Imatge Numerica - Maquina del Temps

• Idea Inicial
El meu projecte es basa en la utilització de la imatge per construir un discurs
narratiu entorn un fals muntatge de descoberta científica amb la finalitat de fer
reflexionar sobre com la imatge, y sobretot la imatge fotogràfica, pot resultar un
recurs per mostrar i justificar una evidencia real, una veritat absoluta de la qual
no dubtaries y acceptaries com a totalment certa.
La creació d’una historia totalment inventada, on gracies al gruix y a la varietat
de dades que s’aportarà faran de la mentida una crònica perfectament creïble,
lluny de qüestionar-te la seva autenticitat; introduiré a l’espectador en la
descoberta secreta més important del segle: La maquina del temps, construïda
i amagada pel seu gran poder/perill. Un trajecte visual on a partir de trossos de
diari personal, correspondència, dibuixos, plànols, fotografies antigues, etc,
deixaran a l’espectador, a partir de la cerca del límit entre realitat i irrealitat, en
un estat de reflexió davant allò que els es mostrat en un principi com a real.
Una manera de fer pensar sobre una de les propietats més importants de la
imatge, el seu caràcter de veracitat inqüestionable. Una forma de criticar la
confiança crèdula de la gent davant una mentida explicada com certa, a l’hora
que estic abordant un tema que m’interessa com es el temps y la sempre
volguda voluntat de l’ésser humà de poder viatjar a través d’ell.
• Referents
El principal referent que ha guiat la meva proposta ha sigut l’artista, assagista i
crític d’art Joan Fontcuberta. Especialitzat en la Fotografia i amb el
fotomuntatge, treballa amb aquests dos recursos per explicar la seva visió
sobre la fotografia actual. Fontcuberta pensa que “tota fotografia es una ficció
que es presenta com vertadera” i en els seus treballs posa a proba
l’espectador, posant en dubte la veritat que se li atribueix a les imatges
fotogràfiques, qüestionant-les i dubtant de la seva veracitat. Fontcuberta te
projectes on busca la serietat y d’altres on el toc irònic de la farsa creada es
evident. A més, treballa amb tot un conjunt de documents per suportar el seu
treball, no només imatges; text i imatge son importants per recrear la mentida,
fins i tot arribant a la utilització del documental fals.
En el seu projecte FAUNA, Fontcuberta fa un recull de tot tipus de documents:
fotografies, radiografies, dibuixos de camp, mapes de viatges, fitxes
zoològiques, registres sonors, filmacions, instrumental de laboratori...
Un altre referent, dins d’aquest mateix ambient artístic, es Ernesto Casero,
artista que treballa també amb el fake, i els punts de trobada i fricció entre la
imatge artística i la científica, articulant un discurs estètic sobre l’arbitrarietat de
la historia de la ciència.
Projecte FAUNA
Joan Fontcuberta
• Dinàmica i desenvolupament del projecte
El projecte ha constat de dues parts; per un costat, la creació de tot l’imaginari;
la història que donaria peu a tot l’engany. L’explicació de com he arribat a
trobar la informació es presentada com una mena de carta de presentació on
s’explica com vaig trobar els documents secrets de la evidencia de l’existència
de la maquina del temps; buscant pel soterrani de la casa del meu besavi; un
conjunt de cartes, on es pot llegir com el meu besavi mantenia contacte amb un
científic català que estava treballant amb un projecte revolucionari per la
humanitat.
La segona part ha consistit en crear els quatre documents que formen el
projecte gràfic: les anotacions/esbossos fisicocuantics del científic, un tros del
plànol de la maquina del temps, una carta enviada al meu avi on li explica que
la màquina del temps ja està creada i llesta per ser utilitzada i el sobre TOP
SECRET on van introduïts tots els documents.
Per fer els documents, primer els he realitzat en un format original en paper. Els
originals han estat escanejats i reconstruïts en photoshop. Un cop feta la edició,
han estat impresos en un paper més dur que l’original per poder actuar en ells i
envellir-los i donar-li l’aspecte adequat amb cafè, pintura, cremant-los, trencantlos... L’acabat final dona entendre l’antiguitat dels arxius.
Els documents dins del sobre, juntament amb la carta de presentació son el
conjunt d’elements que formen el meu projecte gràfic.
Carta de presentació:
LA MÁQUINA DEL TIEMPO
Imatge Numèrica – Pau Aymí 3A.
Después de la muerte de mi abuelo, la enorme vieja casa donde había pasado toda su
vida fue heredada por mí; una construcción alzada sobre finales del siglo XIX, una joya
para la antigüedad, un museo de vivencias de mi familia y el escondite de un misterio
que estaba a punto de descubrir.
No tenía ninguna intención de quedarme esa casa para vivir. No solo era antigua y
necesitaría de arreglos por todas partes, sino que además nunca me había gustado su
atmosfera. La decisión la tenía clara: venderla lo antes posible y olvidarme de ella. Me
dispuse así a apañarla mínimamente para que fuera amable al ojo, y los posibles
clientes no huyeran ante tales ruinas. Nunca hubiera imaginado que mi familia hubiera
reunido tantos artefactos antiguos en esa casa…
Decidí recoger todos aquellos muebles y objetos que consideraba que podían tener un
valor mínimo para una tienda de segunda mano o de antigüedades. Limpié todos los
rincones de la casa, hasta acordarme del misterioso altillo; aquel misterioso altillo que
mi abuelo me prohibía entrar bajo ningún concepto cuando era un crío. Bueno,
recuerdo que ni a mí ni a nadie de la familia. No le dábamos mucha importancia;
pensábamos que era una chifladura típica de las personas mayores encerradas en
casas tan viejas como ellos. Ahora tenía la oportunidad de saber que escondía mi
abuelo con tanto empeño.
Libros, cajas con papeles, una antigua radio, pinturas de la abuela y más libros… La
decepción fue breve, sabía que no encontraría nada del otro mundo. Empecé a vaciar
aquel altillo pensando en cuanto podrían costar los paisajes pintados con tanta
paciencia por mi abuela, cuando de repente, al retirar una de las últimas cajas de
papeles, me fije en un pequeño sobre arrinconado en la esquina de la pequeña
habitación. Si el sobre simplemente fuera un sobre, no habría llamado mi atención.
Pero aquel sobre parecía estar estratégicamente colocado en aquella esquina,
resistiéndose a ser encontrado. No solo fue ese el motivo de mi curiosidad, sino
también su enorme sello con las palabras [TOP SECRET] inscritas en él.
Por un momento pude ver la cara de mi abuelo advirtiéndome del gran castigo que
recibiría si subía al altillo. Por un momento me creí la locura de mi abuelo. Intrigado,
me acerqué, limpié de polvo aquel sobre y cuidadosamente lo abrí buscando saber si
realmente había un misterio escondido en aquella habitación.
Dibujos, bocetos, papeles con escritos, con esquemas, con diagramas; planos de algo
caótico y extraño, correspondencia en abundancia e incluso fotos antiguas. Parecía un
informe de todo un enigmático proyecto del que mi abuelo tenía abundantes datos e
información.
Leí un título de letras grandes de uno de los documentos; “Metafísica quántica”. Mi
abuelo era escritor, que yo supiera nunca le había interesado para nada la ciencia y en
concreto la física. ¡Y menos la quántica! Miré otro documento: “Filosofía de los viajes
en el tiempo”. Desde luego algo extraño era todo aquello. Si más no, parecía tener
misterio. ¿Pero tanto como para que mi abuelo no quisiera que nadie supiera nada de
ello?
Seguí ojeando documentos. Los dibujos parecían sacados de una película de ciencia
ficción. Parecía el diseño de una maquina llena de botones, palancas, engranajes y
otras cosas típicas del siglo pasado. Los planos evidenciaban eso. Parecían las
instrucciones de la construcción de un artefacto para… ¿viajar en el tiempo?
Cuanto más leía y miraba, más me convencía de que aquello era muy real. Tanto como
lo que mis ojos veían. Todo indicaba que mi abuelo mantuvo contacto con el
mismísimo científico que creo la máquina del tiempo.
De todo eso ya hace más de dos meses. La casa no ha sido vendida aun. Es más, desde
aquel día no he vuelto a salir de esa casa. Me he volcado en la investigación de este
sobre y en la búsqueda de más pruebas sobre su veracidad por todo el lar.
• Conclusions
Pel meu treball era necessari que el gruix d’informació de dades fos gran, per
tal de sostenir la mentida sense poder dubtar-ne el més mínim. Per això, els 3
documents creats son insuficients per donar la informació necessària perquè
l’espectador accepti la historia com a real. Potser dos documents més i de
formats diferents haurien acabat de completar la obra, ja que s’ha quedat en un
pas un pel inicial.
No obstant, he gaudit molt del procés i la evolució de la idea. Això si, m’he
quedat amb ganes de provar formats diferents d’art d’imatge numèrica.
• Bibliografia
http://www.fontcuberta.com/
http://www.ernestocasero.com/
Referents gràfics: