SR. GERENT DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA La Secció

SR. GERENT DE LA
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
La Secció Sindical de l’STEPV-Iv de la Universitat de València compareix
davant de la Gerència de la Universitat de València i, com millor procedisca en Dret, DIU:
Que mitjançant el present escrit sol·licitem de la Gerència de la Universitat de
València que es procedisca a pagar els imports compensatoris corresponents a la “roba
de treball” al personal afectat per l'ACORD ENTRE EL COMITÈ D'EMPRESA I LA
GERÈNCIA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA SOBRE EL CONTINGUT DE
L'ARTICLE 32 DEL II CONVENI COL·LECTIU DE LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES DE
LA COMUNITAT VALENCIANA, REFERENT A "ROBA DE TREBALL" DE DATA 18 DE
GENER DE 2000, i açò conformement a les següents
AL·LEGACIONS:
PRIMERA.- El II CONVENI COL·LECTIU PER AL PAS LABORAL DE LES
UNIVERSITATS PÚBLIQUES DE LA COMUNITAT VALENCIANA, amb vigència inicial
des de l'1 de gener de 1997 fins al 31 de desembre de 1998, estableix en el seu article 32
denominat “Roba de Treball” que “Quant a roba de treball, caldrà ajustar-se a allò que
acorde la Gerència de cada universitat amb el seu Comitè d'Empresa”.
Amb posterioritat, en data 18 de gener de 2000, i en desenvolupament del dit article
de l'esmentat Pacte Col·lectiu, va ser subscrit l'ACORD ENTRE EL COMITÈ D'EMPRESA
DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA I LA GERÈNCIA D'AQUESTA SOBRE EL
CONTINGUT DE L'ARTICLE 32 DEL II CONVENI D'UNIVERSITATS PÚBLIQUES DE
LA COMUNITAT VALENCIANA, REFERENT A "ROBA DE TREBALL", que en el seu
apartat A) referit al seu àmbit d'aplicació establia que: “El contenido del presente acuerdo
relativo a la ropa de trabajo le es de aplicación al personal laboral fijo, al interino de
vacante y al que realiza contratos de relevo por jubilación anticipada, todos ellos
integrantes de las categorías que figuran en el Anexo 1 del Convenio Colectivo vigente.
De la misma forma le será de aplicación al personal funcionario que realiza las mismas
funciones que las categorías mencionadas. Al personal integrado en las categorías que
figuran como de "nueva creación" en el Anexo 1 del Convenio, y cuyas funciones por
acuerdo de la CIEV han sido clasificadas para personal funcionario, le será de aplicación
el contenido de este acuerdo de forma proporcional al tiempo en que han permanecido
como personal laboral durante el ejercicio económico de 1999. Al personal se ha
mantenido en situación de "a extinguir" mantendrá el mismo derecho en cuanto a
percepción de ropa de trabajo, que el personal laboral de su grupo de titulación”.
En el seu apartat B), denominat “Objeto del Acuerdo” es disposava que “El objeto
de este acuerdo es establecer la ropa de trabajo que se considera necesaria para
desarrollar las tareas asignadas a los puestos de trabajo que se integran en las
categorías laborales a las que les es de aplicación, según el ámbito de aplicación del
mismo, así como su valoración económica y forma de adquisición. Cualquiera que sea la
forma en la que se haga efectiva la ropa de trabajo, se deberá tener en cuenta que ésta
responde a una necesidad estructural de las tareas que realizan las categorías
laborales afectadas y que en ningún caso puede considerarse "salario en especie",
ya que no reúne los requisitos que para estos supuestos recoge el art. 26 del
Estatuto de los Trabajadores. En este sentido y salvando las diferencias conceptuales
preexistentes, el objeto de este acuerdo, la ropa de trabajo, estará próxima a la
consideración de "indemnización por razón del servicio" que la legislación vigente
establece como concepto percibible para todo el personal al servicio de la
Administración”.
De manera que, com no podia ser d'una altra forma, aquest concepte retributiu no
tenia “carácter salarial”, sinó que tenia caràcter de “indemnización o compensación por
gastos o suplidos”.
Per la seua banda, l'apartat C) d'aquest Acord, relatiu a la durada, prescrivia que
“este acuerdo será de aplicación en el ejercicio económico de 1999, quedando los años
sucesivos a lo que disponga el convenio colectivo en fase de negociación, en esta
materia”
L'apartat D) establia els imports a percebre per aquest concepte pels treballadors
inclosos en el seu àmbit d'aplicació, segons les distintes categories laborals o grups de
titulació.
SEGONA.- Si bé l'esmentat Conveni Col·lectiu va ser denunciat pel Sindicat
CCOO el 29 de setembre de 1999, no obstant això es mantingué en vigor en els anys
successius d'acord amb el preceptuat pel seu art. 4, al tenor del qual “aquest Conveni es
considerarà prorrogat per períodes anuals successius, llevat que hi haja denúncia
expressa de qualsevol de les parts amb tres mesos d'antelació a la data de finalització del
Conveni o de qualsevol de les seues pròrrogues. Una vegada denunciat, aquest
Conveni continuarà en vigor fins que no s'arribe a cap acord que el substituesca. Si
és el cas, les condicions salarials seran negociades anualment perquè tinguen efecte l'1
de gener de cada exercici”.
TERCERA.- En data 5 de juliol de 2013 va ser subscrit per la Universitat de
València, d'una banda, i per les Seccions Sindicals d'UGT, CCOO, STEPV i CSIF, de
l'altra, un Acord de Pròrroga Parcial de l'esmentat Conveni Col·lectiu, si bé circumscrit el
seu àmbit al de la Universitat de València.
Si bé, la Direcció General de Treball, Cooperativisme i Economia Social va
dictar posterior Resolució per la qual va denegar la sol·licitud d'inscripció i publicació
d'aquest Acord ja que estimà que “no existe cobertura legal para la naturaleza del
acuerdo adoptado, sin que el Ordenamiento contemple la posibilidad de que una
representación parcial prorrogue el Convenio también de manera parcial, entendiendo el
mismo como de carácter estatutario y de preceptiva publicación (…). En cuanto al
carácter extraestatutario del Acuerdo (…) en el Informe se manifiesta que al prorrogarse
íntegramente el Convenio se estarían regulando aspectos como clasificación
profesional, movilidad, promoción profesional… aspectos que afectarían a toda la
plantilla, y no únicamente a los trabajadores pertenecientes a los sindicatos
firmantes, y por tanto excediendo de la eficacia limitada del pacto extraestatutario.
No obstante se debe remarcar (…) que (…) en el art. 4 del propio II Convenio
Colectivo se establece que «una vez denunciado y hasta que no se logre acuerdo
que lo sustituya, continuará en vigor el presente Convenio», cláusula que, a la luz
de la reciente Sentencia de 23-7-13 de la Audiencia Nacional (…) supondría el no
decaimiento de dicho Convenio”.
En definitiva, el contingut d'aquest Acord era contrari a dret per les raons indicades,
continuant la vigència del II Conveni “fins que no s'aconseguisca cap Acord que els
substituïsca”, és a dir, fins que no siga pactat un nou Conveni Col·lectiu.
QUARTA.- De tot allò anteriorment exposat resulta que, en trobar-se vigent el II
Conveni Col·lectiu tantes vegades reiterat, ho està també el seu art. 32, i l'Acord de
data 18 de gener de 2000 celebrat entre la Universitat de València i el seu Comitè
d'Empresa sobre el contingut d'aquest article 32, referit a la " roba de treball”, per la qual
cosa cal concloure que roman vigent conseqüentment l'obligació de la Universitat de
València d'abonar aquest concepte retributiu.
Alhora, procedeix, a més, que es continue pagant per la Universitat dit concepte en
tenir caràcter “compensatori” i no salarial, ex. Art. 26.2 ET.
A tot açò cal afegir que des de l'inici de la vigència d'aquest Conveni Col·lectiu fins
a l'actualitat han transcorregut més de disset anys durant els quals els treballadors de la
Universitat de València han percebut aquest concepte, la qual cosa suposa que aquesta
percepció s'ha convertit en un costum laboral en el si de l'Empresa, que constitueix una
de les fonts de la relació laboral a tenor del preceptuat per l'art. 3.1.d) de l'ET.
En virtut d'açò,
DEMANEM AL SR. GERENT DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA: Que tinga per
presentat aquest escrit i se servisca admetre'l, i en virtut de l'exposat en el cos d’aquest
s'acorde per la Universitat de València continuar pagant el concepte “roba de treball” als
treballadors als quals fa referència el meritat Acord de 18 de gener de 2000, així com que
es paguen els endarreriments que per aquest concepte s'hagueren pogut meritar.
València, 19 de novembre de 2014.