101103_Taula_rodona_versio_definitiva.pdf

Document recull Taula Rodona 2.0
I.Relatoria Taula Rodona 2.0
II.Paper xarxes socials (Twitter i Facebook)
III.Propostes formacions polítiques en Cooperació i Solidaritat
1
Aquest document vol ser un recull informatiu de tot el que va generar la Taula Rodona
organitzada per la Coordinadora d'ONGD i aMS de Lleida i la Fundació Lleida Solidària el
passat 21 d'octubre de 2010, tot un exercici de participació per acostar la política a la ciutadania.
Però alhora vol ser un instrument més per donar constància escrita de totes les propostes
electorals de les formacions en matèria de Cooperació i Desenvolupament, tant les que van
fer arribar des de la Taula Rodona, com les que posteriorment ens han adreçat en forma de
document programàtic.
Els organitzadors de la Taula Rodona esperem haver contribuït a la necessària transparència del
debat polític i a l'exercici de retre comptes davant de la ciutadania.
I. Relatoria Taula Rodona 2.0
Participen en nom dels partits polítics amb representació parlamentària:
Iniciativa per Catalunya Verds (ICV): Sr. Jordi Guillot
Partit Popular de Catalunya (PPC): Sr. Rafael Luna
Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC): Sra. Gemma Lago
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): Sra. Maria Rosa Ball (en representació del Sr.
Antoni Comín, que no va poder acudir)
 Convergència i Unió (CiU): Sr. Carles Campuzano
 Ciutadans com a partit que té representació al Parlament de Catalunya també han estat
convidats però per motius d’agenda no han pogut acudir.




Modera la taula: Rita Marzoa, periodista a Catalunya Radio.
L’acte es va iniciar amb la presentació i l’agraïment als assistents i participants realitzada a càrrec
de la Rita Marzoa, periodista a Catalunya Radio.
A més a més, va explicar el funcionament previst de l’acte que ha consistit en l’exposició en 5
minuts per part del representat de cada partit de les seves propostes al voltant de 5 tòpics:
1. Assoliment del 0,7 % RNB i la seva posició davant les retallades a l’AOD
2. El Pla Director de la Cooperació Catalana
3. El paper de les ONGD i altres agents de la societat civil en desenvolupament i l’aplicació
del Pla Director
4. Sobre el paper de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament: les seves
dimensions
5. Sobre els Objectius del Mil·lenni
Tots els participants van iniciar la seva intervenció agraint la invitació a participar en la taula
rodona i manifestant la conveniència de donar a conèixer les seves propostes.
I.1.- Torn explicatiu (duració 5 minuts aproximadament)
ICV: Inicia la seva intervenció fent un repàs general als Objectius del Mil·lenni (amb les seves 22
metes). Afirma que s’han de mantenir els compromisos malgrat l’escenari econòmic perquè hi ha
realitats ineludibles i fa menció específica a l’existència de aproximadament 1.000 milions de
persones que passen fam.
- “El compromís era independent de la situació econòmica, no obstant cal reconèixer que avui el
problema principal és la manca de recursos per poder assolir els ODM i el 0,7%”. L’Estat ara
contempla una destinació de 0,40%, a Catalunya per aquest any no ha disminuït l’aportació però
2
demana claredat als gestors de l’AOD i a la Generalitat sobre el compliment dels terminis i les
quantitats per al 2015.
- Sobre l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va afirmar que d’una banda calia
dotar-la i capacitar-la, i per altra banda que calia racionalitzar l’estructura de l’administració de la
Generalitat.
- Sobre el paper de les ONGD que cooperen de manera descentralitzada, va parlar de que
ostentaven un protagonisme, i que això és positiu.
PPC: Immediatament després dels agraïments va puntualitzar que es tracta del Partit Popular de
Catalunya (PPC)
- Sobre arribar a destinar el 0,7% és molt difícil a causa de la crisi i fins i tot dubta que s’hagués
pogut arribar-hi sense la crisi.
- Sobre el nou Pla Director va explicar que es va votar en contra per primera vegada, donat que el
PPC entén que l’aprovació d’un instrument jurídic amb contingut econòmic hipotecarà el nou
govern sorgit de les eleccions del 18 de novembre.
- Del paper de les ONGD, el PPC creu que estan poc representades i els portaveus d’algunes
entitats els van transmetre incomoditat.
- Sobre l’ ACCD, el PPC aposta per la continuació del model i les dimensions, ara bé creuen que
existeix una manca de coordinació des de la Direcció General corresponent i des de la direcció
administrativa de l‘ Agència per evitar solapaments o activitats que haurien d’estar al marge de la
cooperació i/o del voluntariat ja que en realitat s’aproximen més al turisme. Per tant és necessari
formació i tenir un registre de voluntariat per habilitar els voluntaris.
- Sobre els ODM: el PPC no qüestiona la seva importància però manté que les prioritats han
canviat respecte de les de l’any 2000 en la mesura en que ho ha fet la situació econòmica. A
Catalunya existeixen 1.400.000 pobres, 250.000 famílies sense cap ajut, i un 40% dels aturats
sense subsidis. En conseqüència, des de el PPC creiem que la lluita contra la pobresa ha de
començar a Catalunya mitjançant la creació de llocs de treball. Només quan aquesta prioritat
estigui solucionada pensem que s’ha de fer cooperació exterior.
- Sobre el paper de les entitats consideren que la cooperació al desenvolupament s’està duent a
terme per les administracions públiques sobretot per part dels ministeris i les àrees socials mentre
que el paper de les ONGD i altres entitats del tercer sector és residual. El PPC sosté que aquest
fet es produeix també a altres països.
JERC : va iniciar la seva intervenció amb la lectura d’una part de la Llei catalana de Cooperació al
Desenvolupament i va continuar amb la manifestació de que el model de país que defensa ERC
passa per la contribució a la justícia en la resta del món. Va manifestar, a més a més, que sota la
direcció del seu partit l’ACCD ha sofert un espectacular enfortiment en resposta, entre d’altres, a la
pressió de la societat civil i del teixit associatiu.
- La Sra. Lago va explicar que el seu partit entén la política pública de cooperació al
desenvolupament com a un mecanisme generador de sobirania al Sud; que forçosament ha
d’estar vinculada als principis de coherència i eficàcia i que, a més, ha d’anar acompanyada
d’altres iniciatives al nord, com per exemple la banca ètica o el comerç just, fonamentades en la
idea de “transformar el nord per transformar el sud”
- Sobre les preguntes del 0,7% i el Pla Director, va considerar que el nou Pla Director és un acord
de mínims i sobre l’assoliment del 0,7% va reconèixer una desacceleració actual si bé, va afegir
que creu possible aconseguir 0,7% abans de l’any 2015 que és la data prevista en l’actualitat per
tots els governs de la Unió Europea.
- En la seva opinió respecte del ODM, la Sra. Lago va dir que falta de voluntat política per
aconseguir-ho, i en conseqüència que la cimera de la ONU de setembre va ser un fracàs.
- Arran de la pregunta sobre l’ACCD, va afirmar que s’havia iniciat el procés de descentralització
mitjançant les convocatòries de projectes, el procés de codesenvolupament de manera conjunta
3
amb els ens locals i les coordinadores territorials. No obstant va matisar que es tracta d’aspectes
que encara requeriran un acompanyament i mesures de promoció.
PSC: La Sra. Rosa Maria Ball del PSC va excusar el ponent confirmat per a la taula rodona, el
Sr. Antoni Comin, que finalment no va assistir al·legant motius d’agenda. La següent aportació va
ser referent al moviment 0,7% com a moviment social organitzat, i va sostenir que el PSC El PSC
ha treballat els últims anys per aconseguir assolir els ODM.
- Des de la seva posició com a Regidora de les polítiques de Cooperació a l’Ajuntament de Lleida
coneix en profunditat la tasca transformadora i compromesa de les ONGD i dels administracions
públiques. Per tant, el PSC continuarà treballant: per obtenir in sistema tributari internacional més
just i equitatiu, per consolidar una política pública que defensi la pau, els drets humans i la
cooperació i la solidaritat, per enfortir el suport, concertació i la sensibilització amb sector educatiu.
A més a més des de el PSC hi ha, segons la Sra. Ball, la voluntat de promoure la formació
d’experts i incrementar l’eficàcia i coordinació humanitària. Finalment va afegir que donarien
suport a les iniciatives que promoguin l’abolició del deute extern amb matisos.
- També va deixar clara la necessitat de buscar nous mecanismes de finançament en el sector de
la cooperació i la solidaritat.
- Finalment va reiterar el seu total recolzament al Pla Director per tractar-se d’un instrument jurídic
aprovat pel govern socialista entre d’altres.
CiU: Durant l’inici del discurs, Convergència i Unió va reafirmar els compromisos amb el món de la
cooperació i la solidaritat tot recordant la Llei Catalana de Cooperació.
- Sobre l’assoliment del 0,7% va dir que existeix confusió sobre el 0,7%: “el 0,7% de què? del
PIB, RNB?”. La resposta va ser afirmar que el compromís internacional és que Espanya destini el
0,7% de la Renta Nacional Bruta, i per tant, si Catalunya té una part dels seus impostos gestionats
per Madrid, hauria de ser aquesta administració estatal la que hauria d’aclarir la part que ja aporta
la Generalitat. Perquè sinó és tractaria d’una dedicació doble, des de Madrid i des d’aquí, i
aquesta situació cobra més rellevància si tenim en compte la realitat econòmica.
- Sobre les dimensions de les administracions públiques en general i l’agència catalana i altres
organisme des pau i drets humans va declarar que CiU està a favor d’una racionalització per
controlar la despesa, augmentar l’eficàcia i evitar duplicitats. I que estan a favor del manteniment
del model català de cooperació fonamentat en la societat civil i el principi de subsidiarietat per ser
més eficaços.
- Finalment sobre el perquè CiU va votar en contra del nou Pla Director, va justificar la seva
posició per tractar-se d’una norma d’elaboració i contingut poc democràtic ja que hipoteca la
legislatura 2011-2014, i creu que s’hauria d’haver esperat a les eleccions de novembre. Per
acabar la seva intervenció va afegir que es tracta d’una norma que revisaran i modificaran quan
arribin a la presidència del govern de la Generalitat i coneguin exactament la situació de les
finances.
I.2.- Torn de rèplica:
Una vegada que tots els partits van acabar la seva explicació inicial, van gaudir de 2 minuts més
per acabar de donar forma al seu discurs i constar algunes de les propostes que havien emès.
ICV: Va afirmar la incoherència de la postura sobre el Pla Director de CiU perquè un dels plans
directors antics, concretament el pla director de 2003, hipotecava la Generalitat fins el 2005 i va
ser aprovat en circumstàncies similars, eleccions molt pròximes, al nou pla director.
- Pel que fa a les retallades de l’AOD i el Dèficit públic, fet assumit com a necessari per tots els
grups, va llançar el discurs sobre el problema de les partides que es retallen i es va qüestionar
perquè no es parla d’ingressos afirmant “sembla ser que mai és el moment que rics paguin
impostos” o demanant-se com és possible que no s’acabi amb el frau fiscal, que es calcula arriba
al 6% o la inversió en armament. Per acabar va afirmar que la societat catalana és també
4
responsable de tots el pobres del món ja que en una societat global la responsabilitat també ho
és.
PPC: Va tornar a reiterar la mateixa idea de que davant les xifres de la pobresa a Catalunya la
inversió en cooperació al desenvolupament i solidaritat, en el marc d’una política exterior
adequada, segons la orientació del PP, ha de quedar supeditada a tenir cobertes les necessitats
pròpies en primer lloc.
- A més, va plantejar una pregunta al Sr. Campuzano representant de CiU, sobre si l’excusa
davant l’assoliment del 07% sempre ha de ser el concert econòmic.
JERC: Va recriminar la falta de voluntat política de CiU perquè consideren que la política de
cooperació al desenvolupament no és, en aquests moments, una prioritat. A més a més, va
explicar que el Pla Director i la resta de documents aprovats per l’ACCD tenen la característica de
ser participats i consensuats per tots el actors de la cooperació catalana.
PSC: Va recordar la voluntat política de l’Ajuntament de Lleida manifestada pel Ple de l’Ajuntament
que va aprovar una moció, aprovada per tots els grups polítics, per destinar l’1% del pressupost a
cooperació i solidaritat. També va afegir que malgrat la crisi econòmica, la Paeria no ha deixat de
atendre els seus compromisos, tot continuant amb els actes patrocinats per l’Ajuntament de
Lleida, com el Solidàrium, la fira d’entitats solidàries de Lleida, destinat a cooperació. I davant la
crisi no s’ha deixat d’atendre ningú. Per acabar la seva intervenció va manifestar l’acord del PSC
amb el fet de que la globalització de la pobresa obliga, per eradicar-la, a treballar a Catalunya i als
països i col·lectius empobrits.
CIU: Va defensar que les polítiques de cooperació no responen a la pressió de la societat civil sinó
que majoritàriament són el resultat dels compromisos assumits per l’Estat a Nacions Unides. A
més, en la seva opinió, el pes relatiu de la política de cooperació fa que els principis d’eficàcia i
transparència continguts en el Programa d’Acció d’Accra i la Declaració de Paris cobrin més
importància.
Per acabar, va afegir la voluntat del seu partit de treballar de manera consensuada la reforma del
Pla Director.
I.3.- Torn de preguntes:
Al finalitzar la fase anterior, la Rita Marzoa va fer algunes preguntes per aclarir el discurs i després
els va formular les preguntes que a través de les xarxes socials i els assistents a l’acte havien anat
formulant, de manera escrita, als ponents.
1.- Al Sr. Guillot (ICV) se li va preguntar per la manera d’optimitzar els recursos i de descentralitzar
l’activitat de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament al mateix temps que se la
continua dotant de més recursos. El Sr. Guillot va matissar que es tracta de racionalitzar i distribuir
millor els recursos entre l’administració pública i el teixit associatiu. A més de destacar que la
recuperació econòmica no es pot fer deixant sense protecció als sectors més vulnerables i va
reclamar un augment del termini per reduir del dèficit públic.
2.- Al Sr. Luna (PPC) se li demana que aclareixi si la concentració en la lluita contra la pobresa
local comportarà més retallades a l’AOD. Breument el Sr. Luna va contestar textualment que “la
retallada ha de ser uniforme perquè primer s’han cobrir les nostres necessitats, per donar a
tothom, i si sobra, si és que ens sobra alguna cosa, poder donar als demés.”. A més va afegir que
és cert que existeix el compromís d’arribar al 0,7% però va assenyalar que ningú ho ha fet i que
per tant aquesta obligació no cal que es compleixi.
3.- A la Sra. Lago (JERC) se li va demanar que expliqués la manera concreta en que el seu partit
volia aconseguir arribar a destinar el 0,7% a la cooperació al desenvolupament. Ella va respondre
que es volia destinar el 0,7% dels tributs propis i cedits.
4.- A la Rosa Maria Ball (PSC) li van sol·licitar que expliqués la postura del PSC respecte de la
condonació del deute. La Sra. Ball va apostar per la condonació del deute extern en els casos on
l’Estat es comprometi a implementar els serveis socials bàsics en matèria de salut i educació.
També va afegir que el nou escenari econòmic fa replantejar molt els reptes però que el PSC ha
decidit apostar pel repte que constitueix l’ajut humanitari.
5
5.- Al Sr. Campuzano (CiU) se li va demanar que aclarís si la revisió del Pla Director inclou una
retallada de recursos destinats a la solidaritat i a la resta de les institucions públiques catalanes.
El Sr. Campuzano va respondre afirmant que la racionalització d’organismes no implica reducció
de la política sinó únicament reducció de la despeses com alts càrrecs, multiplicació d’institucions
(Institut Català Internacional per la Pau; l’Oficina per la Promoció dels Drets Humans i l’ACCD) i
amés aglutinar-ho tot sota una direcció. Va qüestionar si fa falta tenir 3 oficines sense ser un Estat
propi, o el perquè no s’aprofita el talent de Barcelona per fer alguna cosa singular (única,
innovadora i amb valor afegit), tot posant com exemple del Sr. Andreu Mascullet, o MSF.
A continuació es va començar a respondre les preguntes formulades pel públic presencial i el que
seguia el debat a través de les xarxes socials.
1.- Sobre la regulació de l’ Objecció Fiscal i les despeses del sector militar i de les missions
externes
- El Sr. Guillot (ICV) va manifestar que al Parlament hauria d’haver un grau de compromís amb el
compliment dels ODM com el que el que hi ha amb la intervenció espanyola a l’Afganistan.
- La Sra. Lago va aportar el debat sobre la coherència en el foment de la pau, els drets humans i
la solidaritat quan a Espanya és productor d’armament empleat a l’Àfrica. I afegint que les
missions de pau estan regulades en el marc de les obligacions contretes amb les Organitzacions
Internacionals.
- El Sr. Campuzano demana que la Unió Europea es replantegi una possible retirada de
l’estratègia a Afganistan.
- El Sr. Luna va manifestar els seus dubtes sobre la naturalesa humanitària o militar de la missió i
es pregunta per què tant l’Estat com la Generalitat cooperen amb països que vulneren els Drets
Humans com el Marroc.
- En relació al tema de la Objecció Fiscal cap dels representants polítics va fer reflexió entorn
l’Objecció fiscal.
2.- A la pregunta sobre si els problemes d’aquí tenen origen al sud i quines eren les prioritats
d’acord amb els pressupostos, en països i sectors.
- La Sra. Lago i la Sra. Ball (ERC i PSC) manifesten que la inversió que les regions, zones i països
prioritaris estan contemplats al Pla Director.
- El Sr. Campuzano afegeix que comparteixen prioritats geogràfiques i sectorials; i que consideren
la dimensió del codesenvolupament d’acord amb l’entitat Pagesos Solidaris perquè es aquí on
Catalunya podria esdevenir un referent.
-En aquest punt i en resposta a una pregunta específica sobre el programa de CIU, el Sr.
Campuzano va introduir el debat sobre la recerca de noves fonts de finançament per a les
polítiques de cooperació al desenvolupament on va recalcar la necessitat actual de buscar
recursos alternatius i innovadors, com el debat sobre la creació d’una taxa a les transaccions
financeres internacionals. En aquest sentit, recalca que aquesta mesura en la seva opinió seria
lenta en la seva execució i toparia amb una enorme oposició del sectors financers. Finalment va
afegir que per evitar que això passi cal introduir la lògica del mercat en aquestes propostes per tal
de incorporar el sector privat en el finançament de la cooperació al desenvolupament.
3.- A la pregunta sobre per què el programa electoral d’Esquerra només contenia 2 línies
dedicades a cooperació i solidaritat, va respondre la Sra. Lago afirmant que devia tractar-se d’un
error i que aquesta matèria ocupa varies pàgines (42 i ss) al programa electoral d’Esquerra
4.- La Sra. Ball va respondre afirmativament a la pregunta de si al Sr. Comin l’importava Lleida
donada la seva absència i la va justificar per motius d’agenda.
5.- Sobre la retirada de la llei del voluntariat. La Sra. Lago va apostar per potenciar el voluntariat
com a garantia de cohesió social, i per tant en aprovar la llei quan sigui possible. La Sra. Ball
6
vincula el voluntariat amb el codesenvolupament i afegeix que el proper any és l’ any internacional
del voluntariat i en conseqüència el Solidàrium versarà sobre aquest fet.
6.- Davant la falta d’execució pressupostària, la Gemma Lago creu que s’han d’adoptar mesures
per que no passi i va explicar el pla de millora i ordenació del creixement, sistema gestió
coneixement, contractació, avaluacions aquí i al sud etc. que l’Agència està començant a aplicar.
7.- Davant la reflexió sobre les prioritats i el deute històric i les retallades socials, el Sr. Luna creu
que avui la realitat és que la crisi s’ha de respectar i ell no ha sentit dels altres si hi haurà més
retallades. No obstant aposta pel seu manteniment o retallada en funció de les necessitats
internes i afirma que la transparència importa però hi ha alguns governs beneficiaris corruptes que
l’han aplicat malament aquest ajut. També va afegir que la cooperació d’urgència resultaria la més
important.
8.- Un dels assistents va formular-los una reflexió sobre si una relació de justícia amb el sud
beneficiaria al Nord. El Sr. Campuzano (CiU) manifesta que la dificultat és fer compatible el
creixement dels països pobres, empreses, comerç, AOD i inversió directa, i que una solució
d’acord amb la Declaració de Monterrey és involucrar el sector privat català com per exemple ha
fet Brasil. La Rita Marzoa contraposa el cas d’Índia on el creixement econòmic s’ha fet a costa de
generar una pobresa extrema.
9.- El tema de la distribució territorial de l’AOD i de la descentralització de les institucions, la
Gemma Lago creu que les propostes per evitar la concentració a BCN, passen pels dos convenis
de col·laboració amb les coordinadores territorial, la presència a fires de solidaritat al territori
català, la sensibilització i la formació del teixit associatiu. La Sra. Ball vincula el grau de
descentralització en funció del territori i la població, per tant resulta comprensible que Barcelona
aglutini gran part dels recursos. Pel Sr. Campuzano creu que aquest no és un tema rellevant sinó
que l’important es la cooperació directa i multilateral perquè el grau d’impacte i eficàcia és més
important. Pel Sr. Guillot aquest és un problema que s’ha admetre i després corregir. El Sr. Luna
manifesta que la manca d’equilibri territorial es deu a la manca de coordinació al territori.
10.- En relació a la coherència de polítiques, economia i a l’eficàcia, es va preguntar sobre la
possibilitat d’introduir a les contractacions públiques clàusules que permetin valorar i incentivar les
inversions socials de les empreses que es presenten, i sobre la banca ètica. La Sra. Lago va
explicar que des de l’ACCD s’han iniciat contactes per introduir la banca ètica a l’administració. El
Sr. Campuzano va advertir que existeixen limitacions legals i comunitàries en el tema de les
contractacions públiques, encara que veu possible facilitar la implicació privada en banca ètica
amb l’assumpció de les directrius multinacionals de la OCDE, normes OIT, etc.
11.- En relació a la qüestió dels impostos a càrrec de les entitats sense ànim de lucre, el Sr.
Campuzano creu que la llei d’economia sostenible i la llei d’incentius fiscals s’han de plantejar i
regular millor el mecenatge (tot ficant com exemple França amb una deducció del 60%), i explicant
que a Espanya només representa uns 200 milions i escaig d’euros. La Sra. Ball creu important la
incorporació del sector privat i les facilitats per promoure que facin activitats solidàries. El Sr. Luna
creu que s’ha de garantir que les empreses tinguin beneficis perquè facin cooperació i regular
millor el tema de les fundacions. El Sr. Guillot d’ICV emmarca el debat en el tema de la
responsabilitat empresa, i les desgravacions fiscals per funció social.
14.- Sobre l’aplicació dels principis de distribució i desconcentració administrativa en la
Generalitat, la Gemma Lago creu que malgrat que la seu estigui a Barcelona s’ha de garantir
l’acompanyament a les coordinadores territorials, ens locals i a entitats en conseqüència, i que
gràcies a les noves tecnologies no és necessària una dispersió física. El Sr. Campuzano, per
contra, dubta de si aquests principis són aplicables a la cooperació al desenvolupament de la
mateixa manera que els qüestiona el Fons Català de Cooperació i creu que, aquest tema, s’ha de
vigoritzar. La Sra. Lago matisa que el Fons segueix tenint molt pes i que s’està fent un
acompanyament a nivell municipal. La Sra. Ball introdueix que l’Ajuntament de Lleida és membre
fundador del Fons i que reben suport i assessorament als projectes de cooperació. El Sr. Luna
proposa donar més importància a entitat grans i professionalitzades amb seu a Catalunya com
Metges sense Fronteres.
15.- Pel que fa a la vinculació entre decisions tècniques o polítiques i les instàncies acadèmiques i
la investigació, el Sr. Guillot creu que existeixen amb centres i personal que ja segueixen les
7
polítiques de cooperació i que aquesta activitat serà imprescindible en el futur. El Sr. Luna creu
que alguna universitat ja està treballant però no existeix el registre de voluntaris per ser més
qualitatius. La Sra. Lago explica que des de l’Agència existeixen convenis amb les universitats, i la
UdL n'és un exemple. La Sra. Ball creu que aquesta vinculació passa en el cas concret de Lleida
per sotmetre la valoració dels projectes de cooperació i emergència de la Paeria a l’Oficina de
Cooperació i Solidaritat de la UdL. El Sr. Campuzano manifesta que la política de cooperació
catalana no és prou sofisticada i convé millorar la dimensió tècnica i la dimensió estratègica per
articular una bona xarxa de coneixement i investigació.
16.- Sobre les ONGD i el seu paper, la Sra. Lago opina que tenen un paper fonamental per la seva
trajectòria i aporten riquesa i valor afegit. La Sra. Ball opina que el seu paper és el resultat de la
incapacitat de les administracions públiques; per al Sr. Luna és tracta del fonament de la
cooperació, i que el què és enriquidor és que hagi diferents actors.
Finalment es va fer la pregunta directa a tots els polítics sobre si estan a favor o no del 0,7%. Tots
afirmen que sí i la moderadora, Rita Marzoa conclou amb les paraules d’un dels assistents
“Sapigueu que la societat us vigila que estarem molt atents a les polítiques futures en
matèria de cooperació i solidaritat i tornarem a sortir al carrer com ja ho varem fer l’any 94”.
8
II. Paper xarxes socials (Twitter i Facebook)
La Taula Rodona 2.0 es va retransmetre en directe per Twitter i Facebook, buscant el seguiment i
la participació de tot el territori
9
III. Propostes en Cooperació i Solidaritat de les
formacions que concorren a les eleccions al Parlament
2010
Ara és hora de prendre nota, per això, en el marc de la Taula Rodona 2.0 “Revisió dels
compromisos en Cooperació i Solidaritat - Eleccions 2010”, es va sol·licitar a totes les formacions
polítiques (també les extraparlamentàries) que ens fessin arribar per escrit i de forma resumida les
seves propostes en l'àmbit de la Cooperació i la Solidaritat, un oferiment que resta obert (fins al
dia de les eleccions) a les aportacions de les diferents formacions. El resultat d'aquesta crida ha
estat divers. A continuació us oferim els compromisos i les propostes que fan cadascuna de les
formacions polítiques.
Al programa electoral de Convergència i Unió trobem els següents compromisos en l'àmbit de la
Cooperació i la solidaritat.
• Concentrarem totes les competències en polítiques de cooperació, pau i drets humans,
actualment disperses per diversos organismes i conselleries, en un únic organisme
integrat dins l’àmbit de Relacions Internacionals i Cooperació.
• Crearem un registre propi de cooperants i promourem programes de recol·locació per
quan tornen a Catalunya, tot facilitant que professionals públics i privats puguin
treballar en aquest camp.
• Seguint les recomanacions de la UE, dedicarem esforços perquè el 2015
s’aconsegueixi destinar el 0,7% a cooperació. Plantejarem una nova fórmula de càlcul
del percentatge dedicat a la cooperació, que eviti conceptes que fluuctuïn en situacions
d’adversitat econòmica. Així mateix, treballarem per demostrar quin és el percentatge
d’Ajuda Oficial al Desenvolupament real de Catalunya en el conjunt de l’Estat vinculat
al finançament autonòmic i al dèficit fiscal.
• Per proximitat, i com emissor principal de fluuxos migratoris al nostre país, prioritzarem
les actuacions destinades al desenvolupament del continent africà, sense menystenir
els projectes consolidats actualment en altres àrees geogràfiques del món.
• Prioritzarem iniciatives en els camps on Catalunya pot ser un referent internacional,
com és el cas del sanitari.
• Promourem la professionalització dels cooperants com a font de garantia de millora de
l’ajut. En l’àmbit universitari, complementarem l’oferta de màsters actual amb la creació
de crèdits de lliure elecció específics per donar una formació genèrica en el camp de la
10
•
•
•
•
•
•
•
•
cooperació internacional.
Promourem la contractació de cooperants dels països d’origen.
Treballarem per la implicació de les persones nouvingudes com a agents de
codesenvolupament dels seus països d’origen.
Fomentarem la transversalitat de la perspectiva de gènere en totes les fases dels
projectes de cooperació, com a generador real de canvis i desenvolupament, i
treballarem programes per potenciar la promoció de la democràcia, la llibertat i la
defensa dels drets humans.
Incrementarem la presència i l’acció de Catalunya davant de les agències i
organitzacions internacionals, sense detriment del suport als actors de cooperació de
Catalunya.
Catalunya, per qualitat i per tradició, ha d’ocupar un nínxol propi de mercat en el camp
de la cooperació internacional. Per fer-ho, fomentarem la cooperació bilateral sense
renunciar a l’acord i a la col·laboració d’organitzacions i institucions catalanes de
prestigi i amb una trajectòria coneguda i reconeguda.
Ens comprometem a garantir els principis de la Declaració de París sobre l’eficàcia en
l’ajut al desenvolupament.
Donarem suport a mecanismes innovadors de finançament del desenvolupament.
Impulsarem la reforma de la Llei de cooperació per adequar-la a la situació actual.
La candidatura Des de Baix proposa les següents accions en matèria de Cooperació i
Desenvolupament:
• El manteniment dels pressupostos destinats a cooperació i desenvolupament i no
retallar-los utilitzant la crisi com a excusa.
• L’abolició del deute extern i la restitució del deute ecològic. L’assoliment del 0’7% del
PIB en la propera legislatura. Defensem l’abolició del Banc Mundial i el Fons Monetari
Internacional i ens oposem a l’aplicació dels plans d’ajust estructural que només
serveixen per generar pobresa i desigualtat. Defensem l’abolició dels paradisos fiscals i
l’establiment de sancions a les empreses que operin en els mateixos.
• La fi del procés de liberalització comercial impulsat per l’Organització Mundial del
Comerç (OMC), una organització antidemocràtica al servei dels interessos privats i que
s’ha de dissoldre. Ens oposem al model agroalimentari dominant i defensem un nou
paradigma de producció, distribució i consum d’aliments basat en la sobirania
alimentaria. Defensem la promoció del comerç just i d’unes noves formes d’intercanvi
comercial entre els pobles, basats en la igualtat i la justícia social i mediambiental
• Ens oposem a l’actuació de les firmes multinacionals d’origen català als països del sud,
basada en l’espoli dels recursos naturals i l’explotació de la mà d’obra. Reivindiquem
una perspectiva internacionalista de solidaritat entre els pobles i la necessitat d’establir
aliances internacionals enfront les firmes multinacionals.
• La desmilitarització de la societat catalana. Defensem la dissolució de l’OTAN i la
desmilitarització de la Unió Europea. Ens oposem a les subvencions a la indústria
militar i demanem el seu tancament i la reconversió de tots els seus treballadors/es en
d’altres sectors socialment útils. Demanem la retirada de les tropes espanyoles de
l’Afganistan. Defensem el boicot i la fi dels acords i relacions de qualsevol tipus
amb l’Estat d’Israel fins que el poble palestí no sigui lliure i donem suport a la
campanya internacional BDS.
Ciutadans fa les següents propostes en l'àmbit de cooperació al Desenvolupament:
• Ciutadans (C’s) està compromès amb promoure el progrés econòmic i social dels
països subdesenvolupats i reduir així les distàncies que separen aquests dels països
amb més recursos i major benestar.
• Des de C’s creiem que l’actual crisi no pot ser un obstacle per la consolidació de la
cooperació al desenvolupament, encara que haurà de suposar necessàriament, una
paralització dels fons destinats a la mateixa. Amb la Crisi, les possibilitats d’aportacions
no poden ser les mateixes. Creiem doncs que l’horitzó del 0,7% compromès per 2013
haurà de ser posposat uns anys.
11
•
•
Malgrat això, més enllà de les quanties, C’s comparteix la necessitat de continuar
recolzant, en el marc de la UE, als països de renta baixa, però també als de renta
mitjana, perquè en aquestos també hi ha enormes borses de pobresa; i combatre així
la pobresa i les desigualtats.
El model de cooperació que defensa C’s descansa sobre la qualitat, la eficàcia, i la
garantia de polítiques rigoroses i transparents amb presència permanent o personal
sobre el terreny als països receptors de la cooperació.
Esquerra fa la següent proposta per a la Cooperació i la Solidaritat catalana:
L’any 2001, donant resposta a la demanda de la societat civil, s’aprovava la Llei de Cooperació i a
partir d’aquí el Govern de Catalunya s’iniciava com a actor internacional de desenvolupament.
Esquerra, des de 2003, ha donat un impuls fonamental i irreversible al compromís del Govern de
Catalunya en l'àmbit de la Cooperació al Desenvolupament, amb el desplegament del Primer Pla
Director i la posada en marxa de l’ACCD fins ara, demostrant una ferma convicció a l'hora
d'elaborar una política pública de cooperació al desenvolupament participativa i participada, amb
visió estratègica, capacitat planificadora, execució eficient i control de qualitat.
El repte és continuar avançant amb un model de cooperació alineat amb objectius veritablement
transformadors, amb un clar enfocament de drets, que focalitzi el seu treball en modificar les
causes que generen pobresa i inequitat més que en pal·liar les seves conseqüències, que aposti
per l'ampliació de llibertats, capacitats i oportunitats al Sud, i que acompanyi els esforços del Sud
en les seves pròpies estratègies de desenvolupament.
Una cooperació que aposti per mecanismes d'eficiència i eficàcia pel que fa al “com”, que aposti
per una major professionalització sense deixar de banda el treball voluntari, i que aprofundeixi en
el seguiment i l'avaluació d’impacte i de satisfacció de les persones destinatàries, així com
l’adopció de models de gestió de qualitat.
Seguint el següent enllaç trobareu el detall de les nostres propostes concretes (pàg. 42):
http://www.gentvalenta.cat/pdfs-programa/c2010-programa-b4.pdf
Les propostes del Partit dels Socialistes de Catalunya en matèria de Cooperació i Solidaritat per
a les Eleccions 2010 són:
• Cooperació i solidaritat per garantir l’educació, la salut i el desenvolupament del teixit
productiu dels països pobres. Per promoure l’enfortiment institucional i l’Estat de Dret
en aquests països. Per aconseguir el compliment dels Objectius del Mil·lenni. Per
assolir la igualtat de la dona.
• Treballar en favor d’un sistema de comercial internacional més just, de la reforma del
sistema financer internacional, de la creació d’una taxa sobre les transaccions
financeres internacionals, de la supressió dels paradisos fiscals i de les polítiques de
condonació del deute extern a canvi de la inversió en salut i educació.
• Codesenvolupament per gestionar de manera integrada els fluxos migratoris i el
desenvolupament dels països d’origen. Aconseguir que es destini el 0’7% del PIB a la
cooperació l’any 2015. Participar en els debats sobre els nous instruments de
finançament per a la solidaritat i la cooperació.
• Enfortir el suport a les iniciatives solidàries de la societat civil i als projectes de
cooperació de les ONG. Promoure l’adequada formació i capacitació tècnica dels
professionals de la cooperació internacional. Fomentar l’estabilitat del treball en les
entitats del tercer sector dedicades a la cooperació.
• Més transparència i més seguiment dels projectes de cooperació. Potenciar la
responsabilitat social corporativa de les empreses aplicada a la cooperació. Fer de
l’Agència Catalana de Cooperació un instrument de suport a la cooperació impulsada
pels municipis i dels organismes municipalistes com el Fons Català.
• Promoció de la cultura de pau i de resolució pacífica de conflictes. Impuls de l’Aliança
de Civilitzacions. Millorar l’eficàcia de l’acció humanitària en tant que línia estratègica
de la cooperació catalana. Concertar amb el sector educatiu programes permanents de
12
sensibilització per tal de fer de l’educació en el desenvolupament i en la solidaritat un
eix prioritari de les nostres escoles.
L'estratègia d'Iniciativa Catalunya Verds-EUiA en matèria de Cooperació i Solidaritat és la següent:
192 països, entre ells Espanya, varen signar la Declaració del Mil·lenni l'any 2000. L'objectiu era
assolir 8 objectius, dividits en 22 fites per eradicar la pobresa i les desigualtats al món. Per primer
cop es reconeix que la lluita contra la pobresa i les desigualtats és responsabilitat de tots.
• La crisi econòmica ha incrementat la pobresa arreu.
• Catalunya, 1'4 milions de pobres (20'4%).
• Espanya, 9 milions (23%).
• Unió Europea, 84 milions.
• Món. 1020 milions.
Les polítiques d'ICV de resposta a la crisi junt a les de rellançament econòmic, són prioritzar la
protecció dels sectors més vulnerables. La crisi no ens pot fer defugir la nostra responsabilitat
global.
La crisi està representant, no sols majors patiments socials, sinó també la reducció dels
compromisos dels països desenvolupats. Espanya és un bon exemple; 2010, 0'51%, 2011 segons
els pressupostos generals de l’estat el 0’40%. Catalunya no ha retallat els recursos, 65M pel 2010
(el 2003 eren 25M).
Les propostes d'ICV:
1) Cooperació internacional pel desenvolupament ha de ser entesa com una política de país,
fruit de grans consensos polítics, socials i territorials.
2) Compromís amb l’objectiu d’assolir el 0’7% pel 2015, en funció del mètode de càlcul
establert al pla director de cooperació 2011-2014. Una ajuda no condicionada ni
reemborsable.
3) Coherència en les polítiques.
4) Qualitat i eficàcia de la cooperació.
5) Gènere. Recolzar les iniciatives que tendeixin a aconseguir la igualtat social de les dones.
6) Control i transparència.
7) Sensibilització ciutadana.
Enfortir el protagonisme del teixit social i de ongs que treballen en aquest camp. El paper de lo
públic ha de ser complementari i impulsor. Enfortir l’Agència Catalana de Cooperació, ajuntant les
agències de la Generalitat de Cooperació, Drets Humans i Pau. Atenció a les ongs presents al
territori i distribució més ajustada dels recursos. No és necessari que totes les agències de la
Generalitat tinguin la seva seu a Barcelona.
L’estratègia del Partit Popular de Catalunya (PPC) en matèria de Cooperació i Solidaritat i segons
programa és:
Els populars recolzem fermament el desenvolupament dels països més pobres. El que volem és
una nova visió de la cooperació, menys tancada i més àmplia, dotant a la nostra cooperació de
més transparència, coordinant millor els agents de cooperació i incloent en les polítiques de
cooperació a empreses i governs. Volem impulsar les microfinances, l’empresa social e iniciar un
projecte de cooperació amb els governs regionals dels països amb els que cooperem per millorar
la governabilitat.
Una cooperació eficaç i eficient:
1. Sabem que la crisi econòmica ha set i és un fre per a complir els objectius marcats per la
Generalitat i per la nostra legislació de destinar el 0,7% dels recursos de la Generalitat a
cooperació internacional. Volem complir els compromisos i, al mateix temps, ser realistes.
Per això revisarem el calendari i els recursos disponibles per tal de garantir que el
13
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
compromís del 0,7% s’inclogui ja als pressuposts de l’any 2014, segons les normes de
l’OCDE respecte al que es considera despesa d’ajut al desenvolupament.
Volem introduir nous elements en la cooperació catalana:
Què els propers plans de desenvolupament estiguin dins d’un pacte global entre la
Generalitat, el Parlament, els municipis i els agents privats (empreses, universitats y
sindicats), per tal d’arribar a compromisos comuns, i accions conjuntes.
Coordinar la nostra cooperació amb la cooperació espanyola, aprofitant la seva
infraestructura en el mon, per tal de reduir la despesa corrent i centrar l’ajut directament en
les comunitats beneficiàries.
Revisar els objectius prioritaris per adequar-los exactament als Objectius del Mil·lenni.
Avaluar la qualitat de la nostra cooperació i fer-la pública. Volem major transparència,
perquè cada euro gastat en cooperació sigui gastat de la millor manera possible. Per això
publicarem en la web la despesa real de la cooperació catalana (autonòmica, municipal i
privada).
Millorar la professionalitat i operativitat del nostre capital humà. Per això crearem un pla de
recolzament als cooperants i redactarem una nova llei de cooperació. A més, revisarem el
protocol d’ajut humanitari i d’emergència preparat per casos de catàstrofe.
Impulsar, conjuntament amb les polítiques de immigració, el codesenvolupament, de
manera que els immigrants que estan al nostre país es facin còmplices del
desenvolupament de les seves societats d’origen. Per això, establirem en la propera
legislatura un pla de codesenvolupament 2010-14.
14