Facultat d`Educació Intervenció sobre l`oci (1495)

Facultat d’Educació
Intervenció sobre l’oci (1495)
Educació social
Curs: 2007-2008
Tipus d’assignatura: Optativa
Durada: 1r Quadrimestre
Nombre de crèdits (teòrics i pràctics): 6 crèdits (3 teòrics i 3 pràctics)
Desdoblament de grups: dependrà del nombre d’alumnes
Prerequisits de l’assignatura: cap
Participació a Campus Extens: no
Idioma en que s’imparteix l’assignatura: català
PROFESSOR/A: Mª Rosa Deyà Simonet
DIRECTORI:
TUTORIES:
Despatx: B-003
1r quadrimestre:
Edifici: Guillem Cifre
Dimecres de 17 a 18h.
Tel.: 3364
2n quadrimestre:
Fax:
Dimecres de 17 a 18h.
e-mail: [email protected]
I. OBJECTIUS GENERALS
Crèdits teòrics
-Conèixer les bases conceptuals de l’oci.
-Analitzar l’evolució de les diferents concepcions de l’oci al llarg de la història.
-Conèixer els diferents àmbits que configuren els camps d’intervenció de l’oci.
-Valorar la importància de l’educació en els diferents programes d’oci.
-Analitzar els trets de la societat contemporània i valorar les possibilitats
d’intervenció des de l’educació.
-Conèixer les característiques de la intervenció educativa en els programes
d’oci educatiu.
Crèdits pràctics
-Analitzar experiències actuals en el món de l’oci.
-Dissenyar actuacions en el camp de l’oci.
1
Facultat d’Educació
II. CONTINGUTS
Crèdits teòrics
Mòdul 1: Context històric i aspectes conceptuals de la intervenció sobre
l’oci.
1. Aproximació als conceptes de temps lliure i oci.
2. Antecedents i evolució històrica de les diferents concepcions d’oci.
3. El concepte d’oci a l’actualitat. Característiques de l’oci a la societat
contemporània.
4. Valors i contravalors de l’oci.
Mòdul 2: La pràctica de la intervenció educativa sobre l’oci. Eines de
treball i sectors d’intervenció.
5. La intervenció educativa sobre l’oci. Característiques i eines de treball.
6. Característiques dels sectors que treballen programes d’oci: iniciativa
pública, privada i el sector del voluntariat.
7. Els programes d’oci dirigits a la infància. Característiques d’aquest sector.
8. Els programes d’oci dirigits als joves. Característiques d’aquest sector.
9. Els programes d’oci dirigits a adults. Característiques d’aquest sector.
10. Els programes d’oci dirigits a les persones majors. Característiques
d’aquest sector.
Mòdul 3: El disseny de programes/projectes educatius en el temps lliure.
11. Disseny de propostes educatives en el temps lliure.
Crèdits pràctics
1- Disseny de propostes educatives en el lleure.
2- Experiències actuals d’intervenció sobre l’oci.
2
Facultat d’Educació
III. METODOLOGIA I ACTIVITATS
Crèdits teòrics
√ Mitjançant les explicacions de la professora dins l’aula i la intervenció de
professionals específics sobre alguns temes.
√ Mitjançant la lectura i l’anàlisi per part dels estudiants de documents que
seran presentats específicament durant cada tema. Es concretarà a cada cas si
el treball serà individual o grupal.
√ Mitjançant la participació activa de l’alumne dins l’aula.
Crèdits pràctics
√ Mitjançant la presentació i el coneixement d’experiències, programes, centres
d’oci per part dels seus responsables.
√ Mitjançant l’anàlisi de casos pràctics dins l’aula.
√ Mitjançant la lectura del següent llibre i la realització d’un treball a partir
d’aquesta lectura.
•Tonucci, F. (3ª edició) (1999). La ciudad de los niños. Madrid:
Fundación Germán Sánchez Ruipérez. (en castellà)
Tonucci,F, La ciutat dels infants. Barcelona.Ed. Barcanova,1997 (en
català)
Aquest llibre tracta d’un dels àmbits no específics de la pedagogia de
l’oci.
Es tracta de llegir aquest llibre i una vegada feta la lectura de manera
individual, per grups (màxim de tres persones) analitzar la ciutat de
Palma, el vostre poble... seguint els punts dels quals parla el llibre i fer
una proposta d’intervenció sobre l’aspecte que més vos agradi des de
l’educació sobre l’oci
La presentació del treball es farà el més de gener a l’aula de manera que
tothom pugui aprofitar el treball fet per tots els grups. Les dates de presentació
dels diferents grups es pactaran durant les classes.
La data límit per entregar els treballs serà el dijous 10 de gener de 2008.
3
Facultat d’Educació
IV. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Dels crèdits teòrics
- Realització d’una prova escrita.
- Assistència i participació activa a les classes.
Dels crèdits pràctics
- Realització de les activitats relacionades amb els crèdits pràctics.
- La realització del treball i l’exposició d’aquest a classe.
V. OBSERVACIONS
Si algun alumne ja sap que des del principi de curs no podrà assistir a les
classes, durant les dues primeres setmanes de començament de l’assignatura
ha de passar per tutories per treballar amb la professora el seu pla de feina
durant el curs. En cas de que no es faci d’aquesta manera se li exigirà tot el
que posa al punt d’avaluació.
VII. BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Aguinaga, J. Y Comas, D. (1997). Cambios de hábito en el uso del tiempo libre,
Madrid: INJUVE.
Franc, J i Martinell, A (1994).Animar un proyecto de educación social. La
intervención en el tiempo libre.Barcelona:Paidós.
Puig, JM; Trilla, J (1985) .Pedagogia de l’oci.Barcelona: CEAC
Sánchez,M (1991). La participación. Metodología y práctica. Educación
Popular.
VI. BIBLIOGRAFIA GENERAL
Actividades lúdicas. El juego, alternativa de ocio para jóvenes. Madrid: Popular.
4
Facultat d’Educació
Aguiló, M.J.; Gelabert. I i Gonzále, R (2.000). Investigació sobre l’ús que fa de
les drogues la població de 14 a 25 anys de Palma. Palma de Mallorca,
Ayuntamiento.
Ajuntament de Barcelona. Barcelona, bona nit: pautes, hàbits d preferències de
lleure i oci nocturn dels joves barcelonins. Estudi elaborat per la Fundació
Francesc Ferrer i Guàrdia.
Alsinet, C. (1997). El lleure com a eina de participació social. A educació Social,
Revista d’intervenció socioeducativa. (6). maig/agost P. 107-110
Animación y Promoción del Medio (1991). Tiempo Libre y Naturaleza. (Manual
del monitor). Madrid: Penthalon.
Antich, M. et al. (1995). Cap a la professionalització de l’oci. Palma: Universitat
de les Illes Balears.
Armengol,C. i altres (1993): L’oci, un temps, una activitat, una actitud. Madrid:
EUMO, Vic.
AA.VV. (1994), Organizaciones infantiles y juveniles de tiempo libre. Madrid:
Narcea.
Barba, C. et al. (1994). Organizaciones infantiles y juveniles de tiempo libre.
Madrid: Narcea.
Boïls, E. (Coord.) (1995). El ocio en espacios urbanizados. Valencia: Nau.
Borja, M. (1982),Les ludoteques. Joguines i societat. Barcelona: Ed. 62.
Calvo, A. (2002), La animación sociocultural. Una estrategia educativa para la
participación. Madrid: Alianza.
Castanyer, Olga (1982). “La juventud y la música (ese segundo yo)”. De
Juventud (7). Ministerio de Cultura.
Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai (1994). El
responsable a les activitats de lleure. Barcelona: Pleniluni.
Coordinadora Infantil y Juvenil de Tiempo Libre de Vallecas (1995).
Campamentos de verano. Diseño y organización. Madrid: Popular.
Comas, D. (2001). La evaluación de programas de ocio alternativo de fin de
semana.Madrid: INJUVE
5
Facultat d’Educació
Comas, D. Y Gracia, D (2.000). “Análisis global del consumo: una síntesis” en
Gracia, D. y Megías, E. (Dir), Ética del consumo, ética del control, Madrid:
FAD/FCS.
Cortada, P. y Antich, M. (1990). El Temps lliure a Secundària: Concepte i ús.
Palma: Direcció General de Joventut del Govern Balear.
Cuenca, M. (1995). Temas de Pedagogía del Ocio. Bilbao: Universidad de
Deusto.
Daniel Connors, Tracy (Ed.) (1998): Manual de las organizaciones no
lucrativas. Barcelona: Pleniluni.
De Garay, Adrián (1998) “Una mirada a las identidades juveniles desde el
rock”. JOVENes (6). México D. F.
Dumazedier, J. (1976). “Ocio”. Enciclopedia Internacional de Ciencias Sociales.
Madrid: Aguilar.
Dejóvenes (3) (hivern 1998-99). Programa discóbolo de escuelas deportivas.
Dumazedier, J. (1988). Revolution culturelle du temps libre. París, Meridiens.
Durán, M.A. (1998): “La ciudad compartida: conocimiento, afecto y uso”.
Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España, Madrid.
Elzo, J. Et al. (1999): “Jóvenes españoles, 99”. Madrid: Fundación Santamaria.
Elzo, J. i altres (2002). Joves balears.Fundació “Sa Nostra”.
Escoles de l’Esplai de Catalunya (3ª ed.) (1991). Per educar en l’esplai...
Formació bàsica per a monitors. Barcelona: Pleniluni.
Esteve Quiñones, G.(1999). Recorridos urbanos en el timpo libre. Madrid:CCS
Estris (103) (novembre desembre 1998). Per un esplai reflexiu!.
Feixa, C., González, L., Martínez, R., Porzio, L., “Identitats culturals i estils de
vida” a AA.VV., La infancia i les famílies als inicis del segle XXI. Informe 2002.
Vol3, Barcelona, Institud d’Infància i Món Urbà, 2002, Págs.. 325-474.
Feixa, C. (1989): “Pijos, progres y punks. Hacia el estudio antropológico de la
juventud urbana”. De Juventud, Madrid. Instituto de la Juventud, (34), 69-70
6
Facultat d’Educació
Feixa, C; Pallarès, J. (1998): “Boîtes, raves, clubs, Metamorfosis de la festa
juvenil”. Revista d’Etnologia de Catalunya, Barcelona, 13: 88-103.
Franch, J. (1985), El lleure com a projecte. Barcelona: Generalitat de
Catalunya.
Franch, J. i Martinell, A. (1984). L’animació de grups d’esplai i de vacances. Fer
de monitor. Barcelona: Laia.
FRITH, S.(1978) “La Sociología del rock”. Júcar.
Fundación Autor-SGAE “Informe SGAE sobre hábitos de consumo cultural”.
Madrid. 2000.
Gershuny, J. (1991). “El crecimiento económico y el cambiante equilibrio entre
trabajo y ocio” en INFORMACIÖN COMERCIAL ESPAÑOLA, nº, 695, Madrid,
Ministerio de Economía.
Gil Calvo, E. (1985) “Los depredadores audiovisuales”. Madrid:Tecnos.
Gil Calvo,E. (1996). “La complicidad festiva: identidades grupales y cultos de fin
de semana”. Revista de estudios de juventud (37).Madrid: INJUVE
Gil Calvo, E (1996): “La complicidad festiva: Identidades grupales y cultos de fin
de semana”. De Juventud (37), 27-34.
Leif, J. (1992). Tiempo libre y tiempo para uno mismo. Un reto educativo y
cultural. Madrid: Narcea.
Llull, J (1999). Teoría y práctica de la Educación en el tiempo libre. Madrid:
CSS.
Marí, S. (1995). Tant si plou com si fa sol. La vida quotidiana als campaments i
colònies.
Martín Serrano, M (1994). Historia de los cambios de mentalidad de los jóvenes
entre 1960 y 1990. Madrid: INJUVE.
Mead, M (1970). Cultura y compromiso, estudio sobre la ruptura generacional.
Barcelona: Gedisa, 1990.
Medina, J.A.;Cembranos, F.; Megías, I.(1999).De marcha:guía didáctica.
Madrid:FAD.
Pronovost, G (1996). Sociologie du temps. París: De Boeck.
7
Facultat d’Educació
Munné, F. (1980) Psicosociología del tiempo libre. Un enfoque crítico. Trillas:
México.
Matallana, M. y Villegas, J. (1995). Organización y Animación de Ludotecas.
Madrid: CCS.
Pallarès, J; Feixa, C (1999). “Música y drogas. Nuevos patrones de ocio juvenil”
in C. Feixa (ed.), Antropología de las Edades, Santiago de Compostela.
FAAEE-AGA: 223-230.
Reverte Martínez, F.M. (2002).La participación juvenil como elemento básico
para la prevención de riesgos en el tiempo libre. Balance/evaluación de la
experiencia del Programa Redes para el Tiempo Libre- Otra forma de moverte
en el municipio de Murcia. 1999-2002. Ayuntamiento de Murcia, Concejalía de
Vivienda y Juventud.
Revista de estudios Juventud. (50) (setembre 2000). Ocio y tiempo libre:
identidades y alternativas. INJUVE
Reynolds, S. (1999): “Androginia en el Reino Unido: Cultura rave, psicodelia y
género”, Dance de Luxe, 22-27.
Rybczynski, W. (1991). Esperando el fin de semana. Barcelona: EMECE, 1992.
Sarramona. J., Vázquez, G. y Colom, A.J. (1998). Educación no formal.
Barcelona: Ariel.
Setién, ML i López (2000). El ocio de la sociedad apresurada: el caso vasco.
Bilbao: Universidad de Deusto
Trilla, J. (1993), Otras educaciones. Animación Sociocultural, formación de
adultos y ciudad educativa. Barcelona: Anthropos
Trilla, J. (1993). Otras educaciones. Animación sociocultural, formación de
adultos y ciudad educativa. Barcelona: Anthropos.
Trilla, J. (1993). La educación fuera de la escuela. Barcelona: Ariel.
Trilla, J. (1999) “Perspectivas educativas del ocio para el siglo XXI”. Revista
PROYECTO (32). Proyecto Hombre. Madrid.
Trilla, J. (1999) Tres pedagogía de lleure i una més. A educació Social , Revista
d’intervenció socioeducativa. (11). gener/abril. P. 54-72
8
Facultat d’Educació
Trilla, J. (1999), “Un marc teòric: La idea de ciutat educadora”, a Les ciutats que
s’eduquen. Temes d’educació, núm. 13, Diputació de Barcelona, Págs. 11-52.
Trilla, J., García, I. (2002), “Infancia, temps lliure organitzat i participació social”,
a AA.VV., La infancia i les famílies als inicis del segle XXI. Informe 2002. Vol. 3,
Barcelona: Institut d’Infància di Món Urbà. Págs., 13-148.
Uña, O. & Fernández, L (1983): “ La juventud y los espacios significativos de la
ciudad”. De Juventud, (10), 105-118.
Valls, Josep-Francesc (1999): La gestió d’empreses de turisme i lleure. L’art de
provocar satisfacció. Barcelona: Proa Columna.
Veblen, T. (2ª ed.) (1995). Teoría de la clase ociosa. México: Fondo de Cultura
Económica.
Ventosa, V. J. (1998), Manual del monitor de tiempo libre. Madrid: CCS.
Vial, J. (1988). Juego y educación. Las ludotecas. Madrid: Akal
Viché, M (1986). Animación sociocultural y educación en el tiempo libre.
Valencia: Víctor Orenga.
Zorrilla, R.(1990). El consumo del ocio. Vitoria: Servicio de Publicaciones del
GobiernoVasco.
9