ÍNDEX Índex....................................................................................... pàg. I Cap al vespre........................................................................... pàg. II − IV •

ÍNDEX
• Índex....................................................................................... pàg. I
• Cap al vespre........................................................................... pàg. II − IV
• Passió de Nostre Senyor Jesucrist........................................... pàg. IV − V
• L'Atlàntida.............................................................................. pàg. V − VIII
• Idil·lis i cants místics: Les tres volades................................... pàg. VIII − IX
• Montserrat: Llegenda de Montserrat....................................... pàg. IX − X
• A Barcelona............................................................................ pàg. XI − XIII
• Canigó: Los dos campanars.................................................... pàg. XIII− XVI
• Pàtria: L'emigrant................................................................... pàg. XVI
• Pàtria: La Plana de Vic........................................................... pàg. XVI − XIX
• En defensa pròpia: Capellà−mariner....................................... pàg. XIX − XX
• Mariner de St. Pau.................................................................. pàg. XX
• La Formiga............................................................................. pàg. XXI − XXIII
• Bibliografia............................................................................. pàg.XXIV
CAP AL VESPRE
• Analitza la mètrica, la rima i l'estrofisme.
Aquest poema, de J. Verdaguer Cap al vespre, és poesia popular; la rima és assonant (dolç/Juliol). Fa
_−a−_−a−_−a−_−a−_−a...; el rime fals i rima masculina; l'estrofa és de versos isosil·làbics; és un romanç; els
versos són d'art menor, perquè és hexasíl·lab, parell.
¡Que n'és de gust ninetes,
nines, que n'és de dolç,
en los placèvols vespres
del mes de juliol,
quan los saules no gronxen
ni xarren los moixons,
no rondinen los aires
ni rumoreixa el bosc;
quan lo cel se desvetlla,
quan la terra s'adorm,
sortir de les masies
a pendre la frescor!
Per mi ans també ho era,
1
mes ai!, que no ho és, no,
d'ençà que tinc d'eixir−hi
com un perdut! Tot sol!
• Quin és el fil argumental del poema? Resumeix−ho en tercera persona.
El fil argumental d'aquest poema, és: El poeta parla amb la seva enamorada, i ella li diu que la volen casar, i
ella no vol. La noia se suïcida perquè no pot més i per això el poeta se sent tan trist i no surt a passejar com
abans.
• Estructura del poema en parts.
L'estructura del poema, seria el següent:
! La primera part, correspondria a quan ell explica el que feia abans i que ara està sol per l'absència de la noia.
! La segona part, correspondria quan l'estimada li diu al poeta que la volen casar.
! La tercera part, correspondria quan l'estimada se suïcida.
! La darrera part, correspondria quan el poeta torna a dir que se sent sol per l'absència de la noia.
• Nota la riquesa lèxica del text. Subratlla'n els mots que et resultin nous i defineix−los a partir del
diccionari o troba un sinònim per a cada un d'ells. A quin camp semàntic pertanyen
majoritàriament.
Hi ha molt vocabulari i molta riquesa lèxica. Hi ha molts verbs que parlen dels sentiments. Hi ha paraules
cultes, paraules referides a animals, a feines del camp...
• La naturalesa participa de l'emoció del narrador? És aquest un procediment romàntic? Indica un
fragment del text on es vegi clar el comportament de la natura.
La naturalesa és participada de l'emoció del narrador, ens ho mostra al principi, perquè ens diu que el narrador
ho sent i l'emociona. Això és un element romàntic.
Ex.: "...
Los aucells ja no puntegen
ses melancòliques arpes,
ni els aires de cap al tard
fan doldre plançons i mates.
Si els estels parpellejants
amb gelosia ens aguaiten,
si apar afins que el rellotge
2
del món, oint−nos, se para,
que t'ofenen amb sos racs
les granotes de la bassa
o amb son gri−gri fastigós
los grills que per l'herba salten?
• Quines característiques pròpies de la literatura popular hi pots veure?
Algunes característiques de la poesia popular, serien:
! Repeticions i paral·lelismes (quan, sobre)
! Anadiplosi (acaba el vers amb la mateixa paraula que comença el vers següent. Ex.: ninetes−nines)
! Aparició de diàleg (Que tensli diguí, Roseta,
què tens, mon amor, què et falta?)
! Hi ha estructura de tancament (comença el poema igual que acaba)
! És estrofa d'art menor (molt habitual en el romanç)
! Aparició de diminutius (ninetes, herbeta)
! Exclamacions (ai!)
• La veu del narrador ens parla d'un abans i d'un ara. El passat com hi és vist?
El passat del narrador ens el mostra com un passat bonic, se sent feliç, està en un paradís perdut...
• Creus que el jove Verdaguer projecta en el poema la seva renúncia amorosa? Per què?
J. Verdaguer sembla que ens vulgui projectar la seva relació amorosa, siguent un fracàs. Moltes obres,
incluida aquesta, sembla que siguin obres autobiogràfiques de la seva vida.
• Fes un poema de temàtica amorosa en què la natura comparteixi el teu sentiment.
Oh Sol!
Tu que ens dones la vida,
tu que ens dones la llum,
tu que t'encens de dia i t'apagues de nit.
Com pot ser que ens vulguis destruir?
tu que sempre has estat allà dalt
3
calentant−nos quant feia fred,
acalorant−nos quant feia calor.
Com pot ser que ens vulguis matar?
Tu que fas créixer les plantes, arbres, flors...
Unes flors que ens han fet respirar, estimar...
Com pot ser que ens vulguis matar?
Tu saps que jo sempre t'observaré,
Sempre t'estimaré,
Encara que ens vulguis destruir...
PASSIÓ DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST
• Destaca on es pot veure l'aspecte teatralitzant de la poesia de Verdaguer.
L'aspecte teatral d'aquest poema, ens ho mostra en els diàlegs, que serien com escenes bíbliques (interpel·lació
dels personatges a Jesucrist)
Ex.: ...
Pere diu tot fent−se enrere:
Vós a mi no em rentareu.
Si Jo els peus no et rento, Pere,
No entraràs al regne meu.
Doncs, rentau−me'ls,
peus i mans, ànima i tot;
quan per Vós rentat jo sia,
res del món tacar−me pot.
• Altres aspectes de la poesia popular.
Alguns aspectes més de la poesia popular, serien:
! Aparició de diàleg
! No apareix el final de l'argument
! Són versos d'art menor
4
! Repeticions i paral·lelismes (beneeix, si és)
! Exclamacions (ai!)
• Cites bíbliques: quines hi ha i a quina estrofa corresponen?
El primer fragment és una interpel·lació de Verdaguer cap a Jesucrist.
Jo. 13, 6−9
Va arribar, doncs, a Simón Pere, que li va dir: Senyor, ¿tu me vols rentar els peus? Va respondre Jesús i li va
dir: El que jo faig tu no ho saps ara; ho sabràs després. Digué Pere: Mai em rentaràs tu els peus. Li va
contestar Jesús: Si no te'ls rento, no tindràs res amb mi. Simón Pere li va dir: Senyor, aleshores no només els
peus, sinó també les mans i el cap.
Correspon a la 2a part.
Mt. 26, 26−29
Mentre menjaven, Jesús va agafar pa, el va beneir, el va partir i, donant−lo als deixebles, va dir: Teniu i
mengeu, aquest és el meu cos. I agafant un calze i donant gràcies, els el va donar dient: Beveu d'ell tots, que
aquesta és la meva sang de l'aliança, que serà vessada per molts per a remissió dels pecats. Jo us dic que no
beuré més d'aquest futur de la vida fins el dia en que el begui amb vosaltres de nou en el regne del meu pare.
Correspon a la 3a part.
Mt. 26, 20−24
Arribada la tarda, es va posar a la taula amb els dotze deixebles i mentre menjaven, va dir: de veritat us dic
que un de vosaltres em lliurarà..
Molt entristits, començaren a dir−li cada un: ¿Sóc jo tal vegada, Senyor? Ell va respondre: El que amb mi
posa la mà al plat, aquest em lliurarà.
El Fill de l'home se'n va, segons esta escrit d'Ell; però ¡ai de l'home per qui el Fill de l'home serà lliurat!;
millor li aniria a aquest no haver nascut.
Correspon a la 4a part.
Jo. 19,14−16
Era el dia de la preparació de la Pasqua, al voltant de l'hora sisena. Digué als jueus: Aquí teniu al vostre rei.
Però ells cridaren: ¡Treu, treu! ¡Crucifica'l! Els va dir Pilat: ¿Al vostre rei crucificaré? Contestaren els
prínceps dels sacerdots: Nosaltres no tenim més rei que César. Aleshores li va lliurar per què el crucifiquessin.
Correspon a la 5a part.
Mt. 27, 24−25
Veient, doncs, Pilat que res aconseguia, sinó que el tumult creixia cada vegada més, va agafar aigua i es va
rentar les mans davant de la multitud, dient: Jo sóc innocent d'aquesta sang; vosaltres veureu.
5
Correspon a la 6a part.
Lc. 23, 39−43
Un dels malfactors crucificats l'insultava, dient: ¿No ets tu el Masies? Salva't, doncs, a tu mateix i a nosaltres.
Però l'altre agafant la paraula, el va reprendre, dient: ¿Ni tu, que estàs sofrint el mateix suplici, tems a Déu?
En nosaltres es compleix la justícia, doncs rebem el digne càstig de les nostres obres; però aquest, res dolent
ha fet. I deia: Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu regne. Ell li digué: De veritat et dic, avui seràs amb mi
al paradís.
Correspon a la 7a part.
L'ATLÀNTIDA
• Analitzeu l'estrofisme, el metre, el ritme, i la rima d'aquests fragments.
Aquest poema, de J. Verdaguer L'Atlàntida, és poesia popular; la rima és consonant
(dia/Andalusia). Fa A−A−B−C−C−B...; el rima és fals i masculina; l'estrofa és de versos isosil·làbics; és un
romanç; els versos són d'art major, perquè és decasíl·lab
Vora la mar de Lusitània, un dia
los gegantins turons d'Andalusia
veren lluitar dos enemics vaixells;
flameja en l'un bandera genovesa,
i l'altre ronca, assedegat de presa,
lo lleó de Venècia ams sos cadells.
Van per muntar−se ses tallantes proes,
com al sol del desert enceses boes,
per morir l'una o l'altra a rebolcons;
i roda com un carro de tro de guerra,
fent en sos pols sotraquejar la terra,
temorosa com ells d'anar a fons.
• Feu un recull dels principals recursos retòrics que hi apareixen, a partir d'exemples concrets del
fragment.
En aquest poema hi ha un seguit de recursos retòrics, i aquí se'n presenten alguns:
En la segona estrofa hi ha dos recursos diferents. Ex:
6
...
com al sol del desert enceses boes,
...
...
i roda com un carro el tro de guerra
...
En aquest dos versos hi trobem una comparació, el primer; i una al·literació, el segon.
També hi trobem repeticions de paraules del mateix camp semàntic. Es: cruixidera, gemegor... ; topen,
rebolquen, s'empenyen... ; negra tempesta, s'arrastellen, cruixen, s'estellen...
També tornen a haver comparacions. Ex:
...
com espatlludes torres que s'aterren
...
...
com en braços de sirenes
...
Hi ha algunes metàfores. Ex:
...
l'estrella del matí
...
• Elaboreu una llista dels verbs que apareixen en les primeres nou estrofes i observeu−hi quin tipus de
lèxic verbal hi abunda quant al significat. Per què?
La llista de verbs que apareix en les primeres nou estrofes, són:
Veren, flameja, van, morir, fent, d'anar, nats, s'escometen, veure's, atrets,
acostant−se, fent estremir, cruixidera, gemegor, s'aferren, s'aterren, roseguen, barreja, revinclades,
s'arrastellen, cruixen, s'estellen, abraçada, topen, rebolquen, s'empenyen, s'adonen, escopint, encesos,
devorador, fa ressonar, mor, ofegant, se bada, feta, càrrega, engoliren, compartiren, obrira, arrimar−s'hi,
estira.
Totes aquestes paraules tenen un significat lèxic verbal comú el de la batalla, guerra, por... Tots aquests
7
verbs són deguts a què aquesta obra parli d'una guerra i per això ens remarca més els verbs de temor,
batalla...
• En canvi l'ambient del final és diferent. Què us suggereix? Per què?
L'ambient del final ens suggereix que, com que l'ermità ja a acabat d'explicar−li a Colom la història de
l'Atlàntida, ens canvia els verbs, expressions... per mostrar−nos un ambient més calmat. Això fa que se'ns
mostri l'epíleg de l'obra, on ens diu que Colom té ganes de descobrir el que hi ha més enllà d'aquestes terres.
• Com hi és vista la natura? Participa en els fets? Citeu−ne exemples.
La natura se'ns presenta, moltes vegades a partir de comparacions i metàfores. Ex:
...
los gegantins turons d'Andalusia
...
...
com el sol del desert enceses boes
...
La natura participa molt en els fets, perquè J. Verdaguer ens vol mostrar com la natura influeix en fer que les
batalles, en aquest cas, siguin més exagerades. Ex:
...
dos núvols tot just nats, d'ala negrosa
s'escometen, al veure's amb un bram
...
• Indiqueu les característiques romàntiques més evidents que conté el text.
Les característiques romàntiques que conté aquest poema, són:
! Els estats d'ànims.
! Aparició de desgràcies, perills, pors... (precipicis...)
! Aparició d'éssers sobrenaturals (sirenes...)
! L'exactitud del lloc (Venècia, Lusitània...).
! Exactitud del temps i ganes de modificar el passat.
! Aparicions dels fenòmens de la natura (huracans, tempestes...)
8
! Aparició de paradisos perduts i els mites (l'enfonsament de l'Atlàntida)
! La religió sentimental.
• Elaboreu un breu resum argumental d'aquest primer cant. Estructureu−lo en parts i deixeu ben clar
quins versos configuren el plantejament, el nus i el desenllaç.
Aquest primer cant de L'Atlàntida, ens comença a narrar d'una batalla que té un afrontament, els genovesos i
els venecians. Ens explica la dura batalla que, al final, els vaixells s'enfonsen i només se salva un noi, Colom.
Colom es salvat per un ermità prop de Gibraltar, on li comença a explicar l'enfonsament de l'Atlàntida.
Els versos que configuren el plantejament d'aquest cant és quan ens comença a mostrar quins vaixells
s'enfronten.
El nus d'aquest primer cant seria tota la batalla entre els dos vaixells.
I el desenllaç d'aquest cant seria el salvament de Colom, prop de Gibraltar, acollit per un ermità que li
comença a explicar l'enfonsament de l'Atlàntida.
• Situeu el text en el context global de L'Atlàntida.
Aquest text està situat a l'introducció de L'Atlàntida, perquè ens mostra quant Colom es salvat i l'ermità li
comença a explicar la història de l'enfonsament de l'Atlàntida.
• Comenteu l'importància de l'èpica verdagueriana.
L'època en què J. Verdaguer va començar a escriure, no hi havia poemes èpics. Però els homes de la
Renaixença volien ampliar aquesta llacuna, ja que valoraven l'èpica com el gènere de més prestigi en què
podia comptar la cultura catalana.
Criticant l'èpica verdagueriana (l'anacronisme del gènere, barreja mitològiques...), J. Verdaguer va aconseguir
tots els seus objectius.
IDIL·LIS I CANTS MÍSTICS: Les tres volades
• Estructura del poema en parts que corresponguin a les tres volades.
El poema està estructurat en tres volades, tal i com indica el nom:
! La primera és caracteritza pels versos un al deu.
! La segona és caracteritza pels versos onze al vint.
! La tercera és caracteritza pels versos vint−i−un al vint−i−quatre.
• Si partim d'aquesta premissa: l'amor mundà, l'amor a la natura i l'amor diví, amb quina part es
correspon?
Aquestes premisses, corresponen a les següents parts:
! La primera part amb l'amor mundà.
9
! La segona part amb l'amor a la natura.
! I la tercera part amb l'amor diví.
• Al llarg del poema es nota una direcció ascendent o descendent? Vers on? Per què?
Al llarg del poema és nota una direcció ascendent, vers a què cada vegada veu més a Déu, perquè ens el
mostra com una cosa més bonica que la natura, que el món. Veu la bellesa del món fins a arribar a Déu.
• Què constata el poeta al final del poema?
Al final del poema, se'ns constata que només té el cor per Déu i que no és fixa amb res més de la natura...
• En quin sentit és aquest, un poema programàtic?
Aquest poema és programàtic, perquè ens programa el que vol fer; com començar a estimar Déu i estimar−lo
per a ell mateix.
• I en quin sentit és autobiogràfic?
Aquest poema té sentit autobiogràfic, perquè al principi tenia una vida feliç, feia excursions... i a través
d'això troba a Déu. J. Verdaguer també es fa mossèn..
• En aquest i altres poemes, com La formiga, apareixen les ales. Què simbolitzen? Tenen alguna relació
amb el títol? Quina?
Les ales, com en molts altres poemes, significa la llibertat que té envers els seus aconteixements. Les ales, en
aquest poema, tenen relació amb el títol, perquè ens mostra, en les dues primeres parts com el personatge és
lliure, li agrada la naturalesa...
• Identifica en el poema el tòpic del paradís perdut.
El tòpic del paradís perdut en aquest poema, serien les coses del passat, el paisatge, la vida feliç... Feliç quan
era jove.
• Analitza la forma del text, i endevina la figura retòrica que conté el vers 15.
Aquest poema, de J. Verdaguer Idil·lis i cants místics: Les tres volades, és poesia popular; no té rima i és en
versos blancs (infantesa/càntics); el rima és fals i femenina; l'estrofa és de versos isosil·làbics; és un romanç;
els versos són d'art menor, perquè és heptasíl·lab
Al vers 15, la figura retòrica que hi apareix és la metonímia.
MONTSERRAT: Llegenda de Montserrat
• Estructura del text en tres parts diferenciades: plantejament, nus i desenllaç. Raoneu la vostra resposta.
L'estructura d'aquest poema és la següent:
! El plantejament és caracteritza pels versos un a l'onze.
! El nus és caracteritza pels versos vuitanta nou al cent cinc.
10
! El desenllaç és caracteritza pels versos tretze al vuitanta vuit.
En aquest poema, el desenllaç i nus estàs al revés, perquè en meitat de l'obra ens diu el que passarà, és a dir,
ens mostra una anticipació dels fets. Per això el nus i el desenllaç estan al revés.
• Observeu els fragments que heu assenyalat com a plantejament, nus i desenllaç i digueu què predomina
en cada un d'ells, la narració o la descripció.
En cada una de les parts del poema, i predomina:
! En el plantejament la narració.
! En el nus la descripció.
! En el desenllaç la narració.
• Quin és el to del poema? Destaqueu els elements èpics del text.
El to d'aquest poema és èpic. Els elements èpics que hi apareixen són:
−Elements fantàstics, figura de l'herois, coses meravelloses. El naixement d'una nació.
• Feu una llista de tot els topònims que conté el text. Com hi és vist el paisatge?
Els topònims són els noms dels llocs que simbolitzen la pàtria. En aquest text els que apareixen són:
! Els Pirineus, en què és la serra més alta de Catalunya (Canigó...). En què hi ha moltes esglésies
romàntiques, en què ens diu que la pàtria era molt religiosa.
! El Llobregat, en aquella època, era el riu més mitificat.
Catalunya ens la mostra com la Pàtria.
• El rei Jaume, d'alt del cim de Sant Jeroni, pren una important decisió. Quina? Qui li suggereix?
Comenteu l'estreta relació entre Fe i Pàtria en l'obra de Verdaguer.
La decisió que pren el rei Jaume, és de conquerir Mallorca i València.
Tot això li suggereix la Mare de Déu de Montserrat.
En l'època de la Renaixença, els grans temes que utilitzaven els poetes eren la fe, la pàtria i l'amor. J.
Verdaguer utilitza els dos primers i tenen una gran relació, perquè és l'època de la Cristiandat.
• Indiqueu els elements romàntics que conté el poema.
Els elements romàntics que conté aquests poemes, són:
−Elements fantàstics, elements històrics (Època Medieval de Catalunya), elements romàntics, elements de la
natura, elements de la poesia popular (Romanç). Algun exemple d'aquests elements, són:
...
11
en sos camps vèrgens i folors,
en sos aplecs l'alegria,
en ses famílies l'amor;
...
...
Les ones besen ses plantes,
l'estrella besa son front,
...
• Quins recursos retoricoexpressius predominen en el text?
Alguns recursos retoricoexpressius que predominen en el text, són:
Hipèrboles, hipèrbaton,
• Analitzeu la mètrica i l'estrofisme del poema.
Aquest poema, de J. Verdaguer Montserrat: Llegenda de Montserrat, és poesia popular; de rima assonant
(Aragó/mirador); el rima és fals i masculina; l'estrofa és de versos isosil·làbics; és un romanç; els versos són
d'art menor, perquè és octosíl·lab.
• Relacioneu el títol amb el contingut del poema. Hi ha cap fil argumental? Redacteu−ne un resum.
Aquest poema és titula Llegenda de Montserrat i ens explica que la Verge de Montserrat li diu a Don Jaume el
Conqueridor que conquisti les terres.
A BARCELONA
• Analitzeu−ne el punt de vista narratiu: qui parla en cada estrofa? La simbologia: què simbolitzen en
aquell context la nau, el ceptre, les lires, la corona i el llibre del passat? Quina concepció en té
Verdaguer, de la història? Per què podem afirmar que és una oda programàtica?
El punt de vista de cada un dels qui parla en cada estrofa, és:
! En la primera estrofa el poeta.
! En la segona estrofa el poeta, i en l'últim vers Elsires.
! En la tercera, quarta, cinquena, sisena, setena, vuitena estrofa el poeta.
! En la novena, desena, onzena, dotzena, tretzena i catorzena estrofa Jaume I
La simbologia d'aquests objectes, són:
! La nau simbolitza el destí abast en el poder marítim.
12
! El ceptre simbolitza el bastó del rei, és a dir, el poder.
! Les lires simbolitzen els poetes que encara canten en català.
! La corona simbolitza l'independència.
! El llibre del passat simbolitza la història passada.
La concepció que té Verdaguer de la història de Catalunya és que en el passat era esplendorosa i a anat a
menys. Segons Verdaguer, Catalunya, ha de seguir endavant industrialment, marítimament... emmirallant
l'història esplendorosa.
Podem afirmar que és una oda programàtica, perquè estableix les línies que ha de seguir Catalunya per seguir
pròspera espiritualment, culturalment i econòmicament.
• Comenta la mètrica, la rima i l'estrofisme del poema. Quin tipus de versos són?
Aquest poema, de J. Verdaguer Oda a Barcelona, és poesia popular; la rima és assonant (seguda/nascuda),
però també és consonant un ver si, un vers no (gegantí/aquí). Fa A−B−A−B...; el rime fals i rima masculina i
depèn quin vers femenina; l'estrofa és de versos isosil·làbics; és un romanç, poesia èpica; els versos són d'art
major, perquè és un alexandrí (6+6).
• Reescriu la primera estrofa de l'últim fragment de l'oda A Barcelona sense l'hipèrbaton, és a dir,
ordenant el text, segons un ordre lògic del discurs: SN, V, CD, CI, CRV, CC.
Amb son mantell de pedra nuat amb gòtics llaços
l'abriga, alçant als núvols sos campanars, la Seu,
i com si fos Don Jaume que aixeca al cel los braços
apar que se n'esbombe sa tronadora veu:
La catedral, alçant els núvols en son campanar.
Amb son mantell de pedra nuat amb gòtics llaços l'abriga,
i com si fos Don Jaume que aixeca el cel
los braços apareix que se n'esbomba sa tronadora veu:
• Analitzeu el punt de vista del poema. És a dir, qui parla? Sempre és el mateix? Detecta−hi el recurs
verdaguerià de la teatralitat. El poema es comporta com un visionari romàntic? Justifica les
respostes.
El punt de vista narratiu, no sempre és el mateix, perquè els que parlen són: el poeta J. Verdaguer, Jaume I, i
en un vers Elsires.
Alguns recursos verdaguerians fan que aquest poema és teatralitzants, com són les prosopopeies i apel·lacions
que fan que hi hagi diàleg dins la poesia.
El poeta actua com si veiés com a d'anar el futur, creien que l'artista és el que ha de dirigir la societat, que el
13
segueixin.
• Escriu un exemple de les diverses figures retòriques que identifiques en el text.
Anàfora: ....
ni el geni, aqueixa estrella que et guia, ni eixes ales
La indústria i l'art, penyores d'un bell esdevenir,
ni aqueixa dolça flaire de caritat que exhales,
ni aqueixa fe... i un poble que creu no pot morir.
...
Metàfora: ...
Perquè tes naus, que tornen amb ales d'oreneta,
...
Anadiplosi: ...
tres voltes te'l cenyires, tres voltes lo trencares,
...
Comparació: ...
que creixen com arbres amb saó,
...
Hipèrbole: ...
ell alça tots los vespres un far amb sa mà dreta
...
Asíndeton: ...
treballa, pensa, lluita; mes creu, espera i ora.
...
• Identifica les oracions exhortatives de l'última estrofa. Quina funció lingüística hi fan? Quin
significat té?
Lo teu present esplèndid és de nous temps aurora;
tot somiant fulleja lo llibre del passat;
14
treballa, pensa, lluita; mes creu, espera i ora.
Qui enfonsa o alça els pobles, és Déu que els ha creat.
La funció lingüística que apareixi en aquest text és de connatives d'incitació.
El significat que té és que el poeta vol aconseguir defensar la seva terra fins i tot com a cristià.
• Escriu un poema que descrigui la ciutat o vila on vius.
En una vall del Montseny
enmig d'isards i cassoles,
hi ha un poblet
on la gent estudia,
on la gent treballa,
on la gent disfruta del paisatge!
És un lloc ben petit,
on tothom es coneix
i se saluda quan es veuen.
Per les Enramades la gent ens visita,
I també per l'Acampada...
I a l'estiu, els de Barcelona s'acosten
i ens destrossen el paisatge!
Encara que nosaltres, de mica en mica,
també ho anem fent....
CANIGÓ: Los dos campanars
• Comentari:
1. Aquest poema el podeu estructurar en tres parts clarament definides si teniu en compte el punt de
vista del narrador. Concreteu−ne els versos. Qui parla en cada una d'elles?
Fins el vers trenta set parla el poeta sobre els dos campanars.
Del vers trenta set fins al vers noranta parlen els dos campanars sobre la seva vida.
Del vers noranta un fins al vers cent cinc parla el poeta sobre els dos campanars.
15
2. Analitzeu el temps narratiu del poema. És sempre el mateix? En quins anys situaríeu
aproximadament el diàleg que sostenen els dos campanars? Per què?
El temps narratiu no és sempre el mateix. Aquest poema se situaria aproximadament en el segle XIX, perquè
quan comença la dècada catalana, i els campanars estan en ruïnes. També fa referència a l'Edat Medieval, en
el temps d'esplendor de Catalunya.
3. Observeu el tractament romàntic del paisatge. Com és descrit?
El paisatge se'ns descriu amb molts adjectius, amb personificacions naturals, amb elements romàntics,
comparacions, metàfores, repeticions, hipèrbatons, polisíndetons... Ex:
quan visita la lluna l'encontrada,
...
...
Que tristos, ai, que tristos me deixeren!
...
...
i ossos i glòries i record
...
4. I el passat històric medieval? Es correspon amb algun tòpic literari? Quin?
El passat històric medieval ens el presenta amb tòpic literari, el del paradís perdut.
puix tot se'n va i no torna lo que enyoro,
5. Aquest poema és una elegia. Per què?
Aquest poema és una elegia, perquè el poeta es lamenta de la mort d'una persona, o alguna desgràcia pública i
aleshores s'anomena pròpiament elegia, enyorívola o heroica. En aquest cas, ens narra com Gentil es
assassinat pel seu oncle Guifré i funda un monestir per expiar el seu crim. Més tard l'abat Oliba, planta una
creu en una muntanya en símbol de victòria.
6. Coneixeu el tòpic literari del Ubi sunt? Definiu−lo i citeu versos concrets que el continguin.
El tòpic literari Ubi sunt, ens mostra que per alguns escriptors i paisatgistes romàntics amants de les ruïnes,
fou una font constant d'inspiració. Ex:
...
16
Doncs ¿què n'heu fet, ...
...
On és, ...
...
7. Comenteu partint d'exemples el recurs estilístic verdaguerià de la teatralitat.
J. Verdaguer, en aquest poema, utilitza alguns recursos estilístics teatralitzats, en els qual hi abunden diàlegs
entre personatges, apel·lacions del narrador als personatges o lector. Hi han més característiques de signe
teatral que s'expliquen en part per la influència de la poesia popular. En aquest poema se'ns mostra molt més
quan parlen els dos campanars. Ex:
− Campanes ja no en tinc −
− No! Pel camí de Codalet i Prada
− Ai! Ell ventà les cendres venerables
8. Llegui atentament la darrera estrofa. Arriba a alguna conclusió el poeta? Quina? Com la qualificaríeu
des del punt de vista ideològic?
El poeta, en aquesta última estrofa, ens mostra i ens diu que en el pas del temps, hi ha coses que es creen,
però amb el pas del temps es destrueixen. Però encara que passin aquestes coses, el monument de Déu, és a
dir, la naturalesa sempre existirà. També ens diu que encara que hi hagi tempesta, guerra el Canigó no es
derrumbarà mai.
Des del punt de vista ideològic, ens mostra que Catalunya i els seus símbols no es destruiran mai. Els poetes
pensaven que per revisar el país, no n'hi havia prou amb aixecar la llengua i la literatura sinó també amb els
seus símbols.
9. Feu una llista de les figures retòriques que observeu en el poema i subratlleu les que us hagin agradat
més.
En aquest poema hi apareixen un seguit de figures retòriques:
− Interrogacions retòriques, anàfores, paral·lelismes, comparacions, metàfores, personificacions, hipèrbatons,
polisíndeton, epítet Ex:
semblen ovelles
!
Per tocar a morts pels monjos les voldria;
Per tocar a morts pels monjos i per mi.
Mai més! Mai més !
17
los tudons amb l'heurera conversaven,
amb l'estrella del dia el rossinyol.
10. Analitzeu la mètrica i l'estrofisme d'aquest poema.
Aquest poema de J. Verdaguer, Canigó: Los dos campanars, és de poesia popular; la rima és consonant
(abadies/omplies); és rime femenina, però en uns versos és masculina (Miquel/cel); l'estrofa és de versos
isosil·làbics, és un romanç; són versos d'art major, és decasíl·lab.
• Quin paper hi té la natura? En quina escena és de nit? En quina és de dia? Vol dir res això?
En aquest poema, la natura té un paper molt important, perquè sempre ens mostra o ens parla d'algun animal o
d`algun arbre.
El vers onze comença a parlar de la nit, en què els que ens explica és la tristor, la foscor
En el vers trenta vuit comença a parlar del dia, què ens diu que s'ha d'anar a beneir a Déu i ens ho mostra més
alegre.
Amb això ens vol mostrar que el dia és més o menys alegre, en canvi la nit és més trista.
• Busca informació sobre el poema èpic Canigó incloent−hi una sinopsi argumental.
Al poema Canigó, partint dels dos pilars bàsics de catalanitat, religió i natura, mitifica els orígens de
Catalunya en la llegenda de Gentil, fill de Tallaferro, que lluita al costat del seu oncle Guifré contra els
moros que envaneixen les terres catalanes. Gentil, però, no és l'heroi salvador de l'èpica clàssica, sinó un
joglar visionari, prototipus de l'artista romàntic que, enamorat de Flordeneu, la reina de les fades del
Pirineu, mor assassinat pel seu oncle, perquè no ha complert el seu deure de cavaller. Guifré, el compte
assassí, expia el seu crim fundant el monestir de Sant Martí del Canigó. Després l'abat Oliba, seguit de
monjos i de guerrers, de nobles i de pagesos, planta la creu al cim de la muntanya, símbol de la victòria del
cristianisme català sobre el paganisme.
L'estructura del Canigó és de dotze cants i un epíleg. El metre utilitzat és divers i la seva temàtica s'ajusta a
la modernitat jocfloralesca: l'estètica romànticohistoricista de la Renaixença.
PÀTRIA: L'emigrant
• Busca els elements romàntics del poema.
En aquest poema hi ha un seguit d'elements romàntics. Ex:
Dolça Catalunya
pàtria del meu cor,
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
18
ta hermossa seu,
on jau ma dolça mare,
• Construeix un altre poema amb la mateixa forma estròfica.
El campanar se sent sonar
en aquesta vall petita.
La gent se'n tornarà
cap al llit.
El meu poble és bonic,
el meu poble m'agrada,
quant me'n vaig a dormir.
Somio al meu llit.
Que la lluna plena
somriu i petoneja
les teulades de la negra teula
i a tothom beneeix.
El dia que marxi,
el dia que no torni més,
com trobaré el trobaré a faltar!
Ell sempre em cobrirà,
sempre em taparà,
sempre em curarà,
quan estigui malalt.
19
Quan el trobaria a faltar!
PÀTRIA: La Plana de Vic
• Comentari:
1. Des d'on escriu el poema Verdaguer? Per què?
J. Verdaguer escriu el poema des de les Illes Açores, situades enmig de l'oceà Atlàntic. El possible motiu pel
qual es va escriure aquest poema, és què va sorgir a partir de la campanya de restauració del monestir de
Ripoll.
2. Per tal que observeu la riquesa descriptiva de Verdaguer, agrupeu en camps lèxics el vocabulari
referent als ocells, les flors, les plantes i als arbres, només de les set primeres estrofes. És detallista? Per
què?
Ocells: calàndries, rossinyols, tórtores, orenetes...
Plantes: fajols, forments, bardisses, barretines, rosers...
Arbres: lledoners, saules, rouredes...
Flors: clavell, rosa, flor de pèsol, roselles, clavellina...
J. Verdaguer, en aquest poema, és molt detallista, perquè ens vol mostrar tots els aspectes i els seus estats
d'ànims quant veu les plantes o ocells. Per això ens ho mostra amb tants adjectius. Ex:
...
que beuen les suades de l'aspre Pirineu
...
...
¿I el pèsol de flor blanca parenta de la rosa,
i el lli de flor vermella germana del clavell?
...
...
¿Lo rossinyol que canta, la tórtora que plora,
...
3. Fixeu−vos en el to del poema i intenteu qualificar−lo segons el gènere. En què baseu la vostra resposta?
Aquest poema La plana de Vic, sembla una elegia, perquè ens mostra l'enyorança de la seva terra, de les
seves planes, els cants dels ocells....
20
La resposta ens podríem basar, perquè, per exemple, al començament del poema ens mostra que enyora el
cant dels ocells, pels seus amics... També ens podríem basar en què tota l'estona, cap al final del poema, és
comença a preguntar si tots els moviments, llocs... encara estan al seu lloc.
4. Quin sentiment predomina en tot el poema? Coneixeu altres textos verdaguerians on aparegui? Quins?
En tot el poema, el sentiment que ens mostra és el d'enyorança de la seva terra.
Algun altre text o poema on també apareix aquest text d'enyorança és en Los dos campanars.
5. Davant la impossibilitat de retrobar−se amb els amics, Verdaguer es mostra disconforme amb el destí i
arriba a una dramàtica conclusió. Quina?
La conclusió que arriba J. Verdaguer és que vol tornar a la seva terra per morir.
• Assenyaleu els elements clarament romàntics que conté el text.
Els elements romàntics del text serien:
La realitat imaginària de Verdaguer a l'hora de recordar la seva plana i la manera com descriu el paisatge,
reflexionant sobre l'època de l'any que està i com pot afectar a l'ambient de Vic i contrades.
7. Comenteu el significat dels tòpics literatis del locus amoenus i del paradís perdut i establiu−ne les
diferències. Citeu com a exemple versos d'aquest poema.
El significat del tòpic literari locus amoenus significa un lloc idíl·lic que el crees tu mateix dins la teva ment, i
que mai ha existit. En canvi, el paradís perdut és un lloc que ha existit, però que per qualsevol causa, ja no
existeix, o el que és el mateix, ha desaparegut.
8. En els versos 17 i 18 hi ha un hipèrbaton evident: ordeneu la frase, segons l'ordre convencional. Quins
altres recursos retòrics observeu en el poema? Citeu−ne exemples.
...
I el cànem que el desembre veurà la fusa
tornar−se el fi moixell quan la filosa rajai al fus.
...
9. Analitzeu la mètrica i l'estrofisme.
Aquest poema, de J. Verdaguer Pàtria: La Plana de Vic, és poesia popular; la rima és consonant
(terra/serra); Fa A−B−A−B...; el rime fals i rima masculina i depèn quin vers femenina; l'estrofa és de
versos isosil·làbics; és un romanç, poesia èpica; els versos són d'art major, perquè és un alexandrí (6+6).
10. Estructureu el poema en les cinc parts que us proposem i digueu quins versos comprenen: endreça,
descripció idealitzada del paisatge natural, descripció del paisatge històric (ruïnes), al·lusió a la Font del
Desmai, retorn a la realitat.
L'estructura és la següent:
21
! Endreça: estrofa primera i segona.
! Descripció idealitzada del paisatge natural: estrofes de la tercera a la novena.
! Descripció del paisatge històric (ruïnes): estrofes de la desena a la dotzena.
! Al·lusió a la Font del Desmai: estrofes de la tretzena a la quinzena.
! Retorn a la realitat: estrofes setzena i dissetena.
• L'endreça d'aquest poema va dirigida a l'Esbart de Vic. Què era aquest col·lectiu? Qui el formava?
Aquest col·lectiu era com un grup de literaris i el formaven un grup de lletreferits, el qual els estius quan
estaven de vacances, se'n anaven a fer trobades poètiques.
• En quins versos d'aquest poema et fan pensar els versos d'Antonio Machado que segueixen? Per què?
Els versos de les estrofes quarta, cinquena, sisena i setena, perquè utilitzen el mateix sistema de pregunta per
preguntar sobre el paisatge.
• Com a conclusió redacta un comentari de forma clara i ordenada.
En aquest poema, J. Verdaguer ens comença a explicar que enyora els cants dels ocells, i que li agradaria
volar com ells per les rouredes, pel Pirineu... Ens explica com les flors, arbres, plantes... creixen i es fan
ermosos. En les següents estrofes ens descriu els llocs més bonics de Vic i com haurà canviat tot allò des de
què ell no hi és.
En les set primeres estrofes se'ns descriu la natura i com l'enyora. En les següents estrofes se'ns descriu
aquests llocs que enyora i es pregunta si haurà canviat molt.
EN DEFENSA PRÒPIA: Capellà−mariner
• Com va entrar en contacte Verdaguer amb el marquès de Comillas?
Estan el capellà malalt li van dir, que anés a Barcelona i que reposes a casa del marquès de Comillas. El
marquès era el propietari del vaixell. Verdaguer va anar−hi a treballar i així va ser com va fer els seus nou
viatges a l'Amèrica
• Què és el que fa augmentar la malaltia de Verdaguer?
Va ser quan va anar a visitar els malalts i els pobres i de treballar tant.
• Parlant de les anades i vingudes de Cuba, Verdaguer utilitza una bonica comparació i una metàfora
referida al mar. Identifica−les.
Les comparacions i metàfores que utilitza, són:
...
com una llançadora d'una banda a l'altre de l'ample i grandiós teler
...
22
...
de rabajar−me en la gran piscina del Criador
...
...
lo poema, fresc i salabrós encara,
...
• Què és per a Verdaguer la poesia catalana?
Per en J. Verdaguer, la poesia catalana, és la fe, la pàtria i l'amor. Per a ell la poesia és un vincle per
escamar les idees i a més a més la poesia i la literatura catalana fos una porta cap al món exterior per què
les altres persones ho veiessin.
• Des de quan i fins quan Verdaguer es féu càrrec de la capellania del marquès de Comillas?
Des del 1876 fins al 1893.
• Què va significar la publicació de L'Atlàntida per a la llengua catalana?
La publicació de l'Atlàntida, va significar el recobrament de la dignitat perduda. J. Verdaguer, és
l'encarnació de la renaixença literària de Catalunya.
• Aquest text que comentes és prosa. Què destacaries de la prosa de Verdaguer?
En els seus poemes, J. Verdaguer se'ns mostra força directe en els seus poemes. I de vegades se'ns mostra
amb sentiments d'enyorança i nostàlgia pel seu passat.
MARINER DE St. PAU
• Resum de l'obra.
En aquest text, Verdaguer, ens explica la història d'un home que era mariner, el Mariner de St. Pau.
Un dia l'avi de Verdaguer li va començar a explicar l'història d'un mariner, que era natiu d'un poble de
l'Empordà. Com que el mariner era un bon remer, es va fer un vaixell per anar de Barcelona a Mallorca. I
com que sempre estava amb el vaixell, es va construir una caseta al costat del mar on vivia amb la seva dona
i els seus fills. Un dia, el pobre mariner es va quedar sense vaixell a causa d'una gran tempesta. Es va tenir
que comprar un altre vaixell i va poder tornar a recuperar tot el que havia perdut. Tonant cap a la seva
caseta, no va trobar ni la seva dona ni els seus fills i va maleir la mar amb que s'allunyaria molt i no la
tornaria a veure mai més. Va agafar l'única cosa que havia quedat per allí i se'n va anar terres endins, sense
saber on anar. Al arribar a Banyoles, va trobar−se amb l'estany, i pensant−se que la mar el seguia, també el
va maleir i va fugir cap a Besalú. Va començar a caminar més fins a endinsar−se cada cop més, cap al cor de
la muntanya. El mariner a cada poble que trobava, preguntava per veure si els habitants sabien que era el
mar o si coneixien que era el rem. Per si mateix s'anava dient que s'estava acostant al lloc on estava més a
prop del punt més llunyà del mar. Però un dia va arribar a un poblet on no van saber que allò era un rem,
sinó que van dir que era un culler. Allí es va quedar i va ser un bon llaurador.
23
Finalment és va quedar a viure en aquell poblet hi Déu li va regalar una nova dona i uns bons fills.
b) Busca deu paraules noves al diccionari.
Les paraules són:
! Gollut: Que té golls o tumors al coll produïts generalment per la manca de iode en la dieta alimentària.
! Glops a glops: loc./fig De mica en mica.
! Bastiment: Vaixell.
! Desitges: fr. f. La fortuna acomplia els seus desitjos.
! Defalt: Falta, pecat.
! Infortunis: Desgràcies.
! Frisós: Neguitós.
! Eneriçats: dial. Eriçats, rígids.
! Desvariejant: Delirant, dient coses fora del sentit comú.
! Gaia: Tros de forma triangular.
LA FORMIGA
• Comentari:
• Relacioneu el títol amb el contingut del poema. És adequat? Per què?
El títol i el contingut estan relacionats, perquè ens explica la vida de la formiga.
És adequat, perquè el títol és La Formiga, i en el poema ens parla sobre les formigues.
• Observeu el punt de vista de jo poètic del poema. El qualificaríeu d'autobiogràfic? Per què?
El jo poètic que surt en el poema, podria ser autobiogràfic, perquè ens diu que les ales el van fer lliure. Les
ales es podria referir a què és lliure envers a la natura, com a ell li agrada.
• Assenyaleu les figures retòriques més significatives que hi trobeu.
Metàfores: ...
La gàbia daurada
...
Comparació: ...
Com a les cigales
24
...
Apòstrofe: ...
Oh poble que enyora
...
Paral·lelisme: ...
Del mas oreneta,
Del cap rossinyol.
...
• Comenteu−ne els trets lingüístics: els temps verbals, els diminutius, l'adjectivació...
Els temps verbals que conté el poema està en pretèrit perfet simple, utilitzant la primera persona del singular,
Els diminutius els forma afegint −et. Ex: coret
• Feu dues llistes: una que contingui allò que el poeta valora positiu i una altra que contingui allò que
considera negatiu.
El que el poeta considera negatiu dels versos quaranta nou fins al vers cinquanta sis:
...
Dintre d'aquelles sales
enemic cruel
les frisoses ales
me llevà d'arrel.
Si no hagués deixada
la gàbia daurada,
mai més vos veuria,
ma terra i mon cel.
En diu que que ho enyora la seva terra, i per això és negatiu.
La part positiva seria, en bona part, tot el poema.
Una hermosa plana
tinguí per bressol;
25
com la vigatana
no en veu altra el sol.
Jo fui la formiga
de son pla i garriga,
del mas oreneta,
del camp rossinyol.
...
En aquesta estrofa ens diu el seu naixement.
• En alguns versos hi endevineu l'oposició romàntica camp−ciutat? Citeu−los.
En els versos de les estrofes tercera, quarta i setena. Ex:
...
Vegí hermoses terres,
més d'una cutat,
m'enfilí a les serres
de l'alt Montserrat.
Baixí a Barcelona,
la perla amb què l'ona
enriquí fa segles
l'antic Principat.
...
• Identifiqueu−hi els tòpics literaris.
El tòpic literari que conté aquest poema, és el del paradís perdut, perquè ens explica com va ser la seva vida
anterior i com ara ho troba a faltar.
• Qualificaríeu d'al·legoria el poema? Per què?
Aquest poema és una al·legoria, perquè consisteix en substituir un fet real, generalment observable, per un
altre que ell evoca. Ve a ser una extensa metàfora que es manté durant el discurs. Sempre té un sentit literal i
un altre de figurat.
• Comenteu el contingut de l'epifonema que es detecta al final del text.
26
Es penedeix d'haver marxat de la terra que estimava i que ara enyora; i diu que a la terra estava bé, fins que va
tenir l'oportunitat de marxar a veure món, és a dir, el que ell anomena: ...
fins que mal hagueren les ales que m'han tret del niu!.
...
• Analitzeu la mètrica i la versificació del poema.
Aquest poema, de J. Verdaguer La Formiga, és poesia popular; la rima és consonant (plana/vigatana). Fa
a−b−a−b...; el rime fals i rima masculina i en alguns versos femenins; l'estrofa és de versos isosil·làbics; és un
romanç; els versos són d'art menor, perquè és pentasíl·lab.
• Estructureu−lo en parts i trieu−ne el fil argumental.
Les parts d'aquest poema serien:
! La primera d'aquest poema seria la primera estrofa.
! La segona part seria les següents set estrofes.
! La tercera part seria la darrera estrofa.
El fil argumental d'aquest poema, és que ens explica la vida de la formiga, com al començament de la seva
vida era feliç, i ara té enyorança de tota la seva vida anterior.
BIBLIOGRAFIA
• J. Vilamala. Antologia. © Biblioteca didàctica de la literatura catalana. Ed. Nova
• AAVV. Enciclopèdia Catalana Bàsica. © 1996 Enciclopèdia Catalana, S.A.
• AAVV. Pàgines webs.
Plàcids
Ocells petits
Abans
S'agita
fig. Desitjós
fig. Guerrers
4 loc. Donant tombs per terra
dial. Sotraguejar, fer moure
Amb nusos
Divulgui, doni a conèixer
27
Actualments es dirien un grup de poetes o intel·lectuals.
Una cullera grossa o una pala per remenar el blat de moro dins de l'olla.
Impacients.
I
I
•
28