REALISME I QÜESTIÓ SOCIAL: 1854

REALISME I QÜESTIÓ SOCIAL:
1854-1874. Tio Nelo
Tio Nelo. Núm. 12 (26 abr. 1862). Valencia : Juan Guix, 1862.
BVNP. Biblioteca Nicolau Primitiu
La causa de la llibertat amb què comença el
XIX prompte girà cap
a posicions més socials. A mesura que el programa lliberal
avançava trencant antics equilibris la causa de la igualtat
semblava fer-se més popular, més sentida. Molts romàntics i
lliberals giraren cap al progressisme per acabar fent-se
republicans i federalistes. També molt aviat aparegueren les
primeres societats obreres amb els seus butlletins. Altres des
del carlisme evolucionaren cap a les
posicions d’un catolicisme
social o d’un incipient sentiment regionalista. El Mole, en la
seua llarga i accidentada vida, en la que hagué de canviar varies
desenes de voltes de nom per evitar persecucions i represàlies,
juntament amb El Saltamartí, El Tio Nelo o El Crisol així com a
través de l’abundant literatura popular que continuava, com en
els segles anteriors, circulant quasi sempre al marge dels canals
oficialment autoritzats, i segurament més vegades encara escrits
i reescrits a mà per ser recitats en places i carrers pels
col·loquiers valencians.
La causa de la libertad con la que comienza el XIX pronto giró
hacia posiciones más sociales. A medida que el programa liberal
avanzaba rompiendo antiguos equilibrios la causa de la igualdad
parecía hacerse más popular, más sentida. Muchos románticos y
liberales giraron hacia el progresismo para acabar haciéndose
republicanos y federalistas. También muy pronto aparecieron las
primeras sociedades obreras con sus boletines. Otros desde el
carlismo evolucionaron hacia las posiciones de un catolicismo
social o de un incipiente sentimiento regionalista. El Mole, en
su larga y accidentada vida, en la que tuvo que cambiar varias
decenas de veces de nombre para evitar persecuciones y
represalias, junto con El Saltamartí, El Tio Nelo o El Crisol así
como a través de la abundante literatura popular que continuaba,
como en los siglos anteriores, circulando casi siempre al margen
de los canales oficialmente autorizados y seguramente más veces
todavía escritos y reescritos a mano para ser recitados en plazas
y calles por col·loquiers valencianos.