segueix sense saber ben bé què passa.
A partir d’aquest punt, després del salt temporal, només queda l’última part de la
trama d’Auria: marxar per sempre. Es veu com col·loca les últimes pertinences a la
maleta, com si s’emportés els problemes amb ella tal i com li havia dit Nate.
Figura 45: Pla general de l'habitació buida
61
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Més tard, Auria fa una última visita a la casa del camp. Es pot veure com ja hi ha deixat
el CD que Nate troba aquell vespre. Utilitza aquest moment de serenor per acomiadarse definitivament d’Isaac. Recorda els bons temps que havia passat amb ell mentre
contempla el paisatge. El següent moment important d’un dia que n’és ple és la seva
pròpia festa de comiat. I ni tan sols allà es sent còmode. Com que ella marxa abans del
funeral, tothom va de negre menys ella. Aquests mesos havia vist tan poc a alguns dels
assistents que gairebé preferiria que no haguessin vingut, així hi haurien menys últims
adéus. A més, Nate li presenta Berto i es veu forçada a somriure.
Es veu obligada a emportar-se la foto de grup, tot i que no entén perquè hauria de
voler recordar aquest dia. Ha arribat el moment de sortir del palau per sempre. Auria
mira la seva habitació buida per última vegada. A baix, Emma l’espera per abraçar-la.
Intenta contenir les emocions encara que ja no tingui la necessitat de fer-ho. Després
s’abraça amb Nate sabent que almenys han solucionat els seus problemes. Uns
instants després, Auria seu al cotxe. De sobte, veu el Burr al seu costat i, ara que ja en
coneix la importància, li sorprèn que Nate cregui que se’l mereix ella. El cotxe arranca.
Ella es creua una última mirada amb els seus millors amics i comprèn que tres mals
mesos no haurien de tacar anys de bons moments. Finalment, Auria trenca a plorar.
Figura 46: Pla mitjà d'Auria al cotxe
62
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
2.1.2.3. Berto i Nate
“Corre tras tus sueños y los alcanzarás. Eso es lo que dicen. Lo que no te dicen es que
los sueños van motorizados, y su motor es la realidad.”
Figura 47: Pla mitjà de Berto a l'aire lliure
Tot i que aparentment Berto és un personatge que només apareix per animar
l’ambient, conforme avança la història es desgrana el conflicte intern que viu dia a dia.
La seva presència permet que l’argument avanci més del que sembla en un principi.
Una manera fàcil d’entendre el personatge és que té dues dimensions: la clara i la
fosca. Quan és presentat, ell només exposa la seva faceta alegre i divertida, però com
més s’endinsa en la situació de Nate, més seriós i preocupat es torna.
Nate el coneix un cop ja s’ha plantejat l’argument i comença el nus de la història. Ell va
al mar perquè s’ha discutit amb Auria, i Berto hi va per distanciar-se del seu ofici. Es
troben quan més necessiten algú amb qui parlar. La presentació del personatge és
còmica, ja sigui amb el gag de les pedres, amb el gest d’agafar el somriure i llançar-lo o
amb les bromes constants del diàleg. Tot i així, hi ha parts serioses, sobretot quan
parlen d’Isaac. Aquí Berto menciona de passada el negoci familiar, però sense detallar
res. Connecten ràpidament, i Berto, gairebé asocial, proposa a Nate tornar a veure’s.
Em refereixo a Berto com a asocial perquè no estudia i treballa només amb la seva
família. A més, no fa massa temps que viu a la zona, i per tant, gairebé no coneix a
ningú. Tampoc veu als clients perquè ell no se n’encarrega. Tal i com Nate descobreix
63
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
més endavant, la família de Berto trafica droga. Hi treballen ell, el seu germà i el seu
pare. De la seva mare no se’n parla perquè no hi és. Berto, al ser el petit, treballa als
matins organitzant la droga i, com es veu en la segona escena en què apareix, li fan
transportar a la barraca en petites caixes perquè ell no aixeca sospites. El seu pare i el
seu germà s’encarreguen dels clients a les tardes i nits.
Berto, com Nate i Auria, odia la seva realitat i vol canviar-la. També s’aïlla escoltant
música com Auria mentre treballa, tot i que ell no té cap sala com a palau: té el mar.
Cada migdia, quan acaba la jornada, va a la costa a desfogar-se llançant pedres a
l’aigua. Allà coincideix amb Nate, que resulta ser un escapament emocional, raó per la
qual ràpidament li proposa veure’s de nou. Els següents dies els viu més esperançat.
Uns dies després d’haver iniciat l’amistat, Nate el truca per convidar-lo a una festa per
conèixer més amics. Berto canvia d’humor a l’instant i accepta sense ni pensar-s’ho.
S’ho passa com mai a la petita festa de Sant Joan tot i que no hi està acostumat. Més
tard, els altres marxen i es queda sol amb Nate enmig de la carretera de les afores. Veu
com Nate s’entristeix perquè pensa en Isaac i intenta animar-lo, però s’equivoca en
preguntar per què Auria no ha assistit. Aquest error involuntari genera la següent
seqüència de la pel·lícula: la investigació casolana de la desaparició d’Isaac. Quan Nate
explica la seva intenció, veu l’oportunitat d’ajudar-lo i decideix prendre el lloc d’Auria.
L’endemà, quan torna de treballar, va a casa de Nate. S’ho pensa un moment i truca al
timbre. Quan entra al garatge, la primera impressió que rep és de desesperació per
part de Nate. Per un instant, Berto es pregunta si ajudar-lo ha sigut una bona idea,
però ràpidament l’ambient es relaxa i comencen a treballar.
Berto descobreix que Nate era amb Isaac aquella nit, i llavors s’incomoda quan ell
pateix un atac d’ansietat. Intenta tranquil·litzar-lo tractant el tema objectivament, però
Nate troba la nota de compra i ja està totalment capficat en descobrir què va passar. El
punt d’inflexió del personatge és quan s’adona que el pare d’Isaac comprava cocaïna al
seu negoci familiar. Intenta dissimular l’espant i convèncer a Nate de que no els visiti,
però ell està obsessionat i marxa. Berto no vol que conegui la seva dimensió fosca.
64
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
L’objectiu del pla que Berto organitza és que Nate vagi a la barraca, parli amb el seu
germà i marxi sense relacionar-lo amb el negoci. Ho explica al seu germà i li diu que no
li faci mal en cap circumstància. El problema és que ell no fa gaire cas del seu germà
petit. Quan Nate s’apropa a la barraca, el soroll que s’escolta és Berto amagant-se.
Pocs minuts després, el traficant s’enfada amb Nate i Berto entra per evitar que
l’apallissi, sacrificant el seu secret. No serveix de res i ell també acaba rebent. Abans
que el seu germà faci fora a Nate de la barraca, es creuen una mirada amb la qual s’ho
diuen tot. Tot ha sortit malament i és molt possible que perdi al seu millor amic.
Figura 48: Pla mitjà de Berto parlant amb Nate
Unes hores després de la pallissa, Berto truca a Nate perquè no coneix la gravetat de
les seves ferides i està realment preocupat, però ell l’ignora. L’endemà al matí
continua trucant-lo i finalment parlen. Es disculpa i fa comprendre a Nate que no
suporta aquesta faceta de la seva vida. Nate el perdona i li diu que no es preocupi.
Torna a aparèixer a la festa de comiat d’Auria. Han passat moltes coses des d’aquella
trucada, i la situació amb Nate encara és incòmoda. Però quan veu que a ell ja no li
importa i que l’accepta tal i com és, Berto somriu i respira alleugerit.
L’escena que tanca la seva trama recorda a la que l’inicia: Berto llança una pedra al
mar i Nate ho observa. La tempesta d’Isaac ja s’ha calmat i Auria fa setmanes que va
marxar. Veure com Nate ha pogut passar per aquest mal tràngol fa que ell vulgui
65
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
intentar canviar la seva situació laboral. Això sí, no ho té gens fàcil. És la primera
vegada que explica a algú la seva passió: el mar. Nate l’anima i, el que és molt més
important, li diu que no el considera el substitut d’Isaac, sinó un amic únic. La dimensió
fosca de Berto encara persisteix, però ara està convençut que la clara pot guanyar.
Figura 49: Pla mitjà de Berto al mirador marítim
2.1.2.4. Isaac i Nate
“Prefiero desaparecer antes que todos viváis vuestro futuro sabiendo que yo decidí no
vivir el mío.”
Figura 50: Pla mitjà d'Isaac al primer flashback
66
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Isaac és la columna invisible que sustenta “Terapia”, i és que sense ell no hi ha història.
Tot i així, apareix poc perquè cal remarcar la sensació de buit que ha deixat a tot arreu.
La seva desaparició desencaixa una realitat estable que vivia tothom menys ell. Havia
ocultat el seu dolor durant molt de temps abans de decidir parar-lo de cop. Queda clar,
doncs, que exceptuant el terapeuta per la seva condició especial, tots els personatges
principals de la pel·lícula pateixen lluites internes. Cadascun s’hi enfronta de maneres
diferents, i l’únic que es rendeix és Isaac. Però ho fa perquè la seva situació és la pitjor.
Les raons que el porten a suïcidar-se sobrepassen les raons que té per continuar vivint.
L’àmbit familiar és horrible. La seva mare viu espantada del seu marit, el qual no té
problemes per gastar-se els diners de la carrera del seu fill en droga. També té
tendència a agredir a Isaac, i potser encara és pitjor el que confessa a Nate: “Cuando tú
vienes a casa, es amable contigo. Pero está fingiendo. Y mi madre disimula su miedo a
que también te haga daño a ti”. Isaac ha perdut les perspectives de futur perquè ja no
podrà estudiar astronomia amb el seu millor amic, i a més, sap que la seva parella
marxarà de la ciutat en pocs mesos i segurament això acabarà la relació.
Ell només vol parar el seu dolor, però sap que la seva absència en causarà a la gent que
l’envolta. Pensa que la solució menys dolorosa és desaparèixer i que la gent el vagi
oblidant poc a poc, tal i com passa després de que ho faci. El problema és per a Nate,
que és present durant el suïcidi i ha de guardar el secret. Isaac sap que ho farà per
molt que no vulgui, però amb el que no compta és que Nate patirà amnèsia
dissociativa específica de situació i reprimirà el record traumàtic de tota la nit com un
soldat reprimeix una batalla. Tot i així, estarà convençut de que va tenir alguna cosa a
veure amb la desaparició i farà que tothom passi pàgina menys ell.
En la primera meitat de la pel·lícula, Isaac només apareix en fotografies com la que té
Auria o la del cartell de desaparició. Tot el que aprenem sobre ell ens ho proporcionen
la resta de personatges, però tot i així, no sabem com es comportava. Llavors, quan
Berto mira els seus ulls al cartell del garatge de Nate, es fa la transició amb els ulls
d’Isaac en vida. Al principi no es confirma que es tracta d’un salt al passat, però només
de veure a Nate tan feliç queda clar que no és el present.
67
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
L’escena de la posta de sol a la casa del camp serveix per remarcar que Nate va canviar
molt quan va perdre el seu millor amic, igual que el curt flashback d’Auria a la mateixa
localització. A Nate se’l veu despreocupat i alegre, i també es nota que ignora com es
sent Isaac en realitat. Fins i tot li pregunta que si tot va bé i ell li menteix a la cara.
Finalment, l’escena acaba amb Nate tornant al present, i el contrast és molt clar.
No tornem a veure’l fins que Nate comença a recordar la nit del 15 de març. Abans de
quedar amb ell, Isaac ja s’ha acomiadat de la seva família (la seva mare) i també
d’Auria mitjançant la carta. Lògicament, no els ha dit que no el veuran mai més, però
tampoc ha sigut un “fins aviat”. Només li queda dir adéu a qui ha de guardar el seu
secret. Isaac té un problema i és que no és capaç de suïcidar-se. Si ho fos, s’estalviaria
que Nate ho hagués de presenciar i ningú sabria què li va passar. Però no pot fer-ho,
així que escull anar a observar el cel al costat del mar expressament.
L’amenaça que ha rebut aquella mateixa tarda per part dels traficants perquè el seu
pare no ha pagat el que deu és el detonant. Si Isaac havia estat dubtant si fer-ho o no,
saber que ho perdrà tot inclina la balança cap a la mort. Un cop és amb Nate, li cau la
llibreta d’observacions, i quan la recull comença a escriure en l’última pàgina sense
adonar-se’n. També hi amaga la nota de compra, però perquè vol que Nate sàpiga on
trobar els traficants. És possible que Isaac vulgui que delati el seu pare per salvar la
seva mare de la situació, i més encara després de perdre el seu únic fill. Tot i així, no li
diu directament i a la pel·lícula tampoc s’arriba tan lluny en aquest aspecte.
La primera conversa de la seqüència reuneix els dos elements que han estat recordats
durant l’escena clau de la teràpia: el Burr i la seva revista per una banda, i Eratòstenes i
el cràter amb el seu nom per l’altra. Més tard, en la segona escena, Nate veu com Isaac
plora, i ell li comença a explicar la seva situació. Llavors Nate comprèn que ha estat cec
tot aquest temps. Isaac li replica que mai hauria pogut adonar-se’n perquè la seva vida
estable el fa incapaç de concebre un conflicte familiar com el seu.
Li explica que ell i Auria són de les poques coses que valora, i que per no tacar
aquestes relacions, va decidir ocultar-ho tot. Nate no entén les intencions d’Isaac fins
que li dóna una roca i li diu que el mati i el tiri a l’aigua. Òbviament, ell s’hi nega
68
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
rotundament, però els seus arguments no serveixen de res perquè Isaac ja ha passat el
punt de no retorn. Si Nate no vol matar-lo, ho farà ell mateix perquè ara sí que es sent
capaç de fer-ho. Per això, i per molt que el seu millor amic li digui que no pot fer-ho,
Isaac camina fins al límit del penya-segat amb la roca a les mans, es gira i li diu: “Sí que
puedo. ¿Sabes por qué? Porque como las estrellas… tú me ves, pero yo ya no existo”.
Figura 51: Primer pla d'Isaac al segon flashback
I Isaac salta al mar per enfonsar-se i mai més tornar a la superfície. Nate es desespera,
agafa la llanterna d’Isaac i salta a l’aigua per salvar-lo. No obstant, li costa nedar amb la
roba i és massa fons i fosc. Torna a agafar aire dues vegades abans de submergir-se per
última vegada, just quan la pel·lícula fa una fosa a negre.
I què passa després? Nate no ho recorda mai. Segurament es passa tota la tornada en
estat de xoc i l’endemà es desperta com si res hagués passat, només per descobrir que
Isaac no ha tornat a casa. Tot i així, sí que passa per casa d’Isaac per llençar amb ràbia
el Burr al seu teulat. També conserva la llibreta amb la nota, la revista del Burr (que
per cert, en cada escena a l’habitació de Nate és visible entre els objectes de la taula) i
la llanterna d’Isaac, que al final acaba perdent durant la pallissa.
69
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
2.1.2.5. La teràpia
“La verdad… es que eres fascinante. Una persona como tú se ve afectada por un…
problema sin respuesta… y su mundo se derrumba. Aunque yo diría que cambia.
Evoluciona.”
Figura 52: Primer pla frontal del terapeuta
Anem al gra: què passa realment a la trama de la teràpia? Doncs bé, si busqueu una
única versió correcta no la trobareu. Cadascú ha d’interpretar-la segons els seus
criteris i segons com ha entès la història. Així doncs, queda clar que és pura ficció i no
és realista com la resta de l’argument, tot i que al principi ho aparenti.
Hi ha elements clars: la sala de teràpia és una representació física de la ment de Nate,
el terapeuta n’és la part que ho sap tot sobre ell, els llibres de les prestatgeries són els
records accessibles i les converses que mantenen són les batalles internes de Nate.
En canvi, també hi ha preguntes discutibles: com hi arriba Nate? Per què no sap on
està ni qui és el terapeuta? Per què el terapeuta juga amb les emocions de Nate en
comptes d’ajudar-lo? És dolent? Per què hi ha una finestra a la sala? Què hi ha a l’altre
costat de la porta? Tornarà Nate a la sala tal i com li explica durant el monòleg final?
70
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Aquesta és la trama més especial de la pel·lícula, la qual porta el seu nom no només
per la seva importància, sinó perquè el fet de que el títol sigui “Terapia” ajuda a
enganyar l’espectador des del principi. I és que, realment, Nate mai es refereix al
personatge com a terapeuta ni es menciona cap tipus de teràpia. Fins i tot al guió se
l’anomena terapeuta només per generar l’equívoc. No obstant, el concepte és la forma
mitjançant la qual Nate tracta els problemes emocionals que pateix. És a dir, tot és una
sessió psicològica amb ell mateix.
A la pel·lícula es dóna una explicació general pel concepte, la qual està relacionada
amb l’obra de Sigmund Freud. Una vegada més, hi ha un presagi durant la seqüència
de l’institut en el qual els estudiants repassen filosofia (en aquest cas, psicologia) i
mencionen el psicoanàlisis i l’inconscient. A més, durant l’escena clau, el terapeuta li
diu a Nate que és Freud, però ho fa només perquè és el que Nate està pensant en
aquell instant per intentar comprendre la situació. Llavors, una classificació simple és
que Nate és el conscient i el terapeuta el seu inconscient. És una interpretació prou
bona, tot i que no és totalment exacta ni per la història ni per l’obra de Freud.
D’altra banda, el fet de que la trama no sigui racional em va permetre introduir-hi
característiques que no són presents a les parts realistes de la pel·lícula. Un exemple és
la falta de continuïtat intencionada. Ve inspirada per La Resplendor (1980, dirigida per
Stanley Kubrick), on es manipulava deliberadament l’orientació espacial i la distribució
dels objectes a fi d’afegir un nivell més de desconcert a l’espectador. Així doncs, quan
Nate agafa el llibre amb les il·lustracions i s’asseu, el llibre torna a ser a la prestatgeria,
per exemple. La il·luminació també va canviant perquè no prové de cap lloc concret.
Una altra característica destacada és que durant els plans frontals els personatges
acostumen a mirar directament a la càmera. Aquest cop la inspiració ve de la pel·lícula
El Silenci Dels Anyells (1991, dirigida per Jonathan Demme). Quan Hannibal Lecter mira
a la lent, dóna la sensació que et mira, i per tant, t’incomoda. A “Terapia” es busca
incomodar per part del terapeuta i implicar per part de Nate.
La primera escena de tota la pel·lícula (l’escena 0 del guió) mostra a Nate en diferents
situacions. Potser encara no té sentit per a l’espectador, però quan descobreixi que
71
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
són moments del seu passat i del futur, entendrà que des de l’inici ha anat rebent
pistes. Totes les escenes de la trama estan repletes de ginys i presagis per l’audiència, i
hi participen tant Nate com el terapeuta. Seguidament analitzaré cada escena i en
donaré alguns exemples. La gràcia d’aquests trucs narratius és que només els notes
quan tornes a veure la pel·lícula, i per tant, l'essència de la trama canvia totalment.
El pla inaugural de la primera escena mostra a Nate fent el seu gest particular. Ja tenim
un element que repercutirà en el moment clau de la teràpia. El pla continua i comença
la conversa entre Nate i el terapeuta, la qual presenta el cas d’Isaac. Llavors s’estrena
la vista del terapeuta, i es va intercalant amb la del protagonista. Conforme avança es
varien les vistes amb primers plans frontals i laterals. Al final, ja coneixem les
circumstàncies en què es troba Nate i sabem què vol. Llavors tanca amb una frase
colpidora que marca totes les seves accions: “Si me muero hoy; ¿qué he hecho?”.
Figura 53: Pla mitjà frontal de Nate
Retornem a la trama quan Nate introdueix la seva passió per l’espai. Aquesta vegada
només sentim la conversa mentre ell està sol a l’habitació i després narra mentre el
veiem a la casa del camp observant el cel estrellat. Aquesta superposició d’escenes no
és per estalviar temps: en tot moment de la pel·lícula, la teràpia es coordina amb el
que està passant a la realitat. Literalment, l’estem sentint pensar.
72
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
El mateix passa després de que s’hagi apartat de l’institut. Ja critica l’educació en
presència de la directora, però quan està a casa guardant el material hi continua
pensant. Per tant, en la següent escena discuteix amb el terapeuta sobre el sistema
educatiu. La transició visual és una altra pista, ja que Nate té el dossier a casa i també a
la teràpia. Tot i així, costa sospitar perquè just abans hem sentit a la directora
recomanant als pares de Nate que visiti un terapeuta com fa Auria. Això ens fa suposar
que segueixen el seu consell, i que per tant, la teràpia passa després. Un altre equívoc.
Atenció a algunes de les intervencions que apareixen al diàleg:
- Terapeuta: “Quiero entenderlo. Quiero entender cómo piensas.”
- Nate: “A ver si sales de mi cerebro porque eso es justo lo que iba a decir…”
- Nate: “¿Puedo…?” - Terapeuta: “Claro. Por mí como si esta sala fuera tuya.”
- Nate: “(…) Recuerdo que en este libro hay una ilustración que muestra exactamente
lo que pienso.”
La següent conversa té lloc quan Nate ha conegut a Berto. Com que es sent animat,
l’escena comença animada. Ell s’aixeca i, de nou, es proposa agafar un llibre per mirarse’l. Per evitar-ho, el terapeuta li proposa un enigma. Li pregunta com sortiria de la
sala i a Nate li fa gràcia perquè la troba absurda. Si conegués el significat real d’aquesta
pregunta no riuria tant. Llavors, el terapeuta li dóna un enigma més complicat: el Burr
hexagonal. Mentre el munta, Nate li fa notar que ni tan sols sap el seu nom i el
terapeuta evita parlar-ne. Ho fa canviant radicalment el seu ànim quan li pregunta si és
feliç. Nate es sincera en un únic pla. El terapeuta l’ha manipulat.
Figura 54: Pla mitjà del terapeuta
73
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Com és costum, la realitat es va desgranant durant el diàleg:
- Terapeuta: “(...) No me desordenes los libros.” - Nate: “Tranquilo, me acordaré de
dónde están.”
- Terapeuta: “(…) Esta ventana es de las que no se abren.”
En l’última escena abans de la revelació, Nate està molest perquè en l’escena anterior
ha vist Galveston i ha recordat la seva discussió amb Auria. La transició visual també és
significativa: les seves mans escriuen a l’ordinador i després munten l’enigma. És a dir,
l’acció que fa a la realitat s’assembla a la de la teràpia. En l’escena, el terapeuta llegeix
un fragment que considera inútil. Com que pertany als records de Nate, ara sabem que
va buscar ajuda en grups de suport relacionats amb desaparicions.
Llavors discuteixen sobre si el passat importa o no, ja que tothom ha passat pàgina
menys ell. Nate utilitza el seu coneixement sobre l’univers per obtenir l’argument
guanyador. Aquesta victòria és l’últim que veiem d’aquesta trama en molts minuts.
Nate té la revelació mentre reconforta Auria: “(…) Por mucho que cures tu consciencia,
sin una respuesta tus problemas quedarán… reprimidos en el inconsciente.” Comença a
recordar flaixos d’aquella nit, i això el porta a trobar el Burr a casa d’Isaac: aquest és el
desencadenant. Quan s’adona que és impossible que l’enigma estigui a dos llocs al
mateix temps, Nate es tensa i el terapeuta es deixa anar. Fins i tot quan li pregunta qui
és cridant ell respon “Nate...”. En aquell instant, el terapeuta revela poc a poc la seva
vertadera identitat mentre fa el gest de Nate: “Es fascinante como… estando aquí,
conmigo, dices cosas que normalmente sólo pensarías.”
Mai vaig pretendre explicar directament el descobriment a fi que l’audiència pogués
seguir el fil fàcilment. Així doncs, aquí s’aplica una de les normes bàsiques del cinema:
no diguis, mostra. Quan Nate reconeix el gest, la mirada que creua amb el terapeuta és
essencial per a la història. Ara són un, i per tant, se’ls mostra junts en un pla per
primera vegada. A més, durant aquests segons, el silenci és total. Aquest ús del silenci
en moments importants és influència de les pel·lícules de Martin Scorsese.
74
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Nate va a les prestatgeries, on va trobant prova rere prova de que la seva temor és
certa: primer veu un record d’Auria, després el seu llibre sobre l’univers, i finalment,
troba Galveston amb la carta d’Isaac a dins. Llavors la bogeria s’apodera de l’escena i
comença l’enfrontament físic i psicològic entre Nate i el terapeuta. Aquest impedeix
que fugi per la porta i el força a acceptar que potser ha matat el seu millor amic. Nate
està furiós i, com més mal li fa al terapeuta, més llibres cauen dels prestatges. El
terapeuta allibera els seus instints psicòpates. Aquesta escena és una representació
d’una crisi mental, per tant, tots els records i coneixements de Nate trontollen.
Figura 55: Pla mitjà del terapeuta contra Nate
Més tard, el terapeuta vol tornar a prendre el control de la batalla i decideix explicar a
Nate perquè no recorda què va passar: pateix amnèsia dissociativa específica de
situació. Aquest trastorn es dóna quan es reprimeix un esdeveniment molt traumàtic i
no requereix cap tipus de cop al cap. És molt comú entre soldats, per exemple.
A partir d’aquí, l’enfrontament continua i el guanyador va canviant. Hi ha detalls
interessants com el moment on Nate admet haver perdut l’esperança o quan el
terapeuta el colpeja i no li surt sang del nas. Quan cau al terra i sembla que ha perdut,
l’acumulació de records del terra proporciona a Nate l’ajuda que necessita. Llavors sap
que ha de buscar la revista del Burr, però quan la troba veu que no és capaç de
recordar. El terapeuta es creu victoriós perquè tot i que sap on està el record, Nate no
75
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
pot accedir-hi. Però s’equivoca. Ha après a jugar al seu joc i entén que el que busca no
estarà a la vista, sinó sota la taula. Allà troba la llibreta d’observacions i, davant la
impotència del terapeuta, recorda què va passar la nit del 15 de març.
Figura 56: Primer pla del terapeuta contra Nate
Quan es calma la tempesta, Nate torna a ser a la taula de la teràpia. Sorprèn que tot
estigui al seu lloc, però és que hem saltat endavant en el temps i ja està estable. Una
vegada més, els seus pensaments ens informen dels últims esdeveniments de la
realitat. La millor manera de reflectir com es sent és un vers realment encertat de
Miguel Hernández: “Siento más su muerte que mi vida”. Òbviament, Nate ha hagut
d’explicar-se a tothom sabent que hi haurà conseqüències. Està tan afectat que ni
escolta al terapeuta. Abans de viure el pitjor dia de la seva vida deixa anar una frase
que no figura al guió: “(...) Podría pegarme un tiro y en el fondo la gente lo entendería”.
La penúltima escena de la pel·lícula tanca la part de la realitat amb optimisme. La
transició a l’última ens mostra com el record es materialitza de forma immediata. Nate
tanca el llibre que el conté i llavors inicia el monòleg final. És cert que el terapeuta
intervé, però entre ells dos ja no hi ha diferències. Nate ha canviat i ara veu el sentit de
viure de forma molt diferent. Hi ha un clar contrast amb la primera escena. Quan el
terapeuta parla per última vegada encara es noten certes traces d’intent de
manipulació, però no afecten a Nate perquè ja no desitja tornar enrere. Tot i que sap
76
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
que el dolor no marxarà mai, té molt clar que això no li impedirà ser feliç: “Estos
problemas y los que están por venir se acumularán aquí, pero yo puedo decidir vivir con
ellos en vez de no poder vivir por su culpa”.
Un Nate victoriós fa un altre giny a l’audiència quan promet al terapeuta que si mai
necessita ajuda, es buscarà un terapeuta. S’acosta a la porta i deixa el disc d’Auria al
costat del Burr d’Isaac, fent un paral·lelisme amb el final de l’antepenúltima escena, on
l’únic que li quedava d’ells eren el disc i el telescopi. Sense saber què hi ha a l’altre
costat de la porta, Nate es gira, crida al terapeuta pel seu nom real i acaba la trama
amb una frase triomfal clarament relacionada amb “La felicidad es lo que pasa entre
putada y putada”: “Hasta la siguiente putada”.
Nate obre la porta i només es veu foscor. No sembla importar-li, ja que al veure’s lliure
no pot evitar somriure. Així doncs, el primer i l’últim pla de la pel·lícula el mostren amb
la porta d’aquesta sala. Amb aquesta analogia es tanca la història de forma optimista i
realista alhora, i per tant, s’acaba la pel·lícula.
Figura 57: Pla contrapicat extrem de Nate i la porta
77
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
2.1.3. Diàlegs
Tot i que ja he anat exemplificant parts de converses durant l’anàlisi de les trames,
encara hi ha certs elements a explicar. Un dels fonaments de la pel·lícula són els
diàlegs, que ens ajuden a comprendre l’argument i els personatges. Sempre els vaig
orientar cap al realisme perquè calia autenticitat, i només els de la teràpia es podrien
considerar surrealistes. No obstant, els adolescents parlen millor que a la vida real, ja
que vaig notar que els vulgarismes distreien massa. Com ja he mencionat, les
converses contenen molts ginys i presagis que contribueixen a cohesionar la història.
Però no totes les frases que vaig recopilar durant la pluja d’idees van aconseguir fer-se
un lloc en alguna de les escenes. Aquests en són alguns exemples:
- Terapeuta: “¿Y qué contribución harán tus descubrimientos sobre el espacio a la
sociedad que tanto criticas?”
- Nate: “Estoy harto de esta gente, pero tampoco puedo estar solo.”
- Terapeuta: “¿Y no será que éste ya no es tu lugar? ¿Nunca has pensado en dejarlo
todo e irte?” - Nate: “Ya sabemos cómo acabó Hacia Rutas Salvajes...”
- Terapeuta: "¿Pasarás página como la pasas en estos libros para ocultar tus
recuerdos? No te engañes a ti mismo de esta manera."
Com es pot constatar, un dels elements recurrents és la crítica. Els personatges són
adolescents a punt de deixar de ser-ho, i per tant, saben que s’han d’enfrontar a un
futur incert. Han de desenvolupar un esperit fort per combatre’l, i això es tradueix en
un esperit crític. Els dos descontentaments més evidents són el de Nate amb l’educació
i el d'Auria amb la societat:
- Auria: “Es increíble como la sociedad ha engañado a la clase media convenciéndola de
que necesita móviles de clase alta…”
- Nate: “(...) No puedo soportar esa obsesión por evaluar y clasificar a los alumnos.
Poder aprender de todo es correcto, pero estar obligado a aprenderlo todo no.”
78
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Personalment, m’identifico amb gran part d’aquestes crítiques. Com he explicat a la
introducció d’aquest treball, una de les raons per les quals vaig escollir el cinema és
que em permet expressar-me. Doncs bé, tot el que Nate diu en contra del sistema
educatiu és la meva opinió més nihilista sobre el tema. Tot i així, no sempre estic
d’acord amb el que diuen o amb el comportament dels personatges.
2.1.4. Talls units
He decidit incloure aquest apartat a l’àmbit narratiu perquè la seva funció és
complementar la història, tot i que també encaixarien dins l’àmbit tècnic. Els talls units
són les transicions entre les escenes del guió. Relacionen l’últim pla d’una escena amb
el primer pla de la següent, ja sigui de forma visual o sonora. N’hi ha de diferents tipus:

Tall per continuïtat: aquest és el més simple. Es dóna quan, per exemple, un
personatge obre una porta i l’altra escena comença quan la tanca.

Tall per composició: aquest és el més comú. Simplement, els plans connectats
contenen elements semblants i a la mateixa posició. N’hi ha amb personatges,
amb objectes, amb localitzacions...
Figura 58: Comparació de dos talls units

Tall per moviment: aquest és rar. La transició segueix el moviment que fa la
càmera. En un moment on Auria s’estira el llit, la veiem mitjançant un pla aeri que
gira sobre si mateix, el qual es difumina amb una animació d’una galàxia. Aquests
plans no tindrien relació si no fos perquè l’animació també gira en el mateix sentit.
79
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia

2015
Tall temporal: s’assembla als talls per composició, però la diferència és que aquest
mostra exactament el mateix en diferents moments del dia. El més comú és el salt
del dia a la nit o a l’inrevés.
Figura 59: Comparació de dos talls units

Tall sonor: aquest també és rar. N’hi ha un a la seqüència de la festa: un
personatge salta a la piscina i abans que toqui l’aigua es talla a un petard explotant
al cel. L’audiència s’espera un so fort i el reben, però no és el que creien que seria.

Tall conceptual: relaciona conceptes semblants encara que la composició no sigui
igual. En són exemples la transició entre la pols blanca i el cel estrellat o el pas del
mar real al mar d’una il·lustració de Pawel Kuczynski.

Tall narratiu: sempre es barreja amb altres tipus de talls units, però es caracteritza
per la seva aportació a la història. N’és un el pas d’Isaac al cartell a Isaac en vida, o
la transformació del present en un record d’un llibre a l’última escena, o també la
troballa del Burr que permet introduir l’escena clau de la teràpia.
Figura 60: Comparació de dos talls units
80
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
D’aquests en vull destacar un, concretament el que acaba el flashback de Nate
amb Isaac a la casa del camp i el retorna a la realitat. Aquesta transició ve
inspirada pel final de 2001: una odissea de l’espai (1968, dirigida per Stanley
Kubrick), on el protagonista es veu a si mateix envellint. Els talls mai el mostren en
dos estats al mateix temps, sinó que el salt és directe. A “Terapia”, el contrast
entre la felicitat del passat i el neguit del present és igual.
Figura 61: L'escena de 2001: una odissea de l'espai
Font: imdb.com
A la pel·lícula hi ha uns 60 talls units. Alguns els tenia pensats abans d’escriure el guió i
altres els vaig pensar quan l’escrivia. També en vaig haver de descartar. Per exemple,
una transició entre la copa d’un arbre sense fulles i el sistema nerviós del cervell no va
tenir cabuda enlloc.
2.1.5. Referències
Com ja haureu notat, prenc inspiració de nombroses pel·lícules i sèries de televisió.
Una manera d’honorar-les és incloent-les d’alguna manera a la història. Seguidament
destaco certs detalls de “Terapia” referents a les obres que m’han influenciat més.

A dos metros bajo tierra (2001-2005, creada per Alan Ball). Aquesta sèrie és la
més relacionada amb “Terapia”. Per començar, en una trama s’hi tracta una
desaparició i les seves conseqüències emocionals. En una escena de la sèrie, Nate
es presenta a casa d’una amiga amb la cara plena de sang després d’haver rebut
una pallissa. Aquí la referència és més que clara. El Nate de “Terapia” diu el títol
81
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
de la sèrie abans de que comenci a sonar Breathe Me de Sia el dia del funeral.
Doncs bé, aquesta cançó també és utilitzada durant el seu últim capítol.

True Detective (2014, creada per Nic Pizzolatto). La dinàmica de la teràpia
s’assembla a la de les interrogacions d’aquesta sèrie i part de la música no original
està extreta de la seva banda sonora. A la nota de la compra hi diu “Carcosa”, que
és una localització de la sèrie. També he de dir que “Chaos” s’hi assemblava molt.

El cavaller fosc (2008, dirigida per Christopher Nolan). Per a la faceta psicòpata del
terapeuta, tant l’actor que l’interpreta com jo vam decidir que s’assemblés al
Joker. Per això, en un moment de l’escena clau hi ha un pla que hi fa referència:
Figura 62: Referència al Joker en l'escena clau de la teràpia

Font: pinterest.com
Interstellar (2014, dirigida per Christopher Nolan). Vaig incloure la passió per
l’espai de Nate a la història després de quedar impressionat per aquesta pel·lícula.
Per això, parts de la seva banda sonora sonen cada cop que parla del cel estrellat.
En aquest aspecte també cal afegir la ja mencionada 2001. Les dues apareixen en
pòsters que Nate té a l’habitació.

Breaking Bad (2008-2013, creada per Vince Gilligan). Ja he mencionat que va
influenciar el muntatge musical on Nate i Berto investiguen, però també va marcar
la trama del tràfic de drogues. Un detall divertit és quan el traficant diu “(...) Eres
inmune a los buenos consejos”, que pertany a la sèrie. Per tant, es pot pensar que
el traficant va veure la sèrie per agafar idees i se li va quedar aquesta frase.
82
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
En menor grau, també hi ha presència de sèries com House (2004-2012, creada per
David Shore) al moment on Nate sent a Auria parlant sola al llit, i altres com Fargo, Joc
de Trons o Hannibal. Aquestes petites referències les trobem en la vestimenta de Nate,
en la paret d’informació del garatge, en la música o fins i tot en la forma d’edició.
També hi ha referències a grups musicals, i no només en les cançons que sonen. Com
és costum, les samarretes de Nate en mostren varis, però també n’hi ha a la col·lecció
d’àlbums d’Auria. Les lletres que ella té penjades a l’habitació són de Rise Against, una
de les quals tracta el suïcidi d’un amic del cantant.
2.2. Àmbit tècnic
2.2.1. Cinematografia
A causa de les meves influències variades, la imatge de “Terapia” intercala plans
reduïts amb plans amples. La petita escala de la producció en genera més de reduïts,
tot sigui dit. A continuació, parlaré dels tipus de plans que figuren a la pel·lícula.
Gran part de les converses estan filmades en plans mitjans, és a dir, com a mínim per
damunt de la cintura. Normalment s’intercalen plans individuals de cada personatge
amb un on apareixen junts. En moments importants la càmera s’apropa als
personatges i es passa a primers plans. La majoria de diàlegs de la teràpia varien una
mica, ja que els plans són només frontals o laterals.
En escenes exteriors abunden els plans generals en els quals s’observa tota la situació,
i també alguns plans panoràmics on veiem els personatges des de lluny. Com a
director, procurava filmar molts plans amples per elevar la cinematografia i separar-la
d’una producció casolana com més millor.
Figura 63: Pla panoràmic de Nate caminant pel camp
83
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
La posició de la càmera no només varia en distància, sinó en orientació. Per exemple,
en la teràpia, quan un personatge està de peu i l’altre assegut és perquè el primer està
en un moment de superioritat. Se’l mostra amb un pla contrapicat, és a dir, amb la
càmera orientada diagonalment cap amunt. Per al personatge humiliat s’empra un pla
picat, amb la càmera a més alçada i mirant cap avall. Aquests tipus de vistes també
s’utilitzen en situacions que no tenen res a veure amb superioritats ni inferioritats.
Figura 64: Pla contrapicat (esquerra) i pla picat (dreta)
Gran part de la imatge de la pel·lícula és estable i va ser filmada amb un trípode. Això
és degut a que no podia operar la càmera perquè estava actuant, però també a que en
general em desagrada la càmera en mà. Quan s’utilitza aquesta tècnica normalment és
per una qüestió narrativa. Per exemple, després de discutir amb Auria, Nate surt al
carrer i té un conflicte intents d’emocions. Per això la càmera és tan inestable com ell.
Una altra característica és la duració dels plans. Durant les converses, el ritme no és ni
ràpid ni lent, amb una durada mitjana de pla d’uns 4 segons. Hi ha moments de
temporització ràpida com la pallissa o alguns dels muntatges musicals on els plans
duren poc. En canvi, hi ha plans de més de 20 segons en moments concrets de
qualsevol trama. El principi de la pel·lícula n’és un, igual que el petit monòleg de Nate
quan el terapeuta li pregunta si és feliç, que és un primer pla de més de 40 segons. En
enfrontaments com els de Nate amb el traficant abans de la pallissa o amb el
terapeuta durant l’escena clau també hi trobem plans llargs. Aquests serveixen per
augmentar la tensió, ja que just després hi ha una successió de plans ràpids.
Vull parlar d’un pla llarg en concret. Quan Nate troba la nota de la compra i ho
discuteix amb Berto, s’avança una pàgina i mitja de guió en un sol pla mitjà que dura
84
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
un minut i mig. Aquest mètode permet que l’audiència editi la conversa amb els ulls en
comptes que l’editor li digui on ha de mirar. Trobo que incloure un pla com aquest
enmig d’una escena llarga ajuda a fer-la més interessant.
Figura 65: Pla mitjà llarg de Nate i Berto
D’altra banda, a “Terapia” hi ha una sèrie de plans recurrents que són més aviat
artístics. Ho són els plans detall dels ulls, els aeris i els de silueta fosca. També hi ha
altres plans especials que apareixen poc més d'una vegada a la pel·lícula com els
subaquàtics, els tràvelings de l’institut, el pla aeri i giratori d’Auria a l’habitació, el
moviment de gairebé 360 graus de l’escena clau de la teràpia...
Figura 66: Pla aeri (esquerra) i pla de silueta fosca (dreta)
Finalment, em queda comentar la il·luminació. Prefereixo la llum natural, però no
sempre en disposava prou i calia reforçar-la amb llum artificial. Molts cops simplement
85
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
no n’hi havia i s’havia d’il·luminar amb diferents estris. És interessant jugar amb la
posició dels punts de llum per guanyar efecte dramàtic. Un exemple és la presentació
del traficant, on abans de veure’l a ell es veu com la seva silueta es va fent més gran.
Figura 67: Pla general amb la silueta del traficant
2.2.2. So
He d’admetre que el so no juga un paper tan important com el de la imatge. Les
converses en interiors generen poques ocasions per destacar el so, i encara menys a la
teràpia, on no hi ha soroll de fons. Tot i així, sempre em vaig assegurar de que el so
captat durant el rodatge fos correcte. Si no, s’havia d’arreglar en postproducció.
Un exemple d’escena on el so té importància és la de la pallissa. Els sorolls que fa Berto
mentre està amagat i quan entra a la barraca complementen el visual per augmentar la
tensió. Durant la baralla, el so dels cops juntament amb la música ajuden a formar
l’ambient intens que l’escena necessita.
2.2.3. Música
L’àmbit sonor que més destaca de “Terapia” és la música. Segons la seva funció pot ser
de dos tipus. El primer és de fons, on només acompanya el diàleg i no és el més
important. El segon és quan sí és important i sona amb més volum. Aquest tipus
normalment es coordina amb el visual. D’altra banda, segons el seu origen, la música
també es pot classificar en original i no original.
86
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia

2015
Original. L’actor que interpreta el terapeuta és guitarrista i es va oferir a composar
música per la pel·lícula. Ja havia estat treballant en “Chaos”, i per tant, sabia què li
demanava. A partir d’algunes indicacions meves l’ha creada com ha cregut més
oportú. El procés ha sigut bastant simple. Quan vaig enllestir el guió, vaig marcar-li
les parts que pensava que necessitarien la seva música i ja es va posar a treballar i
a enviar-me idees. Durant l’edició, li mostrava les escenes acabades i ja sabia
exactament la durada de cada segment musical i el to anímic de l’escena. Llavors
enregistrava la versió definitiva amb el micròfon que li vaig prestar i aquesta era
afegida a la pel·lícula amb un volum adequat.
Ha sigut un dels pocs elements de “Terapia” on no he hagut de fer-ho tot, i
s’agraeix. Si hagués sigut només per mi, la pel·lícula no hauria tingut música
original perquè no sé compondre’n. El més important és que el resultat és
satisfactori pels dos i hem treballat una mica més en equip.

No original. Com que vaig idear el concepte de vàries escenes al voltant de música
que no era pròpia, la vaig incloure a la pel·lícula perquè era essencial per la
història. Cançons com Breathe Me de Sia per al dia del funeral i Ain’t It Fun de
Guns N’ Roses per al final són imprescindibles. També hi ha segments de bandes
sonores de pel·lícules com Interstellar i sèries com True Detective o Hannibal.
Sé perfectament que no tinc els drets per usar-les, però com que la pel·lícula no és
per a usos comercials perquè és impensable cobrar entrada, no hauria d’haver
problemes legals. Lògicament, estan totes llistades als crèdits i es deixa clar que no
em pertanyen a mi, sinó als seus propietaris respectius.
2.2.4. Edició
L’edició d’aquesta pel·lícula és fluïda i no acostuma a distreure de l’argument en el
sentit que no es fa notar. Més aviat condueix la imatge i hi coordina la música per
ajudar a crear l’ambient i l’emoció que es busca. En moments concrets sí que destaca,
87
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
com els talls units o com l’intercanvi de cares entre Nate i el terapeuta durant la seva
escena clau (un detall que ve inspirat de la sèrie Hannibal i que no figura al guió).
Considero que el ritme de l’edició és apropiat per a una història seriosa com és
“Terapia”. Sempre em va preocupar que fos massa lenta o que fes canvis d’humor
massa bruscos, per això acostuma a haver-hi moments de transició. Un exemple és el
minut de descongestió després de que Nate ensenyi la cara ensangonada a Auria, ja
que després ve la part alegre de la festa i no es podia fer una transició directa.
És molt probable que la pel·lícula es faci llarga per algunes persones o que algunes
parts siguin avorrides, i ho entenc. Moltes vegades jo mateix he hagut de buscar
maneres de millorar les escenes per fer-les més interessants, ja que em doldria
eliminar-les. Només n’he descartat una, i és el moment en què Nate torna a la ciutat
després de la pallissa (l’escena 39 del guió). Vaig veure que realment no aportava res.
2.3. Àmbit artístic
2.3.1. Actuacions
El primer que s’ha de tenir en compte quan es tracten les actuacions és que cap de
nosaltres és un actor professional. Els participants actuen per ajudar-me i jo actuo per
necessitat més que per gust. Tot i així, tothom ha donat el millor de si mateix i s’ha
esforçat per encarnar el seu personatge i contribuir al projecte.
Tots hem après que actuar no és tan fàcil com sembla, i menys davant una càmera.
Costa pretendre que et sents d’una manera si aquell dia et sents totalment al contrari.
També és difícil saber com reflectir els pensaments i les emocions d’un personatge i
que tothom ho entengui i pugui implicar-se als seus problemes. D’altra banda, com a
director, a vegades m’ha sigut complicat o he sigut incapaç d’explicar als actors què
han de fer, i mira que sóc qui comprèn millor als personatges.
No obstant, estic satisfet amb les actuacions tant dels actors principals com els
secundaris i els extres. Estic segur que una de les raons són les múltiples preses, ja que
88
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
moltes vegades la millor presa s’ha donat quan hem continuat tot i creure que ja
estava bé. Òbviament, també s’ha de valorar el mèrit del propi talent dels actors.
D'altra banda, per ajudar-los a esdevenir el seu personatge, vaig crear-los amb algunes
qualitats dels propis actors. Per exemple, l'actriu que interpreta Auria a vegades també
s'aïlla escoltant música. Així és més fàcil entendre el que fa el personatge. És com si a
una persona que fa patinatge artístic li crees un personatge que també en fa. Serà molt
més creïble algú que ja en sap que algú que n'ha après una mica només per actuar.
Com a curiositat, un dels mètodes que vam utilitzar és preparar-nos veient escenes de
pel·lícules on les emocions s’assemblen a les que hem d’interpretar. Per exemple, per
als moments on el terapeuta havia de cridar, l’actor va visionar una escena de
Whiplash (2014, dirigida per Damien Chazelle). Personalment, per a les escenes
intenses m’anava bé veure una escena de There Will Be Blood (2007, dirigida per Paul
Thomas Anderson). El nivell mai era comparable, però la intenció sempre hi era.
Figura 68: El primer pla amb el somriure escollit
Però a vegades les coses no acaben de funcionar. Per a un moment en el qual a la
professora li fa gràcia el seu propi comentari i somriu d’amagatotis, l’actriu dubtava si
ho estava reflectint correctament. Jo tampoc vaig saber comunicar-li exactament què
buscava. Durant l’edició, cap de les preses m’acabava de convèncer. Però llavors vaig
89
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
veure un somriure que va fer entre preses a causa d’un comentari meu. Era molt millor
que la resta perquè era autèntic, i aquest és el somriure que apareix a la pel·lícula.
2.3.2. Portar fins al límit
El caràcter ambiciós del projecte va repercutir en tots els àmbits de “Terapia”, i les
actuacions no van ser menys. Cap dels actors havia participat en un llargmetratge
abans, i l’experiència va ser desafiant. Ho va ser tant que cadascun dels cinc actors
principals va passar per moments del rodatge on pràcticament estava al límit de les
seves possibilitats artístiques. Aquests en són els casos:

Terapeuta (Carlos Coronado): les escenes on el terapeuta dissimula la seva
naturalesa real no van ser complicades. Però la revelació de la seva identitat i el gir
neuròtic del seu personatge requerien esforç. El seu moment límit va ser el pla
llarg on està al terra i fa una riallada psicòpata mentre es torna boig. Va costar
organitzar els gestos, les frases i la temporització. Vam fer-ne unes 30 preses.
Figura 69: El primer pla llarg i psicòpata del terapeuta

Berto (Alex Sánchez): Ja he mencionat el pla llarg al garatge quan parla amb Nate.
Doncs bé, aconseguir que anéssim coordinats, que diguéssim bé el diàleg i que no
hi hagués soroll del carrer va costar una hora. Potser no és tan extrem com els
altres actors, però és el més difícil que va haver de fer per “Terapia”.
90
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia

2015
Auria (Sabrina Addiego): encara que el seu personatge no fa accions complicades i
mai es troba en localitzacions exigents, era necessari reflectir el neguit de la seva
depressió. En l’última conversa amb Nate a l’habitació, Auria plora. La curiositat és
que l’actriu ho va fer de veritat i a dia d’avui ni ella ni jo sabem com. Hi ha una
presa on comença a plorar, però a la següent es nota que fa una estona que plora.
Això és degut a que vaig aturar el rodatge perquè no sabia què estava passant.
Figura 70: La presa on Auria plora

Isaac (Èric Travé): Tot i que té poques escenes, dues d’elles constitueixen el
flashback de la nit de la desaparició. Les seves condicions de rodatge van ser
realment complicades: filmàvem de nit en un penya-segat remot al costat del mar,
i a més, la zona estava infestada de mosquits. El diàleg era molt emocional i
essencial per a la història, i per tant, va caldre molt d’esforç per actuar
adequadament enmig d’un ambient gairebé infernal com aquest.

Nate (Ignasi Roqué): Com a director i com a protagonista, jo era present en tots
aquests moments i vaig contribuir a fer-los arribar al límit. El meu personatge
passa moltes situacions complicades (la revelació de la teràpia, la pallissa, els
moments de desesperació...), però personalment, vaig arribar al meu màxim
durant els salts a l’aigua del final del flashback. Vaig fer els meus i els d’Isaac, però
el fet de saltar no va ser un problema. En canvi, nedar amb roba mentre em
91
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
submergia i tornava a la superfície vàries vegades va ser molt més exhaustiu del
que creia. Vam fer-ne dues preses, i no hauria sigut capaç de fer-ne una tercera.
Figura 71: Jo mateix sortint de l'aigua del mar com podia
Per què no està acabada?
La pregunta és: per què no s'ha complert el tercer objectiu? Si no he pogut estrenar
"Terapia" abans de l'entrega d'aquest treball ha sigut per falta de temps. Tot i així, no
és perquè s'hagi malgastat, sinó perquè no n'hi ha hagut prou, i això és culpa meva.
Des de la seva concepció, aquest projecte sempre ha estat per sobre de les meves
possibilitats. És cert que un curtmetratge d'una mitja hora hagués sigut molt més
apropiat i assequible, però l'objectiu principal era crear un llargmetratge sòlid. He
d'admetre que amb el temps del qual he disposat des del juny fins al desembre hauria
pogut acabar "Terapia", però aquesta pel·lícula no hagués sigut la versió que jo
desitjava. No vaig emprendre aquest projecte per acabar-lo ràpid i entregar-lo en brut.
El vaig emprendre per crear juntament amb els participants quelcom del qual poder
estar orgullosos. Mai hauria estat orgullós d'una versió ràpida i poc polida perquè
considero que la culminació d'un any i mig d'esforç no pot ser així.
La raó per la qual el projecte necessitarà un mes més del previst és que no m'he
conformat en cap moment. Cada part del procés de creació s'ha allargat perquè en
comptes de treballar-hi a un ritme que no cansi, m'he volgut assegurar de que el
resultat era el desitjat o millor. Durant el rodatge he sigut exigent amb els actors a fi de
92
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
que donessin el seu cent per cent i he anat afegint nous elements a cada part del
projecte que potser només seran perceptibles per a uns pocs. Segurament ningú
notarà tots aquests extres, però sí alguns, i per tant, la pel·lícula ja serà millor.
Figura 72: Costa percebre si no és en la foscor, però les estrelles del cel són efectes especials
Voler esforçar-se de veritat per crear una bona pel·lícula pràcticament sense gastar-se
diners ha significat gastar tot el temps del que he disposat. A part de sacrificar
activitats que tant la resta d'actors com jo preferiríem fer en comptes de treballar,
aquests últims mesos he arribat al punt on dormir era una pèrdua de temps. Moltes
parts del meu personatge les he filmat de matinada encara que no fossin nocturnes, i
durant la postproducció he passat vàries nits senceres sense dormir per editar. I per
què? Doncs perquè m'encanta treballar en aquest projecte i mai me n'he cansat.
Conclusions
L'objectiu principal d'aquest projecte era crear "Terapia" i l'objectiu principal d'aquest
treball era explicar com s'ha elaborat. En aquest aspecte, el treball en si l'he pogut
completar. He aprofundit en tot el procés que s'ha fet a la pel·lícula, del qual només
n'ha quedat pendent la presentació i l'estrena.
93
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
A nivell global, no m'he trobat amb inconvenients destacables a l'hora de redactar el
treball perquè només he plasmat al paper l'experiència del procés de creació del
llargmetratge. No depenia d'altres elements o persones per completar el treball, però
sí per a la pel·lícula. Tot i així, he hagut de descartar certs detalls poc essencials a fi de
reduir-ne l'extensió. Com haureu comprovat, aquest treball és llarg, però ho és perquè
explica un any i mig de feina i una col·laboració de desenes de persones. Estic satisfet
amb el resultat i crec que la informació que aporta permet conèixer bé el projecte.
Figura 73: Pla panoràmic on Nate camina pel bosc dirigit cap al mar
D'altra banda, he tingut una relació d'amor odi amb aquesta pel·lícula. Li he dedicat
tant temps i esforç que ha esdevingut una part important de la meva vida, i per tant,
ha estat present en bons i en mals moments. Durant l'estiu, el ritme de treball era
intens però em permetia descansar, i en canvi, la pressió de segon de batxillerat
m'ofega i el poc temps lliure que tinc el passo treballant en la pel·lícula. Hi ha hagut
dies horribles on l'únic que volia era parar i hi ha hagut dies on he viscut experiències
genials. En part vaig emprendre aquest projecte pels petits moments on tot surt bé,
quan la sensació és incomparable. Espero que per als actors filmar també hagi sigut
una bona experiència, o si més no, interessant. En relació a les meves expectatives hi
ha hagut de tot: parts tal i com les volia, parts que han sortit pitjor i parts que han
resultat ser millors del que havia imaginat.
94
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
A nivell personal he aconseguit el que desitjava: aprendre més cinema, saber què
comporta dirigir una pel·lícula i aprendre què és treballar de veritat ja sigui
individualment o en equip. Aquest projecte m'ha apassionat tant que no m'ha
importat sacrificar les vacances d'estiu i gairebé cada hora lliure que he tingut durant
set mesos. He filmat estant malalt, o també he corregut amb la càmera i el trípode a
les mans per no perdre la llum natural i he arribat tard. Cap dels actors ens hem rendit
per molt que volguéssim en certs moments. Penso molt en el que va dir Jackie Chan
sobre crear pel·lícules: no pots parar mai perquè l'audiència no tindrà en compte que
aquell dia estaves cansat o que no tenies temps. La gent les veurà i dirà "aquesta
pel·lícula és bona, i aquesta no".
És per tot això que aquest projecte m'importa tant, i espero que mitjançant aquest
treball hagi pogut fer entendre el que ha significat per a mi. A la introducció he dit que
m'apassiona tot el que arriba a contenir una pel·lícula, ja sigui en detalls o en
anècdotes. Doncs bé, amb "Terapia" hem generat les nostres pròpies vivències i
detalls, i n'he pogut compartir algunes gràcies a aquest treball.
Figura 74: Pla panoràmic amb posta de sol on Nate camina pel camp
95
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Finalment, vull comentar la conclusió més personal de totes les que he extret
d'aquesta experiència. Vaig formar el meu personatge amb algunes característiques
meves perquè sabia que l'interpretaria, però el que em va sorprendre és que durant el
rodatge em costava relativament poc sentir-me com ell. Fins i tot un dia em van
confondre per un astrònom. Aquests últims mesos han sigut molt durs i estressants, i
cada dia m'he escapat de la meva realitat per dedicar-me a crear la de "Terapia".
Treballant-hi m'he adonat que m'assemblo molt més al meu personatge del que em
pensava. Això m'ha portat a pensar que existeix una qualitat paral·lela entre els dos:
potser l'espai és per a Nate el que el cinema és per a mi.
Agraïments
Si una cosa he de donar en aquest treball i als crèdits de la pel·lícula són les gràcies.
Res hauria estat possible sense els participants i sense les persones que han ajudat
encara que només sigui una mica a portar a terme aquest projecte.
En primer lloc, he d'agrair als actors l'esforç i els sacrificis que han fet per formar part
de la història: gràcies a en Carlos (terapeuta) no només per actuar sinó també per la
música original, a la Sabrina (Auria), a l'Èric (Isaac), a l'Alex (Berto), a la Laia (Emma), a
la Concha (professora), al meu germà Oriol (traficant) i a en Guillem (Guille). També als
amics que van venir d'extres: gràcies Eva, David, Iris i Yasmina per l'ajuda.
En segon lloc, he de donar les gràcies a qui sense sortir a la pel·lícula hi ha col·laborat:
a la meva germana Marina per ajudar a filmar algunes escenes, al meu pare per deixarme la càmera i per fer de xofer, a la meva mare pel suport i per conduir el cotxe, als
familiars dels actors per deixar-los participar, a les tutores del treball Victòria i Núria
per l'orientació, a la Muntsa per donar-me permís per filmar a l'institut, a tothom que
ha mostrat interès pel projecte i també a tothom que vegi la pel·lícula quan s'estreni.
En tercer lloc, m'agradaria fer referència a totes les pel·lícules i sèries que m'han
inspirat i de les quals he après molt, i també als canals d'assajos cinematogràfics per la
informació. Per últim, gràcies als creadors de la música que apareix a "Terapia".
96
Creant “Terapia”: una pel·lícula pròpia
2015
Annex: Guió literari
TERAPIA
Por
Ignasi Roqué
97
ESCENA 0:
Una serie de cortes muestran a NATE, adolescente y estudiante, en
diferentes situaciones y lugares que ha vivido o que vivirá.
ESCENA 1: INT. SALA DE TERAPIA – DÍA
El último corte muestra a NATE sentado en la sala de terapia: el
despacho del TERAPEUTA. NATE mira al frente en silencio mientras,
con los brazos cruzados sobre la mesa, cierra y abre el puño.
NATE
Yo… no tengo problemas reales.
TERAPEUTA
Y entonces, ¿qué coño haces aquí, Nate?
NATE
(Despacio)
Hay personas convencidas de que debo estar aquí, aunque yo me he
convencido de que no. Creen que necesito ayuda porque estoy…
afectado por mi realidad.
TERAPEUTA
¿Y qué clase de realidad es esa?
NATE
Una realidad donde mi mejor amigo lleva tres meses desaparecido…
y creo que tengo algo que ver con ello.
TERAPEUTA
(Mostrándose interesado)
¿Qué pasó?
NATE
¿Desde el principio?
TERAPEUTA
Sí, todo. Al fin y al cabo, yo estoy aquí para ayudarte.
NATE
…Pues va a necesitar un café.
TERAPEUTA
(Sonriendo)
No hace falta, me conformo con que tu realidad me interese. ¿Cómo
se llama tu amigo?
NATE
Isaac. No lo veo desde Marzo y ya estamos en exámenes finales...
2
TERAPEUTA
¿Bachillerato?
NATE
Sí. Mire, supongo que usted ya lo sabe todo, así que sólo le diré lo
que pienso. Me confunde la rapidez con la que le han olvidado. Al
principio, todos estaban consternados por su ausencia. Su familia
hacía todo lo que podía, incluso el imbécil de su padre. La policía
interrogaba a sus conocidos y a los vecinos, hubo varias búsquedas
populares por los alrededores…
TERAPEUTA
¿Encontraron algo?
NATE
No. Por eso dejaron de buscarlo a las pocas semanas. Fueron días
difíciles. Nunca había vivido una cosa así. En fin, Isaac se fue una
noche y nunca volvió. No se sabe nada más.
TERAPEUTA
Entiendo. ¿Por qué has dicho que estás confuso?
NATE
Está claro, ¿no? ¿Cómo han podido dar el caso por perdido? ¿En
unos años le declararán muerto y ya está? Están ignorándole de un
modo que yo no… ¡Aún hay esperanza! Tres meses no son nada.
TERAPEUTA
Hay una cosa que no entiendo, Nate. Si todos han aceptado que las
posibilidades de su regreso son mínimas y que es mejor empezar a
pasar página, ¿por qué tú no? ¿Por qué te aferras tanto a la idea de
saber lo que pasó?
NATE
¿Cómo puedo olvidar a mi mejor amigo así como así, sin una
respuesta? Además, ¿sólo porque no se sabe nada ya está perdido
para siempre? ¿Tan poco importa su vida?
TERAPEUTA
¿Cuánto vale su vida para ti?
NATE
Mucho. (Pausa) Con su desaparición he perdido parte de mi futuro,
ya que Isaac y yo íbamos a estudiar la misma carrera y… y ahora
tengo que afrontar un futuro que me aterra solo. Estos meses me lo
he replanteado y… me he dado cuenta de que Isaac será olvidado.
No ha hecho nada con su vida porque se la ha pasado preparándose
para un futuro que nunca llegará. Y esto también se me puede
aplicar a mí. Si me muero hoy; ¿qué he hecho?
Se muestra el TÍTULO “Terapia”.
3
ESCENA 2: INT. BAÑO DE NATE – MAÑANA
NATE se acerca al espejo, y mientras se mira a los ojos se dice:
NATE
Hoy va a ser un buen día… Hoy va a ser un buen día.
NATE cierra los ojos y respira hondo.
ESCENA 3: INT. HABITACIÓN DE AURIA – TARDE
AURIA, también adolescente y estudiante, abre los ojos y sigue
estudiando en su habitación en silencio. Mira por la ventana y al ver
a NATE acercándose a la casa, se levanta y sale. Baja al INT.
ENTRADA y va a la puerta.
ESCENA 4: EXT. ENTRADA – TARDE
NATE va a llamar al timbre, pero AURIA abre antes. NATE sonríe al
verla, pero ella se le queda mirando.
AURIA
¿Piensas pasar, Nate?
NATE
…Sí. Podría quedarme fuera pero hace un poco de calor (Le sonríe).
Los dos pasan al INT. ENTRADA y AURIA cierra la puerta.
NATE
¿Estás estudiando?
AURIA
(Suspirando)
…Sí, qué remedio.
ESCENA 5: INT. HABITACIÓN DE AURIA – TARDE
NATE
(Cerrando la puerta)
Y… ¿estás mejor?
AURIA
(Sentándose en la cama)
Bueno… Estudiar filosofía me mantiene concentrada y ausente a la
vez. (A NATE) Es mejor que salir a esas calles llenas de gente vacía.
NATE
Sí, ya veo que estás de buen humor… (Acercándose a los apuntes)
¿Sabes que yo aún no he empezado a estudiar?
4
AURIA
El examen es mañana, Nate.
NATE
Ya. He estado ocupado. (Sentándose con ella) Oye, ¿por qué me has
dicho que viniera?
AURIA
Te quiero dejar un libro. Para que te distraigas de tanto examen.
NATE
(Mientras ella lo coge)
No me vendrá mal. Y sí, tengo que dejar los exámenes (Se ríe).
AURIA
Toma (Dándoselo).
NATE
(Mirando la portada)
“Galveston”… ¿Eso no está en Luisiana?
AURIA
Te va a gustar. Lo mejor de la trama es que todo está relacionado: el
objeto más insignificante conecta con otro y cambia la historia.
NATE
(Dejando el libro y mirándola)
Ya… Auria, tengo que pedirte una cosa importante. Es sobre Isaac.
(Ella lo mira seria). Aún quiero saber lo que le pasó. Quiero
investigarlo… y necesito ayuda. Él es tu pareja, y… (Auria se levanta)
Como sus padres han perdido la esperanza, tú y yo somos los más
cercanos a Isaac. ¿Qué opinas?
AURIA
(Se gira y lo mira)
Que él sea mi novio no significa que sepa dónde fue esa noche.
NATE
Ya, pero… eso es precisamente lo que quiero saber. (Se levanta)
¡Podríamos encontrarle! Sería… sería increíble.
AURIA
Me lo pensaré.
AURIA busca entre sus álbumes, coge uno y lo pone a reproducir.
NATE
(Con la canción de fondo)
Auria, mi intención con esto no es que vuelvas a sentirte mal. Sé que
te ha costado superar estos meses, pero…
5
AURIA
No me pasa nada.
NATE
Ya, pero es que cuando no estás bien te encierras aquí, escuchando
música y…
AURIA
(Cortándolo)
Será porque quiero estar sola, Nate.
NATE
Vale. Te dejo que estudies tranquila. (Coge el libro) Hasta mañana.
MONTAJE con la canción. NATE la mira preocupado, abre la puerta y
se va. AURIA se deja caer junto al armario y cierra los ojos. NATE
baja las ESCALERAS, sale de la casa y se para en el EXT. ENTRADA,
pensativo. AURIA abre el armario y mira una foto suya con Isaac que
había guardado. Mira la calle por la ventana.
ESCENA 6: EXT. CALLE - TARDE
El MONTAJE sigue. NATE anda por la calle y ve un cartel de
desaparición de Isaac dañado por el tiempo, y recuerda
(FLASHBACK) cuando él mismo los estuvo colgando. Mientras, en el
INT. HABITACIÓN AURIA, ella se sienta y vuelve a estudiar.
ESCENA 7: INT. HABITACIÓN DE NATE – NOCHE
NATE estudia en su habitación sentado en su mesa con una luz
blanca encendida. Se mira los apuntes con cansancio. (Se escucha la
conversación de la SALA DE TERAPIA).
TERAPEUTA
(Sólo la voz)
Nate, antes has dicho que Isaac y tú ibais a estudiar la misma
carrera. ¿Cuál?
En la habitación, NATE mira la hora, se lo piensa y se levanta. Coge
una libreta, un lápiz y una linterna, abre su puerta y se va.
NATE
(voz)
Bueno, no lo íbamos a hacer por amistad, sino porque a ambos nos
fascina lo mismo.
En el EXT. CASA DE NATE, él cierra la puerta sigilosamente y sale a la
calle.
TERAPEUTA
¿El qué?
6
Se muestra el polvo brillante que refleja la luz blanca de la
habitación con la oscuridad de fondo, y hace transición con el cielo
estrellado.
NATE
El espacio.
ESCENA 8: EXT. CASA EN EL CAMPO – NOCHE
NATE camina hacia una pequeña casa situada en el punto más alto
de un pequeño monte convertido en campo segado. Se sienta en la
entrada y observa el cielo estrellado mientras escribe notas en la
libreta con el lápiz y con la ayuda de la linterna.
NATE
(Voz en la terapia)
El cielo estrellado es el mayor espectáculo visual que existe. Y es que
no deja indiferente a nadie. Todos miramos hacia arriba cuando, en
realidad, no hay arriba ni abajo. ¿Qué hago yo encerrado en la Tierra
si el universo se expande millones de años luz en todas direcciones?
Es el más grande y antiguo de los misterios porque esconde la
verdad sobre todo lo que somos. Nada más es capaz de
impresionarme así. Por eso quiero saberlo todo sobre él. Por eso
Isaac y yo queríamos ser astrónomos.
NATE baja la cabeza y mira su ciudad. Abre y cierra el puño.
NATE
Pero la puta realidad es que Isaac no está. Y es que todos nuestros
problemas son insignificantes desde el espacio, y sin embargo,
estamos atrapados aquí para que nos caigan encima, tapándonos las
estrellas y nuestra curiosidad por lo que hay allí fuera.
NATE se levanta y empieza a volver a casa por el espacioso campo.
NATE
Mañana tengo examen. Tengo que ir a encerrarme en mi habitación
para aprender sobre mi naturaleza… aun habiéndola encontrado y
sabiendo que está en el cielo cada noche. No puedo soportarlo más.
ESCENA 9: INT. INSTITUTO – MAÑANA
NATE camina con su mochila por un pasillo estrecho del instituto.
Gira y entra en el INT. CLASE. Hay dos estudiantes repasando
filosofía: uno recita y el otro corrige. NATE se acerca a hablarles.
NATE
Hola…
La estudiante, EMMA, le dice con la mano que calle y espere
mientras el otro estudiante, GUILLE, repasa.
7
GUILLE
Para Sigmund Freud, el inconsciente es el lugar psíquico que la
misma consciencia desconoce por completo.
NATE
Eh…
NATE quiere hablar pero vuelve a pasar lo mismo. Sigue recitando.
GUILLE
Según el psicoanálisis, el inconsciente contiene todo lo reprimido
por una persona. Estos elementos reprimidos tienen una intensa y
constante actividad a través de diferentes mecanismos…
EMMA
(Insistiendo, señalando los apuntes)
Que son…
GUILLE
(Al darse cuenta de que no lo sabe, suspirando)
Emma, voy a morir… ¡Hola Nate!
NATE
¡Hola! ¿Dónde está Auria?
EMMA
(Mirando a GUILLE)
Creo que en el psicólogo…
GUILLE
¿Psicoanalizándose? (Se ríe)
EMMA
Tú calla y estudia.
AURIA entra en la clase con la mirada cabizbaja. NATE se le acerca.
NATE
Hola.
AURIA
Hola.
AURIA sigue sin pararse y va a sentarse. Entra la PROFESORA.
PROFESORA
(Dejando sus cosas en su mesa)
Buenos días.
ESTUDIANTES
Buenos días.
8
PROFESORA
Hoy no me apetece gritar, así que, por favor, comportaos los
próximos (Mirando al reloj) 50 minutos.
Se muestra el reloj en la hora actual. Pero 40 minutos después…
PROFESORA
¡Callad de una vez! No os avisaré más. El próximo que me
interrumpa irá a hablar con la directora cuando acabe la clase, y no
hará falta que le contéis qué ha pasado… porque yo soy la directora.
Se hace el silencio, y la PROFESORA se gira a escribir en la pizarra. Se
le escapa una sonrisa de la gracia que le ha hecho su propio
comentario. Mientras, NATE mira por el cristal de la puerta el reflejo
de la PROFESORA escribiendo. Ella deja de escribir, se gira y le mira.
PROFESORA
Nate, ¿qué es eso tan interesante que miras?
NATE
Nada.
PROFESORA
¿No estás mirando nada?
NATE
Nada en concreto. (Empieza a reprimir la risa)
PROFESORA
¿Qué pasa, te hago gracia?
NATE se ríe porque lo que hay escrito en la pizarra le simula unos
cuernos a la PROFESORA justo donde está. NATE intenta reprimir la
risa, pero ella se enfada.
PROFESORA
(Mira el reloj)
En diez minutos, tú y yo iremos a hablar.
NATE la mira serio y asiente. AURIA le mira preocupada. NATE
vuelve a mirar el reflejo de la columna de fuera.
ESCENA 10: INT. DESPACHO DE LA PROFESORA – MAÑANA
NATE se encuentra solo en el despacho de la PROFESORA, que está
lleno de libros y carpetas. Mientras la espera, abre y cierra el puño.
Ella entra y se dirige hacia él en silencio. Él está sentado en una silla
mientras que ella, al llegar, se sienta en la mesa delante de NATE.
PROFESORA
9
Tranquilo, Nate. No te voy a echar la bronca por reírte en mi cara
porque lo he pensado y… la verdad es que no te veía reír desde
hacía mucho tiempo. A todos nos ha afectado la desaparición de
Isaac, pero sé que Auria y tú lo estáis pasando peor que el resto, así
que está bien que estés animado en clase.
NATE
Gracias, pero… la verdad es que no pretendo olvidar a Isaac. Por
mucho tiempo que pase. No estaré bien hasta que aparezca o sepa
que no lo hará nunca, y creo que Auria tampoco.
PROFESORA
Auria ya ha decidido qué hacer para alejarse de esta situación, pero
tú no. ¿Qué vas a hacer?
NATE
No venir más a clase.
PROFESORA
(Se empieza a enfadar)
¿Cómo?
NATE
Me voy a tomar un descanso de este lugar porque estoy harto de él.
PROFESORA
(Enfadada)
¿Qué estás diciendo, Nate? ¿Vas a dejar el instituto ahora que se
está acabando el curso?
NATE
Lo dejo por ahora. Vendré a las recuperaciones de septiembre. (Se
levanta) Pero hasta entonces, voy a usar bien mi tiempo.
PROFESORA
¿Cómo vas a usar mejor el tiempo que aquí?
NATE
(Irónicamente)
No me hagas responder a eso. (Empieza a irse)
PROFESORA
No, no. Responde. ¿Crees que aquí estás perdiendo el tiempo?
NATE
(Se para en la puerta y se gira)
Bueno, estar todo el día memorizando cosas que no me interesan
para luego soltarlas en un folio y olvidarme de ellas cuando podría
estar aprendiendo lo que me gusta… sí, estoy perdiendo el tiempo.
PROFESORA
10
(Parándose de pie delante de él, en el PASILLO)
Entiendo que no te gusten todas las cosas que te enseñamos, pero si
lo hacemos es porque es necesario que las aprendas.
NATE
¿Y si yo no las quiero aprender porque sé que lo necesario para mí
no es esto, sino algo que me gusta de verdad y que no tengo tiempo
de aprender porque me paso toda la puta vida aquí?
La PROFESORA empieza a andar por el pasillo en silencio. Se gira.
PROFESORA
Voy a llamar a tus padres, y les haré venir para hablar con ellos
sobre esto. Si quieres recuperar en septiembre, hazlo. Pero que
sepas que la desaparición de Isaac te está nublando el juicio.
NATE
Esto no es por Isaac. Llevo mucho tiempo pensando esto.
PROFESORA
Pues entonces su desaparición lo ha empeorado.
La PROFESORA se va. NATE se queda en el PASILLO. Se intenta
tranquilizar y finalmente se apoya en la pared en silencio.
ESCENA 11: INT. DESPACHO DE LA PROFESORA – MEDIODÍA
NATE está apoyado en la pared mientras escucha a la PROFESORA
hablando con sus padres en su despacho.
PROFESORA
Sé que ustedes se preocupan mucho por su hijo y por la situación
que está pasando ahora mismo. Lo hemos hablado tranquilamente y
he decidido que le dejaré venir en septiembre, cuando ya se sentirá
mejor, para que recupere los exámenes que le quedan y pueda
empezar el siguiente curso como sus compañeros.
En realidad, NATE está fuera, en el PASILLO, esperando a que
acaben. Mientras ella habla, NATE se levanta.
PROFESORA
Pero lo que recomiendo es que le busquen un terapeuta. Auria está
visitando el psicólogo del instituto y le va bien. Lo digo porque él
está más afectado por lo de Isaac de lo que parece, aunque él diga
que no es por eso. Estoy convencida de que Nate necesita ayuda.
Mientras dice eso, NATE camina con su mochila por el INT. PASILLO.
Él gira y se muestra solamente el pasillo, ahora largo y vacío.
ESCENA 12: INT. HABITACIÓN DE NATE – TARDE
11
Se muestra el interior del dossier de NATE con las anillas haciendo
un túnel. NATE está en su habitación guardando las cosas del
instituto. Cuando va a cerrar el dossier, él ve escrito “(No) eres más
que una nota” en la tapa.
NATE
(Desde la TERAPIA)
No… eres más que una nota. Todo lo que he hecho en mi vida ha
sido para conseguir un papel. Ahora mismo Isaac no es más que eso:
no es más que una nota. Eso me entristece. (Mirando de nuevo el
escrito) Pero hay días que creo una cosa y días que creo la otra.
ESCENA 13: INT. SALA DE TERAPIA – DÍA
NATE mira el escrito de su dossier y después mira al TERAPEUTA.
TERAPEUTA
¿Hoy qué crees?
NATE
(Cerrando el dossier y apartándolo)
Hoy ya no hace falta que crea nada.
TERAPEUTA
Esa actitud casi nihilista que tienes hacia la educación… ¿Por qué?
No eres un mal estudiante, nunca habías discutido esto con un
profesor… y ahora de repente te vas. Quiero entenderlo. Quiero
entender cómo piensas.
NATE
Mi problema con el sistema educativo no es que yo esté en contra
de ir a clase o de aprender, sino que no puedo soportar esa obsesión
por evaluar y clasificar a los alumnos. Poder aprender de todo es
correcto, pero estar obligado a aprenderlo todo no.
El TERAPEUTA asiente para que NATE continúe.
NATE
Lo único que le importa de mí al sistema educativo es saber cuánto
de lo que he escrito en el examen está bien. ¿Así estoy
aprendiendo? ¿O solo estoy consiguiendo una nota que le plazca?
TERAPEUTA
¿No crees que las notas también se pueden considerar como un
modo de conocer las cualidades de cada alumno?
NATE
(Se ríe sarcásticamente)
Sabes que algo va mal cuando se puede resumir a una persona con
un número. Es como si fuera nuestro número de serie y los alumnos
fuéramos productos de una fábrica llamada instituto.
TERAPEUTA
12
Así que la educación es selección y etiquetaje. (NATE se ríe). ¿Qué?
NATE
(Divertido)
A ver si sales de mi cerebro porque eso es justo lo que iba a decir…
NATE deja de reír al ver algo al fondo de la sala. Se levanta.
NATE
¿Puedo…?
TERAPEUTA
(NATE avanza por la sala)
Claro. Por mí como si esta sala fuera tuya.
NATE
(Animado)
¿Esto es mío?
TERAPEUTA
Yo quiero que estés relajado. ¿Qué has visto?
NATE saca un libro de la estantería mientras él le mira atentamente.
NATE
Es que recuerdo que en este libro hay una ilustración que muestra
exactamente lo que pienso.
TERAPEUTA
(Al ver qué libro es)
¿De qué conoces la obra de Pawel Kuczynski?
NATE
(Buscando la ilustración)
Auria me dejó este libro. A ella le gusta este tipo de crítica a la
sociedad. (La encuentra). Aquí. Para mí y para muchos aprender es
esto, y no debería ser así.
NATE le enseña al TERAPEUTA la ilustración de un niño unido a la
fuerza a la mesa con la cabeza aplastada contra un libro de texto.
ESCENA 14: INT. HABITACIÓN DE AURIA – MAÑANA
Se muestran varias ilustraciones de Pawel Kuczynski colgadas en la
habitación de AURIA. NATE las mira sentado en el otro lado de la
sala mientras AURIA estudia con música de fondo.
AURIA
¿Qué vas a hacer con tu tiempo, Nate?
NATE
13
(Mirando sus apuntes)
Estudiar seguro que no. Creo que el instituto me estaba robando la
curiosidad. (Se levanta) Y si no mírate, encerrada aquí dentro un
sábado. ¿No quieres salir a… no sé… a ver el mar? Tú misma me lo
dijiste una vez: solo los peces muertos van siempre con la corriente.
AURIA
Eso no me lo he inventado yo, Nate. Lo he leído.
AURIA mira una de las ilustraciones colgadas: una montaña de libros
que permiten llegar a lo más alto. Ella se gira y mira a NATE.
AURIA
Y claro que me gustaría salir de aquí y vivir, pero no puedo. Y tú
tampoco deberías. Ahora te sientes libre pero no lo eres porque lo
tendrás que estudiar todo en verano. Vuelve a clase, Nate. Te lo
digo de parte mía y de todos tus compañeros, porque te estás
complicando un futuro que ya lo es.
NATE
No puedo ir a clase ahora porque cada día que pasa Isaac está más
lejos de volver. Este tiempo que he conseguido es para investigar, y
necesito tu ayuda. ¿Te lo has pensado?
AURIA se levanta, apaga la música y mira a NATE seriamente.
AURIA
Tengo que decirte una cosa importante. Me voy.
NATE
¿Cómo? ¿Dónde?
AURIA
Ya sabes que mi padre se mudó por trabajo hace un tiempo. Y…
cuando acabe el curso mi madre y yo iremos a vivir con él...para
siempre. Unos amigos de mi padre se quedarán en la casa. Así que
lo siento, pero no podré ayudarte.
NATE
(En shock)
Pero… yo… ¿Esto cuánto hace que lo sabes?
AURIA
(Avergonzada)
Isaac lo sabía.
NATE
¿Isaac? Pero… ¡¿Por qué me lo dices ahora?!
AURIA
14
Yo, es que… Os lo iba a decir a todos pero Isaac desapareció y ya
no… ¡No era el momento! ¡No podía daros una noticia como esta! Y
a ti menos, Nate…
NATE
Joder Auria. No me hagas esto. Por favor. Ahora no. ¡Te necesito! No
puedo investigar yo solo…
AURIA
¿Pero por qué quieres investigar? ¡No eres tú quien debe hacerlo!
NATE
(Desesperado)
Si no lo hago, ¡nadie lo hará! No te das cuenta, ¡todo el mundo lo da
por muerto! Y eso no lo pueden saber. Podría estar vivo, y no hacen
nada para encontrarle. ¡Solo tú y yo tenemos esperanza! Por eso…
AURIA
(Cortándolo, con la mirada cabizbaja)
Nate…
NATE
¿Qué?
AURIA lo mira con los ojos llorosos y lo niega con la cabeza. NATE se
da cuenta de lo que quiere decir y se sorprende muchísimo.
NATE
Crees que no va a volver…
AURIA
Nate, yo…
NATE
¡Crees que Isaac está muerto!
AURIA
Yo solo soy realista…
NATE
(Enfadándose)
No. Una pésima amante y una mierda de amiga es lo que eres.
NATE se gira, abre la puerta y se va cerrándola de un golpe. AURIA
se queda de pie, sola y en silencio, sintiéndose triste e impotente.
ESCENA 15: EXT. PAISAJES NATURALES – MEDIODÍA
(MONTAJE) NATE va afectado por la calle y se aleja de la ciudad para
estar solo. Camina hacia sitios naturales por carreteras rodeadas de
árboles y por caminos de tierra. Finalmente llega a un bosque al lado
15
de la COSTA. Se sienta en unas rocas a pocos metros del agua. NATE
mira las olas y se va tranquilizando. Abre y cierra el puño. De
repente, una piedra cae en el agua. Justo cuando NATE se levanta
para ver qué pasa, otra piedra le está a punto de dar en la cabeza.
Un chico de su edad aparece de entre las rocas, preocupado.
BERTO
¿Estás bien? ¿Te he dado?
NATE
¡No, tranquilo!
BERTO
Vaya. Creía que por una vez había tenido puntería. (Se ríe)
NATE
(Subiendo las rocas hacia él)
¿Qué has dicho?
BERTO hace el gesto de cogerse la sonrisa con la mano y lanzarla
para luego quedar serio. Mira a NATE.
BERTO
¿Yo? Nada.
NATE le aguanta la mirada hasta que BERTO no puede evitar reírse.
NATE
(Sonriendo)
¿Cómo te llamas?
BERTO
Berto. ¿Y tú?
NATE
Nate. Así que Berto eh… un nombre curioso.
BERTO
¿Y el tuyo qué? “Nate”. ¿Cómo se escribe?
NATE
N-a-t-e. No es de aquí.
BERTO
¿Qué hacías allí abajo antes de que casi te matara?
NATE
Bueno… estar solo.
BERTO
(Bromeando)
16
Oh, cuéntame…
NATE
Te lo digo si luego tú me explicas cómo lo haces para tirar piedras
tan mal…
BERTO
No hago tratos con desconocidos. (Se ríe) Que no, va, cuéntamelo.
NATE
En corto… Mi mejor amigo lleva tres meses desaparecido y mi mejor
amiga me acaba de decir que se va para siempre.
BERTO
(Se queda sorprendido)
Joder. Yo pensaba que te habías discutido con la novia o algo.
NATE
(Con una leve sonrisa)
¿Novia? No, no le deseo a nadie más mi espiral de dolor y confusión.
BERTO
(Incómodo)
Tu amigo… ¿Se llama Isaac? (NATE asiente) Ya. Es que como no
desaparece mucha gente por aquí… todo el mundo se enteró.
NATE
Y no sirvió de nada. (Mira al mar un momento) ¿Cómo es que no te
he visto nunca antes?
BERTO
Bueno… Es que no siempre he vivido aquí, y tampoco estudio,
básicamente porque mi padre prefiere que trabaje con mi hermano
en el… en el negocio familiar.
NATE
¿Y lo de tirarme piedras a la cabeza…?
BERTO
Para desahogarme.
NATE
¿Debería preguntar de qué?
BERTO
No hace falta, Nate.
BERTO mira la hora en el móvil y se da cuenta de que va tarde.
BERTO
Mierda, voy tarde a comer. Si llego tarde, mi padre le dará mi
comida al perro.
17
NATE
Sí, yo también debería irme ya.
BERTO
¿Mañana a la misma hora aquí?
NATE
(Se sorprende y sonríe)
Aquí estaré.
BERTO
(Empieza a irse rápido)
Bien. ¡Tráete unas cuantas piedras para intentar superar mi récord!
NATE asiente y mira sonriente como BERTO corre por el camino.
Después se queda observando las olas y el horizonte.
ESCENA 16: INT. SALA DE TERAPIA – DÍA
Se muestra otra ilustración de Kuczynski donde un niño mira las olas
que llegan a la orilla en forma de páginas de un libro. NATE la
observa un rato, cierra el libro y mira al TERAPEUTA.
NATE
¿Sabes qué? Estoy harto de contarte mi vida. Ni siquiera sé qué
coño hago aquí encerrado. (Se levanta) Has dicho que actúe como si
esto fuese mío, ¿no?
TERAPEUTA
(NATE busca por las estanterías)
Sí, pero no me desordenes los libros.
NATE
(A punto de coger un libro)
Tranquilo, me acordaré de dónde están.
TERAPEUTA
¿Te gustan los enigmas?
NATE
(Deja el libro en la estantería)
Depende. ¿Son interesantes?
TERAPEUTA
Son para saber cómo piensas. Tú siéntate y lo sabrás.
NATE
De acuerdo (Se sienta). Sorpréndeme.
TERAPEUTA
¿Cómo saldrías de esta habitación?
18
NATE
(Le aguanta la mirada y se ríe)
¿Qué?
TERAPEUTA
En serio. ¿Cómo lo harías?
NATE
(Sarcástico)
No lo sé, ¿por la puerta? ¿Por la ventana?
TERAPEUTA
No, esta ventana es de las que no se abren.
NATE
Ya. ¿Y esto a qué venía?
El TERAPEUTA se gira para abrir una pequeña caja. La abre, saca
unas piezas de madera y se las da a NATE.
NATE
¿Qué es esto?
TERAPEUTA
Un enigma un poco más complicado.
NATE se interesa y empieza a manipular las piezas de madera.
NATE
Me parece perfecto que me tengas entretenido, pero… ¿quién eres?
No sé nada de ti. Ni siquiera me has dicho tu nombre…
TERAPEUTA
No te lo he dicho porque es irrelevante.
NATE
Ah, ¿el nombre no importa? Pues perdone usted, desconocido…
TERAPEUTA
¿Eres feliz, Nate? (NATE le mira confuso) Me refiero a que si te
sientes bien en esta etapa de tu vida.
NATE
Ya estamos otra vez con las preguntas… Pues no lo sé… ¿Debería,
con mi situación actual?
TERAPEUTA
¿No has dicho que no tenías problemas reales?
NATE
(Con un aire de culpabilidad)
19
Empiezo a pensar que sólo tengo un problema… y soy yo. Es como
si… quisiera saltarme esta etapa de mi vida y dejarla atrás, pero
abandonarla me aterra. ¿Y si el futuro es peor…? Es más, ni siquiera
estoy seguro de querer ser feliz ahora mismo. Al fin y al cabo, la
felicidad es lo que pasa entre putada y putada.
ESCENA 17: INT. HABITACIÓN DE AURIA - TARDE
AURIA y su amiga EMMA conversan con música de fondo. AURIA se
muestra ausente.
EMMA
Así que te vas… Casi no nos dará tiempo a despedirnos.
AURIA
Emma, con lo de Isaac no podía…
EMMA
(Cortándola)
Ya lo sé. Pero es que me choca que nos vayas a dejar a todos atrás…
Y supongo que seguiremos hablando, pero… (Suspira) te voy a echar
muchísimo de menos.
AURIA
Yo también. Lo siento si esto suena insensible, pero… creo que
separarme de mi entorno me ayudará a olvidar todo esto.
EMMA
Pues yo formo parte de tu entorno y no quiero separarme de ti.
AURIA
(Mirándola)
Yo no puedo hacer nada. Ya está decidido. (Pausa) Quizás deberías
contárselo a los demás, porque yo no aguantaré muchas
conversaciones como esta.
EMMA
Ya. Bueno… (Se prepara para irse) Creo que enviaré un mensaje
general, y después nos pondremos a organizar tu despedida (Le
sonríe).
AURIA
(EMMA saca un móvil caro)
Es increíble como la sociedad ha engañado a la clase media
convenciéndola de que necesita móviles de clase alta…
EMMA
(Se ríe amistosamente)
No sé como lo haces, pero siempre dices verdades como puños.
(Abre la puerta) Adiós, Auria.
AURIA
Adiós.
20
EMMA cierra la puerta. AURIA se acerca al reproductor de música,
sube el volumen de la canción y se echa en la cama mirando al
techo, reflexionando serenamente.
ESCENA 18: INT. HABITACIÓN DE NATE – TARDE
(Con la canción de fondo) NATE observa una animación de una
galaxia mientras aprende sobre el espacio. También escribe notas en
su libreta. NATE desvía su mirada hacia Galveston, el libro que
AURIA le había dejado, y se vuelve a sentir mal y furioso. NATE
empieza a escribir en el teclado.
ESCENA 19: INT. SALA DE TERAPIA – DÍA
NATE
(Mientras resuelve el enigma)
Tengo una duda: si estás aquí para ayudarme, ¿por qué no lo haces?
TERAPEUTA
Porque te aburre. (Se levanta) Tú sabes que es mejor esto
(Señalando el enigma) que consejos insulsos como (Coge un libro)
por ejemplo: (Leyendo) “Con el tiempo, hay que aprender a
gestionar el estrés crónico y la incertidumbre pero resulta muy difícil
volver a lo cotidiano con esa ausencia y con el no saber.”
NATE
“Con el tiempo…” Yo no quiero pasar página, no hasta que sepa la
respuesta, pero incluso este libro me dice que deje el pasado atrás.
TERAPEUTA
Lo hace porque sólo existe el presente y es lo único que importa.
NATE
(Deja las piezas del enigma)
No. Mira, existen dos grandes misterios: los de allí (Señalando
arriba) y los de aquí (Señalándose la cabeza). Tú tratas los de la
mente y yo quiero investigar los del universo.
El TERAPEUTA se sienta y NATE empieza a explicar fascinado.
NATE
Seguramente esto no sea nada nuevo para ti, pero parte de la luz
que vemos desde el presente en el cielo estrellado puede
pertenecer a una estrella que murió hace muchísimo tiempo, ya que
la luz emitida ha seguido viajando por el espacio. (Se muestra el
cielo nocturno) La estrella no existe, pero para nosotros sigue
brillando. Así que el pasado se manifiesta en el presente, y por lo
tanto, no se le puede dejar atrás.
Se sigue mostrando el cielo estrellado, pero también se muestra la
luz de un faro girando lentamente sobre una montaña.
21
ESCENA 20: INT. HABITACIÓN AURIA - NOCHE
AURIA mira la luz de una farola mientras mira por la ventana de su
habitación. Tiene un libro abierto sobre la mesa. De repente, se oye
un golpe proveniente de fuera. AURIA se levanta y sale, baja por las
ESCALERAS, va al INT. ENTRADA y empieza a abrir la puerta.
ESCENA 21: EXT. ENTRADA – NOCHE
AURIA abre la puerta y sale un poco. NATE está delante de ella con
la cabeza bajada y sin mostrar la cara por la oscuridad.
AURIA
(Enfadada)
¿Qué haces aquí?
NATE
(Con la voz herida)
No te vayas. Por favor.
AURIA
No puedo continuar aquí.
NATE
Claro que puedes, Auria.
AURIA
No, ¡no puedo! Lo he intentado, pero… (Casi llorando) estar aquí sin
Isaac me está matando. Prefiero irme porque pienso que no volverá
antes que sufrir la angustia de la duda como tú. (Le mira, y él sigue
sin mostrar la cara) Nate, no te pongas así, por favor. Nate, mírame.
AURIA enciende la luz, y tras unos segundos, NATE levanta la cabeza
y enseña su cara cubierta de sangre.
NATE
No te vayas.
Una gota de sangre cae de su cara al suelo.
ESCENA 22: EXT. ENTRADA – NOCHE
Galveston está tirado en el suelo, y AURIA lo ve al abrir la puerta. No
hay sangre. Sale al EXT. CALLE, pero no hay nadie. Vuelve a entrar.
ESCENA 23: EXT. CALLE – MAÑANA
BERTO camina por la misma calle, por delante de casa de AURIA.
Escucha música por los auriculares y sigue el ritmo con la cabeza.
Lleva una caja de zapatos de cartón tapada y sin marcas.
22
ESCENA 24: INT. EDIFICIO DEL NEGOCIO DE BERTO – MAÑANA
Se muestra la caja de cartón. BERTO sigue el ritmo de otra canción
con la cabeza mientras apila cajas en una sala de aspecto dejado.
Trabaja serio hasta que recibe una llamada que no le deja escuchar
la canción. Mira quién es y responde contento.
BERTO
¡Hola Nate!
NATE
(Desde su habitación)
Hola, ¿dónde estás?
BERTO
(Sonriente)
Detrás de ti.
NATE se queda extrañado. Está sentado con una pared detrás.
NATE
Berto, estoy en mi habitación.
BERTO
Deberías asegurarte.
NATE
Ya. Te llamo por si quieres venir a celebrar la Verbena de San Juan
conmigo esta noche. Haremos una pequeña fiesta en mi casa:
comida, piscina, petardos… No sé, ya hace unos días que nos
conocemos y me gustaría presentarte a unos amigos del instituto.
¿Qué opinas?
BERTO
Así que una fiesta, dices… Me gusta.
NATE
¿Sí? ¿Entonces vendrás?
BERTO
(Bromeando)
¿Que si vendré? Bueno, tendré que consultarlo con mi secretaria y
mi agenda. Es que aquí donde trabajo está todo lleno de gente
yendo y viniendo y… ya sabes.
NATE
Así que no tenías planes para esta noche.
BERTO
No.
23
NATE
Pues a las nueve en mi casa.
BERTO
Allí estaré. ¡Adiós!
NATE
Adiós.
NATE cuelga y se queda mirando al frente, pero se incomoda. Gira la
cabeza rápidamente hacia atrás y, al ver que no hay nadie, vuelve a
mirar al frente. Pero esta vez sonriendo.
ESCENA 25: INT. COMEDOR DE CASA DE NATE – NOCHE
(MONTAJE) NATE sonríe mientras él, BERTO, EMMA, GUILLE y otros
amigos comen, hablan y ríen en su comedor. Están sentados
alrededor de una mesa llena de comida para picar y escuchan
música. Hacen comentarios mientras juegan al Blackjack.
NATE
(Presentándolos)
Emma Berto, Berto Emma. (Sonríe) Siempre he querido hacer esto.
GUILLE
(A NATE)
No, no te perdiste nada importante… Cuando acabaron los
exámenes ya no hicimos nada.
NATE
(A todos)
… No digo que puntuara bajo, simplemente digo que tenía cuando
ponía las notas tenía cierta tendencia a usar el compás (Se ríen).
BERTO
(A EMMA)
¿Bachillerato científico? Entonces esto te va a gustar. ¡Nate!
NATE
¡Dime!
BERTO
(Para que le ayude, a NATE)
Nate, bienvenido al centro de las ciencias exactas.
NATE
Muchas gracias.
BERTO
¿Muchas? ¡Fuera de aquí! (EMMA y NATE se ríen)
24
Se sirve refresco en un vaso y las burbujas ascienden rápidamente.
ESCENA 26: PISCINA Y PATIO DE NATE - NOCHE
El MONTAJE sigue. Unas burbujas ascienden mientras son
iluminadas por un foco de luz blanca. Un cuerpo pasa por delante.
Es BERTO, que sale a la superficie de la piscina. NATE está a su lado
sentado en el borde con una toalla y con las piernas en el agua.
BERTO
(A NATE)
No hay nada mejor que ir bajo el agua y levitar.
GUILLE
(Saltando a la piscina)
¡Salven a sus hijos!
GUILLE cae al agua y esta sale disparada hacia el cielo.
ESCENA 27: EXT. CARRETERA VACÍA – NOCHE
El MONTAJE sigue. Un petardo ilumina el cielo con colores al
explosionar. NATE, BERTO, EMMA y el resto reaccionan desde el
suelo. Llevan una bolsa de plástico con petardos. EMMA intenta
encender una fuente con un mechero cuando GUILLE se le pone al
lado y evita con las manos que el viento toque la llama.
GUILLE
Tienes que hacer esto para que se encienda.
EMMA
(Al no funcionar)
Eso es menos útil que el análisis sintáctico.
Detrás, NATE y BERTO se levantan y se apartan rápidamente.
BERTO
¡Cuidado, apartaos! ¡Petardo va!
NATE, BERTO y los demás miran arriba. El petardo explota y la
música de fondo y el MONTAJE terminan. El cielo oscuro lo cubre
todo y sólo se escuchan fuegos artificiales y petardos en la lejanía.
ESCENA 28: EXT. CARRETERA VACÍA – NOCHE
Del cielo oscuro se baja hasta mostrar de nuevo el grupo en la
carretera. Están de pie y a punto de despedirse.
GUILLE
Nate, Berto: ¿os venís de fiesta?
25
NATE
(Después de mirarse con BERTO)
No, ya he tenido suficiente fiesta por hoy.
GUILLE
¿Berto?
BERTO
Yo paso también. Es que mañana madrugo… (Bromeando) porque
algunos tenemos que trabajar para levantar el país (Todos se ríen).
EMMA
Bueno, pues… buenas noches.
NATE y BERTO
Buenas noches.
EMMA y el resto se empiezan a alejar, cuando GUILLE se gira.
GUILLE
¡Berto! Pues si madrugas, ¡ya nos verás volviendo de fiesta!
Todos se ríen, y ellos se alejan. NATE pasa de sonreír a quedarse
serio en unos segundos. Él y BERTO se quedan solos en la carretera
vacía mientras de nuevo se escuchan petardos en la lejanía.
BERTO
¿Qué pasa, Nate?
NATE
En momentos como este, pienso en Isaac y en que no estoy con él.
BERTO
Lo siento. Bueno, me han caído bien. Sobre todo Emma… (Se ríe)
NATE
Te ha faltado conocer a Auria.
BERTO
Sí. ¿No podía venir?
NATE
No quería venir. Emma me lo ha contado.
BERTO
¿Y por qué?
NATE
Le pedí que me ayudara a investigar la desaparición de Isaac, y Auria
me dijo que no porque ella cree que él está… porque se va.
26
NATE se acerca a la bolsa de petardos, se agacha y saca una fuente.
La pone en el asfalto, enciende el mechero y empieza a encenderla.
BERTO
(Poniéndose al lado de NATE)
¿Por qué quieres investigar a Isaac?
NATE
(Se levanta al encenderla)
Porque nadie más lo hará.
La fuente les ilumina con chispas blancas que salen verticalmente de
ella. NATE y BERTO la observan de pie a pocos metros en silencio.
BERTO
Yo lo haré.
Ahora la carretera larga y vacía iluminada por farolas de luz naranja
también es iluminada por la luz blanca de la fuente. Se muestra la
situación desde lejos y se oyen petardos explotando en la lejanía.
ESCENA 29: EXT. CARRETERA VACÍA – MAÑANA
Se muestra la misma carretera que la noche anterior. BERTO se va
acercando al caminar mientras vuelve de trabajar. Llega al EXT.
CASA DE NATE y se lo piensa, pero finalmente va a tocar el timbre.
ESCENA 30: INT. GARAJE NATE – MAÑANA
El interruptor de la luz del garaje es pulsado por NATE, y dos
fluorescentes de luz blanca se encienden. NATE empieza a caminar
hacia el fondo del garaje mientras BERTO cierra la puerta,
observando la sala. NATE se para y se apoya en la puerta del garaje
hasta que BERTO llega y ve un cartel de desaparición pegado al
muro debajo del fluorescente. BERTO sigue observando y ve cajas
con información, fotos de ISAAC con AURIA y con NATE. Se les ve
felices y sonrientes. Él y NATE se cruzan una mirada.
NATE
(Sonriente)
Te presento mi muro de la paranoia.
BERTO
¿Paranoia? Yo he venido aquí a demostrar que no estás loco.
NATE
Lo pareceré hasta que no encontremos la respuesta.
NATE saca la información de las cajas y la va poniendo en la mesa.
BERTO
27
…Y cuando la encuentres, ¿qué harás?
NATE
(Se gira y le mira)
Ir a la policía y enseñarles que aún había cosas por descubrir.
BERTO
(Asintiendo divertido)
Me parece bien. (Abre una caja) Bueno, hoy ya he trabajado varias
horas pero… (Entusiasmado) llenemos ese muro.
(MONTAJE) Con una canción de fondo, NATE y BERTO se ponen a
investigar la desaparición de ISAAC. Sacan la información acumulada
de las cajas y la empiezan a clasificar. Van colgando folios y fotos en
el muro y lo van llenando. BERTO busca mediante el ordenador y
NATE repasa la libreta con notas sobre el espacio. BERTO lanza una
pelota contra la pared mientras piensa. Anotan sospechas sobre el
padre de Isaac, apuntando que quizás estaba metido en drogas.
ESCENA 31: INT. HABITACIÓN DE NATE – NOCHE
El MONTAJE sigue. NATE aprende sobre el espacio en su habitación
con el ordenador y un gran libro con ilustraciones e información
sobre la Luna y sus cráteres. NATE abre y cierra el puño mientras
mira por la ventana y ve las luces de la ciudad y las estrellas.
ESCENA 32: EXT. CARRETERA VACÍA – MAÑANA
Se muestra el cielo, ya por la mañana. El MONTAJE sigue. BERTO
camina por la carretera al volver de trabajar. Pasa por el lado de un
cartel de desaparición dañado, el que NATE había colgado y visto.
ESCENA 33: INT. GARAJE DE NATE – MEDIODÍA
El MONTAJE sigue. Se muestra el cartel de desaparición en buen
estado en el muro, que ha sido rellenado con información. NATE y
BERTO están de pie y lo miran de frente en silencio. NATE tiene una
libreta en la mano y BERTO el celo con el que enganchan los folios.
La canción de fondo se va acabando y el MONTAJE termina.
ESCENA 34: INT. GARAJE DE NATE – TARDE
NATE cruza la sala por delante del muro hasta llegar a BERTO, que
está sentado y ojeando una libreta con notas sobre el espacio.
BERTO
(Mirando a NATE)
Veo que el espacio te gusta de verdad.
NATE
28
En esta libreta hay observaciones mías y de Isaac. (Se sienta a su
lado) Cuando íbamos a ver el cielo nocturno, uno de los dos anotaba
lo más interesante. Pero tras esa noche… siempre lo hago yo.
BERTO
(Pasando páginas)
Seguro que esta libreta significa mucho para ti.
NATE
(Mirando la libreta)
Ahora sí. Por curiosidad, ¿qué es para ti observar las estrellas?
BERTO
(Pasando páginas en blanco)
Bueno, no me fascina tanto como a ti, pero no sé… cuando te pones
a pensar en la inmensidad de lo que hay allí y que ignoramos gran
parte de nuestras vidas… impone.
BERTO llega a la última página, pero no está en blanco: hay varias
notas. BERTO se extraña, pero NATE se sorprende muchísimo.
BERTO
Esta no es tu letra.
NATE
Es de Isaac. Nunca había visto esta página.
BERTO
(Ve algo y se sorprende)
Nate, ¡mira la fecha!
La fecha es de la noche durante la cual desapareció Isaac. Una de las
notas explica que tanto ISAAC como NATE observaron el cielo.
NATE
(En shock)
Estuve allí…
BERTO
¿Pero cómo puede ser?
NATE
(Con un ataque de pánico, se levanta)
No puede ser. No es posible. Esa noche no estuve allí, ¡ni siquiera lo
vi en todo el día! No. Esto está mal. ¡Isaac se equivocó al escribirlo…!
BERTO
(Se levanta y le corta)
Nate, tranquilízate. ¡Nate!
NATE
29
(Mirándole seriamente)
Lo demostraré. Yo no estuve con él esa noche.
BERTO
Y entonces, ¿dónde estuviste?
NATE
(Lo duda un momento)
Yo… en casa. Estuve en casa.
BERTO
(Preocupado)
Aquí no dice eso, Nate. Seamos objetivos. ¿Por qué iba Isaac a
escribir tu nombre si no estuviste con él? Además, esa libreta…
(Señalándola) ¿Dónde estaba el día siguiente?
NATE
(Pasando de furioso a culpable)
En mi habitación.
Hay un silencio incómodo. NATE se sienta al lado de la libreta y la
mira, en shock. BERTO se queda de pie, mirándole preocupado.
NATE
Berto… Se me ocurre un escenario posible… y es que lo maté.
BERTO
(Inseguro)
Nate, yo...
NATE ve algo pegado por detrás de la página. Coge la libreta
rápidamente y gira la página. Hay un pequeño papel enganchado
con celo en ella. BERTO se fija.
BERTO
¿Qué es eso?
NATE
(Desenganchándola)
También es de Isaac, pero no es su letra…
En la nota pone: “10 gramos de cocaína, paraje de Carcosa, a partir
de las 18:00h”. NATE la lee, se levanta y se acerca al muro con ella.
BERTO
¿Qué dice?
NATE
(Mirando el folio del padre)
¡Sabía que el padre de Isaac tomaba drogas!
30
BERTO
¿Cómo?
NATE
Isaac me lo contó. Odiaba que las tomara.
BERTO
¿Y qué tiene que ver?
NATE
Esta nota es una puta lista de la compra.
BERTO
No te entiendo...
NATE
(Se gira, con el muro detrás)
Su padre obligaba a Isaac a comprarle las drogas.
BERTO
¿Y cómo es que la nota estaba en la libreta?
NATE
Porque la compra fue ese mismo día. Joder, qué puto cobarde
(BERTO lo mira extrañado). Su padre sabía que Isaac había ido allí y
no dijo nada durante su búsqueda.
BERTO
¿Prefería no encontrar a su hijo antes que revelar su adicción?
NATE
Eso parece. Ya sabía que él nunca ganaría el premio al padre del
año, pero esto es demasiado.
BERTO
¿Y qué hacemos ahora?
NATE
(Mirando la nota, después a BERTO)
Ir allí y averiguar qué pasó.
BERTO
¿Estás seguro?
NATE
Es lo único que podemos hacer. No pienso ir a la policía hasta
demostrar que yo no tuve nada que ver… y los traficantes sí. Algo
ocurrió durante la compra, ¿o acaso traficar cocaína es seguro?
BERTO
(Sorprendido)
31
¿Cocaína?
NATE
Sí, mira (Le da la nota). Iremos esta misma noche.
BERTO
(Después de leerla, preocupado)
Es demasiado peligroso.
NATE
(Buscando por el garaje)
Sólo quiero hablar con ellos.
NATE coge una linterna y se la pasa a BERTO. Él la mira y ve que
pone “Isaac” en una etiqueta.
BERTO
Es de Isaac.
NATE
(Acercándose a él)
Ya hace tiempo que la tengo.
BERTO
(Incómodo)
Nate, no puedo. Si realmente le hicieron algo a Isaac, si vamos allí
nos podría pasar lo mismo. Por eso no iré, y tú tampoco deberías.
NATE
(Delante de BERTO)
No dejaré esto ahora que puedo saber lo que ocurrió. Estoy harto de
sufrir por cosas que no han pasado.
BERTO
Esa actitud tendrá consecuencias, Nate.
NATE
Ninguna de ellas será peor que un vacío de por vida.
NATE le quita a BERTO la linterna y la nota de las manos.
NATE
(Mirando a BERTO)
Si no arriesgo me quedaré como estoy. No permitiré que eso ocurra.
NATE se gira y se va. BERTO se queda de pie y solo, gira la cabeza y
cruza una mirada con los ojos de ISAAC en la fotografía del cartel.
ESCENA 35: EXT. CASA EN EL CAMPO – ANOCHECER
32
ISAAC observa el terreno desde la casita en el campo del monte.
Lleva la libreta de notas, su linterna y una mochila en la espalda.
ISAAC
(Dejando la mochila)
Este parece un buen sitio.
NATE está llegando a la casita cargando un telescopio blanco. Se le
ve subiendo los últimos metros y a Isaac observando.
NATE
Sí, pero deberíamos colocar el telescopio mirando hacia el lado
contrario al que miras (Se ríe).
ISAAC
(Sonriendo)
¿A esa lupa en un tubo la llamas telescopio?
NATE
(Parándose de frente a la casita)
¿Tienes algo mejor?
ISAAC
Ya sabes que no lo digo en serio. ¿Qué le digo siempre a la gente?
NATE
(Sonriendo)
Si no te he ofendido alguna vez es porque no nos conocemos lo
suficiente.
ISAAC
Exacto. Lo de colocarlo al otro lado es por la contaminación
lumínica, ¿no?
NATE
Sí. Lo mejor es que no provenga luz de ningún sitio cercano (Deja el
telescopio). Voy a dar una vuelta a la casa para asegurarme.
ISAAC
(Mientras NATE empieza a dar la vuelta)
Vale. Ya lo coloco yo.
NATE
(Caminando por un lateral de la casa)
¿Oye, y qué tal con Auria?
ISAAC
(Hablando alto, girándose)
¡Bien! Incluso diría que lo nuestro está en una cumbre como ésta.
NATE
(Girando hacia la parte de atrás)
¡Me alegro!
33
ISAAC
(Hablando flojo, mirando el sol)
Seguro que le encantaría esta puesta de sol.
NATE anda dando la espalda a la puesta de sol. Mira los alrededores.
NATE
Así que todo va bien, ¿eh?
ISAAC
(Acabando de colocar el telescopio)
Sí, todo va bien. (Ve a NATE) ¿Hay algo?
NATE
(Acabando la vuelta)
No, así que en pocos minutos estaremos sentados en la oscuridad
mirando las estrellas.
Se les muestra desde un depósito de tierra a los pies del campo.
ISAAC
(NATE llega a su lado)
Habrá que ir acostumbrándose a este tipo de noches.
NATE
(Sonriendo)
No usaría mi tiempo de ninguna otra manera.
NATE mira al frente y ve un camino de tierra entre dos campos que
sube hacia una montaña boscosa. Gira la cabeza hacia a ISAAC, que
empieza a escribir en la libreta de notas y le devuelve la mirada.
NATE vuelve a mirar al frente con una sonrisa y feliz.
ESCENA 36: EXT. CAMPO Y BOSQUE – ANOCHECER
NATE mira hacia la casa del campo desde el borde de un campo,
justo antes de un camino de tierra. La casa está vacía, y él la mira
triste y nostálgico antes de bajar la cabeza y seguir andando. El sol
se pone entre las ramas de los árboles mientras NATE camina con la
linterna por otro campo rodeado de bosques. Llega a un camino de
tierra que sube hacia una montaña boscosa y empieza a subir.
Al cabo de un rato, NATE ve una barraca entre unos árboles, se saca
la nota del bolsillo, la mira y seguidamente se aparta del camino
para adentrarse en el bosque, cada vez más oscuro. NATE enciende
la linterna de ISAAC. Está tenso mientras se acerca a ella con
precaución y, al darse cuenta de que no hay nadie, respira aliviado.
Decide volver al camino y seguir subiendo.
ESCENA 37: EXT. BARRACA DE LOS TRAFICANTES – NOCHE
34
NATE llega por el camino de tierra hasta una barraca más grande
que la anterior. La barraca da al camino y sale luz de las ventanas,
así que NATE apaga la linterna y se queda quieto para observarla. La
puerta pesada de madera está entreabierta. NATE empieza a
acercarse cuando oye un ruido proveniente de detrás. Él para y
espera, asustado. Decide continuar, hasta llegar a la puerta.
Entonces, cierra los ojos y respira profundamente. Llama tres veces.
ESCENA 38: INT. BARRACA DE LOS TRAFICANTES – NOCHE
Una telaraña cercana a la puerta se mueve por el aire cuando NATE
abre la puerta y entra. Mira al alrededor y no ve a nadie.
NATE
¿Hola…?
Se escuchan varios ruidos provenientes de la otra sala. Alguien se
acerca. Una silueta se acerca a los escalones que separan las salas. El
TRAFICANTE, de aspecto veinteañero y con barba, aparece.
TRAFICANTE
(Mirándolo fijamente)
¿Qué haces aquí?
NATE
(Inseguro)
…He venido a hablar.
TRAFICANTE
Aquí no se viene a hablar.
NATE
Lo sé, pero… necesito ayuda.
TRAFICANTE
¿Quién coño eres?
NATE
Me llamo Nate… y vengo a hablar sobre un cliente vuestro… Isaac.
TRAFICANTE
Aquí no hay ningún negocio, “Nate”.
NATE
(Se saca la nota del bolsillo y se la enseña)
Sé lo que se compra aquí.
El TRAFICANTE le aguanta la mirada y se acerca a NATE, que le mira
aterrorizado. El TRAFICANTE llega a su lado y cierra la puerta.
35
TRAFICANTE
Entra.
NATE avanza hacia la otra sala y el TRAFICANTE le sigue. Baja los
escalones y se queda de pie, parado y a punto de observar la sala
cuando el TRAFICANTE baja.
TRAFICANTE
Al fondo.
NATE camina hasta el fondo y se gira. El TRAFICANTE está delante.
TRAFICANTE
Isaac ya no es un cliente.
NATE
¿Y su padre?
TRAFICANTE
(Sonríe)
Su padre nos debe mucha pasta.
NATE
¿Nos…?
TRAFICANTE
(Le arranca la nota a NATE)
Así que eres el amiguito de Isaac. ¿Has venido a pagar lo que nos
debe?
NATE
…No.
TRAFICANTE
¿Y qué coño haces aquí si no?
NATE
Quiero saber lo que pasó la última vez que estuvo aquí.
TRAFICANTE
Aparte de esto… (Le enseña la nota) nada.
NATE
¿Y cómo es que nunca volvió a casa?
TRAFICANTE
Te he dicho que nosotros no le hicimos nada.
NATE
Pero… supongo que si os debe tanto no le vendisteis nada, ¿no?
TRAFICANTE
36
No venderé nada a un drogata que no me paga. (Anda por la sala)
Ese tío… su padre… menudo imbécil. Primero obligaba a su hijo a
comprarle la coca, y cuando desapareció, vino y se me puso a llorar
para que le dijera dónde estaba. Qué vergüenza.
NATE
Y no se lo dijiste…
TRAFICANTE
(Cabreado)
Te lo repito: no le hicimos nada, así que si no piensas pagarnos, te
aconsejo que salgas de aquí de una puta vez.
NATE
De acuerdo, no quiero problemas.
NATE empieza a caminar para salir pero el TRAFICANTE se
interpone. NATE le mira confuso y él sonríe.
TRAFICANTE
El plan era que entrases, hablases y te fueras. ¿Pero sabes qué? Con
tantas preguntas me has caído mal.
NATE
(Asustado)
¿Plan? ¿Qué plan?
TRAFICANTE
(Furioso)
Pregunta una vez más.
Se escuchan unos pasos provenientes de fuera de la barraca. NATE
gira la cabeza y mira por la ventana. Se le muestra encerrado a
través de la ventana con barrotes. Alguien entra en la otra sala. A
NATE le tiemblan las manos, que aguantan la linterna.
TRAFICANTE
(Mirando por la puerta)
No te escondas. Quiero que veas cómo enseño a tu amigo a no
hacer tantas preguntas.
BERTO
(Entrando en la sala)
¡No lo hagas!
NATE lo ve y se sorprende muchísimo. BERTO lo mira preocupado un
instante y después mira al TRAFICANTE. Él le sonríe, se dirige hacia
NATE, que sigue en shock, y le da un puñetazo. NATE cae al suelo
con los brazos estirados a los lados. Justo cuando el TRAFICANTE se
acerca a él para pegarle de nuevo, NATE mueve el brazo y le da un
golpe en la cara con la linterna, que después sale disparada y cae
lejos. El TRAFICANTE, que permanece en pie, se saca sangre de la
37
boca y se pone furioso. BERTO lo agarra con las manos e intenta
pararlo, pero al ser más fuerte, lo empuja contra la pared y BERTO
se queda tirado en el suelo, sin poder moverse. El TRAFICANTE se
dirige hacia NATE.
TRAFICANTE
Te he dicho que te fueras, ¡pero parece que eres inmune a los
buenos consejos!
El TRAFICANTE empieza a pegar a NATE en la cara y en el estómago.
Tras varios golpes, para de pegarle y lo levanta. A NATE le sangra la
cara mientras el TRAFICANTE lo va empujando hacia la otra sala. Lo
hace caer al subir los escalones. En el suelo, NATE ve a BERTO, y
cruzan la mirada. BERTO le mira profundamente afectado.
TRAFICANTE
¡Levántate!
Al no poder hacerlo, el TRAFICANTE lo levanta de nuevo y lo empuja
hacia el EXT. BARRACA. Al salir, lo aprieta contra la pared.
TRAFICANTE
Vete y no digas ni una puta palabra sobre mí. ¡¿Me escuchas?!
NATE
Sí…
TRAFICANTE
(Le mira la cara)
Estás en ruinas, amigo. (Lo empuja lejos) ¡Fuera, corre!
NATE empieza a correr como puede mientras el TRAFICANTE entra y
cierra la puerta con fuerza. NATE sigue alejándose y adentrándose
en la oscuridad del bosque hasta que no puede más y cae al suelo.
Se mueve hasta quedar sentado con la cabeza orientada hacia el
cielo estrellado. Lo mira en silencio, con los ojos llorosos.
ESCENA 39: EXT. CARRETERA VACÍA – NOCHE
Se muestra el cielo estrellado y se baja hasta mostrar a NATE
andando por la carretera vacía. NATE mira el lugar donde él y BERTO
encendieron la fuente por San Juan. Se muestra una de las farolas.
ESCENA 40: EXT. CASA DE NATE – NOCHE
Se muestra una farola y después se baja hasta mostrar a NATE
llegando a la puerta de su casa. Cuando llega, se para y saca las
llaves del bolsillo. Cuando se dispone a abrir la puerta, una gota de
sangre cae sobre ellas. NATE lo ve y baja el brazo. Se queda de pie
delante de su casa, pensando en silencio. Otra gota de sangre cae,
esta vez al suelo. NATE la ve, se gira y se va.
38
ESCENA 41: EXT. ENTRADA – NOCHE
Una gota de sangre caída en el suelo en la entrada de casa de AURIA
los separa a ella y a NATE.
NATE
Por favor Auria, no te vayas tú también.
AURIA
(Sorprendida)
¿Qué ha pasado?
NATE
Mi vida se cae a pedazos…
AURIA
(Dejando espacio)
Nate, entra en casa. Necesitas ayuda.
NATE entra en casa y AURIA se queda mirando preocupada la gota
de sangre. Entra un momento en casa mientras NATE sube las
ESCALERAS lentamente. AURIA sale de nuevo con un vaso de agua, y
la echa encima de la sangre, que se esparce por el suelo.
ESCENA 42: INT. BAÑO – NOCHE
El agua esparce la sangre y cae dentro de la tubería del lavabo
mientras NATE se lava la sangre de la cara. Al acabar, NATE sale del
baño y entra en la habitación de AURIA mientras ella llega arriba con
un botiquín. AURIA también entra y empieza a cerrar la puerta.
ESCENA 43: INT. HABITACIÓN DE AURIA - NOCHE
AURIA termina de cerrar la puerta de la habitación. NATE está de pie
delante de la ventana, mirando el libro abierto sobre la mesa.
NATE
¿Qué lees?
AURIA
(Va a su lado)
Galveston.
NATE
(Avergonzado)
Siento lo que hice.
AURIA
(Va a sentarse sobre la cama)
No pasa nada. Siéntate.
39
NATE lo hace lentamente porque le duele el estómago. AURIA abre
el botiquín y saca una gasa. Se la pone a NATE en la herida.
AURIA
¿Qué has hecho, Nate?
NATE
Son las consecuencias.
AURIA
¿De qué?
NATE
De haberme obsesionado con Isaac. (Se quita la gasa de la cara) Yo
estuve allí, Auria… Con él. (AURIA se sorprende) Si no consigo
resolver esto, acabaré convenciéndome de que lo maté… Y eso
acabará conmigo.
AURIA
Nate… has hecho más que nadie por Isaac, pero has llegado a tu
límite. (Le cambia la gasa llena de sangre por otra) Tú no eres así. (Le
pone la gasa en la cara) Mira… lo he pensado y… no quiero que
pasemos mis últimos días aquí de esta manera. Hace muchos años
que nos conocemos, y ahora que Isaac se ha alejado de nuestras
vidas, el dolor nos ha distanciado. (Le quita la gasa y le mira) Cuando
me vaya, quiero que la única distancia que nos separe sea física.
NATE
Tienes razón. Perdóname por hacerte pasar por esto. Yo… (Se
levanta) creía que si encontraba la respuesta, todo volvería a ser
como antes, pero… (AURIA se levanta) Tengo que parar.
AURIA cierra el botiquín y lo deja en su mesa. NATE se aparta.
AURIA
(Cerrando el libro y cogiéndolo)
He dicho que has llegado a tu límite y que ahora mismo no eres tú.
(Se gira) Eso no significa que debas parar. (NATE se extraña) No eres
el que eras y nunca volverás a serlo porque esto nos ha cambiado a
todos. Yo podré seguir viviendo sin una respuesta, pero tú no. Así
que aunque te duela, búscala (Le da el libro).
NATE
(Mirando el libro)
¿Cómo?
AURIA
Lo primero que haría sería descansar. Puedes dormir en la
habitación de mis padres. (Avanza hacia la puerta) Mi madre no está
porque ya ha empezado a llevarse cosas de aquí. (Abre la puerta y
NATE sale) Dejaré la puerta abierta por si necesitas algo.
40
NATE
De acuerdo.
AURIA
Buenas noches.
NATE
Buenas noches.
NATE se va con el libro y AURIA se gira y entra en su habitación.
ESCENA 44: EXT. HABITACIÓN DE AURIA – NOCHE
AURIA está en la cama con las luces apagadas, y NATE pasa por
delante de su puerta para entrar en el INT. BAÑO. NATE abre la luz y
ajusta la puerta. Se empieza a mirar las heridas ante el espejo y se
asegura de que ya no sangren. Se mira a los ojos.
NATE
(Susurrando)
Hoy va a ser un buen día…
NATE escucha una voz débil, abre la puerta y sale al EXT.
HABITACIÓN DE AURIA. La voz proviene de allí, y NATE se queda de
pie en la puerta escuchando a AURIA. Ella está orientada hacia la
pared y susurra con los ojos abiertos y tristes.
AURIA
(Llorando)
Isaac… ¿Por qué…? ¿Por qué…?
A NATE le afecta que ella se sienta así y respira profundamente.
AURIA lo escucha y deja de hablar. NATE se da cuenta, la mira triste,
cierra la luz del baño y se dirige hacia INT. HABITACIÓN PADRES DE
AURIA. NATE cruza la habitación, que tiene dos lámparas en las
mesitas de noche encendidas, y se queda quieto mirando Galveston,
que está sobre una de ellas. Se acerca y lo coge, y mira por la puerta
que da a la TERRAZA. NATE decide salir con el libro, apaga las
lámparas y enciende las de la TERRAZA. Sale fuera y se le muestra
observando el cielo estrellado y la ciudad. NATE se sienta en una
silla bajo la luz, abre el libro y empieza a leer cuando su móvil
empieza a vibrar. NATE lo saca y mira la pantalla. Es una llamada de
BERTO, lo que le hace recordar (FLASHBACK) la mirada que se han
cruzado en la barraca. NATE decide no hablar con él y cuelga.
Guarda el móvil, mira la calle y sigue leyendo Galveston.
ESCENA 45: TERRAZA DE AURIA – MAÑANA
NATE está leyendo la última página del libro. Cuando lo acaba,
reacciona positivamente a su final y mira la calle mientras abre y
41
cierra el puño. Su móvil vuelve a vibrar. NATE lo coge y mira la
pantalla hasta que decide responder, pero no dice nada.
BERTO
(Desde el EXT. BARRACA DE LOS TRAFICANTES)
Nate, sé que no quieres hablar conmigo…
NATE
Sí que quiero. Quiero que justifiques lo que pasó anoche, porque si
no, ya no podremos ser amigos.
BERTO
Yo… lo siento muchísimo, de verdad. No quería que te pasara nada…
NATE
Aquél era tu hermano, ¿no?
BERTO
Sí, pero le dije que sólo hablara con…
NATE
(Cortándolo)
Mira, me da igual que tu negocio familiar sea este, pero deberías
habérmelo dicho antes de yo me presentara allí. Me mentiste.
BERTO
No quería que lo supieras. Mira, yo no tomo drogas, ¿vale? ¡No las
soporto! Pero estoy obligado a trabajar allí… y me avergüenza. Yo no
soy un traficante, sólo ayudo a mi familia.
NATE
Está bien.
BERTO
(Incómodo)
Ah… ¿Estás muy herido…? ¿Necesitas ayuda?
NATE
No, no te preocupes. Ya hablaremos, Berto. Adiós.
NATE cuelga, guarda el móvil y se queda mirando la calle. Baja la
mirada, observa el libro y ve una pequeña carta entre las páginas
finales. Fuera pone AURIA. NATE, extrañado, la coge y la mira.
ESCENA 46: INT. HABITACIÓN DE AURIA – MAÑANA
AURIA mira la carta, que está encima de su mesa, mientras NATE
está de pie detrás suyo.
NATE
Auria, esta carta me la has dado por una razón. Si tiene información
útil sobre Isaac… ¿Por qué dármela ahora y no antes?
42
AURIA
Porque le prometí a Isaac que no se la enseñaría a nadie.
NATE
¿Y qué te ha hecho romper la promesa?
AURIA
El tiempo. (Se gira) Mira, he respetado la promesa todo lo que he
podido, pero… No puedo más. ¿La has leído?
NATE
No. Quería asegurarme de…
AURIA
(Cortándolo)
Nate, te estoy ofreciendo ayuda para que encuentres tu respuesta.
Esta carta me la dio la última vez que le vi. (Se la ofrece) Léela.
NATE
(La coge y la mira en silencio)
No. Dime lo que crees que debo saber y el resto que quede entre
vosotros, como él quería.
AURIA
(NATE le da la carta)
Está bien. Básicamente, lo que Isaac hace en esta carta es…
despedirse. Aunque nunca lo dice. Cuando la leí por primera vez no
me di cuenta, pero días más tarde estaba claro.
NATE
¿Concreta en algo que pueda ser útil?
AURIA
Dice cosas como que nos veremos menos, que le gustaría mantener
el contacto conmigo…
NATE
No lo entiendo. ¿Por qué iba a decir eso?
AURIA
Porque cortó conmigo. Si la hubieras leído lo sabrías.
NATE
(Sorprendido)
¿Te dejó justo antes de desaparecer?
AURIA
Al principio no entendí por qué lo hizo porque todo iba bien. Por
eso, y lo siento, no os lo dije nunca. Si lo hubiera hecho, algunas
personas habrían interpretado su desaparición de otra forma…
NATE
43
(Tras un silencio incómodo)
Así que Isaac sabía que no volvería a verte.
AURIA
Esa es la duda que me mantiene despierta cada noche. (NATE la
mira incómodo) Y es por esto que, a diferencia del resto, tengo
razones para creer que está muerto. Lo siento, Nate.
NATE
(Triste y enfadado)
¿…Fuiste la primera persona en perder la esperanza?
AURIA
(Se levanta, con ojos llorosos)
¿Acaso crees que olvidé a la persona que quiero en un día? No. No,
Nate. Cada noche esperé una llamada suya porque siempre
hablábamos al final del día. Pasaron semanas… y esa llamada nunca
llegó. Así que no le olvidé sin más. Lo hice porque tener esperanza
dolía más que aceptar que ya no estaba.
NATE
Y aun así, tu depresión siguió encerrándote aquí…
AURIA
(Llorando)
Nate…
NATE
No sabía que habías pasado por esto, y creo que deberías contárselo
al resto para que te puedan comprender.
AURIA
(Llorando)
¡No quiero ser comprendida, quiero ser yo!
NATE
(La coge de las manos)
¡Ya eres tú…! Pero creo que tú también necesitas una respuesta
para poder irte de aquí. ¿Cómo vas a afrontar una nueva vida si la
anterior te corroe la mente? Crees que los problemas se quedarán
aquí, pero no lo harán, porque están en tu mente. Es aquí
(Señalándose la cabeza) donde confluye todo lo que eres: tu
presente está determinado por tu pasado y marca tu futuro. ¡No se
pueden separar! Es lo que te expliqué sobre las estrellas y el pasado.
(Le levanta la cabeza para que le mire) Por eso, por mucho que
cures tu consciencia, sin una respuesta tus problemas quedarán…
(Se sorprende) reprimidos en el inconsciente.
NATE se gira rápidamente y va hasta la puerta, que estaba abierta.
NATE
44
(Se gira y la mira con los ojos bien abiertos)
Sígueme.
NATE se va y empieza a bajar las ESCALERAS rápidamente. AURIA le
sigue. Salen al EXT. ENTRADA.
AURIA
(Cerrando la puerta con llave)
¡Nate! ¿Qué pasa?
NATE
(En la puerta de la calle)
Tenemos que ir a casa de Isaac.
AURIA
¿Para qué?
NATE
(Abre la puerta de la calle)
Para buscar algo que le di esa noche.
AURIA
(Le para y le mira)
¿El qué?
NATE
No me acuerdo. (Sale a la calle y empieza a andar) ¡Llama a sus
padres y diles que vamos para allá!
AURIA sale a la calle, cierra la puerta, saca el móvil y le sigue.
ESCENA 47: PATIO DE CASA DE ISAAC – MEDIODÍA
La puerta que da al patio de ISAAC desde el interior de la casa se
abre y salen NATE y AURIA.
AURIA
¿Qué clase de objeto buscamos?
NATE
(Mirando al alrededor)
No lo sé, sólo recuerdo el patio.
NATE ve el tejado y se sorprende de nuevo. Recuerda (FLASHBACK)
que esa noche él lanzó el objeto contra la casa desde fuera.
AURIA
(Mirándolo preocupada)
¿Qué pasa, Nate?
NATE
45
¡Lo lancé contra la casa y cayó en el tejado!
AURIA
(Mientras NATE busca un sitio más alto)
¿Por qué hiciste eso?
NATE
(Subiéndose a un sitio elevado)
Por rabia, supongo. Tiene que estar en el tejado…
AURIA
¿…Rabia? ¿Pero qué hiciste?
NATE
(La mira)
No lo sé. Pero eso va a cambiar.
NATE se sube en una de las repisas de la barbacoa del patio
mientras AURIA se le queda mirando preocupada. NATE busca por el
tejado con la mirada, pero no hay nada. Se preocupa. Gira la cabeza
y ve el objeto encima del toldo negro que cubre parte del patio de
ISAAC y que se balancea lentamente. NATE lo mira sorprendido. El
objeto es un conjunto de trozos de madera de base hexagonal y
alargados unidos en forma estrellada.
ESCENA 48: INT. SALA DE TERAPIA – DÍA
NATE lo encaja y termina de resolver el enigma que le ha dado el
TERAPEUTA. Es el mismo objeto de madera, y NATE se da cuenta.
Entonces mira al TERAPEUTA confuso y sorprendido.
TERAPEUTA
(Con una leve sonrisa macabra)
Has resuelto el enigma.
NATE
(Lentamente, sorprendido)
¿Cómo puedes tener esto aquí?
TERAPEUTA
(Mirando el objeto)
Esto… es un Burr Hexagonal.
NATE
(Aún sorprendido)
Lo sé.
TERAPEUTA
¿Y por qué lo sabes, Nate?
NATE
46
Porque Isaac tenía una colección de enigmas y me los dejaba. Este
fue el último.
TERAPEUTA
¿Y se lo devolviste…?
NATE
(Susurrando)
¿Por qué… tienes… esto aquí?
TERAPEUTA
¿…O lo estampaste contra su casa?
NATE
(En shock)
¿Quién eres?
TERAPEUTA
Nate…
NATE
(Desesperado)
¡¿Quién eres?!
TERAPEUTA
(Tras un silencio, serio)
La verdad… es que eres fascinante. Una persona como tú se ve
afectada por un… problema sin respuesta… y su mundo se
derrumba. Aunque yo diría que cambia. Evoluciona. (NATE le mira
las manos en shock) Es fascinante como… estando aquí, conmigo,
(Mirándole a los ojos) dices cosas que normalmente sólo pensarías.
NATE le mira las manos porque está abriendo y cerrando el puño. Es
el mismo gesto que el suyo. NATE levanta la vista y se cruza una
mirada con el TERAPEUTA en completo silencio. Se les muestra
juntos por primera vez. NATE está en shock y él le mira con una leve
sonrisa macabra. NATE empieza a tirarse atrás lentamente mientras
mira al TERAPEUTA y también el resto de la sala. Se levanta
sigilosamente y se acerca a una de las estanterías. Empieza a
observar su contenido. Saca el libro que contiene las ilustraciones de
Pawel Kuczynski y lo abre. El TERAPEUTA sigue sentado y con la
misma sonrisa, pero cierra los ojos. NATE mira la ilustración y
después empieza a pasar las páginas, hasta que ve una foto de las
ilustraciones de AURIA en su habitación. Se la ve perfectamente.
NATE cierra el libro de golpe y lo deja en una repisa de la estantería.
Empieza a respirar intensamente. Se dirige a otra estantería y sigue
observando. Saca otro libro y empieza a pasar páginas. Ve
ilustraciones e información sobre el universo. Mira la estantería, ve
algo y deja el libro. Saca el nuevo libro. Es Galveston. NATE lo coge
temblando y lo abre por el final, haciendo que la carta de ISAAC
caiga al suelo. NATE la mira y siente el entorno de la sala mientras
47
intenta procesar y dejar de estar en shock. NATE ve la puerta de la
sala y se acerca a ella. El TERAPEUTA se levanta y se interpone.
TERAPEUTA
¿Dónde vas, Nate?
NATE lo mira desesperado y lo empuja para poder llegar a la puerta.
Intenta abrirla con todas sus fuerzas y la golpea, pero no cede.
TERAPEUTA
(Sonriendo)
No gastes energía, Nate. Esta puerta es de las que no se abren.
¡Como la ventana! (Se ríe).
NATE se pone furioso, se gira, agarra al TERAPEUTA y lo estampa
contra la puerta sin soltarle. NATE le mira serio y furioso.
NATE
¿Quién eres?
TERAPEUTA
(Riendo)
¡Sigmund Freud!
NATE sigue agarrándole y le estampa contra la pared sin soltarle.
NATE
Habla.
TERAPEUTA
(Sonriendo)
Te alivia pensar que se suicidó, ¿verdad? Es posible que lo hiciera,
pero… ¿cómo puedes estar seguro?
NATE
(Furioso)
No lo estoy.
TERAPEUTA
¿Mataste a tu mejor amigo?
NATE
¡No!
TERAPEUTA
(Sonriendo)
¡Eso no lo sabes! ¿Y sabes qué es peor? Aunque se suicidara, tú
estabas allí y nadie más, Nate. Sin pruebas ni testigos, ¿cómo
piensas demostrar que no lo mataste?
48
NATE se da cuenta de que tiene razón y afloja las manos sin darse
cuenta. El TERAPEUTA aprovecha para empujarle y librarse de él. Se
quedan de pie uno frente al otro en silencio. NATE lo mira furioso,
pero de repente le cambia la expresión.
NATE
(Sorprendido)
Sigmund Freud… Tú sabes la respuesta. ¡Sabes lo que pasó!
TERAPEUTA
¡Eres tú quien estuvo allí!
NATE
¡No, ambos estuvimos!
TERAPEUTA
Entonces, ¿por qué no lo recuerdas?
NATE
(Acercándose)
¡Porque tú no lo permites! (Lo estampa de nuevo) ¡¿Qué pasó?!
Un libro cae de la estantería. NATE lo mira y vuelve a mirar al
TERAPEUTA, que le sonríe.
NATE
¡Dímelo!
TERAPEUTA
Es fascinante… Nunca antes habías sido violento.
NATE no puede contener su furia y le da un puñetazo al TERAPEUTA,
que cae al suelo. Varios libros caen de estanterías al suelo.
NATE
¡Dame la respuesta!
TERAPEUTA
¡Te estás haciendo daño a ti mismo!
NATE
(Amenazándole con el puño)
Dámela…
TERAPEUTA
No puedo.
NATE le da otro puñetazo que hace que el TERAPEUTA se golpee la
cabeza contra el suelo. Muchos libros caen, vaciando las estanterías.
NATE se prepara para darle otro, pero se da cuenta y para. Mira la
sala confuso. El TERAPEUTA empieza a reírse maníacamente.
49
TERAPEUTA
Eso es, ¡acaba con tus propios recuerdos! ¡Así encontrarás la
respuesta!
NATE
(Preocupándose)
No…
NATE se gira y va al centro de la sala mientras mira alrededor
preocupado.
NATE
No… no… no… no… ¡No!
NATE respira intensamente mientras piensa qué hacer. El
TERAPEUTA se levanta poco a poco hasta quedarse sentado,
apoyado en la pared.
TERAPEUTA
(Lentamente)
¿Quieres saber lo que te pasa? (NATE se gira y le mira serio)
Amnesia disociativa específica de situación. (NATE se extraña)
Sucede cuando una persona sufre un acontecimiento tan traumático
que no puede asimilarlo.
NATE
¿Así que esa noche me di un golpe y la olvidé?
TERAPEUTA
No, Nate. Este tipo de amnesia no tiene causa fisiológica, sino…
psicológica (Sonríe).
NATE
Si no puedo asimilar lo que pasó, ¿por qué estás aquí?
TERAPEUTA
Sí que puedes. (NATE le mira interesado, él se levanta) El recuerdo
no desaparece. (Se le acerca) La dificultad, Nate, está en el acceso
consciente y su recuperación (Extiende los brazos con las manos
abiertas y se para frente a él). Ya has empezado a recordar. Termina.
NATE
¿Cómo?
TERAPEUTA
(Se mueve por la sala)
¿Cómo lo has hecho hasta ahora?
NATE
No lo sé, yo… simplemente me acuerdo.
TERAPEUTA
¡No…! (Coge el Burr y se lo tira) ¡Asociando elementos!
NATE
(Mira el Burr y no sabe qué hacer)
50
Pero, ¿para qué? Tú ya sabes la respuesta. No hace falta que yo…
TERAPEUTA
(Cortándole)
Sí hace falta. Yo no puedo ayudarte… No somos lo mismo, Nate.
NATE
Pero formamos parte de lo mismo. Así que ayúdame.
TERAPEUTA
¿Por qué? Lo primero que me has dicho es que no necesitas ayuda
para afrontar tu realidad.
NATE
(Débil)
Te lo he dicho cuando aún tenía esperanza.
El TERAPEUTA se interesa y se acerca a NATE. Le quita el Burr de las
manos y se lo aguanta delante de sus ojos.
TERAPEUTA
(Lentamente)
Pierde la esperanza, acepta que Isaac está muerto, y sabrás por qué.
NATE
No puedo.
TERAPEUTA
(Explotando de furia)
¡Sí puedes!
NATE
(Desesperado)
¡No! Yo no quiero saber cómo murió, ¡yo quiero que esté vivo!
El TERAPEUTA lo mira furioso y le da un puñetazo en la nariz. NATE
da unos pasos atrás y se toca la nariz, pero se sorprende al no ver
sangre. El TERAPEUTA le pasa el Burr y NATE lo coge y le mira.
TERAPEUTA
Relaciónalo o nunca saldrás de aquí.
NATE
(Mirando el Burr, desesperándose)
Es… ¡es sólo un enigma! No... No puedo hacerlo…
Justo cuando NATE levanta la mirada, el TERAPEUTA le pega de
nuevo y le empuja contra la pared, haciendo que caiga al suelo.
NATE está muy débil y tiene el Burr delante de él. Lo mira y cierra los
ojos llorosos de tanto dolor. Recuerda el cielo nocturno. NATE
vuelve a abrir los ojos y mira el Burr, pero esta vez sorprendido.
51
NATE
(Susurrando)
Forma estrellada…
NATE se esfuerza al levantarse mientras el TERAPEUTA le observa.
NATE
(Aliviado, con el Burr en la mano)
…un juego de ingenio.
NATE deja el Burr en la mesa y empieza a buscar por la sala,
ignorando al TERAPEUTA, que le mira sonriente. NATE busca
desesperadamente entre las estanterías, pero no encuentra nada.
NATE
¡Joder!
NATE se gira y mira los libros del suelo. Recuerda el cielo estrellado y
después puntos blancos sobre un fondo negro. Se sorprende.
TERAPEUTA
Distribución de números primos.
NATE
¿Qué?
TERAPEUTA
Es lo que recuerdas.
NATE
¿Me llevará a la respuesta?
El TERAPEUTA le mira sonriente sin responderle. NATE sigue
buscando por el suelo, hasta que al levantar un libro encuentra una
revista sobre juegos de ingenio con el Burr en la portada. NATE la
abre y ve un artículo sobre el Burr donde pone “Piezas trabadas en
estrella”. Pasa páginas hasta encontrar la distribución de números
primos como puntos blancos en un fondo negro. Mira el artículo y
cierra los ojos intentando recordar, pero no puede. Se enfada.
NATE
¡No es esto!
NATE mira alrededor con impotencia y ve algo. Pasa páginas
desesperadamente hasta que ve un artículo sobre Eratóstenes.
NATE
Eratóstenes… ¡Sí!
NATE pasa la página y se fija en una foto de la Luna donde se
remarca un cráter. Lee la nota de debajo, y el TERAPEUTA la recita.
52
TERAPEUTA
Por si no fueran suficientes sus méritos científicos para
inmortalizarlo, (NATE lo mira) Eratóstenes ha recibido un
reconocimiento añadido: un cráter lunar que lleva su nombre.
NATE empieza a recordar flashes de esa noche. Recuerda la luna, las
estrellas, el telescopio y el Burr, pero nada más. El terapeuta se le
acerca y le mira sonriente.
TERAPEUTA
Ya sabes dónde está el recuerdo de esa noche. (Se pone de cuclillas
frente a él) Lo que no sabes… es cómo acceder a él (Se ríe).
NATE
Te equivocas. (El TERAPEUTA deja de reír) Los recuerdos accesibles
están en las estanterías, pero los recuerdos reprimidos (Sonríe)…
NATE gira la cabeza y mira debajo de la mesa, justo donde ya había
mirado antes. Se acerca mientras el TERAPEUTA lo mira muy serio.
NATE
(Le mira sonriente desde debajo la mesa)
…Son más difíciles de encontrar.
NATE levanta los brazos y le muestra dónde está el recuerdo. El
TERAPEUTA lo mira impotente y humillado. NATE lo gira y lo mira. Es
la libreta de notas sobre el espacio.
ESCENA 49: EXT. ACANTILADO MARÍTIMO – ATARDECER
ISAAC sostiene la libreta de notas con las manos, pero se le cae al
suelo rocoso. Está sentado en una de las muchas rocas del
acantilado, al lado de su mochila y la de NATE. ISAAC coge la libreta
del suelo y, sin darse cuenta, la abre por el final. Empieza a escribir
mientras NATE monta el telescopio y lo coloca sobre las rocas. ISAAC
se muestra inseguro y le tiembla la mano al escribir. Se fija en la
mochila abierta de NATE, que tiene el Burr desmontado.
ISAAC
(Mientras escribe)
¿Cuándo piensas devolverme el Burr?
NATE
(Sonriente)
¿Te estás burlando de mí por no poder resolverlo?
ISAAC
No, yo sólo digo… que en la revista está la solución.
NATE
53
Precisamente en la revista vi un artículo sobre Eratóstenes.
ISAAC
Nate, ahora mismo no me apetece aprender sobre sabios griegos…
NATE
(Se gira)
Lo sé… Pero seré breve, te lo prometo. (ISAAC asiente) Vale. Una de
las cosas más famosas que hizo fue medir la circunferencia de la
Tierra. (Se acerca a ISAAC y se sienta con él) Y pese haber vivido
hace más de dos milenios y no haber tenido nuestra tecnología… se
equivocó de muy poco.
ISAAC
¿…Crees que tu harás descubrimientos como éste?
NATE
No lo sé… (Se levanta y mira el cielo) La verdad es que quiero
investigar misterios mucho más lejanos.
Mientras NATE habla, ISAAC engancha la nota de su padre detrás de
la página donde escribe, dándose cuenta de que es la última.
NATE
¿Sabes qué podemos hacer? Buscar el cráter lunar con su nombre.
ISAAC
(Divertido)
¿Qué te parece si yo lo busco mientras tú intentas resolver el Burr?
NATE
(Divertido)
Eres un poco cabrón, pero trato hecho. ¿Quieres que escriba yo?
ISAAC
(Impidiendo que la coja)
No. Ya lo hago yo. Aún queda un rato para que oscurezca.
NATE asiente, se sienta y coge las piezas del Burr mientras ISAAC se
levanta y va hacia el telescopio con la libreta de notas. Ahora que no
lo ve, ISAAC mira el mar con miedo y preocupación.
NATE
(Manipulando las piezas del Burr)
Creo que hemos elegido una buena noche para venir aquí…
ISAAC
Sí…
ISAAC sigue con la misma expresión insegura. Mira por el telescopio.
ESCENA 50: EXT. ACANTILADO MARÍTIMO – NOCHE
54
NATE mira la Luna por el telescopio. ISAAC está sentado detrás y
escribe con la libreta en las piernas, al lado del Burr resuelto. Tienen
luces y linternas encendidas encima de rocas. NATE sonríe.
NATE
Qué bien se está aquí. Mejor ahora que cuando nos devoran los
mosquitos en verano. (Se gira) Podríamos invitar a Auria alguna
noche. ¿Qué te parece?
ISAAC tiene la cabeza cabizbaja cuando deja de escribir. No dice
nada. NATE se preocupa y se acerca a él. ISAAC se pone a llorar.
NATE
Isaac… ¿qué pasa? ¡Eh...!
ISAAC
(Levanta la cabeza)
Yo… Yo nunca podré estudiar contigo, Nate.
NATE
(Preocupándose)
¿Cómo? ¿…Por qué?
ISAAC
Mi padre… él ha perdido el dinero de mis estudios.
NATE
¿Cómo que lo ha perdido? ¿…Es por las drogas?
ISAAC
Más que eso. La gente que le vende… (Respira intensamente) mi
padre prometió que les pagaría y utilizó el dinero de mi futuro sin
decírmelo. Después siguió consumiendo demasiado y… hoy he
sabido que aún les debe mucho. No tenemos el dinero, y le han
amenazado. (Mirándolo) ¡Nos lo quitarán todo, Nate!
NATE
Pero… pensaba que tu madre le había convencido de que parase…
ISAAC
No. Te mentí. Ni mi madre ni yo nos atrevemos a decirle nada. Mi
padre… es peligroso.
NATE
¿Peligroso?
ISAAC
Cuando tú vienes a casa, es amable contigo. Pero está fingiendo. Y
mi madre disimula su miedo a que también te haga daño a ti.
NATE
55
Yo… ¡no sabía nada de esto!
ISAAC
¡Claro que no! ¿Cómo ibas a darte cuenta? ¡Tú nunca has vivido algo
así! (NATE le mira incapaz de hablar) En tu casa no hay problemas…
NATE
(Con ojos llorosos)
Isaac, lo siento, yo… ¿Qué mierda de amigo soy?
ISAAC
(Se levanta)
No digas eso. Tú eres bueno conmigo, igual que Auria. Ella tampoco
lo sabe… Porque no quiero manchar nuestra relación, quiero que…
cuando que esté con ella o contigo todo esto… no exista.
ISAAC sonríe, pero sus ojos no cambian de expresión. Se acerca al
telescopio. NATE le mira en silencio. ISAAC mira las estrellas.
ISAAC
Mira el cielo estrellado… (NATE lo hace) Cada noche, cuando no
puedo dormir, miro por la ventana y me olvido de todo. El universo
era mi futuro… era nuestro futuro, Nate… Y lo he perdido (Llora).
ISAAC camina y coge una roca con ambas manos. Se acerca a NATE.
ISAAC
Quiero volver a tener el control. Quiero decidir mi destino. (Le
ofrece la roca a NATE, que le mira sin entenderlo). Mátame, Nate.
NATE
(Horrorizado)
¡¿Qué?!
ISAAC
(Llorando)
¡Golpea mi cabeza y tira mi cuerpo al agua!
NATE
No. ¡No, no puedo hacer eso!
ISAAC
Nate, por favor… Prefiero desaparecer antes que todos viváis
vuestro futuro sabiendo que yo decidí no vivir el mío.
NATE
No lo hagas, Isaac. ¡Tu vida mejorará, te lo prometo!
ISAAC
Ya está decidido. Lo siento.
56
NATE
¿Nos vas a abandonar…? ¿A tu familia y amigos? ¿A Auria? ¿A mí?
ISAAC
Sabía que nunca lo entenderíais. Por eso quiero que penséis que
desaparecí. Prométeme que nunca dirás nada, Nate.
NATE
Isaac, yo no…
ISAAC
Nate, siempre me has apoyado y has respetado mis decisiones.
Ahora necesito que lo hagas más que nunca. Prométemelo.
NATE
No. No permitiré que te mueras. Te queda todo por delante.
ISAAC
Lo entiendo. No quieres ayudar a tu mejor amigo. No pasa nada
(Empieza a alejarse). No podrías soportarlo… lo entiendo.
NATE
(Acercándose a él)
Isaac, para, por favor. No puedes hacer esto.
ISAAC
Sí que puedo. ¿Sabes por qué? (Va al límite del acantilado y se para)
Porque como las estrellas… tú me ves, pero yo ya no existo.
ISAAC se gira, cierra los ojos y salta con la roca. NATE se sobresalta.
NATE
¡Isaac…!
ISAAC cae quince metros hasta el mar y se hunde por el peso de la
roca, sin soltarla y con los ojos cerrados. NATE se desespera, coge la
linterna de ISAAC y salta del acantilado. Al caer al agua, NATE se
sumerge en busca de ISAAC. La luz de la linterna es lo único que se
ve en la oscuridad. NATE no puede más y vuelve a la superficie. Coge
aire y vuelve a sumergirse, esta vez a más profundidad. No ve nada.
Se queda sin oxígeno y tiene que salir de nuevo. Cuando llega a la
superficie, respira intensamente y mira el cielo nocturno un
instante. NATE coge aire y se sumerge en la oscuridad del mar.
ESCENA 51: INT. SALA DE TERAPIA – DÍA
NATE vuelve a estar sentado en la terapia. Todo está en su sitio.
NATE
Hoy será un día inolvidable. Será importante. Lo que no será es un
buen día. (Pausa) Desde que sacaron el cuerpo… descompuesto de
57
Isaac del fondo del mar, todo ha ido muy rápido, y sin embargo,
para mí ha sido eterno. Citando a Miguel Hernández; siento más su
muerte que mi vida.
TERAPEUTA
(También sentado)
¿Por qué sientes remordimiento?
NATE mira la carta de ISAAC y AURIA, que está encima de la mesa.
NATE
No respeté el último deseo de mi mejor amigo. Pero lo hice por
todos. Este mundo no necesita más misterios. Aun así, la gente ha
sido crítica conmigo. Actúan diferente. No creo que nadie piense
que lo maté, pero… la investigación continúa abierta y sé que nunca
podré demostrar que no lo hice.
TERAPEUTA
Nate, ¿crees que en el futuro…?
NATE
(Cortándolo)
No. Ahora no toca hablar del futuro. Toca despedirse. Hoy digo
adiós a dos personas que han marcado mi vida. Y es que la fiesta de
despedida de Auria ha coincidido con el funeral de Isaac. Además, su
avión sale por la tarde, así que ella que no podrá asistir. (Se levanta
y anda hacia una estantería) Cuando pienso en el final de esta pareja
me entristezco. Ella estará volando por el cielo a kilómetros de
altura, y él estará enterrado a dos metros bajo tierra.
Con las dos manos, NATE deja la carta en una estantería.
ESCENA 52: INT. HABITACIÓN AURIA - MAÑANA
Con una canción triste (MONTAJE). Se muestra la carta en la
habitación de AURIA. Ella se acerca, la mira y la coge. La mete en la
maleta junto a su foto con ISAAC. AURIA la mira y cierra los ojos.
ESCENA 53: INT. HABITACIÓN NATE – MAÑANA
El MONTAJE sigue. NATE abre los ojos, estirado en la cama. Tiene la
mirada cansada. No quiere vivir este día. NATE se levanta
lentamente. Se viste mientras la luz de la mañana se cuela por los
agujeros de la persiana. NATE acaba de vestirse y se fija en la revista
“Juegos de Ingenio” sobre el Burr, que está entre sus libros del
espacio. NATE la mira haciendo una expresión herida y se va al INT.
BAÑO. Se pone frente al espejo y se mira, pero es incapaz de decir
nada, ni tampoco de sonreír. Cierra los ojos del dolor.
ESCENA 54: EXT. CASA EN EL CAMPO – MAÑANA
58
El MONTAJE sigue. AURIA siente la brisa con los ojos cerrados. Los
abre y observa triste las vistas del paisaje y la ciudad, sentada en el
muro de piedra de la casita. Gira la cabeza lentamente recuerda
triste (FLASHBACK) la mañana que estuvo allí mismo con ISAAC. Ella
sonríe y apoya su cabeza en el hombro de ISAAC, que también es
feliz. AURIA mira el paisaje. También lo hace sola, en el presente. Se
muestra a AURIA sentada sola, y se sube hasta mostrar el cielo azul.
ESCENA 55: PATIO DE NATE - MEDIODÍA
El MONTAJE sigue. Se muestra el cielo y se baja hasta mostrar a
NATE, EMMA, GUILLE y otros amigos y amigas. Celebran una
pequeña fiesta de despedida para AURIA en el patio de la casa de
NATE. Hay una mesa con algo de comida y bebida, una foto de
AURIA, una de ISAAC y una de los dos juntos. Se les muestra
hablando, comiendo e incluso riendo, pero con un sentimiento
general de tristeza. NATE se acerca a su piscina y mira su reflejo en
el agua cuando EMMA le da unos toques en la espalda. Le avisa de
que ha llegado BERTO. Él se muestra preocupado cuando se cruza la
mirada con NATE, que, tras un instante serio, le sonríe levemente.
Se le muestra presentado BERTO a AURIA, que se miran
educadamente. También se muestra a todo el grupo colocándose
para hacerse una foto, y se la hacen.
ESCENA 56: INT. HABITACIÓN DE AURIA - MEDIODÍA
El MONTAJE sigue. La foto de grupo, ya impresa, es guardada en la
maleta por AURIA junto a la suya con ISAAC. AURIA las mira triste y
empieza a cerrar la maleta mientras NATE espera en la puerta de la
habitación. AURIA mira por la ventana mientras la acaba de cerrar.
Un coche la espera en la CALLE. NATE coge la maleta por ella y se va.
AURIA le sigue hasta la puerta, pero se gira para ver su habitación
por última vez antes de irse. En el EXT. ENTRADA, NATE sale por la
puerta con la maleta y va hacia el coche, cruzándose una mirada con
EMMA. Tras haber cerrado la puerta de la casa, AURIA la abraza
durante unos segundos. EMMA llora. Cuando acaban, NATE vuelve.
Él y AURIA se miran tiernamente y se abrazan muy emocionalmente.
Pero ella tiene que irse, y cuando empieza a caminar hacia el coche,
para NATE, el mundo se para. Se muestra a AURIA poniéndose el
cinturón del asiento de detrás del COCHE. NATE y EMMA están de
pie en la calle delante de la puerta. AURIA se fija en lo que hay en el
asiento de al lado: el Burr. AURIA levanta la cabeza sorprendida y
mira por la ventana de atrás para ver a NATE justo cuando el coche
arranca. Ella y NATE se miran por última vez mientras el coche se
aleja y les separa. AURIA empieza a llorar en el coche. Aunque ella
ya no esté, NATE sigue mirando.
ESCENA 57: EXT. FUNERAL – TARDE
El MONTAJE sigue. NATE mira adelante. Él, EMMA, BERTO, GUILLE y
otros amigos van vestidos de negro y están de pie con la mirada
59
cabizbaja, tristes. Están en una zona de césped y árboles verdes.
NATE empieza a levantar la cabeza hasta mirar al cielo, y ve el rastro
de un avión. NATE deja de estar serio y sonríe levemente.
ESCENA 58: EXT. CASA EN EL CAMPO – NOCHE
El MONTAJE sigue. NATE mira el cielo estrellado con fascinación.
Está sentado en el muro de piedra. Cuando apoya la mano en él
nota algo, enciende la linterna y lo ilumina. Hay un CD envuelto en
plástico en el que pone “Mi música, para Nate”. Él lo coge y sonríe,
tras lo cual, empieza a llorar. Se muestra a NATE sentado desde
detrás, con las luces de la ciudad al fondo y las estrellas en el cielo.
ESCENA 59: EXT. ROCAS EN LA COSTA – MEDIODÍA
La canción y el MONTAJE terminan. NATE está sentado en una roca
mirando las olas del mar. Una piedra cae en el agua. NATE gira la
cabeza y mira hacia arriba. BERTO está encima de una roca.
BERTO
(Hablando alto)
¿Crees que he superado el récord?
NATE
(Hablando alto, divertido)
El tuyo sí, ¡el mío seguro que no!
Mientras BERTO baja, NATE mira el mar en silencio y se pone serio.
BERTO llega y se sienta su lado. Le mira preocupado.
NATE
Todo esto me ha cambiado, Berto. Para siempre. Aunque es curioso
porque… el futuro me da tanto miedo como antes.
BERTO
A mí también. Pero aun así, sigo queriendo dejar el negocio
familiar… y hacer otra cosa. Algo que me guste de verdad.
NATE
¿Como qué?
BERTO
Como el mar.
NATE
Entonces… ¿quieres ser pescador, o biólogo marino…?
BERTO
Sólo sé que el mar es para mí lo que el espacio es para ti.
NATE
60
Eso es genial, Berto.
BERTO
Ya, pero estoy muy lejos de llegar a lo que quiero. Corre tras tus
sueños y los alcanzarás. Eso es lo que dicen. Lo que no te dicen es
que los sueños van motorizados, y su motor es la realidad.
NATE
(Sonríe)
Cuántas veces habré pensado eso. Sobre todo estudiando.
BERTO
Hablando de estudiar… ¿tú no tienes exámenes el mes que viene?
NATE
(Le hace una mirada fulminante de broma)
Gracias por recordármelo, Berto. Pero… ¿sabes qué? No me
molesta. Está bien que los sueños vayan motorizados, porque así el
camino hasta ellos es un reto. Llegaré a ser astrónomo y lo haré por
Isaac. Y tú puedes ser lo que quieras. Y si tienes que volver a
estudiar, ten siempre en mente que eres más que una nota.
BERTO
(Le sonríe)
Gracias por el consejo. (Mira el móvil) Bueno… Tengo que irme (Se
levanta), que si no ya lo sabes: el perro se come mi comida.
NATE
(Sonríe y se levanta)
De acuerdo. Pero antes de que te vayas, hay algo que quiero dejar
muy claro sobre nuestra amistad.
BERTO
¿El qué?
NATE
No eres el substituto de Isaac. Para mí, no ocupas su vacío, sino tu
propio lugar.
BERTO
Gracias, Nate. De verdad. Y…
NATE
(Divertido)
¿Qué…?
BERTO
(Sonriente)
Yo no sabré tirar piedras, pero tú no sabes hacer esto.
BERTO repite el gesto de cogerse la sonrisa con la mano y lanzarla
para luego quedar serio. NATE se ríe y BERTO también.
61
ESCENA 60: INT. SALA DE TERAPIA – DÍA
Una imagen de BERTO riendo se encuentra en un libro que NATE
sujeta con las manos. Lo cierra y lo guarda en la estantería.
TERAPEUTA
¿Y ahora qué, Nate?
NATE
(Se gira)
Eso es: ¿cómo sigo después de todo esto? Pues… Aunque mi mente
está mucho más tranquila, esto me seguirá toda la vida. A mí y a
todos, y de maneras diferentes. Isaac tenía razón, algunos no lo
entenderán nunca.
TERAPEUTA
¿Y tú, lo entiendes?
NATE
Otros como yo o como Auria le recordaremos por quien fue y no por
quien dejó de ser. (Se acerca al TERAPEUTA) ¿Sabes? Me
equivocaba. Si Isaac no había hecho nada con su vida, ¿cómo es que
su ausencia afectó a tantas personas? Me he dado cuenta de que no
hace falta haber logrado grandes cosas para ser recordado. Nadie
que haya pasado por esto le olvidará, y yo el que menos, porque
siempre estará en uno de estos libros. Igual que Auria.
TERAPEUTA
¿Entonces… piensas vivir con sus dos vacíos el resto de tu vida?
NATE
No es un vacío si está lleno de recuerdos. Además, mi amistad con
Auria no ha terminado.
TERAPEUTA
Tienes razón, pero… ¿no preferirías que todo fuera como antes?
¿No tener problemas reales?
NATE
No tengo problemas reales. Están aquí, y eso significa que nada me
impide conseguir nuevos recuerdos para nuevos libros. Estos
problemas y los que están por venir se acumularán aquí, pero yo
puedo decidir vivir con ellos en vez de no poder vivir por su culpa.
He decidido afrontar el futuro desde el presente y en base al
pasado. Pero no quiero vivir como estos últimos meses. Creo que
me merezco ser feliz, igual que todos. Quiero llenar esta puta sala
de grandes recuerdos. Y lo haré. Seré feliz con esto a mis espaldas,
aun sabiendo que no durará para siempre. Y si pasa algo malo
(Sonríe), me buscaré un terapeuta. Pero hasta entonces…
NATE le enseña el CD de AURIA. Camina de espaldas hacia la puerta.
62
NATE
…Seguiré adelante, y tendré todo esto en mente.
NATE deja el CD en la repisa de la estantería más cercana a la
puerta, al lado del Burr. Coge el pomo de la puerta y gira la cabeza.
NATE
(Confiado)
Ah, y… ¡Nate! (Él le mira) Hasta la siguiente putada.
NATE se gira, acciona el pomo y la puerta se abre. NATE sonríe.
FIN
63