Josep Pla

ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
LA VIDA DE JOSEP PLA
L'OBRA DE JOSEP PLA
CARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA
OBRES PUBLICADES
LA FUNDACIÓ PLA
INTRODUCCIÓ
Josep Pla Casadevall va ser un escriptor del segle XX. En les seves obres no trobem ni originalitat ni
inspiració, ja que tan sols es limitava a observar directament la realitat o aprofitar idees d'altres entorns.
Principalment centrat en l'antiromanticisme i l'antibarroc. La seva obra era realista, estava a favor valorava el
racionalisme, en canvi no admetia el preciosisme.
LA VIDA DE JOSEP PLA
1
Josep Pla va néixer a Palafurgell al 1897. Va estudiar batxillerat a Girona després Dret a l'Universitat de
Barcelona (carrera que no va exercir). Des de que va tenir, aproximadament, 20 anys es dedicà intensament al
periodisme. Va fer de corresponsal a l'extranger, ofici que li va permetre viatjar arreu d'Europa.
Des de 1925, data en la que entrà en le món literari, ha publicat llibres continuament. Aquest continu treball
l'ha fet un dels primers escriptors catalans y també en un dels més llegits.
Quan va començar la Guerra Civil (1936) es va sentir amenaçat per la seva ideologia la seva política, cosa que
li va impedir quedar−se a Espanya, es va exiliar primer a Roma, després a França al 1939 tornà a Catalunya
on es retirà al seu Mas de Llofriu.
L'OBRA DE JOSEP PLA
Per Pla, els gèneres literaris no tenen unes fronteres gaire precises, ja que les seves obres salten contínuament
d'un genere a un altre, i al llarg de la seva vida es pot dir que ha escrit una mica de tot. Però, tot i això, els seus
escrits es poden classificar de la següent manera:
• Dietaris i memòries (p/ex: Girona, El quadern gris)
• Retrats literaris (p/ex: Homenots)
• Biografies (p/ex: Vida de Manolo, Santiago Rusiñol i el seu temps, Francesc Cambó)
• Assaigs (p/ex: Els pagesos, Les hores)
2
• Llibres de viatges i guies (p/ex: Les illes, Viatge a la
• Catalunya Vella, Itàlia i el Mediterrani)
• Narracions (p/ex: La vida amarga, El carrer estret)
• Reportatges polítics (p/ex: Cròniques parlamentàries)
Però, malgrat la diversitat de gèneres i de temes, l'Obra Completa (editada entre el 1966 i el 1984 i composta
per quaranta−quatre volums) és com "una llarga autobiografia" −com deia el mateix Josep Pla−, ja que ho
explica tot com a experiències viscudes.
Pla, no nomès apareix als dietaris i llibres de memòries, sinó que també és present, ja sigui com a observador
o com un personatge més, en les biografies, les cròniques, les descripcions de paissatges, els retrats i els
assaigs. La seva presència és tant generalitzada que el trobem fins i tot en les narracions, representades com
una realitat, com si fossin part de les seves memòries. D'aquesta manera, en la narrativa de Pla, el que és
fictici es pot arriba a confondre amb el que és real.
CARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA
Pla ha estat un dels escriptors més classicistes dl segle XX, el més antiromàntic i antibarroc de tots. Sovint,
no s'identificava amb els noucentistes per què no els trobava prou clàssics, o sigui, no els trobava tant
noucentistes com ell hauria volgut. Josep Pla sempre havia valorat el racionalisme i l'ordre que aquests
defensaven, però rebutjava el preciosisme d'autors com Carner, i el barroquisme d'Eugeni d'Ors. A aquest
últim li retreia la contradicció entre el calssicisme que predicava i el romanticisme que duïa a la pràctica.
Tot i així, en més d'una ocasió, Pla va reconèixer el deute que ell i els escriptors de la seva generació tenien
ambel Glosari. I, malgrat que Pla va ser un temperament independent, la seva obra encaixava, com era
d'esperar, dins del corrent de la seva època.
Josep Pla participava de la concepció clàssica de l'art entès com a imitació. Menyspreava la inspiració i la
originalitat, tan valorades pels romàntics. És natural, doncs, que la lectura hagi estat per a ell, al igual que
l'observació directa de la realitat, una important font d'informació i que no hagi tingut cap informació i que no
hagi tingut cap inconvenient a aprofditar idees dels autors que ha llegit i a citar−los extensament en les seves
obres. Arriba fins i tot, a lloar la imitació.
La seva visió del món és també la del Classicisme, que és, segons ell, la que que s'adequa més a la realitat.
L'art clàssic, fins al Renaixement, ens diu, és l'únic que "navega en el món tal com és", mentre que el Barroc i
el Romanticisme fan tot el contrari.
El Barroc ha estat un desviació que ha contribuït a desfigurar i mistificar l'autenticitat esbelta de l'home del
Mediterrani.
El temperament romànic implicxa donar més importància al sentiment que la intel·ligència, a l'instint més
que a la prudència. El Romànic viu en un món fet a la seva manera, el Clàssic, navega en el món tal com és.
El Romànic, ciutadà d'un món que no existeix, té, en el món en que viu, un disgust diari, per què les coses
s'adapten difícilment als seus dessigs.
Pla és, en efecte, un escriptor realista. Sempre descriu el que veu amb exactitud i precisió, com si volgués
recollir tots els aspectes de la vida quotidiana. I el seu realisme, com el del classicisme, és de caràcter
apol·lini, el realisme que cerca la bellesa i defuig la lletjor, teòricament mai no acceptada, fins que esl
escriptors realistes del segle XIX la van admetre d'una manera conscient. Aquest sentiment apol·lini de Josep
3
Pla, al portar, com tots els noucentistes a rebutjar el naturalisme dels narradors modernistes.
Creguérem que el naturalisme pessimista i asfixiant, ple, romànticament i depressivament, de vaguetat i de
detallisme, era un camí sense sortida i postulàrem la necessitat d'un realisme més lleuger, més fresc, més
mogut, molt més sintètic, que arribés a un contacte amb la vida molt més directe. [...] Víctor Català. Prudenci
Bertrana el seu epígon Girbal Jaume foren literàriament els nostres enemics, i l'obra que en prosa la nostra
generació ha portat a cap té un sentit absolutament contraria a la d'ells. [...]
Nosaltres fórem contra el ruralisme en totes les seves manifestacions i contra el que s'anomena el
costumisme; contra el pinturesc xaró; creguérem que esl tipus eccepcionals, marginals, i en definitiva
anormals o boigs, no tenen cap interès. Defensàvem la cultura, la sociabilitat, la llibertat en tots els ordres i
la ciència.
En la descripció que fa Pla de la realitat no tenen cabuda el subjectivisme, el sentimentalisme i la
trascendència. Pla és un materialista radical, que tendeix a desmitificar'ho tot i a considerar'ho tot en funció de
la seva utilitat. Per això es complau a fer afirmacions com "a la rosa, per ser perfecte, nomès li falta ser
comestible" o "aquest paissatge és bonic perquè és ric". El materialisme es posa de manifest també amb
l'interès per a la gastronomia, a la qual ha dedicat llibres sencers; i amb l'inclinació a descriure el món amb la
participació de tots els sentits, l'olfacte inclòs. Vegem un fragment on es fa evident el virtuosisme d'aquest
artista en el moment de traduir les sensacions.
He entrat a l'església. Desegradabilíssima sensació de mala olor inconcreta −d'aire respirat i tornat a
respirar, esgotat, devastat, d'un aire com si n'haguessin separat l'oxígen i hagués quedat reduït a una
concentració microbiana antiga i densa −d'una qualitat dolça, fada, llepissosa, desagradable−, una qualitat
que fa posar la pell de gallina.
4
Pla escriu amb l'objectiu de fer−se entendre amb "el mínim de paraules possibles". Cerca de ser clar, senzill i
precís; rebutja l'estil preciosista i ornamental que adverteix en alguns noucentistes. La descurança, que, a
vegades s'hgi ha observat, és més aviat aparent i està al servei de la naturalitat. De fet, va ser un escriptor molt
preocupat per l'estil i va sotmetre la seva obra a una revisió constant, tot preocupat, això sí, que l'esforç, la
voluntat d'estil, fos prou sutil per tal que el lector no ho notés.
Per això mateix no va apartar−se gaire del llenguatge viu i va preferir sempre el mot que hagués de resultar
més familiar al lector. L'art de Pla es fa notar, especialment, en l'ús dels adjectius sovint sorprenents i sempre
precisos.
Josep Pla participava del retorn al Classicisme que l'art i la literatura occidentals experimentaren des del
començament del segle XX. Defugia de la grandiositat i, de vegades, prenia una visió ninotesca de la realitat.
A aquest fet respon el títol d'Homenots, aplicat als retrats de personalitats catalanes. Participava de la
preocupació formal, la ironia, l'horror per la grandiositat i la grandiloqüència, el realisme i l'interès per la vida
quotidiana i l'anècdota. La prosa de Pla, és més aviat austera i sòbria, i ben arran de terra.
OBRES PUBLICADES
− Album de Fontclara
− Altres històries del mar
− Les Amèriques
− Articles amb cua
− Barcelona : papers d'un estudiant
− Caps−i−puntes
5
− El Carrer estret
− El Carrer estret
− Cartes a Pere
− Cartes de lluny
− Cartes de lluny : viatges, fantasies, ciutats
− Cartes meridionals
− Cinc històries del mar
− Contraban i altres narracions
− Cròniques parlamentàries
− Cròniques parlamentàries (1933−1934)
− Cròniques parlamentàries (1934−1936)
− Darrers escrits
− De l'Empordanet a Andorra
− De l'Empordanet a Barcelona (1942)
− De l'Empordanet a Barcelona (1942)
− De l'Empordanet a Barcelona (1942)
− Direcció Lisboa : records del meu primer viatge a Portugal
− El que hem menjat
− En mar
− Les Escales de llevant (Cartes d'Itàlia)
− Les Escales de llevant
− Escrits empordanesos
− Francesc Cambó : materials per a una història
− Francesc Cambó : materials per una història d'aquests ltims anys
− Francesc Gimeno, pintor, el Vell (1858−1927)
− El Geni del país i altres proses
6
− Girona : un llibre de records
− Guia de Catalunya
− Guia de Catalunya
− L'Herència
− Homenots
− Les Hores : (el pas de l'any)
− Les Hores
− Humor, candor ...
− Les Illes
− Itàlia i el Mediterrani
− Lluna de mar
− Madrid, 1921
− Madrid : l'adveniment de la República
− El Meu país
− El Meu poble
− El Nord
− Notes del capvesprol
− Notes disperses
− Notes per a Sílvia
− El Pagès i el seu món
− Els Pagesos
− El Passat imperfecte
− Peix fregit
− Per passar l'estona
− Un Petit món del Pirineu
− Primera volada
7
− Primers escrits : coses
− Primers viatges
− Prosperitat i rauxa de Catalunya
− El Quadern gris : un dietari
− El Quadern gris : un dietari
− Records de Josep Vergés ...
− Retrats de passaport
− Santiago Rusiñol i el seu temps
− Un Senyor de Barcelona
− Sobre París i França
− Tres artistes
− Tres biografies
− Tres guies
− Tres senyors
− Viatge a la Catalunya vella
− El Viatge s'acaba
− La Vida amarga
LA FUNDACIÓ PLA
La Fundació Josep Pla neix l'any 1973, quan el propi escriptor decideix donar la seva biblioteca particular i
crea la Fundació privada Biblioteca Josep Pla, regida per un Patronat que s'ocuparà de la conservació
d'aquesta biblioteca i de facilitar que el públic interessat hi tingui accés.
8
No és, però, fins l'any 1990 −i a instàncies de l'Ajuntament de Palafrugell− que s'aproven els Estatuts, que a
l'empara de l'Acta Fundacional regiran la Fundació. L'abril de l'any 1992, les institucions catalanes
(Ajuntament de Palafrugell, Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona i Consell Comarcal del Baix
Empordà) es comprometen a dotar econòmicament l'entitat, per tal que pugui dur a terme els objectius que es
detallen en els seus Estatuts i que resumidament podem dir que són: promoure, motivar i facilitar l'estudi i la
lectura de l'obra literària de Josep Pla.
En aquesta nova etapa, encetada com ja hem dit abans, l'abril de l'any 1992, el Patronat −també renovat−,
decideix dur a terme les seves activitats en dues direccions paral·leles, però diferenciades. D'una banda vol
organitzar activitats a l'entorn de l'obra de Josep Pla, que apropin la Fundació al municipi i que arribin
fàcilment a la gent que va conèixer l'escriptor o que coneixen la seva obra com a lectors; per altra banda, vol
establir lligams amb les institucions universitàries, els intel·lectuals i investigadors que aprecien l'obra de Pla
des d'un punt de vista acadèmic, com a valor indiscutible i imprescindible, en l'anàlisi de la història de la
llengua i la literatura catalana contemporània.
D'acord amb aquests propòsits, l'any 1992 s'iniciaren les activitats. Durant el mes de novembre va tenir lloc
l'Exposició de llibres dedicats per Josep Pla. La recerca del material va significar el contacte directe amb la
gent que havia conegut l'escriptor i que deixaren els seus llibres, i d'altres documents com ara fotografies,
cartes manuscrites, notes, postals,... per exposar−ho durant un mes, en una galeria d'art de Palafrugell.
A finals del mateix mes de novembre va tenir lloc el I Seminari sobre Josep Pla, que es va desenvolupar, amb
molt d'interès per part dels participants, segons el programa següent:
− Imatge viva de Josep Pla, Baltasar Porcel.
− De la biologia a la ideologia, passant per la literatura (El menjar en l'obra de Josep Pla), Marina Gustà.
− Josep Pla i la literatura pública en els anys 40, Josepa Gallofré.
− Pla i la modernització del periodisme català, Josep Ma. Casassús.
− Taula rodona: Present i futur de l'obra de Josep Pla.
El seminari es va cloure amb una taula rodona, en la qual els assistents instaren la Fundació Josep Pla que
treballés de valent, per a dur a terme els seus objectius.
L'activitat de l'any 1993, es va iniciar amb la compra d'un equip informàtic per tal d'agilitzar les tasques de
gestió de l'entitat i de preveure un tractament informàtic de la documentació que es va aplegant i que en
aquests moments ja consisteix un fons documental important, sobre Josep Pla i la seva obra.
L'estiu de l'any 1993, es va presentar la Ruta Josep Pla, dissenyada per a donar resposta a les constants
peticions dels lectors i admiradors de l'obra de Josep Pla, que arriben a Palafrugell amb la intenció de conèixer
"in situ" l'escenari d'una bona part de la prosa planiana.
Es tracta d'un itinerari biogràfico−bibliogràfic que recorre diferents indrets significativament planians del
municipi. Per tal de seguir−lo amb comoditat, es va editar un material gràfic, en forma de carpeta, que conté la
informació turística i cultural necessària per a conèixer bé Palafrugell, a més de les fitxes corresponents als
espais planians, amb un text descriptiu de l'autor i fotografles de l'època.
L'any 1994, la Fundació Josep Pla va iniciar les obres de remodelació de la casa núm. 51 del carrer Nou de
Palafrugell −que és la casa veïna de la casa natal de Josep Pla− per tal de convertir−la en la seu definitiva de
l'entitat, en la qual s'hi instal·larà la Biblioteca Josep Pla (aprox. 5000 vol.) i el fons documental.
9
Durant el cap de setmana de Sant Jordi de 1994, la Fundació Josep Pla es va adherir a les activitats de
presentació d'un segell dedicat a Josep Pla, promogut per la Societat Filatèlica de Girona i va signar un
important Conveni de Cooperació i Recerca amb la Universitat de Girona, el primer fruit del qual fou el II
Seminari sobre Josep Pla.
Els dies 18 i 19 de novembre de 1994, va tenir lloc a Palafrugell el II Seminari sobre Josep Pla, coorganitzat
amb la Universitat de Girona, en el qual es tractaren els següents temes:
− Sobre el gènere memòries i Pla, Joaquim Molas.
− El quadern gris.− Proposta d'una edició rigorosa, Jordi Pujol.
− Sobre el paper de l'intel·lectual als anys 20. Josep Pla, polèmic i polemista, Marina Gustà.
− Els espais autobiogràfícs en l'obra de Josep Pla, Xavier Pla.
− La ironia: L'adhesió incompleta de Pla, Pere Ballart.
− Les diverses imatges públiques de Josep Pla, Josep M. Castellet.
Per aquest any 1995, el repte més important de la Fundació Josep Pla fou inaugurar la nova seu i dotar−la de
la infrastructura material i humana necessària per tal de posar−la en funcionament.
Josep Pla
~~
10