Joventut i vellesa
Anuncio
LA JOVENTUT: DESENVOLUPAMENT BIOSOCIAL LA canvis creixement canvis procés PUBERTAT físics físic sexuals noies Durant la nenes: 9/10 infància hi ha anys una baixa nens: 10/11 producció d'hormones anys primaris • creixementEfectes dels pits hormonals de • augmenta la longitud la pubertat: • aparició i la del pèl • l'hipotàlem densitat púbic estimula dels la ossos • caderes glàndula més pituïtària • augmenta amples perquè el augmenti pes i • estirón la s'acumulen producció grasses • primera d'hormones regla • augmenta • la l'altura • més pituïtària i creixement estimula ajuda del pèl les a púbic glàndules repartir adrenals l'acumulació • desenvolupament i les de final del gònades grasses pit nois • creixement dels testicles • creixement del penis • aparició del pèl púbic • una • augmenta de la massa les muscular hormones (GnRH) provoca − augmenta que el tamany del les cap glàndules augmentin la producció d'hormones sexulas • l'augment de les són els que estan directament relacionats amb la reproducció noies • creix l'úter reves de la vagin tb i a perm la mobi en el inter • apare la prim regla − culminació tots els canvi neurofisiològ associats a la producció d'estrògens nois • els testicles augmenten el òrgans tamany interns i pt l'escrot • amb i el el creixement penis s'allarga del tronc − apareix la creixen primera 1 • 1ra ejaculació • estirón • veu més greu • aparició barba − acaba de sortir el pèl púbic hormones sexuals afecta sobre l'hipotàlem i les glàndules pituïtàries i provoca un augment de les hormones del creixement • la GnRH augmenta i provoca que les glàndules adrenals i les sexuals produeixin més hormones sexuals • al final d'aquest procés es multiplica x8 (noies) i x18 (nois) − aquest augment hormonal no són les úniques responsables de la els ejaculació òrgans de dins del tronc • els pulmons augmenten de tamany i pt tb de capacitat • el cor ugmenta de tamany i pt tb disminueix el ritme cardíad secundaris no estan directament implicats am reproducció noies • augm el tama del mugr desp dels • canv la ve apare més nois • canv l'aurè del mugr • la ve més greu • augmenta la quantitat de sang • augmenta la resistència física • disminueix el tamany del sistema limfàtic • augm el ca i el p − la barba apareix despr de l'acabame de la puberta − les glàndules sudorípedes , sebàcees i secretores 2 variabilitat emocional SENES− CÈNSIA HOMEO− OSTASIS augmenten la seva activitat és un estat de declivi físic en que el cos, amb el pas del temps, perd força i eficiència • canvis visibles: pell, augment de pes, canes • canvis no visibles: els sistemes corporals, la vista l'homeòstasis és un ajust dels sistemes corporals per mantenir les funcions fisiològiques en un estat d'equilibri. A mesura que el cos envelleix , aquests ajusts homeostàtics necessiten més temps, el que fa més difícil, per exemple, poder−se adaptar a l'estrès CAPACI− TAT DE La capacitat de reserva dels òrgans fa possible que el cos suporti moments d'estrès intens o prolongat RESERVA LA JOVENTUT: DESENVOLUPAMENT COGNITIU − necessiten una revisió dràstica de la seva imatge corporal − l'autoavaluació impacta a l'autoestima − el físic és un motiu de comparació − tenen una gran capacitat d'autocrítica i l'entorn social hi té mot a veure − quan la imatge real i la ideal no coincideix es dóna un desajust MODEL BIOPSICOSOCIAL: − considera les interaccions de les influències biològiques, psicològiques i social CANVIS PSICOLÒGICS ADOLESCÈNCIA − les reaccions dels adolescents davant d'aquest procés de canvi depenen de: • patrons de pensament de l'adolescent • els sentiments sobre la sexualitat que han tingut durant la infància • les reaccions dels pares i dels amics cap als seus canvis físics • les regles de la cultura • el gènere • el desenvolupament no sincronitzat: quan no hi ha relació entre els canvis físics i l'edat que te − conclusions de HOFFMAN I HALL sobre el desenvolupament no sincrònic: • els nois que maduren abans en el grup són els més populars, els nois que maduren més tard són els més dèbils i insegurs EL DESENVO− les noies que maduren més aviat són més insegures i no tenen massa bona fama, i les que maduren més tard són les més reconegudes socialment − hi ha tres enfocs que expliquen els canvis cognitius: • postformal: segueix des d'on ho va deixar Piaget 3 LUPAMENT COGNITIU EL PENSA− MENT EL RAONA− • psicomètirc: analitza els components de la intel·ligència • processament de la informació: estudia la codificació, l'emmagatzement i la recuperació de la informació el pensament postformal: és un tipus de pensament que serveix per resoldre problemes de la vida real. És menys abstracte que el pensament formal i és més capaç de combinar elements contradictoris en un tot global. No és una nova fase que segueix les de Piaget, sinó que és una aparició més gradual i depèn més de les experiència personals que d'una edat cronològica. el pensament dialèctic: es caracteritza per entendre els pros i els contres de cada idea i durant el curs de cada acció De cada nova idea (tesis) implica una antítesis i finalment és la síntesis que integra la idea original (tesis) i la nova i contradictòria, l'antítesi Les responsabilitats i l'experiència de la vida afecten al desenvolupament moral de tal manera que impulsa a l'individu a un estadi superior o inferior moral. MENT MORAlL Creen principis que són relatius i canviables buscant una síntesis entre els principis ètics i l'experiència de la vida La formació universitària tendeix a fer que l'individu sigui més reflexiu i tolerant perquè està menys amenaçat per punts de vista diferents al seu. Millora les habilitats cognitives. Els aconteixements de la vida tb influeixen en un creixement cognitiu LA JOVENTUT: EL DESENVOLUPAMENT PSICOSOCIAL El desenvolupament està condicionat pel rellotge social, que és un programa socialment EL RELLOTGE establert que fixa en quin moment de la vida són adequats diferents aconteixements o accions SOCIAL El nivell socio−econòmic intervé molt en el rellotge. Depenent de la cultura, el rellotge canvia − La intimitat és una necessitat d'unió amb algú altre. Aquesta relació pot adoptar diversos rols: amic, amant, parella... Cada relació significa una progressió i implica un sacrifici persona, donant alguna cosa de sí mateix. LA − Fonts principals d'intimitat: INTIMITAT • L'amistat • vinculació sexual amb algun company • cohabitació • el matrimoni − És la motivació que es té per arribar a aconseguir alguna cosa perquè la vida humana tingui sentit LA GENERA− • el treball és una font de satisfacció molt important, perquè el plaer de fer un treball ben fet ajuda a satisfer la necessitat de generar algo TIVITAT • Al canviar l'economia de la fabricació als serveis, els treballadors han hagut d'adquirir unes habilitats flexibles que permeten fer diferents feines • La paternitat també és una expressió de generativitat LA MADURESA: DESENVOLUPAMENT BIOSOCIAL CANVIS − arrugues PROPIS DE 4 LA MADURESA − caiguda del cabell − acumulació de grasses − l'oïda perd agudesa amb sons d'alta freqüència − la vista perd agudesa − deteriorament dels sistemes corporals (però prou bé per portar una vida normal) − el cicle menstrual de la dona es deteriora, deixa d'ovular i es produeix menys estrògens EL SISTEMA − aquests canvis hormonals poden provocar problemes, però de vegades és menys del que es diu SEXUAL REPRODUC− − els homes no presenten reduccions de cop de producció d'hormones TOR − a mesura que la resposta sexual de l'home disminueix amb l'edat, moltes parelles ja no mantenen relacions sexuals amb la mateixa freqüència. Però al llarg de l'edat adulta es poden continuar les relacions sexuals actives, i de vegades amb satisfacció pels dos sexes. LA MADURES: DESENVOLUPAMENT COGNITIU Hi ha dues teories sobre la intel·ligència a la maduresa. Per una banda es creu que hi ha un declivi i per l'altre no. LA INTEL·LIGÈNCIA ADULTA TIPUS D'ESTUDIS • segons el test alfa la intel·ligència arriba al seu moment òptim als 18 anys i dura fins la meitat de la vintena. Després, progressivament va declinant • segons el test WAIS la capacitat intel·lectual experimenta un augment general des de la infància fins la joventut. Enlloc de quedar−se estancada cap a la meitat de la vintena, bastants anys més tard s'obtenien millors resultats. La primera investigació va utilitzar un estudi transversal, és a dir, que s'estudiava grups de persones que només es diferenciaven per l'edat. La segona investigació va utilitzar un estudi longitudinal, és a dir, estudiar a les mateixes persones repetidament mentre envelleixen. Schaie va fer un nou disseny d'estudi: seqüencial que és el transversal i el longitudinal. Cada vegada que els subjectes originals repetien tests, tb ho feien per primera vegada un grup nou d'adults de cada interval d'edat, al que Schaie tb feia un seguiment longitudinal Es creu que hi ha diverses intel·ligències, però encara no està del tot demostrat LA INTEL·LIGÈNCIA MULTIDIMEN−SIONAL la intel·ligència pràctica: són les aptituds intel·lectuals que s'utilitzen per resoldre problemes pràctics de la vida diària LA INTEL·LIGÈNCIA la intel·ligència multidireccional: les aptituds de la intel·ligència tenen MULTIDIREC−CIONAL diferents trajectòries i poden patir certes variacions al llarg del temps L'experiència és adquirir coneixements en una àrea determinada. A mesura que van passant els anys i les persones envelleixen concentren el seu aprenentatge L'EXPERIÈNCIA en certes àrees que consideren més importants. Es converteixen en experts en aquestes àrees mentre que segueixen sent bastant nous en altres. LA MADURESA: DESENVOLUPAMENT PSICOSOCIAL LA − és una etapa d'estabilitat de la personalitat 5 PERSONALITAT − hi ha cinc grans grups bàsics que defineixen la personalitat d'un adult: • extroversió: tendència a ser extrovertit, segur i actiu • afabilitat: tendència a ser amable i de tracte fàcil • escrupolositat: tendència a ser organitzat i reflexiu • neuroticisme: tendència a estar preocupat, de mal humor i castigar−se a un mateix • obertura a l'experiència: tendència a ser imaginatiu, curiós i artístic − La persona madura té un paper molt important: proporciona recolzament emocional i material a la generació de sota: els fills, com a la generació de sobre: els pares LES DINÀMIQUES FAMILIARS − La majoria d'adults es troben amb una relació íntima satisfactòria. Si el matrimoni ha superat l'edat adulta solen seguir casats tota la vida, i això provoca un fort sentiment d'autoestima − la maduresa és la època en que es converteixen en avis per primera vegada LA VELLESA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS − envelliment primari: canvis irreversibles que es produeixen amb el temps − envelliment secundari: envelliment que es produeix amb les malalties − és una pèrdua irreversible del funcionament intel·lectual per una lesió cerebral o malaltia mental. − empitjora a ritme constant i regular DEMÈNCIA − simptomatologia: • pèrdua greu de la memòria • lapsus verbals • confusió de llocs i hores • discapacitat per desenvolupar−se amb normalitat a entorns socials i laborals • canvis de personalitat − és la forma més comuna de la demència − impedeix que el cervell funcioni de manera normal − consta de 4 fases: ALZHEIMER • 1ra. problemes de memòria • 2na. confusió general • deficiència en la coordinació • deficiència en la memòria a curt plaç • problemes de parla • canvis en la personalitat • 3ra. pèrdua de memòria • pèrdua d'habilitats fonamentals • 4rta. deteriorament definitiu INTEL·LIGÈNCIA I ENVELLIMENT HORN − considera que la intel·ligència té 2 dimensions: 6 • intel·ligència fluïda: capacitat de rendir en noves tasques que no impliquen contingut simbòlic • intel·ligència cristal·litzada: és el resultat de l'exposició a la cultura − la intel·ligència fluïda disminueix amb l'edat − fa estudis TRANSVERSALS − la vellesa té guanys en uns aspectes i pèrdues en uns altres TEÒRICS − fan estudis LONGITUDINALS DEL LIFE SPAN − medeixen a la persona durant tota la seva vida en diferents edats SHAIE I BALTES − SHAIE pertany a aquests teòrics − no hi ha declivi de la intel·ligència − la intel·ligència no és el millor factor per estudiar el desenvolupament cognitiu − discrepància amb altres autors: • teòriques: − assumeixen el model d'envelliment i de desenvolupament del cicle vital − treballen amb estudis longitudinals − interpreten les dades optimistament − es centren en les capacitats que queden i no en les pèrdues • metodològiques • empíriques − aspecte important a l'hora d'avaluar la intel·ligència: • salut: − els problemes de salut determinen el rendiment intel·lectual − implica poc rendiment intel·lectual: − malalties cardio−vasculars: influeixen directament a través de la modificació de l'estil de vida − artritis − estat de demència: deteriora la resposta intel·lectual i no la intel·ligència la caiguda terminal implica l'acabament de la intel·ligència poc abans de la mort − manteniment òptim de les habilitats cognitives − hi ha una relació entre l'estil de vida i les habilitats cognitives − si l'entorn social és actiu i favorable les habilitats cognitives no decauen 7 − cal mantenir els interessos intel·lectuals de la gent gran, però hi ha cada vegada menys oportunitats per la gent gran (oportunitats educatives, rols després de la jubilació, poques relacions socials...) LA MEMÒRIA I L'ENVELLIMENT memòria: és la funció cognitiva essencial a la nostra vida quotidiana la pèrdua de memòria, com a signe d'envelliment, provoca: • que tinguin aspectatives pessimistes sobre el rendiment de la seva memòria • dediquen menys temps a exercitar la memòria • el rendiment de la memòria disminueix − procés d'adquisició i emmagatzement de la informació a les estructures de memòria a llarg plaç nivells de profunditat: es memoritza en funció del significat i afavoreix al record CODIFICACIÓ implica: − utilitzar recursos cognitius − més temps per processar − com més nivell de profunditat i més edat, més costa codificar − com més edat més dificultat pel funcionament de la memòria − és un procés a través del qual es busca es troba i s'extrau la informació que prèviament ha estat codificada i emmagatzemada − amb l'edat es dificulta el procés de recuperació RECUPERACIÓ − es recupera informació a través de: • record lliure: record sense cap pista • reconeixement: recordar donant alguna pista • memòria explícita: s'utilitza quan calen mecanismes conscients de recuperació de la informació, que és quan s'és conscient de quines estratègies de recuperació s'utilitzen RESOLUCIÓ DE − la resolució de problemes implica: − intel·ligència PROBLEMES − memòria explicació des de les teories del processament de la informació: HASHER I ZACKS: • processos cognitius que requereixen un esforç: necessiten molta atenció i amb la pràctica millora, hi ha diferència entre joves i adults • processos cognitius automàtics: no necessiten massa atenció i no millora amb la pràctica, no hi ha diferència entre joves i adults 8 − si la tasca és complicada, poc familiar i té temps limitat més diferència hi haurà entre joves i adults − cap d'aquests aspectes expliquen el declivi de la cognició i ara s'apunta a la memòria de treball, que implica processament i emmagatzement − les tasques habituals són més properes als joves − el material utilitzat sempre és més familiar pels joves INFLUÈNCIES − a la gent gran no els motiva la tasca perquè tampoc entenen la utilitat CONTEXTUALS − tot i que el declivi és evident la gent gran compensa el declivi amb uns coneixements extensos i estructurats que faciliten els processos cognitius − el sistema cognitiu és plàstic i es poden compensar els dèficits 9