233 cabeç bord - clar de lluna

Anuncio
233
D
e sc
o b rim e l P a
ís
CABEÇ BORD
Club de Muntanya L'Eliana
CLAR DE LLUNA
COMARCA: CAMP DE TÚRIA
FITXA TÈCNICA
DATA EXCURSIÓ:
Nit del dissabte 21 a Diumenge 22
Juny 2008
HORA D’EIXIDA
19 hores.
Mercat de l'Eliana, cotxes particulars.
DIFICULTAT: *
Camí sender, camp a través.
DESNIVELL:
De pujada i baixada 150 metres.
DURACIÓ i DISTANCIA:
3 h. 8000 m.. aproximadament.
EQUIP NECESSARI:
"FANAL" motxilla, capell, botes de
muntanya, impermeable, cantimplora,
roba adequada i SOPAR .
NOTA IMPORTANT:
Es aconsellable portar sempre una
xicoteta farmaciola individual, barretes
energètiques, fruits secs o xocolate.
I T I N E R A R I . l'Eliana – Nàquera - camí de la
Patà - barranc Bord – trinxeres – cim Cabeç Bord
– Nàquera - l'Eliana.
NOTA : Ruta nocturna per a gaudir d'un sopar entre
amics a la llum de la lluna. Una ruta per a descobrir
búnquers, basses de refrigeració, pistes d'accessos,
refugis subterranis, tot, entre pins, tarongers i el
mar que, amb l'eixida de la lluna, es tenyirà de
plata. Paisatge nocturn ple d'un encant misteriós
i especial, sobretot a la primavera, estació amable
en aquestos paratges on el verd s'apega a la dura
roca i refresca la mirada.
L A R U T A : Iniciarem aquesta aventura nocturna
entre tarongers, pel camí de la Patà, gaudint amb
intensitat dels perfums i remors de la muntanya a
la primavera. Després d'un lleuger ascens per un
VALORACIÓ RUTA
d'1 a 5
Medi
2/5
Itinerari
2/5
N
Desplaçament 3/5
Esforç
2/5
1600 m.
1500 m.
1400 m.
1300 m.
1200 m.
1100 m.
1000 m.
900 m.
800 m.
700 m.
600 m.
500 m.
400 m.
300 m.
200 m.
100 m.
0 m.
0
1
2
3
LA PATA 110 M.
DISSENY I PUBLICACIÓ:
Àngel Fernández
municipal diferent atés que al cim confluïxen quatre:
Albalat, Sagunt, El Puig i Nàquera. El vèrtex
geodèsic serveix de molló de tots ells.
La segona part de la ruta es desenvolupa a través
d'una vella senda, ara en desús i abandonada.
Caminarem amb precaució, baixant entre les ombres
de la nit. A la llunyania ens pareixerà sentir l'hora
cantada pels antics serens: “seré, les dotze i mitja,
plovent”.
Anirem en la foscor entre grans pins derrotats pel
vent que amb les seues capritxoses i fantasmals
formes semblen bandolers amb els seus trabucs; els
mateixos que antany poblaven aquestes muntanyes.
La dita ho diu tot: “XE a robar a la Calderona”.
Muntanya a través arribarem a un camí que seguirem
cap a l'esquerra, cap a les trinxeres, buscant la
senda de tornada quasi a les palpes, fins arribar al
camí d'anada, que ens farà el trajecte nocturn més
còmode. Continuarem buscant el camí de la Patà, on
finalitzarà la nostra marxa banyada per la dolça i
brillant llum de la lluna plena.
CABEÇ BORD 238 M.
COL·LABORADOR, TREBALL DE
CAMP, TEXT i DIBUIX.
Josep Fornas Matali.
agradable bosc, dins del qual transcorre la senda,
seguirem les fletxes grogues que ens deixaran en el
primer tram subterrani. En eixir a la superfície ens
trobarem amb el primer búnquer, la primera bassa
i el segon búnquer i, un poc més enllà, ens sorprendrà
un altre tram de galeria subterrània amb la seua
tranquil·litat invisible.
La senda llisca per l'interior de les trinxeres camí de
4 búnquers més, entre matolls. Aquesta es va estretint
i perdent-se entre la vegetació, fins trobar un camí
que creuarem. Aleshores la senda s'encrespa i puja
per un curt repetjó molt pronunciat que desemboca
entre verticals penyals en el cim del Cabeç Bord, des
d'on es veuen pins, garroferes, oliveres i tarongers.
A la llunyania veurem les llums difuses de les
poblacions que, amb l'arribada de la nit, comencen
a encendre's a poc a poc.
Des d'el mirador natural que és el cim podrem albirar,
si els capritxos del clima ho permeten, unes
impressionants panoràmiques mentre sopem a la
llum d'una clara i rodona lluna, esguitada de núvols
viatgers i d'estreles fugaces.
Cadascú3 de nosaltres podrà sopar en un terme
NAQUERA 242 M.
LA PATA 110 M.
TERRENY, i VEGETACIÓ:
Terreny calcari de gres roig, pi, marfull,
tarongers, llentiscle, estepa negra, romaní,
margallons, arborser, carrasques,etc.
4
5
6
7
8 Km.
Plaça de Miquel Comes, s/n. - Mòbil 660 06 17 81 - www.leliana.es/clubmuntanya - [email protected] - 46183 L’ELIANA (València) - C.I.F. G - 962495586
CAMP DE TÚRIA: La comarca del Camp de Túria esta compuesta pr los pueblos siguientes : Lliria, Benaguacil, Benisanó, Bétera, Casinos, l’Eliana, Náquera, Olocau,
Puebla de Vallbona, Ribarroja del Túria, Serra, Vilamarchant.
NÀQUERA : Este municipio esta situado en las faldas de la sierra Calderota, pertenece a la comarca del Camp de Túria, esta a 23´9 Km. de la capital de la
provincia, tiene una superficie de 38´3 Km2, y esta a una altura de 242m. sus alturas principales son, Els Trencalls (372m), Pinar (485m), pico Montcudio
(525m), y el Cabeç Bord (238m). Lo cruzan los barrancos del Oro, Náquera y Carraixet, es de calles estrechas y sombreadas, la iglesia esta dedicada a la Virgen
de la Encarnación, es de orden neoclásico y fue construida a mediados del siglo XVIII, en la ermita de San Francesc d’Assis de estilo neogótico se conserva un
retablo del siglo XV atribuido a Viente MICIP, sus origenes se remontan a la prehistoria, en la época musulmana fue una alqueria independiente, el 18 de abril
de 1237 fue concedida a Egidio de Atrosillo por Jaime I, en 1609 tras la expulsión de los moriscos se quedo casi despoblada, su economia basada en la agricultura
de secano y en la ganaderia empieza a cambiar en el siglo XX al considerarse una zona ideal para establecer en ella segundas residencias por su buen clima,
el entorno boscoso y su cercania a la capital, es ideal para la practica del senderismo, ciclismo y otros deportes.
SERRA CALDERONA : Sierra muy frecuentada por montañeros y excursionistas. Durante los siglos XVIII y XIX fue el centro de las actividades de bandas de roders,
que hicieron de uso comun la frase de Xé a robar a la Calderona.
Se extiende en dirección NO-SE, entre el collado del Aguila de Gátova y el Picaio de Sagunto separando las cuencas del Palancia y del Túria, en ella se ubican
las poblaciones de Puzol, Puig de Santa Maria, Segart, Albalat dels Taronchers, Gilet, Sagunto, Serra, Náquera, Estivella, Torres Torres, Marines, Gatota y Segorbe.
Entre las cumbres en forma de moles se abren los valles de Lullen, Deula, Comediada, Tolíu et. Las alturas principales son : Puntal de l`Abella, (654m), Oronet
(739m), Penyarroya (820m),Montmajor (893m),Picaio (367m), Cabeç Bort (238m), Pinar (485m), Els Trencalls (372m), Xocainet (437m), Mola de Segart
(565m), El Garbi (593m),Alto Pino (716m), La Grossa (586m), Gorgo (907m), Revalsadors (798m).
Se desarrolla en terrenos triásicos, formada por una serie de picachos y cerros muy erosionados, separados por barrancos de curso intermitente.
POSICIONES DEFENSIVAS : Las Posiciones Defensivas del Cabeç Bord son una de las poquisimas muestras de recuperación de arquitectura militar de la Guerra
Civil existentes en nuestro país.
A lo largo del itinerario señalizado que haremos, encontraremos abundante información en seis paneles explicativos del contexto histórico y geográfico que,
definen la importancia estratégica del enclave. La construcción y funcionamiento de las estructuras, la vida cotidiana, así como los hechos de trascendencia,
en especial el establecimiento del Gobierno de la República en Náquera.
Estas posicione fueron construidas por los republicanos a mediados de 1938 en el contexto de la Ofensiva sobre Valencia, constituían un punto fuerte avanzado
al último cinturón defensivo que protegìa la ciudad. Su misión era, en el supuesto caso que cayera la famosa linea XYZ precedente, impedir el despliegue de
un ejército que penetrara por el puerto del Oronet hacia Valencia, cosa que no se produjo nunca.
Las estructuras se componen de trincheras, pistas de acceso, galerías subterráneas, balsas de agua para la refrigeración de armas, y nidos de ametralladoras
en distintas fases de constr ucción, donde son visibles los efectos de las voladuras llevadas a cabo después de la guer ra.
ELS VENTS
MIGJORN (Mediodia). Viento del sur, que al igual que el italiano Mazzogiorno, deriva del latín Madiu diurnu y del añadido migdia, como el castellano mediodia y
el francés midi, aludiendo al paso del sol por la mitad de su curso. Es un viento benigno, poca frecuente y de muy poca duración. En algunos pueblos, como
Játiva y Alcoy, y en la zona del Maestrazgo es denominado como morisc i garbí. En la ribera del Júcar recibe el nombre de xativí, por venir de la parte de Játiva.
Por soplar únicamente durante las horas del nediodia, el refranero popular lo ha recogido diciendo “ Xativí, ni de vesprá, ni de matí”, es un viento estimado,
porque a menudo suele provocar la lluvia, tal como se dice en la expresión “Migjorn, aigua enjorn”.
SER (UNA COSA) DE RE-XUPLA M EL COLZE.
Esta frase significa que en especial un menjar, sobretot si és un mullador, ens agrada tant, que no només fa que ens xuplem els dits, sinó també, exageradament,
que ens re-uplem el colze. Cal tindre present que els valencians, com la major part del món mediterrani, hem mantingut el costum de mullar un pessic de pa
agafant-lo amb tres dits (el polze, l’index i el del mig) quan procedim a l’acció de mullar en una salsa o un guisat. Peró si tal cosa és realment excelsa, afirmem
que veritablement és “de re-xupla’m el colze” valoració que també podem aplicar a quansevol altre element, encara que no siga un menjar
Hora d'eixida i posta del sol hui a València
Eixida a les 6’32, Posta a les 21’33
Llunes: Nova el 3, Creixent el 10, Plena el 18, Vella el 26
REFRANYS VALENCIANS
Quant minva la lluna no facis cosa ninguna.
Lluna brillant, bon temps per endevant.
Lluna blanca, cobrellit i manta.
M.I.D.E. (Método de Información De Excursiones)
M.I.D.E. Es un sistema de comunicación entre excursionistas para valorar y expresar laexigencias técnicas y físicas de los recorridos.
Su objetivo es unificar las apreciaciones sobre la dificultad de las excursiones para permitir a cada practicante una mejor elección. El
M.I.D.E. valora de 1 a 5 puntos (de menos a más) los siguientes aspectos de dificultad.
MEDIO:
Severidad del medio natural
N
ITINERARIO:
Orientación en el itinerario
DESPLAZAMIENTO:
Dificultad en el desplazamiento
ESFUERZO:
Cantidad de esfuerzo necesario
1
2
3
4
5
El medio no está exento de riesgos
Hay más de un factor de riesgo
Hay varios factores de riesgo
Hay bastantes factores de riesgo
Hay muchos factores de riesgo
1
2
3
4
5
Caminos y cruces bien definidos
Sendas o señalizaciones que indica continuidad
Exige la identificación precisa de accidentes geográficos y de puntos cardinales
Exige navegación fuera de traza
La navegación es interrumpida por obstáculos que hay que bordear
1
2
3
4
5
Marcha por superficie lisa
Marcha por caminos de herradura
Marcha por sendas escalonadas o terrenos irregulares
Es preciso el uso de manos o saltos para mantener el equilibrio
Requiere el uso de las manos para la progresión
1
2
3
4
5
Hasta 1 h. de marcha efectiva
Más de 1 h. y hasta 3 h.(2+1) de marcha efectiva
Más de 3 h. y hasta 6 h. (3+2+1) de marcha efectiva
Más de 6 h. y hasta 10 h. (4+3+2+1) de marcha efectiva
Más de 10 h. de marcha efectiva
Calculado según
criterios M.I.D.E.
para un
excursionista medio
poco cargado
LES TEUES ESCOMBRARIES, I A PODER SER LA QUE TROBES, DEPOSITA-LA A LA POBLACIÓ MÉS PROPERA
INFORMACIÓ I RESERVA: TELÈFON 660 06 17 81 - [email protected]
TROBAREU MÉS INFORMACIÓ EN LA NOSTRA PÀGINA WEB:
www.leliana.es /clubmuntanya
Descargar