Aquí no paga ni Déu; Darío Fo

- Aspectes argumentals, temà tics i formals:
1- Fes un resum de l'argument de ¡AquÃ− no paga ni Déu! en quinze o vint lÃ−nies.
Aquesta obra comença en el punt en que dues amigues es troben després de que una haja assaltat un
supermercat amb més veïnes del barri com a conseqüència de la inestabilitat econòmica de la zona.
Des d'aleshores, les dues dones intenten amagar la mercancia a la policia i als marits d'elles (més seguidors
de les lleis); mitjançant embarassos inventats, fugides, segrest d'un guà rdia civil... Elles tracten d'amagar a
tots que porten menjar sota la roba, situació que dóna un aspecte molt còmic al llibre.
Els dos homes, mentre, havien passat per diverses posicions ideològiques (seguits per un guà rdia civil,
ajudats per l'empleat d'una funerà ria...) que els havien portat a furtar sacs de farina d'un camió bolcat. Tot
això, amb l'energia de menjar per a animals que la dona d'un l'havia donat per a no alçar sospites en cap
moment.
A la fi, els dos matrimonis es retroben i s'assabenten de que tots pensen de la mateixa manera respecte a la
situació econòmica del paÃ−s, encara que s'havien estat ocultant la veritat els uns als altres tot el temps fins
AquÃ−. A partir d'aquest moment, formen una mateixa idea comuna sobre la societat del moment i la
inestabilitat de l'economia del paÃ−s per als obrers honrats que no tenen ni per a menjar.
2- Completa la graella següent:
ACTE
ESCENA
ESPAI
TEMPS
Casa
d'Antònia i Vesprada
Joan
Casa
d'Antònia i Vesprada
Joan
Primer
Primera(a)
Primer
Primera(b)
Primer
Primera(c)
Casa
d'Antònia i Vesprada
Joan
Primer
Primera(d)
Casa
d'Antònia i Vesprada
Joan
Primer
Primera(e)
Casa
d'Antònia i Vesprada
Joan
ESDEVENIMENTS
PERSONATGES
Antònia intenta explicar - Antònia
Margarida com porta
tanta compra.
- Margarida
Antònia conta com
- Antònia
moltes dones han agafat
menjar del supermercat. - Margarida
Marga pregunta Antònia
- Antònia
què li va a dir al seu
marit. Desprès dubta si
- Margarida
agafar o no menjar.
Antònia insta Marga a
- Antònia
emportar-se menjar del
furtat. En això, arriba
- Margarida
Joan, el marit d'Antònia
- Antònia
Entra Joan i ix Marga de
- Margarida
la casa.
- Joan
Primer
Segona(a)
Primer
Segona(b)
Casa
d'Antònia i Vesprada
Joan
Casa
Vesprada
d'Antònia i
Antònia explica a Joan
l'embaràs de Marga (era - Antònia
la panxa plena de
menjar). Joan estÃ
- Joan
preocupat.
Joan narra a Antònia
- Antònia
com hi havia hagut un
1
Joan
Primer
Segona(c)
Primer
Tercera
Primer
Quarta(a)
Primer
Primer
Primer
Quarta(b)
Quarta(c)
Quarta(d)
Primer
Cinquena
Primer
Sisena(a)
Primer
Primer
Primer
Sisena(b)
Setena
Vuitena
Casa
d'Antònia i Vesprada
Joan
Casa
d'Antònia i
Joan
Casa
d'Antònia i
Joan
Casa
d'Antònia i
Joan
Casa
d'Antònia i
Joan
Casa
d'Antònia i
Joan
Casa
d'Antònia i
Joan
Casa
d'Antònia i
Joan
Casa
d'Antònia i
Joan
Vesprada
Vesprada
Vesprada
Vesprada
Vesprada
Vesprada
Vesprada
Vesprada
Casa
d'Antònia i Vesprada
Joan
Casa
d'Antònia i Vesprada
Joan
altercat al menjador com
al supermercat.
Antònia intenta fer
sopar menjar d'animals a
Joan perquè ell rebutja
res furtat. Amb la
negativa, la dona va a
casa de Marga.
Joan raona sobre el sopar
que té. Toquen a la
porta.
Un policia entra a la casa
amb la intenció de
buscar menjar furtat.
Joan, ofès, comunica al
policia la seua situació
econòmica.
El policia explica a Joan
les seues idees, i per
què és policia.
El policia es va de la
casa, amb la indignació
de Joan pel seu carà cter.
Joan reflexiona sobre la
visita del policia.
Antònia torna a casa i
pregunta a Joan per la
visita del policia.
Antònia i Joan parlen
sobre els escorcolls
policÃ−acs.
Marga entra a la casa i
entre les dues dones
expliquen a Joan la
història d'un part
inventat.
- Joan
- Antònia
- Joan
- Joan
- Joan
- Policia
- Joan
- Policia
- Joan
- Policia
- Joan
- Policia
- Joan
- Antònia
- Joan
- Antònia
- Joan
- Antònia
- Joan
- Margarida
- Antònia
Entra un guà rdia civil, - Joan
que discuteix amb Joan.
Marga es posa de “part”. - Margarida
- Guà rdia civil
Primer
Novena
Casa
d'Antònia i Vesprada
Joan
Primer
Desena(a)
Casa
Vesprada
Ixen tots menys Joan, que
tracta de sopar. Apareix
- Joan
LluÃ−s, el marit de
Marga.
LluÃ−s es troba amb la - Joan
2
d'Antònia i
Joan
Primer
Primer
Primer
Primer
Desena(b)
Desena(c)
Desena(d)
Desena(e)
Casa
d'Antònia i Vesprada
Joan
Casa
d'Antònia i Vesprada
Joan
Casa
d'Antònia i Vesprada
Joan
Casa
d'Antònia i Vesprada
Joan
Casa
d'Antònia i Nit
Joan
Segon
Primera(a)
Segon
Primera(b)
Casa
d'Antònia i Nit
Joan
Segon
Segona
Carrer
Nit
Segon
Tercera(a)
Carrer
Nit
Segon
Tercera(b)
Carrer
Nit
Segon
Quarta
Carrer
Nit
Segon
Cinquena
Carrer
Nit
Segon
Sisena
Carrer
Nit
incertesa de la situació
de Marga i les
explicacions de Joan.
LluÃ−s explica les seues
idees sobre l'economia
estatal i la situació
social.
Els dos homes tasten el
menjar per a animals i
LluÃ−s s'estranya per les
explicacions de Joan
LluÃ−s i Joan conversen
de la situació que es viu
al paÃ−s.
Els dos homes parlen del
“part” de Marga.
- LluÃ−s
- Joan
- LluÃ−s
- Joan
- LluÃ−s
- Joan
- LluÃ−s
- Joan
- LluÃ−s
Antònia i Marga tornen - Antònia
a casa amb el menjar
sobre la panxa.
- Margarida
Antònia i Marga parlen
- Antònia
de les explicacions que
van a donar als seus
- Margarida
marits.
Joan i LluÃ−s parlen
- Joan
després d'haver
recorregut els hospitals
- LluÃ−s
de la zona.
- Joan
Els homes es troben amb
el policia davant un
- LluÃ−s
camió bolcat i proposen
retirar els sacs.
- Inspector
- Joan
Els protagonistes
s'adonen de que els sacs
són de menjar i
- LluÃ−s
s'indignen. La gent se'ls
emporta.
- Inspector
Joan i LluÃ−s debaten
- Joan
sobre els sacs i els
sindicats obrers.
- LluÃ−s
- Joan
Els homes es retroben
amb el guà rdia civil,
- LluÃ−s
que els tracta de lladres.
- Guà rdia civil
LluÃ−s informa Joan de - Joan
que els despatxen del
treball, Joan canvia d'idea - LluÃ−s
i carreguen sacs. El
3
Segon
Setena
Carrer
Nit
Segon
Vuitena
Carrer
Nit
Segon
Segon
Segon
Segon
Novena
Desena(a)
Desena(b)
Desena(c)
Casa
d'Antònia i Nit
Joan
Casa
d'Antònia i Nit
Joan
Casa
d'Antònia i Nit
Joan
Casa
d'Antònia i Nit
Joan
Segon
Desena(d)
Casa
d'Antònia i Nit
Joan
Segon
Onzena
Replanell
Nit
Segon
Dotzena
Replanell
Nit
Segon
Tretzena
Casa
d'Antònia i Nit
Joan
Segon
Catorzena
Casa
d'Antònia i Nit
Joan
Segon
Quinzena
Casa
Nit
d'Antònia i
Joan
guà rdia s'enfada.
El guà rdia persegueix
els protagonistes.
Joan i LluÃ−s continuen
fugint cap a casa del
segon.
Antònia i Margarida
parlen de la situació
viscuda.
Les dues dones són
sorpreses pel guà rdia,
que les troba
embarassades.
Antònia conta una
història fantà stica al
guà rdia per lliurar-se
d'ell, però no reacciona
a res.
Les dones fan creure al
guà rdia civil que és
vÃ−ctima d'una
maledicció i quasi el
maten.
- Guà rdia civil
- Guà rdia civil
- Joan
- LluÃ−s
- Antònia
- Margarida
- Antònia
- Margarida
- Guà rdia civil
- Antònia
- Margarida
- Guà rdia civil
- Antònia
- Margarida
- Guà rdia civil
- Antònia
Antònia i Marga tracten
de reanimar el guà rdia,
- Margarida
però s'equivoquen i
l'inflen d'hidrogen.
- Guà rdia civil
Joan i LluÃ−s tracten
- Joan
d'entrar a casa de LluÃ−s
i no tenen claus. Escolten
- LluÃ−s
una veu.
Els homes parlen amb un - Joan
empleat de funerà ria
que no sap que fer amb - LluÃ−s
un taüt. Carguen els
sacs dins.
- Empleat
- Marga
Posen el cos del guà rdia
en un armari i es van.
- Antònia
- Marga
Els dos homes tracten de
posar el taüt dins la
- LluÃ−s
casa.
- Empleat
Per torns, tots tracten
- Marga
d'amagar el menjar a
diferents llocs.
- Antònia
4
- LluÃ−s
- Joan
- Marga
Segon
Setzena
Casa
d'Antònia i Nit
Joan
Entre tos s'inventen una
història per a justificar
les panxes i el taüt.
- Antònia
- LluÃ−s
- Joan
- Marga
Segon
Dissetena
Casa
d'Antònia i Nit
Joan
Les dones expliquen als - Antònia
marits que han furtat per
- LluÃ−s
a menjar amb la
intervenció del pare de
- Joan
Joan.
- Vell
- Marga
Segon
Divuitena
Casa
d'Antònia i Nit
Joan
Joan desvetlla als
- Antònia
companys que ell
també és extremista,
- LluÃ−s
encara que covard.
- Joan
- LluÃ−s
El guà rdia civil ix inflat
de l'armari i es creu lliure - Joan
del malefici.
- Guà rdia civil
Casa
Antònia comença a
- Antònia
Segon
Vintena
d'Antònia i Nit
explicar a Joan tot el
Joan
succeït durant el dia.
- Joan
3- A partir de les respostes anteriors, indica i analitza la situació inicial dels personatges, l'evolució
d'aquesta situació, concretada en actes i escenes, i el resultat final a què arriben. Els protagonistes han
millorat, han empitjorat o tenen els mateixos problemes que tenien? Per què?
Segon
Dinovena
Casa
d'Antònia i Nit
Joan
- Antònia: és una dona cautelosa que no dubta en mentir per a sobreviure. Finalment, és més prudent
però, de pensament lliure. Ha millorat, perquè és més valenta en dir el que pensa.
- Marga: és una dona molt tÃ−mida que posseeix un punt de covardia que la fa dubtar. A la fi, és més
atrevida. Ha millorat, perquè ara pensa per si mateixa.
- Joan: és un home molt legal, que tot l'espanta. Finalment, es demostra que era covard, però no babau i
tenia uns ideals clars. Millora, perquè ja no és un ninot dels patrons.
- LluÃ−s: és un home més liberal, però no massa. Millora, perquè trenca amb la covardia dià ria.
4- Determina si els esdeveniments que ens presenta Dario Fo poden succeir en qualsevol lloc, és a dir, són
universals o, per contra, tenen un valor exclusivament local. Fes una relació dels espais que apareixen en
5
l'obra.
Els espais que apareixen són un supermercat, una fà brica, un menjador, un tren, una casa i un carrer; espais
totalment universals i que podrien representar qualsevol territori. Només es pot deduir que és Ità lia pel
context històric de l'autor.
5- Algú en l'obra diu : “¡AquÃ− no paga ni Déu!”:
a) Digues qui pronuncia aquesta frase i en quin context la diu (on, quan, per què…).
La pronuncia una dona al supermercat en rebel·lar-se front a l'encarregat.
b) Indica les raons que, en la teua opinió, han mogut a posar aquest tÃ−tol a l'obra.
Tot es mou al voltant de la situació econòmica que duu a la dona a dir esta frase.
c) Inventa un altre tÃ−tol que cregues que resulte més representatiu.
Rebel·lió als carrers.
6- Completa aquesta graella sobre la caracterització dels personatges:
CARACTERITZACIÃ
Evolució
Atributs
psicològica i FÃ−sica
Psicològica
Funcional
PERSONATGES
LingüÃ−stica
moral
Impulsora de
Valenta i
Passa a ser
Intel·ligent i
Col·loquial
Antònia
tot
atrevida
més lliberal
rà pida
Marga
Covard
Raonadora
Col·loquial
Covard i
Col·loquial
Joan
conservador
LluÃ−s
Col·loquial
Inspector
Està ndard
Guà rdia civil
Està ndard
Empleat de la
Col·loquial
funerà ria
Vell
Col·loquial
7- Destria els elements i les funcions que conformen ¡AquÃ− no paga ni Déu! posa un exemple del llibre
on aparega cadascun:
— Dià legs: Acte segon, escena cinquena (- Què passa AquÃ−?...)
— Monòlegs: Acte primer, escena cinquena (- Només em faltava veure això...)
— −−Cançons: Acte segon, escena desena B (- Santa Eulà lia del bon tracte...)
— Acotacions: Acte primer, escena primera D ( li'n passa una llanda)
8- Copia un exemple de les acotacions del text segons la informació que proporcionen: caracterÃ−stiques
dels personatges, escenografia, moviments dels actors, orientacions de l'espai.
6
- CaracterÃ−stiques dels personatges: Canvi d'actitud
- Escenografia: FOSC
- Moviments dels actors: ANTÃ NIA agafa la bossa...
- Orientacions de l'espai: Entra
9- Fes una valoració estilÃ−stica dels dià legs: lèxic, canvis de llengua, morfosintaxi, expressions.
a) Quin nivell de parla utilitzen els personatges?
Utilitzen un nivell col·loquial.
b) Recull exemples de les expressions lingüÃ−stiques pròpies d'aquest nivell.
“Un zero a l'esquerra”, “Ai redéu!”, “malparits”...
c) Hi ha alguna diferència lingüÃ−stica entre els diversos personatges? Quina? Quin és el motiu?
SÃ−, els agents de seguretat parlen amb un registre més formal, perquè representen l'autoritat i s'ha de
respectar aquest grau de poder.
- Creació i prà ctiques d'expressió:
1- Imagina que et demanen una ressenya crÃ−tica sobre ¡AquÃ− no paga ni Déu! per a un diari o revista.
Redacta aquesta ressenya ot exposant la teua opinió i els comentaris que cregues oportuns. Pots basar-te en
les ressenyes crÃ−tiques que es fan en els diaris.
El llibre ¡AquÃ− no paga ni Déu! és una obra que reflecteix d'una manera jovial i amena la situció que
va viure Ità lia durant la dècada dels setanta i que tant va influir en la forma de vida d'èpoques posteriors,
tant el la prosperitat econòmica que seguÃ− aquest perÃ−ode, com en la revolució que va significar per a
tots els italians.
A més, és una crÃ−tica satÃ−rica de la societat que es pot aplicar de forma universal i que reflecta els
exemples més clars de la realita, caracteritzats en uns personatges extremistes però molt representatius de
qualsevol societat d'un paÃ−s desenvolupat.
Finalment, destacaria que aquest llibre, a més de les ensenyances que transmet al lector, és agradable de
llegir i tal vegada de representar a un teatre, gènere per al qual va destinat auesta obra de Dario Fo, escriptor
que des d'ara, forma part de les possibles recomanacions quan calga algun llibre de crÃ−tica constructiva.
Amb tot, volia manifestar la meua opinió personal del llibre, una meravella literà ria del gènere dramà tic,
nou per a mi, però no per això m'agradat menys. Tot el contrari, m'ha semblat una molt bona obra d'un
autor, que de ser sempre aixÃ−, deu ser molt à gil de llegir i d'interpretar.
¡AquÃ− no paga ni Déu!
7
7