Introducció:

Introducció:
1. Aspectes a comentar sobre el llibre de lectura.
1.1. Títol i fitxa bibliográfica que incloga alguna información
rellevant sobre l’autor/tor.
Títol: Joc brut
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62.
Colecció: Butxaca El Cangur. Barcelona Octubre de 1975.
Any de la seva publicació: 37ª Edició: Barcelona, juny de 1999
Págines: 138
Idioma: Catalá
Informació complementària:
MANUEL DE PEDROLO (l'Aranyó, Segarra 1918-1990), Premi d'honor a les lletres
catalanes, és un dels escriptors més importants, i sens dubte el més prolífic i el més
llegit de la literatura catalana del segle xx.
Ha conreat tots els gèneres literaris. La seva obra més important és, però, la narrativa:
contes i, sobretot novel·les. A causa primordialment de la censura moltes de les seves
obres han estat publicadés al cap d'anys d'haver estat escrites. Ha obtingut diversos
premis literaris, entre d'altres, el Joanot Martorell, el Víctor Català, el Sant Jordi i el
Prudenci Bertrana. Coneixedor de la llengua anglesa, ha estat assessor literari i
traductor de l'editorial Albor, i ha dirigit la col·lecció “cua de palla” d'Edicions 62. Entre
les seves obres cal destacar avui es parla de mi, Totes les bèsties de càrrega, el cicle
de novel·les “Temps obert” i mecanoscrit del segon origen, totés eles publicades per
Edicions 62.
Joc brut està estructurat en quatre capítols, segons la trama del llibre; que abarquen
cent set pàgines.
1.2. Tipus de narració: novel·la, conte, rondalla popular,
mitología, memories, etc.
1
Joc brut és una novel·la negra, ja que és realista i crític. La narració d'un crim ens
demostra clarament el gènere d'aquesta novel·la; la podríem classificar dins la prosa
en llengua catalana per a joves, com una novel·la d'intriga. M'agradaria citar que no és
una novel·la d'intriga usual, ja que l'assassí el sabem des del primer moment i que el
misteri que ens oculta l'autor és el que succeirà amb la vida dels protagonistés a partir
del fet de l'assassinat.
1.3. Elements de la narració:
1.3.1. Breu resum de l’argument.
És la història d'un home que és enganyat amb promeses d'amor i de diners per una
noia que només l'utilitza perquè mati al seu oncle, en Virós.
Després es descobreix que aquest en realitat era el seu marit i que només se'n volia
desfer d'ell.
En realitat la noia (la Juna) ja tenia un amant, el Xavier, però ho ignorava tot i va ser la
víctima perfecte d'un engany maquinat.
1.3.2. Caracterització dels personatges principals.
PRINCIPALS
-El Xavier: és el protagonista principal. És un noi seductor, ambiciós i complidor, però
de família pobra. És molt sincer i honest, capaç de fer qualsevol cosa per amor; és per
això que l’enganyen completament.
-La Juna: és la noia de la que s’enamora en Xavier. És molt bella físicament, però pel
que fa al seu caràcter psicològic, és una gran mentidera (de fet, no es diu Juna, sinó
que el seu nom real és Caterina Freixa). Sigui com sigui, ha de ser molt intel·ligent i
manipuladora perquè tot li surti com desitja.
SECUNDARIS
-Coronel Virós: És el suposat oncle de la Juna, en realitat, el marit de la Caterina. Té
cinquanta-sis anys i el braç dret paralitzat. És un home (segons el descriu la Juna
(Caterina)) inútil, mesquí, egoista, odiós... (pg.34)
-Pol: És l'amant de la Juna (Caterina), però no té ni idea del “joc brut” que ella planeja.
És advocat i era de Sta. Coloma de Gramenet.
-Sorribes: Es el cap de l'empresa de publicitat on treballa en Xavier. Explota als
treballadors però te bon cor.
1.3.3. Temàtica: tema central i temes secundaris, paral·lels o
derivats?
Jo crec que el tema en què es basa tota la trama d'aquest llibre, és a dir el tema
principal, és els diners en la vida i en la relació entre les persones. Ens vol demostrar
com poden arribar a ser les persones d'obstinades i egoistes a causa dels diners; i de
les cosés que poden arribar a fer per tal d'aconseguir-los. Per tant veiem que l'acció
principal de la novel·la, l'assassinat, també es fa per diners.
També hi podem veure alguns temes secundaris, com són la vida en les grans ciutats i
en els pobles, la relació entre familiars, com és el cas del Xavier i la seva mare o la
Juna i la seva tia.
1.3.4. Espai, ambient, época en què se situa l’acció narrada.
Itineraris espacials.
Hi han diversos i variats espais en el transcurs de la novel·la: oberts (exteriors) i
tancats (interiors).
No sembla que en general, aquests tinguin una repercusió directa en el comportament
dels personatges modificant−hi la seva conducta. Si que podriem destacar la
importància de l'escenari en alguns punts del relat, per exemple: quan en xavier comet
l'assasinat, els fets transcorren en un espai tancat, la casa de la víctima, aquí
l'escenari provoca un augment en la tensió que ja crea el fet de l'assassinat.
A més la descripció dels pensaments i fets que va cometent l'assassí no tenen millor
marc que un espai tancat i sobretot amb el factor de la obscuritat, molt important en
aquesta escena.
La veritat és que la majoria de l'acció del relat està situada a la nit i per tant aquesta
obscuritat és present a moltes parts del relat.
Hi ha altres escenaris exteriors, com per exemple el parc de la Ciutadela que a primer
cop d'ull pot donar la sensació de pau i harmonia entre el Xavier i la Juna, però que si
analitzes amb una mica de detall, pot donar la sensació de que l'espai es transforma
en angoixós i tens, ja que el Xavier no pot aconseguir mai l'amor de la Juna, doncs ella
s'hi resisteix.
El temps és linial, és una successió dels fets que van passant. No hi ha trastocaments
temporals (Flash Back); l'acció comença en un moment determinat i acaba en un altre
moment determinat, més allunyat en el temps.
L'obra si que es correspon al temps cronològic. La història té lloc entre els anys 1964 i
1965 i dura aproximadament uns deu mesos. L'acció de l'obra és senzilla i fàcil de
seguir, però manté el suspens fins al final, doncs no és fins a les últimes pàgines que
el lector comença a lligar fils i a entendre−ho tot. L'acció és externa, és dona a
l'exterior del narrador, no al seu pensament.
1.3.5. Tipus de narrador: Omniscient, observador, protagonista,
testimoni o editor?
3
Es tracta d'un narrador intern omniscient, ja que és el propi protagonista qui compte la
història en primera persona. Està escrit en primera persona, el narrador, és en Xavier i
està escrit en pretèrit perfet perifràstic d'indicatiu:
- A les deu vaig posar-me en camí. Duia el ganivet, la llanterna, els guants, les
espardenyes. (pg. 64).
- Fins després no vaig adonar-me que devia haver deixat el senyal dels meus dits al
vidre de l'ampolla. (pg. 69).
1.3.6. Estructura externa i interna.
Aquest llibre està dividit en quatre parts o capítols.
Cadascun d'aquests té un títol propi que està molt relacionat amb els fets que si
desenvolupen a les diferents parts del llibre.
L'estructura interna la podríem dividir com en moltes altres històries en introducció: El
Xavier coneix la Juna aquests, estableixen una relació d'amistat i finalment
d'amants. Desenvolupament o nus: La Juna proposa al Xavier que mati a l'oncle Virós.
El punt culminant de la història que cal destacar és quan en Xavier troba un altre cop a
la Juna. I el desenllaç final: quan la policia ho descobreix tot i ell s'adona de l'engany
de la Juna.
Hi ha altres moments de tensió al relat que cal destacar: quan en Xavier comet
l'assassinat. L'autor aconsegueix captar tota l'atenció del lector, donant lloc a un punt
clau en el desenvolupament de la història que marcarà un abans i un després.
2 Mesos des de que la coneix -------- festeig.
6 Mesos d'espera --------------------- desprès de matar-lo.
2 Mesos d'investigació--------------- investigar.
1.3.7. Aspectes formals i d’estil.
- Nivells de llenguatge:
S'utilitza un llenguatge estàndard, en molts casos utilitza frases fetes o paraules
pròpies del català oriental que es fan estranyes de sentir i que probablement només
s'utilitzen en petits barris de Barcelona o en uns determinats nuclis de gent:
· Ulls fits.
· Sobrevinguda.
· Ni amical ni hostil.
· Miraven francament o d'esquitllents.
- Els blens de la banda esquerra li queien sobre els ulls.
Algunes vegades, però, també utilitza paraules de caire més a viat culte o si més no
poc usades en llenguatge col·loquial:
· Llambregava.
· Ullades cabejoses.
· Famolenca.
· Nuca aborrossilada.
- Estil:
Utilitza un estil ràpid, descriu amb detall molts elements. També es realista, perquè tot
el que ens diu es real. Es bastant ric perquè fa unes narracions utilitzant perfectament
les paraules per crear l'ambient que vol.
1.3.8. Tècniques narratives: flash back, anticipacio,
simultaneïtat, histories paral·leles, alternança de punts de vista,
relats dins del relat, etc.
L'estructura d'aquesta novel·la és ciclo−lineal, ja que l'acció segueix un ordre
cronològic i una continuïtat, però en molts moments recula un temps més enrera,
retornant desprès al lloc on era i seguint altre cop la cronologia. Utilitza molt el flash
back.
1.4. Apreciacions personals raonades a propòsit de la lectura
del llibre: la narració es…divertida, sorprenent, interessant,
amena, conmovedora, original…perquè…
En el principi es presenta una historia misteriosa que cada cop es comença a posar
més interessant i que t'enganxa.
Els personatges s'adiuen molt en l'ambient de la novel·la i estan molt ben
caracteritzats. Poc a poc, però la història es va fent més previsible i va perdent encant.
Abans d'arribar al desenllaç ja has intentat endevinar el final i et pensés que no et
sorprendrà, que acabarà per avorrir−te.
Doncs no, les coses no eren com tu t'havies imaginat i finalment el llibre t'ha deixat
més bon gust a la boca del que t'esperaves.
Bé, aquesta ha intentat ser la reflexió del que m'ha semblat aquesta novel·la
recomanable per passar una estona entretinguda.
5