pd - Associació de Municipis per la Independència

INFORME EN RELACIÓ A LA LEGALITAT DEL PAGAMENT DELS
IMPOSTOS D’IVA I IRPF PER PART DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS
CATALANES A L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA CATALANA
Per part de l’Associació de Municipis per la Independència es demana informe sobre la
legalitat del procediment de pagar els impostos estatals a l’Agència Tributària de
Catalunya (ATC).
Les entitats locals efectuen el pagament dels impostos sobre la renta de les persones
físiques (IRPF) i sobre el valor afegit (IVA) a l’Agència estatal d’administració
Tributària (AEAT) mensualment o trimestralment.
Aquests impostos són tributs estatals que no estan cedits totalment a la Comunitat
Autònoma de Catalunya i per tant la normativa que els regula és la de l’Estat Espanyol.
CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

competència de l’Agència Tributària de Catalunya en el cobrament de l’IRPF
i l’IVA.
L’article 204. de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, diu :
“1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la
Generalitat de Catalunya, i també, per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits
totalment a la Generalitat, corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya.
2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impostos de l’Estat
recaptats a Catalunya corresponen a l’Administració tributària de l’Estat, sens
perjudici de la delegació que la Generalitat en pugui rebre ni de la col·laboració que es
pugui establir especialment quan ho exigeixi la naturalesa del tribut. “
És per tant la recaptació de l’impost de l’IRPF i IVA una matèria de competència estatal,
que amb el procediment de pagament d’impostos a l’Agència Tributària Catalana en res
es desvirtua, ja que la fórmula que proposa l’Associació de municipis per la
independència (AMI) no suposa una assumpció per part de la Generalitat de Catalunya
de competències en matèria dels impostos estatals, sinó que senzillament consisteix en
enviar la documentació a l’Agència Estatal d’Administració tributària d’acord amb la
forma habitual, mitjançant la seu electrònica habilitada en la plataforma d’internet, i quan
s’introdueix la forma de pagament es diu que es farà el cobrament per domiciliació
bancària, càrrec que es fa al compte que facilita l’agència tributària catalana.
Per tant el que succeeix es que s’usa com a intermediari alhora de fer el pagament a
l'Agència Tributària Catalana, ja que enlloc de posar el compte bancari de l’entitat local
es posa el que l’Agència tributària Catalana té assignat a les entitats locals en funció de
la província de la qual depenen. No hi ha per tant assumpció de competències estatals.

òrgan competent per a l’ordenació dels pagaments.
L'ordenació del pagament és l'operació comptable que reflecteix l'acte en virtut del qual
l'ordenador de pagaments, basant-se en una obligació reconeguda i liquidada, expedeix i
autoritza la corresponent ordre de pagament contra la tresoreria de l'entitat. D’acord amb
l’article 21.1.f de la Llei de bases de règim local 7/1985, correspon aquesta competència
a l’alcalde , essent aquesta una competència delegable art. 21.3 de la LBRL 7/1985.
Compte amb les mocions que se sotmeten a aprovació dels plens, atès que acordar fer el
pagament a l’Agència tributària Catalana és una competència de l’alcalde però no del ple,
i podria en aquest cas ser objecte de recurs per ser una aprovació per òrgan manifestament
incompetent.

ordenació de pagaments davant de l’ATC
El pagament efectuat per mitjà de l’ATC és un pagament realitzat de manera correcta o
per contra es fa amb infracció de la normativa tributària espanyola?
Certament el pagament ha d’efectuar-se a favor del Tesoro Público però la normativa
tributària admet diverses formes d’efectuar el pagament, i una d’aquestes formes és la
domiciliació bancària, així l’art. 33 del Real Decreto 939/2005, de 29 de juliol, que aprova
el Reglament General de Recaptació diu:
“Artículo 38. Pago mediante domiciliación bancaria.
1. La domiciliación bancaria deberá ajustarse a los siguientes requisitos:
a) Que el obligado al pago sea titular de la cuenta en que domicilie el pago y que dicha
cuenta se encuentre abierta en una entidad de crédito.
En los términos y condiciones en que cada Administración lo establezca, el pago podrá
domiciliarse en una cuenta que no sea de titularidad del obligado, siempre que el titular
de dicha cuenta autorice la domiciliación.
b) Que el obligado al pago comunique su orden de domiciliación a los órganos de la
Administración según los procedimientos que se establezcan en cada caso.
2. Los pagos se entenderán realizados en la fecha de cargo en cuenta de dichas
domiciliaciones, considerándose justificante del ingreso el que a tal efecto expida la
entidad de crédito donde se encuentre domiciliado el pago, que incorporará como
mínimo los datos que se establezcan en la orden ministerial correspondiente.
3. En aquellos casos en los que el cargo en cuenta no se realice o se realice fuera de
plazo por causa no imputable al obligado al pago, no se exigirán a este recargos,
intereses de demora ni sanciones, sin perjuicio de los intereses de demora que, en su caso,
corresponda liquidar y exigir a la entidad responsable por la demora en el ingreso.
4. La Administración establecerá, en su caso, las condiciones para utilizar este medio de
pago por vía telemática. “
Per tant estem davant d’uns pagaments que es fan amb la modalitat de domiciliació
bancària i que estan previstos als modelatges tant de l’IVA com de l’IRPF on hi ha les
caselles corresponents per a poder indicar el compte bancari de càrrec de l’import que
s’ha de satisfer a l’erari públic. En conseqüència la domiciliació bancària està regulada i
acceptada per l’AEAT.
També és evident que els pagaments es realitzen amb autorització del titular del compte
que és la pròpia ATC , la qual té aprovats els models corresponents per a que es faci
aquest pagament i alhora té dissenyat el circuït informàtic per a poder duu a terme.

Responsabilitat per la no presentació dins de termini dels corresponents
impresos de declaració.
El procediment de pagament per mitjà de l’ATC dels impostos d’IVA i IRPF consisteix
a omplir convenientment els documents oficials aprovats per l’Estat, a respectar el
calendari del contribuent i a pagar el que pertoca en cada cas i dins dels terminis que té
aprovats l’Estat espanyol per normativa de cada tribut.
Cal diferenciar per una banda la formalització i presentació de models i per una altra el
pagament que se’n derivi dels mateixos.
Pel que fa als primers, formalització i presentació, no hi ha cap canvi ja que els models
que s’usen són els estatals i s’envien igualment a l’AEAT des de l’oficina virtual creada
la pàgina web de l’Agència Estatal Tributària. Per tant la seva presentació dins o fora de
termini en res depèn de la forma en què es faci el pagament, i per tant no ha de comportar
desobediència a la normativa espanyola.
No hi ha d’haver infracció per aplicació dels articles 198 i 199 de la Llei General
Tributària, que classifica com a infracció tributària el fet de no presentar o presentar
incorrectament les autoliquidacions o declaracions tributàries.
La presentació extemporània, si es produeix, i les multes que de la mateixa se’n derivin,
ho seran amb independència del fet que es faci el pagament per mitjà de l’ATC.

Responsabilitat pel no pagament dins de termini
El pagament fora de termini és objecte de la imposició dels corresponents recàrrecs per
presentació extemporània, però aquest fet es pot donar tant si es paga els impostos
directament a l’AEAT com a l’ATC.
El fet de fer el pagament per mitjà de l’ATC si es fa amb temps suficient no té perquè
pressuposar que els pagaments es faran fora de termini. Cal per tant ser diligents i
respectar els terminis que marca l’ATC que aconsella que el dia 15 de cada mes estiguin
els impresos degudament presentats per tal de tenir temps material per a tancar tot el
procés.
Per altra banda, des de l’any 2012 en que es va usar per primer cop aquest sistema, tothom
que l’ha usat, empreses, entitats locals i ciutadans, consta al corrent de pagament segons
el mateix Estat. En conseqüència la pràctica d’aquests anys avala aquest sistema que de
cap manera ha estat considerat incorrecte per part de l’AEAT, sinó que l’avala el fet
d’acceptar-ho.
La doctrina dels actes propis "venire contra factum propium non valet" estableix el
principi general del dret que impedeix a una administració anar en contra dels seus propis
actes i per tant és un límit de l'exercici d'un dret com a conseqüència del principi de bona
fe. És a dir, no pot l'Agència Tributària Estatal, donar per vàlida una forma de pagament
que està acceptant explícitament fins a l'actualitat i a partir d'un moment considerar
aquesta forma com a invàlida, aprofitant-se de la bona fe del contribuent, en aquest cas,
una administració pública.

Ús de l’anomenada finestreta única
La llei 30/1992 regula a l’art. 38.4.b la possibilitat que els escrits, documents i sol·licituds
dels ciutadans es puguin presentar entre altres al registre de qualsevol òrgan administratiu
que pertanyi a qualsevol administració de la comunitat autònoma. Per tant fent ús
d’aquesta possibilitat legal, la presentació de documents a l’ATC atès que és òrgan
administratiu de la comunitat autònoma de Catalunya és correcte i emparat per norma
legal.
Per tot l’exposat S’INFORMA:
Primer.- que el pagament dels impostos de l’IVA i IRPF per mitjà de l’ATC s’ajusta a
l’ordenament jurídic i és una possibilitat acceptada i avalada pels quasi 4 anys que fa que
es practica a Catalunya per diferents persones físiques i jurídiques, públiques i privades.
Segon.- La presentació de les declaracions corresponents es fa a la mateixa AEAT, i en
els terminis que aquesta té establerts, sense que el fet de fer el pagament aposteriori per
mitjà de l’ATC hagi de comportar implícitament que es faci fora de termini.
Tercer.- L’ordenació de pagaments correspon a l’Alcalde i en aquest cas s’opta per la
domiciliació bancària al compte que fixa l’ATC, qui alhora té el compromís de pagar dins
del termini que fixen les lleis estatals si els documents i transferència són presentats pels
ens locals amb temps suficient. Per tant aquest sistema de cap de les maneres comporta
per sí mateix haver de recaure en el pagament extemporani ni amb la imposició dels
corresponents recàrrecs.
Juliol de 2015.
Sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana de Secretaris, Interventors i Tresorers
d’administració local per la independència.