Interpretación de una obra de arte

• ANALISI D'UNA OBRA D'ART
• Arquitectura
• columna: suport generalment cilindric o gaire bé cilindric, que consta de tres parts: base, fust i
capitell.
• Pilar: element sustentant vertical, robust, funcional, exempt, de secció poligonal,que pot ser fet
d'adob, de rajol o pedra.
• Contraforts: construcció adossada al mur per tal de enoforçar−lo i contraresta el pes de les voltes. Es
un element decoratiu i funcional.
• Arcbotant: segment d'arc que sobrevola la coberta de la nau lateral i transmet la carrega lateral de la
volta central al contrafort.
• Arquivolta: cadascun dels arcs abotzinats d'una portada romanica o gòtica.
• Arquitrabat: consisteix en la utilització d'elements horitzontals sustentats i elements verticals
sustentadors.
• Arc: element constructiu propi del sistema dinamic integrat per diverses peces o develles el qual
poden adoptar formes diferents.
• Tipus d'arc: de mig punt, peraltat, rebaixat, apuntat, tudor, ferradura, conopial, carpanell, escarser,
lobulat, arc mixtilini, arc cec, de descarrega, toral, former i triomfal.
• Coberta: element exterior, sostre o teulada que cobreix l'edifici.
• Cupula: es la volta generada per la rotació d'un arc.
• Volta: estructura arquejada que cobreix un espai comprés entre murs, pilars o columnes.
• Dovella clau: cadascuna de les peces que forma la falca que constitueix un arc.
• Lines impostes:motllura de separació entre l'arc i la part recta d'una obertura.
• Llum: distancia entre les dues lines impostes
• Fletxa: distancia entre la dovella clau fins el punt mig de la llum
• Timpà: a l'art classic, greco−romà, renaixentista, barroc i neoclassic: espai interior d'un frontó, en el
romanic i gòtic: espai delimitat pel llindà i la primera arquivolta.
• Muntant: columnes o semicolumnes amb un sentit decreixent com les arquivoltes.
1
• Portallum: columna o pilar que separa les dues parts d'una portada.
• Llindà: element horitzontal, els elements del qual apoien sobre el muntant.
• Espai: interior d'un edifici definit pels murs i la coberta i la relacio entre ambdos
• Escultura
• relleu: escultura no exempta, tallada nomes sobre una de les superficies d'un bloc.
• Alt relleu: quan les figures son tallades gairebé exemptes, pero adherides a un mur
• Mig relleu: quan son com ara tallades per la meitat
• Baix relleu: quan gairebé no sobresurten dels fons mural.
• Bust: representació de la part superior del cos humà: cap, coll i començament de l'espatlla.
• Jacent: en escultura, imatge funeraria d'una persona morta, generalment estirada sobre un sarcófag.
• Eqüestre: tema iconografic d'una figura a cavall.
• Orant: son figures agenollades amb les mans juntes, que es troben en els monuments sepulcrals.
• Simetria: exacte correspondència de les parts d'un tot, de manera que si aquest es doble pel seu eix
vertical, ambdues meitats coincideixen si es sobreposen.
• Espai: l'espai fisic que es relaciona i envolta els vuolums de l'obra que pot adoptar un paper actiu
• Pintura:
• Fresc: tecnica utilitzada per a la pinura mural de la qual exigeix les següents condicions: desfer el
color amb aigua, pintar sobre l'enlluit mentre encara esta humit, colors d'origen mineral que
resisteixen millor l'accio de la calç.
• Aquarel−la: consiteix en disoldre els colors en aigua i apilcar−los sobre el paper.
• Pintura a l'oli: procediment pictoric que consisteix en dissoldre pigments mòlts en olis secants i
aplicar−los sobre fusta o tela preparats previament.
• Perspectiva: sistema que permet representar sobre una superficie plana de dues dimensions l'efecte
volumetric dels objectes, en un entorn de profunditat fingida.
• Perspectiva lineal: es aquella que per la seva formació té en compte les linies que convergeixen en un
punt de fuga.
2
• Perspectiva aerea: representa l'atmosfera que envolta als objectes, difuminant les lines convergents,
eliminant els limits de la forma i del color.
• Linea: distancia entre dos punts de carácter unidimensional.
• Espai: suggeriment de profunditat, obtinguda sobre una superficie bidimensional.
• Composició tancada: s'organitza a l'entorn d'un eix central cap al qual semblen dirigir−se tots els
elements d'un quadre.
• Composicó oberta: s'organitza a partir d'un element lateral o exterior a l'obra, de forma que els
elements del quadren semblen sortir dels limits.
• PREHISTORIA
• Art mobiliari: es l'art que es pot trasladar d'un lloc a l'altra. Venus de Wilendorf, Laspugne i Lansell.
• Art ruprestre: es tracta d'una pintura sobre roca propia del paleolitc superior.
• Escola franco−cantàbrica: pintures fetes en coves impermeables, policromia, mai apereix la figura
humana, gran naturalisme i detall.
• Escola llevantina: monocromia, esquematització, pintura amb poc detalls, mes tardanes aperix una
pintura amb mes moviment (tassili)
• Menhir: monolit allargat claval al sol verticalment.
• Dolmen: pedres verticals que sostenen una o mes pedres horitzontals. Monument funerari.
• Cromlech: agrupació de menhirs en forma circular.
• Alineacions: conjunt de menhirs situats en linea recta (est − oest), la qual cosa sembla indicar que la
seva existencia tenia relacio amb el culte al sol.
• Talaiots: torres de defensa de forma tronco−conica, de vegades de planta quadrada o circular.
• Taula: pedra vertical que sosten una horitzontal.
• Naveta: monument funerari megalitic amb forma de piramide o de quilla de vaixell invertida.
• Megalit: monolit de gran tamany o monument fet amb grans pedres.
• EGIPTE
• Pilonos: cada una de les dues torres massisses, tronco−piramidals que enmarquen la porta
monumental d'accés al temple, decorades amb relleus i coronades amb una motllura convexa
anomenada gola egipcia.
3
• Mastaba: tomba tronco−piramidal de quatre costats que consta de: la capella, el serdab i la cambra
hipogea
• Hipogeus: s'anomenen aixi les edificacions de diverses cultures antigues destinades a sepultures,
excavades a l'interior d'una muntanya.
• Hieratisme: imatges monumentals, rigidez, com si el temps no passés per a elles. En particular les
egipcies i en menor grau les romaniques i les arcaiques.
• Llei de frontalitat: en els relleus i pintures l'ull i tors de front i les cames i peus de perfil.
• Stoa: portic amb columnes.
• Capitell lotiforme: en forma de flor de lotus
• Capitell palmiforme: de palmera
• Capitell l'hatoric: cap de la deessa de Hator
• Capitell papiriforme: de papirus
• Capitell protodòric: temple hipogeu d'Hapshepshut
• MESOPOTAMIA
• Zigurat: torre piramidal esglaonada, constituida per la superposició en forma de tronc de piramide de
diversos pisos que decreixen. Te la base quadrada o rectangular i una terrassa superior on hi ha el
temple des del qual els sacerdots contemplaven els astres.
• Obelisc: monolit alt i esbelt que admet una morfologia diversificada.
• Esfinx: ésser monstruós d'origen egipci, en part humà en part lleó, tot i que pot apareixer amb cap de
moltó o de falcó.
• Capitell bicèfal: el qual consta d'una peça ornada amb volutes i de dos torsos de cavalls, toros o
grifos contraposats entre les que hi ha un espai buit on s'introdueixen les bigues del entaulament.
• ART GREC
• Dòric: es caracteritza per la simplicitat , la solidesa i la robustesa. Les columnes amb estries, capitell
sense ornamentació, entaulament: arquitrau, fris (triglifis i metopes), cornisa, frontó.
• Jònic: es diferencia pel capitell de volutes. Les columnes descansen sobre una base, capitell decorat,
arqjuitrau, fris, cornisa, frontó. L'ordre jonic descansa sobre un plint.
• Corinti: es caracteritza pel seu capitell que consta de: adornat amb fulles d'acant i volutes angulars.
Un abac, en forma de rectangle curvilini.
4
• Volutes: cualsevol element decoratiu en espiral, caracteristic dels capitells jonic, corinti i compostos.
• Tambor: en el fust d'una columna no monolitica, cadascun dels blocs cilindrics que el componen.
• Naos: cambra de planta rectangular destinada a contenir l'estàtua de la divinitat. S'hi accedeix per la
pro−nàos.
• opistodomos: part posterior d'un temple grec, oposada a la pronàos, o sia, un atri simetric a la pronàos
i sense comunicació amb la nàos.
• In−antis només te dues columnes a la part interior
• Prostil: nomes te dues columnes al davant
• Anfiprostil: te columnes al davant i al darrera
• Peripter: està tot el temple envoltat de columnes
• Dipter: doble filada de columnes
• Apter: no te columnes
• Tetrastil: 4 columnes a la façana
• Hexastil: 6 columnes
• Octàstil: 8 columnes
• Dodecàstil: 10 columnes.
• Tresor: edifici de dimensió reduïda com ara un petit temple, bastits per les pòlis als grans santuaris
per tal de guardar−hi exvots i ofrenes.
• Propileus: porta monumental amb columnes d'un santuari el qual pot contenir diversos edificis
• Cavea: es la graderia d'un teatre, i s'aprofita la pendent d'un turó
• Orquestra: es l'espai circular que utilitza el cor. Té ¾ de circunferencia.
• Prosceni: plataforma elevada que hi ha entre l'escena i l'orquestra on actuen els actors.
• Escena: edifici que hi ha al darrera el prosceni i que fa de teló de fons.
• Acròpolis: ciutat alta, fortificada, on s'aixecaven els temples dedicats a les principals divinitats.
• Acroteri: element decoratiu que remaa els tres extrems del frontó.
5
• Agora: es el centre de reunió del poble i centre de comerç
• Naturalisme: tendencia artistica que te l'objectiu de representar la natura de la manera mes fidel
possible, evitant l'idealisme.
• Frontó: coronament triangular d'una façana, pòrtic, finestra... l'espai interior del qual s'anomena
timpà.
• Fris: espai horitzontal que es troba entre l'aquitrau i la cornisa.
• Cornisa: part superior del entaulament o la serie de motllures, en forma d'angle que remata un frontó
classic.
• Capitell: és l'extrem mes o menys ornamental del fust, d'una columna, d'una pilastra o un pilar.
• Abac: peça que corona el capitell damunt la qual s'apoia l'arquitrau.
• Equí: en el capitell doric element de transicio entre la secció circular del fust i la secció quatrangular
de l'àbac. En el capitell jonic es el mateix pero adornat amb fletxes i ovuls.
• Collarí: en l'ordre doric, zona intermitja entre el fust i el capitell.
• Fust:part vertical d'una columna situada entre la base o l'estilobat i el capitell. Pot ser llis (ordre
toscà) , amb estries (doric) amb canaladures (jonic i corinti) amb anelles (renaixament) , encoixinat
(manierisme)
• Estilobat: superficie plana sobre la qual descansen les columnes d'una columnata.
• Base: part inferior d'una columna sobre la qual s'apoia el fust
• Plint: pedastal en forma de paral.lelepipede sobre la qual reposa la columna.
• Capitell toscà: consta d'equi i àbac quadrat.
• ART ROMÀ
• Mausoleu: tomba monumental. Planta quadrada, un alt basament sobre el qual apoiava una
columnata jonica, que a vegades sostenia una piramide de set metres, coronada amb una gran
escultura.
• Basilica: edifici ampli de planta rectangular i de tres naus, separades per columnes, el qual servia
alhora de borsa de comerç i de tribunal de justicia.
• Termes: edifici public destinat als banys, repòs, activitats intelectuals. Formen part de la planificació
i de l'organització de la vida ciutadana en tots els dominis de Roma.
• Circ: edifici romà destinat a les competicions hipiques de forma allargassada. Consta de: arena,
dividida per el podium que separa l'arena de la càvea dividida en sectors com l'amfiteatre, meta, tres
6
senyals cònics i carceres.
• Atri: és l'element central equivalent a un pati porticat central amb una piscina o impluvium.
• Arc de triomf: monument commemoratiu, pot tenir un o tres arcades. A l'àtic, s'hi troba la inscripció
commemorativa, mentre al cim hi ha l'estàtua o el carro triomfal en bronze del personatge al qual
l'arc era dedicat.
• Amfiteatre: destinat a l'espectacle public. Consta de: l'arena, podi, càvea.
• Compluvi: descobert rectangular del teulat de quatre vessants que es troba a l'atri de la casa romana,
les canals del qual condueixen l'aigua de la pluja a una cisterna o impluvium.
• Impluvium: estrany rectangular o quadrat, contruit en el centre de l'atri, el qual servia per recollir
l'aigua de la pluja procedent del compluvi.
• ART PALEOCRISTIÀ
• Mosaic: decoració que s'aconsegueix juxtaposant sobre un fons de ciment un gran nombre de tesseles
de diversos colors.
• Tessel.la: cadascun dels petits paral.lelepipeds de pedra, marbre, vidre.. utilitzats per a la seva
composició.
• Baptisteri: part del temple on s'hi troba la pica baptismal. Edifici exempt.
• martirium: petit edifici de planta central, al centre del qual hi ha les restes d'un martir objecte de culte
• Nàrtex: la part porticada de l'atri que precedeix immediatament la basilica paleocristiana.
• Ábsis: l'extrem de la nau central de la basilica de forma semicircular i volta de quart esfera.
• Mandorla: oval ametllat que envolta la figura de Crist o de Maria en majestat, tant en relleu com en
pintura.
• ART BIZANTÍ
• Capitell cimaci: dos capitells de forma tronco−cònica invertida superposats, l'inferior amb decoració
vegetal o geometrica.
• Volta de canó: aquella generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
• Petxina: cadascun dels quatre triangles esfèrics (resultants de la delimitació de l'anell de la cupula i
desl arcs torals) que serveixen per passar de la superficie quadrada d'una planta a la circular d'una
cupula.
• Iconografia: estudi de les imatges artistiques de les seves referencies literaries.
7
• Capitell cubic: decoració exhuberant feta amb el trepant i coronat també amb el cimaci en forma de
tronc de piramide invertida.
• ART HISPA−MUSULMÀ
• Arc de mig punt: equivalent a mitja circumferencia amb unic centre.
• Arc peraltat: equivalent al mig punt afegint−hi el peraltat rectilini o segment que ultrapassa la
semicircumferencia sobre la qual s'apoia
• Arc apuntat: consta de dos segments que formen l'angle.
• Arc de ferradura: arc ultrapassat.
• Arc mixtilini: es el format per lines mixtes.
• Arc lobulat: format per lobuls. Quan consta de tres es diu trilobulat i quan en te mes polilobulat.
• Mocàrab: decoració d'obra o de fusta consistent en prismes juxtaposats i superposats verticalment de
base concava a manera d'estalactites.
• Madrasa: consta d'un pati amb un aljub o font, cambres per als estudiants, banys i sala d'oració que
serveix també d'aula
• Alminar: on el muecín convoca l'oració
• Quibla: mur orientat cap a la meca
• Mihrab: petit absis on es guarda el coran.
• Macsura:estructura de fusta a la que s'accedeix per una escala des d'on l'iman dirigeix l'oració.
• Capitell compost: esculpit amb trepant a la manera biantina
• Capitell cúbic: de forma cubica arrodonida en la part inferior i decoració geometrica quasi plana
• Capitell mocarab: com si fosin estalactites semblantment a un rusc d'abelles.
•
• ART ROMÀNIC
• historiat: elements arquitectonics capitells, frisos, metopes... decorats amb escenes figuratives.
• Absis: al voltant de l'abisis es troba l'altar major, hi ha una girola o deambulatori que dona acces a
diverses absidioles, les cuals simbolitzen l'aureola del cap de crist.
• Girola: passadis que volta el presbiteri de les esglesies per la banda posterior i dona acces a les
8
capelles radials situades a les absidioles.
• Trompes: petita volta semicònica amb la part ampla cap a fora, que serveix per passar de la planta
quadrada a una octavada, sobre la qual es possible contruir una cupula, cimborri, tambor.
• Bandes lombardes: pilastres allargades, verticals, que generalment sobresurten del mur i que
apareixen ordenades i unides entre elles per la part superior mitjançant petites arcuacions cegues.
• Jambas: columnes als dos costats d'una portada, sobre elles estan les arquivoltes, poden dur figures i
capitells decorats.
• Parteluz: columna o pilar enmig de la porta, sosten el dintell, pot dur figures i capitell decorat.
• Trifori: fienestres obertes als murs de la nau central, ornamentades amb mainells.
• Nau: espai interior delimitat per murs o un seguit de columnes. Les esglesies cristianes consten d'una
sola nau de tres o de cinc, de les quals la principal s'anomena central.
• Creuer: nau transversal a la nau central o naus d'una esglesia, a les quals separa de la capçalera.
• Tribuna: galeria contruida sobre les naus laterals
• Cimborri:torre de planta quadrada o octogonal situada sobre el creuer d'una esglèsia.
• Llanterna: element arquitectonic de planta circular o poligonal i obertures laterals que corona una
cupula o una torre i serveix per iluminar l'espai interior
• Volta d'aresta: aquella generada pel creuament perpendicular de dos voltes de canó.
• Encoixinat: mur bastit amb carreus ben escairats de manera que les juntes queden refoses
• ART GÒTIC
• Pinacles: torreta de forma piramidal punxeaguda que te una funció doble: estetica i estructural:
serveix de contrapés de l'empenta de l'arcbotant.
• Rosetó:obertura o finestra circular amb traceria caracteristica de les catedrals gòtiques.
• Agulla: element contructiu de forma piramidal, esbelt, alt i estret, el qual corona un sostre o una
torre.
• Plementeria: conjunt de plements disposats entre les arcs i els nervis d'una volta de creueria.
• Gablet: frontó ornamental molt punxuagut i en general calat que en els edificis gotics apareix com a
coronament de finestrals, portics o arquivoltes.
• RENAIXAMENT
9
• Pilastra: pilar adossat al mur el qual de vegades te base, canaladures i capitell.
• Tècnica del esfumat: tècnica utilitzada per primera vegada en la pintura a l'oli per Leonardo Da Vinci
que consisteix en difuminar els contorns de les figures amb la qual cosa s'aconsegueixen efectes
atmosferics.
• Presbiteri: espai que circunda a l'altar major i que està separat de la nau per grades i es reserva al
clero.
• Plateresc: nom amb que s'anomena el primer renaixament arquitectonic espanyol.
• Escorç: forma de realitzar una figura la qual en realitat es trobaria disposada obliquament al pla en
que ha estat representada.
• Terribilità: gestos tragics i proporcions colosals.
• Balaustrada: cadascuna de les columnetes que conformen una balaustrada.
• ART BARROC
• Tenebrisme: estil introduït per caravaggio que es defineix pels contrastos sobtats entre la llum i
l'ombra.
• Estipit: pilastra en forma de piramide truncada invertida, de vegeades antropomorfa.
• ART CONTEMPORANI
• Neoclasicisme: estil que es desenrotllà a la darreria del segle XVIII com a reacció contra el barroc.
Es caracteritza en les formes de l'art classic greco−romà
• Romanticisme: individualisme, angoixa metafisica, idealisme arrauxat, sentiment de la natura,
sentiment nacionalista.
• Realisme: actitud estetica que intenta reproduir la realitat el mes fidelment possible.
• Impresionisme: aspecte iconografic, pinzellada rapida i agil, es desenten del volum, estructura,
materia i dibuix.
• Neogotic: estil inspirat en el gotic que va apareixer a Anglaterra (XVIII). Es una epoca en que es
restauren i en completen moltes catedrals que havien quedat sense acabar.
• Eclecticisme: mescla d'elements de diferents estils i procendències.
• Modernisme: a les façanes suaus corbes a les cantonades, assimetria, desobriment del formigó i del
ferro, utilització de procediments artesans i de materials de color.
10