Joan Fuster

Les xifres de la delinqüència
Joan Fuster analitza la frase de Jorge Manrique de «cualquier tiempo pasado fue mejor». Antigament la
demografia era molt inferior que avui en dia i per lo tant l'índex de delinqüència era menor. A més a més les
estadístiques diuen la incidència de delinqüència però, podem comparar−les amb les estadístiques de l'edat
mitjana?. Demés genocidis com el de Hitler y demés bojos de l'historia que han assassinat milers de persones
no es conten com a delicte sinó com a qüestions polítiques.
Observació d'un Voyeur
En aquest assaig Joan Fuster es presenta com a un Voyeur (gent que es dedica a observar a persones
despullades o lleugereses de roba), i diu que cada any que passa la gent esta millor per a ser vista, i tot això bé
en conseqüència dels avanços tecnològics q fan q les dones es posen cosmètics, fàrmacs, ... y els homens feien
esport.
Del Circ
Segons aquest assaig diu que el circ es perdre temps i diners, veure com desfilen una sèrie de senyors, els
domadors passejant unes bèsties dòcils, els acròbates que fan coses que posen en perill la Llei de la gravetat,
però que no es més la resposta perfecta d'uns músculs ben entrenats. Desprès del «número» es mostren com si
no haguessin fet res com si fossin , però en veritat estan cansats i son dels mes humans.
Ràpida teoria del porro
Uns del assaigs més divertits d'aquesta antologia, en el que posa la manufacturació del porro com a un ritual
de gent especialitzada, però que en veritat i la seua xafarderia és molt gran, segur que no saben que el que
posen es veritat droga o no ho és, del que estan veritat segur es que es qualsevol merda que els han venut, y
que quan li peguen una xamada posen cara d'èxtasi i això es mentida perquè si en veritat es droga no es
possible que li faça un efecte tan ràpid, i el que veritat és droga son les baves que passen d'una persona a altra
mitjançant el porro.
Importància del carrer
El carrer. Aquell lloc de convivència que s'en recorda Fuster quan era un noi, aquell lloc en el que els xiquets
podien relacionar−se sense perill del que lis pasara alguna cosa. Els xiquets d'avui dia fan el trajecte
casa−col·legi, col·legi−casa, i quan estan en casa es posen q veure la tele parlant en castellà. Açò fa que el
valencià es pose en perill d'extinció ja que no hi ha lloc on es puga practicar−ho. El carrer antic o el que és el
mateix el carrer que coneix Fuster, s'encontra en decadència els alts nivells de tràfic en les cèl·lules urbanes
fan per als pares un perill per als seus fills xicotius, i el adolescents van a llocs concrets sent el carrer
únicament per anar d'un lloc a un altre sense poder estar deambulant sense rumb fix.
Els temps i el menjar
Abans el restaurants segons la temporada de l'any que fossin i si eren la temporada d'un determinat producte
es mostraven en les cartes de menús, però ara amb les granges artificials, els vivers, la congelació i demés es
pot menjar de qualsevol cosa i això pot donar a situacions molt divertides.
Substitutius del carnaval
La societat té per naturalesa passa−ho bé, i una bona manera es disfressant−se, i aprofiten totes les
1
oportunitats que es posen endavant, com pot ser els moros i cristians, que prescindeix de la historia l'important
es passa−ho bé.
Cultura Popular
Cultura popular es un termini molt contradictori, és una cultura que tots tenim com a bona e il·lustrativa, però
que es molt costosa, i per tant no està a mà de molta gent, perquè pagar una bona educació els pares als fills,
demés de poder pagar l'entrada a museus concerts i els desplaçaments oportuns, així q si de veritat volguessin
q fossin una cultura popular q fos mes barata.
Hedonisme
En aquest assaig difícil de comprendre, parla del hedonisme, que es una doctrina moral q diu q el plaer es el
destí de la vida, i Joan Fuster ens diu que el plaer pot ser tot com per exemple dormir, i aleshores eliminar el
dolor es la cosa mes important per l'hedonisme.
En la nostra «Societat de Consum»
Petita teoria de l'eslògan
Vivim immersors dins d'una capa densa, difusa i obsessiva de publicitat. Anem per el carrer, o estem en el
cinema, o treballant mentre escoltem la radio, i l'eslògan sempre esta present. El ciutadà d'avui es un gran
comprador, demés de la seua capacitat adquisitiva, les frases rítmiques reproduïdes moltes vegades fan que
s'en queden gravats en el subconscient pot llevar−nos a la compra d'un determinat producte. Però no tan sols
l'eslògan es restringeix al merchandising sinó també per la política, i es una mostra que tots el partits polític
l'utilitzen.
De Cinema
El cinema és segons Joan Fuster una forma barata per a retrocedir a la infància, com si ens contaren un
compte, i ens quedem mentre l'observem sense capacitat de critica. El cinema serveix per a totes les classes
socials i aquesta evasió del mon real es beneficiosa. Amb el lector de qualsevol llibre es produeix tot el
contrari, experimentem un augment d'adultesa.
L'Exorcisme
A pesar del títol que té aquest assaig ens parla d'una cosa totalment contraria però que té molt en comú. La
televisió si la veiem obedientment en sumergi'm en un món que ens atonteix i ens agrada, però que si superem
la fascinació i la veiem des d'un punt de mira crític ens adonarem de que en veritat és un món d'ira, de fàstic,
d'incredulitat, de reflexió, ...
Contra la Música
Antigament la música estava restringida a les classes altes, con la aparició del gramófon la música es va
establint−se en tot el món, i avui en dia escoltem música per a escoltar soroll en realitat.
La dificultat de ser polític
El ser polític no es fer−se, sinó nàixer, té que ser innat. Tots hem vist en el debats com s'insulten al següent
dia s'encontren reunits menjant afablement, i això fa que el personal de carrer desconfiem de tot i de tots.
Abans la política era una aristocràcia de tenors, per a vore qui grita més, aunque ara amb els micròfons no fa
falta. Els polítics son persones sense principis que aguanten tot per a seguir amb el seu càrrec, que son molt
2
simpàtics la cara que donen al públic, però en veritat molt mentirossos.
Les perspectives sinistres
En aquest assaig profètic Joan Fuster, vaticina un món quan es termini el crus, els països rics es tornaran
pobres, i els que son pobres es tornaran encara més pobres, els rics intentaran de conquistar els àrees on
queden pous de petroli, i quan ja no quedi ni una sola gota no es pot imaginar un New York, ni un Tokio de
nou en l'edat mitjana.
La Ciència i la seua conseqüència
Tota investigació científica ve acompanyada d'una gran quantitat de diners, per lo tant les inversions
científiques tan sols poden ser per part del països poderosos. Però tota la inversió que es fa en la ciència no es
per a un fi de desenvolupament de curar dolences sinó per a crear maquines de guerra.
Reflexions generals i diverses
Justícia
La justícia a anat canviant al llarg del anys, la justícia ha de ser rigorosa, sinó es rigorosa deixa de ser justícia,
però clar si va modificant−se deixa de ser rigorosa forçosament, per lo tant la justícia mai serà justa.
El Gos
Diuen que el gos és el millor amic del homen, i es un termini que malgrat de estar d'acord, Joan Fuster li
molesta, el gos es fidel, es obedient, es mou la cola quan et veig, però alguna de aquestes qualitats pertanyi al
que es amistat veritablement.
Convicció
Les conviccions son prejudicis, els fanàtics es gent amb prejudicis i ens fan fàstic, així per el qual les
conviccions son dolentes.
Covardia
Tot el món es covard, fins i tot els que diuen que no ho son que son uns valents, hi ha dir que valents no és el
que no té por, sinó el que sap amagar−la.
Gent
La paraula gent la solem utilitzar quan volem parlar o contar una determinada cosa però desentenent−nos
nosaltres mateixos, per el contrari utilitzem un altra sèrie de expressions per a incloeu−nos con la meua colla,
la meua societat, el meu poble, .... però no ens adonem que per molt que no vulguem amb la paraula gent ens
incloem.
Mentir
Mentir es pot considerar un art que molts poques persones tenen, saber mentir si que es donen conte e molt
difícil, i requereix per part del mentider una astúcia, un saber estar i unes dots d'imaginació extraordinàries,
per això mateix no tinguérem que dir de una forma tan gratuïta mentider, sinó a les persones que en veritat
s'ho mereixen.
3
Orgull
Totes les persones tenim una imatge de superioritat sobre els demés, que no dubten en sacar−les a resplendir
quan ens sentim infravalorats, perquè és un orgull que per a nosaltres com protector.
Primeres Necessitats
Des d'unes necessitats primàries o primitives que son naturalment les biològiques (nutrirse, reproduir−se i
fugir de les inclemències climatològiques) amb el pas del anys cada dia s'augmenta el numero de necessitats,
però el progrés ve acompanyat d'això, el acceptar més necessitats.
Esdevenir Maniqueu
Per exemple en un debat, ja pots estar molt segur en el que dius, i tenir la seguretat que tens raó, que el teu
contrincant intentarà pisar−te com a una formiga, dient que es mentida el que dius, allargant les teues pròpies
frases, és a dir tu eres el maniqueu en qüestió.
Nota sobre la Llibertat
Segons la constitució als espanyols ens corresponen una sèrie de drets que si ens fixem son tots clàusules
precautòries que l'únic que ens fam es restringir−nos tot el que ens havien donat en un principi.
Recomanacion útils
Una irritació excessiva ens porta ira, la ira és un dels sets pecats capitals nombrats per Déu, però mes
importants q ser de Déu es que ens pot llevar−nos a malalties, i així per exemple als nervis
De Joves i de Vells
Els Nous Anacoretes
Anacoreta Aquell q s'ha apartat, qui es retira. Al llarg del temps ha hagut diferents tipus de anacoretes com el
maquinisme que equivalia a les perspectives completes, contradictòries però eficaces, de l'economia
industrial. La sortida del anacoretes és impossible de generalitzar: drogues, pacifisme sistemàtic, ... Els
anacoretes procedeixen dels estrats burgesos més precaris i en procés de degradació. Els anacoretes ens tenen
que fer−ne sentir un gran respecte per renunciar−ne a les pompes i les vanitats del món.
Límits de l'Adolescència
La qualitat de vida de la gent ha augmentat de manera notòria, doncs el marge de l'adolescència s'eixampla, la
pubertat resulta un límit fix per a distingir de la infància aunque no sempre es així. Qui ja han fet el quaranta
induïts per l'eufòria sanitàrioconsumista, ens afirmen com a joves, deixant a un costat els problemes de reuma
i de ciàtica. Molts adolescents, no son ja pares de família, i si no ho son pas més, és pels trucs que empren per
a evitar−ho. I els adolescents deixen de ser−ho o els tornen molt mes madurs quan entren en l'engranatge del
sistema de producció.
Qüestions d'edat
Antics filòsofs com Ciceró, sostenia que no hi ha cap jove que no es puga morir demà, ni cap vell que no puga
viure un any més. Avui les morts per suïcidis son més elevades en el jovents que en el majors, els majors
intenten amarrar−se a la vida com puguin.
4
Ecologisme i Contradiccions
Ecòlegs i Ecologistes
A Joan Fuster li molesta gaire que els ecòlegs i ecologistes es posen a defendre a la natura, quan son ellos els
que tindrien que predicar amb l'exemple, ells es tomen antibiòtics i estan matant a bactèries, maten a algun
mosquito fastigós, es vacunen, netegen, .... i estan destruint ecosistemes i son els primers que els defenen.
El retorn a la bicicleta
La contaminació de l'atmosfera va en continu creixement els motius d'aquesta crescuda son evidents, però la
contaminació no es limita al aire també als rius , als mars i a les terres. Tot això per el desenvolupament
tecnològic y com tan sols ens adonem dels «pros» no volem fer−ne gaire cas als «contras», ens passa el que
ens passa.
De la Por a la Guerra
Universalitat de la Por
La por es el factor moral de les relacions socials, ric o feliç dels mortals viu immergit en la por, la por de
perdre la seua fortalesa, la seua opulència, la seua aventura. Un home sense por seria perdre la condició
temorosa del ésser humà. La por té per premissa un sentiment d'impotència o d'inermitat enfront d'alguna cosa
intuïda com a perill. Totes les pors són idèntiques en el seu mecanisme i en les seues conseqüències. Però amb
l'estímul i el grau o la intensitat varien en cada individu.
La Guerra i la Pau
Els habitants del qualsevol país en anem acostumats a l'amenaça d'una guerra que no ens asusta treballem de
la mateixa forma com si no pasara res. El armament que hi ha es tan elevar que resulten escandalosament
suficients per exterminar−nos un per un quatre o cinc voltes. El termini de pau en veritat no existeix, sinó que
es un temps de no guerra.
Contra les Guerres
Qualsevol guerra es diu que es una guerra santa. Cada exercit pensa que té a Déu al seu favor, i els soldats
difunts tenen garantida la glòria celestial, i aquesta remuneració deu ser molt estimulant a l'hora de entrar en
combat.
Contra el Pacifisme
En aquest assaig Joan Fuster es considera pacifista, i que intentar reclamar la pau pot traure'l problemes
morals amb algú tipus de gent. Els països tenen com escusa que si algun dia parava la carrera armamentística
a una banda o a l'altra, els llocs de treball disminuirien d'una manera dramàtica.
−5−
5