Xerrada: els movimients autònoms i obrers dels anys 70 a Catalunya

Xerrada: els movimients autònoms i obrers dels anys 70 a
Catalunya
Enlascalles :: 08/09/2011
El proper dia 20 a les 20:30 h. xerrada al ateneu La Coveta de Crevillent (Alacant)i el 21 en el
ateneo Los Pajaros de La Arboleja (Murcia).
Primer us deixem amb unes breus biografies dels ponents: Miquel-Dídac Piñero Costa (l'Escala,
1950) Llibreter i estudiós de l'arqueologia en defensa del patrimoni històric i els sistemes naturals.
Coautor d'estudis sobre prehistòria, arqueologia i patrimoni medieval. A l'Institut de Figueres, als 15
anys, organitza el col.lectiu 'Joventut Indiketa Llibertari', i el Maig 68 ho viu entre Figueres i
Perpinyà. Té relacions amb la Internacional Situacionista. Detingut en relació a uns comitès d'acció
revolucionària l'estiu de 1969 passa dos mesos a la presó de Girona i és absolt en un consell de
Guerra. S'integra en el grup autònom anarquista 'Negre i Vermell', participa en la Conferència
anarquista de València de 1971 i en la creació d'Estudiants Llibertaris de Catalunya i Balears.
Cofundador del grup autònom Kronstadt-71A l'Empordà i redactor del butlletí clandestí 'Tribuna
Llibertària', és declarat rebel a concentració (insubmís) del servei militar. Milita activament en la
clandestinitat a Barcelona i participa en la reorganització de la FAI. Cofunda el grup 'Crítica i
Revolució' i escriu en el butlletí 'CNT Informa', al mateix temps que a 'Front Llibertari', 'Terra
Lliure', 'Le Combat Syndicaliste', 'Comunne Lliure', 'Espoir', 'Tierrra i Llibertat 'i altres publicacions.
Representa el moviment llibertari en el Comitè Solidaritat Presos MIL i és perseguit, amb fotografia
a TV i la premsa, pel cas OLLA. S'exilia a Tolosa, París i Perpinyà. Milita en grups anarquistes
francesos i en la CNT francesa. Detingut i torturat al gener de 1977, a Barcelona, ​a causa de la
Conferència Peninsular de la FAI en què representa el grup d'afinitat 'Tramuntana'. Reorganitza
l'Ateneu Art i Cultura de l'Escala. Cofundador del Centre d'Estudis Escalencs i d'un grup de defensa
de l'arquitectura rural i tradicional a l'Empordà col.labora amb l'Ateneu Enciclopèdic Popular de
Barcelona. Crea la llibreria Els Trobadors, a l'Escala, i defensa la Ecologia social alliberaria en
l'ocupació de les Marismas de l'Empordà l'estiu de 1977 des del col.lectiu 'Acció Ecològica
Empordanesa'. Novament detingut en una maquinació contra la FAI passa uns dies a la Model de
Barcelona. Participa en el col.lectiu 'Afinitat Anarquista Comunista' i posteriorment cofunda la
'Federació Anarquista-Comunista Llibertari'. Milita en el Moviment d'Objecció de Consciència i
finalment no fa la mili. Participa en una conferència anarquista internacional a Sardenya i en la
fundació de la CNT Països Catalans, que finalment representa un component de CGT. Cofundador
del 'Fòrum Ecologista de Síntesi Llibertari' també participa en els col.lectius 'Alternativa Llibertari'.
A partir del moviment antiglobalització evoluciona en posicions pròximes al anarcoprimitivismo des
d'una opció partidària de superar la ideologia del neolític i fer una contrarevolució industrial de
tipus comunista llibertària, sense deixes les seves idees d'una estratègia favorable a un front
llibertari en la lluita de classes i la creació de consells obrers, més enllà del clàssic
anarcosindicalisme. Escriu en una infinitat de butlletins, revistes i fanzines llibertaris i
anarcosindicalistes. Pensa que el capitalisme pateix una malaltia terminal i que hi ha un
decreixement forçós que liquida la societat del consum. Es considera un anarcocomunista
'naturiano'. Txema Bofill (la Bisbal de l'Empordà, 1953) Fill d'una família burgesa va anar a
l'escola nacional i als deiz anys al seminari. Si Hiba per capellà, de fet el volia ser missioner a
l'Àfrica, el tenia idealitzat. Curiosament amb aquells capellans aprendre amb molta llibertat. Va
estar exiliat a França, refugiat polític (per les pintades "dicatadura assassina", "Han assassinat dos
obrers", "Vaga general" i per no voler fer el sevei militar) Va ser integració em Amb els del MIL i
GARI i van organitzar i potenciar Els grups Autònoms. Un lema de la seva vida: "Viure
autònomament, evitant sempre que es pugui el treball assalariat". Fet que condiciona la vida, com la
condicionaria a qualsevol que visqui sense treballar per a un patró. Ha participat en el llibre de
lahaine.org :: 1
"memòria anticapitalista, exposant les activitats del grup GARI i he fet la introducció del segon llibre
de Memòries de Jean Marc Rouillan, editat recentment per Virus Actualment, és investigador de
ciències socials i polítiques, realitza entrevistes per al Catalunya (diari de CGT-Catalunya), té un
bloc "En contra" http://blocs.mesvilaweb.cat/txemabofill i un twuitter, http://twitter . com / #! /
txemabofill Però .... Què és l'autonomia obrera? En termes generals s'estima que la classe obrera
en la seva lluita: s'ha d'organitzar perquè pugui complir les funcions següents: capacitat informativa,
recollida d'informació i de dades sobre la realitat, que serveixin de base per al seu coneixement,
capacitat d'anàlisi de la informació i de les dades, fet que suposa tenir un discurs teòric obert,
capacitat de fixar objectius a curt, mitjà i llarg termini, capacitat de prendre decisions i, finalment,
capacitat de executar-les. En aquestes lluites s'ha posat de relleu, bé per haver estat la
característica dominant bé perquè la seva negació o tergiversació va ser una de les seves
característiques dominants, el paper de l'Assemblea com a eix al voltant del qual girava la lluita, la
decisió de les lluites, la participació i organització dels treballadors en la lluita, i la asiganción de
determinades funcions a determinats òrgans de l'Assemblea. I a prtir d'aquí, la generalització
d'aquestes formes d'organització ha estat una pràctica que ha demostrat operativitat i que per tant
posava les bases per resoldre els problemes al voltant de la construcció de l'organització de la
classe. (Extret del llibre Lluites autònomes en la transició democràtica) Els GRUPS OBRERS
AUTÒNOMS, la qual constituïen tres equips: l'extern, l'obrer i el teòric. Encara que formaven un tot
hi havia entre ells i elles dues posicions: la dels i les immediatistes, partidaris de l'eficàcia abans de
res i la dels i les teòrics, separats que feien reposar tots els problemes sobre qüestions de teoria
política. Què eren els grups autònoms de combat (MIL)? El Moviment Ibèric d'AlliberamentGrups Autònoms de Combat (MIL) va ser una organització antifranquista activa durant els inicis dels
anys 1970 a Catalunya. Ideològicament, el MIL rebutjava qualsevol activitat política o sindical, ja
que preferien una unitat d'aquestes dues tasques, i preconitzava l'agitació armada com a eina
d'alliberament de la classe obrera contra el capitalisme. Assumia tendències com el consellisme i el
situacionisme com alternatives al marxisme tradicional. Eren un reduït grup d'activistes que mai va
sobrepassar la desena de militantes.1 Eren joves, homes i dones, provinents de la classe mitjana
barcelonina com Oriol Solé Sugranyes, Santiago Soler Amigó i després Salvador Puig Antich i amics
o germans entre si. El MIL comptava també amb el suport d'altres grups de joves llibertaris del sud
de França (com Jean-Marc Rouillan), organitzats per Oriol Solé arran del seu exili a Tolosa. El MIL
va iniciar les seves activitats el febrer de 1971, estructurant-se en Grups Autònoms de Combat
(GAC). Les seves accions consistien en atracaments a sucursals bancàries. Amb els diners robats
editaven publicacions clandestines creant les edicions de maig del 37 (continuar publicant textos
fins a 1975 per membres de l'ex mil) i ajudaven als comitès de vaga i als obrers represaliats. Veien el
seu grup com un "grup de suport" a la lluita obrera, que havia de fugir de crear interessos interns.
Els MIL no es van considerar un grup en la línia del FRAP o ETA. Mai van atemptar contra forces de
seguretat ni van posar bombes. Les contradiccions entre els seus membres sobre com organitzar la
lluita aviat es van fer patents, fins al punt que el grup decideix dissoldre a l'agost de 1973. Tot just
un mes després tres dels seus components, Salvador Puig, Oriol Solé i José Luis Pons, serien
detinguts a Barcelona i enviats a presó, altres van aconseguir fugir a França i van continuar el
combat a través dels grups d'acció Revolucionària Internacionalista (GARI) realitzant accions de
denúncia sobre el règim franquista per cridar l'atenció internacional sobre els seus companys
empresonats a Espanya. Salvador Puig Antich va ser executat a garrot vil a la presó "Model" el març
de 1974 després de ser condemnat per la mort del policia Francisco Anguas, de la brigada
politicosocial de Barcelona, ​el dia que va ser detingut. Oriol Solé Sugranyes va morir a causa dels
trets efectuats per la guàrdia civil, a les muntanyes navarreses pròximes a Burguete quan estava
dirigint-se a territori francès, l'abril de 1976, després d'haver protagonitzat amb un grup de presos
d'ETA i d'altres organitzacions antifranquistes , la fugida de la Presó de Segòvia. José Luis Pons
Llobet va ser condemnat a gairebé seixanta anys de presó. Què eren els GARI? Els grups d'acció
Revolucionària Internacionalista (GARI) van ser una sèrie de grups autònoms antifranquistes,
d'ideologia antiautoritària, que es van coordinar per a realitzar accions d'agitació armada i
lahaine.org :: 2
propaganda després de la autodissolució del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), a Tolosa, a
causa de la detenció dels seus membres i condemna a mort d'un d'ells, Salvador Puig Antich.Tras
l'execució de Puig Antich els GARI realitzaran accions per evitar una possible pena de mort a altres
membres del MIL com Oriol Solé Sugranyes i Josep Lluís Pons Llobet en aquests moments
empresonats i pendents de judici. Apareixen les seves sigles per primera vegada l'endemà del
segrest del director de la sucursal parisenca del Banc de Bilbao, el 3 de maig de 1974. una
associació estructurada a dimensió internacional de diversos grupuscles anarquistes destinats a
donar suport a la lluita empresa contra el règim franquista i en favor dels detinguts polítics
espanyols Bernard Thomas, escriptor i periodista Els GARI estaven formats per alguns militants de
l'ex-MIL, grup Primer de Maig i grups autònoms incontrolats que van adoptar noms temporals i
circumstancials com Garot (Grup d'acció revolucionària ocasionalment terrorista), Gallut (joc de
paraules). Estaven formats per francesos i espanyols . Les seves activitats tenien com a finalitat
cridar l'atenció internacional sobre els fets que succeïen a Espanya durant l'última època del règim
dictatorial del general Franco i aïllar a la dictadura franquista de la resta d'Europa. En els seus
comunicats exigien l'alliberament dels membres del MIL empresonats a Espanya ja que temien que
correguessin la mateixa sort que Puig Antich. Van realitzar actes de sabotatge en les línies de
ferrocarril entre França i Espanya, voladura de ponts entre Espanya i França, van col.locar
artefactes explosius en organismes oficials i institucions espanyoles a França, Holanda i Bèlgica,
rapte del director de Banc de Bilbao a París, incendi de autobusos de pelegrins catòlics al santuari
de Lourdes, guillotinar el cap del príncep Borbó i Borbó d'una figura del museu de Cera de Paris etc.
Ens veiem el proper dia 20 a La Coveta o el 21 en Los Pajaros
_______________
http://www.lahaine.org/mm_ss_est_esp.php/xerrada-els-movimients-autonoms-i-obrers
lahaine.org :: 3