El - Infotelecom

Església de Menorca
dominical
Número 1279 - Any XXVI - 21 gener 2007
A PA S S I O N AT S
cabam de celebrar el dia
A
del Patró de Menorca,
sant Antoni, amb moltes
manifestacions festives de
tipus religiós, històric, cultural, social... i, certament, en
el camí de la vida tenim
molts de motius per a recordar el passat amb gratitud.
Hauríem de viure també el
present apassionadament i
obrir-nos al futur amb confiança, construint i removent
els obstacles que poden ser
entrebancs per a la lliure circulació de la vida. Tots
coneixem el perill que les
oclusions, embòlies i estretament de les arteries suposen
per al cos... L'embòlia més
perillosa pot esser l'egoisme
i els particularismes.
I, al contrari, el secret de l'anomenada 'espiritualitat de
comunió' rau en actituds com
les recomanades per l'apòstol
Pau: viure "apassionats per
fer el bé" (Tit 2,14) o "portar les càrregues els uns als
altres" (Gal 6,2), o també no fer res "per rivalitat ni
per arrogància; amb tota humilitat, considereu els
altres superiors a vosaltres mateixos. Que no miri
cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres.
Tingueu els mateixos sentiments que tingué
Jesucrist" (Filip 2,3-5).
Amb aquests fonaments ens hem de sentir cridats a
construir futur alimentats per aquella 'esperança
(1Pe 1,3) que va fer tornar als apòstols a estar junts
i als desconsolats deixebles d'Emaús a donar mitja
volta cap a Jerusalem després de la Resurrecció. Cal
desvetllar avui aquest moviment d'esperança si
P E R
No se quiere entender que la
Iglesia, si quiere seguir a Jesús,
debe buscar la salvación integral
del hombre, que abarca a las personas concretas, los pueblos, las
estructuras y las insituciones creadas por el hombre y para el hombre.
José Antonio Pagola
F E R
E L
B É
volem donar un nou impuls a
la fe. Quan les persones ja no
esperen res, viuen 'des-animades', (quasi bé com a mortes). És l'esperança la que
mou la vida i hem d'oferir
motius d'esperança al nostre
voltant. Quan en una comunitat, una parròquia, una institució religiosa, un poble...
torna a aflorar l'esperança, hi
ha recuperació, es desvetllen
noves energies, s'atreuen
noves incorporacions. No hi
ha cap publicitat que pugui
fer allò que aconsegueix l'esperança. Ens ho mostra la
vida diària: cap medicina te
sobre un malalt millor efecte
-s'ha escrit- com quan un
metge li assegura al malalt
que té bones esperances per
Festa a la seva curació.
de Sant Ser sembradors d'esperança
Antoni és la vocació dels que
2007 seguim Jesús, és el nostre do
a la societat. Una Esperança
que està fonamentada en la certesa de l'amor de Déu
manifestat en Jesús i, per açò, "no desil·lusiona"
(Rom 5,5).
Amb la meva salutació a cadascú,
del 18 al 25 de gener:
Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians
avui diumenge a les 12 h.:
Pregària Ecumènica
a l’església parroquial del Roser d’Es Castell
FULL DOMINICAL
2
La paraula de Déu
Diumenge III de Durant l’Any
Lectura del llibre de Nehemies
8,2-4a.5-6.8-10
Salm Responsorial 18
Resposta: Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida.
-És perfecta la llei del Senyor, i l'ànima hi descansa; és ferm lo
que el Senyor disposa, dóna seny als ignorants.
-Els preceptes del Senyor són planers, umplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents, il.luminen els ulls.
-Venerar el Senyor és cosa santa, es manté per sempre; els
determinis del Senyor són ben presos, tots són justíssims.
-Les paraules que em surten dels llavis i els pensaments que el
meu cor medita, que us siguin agradables, Senyor, penyal meu,
redemptor meu.
Lectura de la primera carta de sant Pau
als cristians de Corint
12,12-30
Germans, Crist és com el cos humà: és un, encara que tengui
molts de membres, ja que tots els membres, encara que siguin
molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o
lliures, hem estat batiats en un sol Esperit per formar un sol cos,
i a tots ens ha donat com a beguda el mateix Esperit. Ara bé, el
cos no consta d'un sol membre, sinó de molts. Si el peu deia:
"Com que no som mà, no som del cos", no per això ja no seria
del cos. Si l'orella deia: "Com que no som ull, no som del cos",
no per això ja no seria del cos. Si tot el cos fos ull, ¿com podria
escoltar? Si tot el cos fos orella, ¿com podria olorar? De fet,
però, Déu ha distribuït en el cos cadascun dels membres com li
sembla. Si tots els membres es reduïssin a un, ¿on seria el cos?
Per això els membres són molts, però el cos és un. L'ull no pot
dir a sa mà: "No em fas cap falta." Ben al contrari: els membres
del cos que semblen més delicats són els més indispensables, els
que ens semblen manco nobles, els cobrim amb més honor, els
que ens semblen manco decents, els tractam amb una decència
que no necessiten els qui ja són decents. Déu ha disposat el cos
de tal manera que dóna més honor als membres que més en
necessiten, perquè ho hi hagi desacord en el cos, sinó que tots
els membres tenguin la mateixa sol.licitud els uns pels altres.
Per això quan un membre sofreix, sofreixen amb ell tots els
altres, i quan un membre és elogiat, tots els altres s'alegren amb
ell. Doncs bé, vosaltres sou cos de Crist i cadascun formau els
seus membres. Dins l'Església, Déu ha posat en primer lloc
apòstols, en segon lloc profetes, en tercer lloc mestres, després
els qui tenen poder d'obrar miracles, després els qui tenen la gràcia de donar la salut als malalts, d'ajudar els altres, de guiar-los,
de parlar llenguatges arcans. No tothom ha de ser apòstol o profeta o mestre. No tothom ha d'obrar miracles, ha de tenir la gràcia de donar la salut als malalts, ha de ser capaç de parlar llenguatges arcans o ha de ser capaç d'interpretar-los.
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
1,1-4; 4,14-21
Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure una narració
dels fets ocorreguts entre nosaltres, guiant-se per l'ensenyament
que hem rebut d'aquells que des del principi en foren testimonis
de vista i després ho transmeteren de paraula. Havent pogut
informar-me minuciosament de tot des dels orígens, jo també,
il.lustre Teòfil, he decidit escriure-t'ho en una narració seguida,
perquè coneguis la solidesa de l'ensenyament que has rebut. En
aquell temps Jesús se'n tornà a Galilea ple del poder de l'Esperit.
La seva anomenada s'estengué per tota la regió. Ensenyava a les
sinagogues d'ells i tothom l'alabava. I se n'anà a Natzaret, on
s'havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i
s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: "L'Esperit del Senyor
reposa damunt mi, ja que ell m'ha ungit per dur la Bona Nova als
desvalguts, m'ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als
cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l'any de gràcia del Senyor." Després plegà el volum, el
donà a l'ajudant de la sinagoga i s'assegué. Tots els qui eren a la
sinagoga tenien els ulls posats en Jesús. Ell començà dient-los:
"Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes
paraules de l'Escriptura."
(cicle C)
Lectura del libro de Nehemías
8, 2-4a. 5-6. 8-10
Salmo responsorial 18
Respuesta: Tus palabras, Señor, son espíritu y vida.
-La ley del Señor es perfecta y es descanso del alma; el precepto del Señor es fiel e instruye al ignorante.
-Los mandatos del Señor son rectos y alegran el corazón; la
norma del Señor es límpida y da luz a los ojos.
-La voluntad del Señor es pura y eternamente estable; los mandamientos del Señor son verdaderos y enteramente justos.
-Que te agraden las palabras de mi boca, y llegue a tu presencia
el meditar de mi corazón, Señor, roca mía, redentor mío.
Lectura de la primera carta del apóstol
san Pablo a los Corintios
12, 12-30
Hermanos: Lo mismo que el cuerpo es uno y tiene muchos
miembros, y todos los miembros del cuerpo, a pesar de ser
muchos, son un solo cuerpo, así es también Cristo. Todos nosotros, judíos y griegos, esclavos y libres, hemos sido bautizados
en un mismo Espíritu, para formar un solo cuerpo. Y todos
hemos bebido de un solo Espíritu. El cuerpo tiene muchos
miembros, no uno solo. Si el pie dijera: «No soy mano, luego no
formo parte del cuerpo», ¿dejaría por eso de ser parte del cuerpo? Si el oído dijera: «No soy ojo, luego no formo parte del
cuerpo», ¿dejaría por eso de ser parte del cuerpo? Si el cuerpo
entero fuera ojo, ¿cómo oiría? Si el cuerpo entero fuera oído,
¿cómo olería? Pues bien, Dios distribuyó el cuerpo y cada uno
de los miembros como él quiso. Si todos fueran un mismo
miembro, ¿dónde estaría el cuerpo? Los miembros son muchos,
es verdad, pero el cuerpo es uno solo. El ojo no puede decir a la
mano: «No te necesito»; y la cabeza no puede decir a los pies:
«No os necesito.» Más aún, los miembros que parecen más débiles son más necesarios. Los que nos parecen despreciables, los
apreciamos más. Los menos decentes, los tratamos con más
decoro. Porque los miembros más decentes no lo necesitan.
Ahora bien, Dios organizó los miembros del cuerpo dando
mayor honor a los que menos valían. Así, no hay divisiones en
el cuerpo, porque todos los miembros por igual se preocupan
unos de otros. Cuando un miembro sufre, todos sufren con él;
cuando un miembro es honrado, todos se felicitan. Pues bien,
vosotros sois el cuerpo de Cristo, y cada uno es un miembro. Y
Dios os ha distribuido en la Iglesia: en el primer puesto los apóstoles, en el segundo los profetas, en el tercero los maestros, después vienen los milagros, luego el don de curar, la beneficencia,
el gobierno, la diversidad de lenguas. ¿Acaso son todos apóstoles? ¿O todos son profetas? ¿O todos maestros? ¿O hacen todos
milagros? ¿Tienen todos don para curar? ¿Hablan todos en lenguas o todos las interpretan?
Lectura del santo evangelio según san Lucas 1, 1-4; 4, 14-21
Excelentísimo Teófilo: Muchos han emprendido la tarea de componer un relato de los hechos que se han verificado entre nosotros, siguiendo las tradiciones transmitidas por los que primero
fueron testigos oculares y luego predicadores de la palabra. Yo
también, después de comprobarlo todo exactamente desde el
principio, he resuelto escribírtelos por su orden, para que conozcas la solidez de las enseñanzas que has recibido. En aquel tiempo, Jesús volvió a Galilea con la fuerza del Espíritu; y su fama
se extendió por toda la comarca. Enseñaba en las sinagogas, y
todos lo alababan. Fue a Nazaret, donde se había criado, entró en
la sinagoga, como era su costumbre los sábados, y se puso en pie
para hacer la lectura. Le entregaron el libro del profeta Isaías y,
desenrollándolo, encontró el pasaje donde estaba escrito: «El
Espíritu del Señor está sobre mí, porque él me ha ungido. Me ha
enviado para anunciar el Evangelio a los pobres, para anunciar
a los cautivos la libertad, y a los ciegos, la vista. Para dar libertad a los oprimidos; para anunciar el año de gracia del Señor.»
Y, enrollando el libro, lo devolvió al que le ayudaba y se sentó.
Toda la sinagoga tenía los ojos fijos en él. Y él se puso a decirles: «Hoy se cumple esta Escritura que acabáis de oír.»
FULL DOMINICAL
evangeli i vida
3
22 de enero
San Vicente, már tir
VOSALTRES SOU EL COS DE CRIST...
El capítol 12 de la primera carta als Corintis és ben rica en ensenyaments per a les nostres comunitats. La “comparança” del cos
eclesial amb el cos humà és ben expressiva, i mereix ser sovint
retreta per apaivagar alguns conflictes de poder a l’interior de les
comunitats i que no sempre provenen de l’estament eclesiàstic...
Els batiats són tots membres d’un cos del que Crist n’és el Cap,
Açò significa que cadascú té un paper, una missió, una responsabilitat particular, en la missió confiada al conjunt de tot el cos, i
que aquest cos no ha d’estar mai separat del seu Cap!
En el cos de Crist, els membres són diferents, però tots són iguals
en dignitat. En l’Església no hi pot haver lloc a les dignitats, als
honors: el que hi ha són serveis (ministeris); cadascú el seu pel bé
de tots. No sé si ens ho creim!
AVUI ES COMPLEIXEN AQUESTES PARAULES!
Al temps de Jesús, feia centenars d’anys que els jueus llegien el
llibre del profeta Isaïes, del que Jesús en cita un fragment:
L’Esperit del Senyor reposa sobre mi... ell m’ha enviat a portar
la Bona Nova als pobres, a anunciar als presoners la llibertat, i
als cecs el retorn de la llum, a alliberar els oprimits, a anunciar
l’any de gràcia del Senyor”. Però any rera any tot era el mateix:
no res baratava!
I vet aquí que Jesús anuncia de cop: Aquesta paraula de
l’Escriptura que acabau d’escoltar, avui s’ha complert”. Com ?
Què ens diu el fill del fuster de Natzaret? Afirma que amb ell la
Paraula de Déu pren cos, que es realitza concretament. De fet,
quan Joan Baptista enviarà deixebles seus a Jesús per demanar-li:
Ets tu aquell que havia de venir o n’hem d’esperar un altre?,
Jesús li dirà: Els cecs veuen, el coixos caminen, els leprosos són
purificats i els sords hi senten (quina sort!!!). Amb Jesús, la Bona
Notícia no és ja una simple promesa. És una força i una llum que
ara avui canvia la vida.
Però, per nosaltres que llegim també aquesta Paraula, des de fa
tant de temps, sembla que sempre és la mateixa cosa: res no canvia! La religió no s’haurà convertit en l’opi del poble (com deia
el senyor de les barbes) per endormiscar els pobres? Seria així si
Jesús no hagués ressuscitat, sempre vivent, literalment el nostre
contemporani. Ell ens parla sempre ara, per dir-nos que avui
l’Esperit del Senyor ens és donat perquè la nostra manera d’actuar canviï concretament, que prengui un color evangèlic. És per
mitjà de nosaltres que Jesús actua per acomplir la promesa divina. Ell ens dóna el seu Esperit perquè el nostre cor s’alliberi dels
seus egoismes, perquè els altres no es sentin estrets en el nostre
cor, perquè aportem als pobres el sosteniment del nostre ajut i del
nostre compartir, als cecs la llum de la nostra amistat, perquè
sigui un dia de gràcia, de beneficis per tots aquells que ens trobem. És la nostra missió de cristians: que la Bona Nova prengui
cos en la nostra vida, perquè la Paraula de Déu sigui vivent avui
en dia.
El cristianisme seria opi del poble si no hi hagués cristians que
deixen la pell pels més pobres, pels més necessitats, pels presoners, pels malalts de la SIDA...
Josep Sastre
LA
Dg 21,
BONA Dl 22,
NOTÍCIA Dt 23,
Dc 24,
Salms de Dj 25,
la Tercera Dv 26,
Setmana Ds 27,
Dg 28
l joven
diácono
Vicente, durante la persecución de
Diocleciano,
fue capturado
en Zaragoza y
conducido a
Valencia donde
padeció unas
prolongadas y
muy crueles
torturas. Su
martirio acaecido en el año
304, en el cual
mostró una
actitud serena y
valerosa, fue
conocido en
muchas iglesias
y celebrado
con devota admiración.
Sobre su triunfo martirial predicaron obispos tan famosos
como Agustín, Ambrosio i el papa León Magno, siendo
también ensalzado por los poetas Paulino de Nola y
Aurelio Prudencio. De san Agustín se conservan cinco sermones predicados en la festividad del mártir español. En
uno de ellos, comentando el significado de su nombre, que
significa vencedor o victorioso, decía: “Con los ojos de la
fe hemos contemplado un grandioso espectáculo: la victoria total del santo mártir Vicente. Venció en el interrogatorio, venció en los tormentos, venció en la confesión, venció en la tribulación, venció al ser quemado por las llamas
y venció al ser sumergido en las olas; en fin, venció siendo torturado y venció estando muerto” (sermón 274).
En todo martírio el vencedor es esencialmente Cristo. “En
el caso de Vicente -decía Agustín- vencía el que lo poseía,
Cristo, que había arrojado al príncipe de este mundo,
Satanás, el cual arrojado fuera,ronda sin cesar cual león
rugiente, buscando a quien devorar. Pero lo ataca en lugar
nuestro quien, excluido aquél, reina en nosotros” (sermón
275,1).
Resulta significativo que el 11 de marzo de 2001, cuando
fueron beatificados por Juan Pablo II 233 mártires españoles, en el tapiz que colgaba en la fachada de la basílica de
San Pedro figuraba la reproducción de la lauda de la antigua sepultura de san Vicente, en el cual aparecen bellamente esculpidos los símbolos de la muerte y resurrección
de Cristo.
Guillermo Pons
E
III de Durant l’any: Ne 8, 2-4a.5-6.8-10 / Sal 18 / 1 Co 12, 12-30 / Lc 1- 1-4; 4, 14-21
St. Vicenç, Diaca i Màrtir (MO): He 9, 15.24-28 / Sal 97 / Mc 3, 22-30
St. Ildefons, bisbe (MO): He 10, 1-10 / Sal 39 / Mc 3, 31-35
St. Francesc de Sales, Bisbe i Doctor de l’Església (MO): He 10, 11-18 / Sal 109 / Mc 4, 1-20
La Conversió de Sant Pau, Apòstol (F): Fe 22, 3-16 / Sal 116 / Mc 16, 15-18
St. Timoteu i St. Titus, Bisbes (MO): He 10, 32-39 / Sal 36 / Mc 4, 26-34
Fèria: He 11, 1-2.8-19 / Sal Lc 1, 69-75 / Mc 4, 35-40
IV de Durant l’any: Jer 1, 4-5.17-19 / Sal 70 / 1 Co 12, 31-13,13 / Lc 4, 21-30
FULL DOMINICAL
Per la unitat dels cristians
" Som membr es d´un mateix cos "
erquè de la mateixa manera que el cos és un,
encara que tingui molts membres, i tots els
membres del cos, tot i que son molts, formen un sol
cos, també el Crist. Efectivament, tots nosaltres hem
estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos,
tant jueus com grecs, tant esclaus com lliures, i tots
hem begut d'un sol Esperit". ( 1Co 12,-13 ).
Vivim una època, on ens trobem amb un món fraccionat. Un món dividit per enfrontaments, deguts a
desavinences d'un passat no superat... de ideologies,
religions, cultures, què en els pitjors dels casos acaben, amb fanatismes i absolutismes perillosos, que
son una amenaça per l'estabilitat i la pau mundial.
Una societat cada cop més secularitzada, on el tenir
s'imposa per damunt el ser, vivint en un gran buit
espiritual, vivint en l'absència total de Déu, un món
on les fronteres cada cop son més reforçades.
Els cristians no som aliens a aquest problemes de
divisió, tot i què, no és tant el que ens separa, com el
que ens uneix, tot i què celebrem i compartim una
mateixa fe, ho continuem fent separats des de fa mols
segles, degut més bé a una diversitat doctrinal, de
formes, sagraments i continguts.
"P
Els cristians també comptem amb una brúixola, per
buscar el punt de referència i no equivocar-nos, "la
Bíblia ", - els Evangelis -, un punt de referència
comú, que ens ensenya quin és el camí a seguir,
"Jesús", ell és el nostre únic Mestre a qui hem de
seguir les seves petjades, sentint-nos membres de
aquest cos místic.
Si degut a aquesta diversitat doctrinal, teològica o
dogmàtica, no poden participar junts de la taula del
Senyor, - la Eucaristia o Sant Sopar _, el que res ens
impedeix de poder fer junts és la celebració de la
Paraula, per la Pasqua i per Nadal… participar en
algunes jornades bíbliques, conferències, taules rodones etc. fent així, que la setmana de pregària per la
unitat dels cristians, tingui una continuïtat al llarg de
l'any, compartint i alimentant junts la nostre fe, sentint-nos membres vius del mateix Crist. Tots poden
aportar i rebre, tots ens hi poden enriquir.
Fer possible aquest desig d'unitat depèn amb bona
part de nosaltres, estar atents a la Paraula, i deixarnos guiar per l'Esperit, confiant en què tenim; un sol
Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i
Pare.
Toni Olives
4
na selecció
“U
de vivències
elaborades des del
silenci, l’escolta de la
Paraula, la pregària,
la implicació quotidiana i l’observació
de la vida.”
Amb aquestes paraules
en
Sabastià
Taltavull presenta la
segona part del seu
llibre: Preferències
100 Bon dia! des de
Menorca. Que completa el conjunt de
dos-cents programes
de ràdio seleccionats
de més de cinc-cents
que al llarg de quatre
anys han volgut dir
cada dia una paraula
encoratjadora
als
oients.
XIV APLEC MISSIONER
"Posa't en camí... ets missioner"
Dissabte 27 de gener de 2007, a Es Mercadal
Concentració:
La concentració tindrà lloc a les 10:30 a la plaça Pare
Camps d'Es Mercadal. Si no hi ha inconvenients, la marxa
seguint la pancarta de l'aplec anirà des de la plaça Pare
Camps, pel carrer Nou, Carrer Major, Carrer d' Enmig,
aparcament del Moli d' es Racó i, pel pas subterrani fins al
Recinte Firal d'Es Mercadal Davant de la marxa hi anirà la
pancarta general amb el lema :”Posa't en camí... ets missioner”. La convocatòria és per a tots els infants que preparen per aquest any la seva Primera Comunió.
Celebració i festa:
A les 11:00 al recinte Firal d'Es Mercadal. Sobre un escenari amb dos racons, es presentarà la història d'En Toni i
na Maria. En el mateix escenari es tindrà un moment de
pregària amb el mateix fil de la narraciò. Al final danses
per a tots.
Aplec M
issioner 2
006
Edita: Església de Menorca - Director: Rafel Portella Moll - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982
Tel.: 971 380 343 - Fax: 971 480 796 - www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]