MEMORIES D'ANTONI MATA I MART~, UN VILAFRANQU~D'ADOPCIÓ A LA GUERRA D'AFRICA. Diari de les campanyes de 1921 i 1922 L'objectiu que ens ha empes a plantejar-nos la publicació del diari d'operacions militars escrit per Antoni Mata ha estat doble. D'un costat, la idea d'aportar, a I'abundosa bibliografia existent sobre el tema, la síntesi freda i objectiva que d'aquells esdeveniments va fer un dels seus protagonistes directes. D'un altre, el desig de mantenir viu el record dels catalans que van lluitar i morir, sense saber-ne gairebé el perque, en aquella guerra tan cruel com absurda. MEMORIES D'ANTONI MATA I MART~, UN VILAFRANQU~ D'ADOPCIÓ A LA GUERRA D'AFRICA. Diari de les campanyes de 1921 i 1922 La fi de la Primera Guerra Mundial marca I'inici d'una nova etapa. El socialisme -amb el triomf de la revolució russa- i el nacionalisme estaven de moda a Europa, i també a Catalunya. La idea de la lliure autodeterminació dels pobles, nascuda del Tractat de Versalles i dels famosos catorze punts del president nordamerica Wilson, va facilitar el camí de molts pobles europeus cap al reconeixement dels seus drets nacionals: txecs, eslovacs, polonesos, letons, estonians, lituans, finlandesos, etc. A Catalunya, aquests nous aires europeus van empenyer les forces polítiques nacionalistes a la petició d'un estatut d'autonomia, aspiració que va resultar frustrada pel rebuig de les corts espanyoles (novembre de 1918). Els efectes de la greu crisi economica que sacsejava el país van provocar una agudització de la lluita social. El febrer de 1919 esclatava la gran vaga de ((La Canadenca)). Aquest fet va marcar un punt de no retorn, i va assenyalar la ruptura definitiva entre les forces polítiques i els estaments socials. A partir d'aquell moment i amb I'enduriment de les postures, s'imposa a Catalunya un clima d'autentica guerra social. És I'epoca del pistolerisme, de les bandes armades, de la violencia al carrer, que fins al 1923 va provocar més de 200 morts. 21 6 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1995 - Víctor Mata 1 Alvar Caixal Tot plegat va comportar la suspensió de les garanties constitucionals entre 1919 i la primavera de 1922. La intervenció de I'exercit i de les forces públiques deixa el control de la vida social i política en mans dels militars. En el context d'aquest marc social i economic, les aspiracions autonomistes van acabar per difuminar-se. La situació a Espanya presentava un panorama igualment descoratjador. El sistema polític sorgit de la Restauració borbonica estava en plena crisi, voltat d'incoherencia i incapac de promoure una reforma constitucional. A m é ~ la , inestabilitat economica feia trontollar els mecanismes de producció i les febles estructures de I'equilibri social del país. L'exercit, qüestionat pel seu paper en la Guerra d'Africa, alimentava I'odi i el ressentiment envers una classe política inoperant i corrupta. Les Juntes Militars van canalitzar el malestar que regnava en un sector molt ample de I'oficialitat. Finalment, les qüestions nacionals catalana i basca van quedar bloquejades sine die. Tot aquest procés de deteriorament va finir amb el cop d'estat del general Miguel Primo de Rivera el 13 de setembre de 1923. L'endema, el govern va presentar la dimissió i el re¡ I'accepta, legitimant en el poder els colpistes. Acabada la Primera Guerra Mundial, les principals potencies europees -com ara Franca i Anglaterra- no van renunciar a la seva política colonial. Un cop més, el model que es pretenia aplicar als pa'isos del primer món -reconeixement del dret a I'autodeterminació segons els catorze punts de Wilson- no era, en cap cas, exportable més enlla de les fronteres europees. Espanya, potencia colonial en decadencia després de la perdua el 1898 de les possessions d'ultramar -Cuba, Puerto Rico i Filipines-, tampoc no renunciava a continuar mantenint una política colonial, almenys fins alla on li fos possible. D'acord amb el nou tractat signat amb Franca el 27 de novembre de 1912, Espanya, per raons de geoestrategia política, ampliava la seva zona d'influencia al nord del Marroc i al territori de Sidi Ifni. Amb aquesta cessió es tancava, d'alguna manera, la ferida oberta per la perdua de les colonies d'ultramar. Memories d'Antoni Mata i Martí, un vilafranquí dadopció a la Guerra d~frica 217 La Primera Guerra Mundial va provocar un alentiment de les operacions militars, iniciades I'any 1913 amb I'ocupació de Tetuan, sobretot pel desig de mantenir la neutralitat en el conflicte. A partir de 1920 s'accelera el procés de penetració en els territoris del Rif; Sidi Ifni, en canvi, no s'ocupa fins al 1934. Els dos objectius militars prioritaris en la zona del Protectorat eren la regió de Yebala -a I'extrem nord-occidental-, on s'havia fet fort el cap indígena El Raisuni, i la regió del Rif -ter$ central del territori-, feu de les cabiles liderades per Abd el Krim. Ceuta i Melilla havien de ser, per llur situació geografica, les bases d'operacions d'ambdues empreses. L'any 1920, el general Dámaso Berenguer, alt comissari del Protectorat, ocupa Xaouen. La primavera de 1921, el general Manuel Fernández Silvestre -home impulsiu, probablement animat pel mateix re¡ Alfons XIII- va decidir, unilateralment, endinsar-se en la regió del Rif, cense comptar amb la preparació tecnica adequada ni avancar amb la prudencia suficient. El desastre s'esdevingué quan les posicions fortificades situades entre el cor del massís del Rif i la ciutat de Melilla -Igueriben, Annual i Mont Arruit-, van ser assetjades i conquerides per les cabiles d'Abd el Krim. Més de 8.000 soldats espanyols van morir al llarg d'aquesta via de penetració, que s'ensorra com un castell de naips, i vint mil més van haver de retirar-se atrafegadament cap al nord. El general Silvestre va desapareixer en combat, i fins i tot Melilla va estar en perill. La rapida arribada de Sanjurjo, des de Ceuta, va evitar un desgavell pitjor. La derrota d'Annual va provocar una onada d'indignació popular i va tenir conseqüencies funestes per a una classe política incapac de reconduir la situació i depurar responsabilitats. Maura va presidir un nou govern de concentració, amb la presencia de Francesc Cambó com a ministre de Finances. El general Picasso va ser I'encarregat de dirigir la comissió que havia d'aclarir les causes de la desfeta militar. Els resultats d'aquesta investigació s'esva'iren en el desordre social i polític del moment i, sobretot, en I'alteració legal que suposa el canvi de regim i la proclamació de la dictadura del general Primo de Rivera.(') Les ferides militars van curar-se rapidament gracies a la iniciativa d'alguns generals i a I'enviament d'un nombrós contingent de reforcos. Tarragona fou un dels principals ports destinats a I'embarcament 218 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1995 - Víctor Mata 1 Alvar Caixal de tropes. Els vapors Barceló, Vicente Puchol, Escolano, Antonio Cola i Cullera salparen diverses vegades d'aquest moll transportant a MeliIla milers de soldats catalans, aragonesos i navarresos. Precisament, el vespre del 13 d'agost de 1921, els esquadrons i una companyia de metral lado res del Regimiento de Caballerja Cazadores de Treviño 26, aquarterats fins aleshores a Vilafranca del Penedes, van embarcar en els vapors Cullera i Antonio Cola.(2)Les tropes estaven sota el comandament del coronel Fernando García Bernaldo. El diari La Vanguardia es feia resso de I'acte d'acomiadament, que presidí tota la cúpula militar encapcalada pel capita general de Catalunya, i que va comptar amb la presencia de les maximes autoritats civils, entre elles I'alcalde de T a r r a g ~ n a . ( ~ ) El 16 d'agost el port de Melilla estava col.lapsat. Al cap de poques setmanes, gairebé 36.000 homes havien estat traslladats a frica. L'enviament de tropes des de la Península va continuar fins arribar a assolir la xifra de 50.000 soldats. Aquesta mobilització massiva va provocar situacions anecdotiques. A Igualada, per exemple, la crida de les lleves de 1918, 1919 i 1920 va buidar de joves la ciutat, i I'Ajuntament va decidir, a causa de I'absencia de jovent, suspendre els actes de la Festa M a j ~ r . ( ~ ) Les tropes expedicionaries van rebre armament nou i equipament procedent dels sobrants de la Gran Guerra. El general Berenguer, amb I'enviament dels nous reforces, va restablir la situació i va comentar a recuperar, lentament i metodicament, la meitat oriental del Protectorat. Mentre, a I'oest, liquidava rapidament la darrera resistencia d'Al Raisuni. Al setembre de 1921 es reconqueria Nador, i Zeluán i Mont Arruit a I'octubre del mateix any; Dar-Drius queia al gener de 1922, i uns mesos més tard, al novembre, s'ocupaven Tisofin i Uixam. L'any 1925, els exercits espanyol i frances van decidir coordinar esforcos. Aquesta col.laboració militar i la bona execució d'un pla ben dissenyat per Primo de Rivera, van donar el tomb definitiu a la guerra. El mateix any es produ'ia el desembarcament dlAlhucemes, al maig de 1926 capitulava Abd el Krim i durant la primavera de 1927 s'ocupava definitivament tot el territori. A Europa, I'actitud espanyola al Marroc suscita opinions oposades. D'una banda, la versió oficial dels governs frances i britanic, orientada a donar suport a la intervenció militar espanyola. D'una "Memories dlAntoni Mata i Martí, un vilafranquí dadopció a la Guerra d ~ f r i c a 21 9 altra, I'opinió de I'esquerra europea, que donava suport a la lluita de les cabiles rifenyes, en clara sintonia amb les tesis d'autodeterminació dels pobles proclamades per Lenin. A Espanya, I'opinió popular era clarament contraria a enviar els seus joves a morir en una guerra que només interessava les altes oligarquies del país. D'altra banda, el govern mantenia una rígida censura de premsa, mitjancant la qual pretenia ocultar la cruesa de la guerra i mirar d'injectar dosis de patriotisme en la població. Catalunya, aquest cop, no va respondre violentament. Les circumstancies no eren les mateixes que havien provocat els fets de la Setmana Tragica, després de la mobilització massiva de reservistes catalans el 1909. No cal dir, pero, que I'opinió pública rebutjava ampliament la intervenció militar i no acabava d'entendre el perque d'una nova i sagnant aventura colonial. RESSENYA BIOGRAFICA D'ANTONI MATA Antoni Mata Martí va néixer a Igualada el 26 de novembre de 1889, fill de Francesc Martí Castelltort i Remei Martí Vic. De ben petit va anar a viure a Sant Quintí de Mediona. No en sabem gaire més, de la seva infantesa, encara que sembla evident, pels retalls biografics i la memoria col.lectiva de la família, que no van ser uns anys gaire felicos. Tampoc ho va ser I'adolescencia, que va transcórrer entre Sant Quintí i Vilafranca. La mort del pare i I'acolliment no desitjat a casa d'uns parents van afectar-lo profundament. Realment, comencem a coneixer aspectes parcials de la seva vida arran d'incorporarse a I'exercit. Va ser cridat a quintes el primer d'agost de 1910, a la caixa de reclutes de Vilafranca del Penedes. L'onze de marc de 191 1 van destinar-lo al Regimiento de Caballeria Cazadores de Treviño 26, que estava acantonat a Vilafranca. Un mes després rep la confirmació del seu ascens a Ferrador de segona. Al setembre de 1913 va demanar I'exclusió de I'exercit, acollint-se a I'article 87 de la Llei de Reclutament de 1896. Un cop tornat a la vida civil, s'instal4a primer a Barcelona i, més tard, a Manresa, d'on torna a Vilafranca al marc de 1915, per aprofitar una vacant de ferrador de primera que restava lliure al seu 220 MISCELLANIA PENEDESENCA 1995 - Víctor Mata l ~ l v a Cai r xal antic regiment. En guanyar la placa després de concurs, va reintegrarse a I'exercit, i va ser destinat a Vilafranca del Penedes, on es casa el 22 de gener de 1916 amb Montserrat Jané i Figueres, filla de la Rapita. El dia 18 de novembre de 1917 va néixer Joan, el primer fill, i dos anys més tard -el 23 de juliol de 1919- Agustí. L'agost de 1921, per ordre del capita general de Catalunya, va haver d'embarcar amb el seu regiment cap al Marroc. El diari que fem públic en aquestes jornades descriu precisament els esdeveniments succeits al protectorat entre el 13 d'agost de 1921, data de la seva mobilització cap a frica, i el 30 d'octubre de 1922, darrer dia esmentat, encara que no pas I'últim, de la seva estada al Marroc. Al juliol de 1922 va emmalaltir de paludisme i fou ingressat a I'Hospital Militar de Melilla, on va romandre fins als darrers dies d'agost del mateix any. El 4 de juliol de 1923 moria a Vilafranca el seu segon fill, Agustí, víctima d'una broncopneumonia. Va continuar a frica fins al setembre de 1923, quan va ser repatriat i destinat al Regimiento de Caballería Dragones de Numancia 1 1 , acantonat a Barcelona. El tercer fill, també Agustí, va néixer a Vilafranca el 8 de novembre de 1923. A partir d'aquest moment, la seva família i el1 es traslladen a viure a I'Hospitalet de Llobregat, on naixera el tercer fill, Isidre, el 4 de juny de 1926. La relació amb Vilafranca restara, pero, sempre oberta. A la vila, hi queden la resta de parents, les estades als estius ¡, fins i tot, alguns negocis. A I'agost de 1931 va Ilicenciar-se de I'exercit, acollint-se als beneficis del Decret de 23 de juny de 1931. Dos anys més tard, el 22 de maig de 1933, naixera Merce, I'única filla del matrimoni Mata-Jané. El 15 d'agost de 1944, Antoni Mata va ingressar a I'Ajuntament de I'Hospitalet, on va exercir els carrecs de director del mercat de Collblanc (entre el 2 de setembre de 1944 i el 12 de desembre de 1945) i de director del mercat del Centre (entre el 13 de desembre de 1945 i el 15 d'octubre de 1946). L'endema de deixar la direcció del Mercat del Centre, i després d'haver aprovat les oposicions al carrec d'inspector de rendes i exaccions, va ser designat cap del Negociat d'Arbitris de I'Ajuntament. Va restar adscrit a aquest departament municipal fins al febrer de 1963, data de la seva jubilació. Va morir a la tarda del dia dos de febrer de 1966. Memories dlAntoni Mata i Martí, un vilafranauí d'adoució a la Guerra d ~ f r i c a 221 Antoni Mata i la seva dona, Montserrat Jané, en una fotografia de I'any 1928. El1 duu alpit la Medalla Militar de Marruecos, que li va ser concedida el 1922 pel seu comportament en la defensa de la Zania. 222 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1995 - Víctor Mata 1 Alvar Caixal TRANSCRIPCIÓ DEL DlARl Durant els darrers mesos, mentre elaboravem aquesta comunicació, hem tingut la fortuna de recuperar un grapat de papers escrits per Antoni Mata, que consideravem perduts. Entre aquests, cal destacar la narració sencera dels esdeveniments militars, de les opinions polítiques i dels sentiments personals de I'autor durant les campanyes africanes de 1921 a 1923. Aquest extens diari -del qual, fins fa poc temps, desconeixíem I'existencia- era la font a partir de la qual ell, en una data posterior que no coneixem, va rescriure un relat desapassionat i objectiu, un resum mancat d'apreciacions íntimes, que constitueix I'origen de I'article que ara presentem. Per manca de temps i d'espai, hem decidit mantenir la idea inicial i publicar ara aquesta síntesi de les operacions militars efectuades al llarg de 1921 i 1922, deixant per a una altra ocasió I'oportunitat de fer públic el gruix del seu diari. A fi de respectar al maxim la narració dlAntoni Mata, hem preferit mantenir el text en la seva versió original en castella. Si més no, ha estat necessari introduir-hi algunes modificacions, sempre en aquells casos en que les paraules o les frases emprades per I'autor podien comportar dubtes o interpretacions erronies. D'altra banda, hem procurat efectuar una correcta transcripció dels toponims arabs, tot i que, en alguns casos, la grafia no permetia una lectura clara del nom. Quan no ha estat possible identificar completament el lloc esmentat en el diari, hem introduit un asterisc. DIARIO DE OPERACIONES DE LAS CAMPAÑAS DE 1921 Y 1922. DE MELILLA A TIZZI-AZZA Y AFRAN Servicios análogos del grupo de escuadrones del Regimiento de Caballería Cazadores de Treviño 26. Any 1921 Agost Dia 13: Los escuadrones 1" 22"y 5 W e este Regimiento han salido de la Plana Mayor en dirección a Tarragona a las tres de la madrugada en del Regimiento ha salido del tres trenes especiales. El 3"scuadrón Memories dlAntoni Mata i Martí, un vilafranquí d'adopció a la Guerra d'Africal 223 destacamento de Villanueva y Geltrú en un tren militar. Los cuatro trenes que conducían el Regimiento han llegado a Tarragona a las cinco de la madrugada. Acto seguido se ha procedido al desembarque del ganado y del material, pasando a continuación al muelle con el fin de embarcar en los vapores Cullera y A. Cola, lo cual ha quedado efectuado a las siete de la tarde, zarpando sin novedad a las ocho de la noche. Dia 14: A bordo de los vapores Cullera y A. Cola en dirección a Melilla. Dia 15: Igual que el día anterior hasta las cuatro de la tarde, cuando el vapor Cullera ha atracado en Melilla, haciéndolo el A. Cola a las diez de la noche. Acto seguido de la llegada de ambos, se ha efectuado el desembarco de personal y ganado. Dia 16: Procedentes del desembarco en el puerto se ha levantado el campamento en la playa denominada de la Hípica. Dia 18: Desde hoy el grupo ha empezado a prestar servicio. El 1"scuadrón ha realizado servicio de límites en la carretera del Zoco El Had, regresando sin novedad. Dia 19: Durante los días 19 al 24 se han efectuado servicios de protección de carreteras e instrucción. Dia 25: Por orden de la columna de Caballería, el 1" y2"escuadrón han ocupado la vanguardia de la columna mixta al mando del general Neila. El 3Qscuadrón y el escuadrón mixto han formado parte de otra columna mandada por el coronel don Fernando García, también bajo han ~) las órdenes directas del general Neila. En el traslado a H i d ~ m , < sido tiroteados por el enemigo, resultando muerto un caballo. Dia 26: Durante los días 26 al 30, los escuadrones han practicado ejercicios de instrucción y servicio de seguridad en la carretera de Nadar.@) 224 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1995 - Víctor Mata 1 Alvar Caixal Dia 31: Hoy se ha dado la orden para que el 1" y 3Qscuadrón del Regimiento salgan en dirección a La Restinga. El 5Qscuadrón y la Policía Militar han pernoctado en la Hípica. Setembre Hasta el día 10 de septiembre, el Regimiento ha practicado instrucción a caballo en el campamento de La Restinga. Dia 11: Se ha tomado el zoco el Arbaa de Arqueman, con el 3Qscuadrón en vanguardia. Sin novedad. Desde hoy hasta el día 23, el Regimiento ha prestado servicios de límites y descubiertas, siendo tiroteados varias veces por el enemigo. Dia 23: Por orden de la columna del general CabaneIla~,(~) el campamento ha sido trasladado desde el zoco el Arbaa a Nador. El Regimiento ha marchado en vanguardia manteniendo fuego vivo con el enemigo durante todo el día y ocupando más tarde los Pasos de Aogras* y Tahuima*. Ha resultado herido el soldado del 2"scuadrón Jaime Ferrer Pellicer y dos caballos de tropa del 2"scuadrón. A las 19 horas se ha entrado en Nador, donde se acampa. Desde hoy hasta el 2 de octubre, el Regimiento ha prestado servicios de descubiertas, alternando con los otros regimientos de Caballería en dicho servicio y en la vigilancia de la carretera de Nador a Melilla. Octubre Dia 2 : Los escuadrones 1" Z2",3 9 55" de este Regimiento han salido para la toma de Seb. Durante casi todo el día se ha sostenido duro combate con el enemigo, cuerpo a cuerpo. Han tomado parte 50.000 hombres de diferentes armas y también de la aviación. Seb ha caído a las once de la mañana, siendo el Batallón del Rey el primero que ha subido y ha desalojado al enemigo. La operación ha costado 80 muertos y 700 heridos entre todas las columnas, aunque el Regimiento no ha sufrido ninguna baja. Memories dlAntoni Mata i Martí, un viiafranquí d'adopció a la Guerra d'AfricaU 225 Dia 8: Se han ocupado Segangan y Atlaten sin novedad alguna. Dia 9: El 2Qscuadrón ha recibido orden de trasladarse a Melilla, acampando en el Hipódromo y prestando servicio de protección de carreteras. Dia 13: El 2Qscuadrón ha salido para Nador. Dia 14: El Regimiendo ha salido formando columnas mixtas con el objetivo de tomar Zeluán. Ha entrado en la ciudad a las diez de la mañana, resultando levemente herido de bala en esta operación el soldado del l ~ s c u a d r ó nFrancisco Galtud. Sin que haya ocurrido otra novedad, el Regimiento ha acampado en el interior de la Alcazaba. Dia 17: Escuadrones provistos de herramientas de zapadores han salido a las afueras de Zeluán para enterrar cadáveres. Se ha regresado sin novedad al carnpament~.(~) Dia 24: Ocupación de Monte-Arruit. El 2Qscuadrón ha ocupado la vanguardia de la columna. Se ha regresado sin novedad a pernoctar en el campamento. Desde hoy hasta el día 31, los escuadrones han practicado servicios de descubierta y protección de carreteras y límites. Dia 31 : Los escuadrones han efectuado servicio de descubierta al mando del coronel, regresando al campamento a las 13 horas. Acto seguido se ha procedido a levantar el campamento con el objetivo de trasladar el 1" y2"escuadrones a la Hípica de Melilla, quedando el 3" y el 5"n Nador. Novembre Dia 9: El 1" y2"escuadrones han regresado a Zeluán, mientras el 3 9 el 5-e han dirigido a Monte-Arruit. 226 MISCELLANIA PENEDESENCA 1995 - Víctor Mata i ~lvarCaixal Dia 30: El grupo de escuadrones ha salido al mando del teniente coronel con el objetivo de asistir a la ocupación de Belluria y Tauriat Amet* en Beni-Sidel, y de Tauriat Marrisch en Beni-Bu-Yfrur. Han protegido el flanco izquierdo de la columna por la carretera de Zeluán. Desembre Dia 1 : Se ha ocupado el monte El Hardra en la cábila de Beni-Bu-Yfrur, protegiendo el flanco izquierdo de la columna en la carretera de Zeluán. Dia 5: Han salido los escuadrones con el objetivo de tomar parte en la ocupación del Zaio*, quedando en Monte-Arruit una sección. El día 7 se ha regresado al campamento. Dia 13: El grupo de escuadrones ha salido en dirección a Sidi-Sadit*, en la cábila de Ulat-Setut*, y ha regresado al campamento después de ocupar, sin novedad, esa posición. Desde hoy hasta el día 21, el grupo de escuadrones ha prestado servicios de descubierta y protección de carreteras. Dia 21 : A las órdenes del coronel Don Francisco Ruíz del Portal, el grupo de escuadrones ha contribuido a la toma del Batel, siendo establecida la vanguardia por el grupo de Regulares de Melilla, dos escuadrones de Lusitania y las ametralladoras y el 1%scuadrón del grupo Treviño mandado por el comandante don Santiago Díaz Moyano. Se han ocupado los montes de Tumiats-Medin* y Tiguenez*, habiendo sido tiroteados por el enemigo varias veces y regresando sin novedad al campamento. Dia 22: El grupo de escuadrones ha salido al mando del coronel don Francisco Ruíz del Portal. La vanguardia, formada por los Regulares de Melilla y todo el grupo Treviño, estaba bajo el mando del comandante don Santiago Díaz Moyano. El objetivo era proteger las labores Memories d'AntoniMata i Martí, un vilafranqui d'adopcióa la Guerra d~frica 227 de fortificación de varias casas situadas en la carretera de MonteArruit al Batel. Se ha regresado al campamento sin novedad. Dia 26: El grupo de escuadrones ha salido formando columna mixta bajo el mando del teniente coronel del grupo Treviño, para conducir un convoy a Tauriat Marrisch. Ha regresado al campamento sin novedad. Dia 28: El grupo de escuadrones ha salido formando parte de la vanguardia de la columna, mandada por el teniente coronel del Regimiento de Infantería Castilla núm. 16, pernoctando en el campamento de Tauriat Hamet. Dia 29: Ha transcurrido el día sin novedad, acampados los escuadrones en las inmediaciones de Tauriat Hamet. Dia 30: El grupo de escuadrones ha salido formando parte de la vanguardia de la columna, mandada por el teniente coronel del Regimiento de Infantería Castilla número 16. Se dirige al punto quilométrico número 25 de la carretera de Monte Arruit al Batel, pasando cerca de las casas de Hos-Sernia*. Deste este lugar, la infantería se ha dirigido al Batel y el grupo Treviño, junto con una Batería, ha regresado a Monte-Arruit, llegando sin novedad alguna. Desde hoy hasta el seis de enero de 1922, el grupo de escuadrones ha practicado servicios de descubierta y vigilancia de carreteras. Any 1922 Gener Dia 7: El grupo de escuadrones ha salido formando columna mixta para conducir un convoy a Tauriat Marrisch, regresando a este campamento sin novedad. Dia 8: El campamento se ha trasladado de Monte-Arruit a Tistutin. 228 MISCELLANIA PENEDESENCA 1995 - Víctor Mata 1 Alvar Caixal Dia 9: Ha salido el grupo de escuadrones a las órdenes del teniente coronel(s)en dirección a Dar-Arugaz*, protegiendo el flanco izquierdo de la columna del general Cabanellas. El objetivo era tomar esa posición, cosa que ha sucedido a las nueve de la mañana. Se ha encargado al 1"scuadrón y a las ametralladoras la defensa de la Zania, sosteniendo fuego cruzado con el enemigo durante todo el día hasta ordenarse repliegue. En este movimiento ha sido herido el cabo Vicente García Ruíz, del l%scuadrón. Nueve caballos han regresado a pernoctar a Tistutin. El grupo ha mantenido durante todo el día violento combate y fuego de cañón con el enemigo, tomándose Dar-Arugaz* y la Zania.('o) Dia 10: Ha salido el grupo de escuadrones a las órdenes del comandante, protegiendo el flanco derecho de la columna del general Cabanellas, y ocupando Dar-Drius, donde se ha pernoctado sin novedad. Desde hoy hasta el dia 28, el grupo ha prestado servicios de descubierta y protección de carreteras y convoyes, ejecutando, además, demostraciones ofensivas hacia Tafersit y Ben-Tieb. Dia 28: El enemigo ha atacado el campamento de madrugada. El combate, violentísimo, ha durado tres horas, y ha sido herido un caballo. Hasta el día seis de marzo, el grupo de escuadrones permanece acampado en Dar-Drius, agregado a la columna del general don Federico Berenguer, prestando servicios de descubierta y protección de convoyes y carreteras. Marg Dia 7: El grupo de escuadrones ha tomado parte en la ocupación de la Zania, regresando sin novedad al campamento. Dia 8: En el día de hoy ha tenido lugar la ocupación y fortificación de la cota 390 en el llano de Sepsa. La operación ha sido llevada a cabo por la caballería, compuesta por el grupo de Regulares, un escuadrón Memories d'Antoni Mata i Marií, un vilafranquí d'adopció a la Guerra d'Africal 229 de húsares de Pavía, y este grupo de escuadrones a las órdenes del teniente coronel. Han defendido el flanco izquierdo de la columna siendo atacados por el enemigo, y regresando al campamento con dos heridos leves, los soldados Magín Suria y Juan Brunet, y además un caballo herido. Se ha distinguido en esta operación el teniente de ametralladoras de Treviño Don Guillermo Alonso Carrasco. Dia 14: El grupo de escuadrones ha salido a las órdenes del teniente coronel para ocupar y fortificar la meseta de Arkab. Su misión ha consistido en proteger el flanco derecho de la columna, sosteniendo fuego violento con el enemigo en el tramo de carretera de Uestia a Dar-Drius, regresando al campamento al anochecer, con un herido grave y tres contusionados, así como con cuatro caballos heridos, habiéndose distinguido en esta operación el alférez E.R. Don José Sellens. Dia 18: Ha salido el grupo de escuadrones para avanzar sobre la antigua posición de Tugunz*, entablando y sosteniendo combate con el enemigo, haciéndose muy violento por la tarde. La columna ha ocupado Demvar, donde se ha fortificado. Durante estos días, el grupo de escuadrones ha efectuado servicios de fortificación de la carretera de Dar-Drius al río lghane y descubiertas hasta el día 29. Dia 29: El grupo de escuadrones, a las órdenes del comandante, ha formado parte parte de la I ~ o l u m n ade caballería. Su objetivo era tomar las casas de Burrahait, con el fin de proteger el avance de la Brigada que ocupó Tugunz*. Durante todo el día han sostenido violento fuego con el enemigo, replegándose al atardecer al campamento con un herido grave, José Rodríguez Jiménez y dos heridos leves, además de dos caballos muertos y dos heridos. Abril Dia 6 : El grupo de escuadrones, a las órdenes del comandante, ha formado parte de la lQolumna, con el objetivo de proteger el flanco izquierdo de la columna que ha ocupado Chamarra y Saar-Entiya. 230 MISCEL.LANIAPENEDESENCA 1995 - Víctor Mata 1 ~lvarCaixal Dia 8: El grupo de escuadrones, a las órdenes del comandante, ha formado parte de la 1Qolumna de operaciones y ha protegido el flanco izquierdo de la columna que ha ocupado Dar-Quebdani, Draas Hac el Merini y Baare*, habiendo desaparecido el soldado Lorenzo Ventosa Faller con dos caballos. Dia 14: El grupo de escuadrones, a las órdenes del comandante, ha formado en el flanco derecho de la l Q o l u m n a , con la misión de ocupar y fortificar la posición de Tamasusin y establecer una avanzadilla, sosteniendo fuego con el enemigo y regresando al campamento sin novedad. Dia 17: El grupo de escuadrones ha tomado parte en la ocupación de la Abada de M' Yalza y ha establecido una posición en Chaif sin novedad. Desde hoy hasta el 18 de mayo el grupo de escuadrones ha prestado servicios de protección de convoyes y carreteras, descubierta y servicio de límites. Maig Dia 18: El grupo de escuadrones, a las órdenes del teniente coronel Conde de Gabarda, forma parte de la l ~ o l u m n ade operaciones al mando del general don Federico Berenguer, para proceder al cambio de la posición de Chaif en un lugar más avanzado y en dirección a Azib de Midar, habiendo sido cañoneado por el enemigo. Juny Dia 10: El grupo de escuadrones ha salido con fuerzas de la policía indígena, bajo el mando directo del teniente coronel Conde de Gabarda, con la misión de reconocer lo más rápidamente posible el terreno comprendido entre las casas de Buhafora y Ben Tieb, en el llano de la Ababda, con el objeto de ver el sitio donde ha caído por avería un aparato de aviación. Se ha sostenido un nutrido fuego con el enemi- "Mernories dlAntoni Mata i Martí, un vilafranquí dadopció a la Guerra d ~ f r i c a " 231 go, que ha contestado con fuego de fusilería y de cañón. El grupo ha sido felicitado en el campo de batalla por el general jefe de la columna don Federico Berenguer, que ha salido posteriormente al mando de la columna de socorro. Dia 19: El grupo de escuadrones y una unidad de la policía indígena, al mando del teniente coronel Conde de Gabarda, han practicado un reconocimiento por el collado de la derecha de la posición de Tamasusin, y por la cañada de Tigeli, donde han sido recogidos los restos del que fuera teniente de la policía indígena don Moisés Vicente. Durante estos días el grupo de escuadrones ha practicado servicios de descubierta, protección de convoyes a las posiciones de vanguardia y vigilancia de carreteras y límites. Dia 24: La sección del alférez Riesco, prestando servicio de carretera de Dar-Drius al Batel, ha sostenido fuego con núcleos enemigos, resultando herido el soldado David Peñalver González. Julio1 Dia 6: La sección del alférez Riesco ha prestado servicio de carreteras desde Dar-Drius al río Ighane, sosteniendo violento fuego con el enemigo a la altura de la posición de la Zania, resultando heridos los soldados Pedro Corbalán López, grave, y menos grave el de igual clase Damián Prats Morera; contusionado otro, José Espuño Binil, y dos piezas de ganado muertas. Desde hoy hasta el día 12, el grupo de escuadrones ha efectuado servicios de descubierta y protección de carreteras y convoyes a las posiciones de vanguardia. Dia 13: Ha salido la sección del alférez Fernández Castaña y el grupo del 2"scuadrón del sargento Julio García Carbonell para hacer el servicio de carretera desde Dar-Drius al río Ighane. En el transcurso de este servicio la sección ha sido agredida por núcleos enemigos, con los cuales ha sostenido intenso fuego, resultando muertos los soldados de segunda del 2Qscuadrón Manuel Carrascosa Espert, 232 MISCELLANIA PENEDESENCA 1995 - Víctor Mata 1 Alvar Caixal Juan lborra Gincerars y Vicente Molina Pérez, y tres caballos muertos y uno de herido. Dia 14: Desde hoy hasta el día 29 de agosto el grupo de escuadrones ha prestado servicios de descubierta y protección de convoyes y carreteras.(") Agost Dia 29: El grupo de escuadrones, al mando del teniente coronel Góngora, y con el comandante José Carmona Hernández al frente del 1" escuadrón, ha ocupado la vanguardia de la columna de Caballería mandada por el coronel don Francisco Ruíz del Portal. En el día de hoy han asistido a la ocupación y fortificación de las posiciones de lzen Lassen, Arzu(12)y Tauriat-U hen. Dia 30: El grupo de escuadrones, al mando del comandante don José Carmona, ha formado parte de la brigada de Caballería mandada por el coronel don Francisco Ruíz del Portal, que ha practicado un reconocimiento ofensivo en dirección a Ben-Tieb, sufriendo el cañoneo del enemigo y habiendo regresado al campamento de Dar-Drius sin novedad. Setembre Dia 2 : El grupo de escuadrones, al mando del comandante don José Carmona, ha formado parte de la Columna que ha escoltado un con~ )grupo ha estado encargado de la protección del flanco voy a A ~ z u . ( 'El derecho, ocupando el 2"scuadrón la vanguardia de la columna, que ha efectuado un reconocimiento ofensivo hacia Tafersit, en el que ha resultado herido de arma de fuego el cabo Enrique Franco. El resto del grupo ha sido violentamente cañoneado, regresando sin novedad. Dia 5: El en día de hoy, el grupo de escuadrones al mando del comandante don José Carmona ha formado parte de la columna de Caballe- "Memories d'Antoni Mata i Martí, un vilafranquí dadopció a la Guerra d~frica 233 ría que ha realizado un reconocimiento ofensivo sobre Ben-Tieb, siendo toda la mañana cañoneado por el enemigo. Dia 7: El grupo de escuadrones, al mando del comandante, ha asistido con la columna mixta a las órdenes del coronel don Francisco Ruíz del Portal, al reconocimiento ofensivo efectuado sobre Ben-Tieb, regresando sin novedad al campamento. Dia 8: Desde hoy hasta el día 23 de septiembre el grupo se ha dedicado, según órdenes de la superioridad, a efectuar servicios de descubierta, protección de carreteras y conducir convoyes a las posiciones de vanguardia, así como reconocimientos ofensivos en la llanura de Sepsa, en dirección a Tafersit, Ben-Tieb y Nador de Beni-Ulixech, siendo cañoneados diferentes veces por las baterías enemigas, pero regresando sin novedad. Dia 24: En el día de hoy se ha efectuado el traslado del campamento desde Dar-Drius al Batel, habiendo pernoctado todo el grupo en dicha posición. Hasta el día 25 de octubre, este grupo de escuadrones ha prestado servicios de protección de carreteras desde Tistutin a MonteArruit, y desde el Batel al río Ighane, así como servicio de conducción de convoyes a la posición de Apso*, sin novedad. Octubre Dia 26: Sle el 2"scuadrón prestando servicio de carretera desde el río lghane a Dar-Drius, pasando por la Zania y Uestia. Mientras tanto, las columnas han ocupado las siguientes posiciones: Tafersit, Nador de Beni Ulixech y Buhafora, con poquísimas bajas. Se han capturado al enemigo 30 cañones, 50 fusiles y municiones. Se pernocta, sin novedad alguna, en Dar-Drius. Dia 28: El escuadrón ha seguido prestando servicio en Dar-Drius. La columna ha continuado su avance y ha ocupado Tizzi-Azza, Dar-Mizzian y Ben-Tieb, con pocas bajas. Se sigue pernoctando en Dar-Drius. 234 MISCEL,LANIA PENEDESENCA 1995 - Víctor Mata 1 Alvar Caixal Dia 29: Se ha regresado al Batel. El traslado se ha efectuado de madrugada, cumpliendo, al mismo tiempo y sin novedad, el servicio de vigilancia de la carretera que va de la Zania al río Ighane. Dia 30: Desde hoy al 30 de noviembre de 1922, este grupo de escuadrones ha prestado servicio de carreteras, sin novedad alguna, desde Tistutin al Monte-Arruit, y desde el Batel al río Ighane.('4) NOTES (1) Tota aquesta problematica ha estat analitzada, des de diversos punts de vista, per un gran nombre d'autors. La literatura que el tema ha generat és molt abundant, i a I'apartat de bibliografia general en recollim una bona mostra. ( 2 ) La narració del diari d'Antoni Mata comenca, precisarnent, aquell dia d'agost. (3) Vegeu La Vanguardia del dia 14 d'agost de 1921 (4) Vegeu La Vanguardia del dia 13 d'agost de 1921 (5) En d'altres fonts, com ara el text rnanuscrit del seu full de serveis, classificat a I'Arxiu Militar de Segovia, hi consta Hindum. (6) Aquests serveis de seguretat tenien com a objectiu protegir la feina dels enginyers de camins i dels sapadors. També s'ocupaven de les tasques de vigilancia en els diversos punts de control situats al llarg de la carretera. (7) Miguel Cabanellas Ferrer (Cartagena, 1872 - Malaga, 1938). Aquest militar murcia, vetera de la guerra d'Africa, va ser nomenat, durant la segona República, director general de la Guardia Civil. Va adherir-se a la insurrecció de 1936 i va arribar a presidir la Junta de Defensa Nacional creada a Burgos aquell mateix any. (8) Quatre anys més tard, a I'agost de 1925, va rebre un distintiu especial per haver format part d'aquest grup. (9) Es refereix al tinent coronel Eladi Giralt (10) Consta en el seu full de serveis una distinció personal pel seu cornportament en la defensa de la Zania. Per Reial Ordre del 28 de marc, el comandant general del Protectorat li concedeix la Medalla Militar de Marruecos, que havia estat creada el 27 de juny de 1916. 'Memories dlAntoni Mata i Martí, un vilafranquí d'adopció a la Guerra d ~ f r i c a " 235 (1 1) El dia 28 de julio1 del 1922 ingressa a I'Hospital Militar de Melilla rnalalt de paludisrne. Hi sera fins al 20 d'agost, quan obté I'alta medica i es reincorpora al seu esquadró. Tres dies rnés tard el seu regiment acampa a Dar-Drius. (12) Potser es refereix a Azara, situada a I'altre costat del riu Melul, pero no gaire lluny d'lzen Lassen. El text manuscrit del seu full de Setveis tampoc ajuda a identificar el toponim. (13) Vegeu nota 8. (14) D'enqa aquesta data el grup d'esquadrons va continuar la tasca de protecció de carreteres i Iímits fins al juny de 1923, quan amb tot el regiment es trasllada al quarter de San Fernando, a Melilla. D'aquí, va i ve a Dar-Drius almenys un parell de vegades més, pernoctant també a Mont-Arruit i Tafersit, on té noticia del pronunciarnent del general Primo de Rivera a Barcelona. Finalment, i per reial ordre del 26 de setembre de 1923, és destinat al Regimiento de Caballería Dragones de Numancia 71. El dia 12 de novembre s'incorpora al nou destí, a Barcelona. No va tornar mai més a frica. BALCELLS, A,, 1992: Historia del nacionalisme catala. Dels orígens al nostre temps. Barcelona. D., 1923: Campañas en el Rif. Madrid BERENGUER, BERENGUER, P., 1948: La ocupación de Xaouen y del Monte Mauro. Campañas en el Rif y Yebala. Madrid. BOSQUE, A,, 1995: ((En Marruecos tras el desastre de Annual>),a Historia y Vida, 332 (any XXVIII), novembre de 1995. Barcelona: 47-56. BUENO,E., 1929: Historia de la acción de España en Marruecos. De 1904 a 1927. Madrid. CARR, R., 1979: España, 1808-1939. Barcelona EZA, VIZCONDE DE,1923: Mi responsabilidad ante el desastre de Melilla. Madrid. FERNANDEZ ARIAS,A., 1933: Vísperas de sangre en Marruecos. Madrid GALBAN, M., 1965: España en África: La pacificación de Marruecos. Madrid. HERNÁNDEZ, F., 1930: La dictadura en Marruecos (al margen de una farsa). Madrid. IZARD, M.; DE RIQUER, B., 1983: Coneixer la Historia de Catalunya. Vol. 4: Del segle XIX fins a 1931. Barcelona. 236 MISCELLANIA PENEDESENCA 1995 - Víctor Mata 1 Alvar Caixal ORTEGA Y GASSET, E., 1922: Annual. Relato de un soldado e impresiones de un cronista. Madrid. RODR~GUEZ DE VIGURI, L., 1924: La retirada de Annual y el asedio de Monte Arruit. Madrid. UBIETO, A,, et alii, 1984: Introducción a la Historia de España. Barcelona. D.S., 1971: Abd el-Krim y la guerra del Rif. Vilassar de Mar. WOOLMAN,
Puede agregar este documento a su colección de estudio (s)
Iniciar sesión Disponible sólo para usuarios autorizadosPuede agregar este documento a su lista guardada
Iniciar sesión Disponible sólo para usuarios autorizados(Para quejas, use otra forma )