Inicis de la recuperació lingüística catalana

Tema 10: Els inicis de la recuperació lingüÃ−stica
Bilingüisme i disglòssia
El bilingüisme es la possibilitat d'un individu d'emprar dues o més llengües a un mateix nivell.
Aquesta definició serveix només per a un individu i no per a un estat.
El fenomen de disglòssia es dóna quan dues llengüeses reparteixen les funcions socials. Hi pot haver una
llengüa més generalitzada que l'altra com a la situació imposta per el Dectret de Nova Planta provocant
que els intel·lectuals escriguessin en castellà fins a l'arribada d'escriptors com Rubió i Ors o Aribau.
Situació socio-lingüÃ−stica al segle XIX
En un principi el català continuà amb el seu procés de pèrdua de posicions degut per exemple a una
alfebetització disglòssica. Altres fonts de discriminació del català foren l'ensenyança a les escoles o els
mitjans de comunicació a sectors populars però a la guerra de Napoleó es reforça el sentiment de una
llengua única. L'Estat volia impossar el castellà al teartre que era un à mbit popular i com a reacció els
autors deixaven els papers més ridÃ−culs als personatges castellans.
A partir de l'any 1850 comença un procés de normalització bilateral:
• D'extensió d'us social
• Normalitzar amb noves ortografies
I finalment es crea “L'associació protectora de l'ensenyança catalana”.
En el principat l'administració parlava castellà i els traballadors extrangers introduiren més el castallà .
En el PaÃ−s Valencià apareixen periòdics es català encara que no massa acurat.
A l'industria la situació és similaer però amb una major proximitat entre buergesia i aristocrà cia i amb
l'esglesia passà el mateix.
A les Balears per la condició illenca no es formà una clase buergesa però tampoc hi va haver una
intenció de separació.
A Menorca encara restava la influència de la dominació brità nica.
La Renaixença: llengua i ideologia
A la primera mitat del segle tyot continuà igual i només va ser reconegut el català com a llegua durant un
cinc mesos de dominació francesa però l'esglesia sempre es va veure reprimida per tal de intentar fer
desapareixer la llengua.
Amb el domini dels moderats es produeix la divisió de catalunya i l'eliminació del català i amb la continua
caiguda de l'Antic Règim la nova aristocrà cia admet la castellanització i amb aquets i altres fets sorgeixen
els inicis dels ideals romà ntics de la Renaixença.
Es pren la publicació de l'oda “La Patria” com a punt de partida i els jocs florals com a punt mà xim.
1
Els escriptors catalans fixaren la seva actuació en els punts seguents:
1.- Reconstruir la història de l'Edat Mitjana.
2.- Descobrir i divulgar els clà ssics medievals.
3.- Recollir totes les llgendes i la poesia popular de la tradició oral.
4.- Codificar la llengua.
5.- Crear una literatura completa.
6.- potenciar les institucions existents i crear-ne de noves.
Cap a finals de segle la situació ja era prou bona com per poder esperar les primeres reivindicacions de la
llengua i això arribà amb el projecte de autonomia presentat per la Unió Catalaniasta amb el nom de Bases
de manresa.
El paper de les institucions
Els Jocs Florals
Es reinstauraren al maig de 1859 i foren aun peça clau a la recuperació de la llengua literà ria (només en
català ) i també sorgiren altres con els valencians però que no tengueren continuitat. Amb es temps es
convertiren en la plataforma de llançament de les primeres publicacions periodÃ−stiques i el fet de la
intenció de la publicació d'una obra recollint els premiats va obligar a la publicació d'unes normes
(Projecte d'ortografia catalana i Ensaig d'ortografia catalana)
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Va ser una de les més dinà miques institucions, va crear cinc cà tedres i entre els seus membres més
destacats trobam: MartÃ− d'Eixilà (filòsof), Rubiò i Ors (filòleg i escriptor)...
Va ser una institució bilingüe amb la predominancia del castellà i va convocar concursos propis i va tenir
publicacions pròpies com Ortografia de la llengua catalana.
L'Academia catalana
Es fundà a la celabració del Primer Congrés Catalanista però nasqué inviable per les discrepancies
dels seus fundadors.
Els estudis sobre la llengua
La principal normalització es basà en l'ortografia gracies princpalment a la publicació de dues obres (
Gramà tica i apologia de la llengua catalana i el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència
castellana i llatina). S'editaren també gramà tiques per tal d'elevar la llengua a la plenitud cultural i aquest
sentiment de necessitat de normalització s'estengué per tot el paÃ−s amb la conseqüent aparició
d'obres relacionades.
Totes equestas feines havien de superar una dificultat: la realitat de que no sabien com s'havia de codificar una
llengua.
2
La llengua literà ria i les polèmiques ortogrà fiques
El català acadèmic
Els enfrontaments sorgiren a ran de la polèmica plantetjada a les pà gines del “Diario de Barcelona” i la
reinstauració dels jocs florals. Existiren tres concepcions diferents:
• La del català academic de tradició antiga
• La del català acadèmic de tradició moderna
• La coneguada com la del “català que ara es parla”
“El català que ara es parla”
Tingué èxit arreu dels països catalans i els seus seguidors defensaven la existència de tantes varietats
literà ries com variants dialectals i el seu punt mà xim es va donar cap a la dècada dels setanta sobretot a
catalunya.
La campanya lingüÃ−stica de “ L'Avenç”
às la primera revista modernista de Catalunya amb un gran èxit encara que desaparegué durant una
temporada per motius econòmics i cap a finals dels vuitanta alguns autors la usaren per tal de donar a
conèixer idees gramaticals. La campanya es desenvolupà en tres fonts diferents:
• Els articles periodÃ−stics
• La impremta
• Les conferències.
L'equip de “L'Avenç” volia aconseguir el següent:
• La modernització de l'ortografia catalana
• Evitar que la grafia dificultés la pronuncia
• La creació d'un sistema ortogrà fic operatiu i descastellanitzat
• Respectar l'etimologia de l'escriptura dels cultismes.
Tot això possibilità la futura tasca de Pompeu Fabra.
Premsa i literatura
L'accés a la premsa fou lent però als anys vuitanta es dóna un gran augment pel dedig normalitzador de
l'època. Destaquen nombroses revistes de dos tipus:
• De carácter popular i humorÃ−stic
• De carà cter cultural i literari
L'aportació literaria es distribueis en tres gèneres:
• à pica (poesia): Gènere amb més adeptes de tots gracies a autors com Jacint Verdaguer
• LÃ−rica (novel·la): Va ser el que més problemes va tenir per adaptar-se a la nova situació
literà ria.
• Dramà tica (teatre): Va ser el gènere més popular de tots i va anar augmentant amb el temps en
quant a qualitat i quantitat. Un autor molt destacat va ser Emili Vilanova, ...
•
3