MÚSICA: Què és un instrument musical? •

MÚSICA:
• Què és un instrument musical?
Són objectes fets per produir sons musicals; no hi ha cap instrument millor que un altre, tot depèn de l'ús que
si faci. Per que els instruments facin bons sons és molt important la seva cura i manteniment ( higiene i
delicadessa).
Tot instrument consta de tres parts:
• La que sona (embocadura, corda, pell...)
• La que ressona (caixa, pavelló, instrument sencer...)
• La que modifica (claus, forats, vàlvules...)
Els instruments es classifiquen de maneres molt diverses, algunes molt antigues (sistema Xinès, + de 4000
anys, usat a l'Extrem Orient), una de les més habituals és la de l'Orquestra Occidental:
• Vent fusta (flauta, flauta travessers, oboè...)
• metall (trombó, trompeta,...)
• Percussió (caixa xinesa, timbals,...)
• Corda (violes, violins,...)
També es poden classificar segons l'origen del so:
• Aeròfons (ressonadors d'aire)
• Cordòfons (ressonadors de corda)
• Idiòfons (autoressonadors)
• Electròfons (ressonadors elèctrics)
• Membranòfons (ressonadors de membrana)
Que al seu torn es divideixen en subgrups que ho fan en famílies.
També es poden classificar segons la manera d'operar sobre l'instrument (tipus d'acció):
• Percudir
• Xocar amb una altre objecte
• Fregar
• Sacsejar
Els mediadors són els objectes usats per accionar el cosa vibrant del instrument i el resultat depèn de
l'instrument i del tipus d'acció.
2) Cordòfons, ressonadors de corda o instruments de corda.
Els tres títols venen a dir el mateix i es refereixen a qualsevol instrument que produeix el so mitjançant una o
més cordes tensades entre dos punts que es poden fer sonar de tres maneres diferents:
• Fregant−les(arc, maneta,...) exemple el violí.
• Percudint−les (martellets, plectres,...) exemple el piano.
• Pinçant−les/puntejant−les (dits, pues,...) exemple la guitarra.
1
L'altura del so depèn de la corda, de la seva longitud, tensió i gruix.
• So agut: corda curta, prima i tensa.
• So greu: corda llarga, relativament relaxada i gruixuda.
Les cordes poden estar fetes de:
• Tripa de moltó
• Metall
• Fibra (artificial o vegetal)
• Pèls
• Tendons/budells
• Seda
Els cordòfons poden fer acords i el seu cos és una caixa de ressonància. Hi ha 3 tipus de cordòfons:
Cordòfons fregats:
El so es produeix fregant una corda tensada amb la corda d'un arc els c. fregats + importants són: contrabaix,
violoncel, violí i viola.
Una petita variació d'un mm. Suposa una nota desafinada.
Cordòfons pinçats:
El so es produeix tibant una mica les cordes amb els dits, pues... exemples: guitarra, arpa, clavicèmbal.
Cordòfons percudits:
El so es produeix picant les cordes amb martellets, plectres,...
3) Electròfons o instruments elèctrics.
És la família instrumental més recent (s.XX), l'electricitat a permès ampliar les possibilitats dels instruments a
través d'oscil·lacions elèctriques que van a parar a un altaveu. Tenen 4 elements principals:
• El productor (mecànic o elèctric).
• El receptor (tipus de micròfon).
• El connector (un cable).
• L'emissor (tipus d'altaveu).
El productor classifica els electròfons en dos grups, un amplia el so mecànic i l'altre té l'origen del so en la
pròpia electricitat.
Els electròfons s'usen en música d'avantguarda (jazz, rock,...)i es classifiquen en dos grans grups:
Electromecànics:
Instruments tradicionals als quals se'ls ha afegit un micròfon i botons per controlar el volum, van conectats a
un amplificador.
2
La part que vibra són les cordes mecàniques, no te− Pastilles
nen caixa de ressonància perquè la pastilla fa de dis−
positiu (recull vibracions i les transforma en senyals elèctriques que a travès d'un cable arriven a
l'amplificador i al micròfon que les transforma en so).
Podem dir que aquests instruments són alhora cordòfons i electròfons.
Exemples: guitarra elèctrica, baix elèctric,...
Electrònics:
Instrument recents (sovint teclats) que irradien el so per mitjà d'altaveus: són els veritables electròfons, ja que
el so és produït per oscil·lacions del corrent elèctric, i al igual que els electromecànics són necessaris un
amplificador i un altaveu (transformen les senyals en so).
Exemples: sintetitzador, sample, orgue elèctric,...
4) La família de la percussió: idiòfons i membranòfons.
La seva tècnica per fer el so consisteix en percudir o sacsejar un objecte, se'n coneixen dos grups:
Idiòfons:
Són instruments que per fer−los sonar se'ls sacseja o percudeix (idios en grec = propi)es divideixen en dos
subgrups:
− Idiòfons determinats (notes afinades, polifònics) exemples carilló, xilòfon, celesta.
− Idiòfons indeterminats (xocs rítmics) exemples: riangles, castanyoles, caixa xinesa.
Membranòfons:
Són instruments que per fer−los sonar se'ls ficciona o percudeix una membrana tensa, La membrana pot estar
feta de: pell de vedella, pergamí o plàstic, es poden classificar de dues maneres.
Manera 1)
• Membranòfons determinats (notes afinades) exemple timbales.
• indeterminats (xocs rítmics) exemple pandereta.
Manera 2)
• Membranòfons copejats (els més nombrosos) exemple tambor
• fregats exemple simbomba
• bufats exemple pinta coberta de membrana que vibra amb la veu humana.
5) Agrupacions:
Molta música ha estat escrita per a ser tocada per a més d'un instrument, és a dir, per una agrupació
instrumental. Les agrupacions van desde un nombre mol reduït d'instruments com en un duet o duo fins a un
3
nombre molt elevat com en les orquestres sinfòniques de 100 instruments aprox. ; i es classifiquen en tres
grups que alhora ho fan en subgrups que són agrupacions que s'han consolidat i tenen una composició + o −
fixa.
GRUPS CLASSICS:
L'orquestra ve del grec que s'usava per designar la part de l'escena més proxima al públic on
elcor cantava i ballava i se situaven els instrumentistes, més endavant a les primeres òperes serví per designar
el lloc dels instrumentistes i finalment a ells mateixos.
• L'orquestra de cambra: era el col·lectiu encarregat de tocar a les cambres de corts i palaus, no tenia
una formació establerta i el mestre de capella dirigia desdel primer clavecí, ara és i una formació d'un
nombre reduït d'instrumentistes generalment de corda amb algun afegit.
• L'orquestra sinfònica: té una formació establerta d'uns 100 instruments aprox.col·locats en famílies de
menor a major so per a la comoditat del so, a vegades s'afageix un saxòfon, arpa o piano.
GRUPS TRADICIONALS:
La cobla, la banda, la tuna, la colla de grallers, la rondalla, el folk i el conjunt de pop.
• Cobla (del llatí copula que es referia a grup d'instruments reunits per a tocar junts);
• La cobla mitja està formada pel sac de gemecs, el flabiol i el tamborí.
• La cobla de tres quartans pel sac de gemecs, el flabiol, el tamborí i la tarota.
• La cobla de ministers pel sac de gemecs, el flabiol, el tamborí, la tarota i le sacbutx.
La cobla actual és tradicional i quotidiana de Catalunya i està formada per:
1 flabiol, 1 tamborí, 1 trombó de pistons, 1 contrabaix, 2 trompetes, 2 fiscorns, 2 tibles, i 2 tenores.
− Banda: família del vent + de percussió, acostuma a tocar a l'aire lliure, sovint en processons.
− Colla de grallers: 1, 2, o 3 gralles + 1 timbal.
− Rondalla: Bandurries, guitarres, guitarrons i llaüts.
− Folk: Música d'un país amb instruments nous, comença als anys 60.
− Tuna: eren els estudiants pobres de fa 700 anys que cantaven per guanyar−se el pa, sel's recorda vestint−se
de medievals per cantar.
GRUPS MODERNS:
Música d'aquest i del passat segle, pop−rock, jazz...
− Pop rock: barreja de diferents estils i tendencies es basa en:
• Una secció rímica (guitarra, baix elèctric, bateria, teclat o piano).
• Un instrument solista (guitarra elèctrica, saxòfon, sintetitzador, trompeta o trombó).
− Jazz: del s.XX, és l'unió de la cultura blanca i l'afroamericana, consisteix en l'afegiment de palmes i ritme a
la música d'esglesia, hi ha molta improvització i té diverses variaciins (zwing, be−bob, cool jazz...).
4
Guitarra elèctrica
5