Josep Pous i Pagès

Pous i Pagès, Josep (Figueres 1873 Barcelona 1952) Escriptor i periodista. S'inicià en l'activitat teatral amb
l'estrena de Sol ixent (1902) i El mestre nou (1903) i publicà la seva primera novel·la, Per la vida (1903). A
Barcelona, s'accentuaren els seus lligams amb el periodisme polític i col−laborà a ``El Poble Català'' fins a la
seva desaparició (1918). El 1904 publicà la novel· la Quan es fa nosa, i el 1905, el recull de narracions
Empordaneses i la novel·la Revolta. Detingut arran d'un article a ``El Poble Català'' (1909), estigué un mes a
la presó, experiència de la qual sorgí De l'ergàstula. Tornà a l'activitat teatral (Senyora àvia vol marit, 1912;
Rei i senyor, 1918; etc), i fou durant aquests anys de gran activitat pública quan aparegué la seva novel· la més
important i madura, La vida i la mort de Jordi Fraginals (1912). Continuà escrivint teatre, i el 1937 publicà el
recull d'articles i conferències Al marge de la revolució i de la guerra. Exiliat a Mèxic, encara publicà De la
pau i del combat (1948) i, pòs−tumament, Tota la saviesa d'aquest món (1961) i Pere Coromines i el seu
temps (1969). De retorn de l'exili (1944), fundà i presidí el Consell Nacional de la Democràcia Catalana.
1